 |
| Cartell commemoratiu de l'homenatge 2013 |
Aquest diumenge dia 28 d'abril homenatjarem els Germans Badia, el mateix dia que farà 77 anys del seu assassinat.
Ho farem convocats pel Memorial Germans Badia, que aplega entitats (Associació Germans Badia, Associació Patriòtica Catalunya 1640, el CADCI i Palestra) i persones a títol individual de molt diversa militància (entre els que m'hi compto), units pel respecte i admiració que ens mereix la figura dels Germans Badia, sovint molt injustament tractada pels indocumentats i frívols de torn, els mateixos que volen un país prim i poruc, vençut. Els enemics de sempre d'aquest país, a dreta i esquerra.
L'homenatge també compta amb el suport de moltes entitats i organitzacions polítiques i socials independentistes: des de les JERC i la JNC fins a la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi, per posar dos exemples de diversitat. Al costat de veterans d'Estat Català i del Front Nacional de Catalunya.
Els Germans Badia foren assassinats vilment per un escamot de pistolers de la FAI el 28 d'abril del 1936. Però el seu exemple militant i compromís amb la nostra llibertat continua essent, avui en dia, i més que mai, un referent per a tots nosaltres, per a tots els promotors de l'Homenatge i per a tots els que hi assistirem.
Antoni Rovira i Virgili, davant la seva mort, escriví: “empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen. Ells volien per al bé de Catalunya, trencar i desfer el mecanisme del crim'.
El funeral dels Germans Badia va ser una manifestació de dol excepcional i multitudinària com poques vegades s'havia vist a la ciutat de Barcelona. El dolor d'una societat que veia com dos dels seus més valents defensors queien davant la màfia dels pistolers de la FAI. Un país que amb la pèrdua dels Badia es trobava més sol i més indefens.
El seu assassinat fou el preludi de la babàrie anarquista que s'apoderà de la reraguarda del país després de l'aixecament feixista del 18 de juliol. Un cop més, la tenalla diabòlica entre dues formes de totalitarime: el feixista dels militars sublevats i el faista de la violència sectària. I el nostre país al mig. I la nostra gent al mig. Entre el sabre i la bomba.
I sense dos dels seus millors soldats, els Germans Badia, que haurien estat potser els únics amb capacitat per a organitzar adequadament la militància de les JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana i d'Estat Català) i aturar uns i altres i fer que guanyés el país, Catalunya.
Diumenge els retrem homenatge. Hi intervindran Oriol Junqueras, Quim Torra i Lluís Duran. Uns oradors de luxe, valents com els Badia, que glossaran la veritat de la figura i la dimensió històrica dels Germans Badia. I el drama que va recórrer l'espinada de la nostra Nació, amb un fil de sang que arrenca amb els Badia i segueix per un llarg i dolorós camí de mort, com la que aquests dies també recordem de Carrasco i Formiguera, afusellat davant la presó de Burgos per les tropes franquistes per separatista. O la de Josep Maria Planes, periodista compromès que després de l'assassinat dels Badia va ser dels pocs (juntament amb Tísner) que es va atrevir a escriure un article en el que assenyalava directament la FAI com a autors del crim; aquesta “gosadia” li va portar la mort, també a mans d'un escamot de pistolers de la FAI.
Antoni Rovira i Virgili, davant la seva mort, escriví: “empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen. Ells volien per al bé de Catalunya, trencar i desfer el mecanisme del crim'.
.jpg) |
| Multitudinària manifestació de dol pels Germans Badia ( Barcelona) |
El funeral dels Germans Badia va ser una manifestació de dol excepcional i multitudinària com poques vegades s'havia vist a la ciutat de Barcelona. El dolor d'una societat que veia com dos dels seus més valents defensors queien davant la màfia dels pistolers de la FAI. Un país que amb la pèrdua dels Badia es trobava més sol i més indefens.
El seu assassinat fou el preludi de la babàrie anarquista que s'apoderà de la reraguarda del país després de l'aixecament feixista del 18 de juliol. Un cop més, la tenalla diabòlica entre dues formes de totalitarime: el feixista dels militars sublevats i el faista de la violència sectària. I el nostre país al mig. I la nostra gent al mig. Entre el sabre i la bomba.
I sense dos dels seus millors soldats, els Germans Badia, que haurien estat potser els únics amb capacitat per a organitzar adequadament la militància de les JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana i d'Estat Català) i aturar uns i altres i fer que guanyés el país, Catalunya.
Diumenge els retrem homenatge. Hi intervindran Oriol Junqueras, Quim Torra i Lluís Duran. Uns oradors de luxe, valents com els Badia, que glossaran la veritat de la figura i la dimensió històrica dels Germans Badia. I el drama que va recórrer l'espinada de la nostra Nació, amb un fil de sang que arrenca amb els Badia i segueix per un llarg i dolorós camí de mort, com la que aquests dies també recordem de Carrasco i Formiguera, afusellat davant la presó de Burgos per les tropes franquistes per separatista. O la de Josep Maria Planes, periodista compromès que després de l'assassinat dels Badia va ser dels pocs (juntament amb Tísner) que es va atrevir a escriure un article en el que assenyalava directament la FAI com a autors del crim; aquesta “gosadia” li va portar la mort, també a mans d'un escamot de pistolers de la FAI.
Els millors fills d'aquesta dissortada terra i Pàtria sacrificats en aquest genocidi invisible i silenciós del que fa poc parlava tan encertadament Jaume Clotet.
Us hi esperem a tots, aquest diumenge 28 d'abril, a les 12:00, davant el número 38 del C/Muntaner.
HONOR I GLÒRIA
HONOR I GLÒRIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada