Quan, amb 18 anys, any 1984, em vaig implicar plenament en la militància independendista aquesta causa ha absorvit pràcticament tot el meu activisme.
Però no tot. He tingut temps per participar en moltes altres lluites de diferent signe. Fa uns pocs anys, per primera vegada, aquest compromís em va portar a implicar-me en lluites veïnals, davant la demencial gestió Colauer a la ciutat de Barcelona, concretament formant part de la lluita veïnal contra el delirant projecte de la Superilla del Poblenou.
La lluita per la independència de Catalunya segueix sent el meu objectiu vital. El lema "DONEC PERFICIAM", o sigui, FINS ACONSEGUIR-HO, és la meva divisa vital. El porto tatuat al pit. Tanmateix, en els dies que estem vivint, aquesta disposició militant a fer el que calgui en la lluita per la independència de Catalunya, crec estic obligat a combinar-la amb dues altres lluites centrades en la ciutat de Barcelona, com a veí, com a persona compromesa:
1. La lluita contra el demencial projecte del tramvia per la Diagonal. Vull implicar-m'hi per denunciar-ne la gravetat de tot el que representa i les greus afectacions que tindrà per a la ciutat:
Són dues les principals denúncies que cal fer, són dues les causes per les que, en aquest tema, hem de lluitar
Però no tot. He tingut temps per participar en moltes altres lluites de diferent signe. Fa uns pocs anys, per primera vegada, aquest compromís em va portar a implicar-me en lluites veïnals, davant la demencial gestió Colauer a la ciutat de Barcelona, concretament formant part de la lluita veïnal contra el delirant projecte de la Superilla del Poblenou.
La lluita per la independència de Catalunya segueix sent el meu objectiu vital. El lema "DONEC PERFICIAM", o sigui, FINS ACONSEGUIR-HO, és la meva divisa vital. El porto tatuat al pit. Tanmateix, en els dies que estem vivint, aquesta disposició militant a fer el que calgui en la lluita per la independència de Catalunya, crec estic obligat a combinar-la amb dues altres lluites centrades en la ciutat de Barcelona, com a veí, com a persona compromesa:
1. La lluita contra el demencial projecte del tramvia per la Diagonal. Vull implicar-m'hi per denunciar-ne la gravetat de tot el que representa i les greus afectacions que tindrà per a la ciutat:
Són dues les principals denúncies que cal fer, són dues les causes per les que, en aquest tema, hem de lluitar
-La primera és que els veïns de Barcelona ja ens vam pronunciar en contra d'aquesta projecte en una consulta promoguda pel mateix Ajuntament de Barcelona. Em sembla inadmissible que l'Ajuntament de Barcelona i els grups polítics que li donen suport menyspreïn, ignorin, rebutgin, els resultats d'aquell procés participatiu municipal. Aquell procés participatiu va ser plenament democràtic i va deixar ben clarament el que opinàvem els veïns. Aquella opinió, contrària al tramvia, s'ha de respectar. No podem tolerar, de cap manera, que s'ignori aquella consulta. NO, aquella consulta es va fer, i aquella consulta va expressar l'opinió ciutadana. .
Per tant, i atès que la ciutadania de Barcelona es va pronunciar inequívocament en contra del tramvia per la Diagonal, qualsevol projecte municipal que no respecti aquesta voluntat popular, cal sigui sotmès a una nova consulta. No n'hi ha prou amb el vot dels partits al ple municipal. La democràcia directa que vam exercir està per sobre d'això. És legítim que si una nova majoria de govern municipal pensa cal tornar-ho a plantejar, ho facin. Però en cap cas és legítim violar la voluntat popular clarament expressada via consulta popular en un tema.
- La segona és que el projecte Colauer d'aquest tram del tramvia és únicament un projecte faraònic que culmina la seva incompetència, i és tan absurd i estúpid que és una inversió que segurament podrem denunciar-la com a malversació.
Tots els objectius de mobilitat i sostenibilitat que es poden lligar al projecte del tramvia són assolibles plenament per altres vies, com el bus elèctric. I es pot fer en un molt i molt menor temps i amb un molt i molt menor cost. Amb la demencial despesa que implica el tramvia es pot fer tot el que pot aportar el tramvia i una infinitat de coses més. I encara més, sense cap de les afectacions de la rigidesa ferroviària del tramvia, amb flexibilitat, amb agilitat, amb més interconectivitat.
Amb el cost d'aquest deliri podríem fer que tota la xarxa de bus de la ciutat fos elèctrica. A més a més la inversió que necessitem en mobilitat és la que millori i estengui la connexió amb transport públic de la ciutat amb tota la seva àrea metropolitana. El repte de la mobilitat és aquest, i no la gilipollez del tramvia en aquest tram.
Però els colauers són enemics de la raó i la racionalitat. Al Poblenou hem estat víctimes d'això que denuncio. Van imposar, en contra dels veïns, sense donar-nos veu, el delirant projecte de la Superilla. "Volem menys cotxes, volem reduir la contaminació". Doncs bé, dades en mà la Superilla l'únic que ha fet és disparar la contaminació al barri, abocar empreses a la ruïna, enviar a l'atur treballadors, etc.
Així les coses, els veïns de Barcelona estem obligats a revoltar-nos. Estem obligats a exigir que es respecti el que vam votar, a que es respecti el NO a aquest projecte. I en tot cas, si la majoria de l'actual consistori vol replantejar aquella decisió, només poden fer-ho a través d'un nou procés participatiu, d'una nova consulta veïnal.
Estem obligats a exigir transparència i decisions fonamentades, evitant la malversació i assegurant objectius al mínim cost i la major celeritats possibles. I estem obligats a militar activament en la defensa de tota la ciutat, de tots els nostrs veïns i de tots els nostres barris.
2. La implicació en la lluita veïnal contra la inseguretat a la ciutat.
Per tant, i atès que la ciutadania de Barcelona es va pronunciar inequívocament en contra del tramvia per la Diagonal, qualsevol projecte municipal que no respecti aquesta voluntat popular, cal sigui sotmès a una nova consulta. No n'hi ha prou amb el vot dels partits al ple municipal. La democràcia directa que vam exercir està per sobre d'això. És legítim que si una nova majoria de govern municipal pensa cal tornar-ho a plantejar, ho facin. Però en cap cas és legítim violar la voluntat popular clarament expressada via consulta popular en un tema.
- La segona és que el projecte Colauer d'aquest tram del tramvia és únicament un projecte faraònic que culmina la seva incompetència, i és tan absurd i estúpid que és una inversió que segurament podrem denunciar-la com a malversació.
Tots els objectius de mobilitat i sostenibilitat que es poden lligar al projecte del tramvia són assolibles plenament per altres vies, com el bus elèctric. I es pot fer en un molt i molt menor temps i amb un molt i molt menor cost. Amb la demencial despesa que implica el tramvia es pot fer tot el que pot aportar el tramvia i una infinitat de coses més. I encara més, sense cap de les afectacions de la rigidesa ferroviària del tramvia, amb flexibilitat, amb agilitat, amb més interconectivitat.
Amb el cost d'aquest deliri podríem fer que tota la xarxa de bus de la ciutat fos elèctrica. A més a més la inversió que necessitem en mobilitat és la que millori i estengui la connexió amb transport públic de la ciutat amb tota la seva àrea metropolitana. El repte de la mobilitat és aquest, i no la gilipollez del tramvia en aquest tram.
Però els colauers són enemics de la raó i la racionalitat. Al Poblenou hem estat víctimes d'això que denuncio. Van imposar, en contra dels veïns, sense donar-nos veu, el delirant projecte de la Superilla. "Volem menys cotxes, volem reduir la contaminació". Doncs bé, dades en mà la Superilla l'únic que ha fet és disparar la contaminació al barri, abocar empreses a la ruïna, enviar a l'atur treballadors, etc.
Així les coses, els veïns de Barcelona estem obligats a revoltar-nos. Estem obligats a exigir que es respecti el que vam votar, a que es respecti el NO a aquest projecte. I en tot cas, si la majoria de l'actual consistori vol replantejar aquella decisió, només poden fer-ho a través d'un nou procés participatiu, d'una nova consulta veïnal.
Estem obligats a exigir transparència i decisions fonamentades, evitant la malversació i assegurant objectius al mínim cost i la major celeritats possibles. I estem obligats a militar activament en la defensa de tota la ciutat, de tots els nostrs veïns i de tots els nostres barris.
2. La implicació en la lluita veïnal contra la inseguretat a la ciutat.
La ciutat de Barcelona, els veïns de Barcelona, la gent que visita Barcelona estem, ara mateix, exposats a una inseguretat salvatge i sense precedents: carteristes, okupes, lladres de pisos, de botigues, violacions, etc.
Quatre anys de Colau han fet de la ciutat de Barcelona el paradís dels delinqüents. Els nivells als que s'ha arribat són tan extremadament greus que no n'hi ha prou amb la reacció governativa que pugui haver-hi. El dispositiu policial municipal i de Mossos, per més que es reforci, és insuficient davant el caos generat pels colauers.
Davant aquesta siuació, s'imposa l'organització veïnal. Han començat a sorgir grups de veïns que vetllen per la seguretat a la ciutat, denunciant delinqüents i organitzant-se per fer del nostre transport públic, dels nostres barris i dels nostres carrers, llocs segurs.
Crec que hem de fer un pas endavant en l'organització d'aquesta xarxa veïnal. No es tracta en cap cas d'administrar cap justícia al marge de la llei. Del que es tracta és que de manera massiva els veïns ens impliquem en la nostra seguretat col·lectiva.
I en aquesta co-responsabilització tots hi som cridats: els joves i els grans, els nascuts aquí i els nascuts allà, els de dretes i els d'esquerres, els independentistes i els espanyolistes. Tothom. És una causa transversal, ara mateix, potser la més transversal de totes.
Aquesta setmana dos lladres van intentar robar a un comerç del barri, i van aconseguir emportar-se la caixa. Mentre fugien, els treballadors del comerç van sortir al darrere, cridant. I, solidàriament, s'hi van afegir gent de la resta de comerços de la zona: els d'un restaurant de tota la vida, els d'un súper xinès, els d'una botiga de roba fashion, els d'un operador de telefonia mòbil, els d'un restaurant libanès... perseguint als lladres.
És un nou "nosaltres" a la ciutat: el de la gent normal, el de la gent d'ordre, el de la gent que, sense pensar-s'ho, reacciona solidàriament donant suport a un veí amb el que potser no hi havia parlat mai. Però que l'estan robant. I si ens roben a un ens roben a tots.
Aquest és el nou frame a la ciutat. El veig. El visc. Ara mateix potser és la causa més transversal que té la ciutat, que compartim els veïns. Posem-nos-hi!
Quatre anys de Colau han fet de la ciutat de Barcelona el paradís dels delinqüents. Els nivells als que s'ha arribat són tan extremadament greus que no n'hi ha prou amb la reacció governativa que pugui haver-hi. El dispositiu policial municipal i de Mossos, per més que es reforci, és insuficient davant el caos generat pels colauers.
Davant aquesta siuació, s'imposa l'organització veïnal. Han començat a sorgir grups de veïns que vetllen per la seguretat a la ciutat, denunciant delinqüents i organitzant-se per fer del nostre transport públic, dels nostres barris i dels nostres carrers, llocs segurs.
Crec que hem de fer un pas endavant en l'organització d'aquesta xarxa veïnal. No es tracta en cap cas d'administrar cap justícia al marge de la llei. Del que es tracta és que de manera massiva els veïns ens impliquem en la nostra seguretat col·lectiva.
I en aquesta co-responsabilització tots hi som cridats: els joves i els grans, els nascuts aquí i els nascuts allà, els de dretes i els d'esquerres, els independentistes i els espanyolistes. Tothom. És una causa transversal, ara mateix, potser la més transversal de totes.
Aquesta setmana dos lladres van intentar robar a un comerç del barri, i van aconseguir emportar-se la caixa. Mentre fugien, els treballadors del comerç van sortir al darrere, cridant. I, solidàriament, s'hi van afegir gent de la resta de comerços de la zona: els d'un restaurant de tota la vida, els d'un súper xinès, els d'una botiga de roba fashion, els d'un operador de telefonia mòbil, els d'un restaurant libanès... perseguint als lladres.
És un nou "nosaltres" a la ciutat: el de la gent normal, el de la gent d'ordre, el de la gent que, sense pensar-s'ho, reacciona solidàriament donant suport a un veí amb el que potser no hi havia parlat mai. Però que l'estan robant. I si ens roben a un ens roben a tots.
Aquest és el nou frame a la ciutat. El veig. El visc. Ara mateix potser és la causa més transversal que té la ciutat, que compartim els veïns. Posem-nos-hi!
Totalment d'acord, Francesc. Què proposes que fem, a curt termini? Sobretot el tema del tramvia sembla que ha posat d'acord els partits per a anar contra el vot explícit de la ciutadania- Com ho aturem?
ResponElimina