Sr. Borja García Nieto: Ni bons ni dolents, però sí demòcrates i no demòcrates

Poques vegades hem arribat a un cap d'any com aquest. Encetar el 2014 ha estat molt més que un pas d'un any a un altre. El 2014 ha esdevingut una data mítica que volem convertir en històrica.

El sr. Borja García Nieto, president del Círculo Ecuestre avui ha fet un ridícul monumental que no tindria més transcendència si no fós per tot el bagatge antidemocràtic que traspua el seu plantejament. El sr. Garcia Nieto ha publicat un article on invoca el fet de tenir dos avis que el 1714 van combatre un amb els borbònics i un amb els austracistes, per plantejar el nostre procés i la nostra història com un error de bons contra dolents, i no com un tema de respecte a la democràcia i les decisions legítimes.

Venint del Círculo Ecuestre no és tan d'estranyar: ells sempre han preferit el poder dels despatxos al poder del poble, a la voluntat popular, i l'ús de tots els mitjans il·legítims al seu abast per frenar  les decisions legítimes i democràtiques quan aquestes no els hi agraden. Per això avui naveguen en un mar de confusió i col·lapse, que els fa dir i escriure totes aquestes tonteries i que els aboca a una cada cop més indissimulada simpatia per una sortida autoritària i des dels despatxos de sempre al procés endegat pel poble de Catalunya.

És evident que a la Catalunya del 1714 algunes persones, fins i tot ciutats (Cervera) van actuar contra les decisions sobiranes i legítimes del poble de Catalunya. No és una qüestió de bons i dolents. És una qüestió de lleialtat, fidelitat i respecte a les decisions que es prenen a través dels òrgans d'expressió de la sobirania. El poble de Catalunya, durant la guerra de Successió, va prendre unes decisions legítimament, d'acord a les seves corts. I la immensa majoria del poble de Catalunya s'hi va comprometre, fins i tot la majoria dels qui podien no estar d'acord, i una petita minoria s'hi va posicionar i actuar ilegítimament en contra.

De la mateixa manera que el 1936-39 també hi va haver catalans combatent la democràcia, la Generalitat de Catalunya i la República.

(Hola, Borja, mis dos abuelos fueron fieles a la República, al gobierno democrático, vivieron un calvario, sufrieron prisión y estuvieron marcados de por vida. Igual algunos de los tuyos financiaron el golpe de estado, qué sé yo. Buenos o malos? Quien de nosostros, asistidos por la más amplia legitimidad moral, política y democrática ha planteado así las cosas? NADIE. Solamente tu y los tuyos)

Aquesta manera tan miserable i tramposa d'enfocar les coses només té un objectiu, que és deslegitimar la voluntat popular, la voluntat sobirana expressada a través dels corresponents òrgans de decisió.

Que un català estigui en contra de la independència no el fa ni bo ni dolent. Ningú, excepte els unionistes, no ho planteja en aquests termes. Que un català combati amb tots els seus mitjans, fins i tot o sobretot els ilegítims, la voluntat majoritària del poble de Catalunya l'únic que permet és qualificar-lo de no demòcrata.

El terme botifler feia referència a aquella casta dominant que no acceptava la voluntat majoritària del poble de Catalunya i feia tot el que podia contra les legítimes decisions d'aquest poble i les seves institucions. Botifler ve de les galtes llustroses que lluïen, atès que en tant que poderosos, la seva oposició a la voluntat del poble els feia gaudir dels privilegis reials. Mentre el poble passava gana, ells lluïen llustroses galtes. Mentre el poble lluitava pel bé comú fins a l'extenuació i la mort, ells gaudien dels privilegis de ser casta dominant i de cobrar la seva traïció al poble a Catalunya i les seves institucions.

La situació d'avui en dia té unes increïbles similituds a la del 1714. La majoria social del poble de Catalunya, expressada de totes les maneres possibles (eleccions, majories parlamentàries, votacions populars, mobilitzacions cíviques, enquestes...) assenyala inequívocament una voluntat: poder votar sobre el nostre futur. I encara més, aquesta majoria social també s'expressa perquè Catalunya esdevingui un estat independent.

Voler que el poble de Catalunya voti o oposar-s'hi no fa que hi hagi catalans bons i catalans dolents, simplement catalans demòcrates i catalans no demòcrates. Voler la independència no fa que hi hagi catalans bons i catalans dolents, simplement catalans que accepten la voluntat majoritària del poble de Catalunya i catalans que s'hi oposen per tots els mitjans.

I aquesta és la qüestió. Els qui volem una consulta i els qui aspirem a que el poble de Catalunya opti per convertir el nostre país en un estat independent volem que tot es faci democràticament i volem sotmetre el nostre futur al que en surti de les urnes. No és una qüestió de bons i dolents, sinó de democràcia i d'acceptació de les decisions legítimament preses o combatre-les amb tots els mitjans il·legítims que tinguin al seu abast.

I el que aquest senyor del Círculo Ecuestre i l'unionisme volen és obviar la democràcia i traslladar el debat a una qüestió de poder en la que els despatxos decideixin per tots nosaltres, i que això s'imposi a qualsevol preu.

Ni hem caigut ni caurem MAI en la seva trampa. La nostra proposta no és divisiva, tot el contrari. No assenyalem bons ni dolents, tot el contrari, conduïm el debat a escenaris estríctament democràtics, on allò que volem és poder votar i allò que acceptarem és el que decideixi la majoria.

M'agradaria sentir del senyor del Círculo Ecuestre,en tant que un dels grans “pota negra” de l'alta burgesia catalana, que ells aposten per la democràcia, que volen expressar la seva opinió - que pot ser legítimament contrària a la independència- de manera lleial i que acceptaran quin sigui el resultat d'una consulta com la que va aprovar el legítim Govern de Catalunya amb una amplíssima majoria parlamentària democràticament constituïda.

No ho ha fet. I no ho farà.

Ara, com sempre, aquestes castes dominants tenen por de la voluntat del poble quan veuen que no poden manipular-la, controlar-la. I ara han vist que aquest tema no tenen manera d'aturar-lo. Ho han intentat amb en Duran, i han fracassat. Ho han intentat amb la por, i han fracassat. Ho han intentat amb la manipulació, i han fracassat. I a cada fracàs seu, el poble de Catalunya és molt més aprop de fer realitat la seva voluntat democràtica.

Seguiran intentant-ho. Mai no es rendiran, perquè mai no acceptaran sotmetre el nostre -i el seu- futur a una decisió democràtica. El seu poder està als despatxos. El seu poder està en fugir de la democràcia per instaurar decisions amb altres vies sota el seu control: autoritarisme governamental o judicial.

Quina pena que aquest senyor avui també no ens hagi parlat d'un altre familiar seu directe, el sacerdot jesuïta Joan Garcia Nieto, i encara més, que no hagi après res, no s'hagi empapat de cap dels valors que predicava. Mentre ells s'enriquien a l'ombra protectora de la dictadura franquista, en Joan Garcia Nieto vivia l'Evangeli al costat dels qui patien, treballant incessantment per un futur millor per a tots, compromès amb la democràcia, compromès amb la societat.

No vull parlar d'uns Garcia Nieto bons i d'uns dolents. Simplement vull parlar, i crec que és just fer-ho, d'un Garcia Nieto demòcrata i consagrat a un Evangeli viu, al costat dels treballadors, dels pobres i de tots els qui lluitaven per la llibertat en la llarga nit de la nit de la dictadura franquista i d'uns Garcia Nieto que vivien i s'enriquien de les prevendes i favors del poder dictatorial franquista.

No ha canviat res, per a vostè, senyor Garcia-Nieto. El seu univers mental no és la democràcia i el respecte a les decisions democràtiques, sinó el poder i com combatre, per tots els mitjans, les decisions legítimes i democràtiques de la societat.

Li haig de dir, però, que avui ho té més difícil que mai. En el nostre context serà molt i molt difícil que les seves solucions habituals, autoritàries i repressives, puguin fer front a la voluntat majoritària del poble de Catalunya expressada d'una manera tan impecablement democràtica, cívica i pacífica com ho estem fent.

Bon any 2milCATorze!

Salut, treball i llibertat!