 |
| Final Champions a Berlín any 2015 |
Un 14 de juny de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, els 14.000 aficionats del Barça que omplien les grades del Camp de Les Corts en un partit amistós entre el CD Júpiter i el Barça, van aplaudir, a la mitja part, la interpretació del God Save The Queen per part de la banda de la marina anglesa, convidada a l'esdeveniment, mentre van xiular la interpretació que van fer de l'himne espanyol. El dictador Primo de Rivera va clausurar per 3 mesos l'estadi del Barça "por desafección" a Espanya. I qui llavors era president del Club, el nostre fundador Joan Gamper, va haver de marxar a l'exili.
L'any 1936 les tropes franquistes afusellaven Josep Sunyol i Garriga, llavors president del FCBarcelona i diputat al Parlament de Catalunya.
El franquisme va reprimir durament la catalanitat del FCBarcelona. Ens va obligar a canviar el nom de Futbol Club Barcelona pel de Club de Futbol Barcelona, i el nostre escut, eliminant les 4 barres i deixant-ne només dues, com substituint la senyera per l'espanyola.
El 9 de febrer del 1939 el cap de la policia de Barcelona signava un informe adreçat a la Dirección General de Seguridad, a Madrid. Aquest informe era el resultat de la investigació efectuada durant vuit mesos sobre el FC Barcelona, sobre el seu passat polític i la seva significació més enllà de l'esport. S'hi pot llegir, entre d'altres, acusacions com ara aquesta: "Ante la estatua de Casanovas se celebraban actos de afirmación separatista. A este acto siempre han acudido con coronas, flores y el escudo del "F.C. BARCELONA", todos los directivos, jugadores y socios del mismo". "Es de dominio público que el "F.C. BARCELONA" siempre ha hecho política, en un principio catalanista y desde hace muchos, francamente separatista". Sí, era l'any 1939 i parlaven del nostre Club, dels seus seguidors i de la seva dimensió cívica i compromesa amb la causa de la llibertat i de Catalunya.
Som Barça i som poble. Som més que un Club pel nostre compromís. Un compromís que forma part de la identitat del Club. La història del Barça està lligada a l'expressió d'una catalanitat sistemàticament reprimida al llarg de la nostra centenària història, per l'Estat Espanyol.
El 28 de desembre de 1975, un mes després de la mort física del Dictador Franco, en un partit de lliga contra el Real Madrid, l'afició culé va omplir, davant l'estupefacció i ràbia de les autoritats franquistes, les grades de senyeres, en el que va ser l'esclat de senyeres més gran des del 1936. Llavors no es venien senyeres enlloc, però desafiant la repressió franquista, se'n van fabricar un munt, i es van aconseguir entrar al Camp. L'afició blaugrana també va penjar-hi una pancarta reclamant LLIBERTAT I AMNISTIA per als presos polítics, que va retirar la policia. Sí, era el Barça, érem l'afició blaugrana i era el nostre compromís permanent amb la democràcia i la causa de Catalunya.
El 1979 el Barça juga la final de la Recopa a Basilea, i les grades s'omplen de senyeres. La senyera és assumida amb total naturalitat com a part dels colors del Club, de la nostra identitat. En el que llavors es pensava era la sortida de la llarga nit del franquisme, la senyera era llibertat, era democràcia, era llum, era Catalunya i era Barça.
El 1992 el nostre Club assoleix la més alta glòria esportiva, guanyant la nostra primera Copa d'Europa, en un partit jugat a l'històric estadi de Wembley, a Londres. Les fotos de la grada de l'afició del Barça ja mostren les primeres estelades. És l'any 1992, i l'afició del Barça segueix lligada al cordó umbilical del catalanisme. Som Barça i som poble.
Juny del 2015, estadi olímpic de Berlín, final de la Champions. La grada de l'afició del FCBarcelona ja és un mar d'estelades. Som Barça i som poble. Catalunya està vivint un procés polític històric per exercir la democràcia i votar sobre la independència. L'independentisme ja és la majoria social i política a Catalunya. I l'afició del Barça ho viu amb la mateixa intensitat que ha viscut des de la seva creació la causa de la llibertat i de Catalunya. Som Barça i som poble.
Al davant sempre, la repressió de l'estat espanyol. Ens han tancat el camp. Ens han afusellat un President. Ens han canviat el nom i l'escut. Ens han prohibit la paraula i les nostres banderes. Ens han multat. Ens han sancionat. I ens han tornat a prohibir.
No actuen contra el que fem, no prohibeixen el que fem. Actuen contra el que som, volen acabar amb el que som. Però cada cop que ho fan, nosaltres, tossuts i compromesos, encara som més, més Barça, més poble.
Des que mon pare em va fer soci del FCB, i des que vaig començar a viure el Barça amb intensitat amb els amics, a la general dempeus, primer a 3a graderia, després al Gol Sud, on segueixo, sempre hem tingut l'estelada com una de les nostres banderes, a l'igual que la bandera amb la creu de Sant Jordi, que dóna nom a la meva penya, a la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi.
Des de finals dels 80's, tots els 90's, primera dècada del s.XXI hem anat per tot arreu seguint al Barça amb l'estelada. I sense problemes. És en aquesta dècada en la que estem, coincidint amb que l'independentisme deixar de ser poca cosa més que testimonial, per passar a ser majoria social, que vam començar a tenir problemes amb l'estelada. La policia espanyola, seguint ordres governatives, evidentment, comença a actuar contra la gent del Barça que seguint el Club arreu d'Espanya, porten una estelada. Amenaces, expulsions dels camps, detencions i moltes multes. L'argument sempre el mateix: que era un símbol violent, il·legal, etc.
La cosa va anar en augment. Llavors em vaig reunir amb uns companys de les JERC i d'ERC i els vaig per compartir amb ells el problema i per demanar-los com veurien impulsar una resolució al Parlament de reconeixement de l'estelada com a bandera històrica de Catalunya, representativa d'un sentiment i anhel de llibertat, democràcia i pau. I el 29 de gener del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la "Resolució 497/X, de reconeixement de l’estelada com a símbol d’un anhel i d’una reivindicació democràtica".
A Europa no havíem tingut mai cap problema. Sempre havíem anat amb l'estelada, que havia anat substituïnt la senyera. A la Final de Champions a Berlín, el 6 de juny del 2015, hi va haver un altre mar d'estelades. Però llavors, mesos després, la UEFA, a instàncies de l'estat espanyol, va sancionar el Barça per l'exhibició d'estelades. Era un fet molt i molt greu. I era la primera vegada que passava, quan l'afició del Barça sempre havia exhibit estelades, perquè forma part de les nostres banderes, dels nostres colors. Evidentment la situació política al país havia estat el desencadenant d'aquesta situació. La impotència de l'estat espanyol per contenir aquest sentiment independentista el va portar a l'única via que coneix: la repressió. Multes, prohibir, sancionar, etc. Amb els companys de Drets.cat vam impulsar una demanda contra la UEFA per aquest tema, atenent a que aquelles sancions vulneraven drets bàsics dels aficionats del Barça, a dur una bandera que és pròpia del nostre país, com havia reconegut el nostre Parlament.
A Espanya, un any després, maig 2016, el Barça jugava la final de Copa a Madrid contra el Sevilla. La Delegada del Gobierno va ordenar la prohibició d'entrar estelades al Calderón. Era la primera vegada que algú intentava prohibir-les explícitament. Amb els companys de Drets vam tornar a presentar un recurs, de manera urgentíssima. I el jutjat la va admetre i va atendre la nostra petició de mesura cautelar d'aixecar la prohibició. Ho va fer, atenent a que el valor llibertat d'expressió estava pel damunt. I la final de Copa va ser una altra marea d'estelades. Com que ja havia passat el jutjat no va voler entrar en el fons, i amb el companys de Drets vam presentar recurs, que sí, que calia anar al fons del tema. I un any després el jutjat contenciós administratiu núm.11 de Madrid sentenciava al nostre favor: «no es pot considerar que l’exhibició de l’estelada pugui comportar o generar violència, racisme, xenofòbia, o intolerància en l’esport, sent una mera manifestació de la llibertat ideològica i del dret a difondre lliurement els pensaments».
Enguany, de cara a la final de Copa que novament juguem a Madrid i contra el Sevilla, hi ha hagut diversos intents de tornar-les a prohibir. Però la sentència judicial preval i ahir la RFEF va fer públic un comunicat dient que no s'impediria l'entrada d'estelades.
I fidels a la nostra història i compromís, dissabte la grada del Barça lluirà groga, per la llibertat dels presos polítics i exiliats. Un compromís idèntic al dels seguidors del Barça d'aquell 1975 quan van posar al Camp Nou aquella pancarta per la llibertat i amnistia presos polítics. Tants anys després i encara, com sempre, en aquesta constant històrica, la repressió de l'estat espanyol contra Catalunya i la nostra solidaritat i compromís amb la llibertat i la democràcia.
L'any 1936 les tropes franquistes afusellaven Josep Sunyol i Garriga, llavors president del FCBarcelona i diputat al Parlament de Catalunya.
El franquisme va reprimir durament la catalanitat del FCBarcelona. Ens va obligar a canviar el nom de Futbol Club Barcelona pel de Club de Futbol Barcelona, i el nostre escut, eliminant les 4 barres i deixant-ne només dues, com substituint la senyera per l'espanyola.
El 9 de febrer del 1939 el cap de la policia de Barcelona signava un informe adreçat a la Dirección General de Seguridad, a Madrid. Aquest informe era el resultat de la investigació efectuada durant vuit mesos sobre el FC Barcelona, sobre el seu passat polític i la seva significació més enllà de l'esport. S'hi pot llegir, entre d'altres, acusacions com ara aquesta: "Ante la estatua de Casanovas se celebraban actos de afirmación separatista. A este acto siempre han acudido con coronas, flores y el escudo del "F.C. BARCELONA", todos los directivos, jugadores y socios del mismo". "Es de dominio público que el "F.C. BARCELONA" siempre ha hecho política, en un principio catalanista y desde hace muchos, francamente separatista". Sí, era l'any 1939 i parlaven del nostre Club, dels seus seguidors i de la seva dimensió cívica i compromesa amb la causa de la llibertat i de Catalunya.
Som Barça i som poble. Som més que un Club pel nostre compromís. Un compromís que forma part de la identitat del Club. La història del Barça està lligada a l'expressió d'una catalanitat sistemàticament reprimida al llarg de la nostra centenària història, per l'Estat Espanyol.
El 28 de desembre de 1975, un mes després de la mort física del Dictador Franco, en un partit de lliga contra el Real Madrid, l'afició culé va omplir, davant l'estupefacció i ràbia de les autoritats franquistes, les grades de senyeres, en el que va ser l'esclat de senyeres més gran des del 1936. Llavors no es venien senyeres enlloc, però desafiant la repressió franquista, se'n van fabricar un munt, i es van aconseguir entrar al Camp. L'afició blaugrana també va penjar-hi una pancarta reclamant LLIBERTAT I AMNISTIA per als presos polítics, que va retirar la policia. Sí, era el Barça, érem l'afició blaugrana i era el nostre compromís permanent amb la democràcia i la causa de Catalunya.
El 1979 el Barça juga la final de la Recopa a Basilea, i les grades s'omplen de senyeres. La senyera és assumida amb total naturalitat com a part dels colors del Club, de la nostra identitat. En el que llavors es pensava era la sortida de la llarga nit del franquisme, la senyera era llibertat, era democràcia, era llum, era Catalunya i era Barça.
El 1992 el nostre Club assoleix la més alta glòria esportiva, guanyant la nostra primera Copa d'Europa, en un partit jugat a l'històric estadi de Wembley, a Londres. Les fotos de la grada de l'afició del Barça ja mostren les primeres estelades. És l'any 1992, i l'afició del Barça segueix lligada al cordó umbilical del catalanisme. Som Barça i som poble.
Juny del 2015, estadi olímpic de Berlín, final de la Champions. La grada de l'afició del FCBarcelona ja és un mar d'estelades. Som Barça i som poble. Catalunya està vivint un procés polític històric per exercir la democràcia i votar sobre la independència. L'independentisme ja és la majoria social i política a Catalunya. I l'afició del Barça ho viu amb la mateixa intensitat que ha viscut des de la seva creació la causa de la llibertat i de Catalunya. Som Barça i som poble.
Al davant sempre, la repressió de l'estat espanyol. Ens han tancat el camp. Ens han afusellat un President. Ens han canviat el nom i l'escut. Ens han prohibit la paraula i les nostres banderes. Ens han multat. Ens han sancionat. I ens han tornat a prohibir.
No actuen contra el que fem, no prohibeixen el que fem. Actuen contra el que som, volen acabar amb el que som. Però cada cop que ho fan, nosaltres, tossuts i compromesos, encara som més, més Barça, més poble.
Des que mon pare em va fer soci del FCB, i des que vaig començar a viure el Barça amb intensitat amb els amics, a la general dempeus, primer a 3a graderia, després al Gol Sud, on segueixo, sempre hem tingut l'estelada com una de les nostres banderes, a l'igual que la bandera amb la creu de Sant Jordi, que dóna nom a la meva penya, a la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi.
Des de finals dels 80's, tots els 90's, primera dècada del s.XXI hem anat per tot arreu seguint al Barça amb l'estelada. I sense problemes. És en aquesta dècada en la que estem, coincidint amb que l'independentisme deixar de ser poca cosa més que testimonial, per passar a ser majoria social, que vam començar a tenir problemes amb l'estelada. La policia espanyola, seguint ordres governatives, evidentment, comença a actuar contra la gent del Barça que seguint el Club arreu d'Espanya, porten una estelada. Amenaces, expulsions dels camps, detencions i moltes multes. L'argument sempre el mateix: que era un símbol violent, il·legal, etc.
La cosa va anar en augment. Llavors em vaig reunir amb uns companys de les JERC i d'ERC i els vaig per compartir amb ells el problema i per demanar-los com veurien impulsar una resolució al Parlament de reconeixement de l'estelada com a bandera històrica de Catalunya, representativa d'un sentiment i anhel de llibertat, democràcia i pau. I el 29 de gener del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la "Resolució 497/X, de reconeixement de l’estelada com a símbol d’un anhel i d’una reivindicació democràtica".
A Europa no havíem tingut mai cap problema. Sempre havíem anat amb l'estelada, que havia anat substituïnt la senyera. A la Final de Champions a Berlín, el 6 de juny del 2015, hi va haver un altre mar d'estelades. Però llavors, mesos després, la UEFA, a instàncies de l'estat espanyol, va sancionar el Barça per l'exhibició d'estelades. Era un fet molt i molt greu. I era la primera vegada que passava, quan l'afició del Barça sempre havia exhibit estelades, perquè forma part de les nostres banderes, dels nostres colors. Evidentment la situació política al país havia estat el desencadenant d'aquesta situació. La impotència de l'estat espanyol per contenir aquest sentiment independentista el va portar a l'única via que coneix: la repressió. Multes, prohibir, sancionar, etc. Amb els companys de Drets.cat vam impulsar una demanda contra la UEFA per aquest tema, atenent a que aquelles sancions vulneraven drets bàsics dels aficionats del Barça, a dur una bandera que és pròpia del nostre país, com havia reconegut el nostre Parlament.
A Espanya, un any després, maig 2016, el Barça jugava la final de Copa a Madrid contra el Sevilla. La Delegada del Gobierno va ordenar la prohibició d'entrar estelades al Calderón. Era la primera vegada que algú intentava prohibir-les explícitament. Amb els companys de Drets vam tornar a presentar un recurs, de manera urgentíssima. I el jutjat la va admetre i va atendre la nostra petició de mesura cautelar d'aixecar la prohibició. Ho va fer, atenent a que el valor llibertat d'expressió estava pel damunt. I la final de Copa va ser una altra marea d'estelades. Com que ja havia passat el jutjat no va voler entrar en el fons, i amb el companys de Drets vam presentar recurs, que sí, que calia anar al fons del tema. I un any després el jutjat contenciós administratiu núm.11 de Madrid sentenciava al nostre favor: «no es pot considerar que l’exhibició de l’estelada pugui comportar o generar violència, racisme, xenofòbia, o intolerància en l’esport, sent una mera manifestació de la llibertat ideològica i del dret a difondre lliurement els pensaments».
Enguany, de cara a la final de Copa que novament juguem a Madrid i contra el Sevilla, hi ha hagut diversos intents de tornar-les a prohibir. Però la sentència judicial preval i ahir la RFEF va fer públic un comunicat dient que no s'impediria l'entrada d'estelades.
I fidels a la nostra història i compromís, dissabte la grada del Barça lluirà groga, per la llibertat dels presos polítics i exiliats. Un compromís idèntic al dels seguidors del Barça d'aquell 1975 quan van posar al Camp Nou aquella pancarta per la llibertat i amnistia presos polítics. Tants anys després i encara, com sempre, en aquesta constant històrica, la repressió de l'estat espanyol contra Catalunya i la nostra solidaritat i compromís amb la llibertat i la democràcia.
Visca el Barça, Visca Catalunya lliure, Visca la Creu de Sant Jordi, visca l'estelada, visca la República! I visca visca, però que visca visca visca... LA GENT DEL BARÇA!
#LlibertatPresosPolítics #RetornExiliats
Sí Senyor Abad, Som Barça i som poble... i volem jugar net, al futbol i a la vida.
ResponEliminaRespectem l'adversari i rebutgem la violència, les martingales i el frau de llei.
Guanyarem i serem un poble lliure.