HA ARRIBAT L'HORA!

La Presidenta del Parlament, MH Carme Forcadell, diuen que ha convocat per dijous ple del Parlament, per analitzar l'aprovació en Consejo de Ministros del pla per aplicar l'article 155 de la Constitució EspaÑola, que ha d'aprovar el Senat divendres. També diuen que el President Puigdemont podria, el mateix dijous, comparèixer al Senat en el debat sobre el 155 (debat farsa perquè el PP hi té majoria absoluta, però nosaltres sempre anem de cara, res a amagar).

Segons expliquen els "madrilenyòlegs" o analistes i comentaristes del Madrid polític de la Cort borbònica, hi ha hagut una pugna entre els partidaris d'un 155 quirúrgic i els partidaris d'un 155 brutal. Pugna que clarament han guanyat els partidaris de la solució més brutal, més animal possible. El que va aprovar el Gobierno i que divendres formalitzarà el Senat és la liquidació total de la Generalitat de Catalunya i del Parlament. Fer fora tot el Govern legítimament escollit pel poble de Catalunya i governar directament des dels despatxos de Madrid, fer-ho dependre absolutament tot del Presidente del Gobierno Mariano Rajoy, convertit en virrei o dictador de la colònia. El 155 preveu abastar des del President de la Generalitat fins l'últim funcionari, i no només del govern autonòmic, sinó de tota mena d'ens públics o vinculats. Qualsevol persona es pot veure purgada amb absoluta arbitrarietat pel dit del Mariano Rajoy.

En paral·lel, el Parlament no es dissol, però és privat de totes les seves funcions. Ni elecció de President, ni control de govern, ni iniciativa. Qualsevol cosa que vulgui fer el Parlament, l'ha d'autoritzar Mariano Rajoy. És a dir, Parlamet liquidat. Formalment es manté per intentar enredar i no assumir el cost que en termes d'imatge té la dissolució colpista d'un Parlament, però als efectes és el mateix.

Intervenció també de mitjans de comunicació públics, de Mossos d'Esquadra, de les nostres escoles, etc.

I finalment, reservar-se la potestat de convocatòria electoral al mateix Mariano Rajoy, sense cap mena de termini, quan a ell li sembli, pel període que li sembli.

Tot plegat està plantejat com un nou 1939, com un intent d'aixafar totalment tot l'autogovern de Catalunya, les seves institucions, el seu Govern, les seves polítiques, els seus lideratges, la seva societat civil... i fer-ho al cost que sigui. Com aquell 1939, de nou el feixisme irromp a les nostres vides per destrossar-les, per acabar amb el nostre país.

Els seus càlculs són que, com sempre, amb la força bruta ho puguin aconseguir tot. Vinclar la nostra resistència, i a partir d'aquí imposar la seva dictadura. Una societat i un país on només tinguin drets i els puguin exercir els que de manera explícita assumeixin sense qüestionar, com a sagrat i inamovible, el marc constitucional. Tot el que sigui qüestionar-lo, superar-lo, criticar-lo, serà il·legal, prohibit, perseguit, aixafat.

El pla l'han començat amb la vergonyosa detenció i empresonament dels Jordis. I avui mateix aquest tal Maza, aquest fiscal general que espero aviat comparegui davant un Tribunal de drets humans internacional, ja ha dit que si Puigdemont proclama la independència, immediatament es procedirà a la seva detenció. I l'amenaça de detenció s'ha estès a la resta de govern i a tots els diputats que hi votin a favor. L'ordenament espanyol va preveure en el seu moment la protecció dels electes via el seu aforament, precisament per evitar la seva persecució per les seves idees. Aquesta protecció, en aquest cop d'estat indissimulat que estan protagonitzant el rei Felipe VI, el Gobierno de España i PP, PSOE i C's, també se l'han carregada, juntament amb el que hi hagués de democràcia i d'estat de dret. No en queda res.

Aquest és el pla que el Gobierno de España va aprovar dissabte passat i que es vol aprovar al Senat aquest divendres. Però com deia, dijous sembla que també s'ha convocat un ple del Parlament.

Tot i que com ja m'he repetit molt, jo estic en mode soldat (confiança plena en "el mando" i amb disponibilitat total per ser-hi on calgui), crec que no és incompatible amb especular amb les opcions que tenim al davant. I només n'hi veig tres (o dues i mitja) 

- que President i Govern es treguin algun as de la màniga en forma de treva i que permeti avançar en algun tipus de negociació o de mediació o intervenció internacional (i hi incloc aquí l'eventualitat d'una convocatòria electoral extraordinària, futur referèndum pactat, mediació internacional, etc.).

- que el Parlament declari la independència.

- una combinació de les dues

La primera de les possibilitats ara mateix no la veig gens. I no perquè no pugui ser un escenari interessant de cara a que el procés segueixi endavant sense desencadenar un xoc violent d'abast imprevisible amb l'estat i que afectaria a milers de persones. No la veig gens perquè l'actitud de l'estat se situa a les antípodes de que una cosa així sigui viable. En tot cas, si President i Govern treuen algun as o comodí, d'entrada els hi donaré suport, perquè hi confio plenament. I després, evidentment, analitzarem la cosa, la valorarem, etc. Perquè d'alguna manera una cosa així sí que implicaria un punt i seguit en aquest tram per la independència obert des de la convocatòria del referèndum de l'1-0. I tot i que és pura especulació un escenari així sempre entenc que implicaria una treva total, llibertat presos i aturada de la repressió.

La segona de les possibilitats és l'única que ara mateix veig viable: la declaració d'independència. Si s'esdevé estaríem davant el xoc final entre l'Estat Espanyol i la Catalunya proclamada independent.

L'Estat té tota la força coercitiva, tot l'ús de la violència. Té uns monumentals aparells de l'estat sense cap mena d'escrúpol democràtic (jutges, fiscals), té l'avantatge de ser un estat reconegut i homologat en el context internacional (UE, OTAN, ONU, etc), té un control total sobre els mitjans de comunicació. I, finalment, des de la intervenció financera i pressupostària del setembre, té absolutament agafada pels ous a la Generalitat, que ni disposa de recursos propis ni pot disposar dels recursos que li són transferits.

Un escenari així semblaria abocar-nos a un xoc molt desequilibrat, perquè la posició de Catalunya només té dues coses: la força de la gent i la legitimitat democràtica.

Hem estat 5 Onzes de setembre convocant milions de persones al carrer. Hem votat el 9N, hem votat el 27S i hem votat l'1-O, i som milions. I som centenars de milers disposats a defensar el que som, la nostra majoria, els nostres drets, les nostres llibertats.

Dimarts de la setmana passada, l'endemà de la detenció dels jordis, vam concentrar-nos centenars de milers de persones a la Diagonal.

Dissabte passat tot el centre de la ciutat, més de mig milió de persones. El 3 d'octubre vam aturar el país. Tot. I vam treure també centenars de milers de persones al carrer.

I l'evidència de que la nostra mobilització és d'una fermesa excepcional, sòlida, la vam tenir l'1 d'octubre, amb la massiva i commovedora defensa que es va fer dels milers de col·legis electorals. Dormint-hi les nits abans. Programant activitats. Convertint-nos tots i cadascun de nosaltres en mur impenetrable, altíssim, davant la violència salvatge del feixisme estatal.

Les imatges d'aquella brutalitat policial contra gent pacífica que només defensava la democràcia, el seu dret a vot, van donar la volta al món. I han esdevingut la nostra millor carta de presentació internacional i el pitjor aliat de l'Estat Espanyol.

Al meu entendre aquest xoc que hi haurà, i que serà brutal, es decidirà en dos grans fronts:

- si som capaços d'evitar la detenció del President, Govern i diputats, com pretén fer el fiscal general i el Gobierno de EspaÑa

- si som capaços d'impedir que l'aplicació del 155, si l'estat espanyol no pot fer efectiva l'aplicació del 155 i Govern, Generalitat, mitjans de comunicació i Mossos segueixen actuant alineats amb el legítim Govern, el que emana del poble de Catalunya.

Aquest xoc que s'iniciarà divendres/cap de setmana crec que no es pot allargar massa: serà un xoc d'alta intensitat, brutal, però ràpid, llampec. L'Estat no pot recórrer a l'exèrcit, ni pot recórrer a l'ús d'armes de foc. En aquest context la mobilització i la resistència de la gent i què faci el cos de Mossos d'Esquadra és clau. Si arribem a dijous sense que l'Estat hagi pogut aplicar el 155, si la mobilització popular és aclaparadora i fa el que calgui fer (des de protegir el Parlament a paralitzar el país) estic convençut s'imposarà una treva europea (fins i tot reconeixements internacionals).

No deixarem escapar la victòria. HA ARRIBAT L'HORA. I sabem que estem en un altre escenari de lluita com al 1939 o com en aquell 1714 que tan bé van retratar Jaume Clotet i David Montserrat a "Lliures o Morts". O assolim l'estatus d'estat independent (o algun acord que ens permeti arribar-hi, com un referèndum pactat vinculant supervisat internacionalment) o ens aixafaran amb la indissimulada intenció de fer-nos desaparèixer, d'esborrar-nos del mapa, com ja han intentat tantes vegades.

No els ho permetrem. Lluitarem i Guanyarem. Hi estem compromesos. Som un poble compromès en la lluita contra aquest feixisme que ara, novament, s'aixeca contra el nostre poble. L'altre dia ho recordava per tuiter, amb 3 fotos. Una de l'any 1937 de mon iaio, capità de sapadors de l'exèrcit de la República, que combaté el feixisme durant 3 llargs anys de guerra. Una altra de l'any 1976 de mon pare, murcià compromès en la lluita antifranquista i la recuperació de les llibertats de Catalunya. I una tercera meva, d'aquests dies, amb l'esperança de ser digne de la lluita dels que ens han precedit i, aquest cop sí, vèncer definitivament el feixisme i esborrar de la nostra història i les nostres vides la seva permanent i sistemàtica amenaça i violència contra el nostre poble, contra tots nosaltres.

DONEC PERFICIAM