A 5 mesos de les eleccions municipals a Barcelona, Colau assoleix 2 rècords històrics: la pitjor gestió municipal de la història i la pitjor Barcelona de la història

Avui hem tingut les dades del Baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona, una de les enquestes de referència a la ciutat de Barcelona, que ens permet tenir una visió llarga de l’evolució de les principals valoracions ciutadanes sobre la nostra ciutat, els seus principals problemes i la gestió municipal.

El Baròmetre municipal d’aquest desembre 2022 situa amb total rotunditat dues dades que confirmen el que ja fa temps alguns estem apuntant i les enquestes havien començat a mostrar, per més que la formidable maquinària de propaganda colauer sempre havia trobat manipuladores maneres d’intentar seguir enganyant a la gent.

Doncs bé, això ja s’ha acabat, en les dues principals dades del Baròmetre, aquest desembre 2022 l’Ajuntament Colau i la seva gestió, i la ciutat que està deixant amb aquesta gestió, han batut tots els rècords negatius de la història de la ciutat:

•  A la pregunta “el darrer any, vostè creu que Barcelona ha millorat o ha empitjorat?” Doncs per a un 66,4% Barcelona ha empitjorat. Mai vist.

• A la pregunta “com valora la gestió de l’Ajuntament de Barcelona?” un tampoc mai vist 50,4% la valoren com a molt dolenta/dolenta.

Avui aquesta anàlisi demoscòpica no podrà ser tot el complert que m'hauria agradat perquè el Baròmetre abans de les eleccions no recull dades electorals. 

Però vull dedicar unes línies a explicar la magnitud del que aquestes dues dades ens estan explicant. Per fer-ho les contextualitzaré i dimensionaré en la història, per evidenciar aquesta realitat tan dolorosa de que mai a la història Barcelona havia empitjorat com ara ho està fent, i que això és conseqüència directa del que sens dubte és la pitjor gestió municipal de la història, la gestió de l’Ajuntament Colau-Collboni amb el suport incondicional d’ERC.

1.       L’evidència d’una ciutat que sota l’Ajuntament i les polítiques Colau empitjora any rere any.

Abans he dit que aquest 66,4% de barcelonins que diuen que Barcelona ha empitjorat aquest últim any era la dada rècord negativa. De fet no ho és, la pitjor, fins ara, ha estat el 67,7% de desembre 2019. Però és igual, el que és realment important, brutalment evidenciador de la dramàtica situació en la que estem és que les 5 pitjors valoracions de com està la ciutat s’han donat aquests darrers 4 anys del mandat Colau: la primera, la més alta, aquest 67,7% de desembre 2019, la 2a el 66,4% d’aquest desembre 2022, la 3a el 65,9% de 12/2020, la 4a el 63,8% del 12/2021 i la 5a el 60,1% de juny 2022.

En el seu segon mandat Ada Colau acumula les pitjors valoracions de la història sobre la situació de la ciutat. Quan des de l’any 2019 fins aquest desembre 2022 tenim el més alt percentatge de  barcelonins que diuen que la ciutat cada any està pitjor que l’anterior, és que portem molts anys d’acumulació d’estar la ciutat pitjor que l’any anterior. És terrible.

I la dada encara és més contundent si la comparem amb les dades dels seus predecessors: la dada més negativa que va tenir l’alcalde Trias fou el 53,3% que desembre 2012 deien BCN estava pitjor que l’any anterior. Però en termes de cicles de mandats, desembre 2014, com ara, aquest desembre 2022, a 5 mesos de les eleccions, només un 37,4% dels barcelonins deien que BCN havia empitjorat en relació a l’últim any. Pel que fa a l’alcalde Hereu la seva dada més negativa fou el 47,5% del seu final de mandat, desembre-juny 2010.

Colau acumula en aquest segon mandat, les 5 pitjors valoracions de com evoluciona la ciutat, que els barcelonins creuen és aclaparadorament a pitjor, fins arribar a aquest 66,4% que això ho creu a 5 mesos eleccions.

2.       L’evidència de la pitjor gestió municipal de la història de Barcelona

No, la gent no critica la gestió Colau perquè sigui una dona i sigui bisexual, com en aquesta farsa infinita del colauisme, va repetint l’alcaldessa per culpabilitzar els altres. La gent té claríssim que aquests 5 rècords entre el 2019 i el 2022 d’una ciutat cada any pitjor que l’anterior, són conseqüència directa, responsabilitat directa, de la gestió de l’actual Ajuntament de Colau-Collboni que sempre ha tingut el suport incondicional, total d’ERC: mai un 50,4% dels barcelonins havien dit valorat com a molt dolenta/dolenta la gestió de l’Ajuntament de Barcelona. 

Aquest 50,4% d’aquest desembre 2022 és la pitjor valoració de la història de la ciutat de la gestió del seu ajuntament, i, altra vegada, el fet que les 5 pitjors valoracions de la gestió municipal les trobem també en aquest 2n mandat Colau, entre el 2019 i el 2022 evidencia la duresa i contundència de la dada. Si el 50,4% de 12/2022 és la pitjor valoració de la història de la gestió municipal, el 49,4% de 12/2021 és la 2a, el 47,1% de 6/2022 la 3a pitjor, el 46,1% de 12/2020 la 4a pitjor i el 43,6% del 12/2019 la cinquena.

A 5 mesos eleccions un 50,4% barcelonins, el percentatge més alt de la història, consideren molt dolenta/dolenta la gestió de l’Ajuntament Colau. La gestió de l’alcalde Hereu, a 5 mesos de les eleccions que per primera vegada van perdre els socialistes, perquè les va guanyar Xavier Trias era valorada com a dolenta/molt dolenta per un 31,3% dels barcelonins. I la gestió de l’Ajuntament Trias, a 5 mesos de les eleccions que va perdre i que implicà l’elecció de Colau com a alcaldessa, era valorada com a dolenta/ molt dolenta per un 24,8% dels barcelonins.

3.       Lectures polítiques, de comportament i de possible incidència electoral, d’aquestes dades tan negatives, les més negatives de la història de Barcelona.

 Que aquestes dades són demolidores i que els Colauers no tenen manera d’amagar-les, de camuflar-les, i que expressen la realitat de la ciutat i de com ho veuen els barcelonins, la podríem trobar, així d’entrada, en una petita anècdota. Quan avui he vist que començava a circular informació perquè s’havien publicat les dades del Baròmetre semestral de l’ajuntament m’he quedat ben parat, perquè fa només dues setmanes vaig entrar al registre d’enquestes de l’Ajuntament, a veure quan estava previst que es donessin a conèixer, i en la informació d’aquesta 2a onada del Baròmetre, deia que al gener del 2023. I de sobte ens trobem l’enquesta avui, un 27 de desembre. Jo crec que aquest canvi no és innocent, i que no s’ha volgut iniciar la campanya aquest gener vinent amb unes dades tan negatives. Per això s’ha presentat avui, enmig les vacances de Nadal, per intentar passi el més desapercebuda possible, per evitar que l’inici de campanya de la faraona Colau sigui amb les pitjors dades de la història de la ciutat i de les gestions municipals.

Però el més fort observant aquestes dades, el que més lectures electorals ens pot permetre és mirar-les de manera creuada amb el rècord de vot a les municipals del 2019.

El primer que crida molt l’atenció és aquest 38,8% de votants Colau a les darreres municipals que diuen que en aquest darrer any la ciutat ha empitjorat. Ho trobo molt significatiu: 4 de cada 10 votants de la senyora Colau creuen que la ciutat ha empitjorat. Si són votants de la senyora Colau aquests 4 de cada 10 dels seus votants difícilment creuen que la ciutat està tan malament perquè Colau sigui dona i bisexual, digo yo...

Arribats a aquest punt la dada més flipant és quan mirem com ho valoren els votants del PSC i d’ERC. El PSC, amb Collboni al capdavant ha estat governant conjuntament amb la senyora Colau, la gestió és també seva. I ERC no ha estat al govern municipal, però li ha donat suport absolutament en tot, de manera fins i tot servil, com quan van votar per evitar fer estudis previs i proves pilot dels projectes municipals. Doncs bé, un 70,1% dels votants d’ERC el 2019 i, sí, ara flipeu, un 82,5% dels votants del PSC també creuen que la ciutat està empitjorant any rere any.

Tanmateix la cosa encara la podem animar una mica més. Hem vist aquest 38,8% de votants colau que també opinen, com la majoria de veïns, que la ciutat cada any està pitjor... llavors és quan es produeix el miracle, i només un 12,4% d’aquests votants Colau reconeixen que la gestió municipal de l’alcaldessa a la que van votar és dolenta o molt dolenta, mentre que dues terceres parts dels votants Colau que creuen la ciutat empitjora creuen que en que estigui empitjorant la ciutat no hi té res a veure la seva lideressa, l’Ada Colau. Si empitjora és per altres causes i segur té altres responsables, no l’Ada. La combinació d’aquestes dades ofereix una imatge molt sectària del comportament de l’electorat colauer, fet que ara mateix implica que comença la campanya des de posicions sòlides en relació al vot que va tenir, sembla poc amenaçat, poc probable en perdi significativament.

Però l’esperpento ens arriba quan veiem que un 60% de l’electorat del PSC diu que la gestió municipal de l’Ajuntament que ha tingut des de l’inici a Collboni i tot el PSC al costat de Colau, valoren la gestió municipal com a dolenta o molt dolenta. I un 61,9% dels votants d’ERC, que han donat suport incondicional a totes les polítiques i la gestió municipal de la lideressa Colau, també valoren negativament, com a dolenta o molt dolenta, la gestió municipal a la que els que van votar han donat suport incondicional.

Així les coses, quin impacte pot tenir aquesta brutal, massiva, valoració negativa de la gestió municipal i de la situació de la ciutat dels votants del PSC i d’ERC, que són plenament responsables de tot el que ha passat?

Aquí hi ha, al meu entendre, una de les claus electorals de les properes eleccions municipals, maig 2023, a Barcelona. Fins ara estàvem atrapats en la paradoxa que el govern municipal, tot el que ha fet, s’ha fet amb el suport dels Comuns, del PSC i d’ERC, i que fins fa només uns mesos, malgrat el creixent descontentament popular amb la situació de Barcelona i la gestió municipal, eren les 3 úniques opcions polítiques que estaven en condicions de disputar-se l’alcaldia. Però ara ha aparegut un rival molt potent, que ja d’entrada s’ha situat en la lluita per la victòria electoral. Com reaccionaran aquests 70,1% i 82,5% de votants d’ERC i PSC que creuen la ciutat cada cop està pitjor? I encara més, com reaccionaran aquests 61,9% i 60% de votants d’ERC i del PSC que qualifiquen la gestió de la que els partits que van votar en són totalment responsables de molt dolenta/dolenta?

Per a mi és evident que la contundència d’aquestes dades, d’aquest enorme descontentament de la gran massa de votants d’ERC i PSC amb la gestió de l’Ajuntament de Barcelona, de la que en són plenament responsables els partits que van votar, ofereix espai per a sacsejades electorals. Aquest maig del 2023 les coses aniran força diferents de com fins ara la majoria enquestes pronosticaven anirien, en un escenari totalment captiu, amb una ciutat amb veïns sense esperança de poder canviar les coses. Això diria ha començat a canviar. Veure’m!

(en aquesta anàlisi de visions per electorat de partits, per record de vot, no he fet cap referència a Junts perquè l’enquesta només ens ha donat dades de record de vot d’ERC, BComú i PSC, i la resta de formacions les ha agrupades totes en un “altres”)

4.       Una última dada “curiosa” del Baròmetre, però d’impacte polític nacional, al voltant d’ERC.

El Baròmetre semestral de Barcelona és una enquesta que, evidentment, només es fa a veïns de Barcelona. Aquest segon Baròmetre del 2022 el treball de camp de l’enquesta es va fer a finals de novembre, és a dir, ja amb tota la crisi del Govern de Catalunya tancada, en el sentit de que ja s’havia fet efectiva la sortida de Junts del Govern i el nomenament dels nous consellers del nou Govern de la Generalitat, d’ERC en solitari.

Una de les grans incògnites polítiques que ara mateix plana sobre l’escenari polític del nostre país és si tot això que ha passat tindrà o no impacte sobre els electorats d’ERC i de Junts, i com i quin serà, en cas que hi sigui, aquest impacte. Ara mateix no tenim prou dades per valorar-ho. Només hem tingut alguns acostaments, no prou sòlids demoscòpicament, que apuntarien a un impacte baix, tant entre els electorats d’ERC com de Junts, fet que projectaria un escenari d’estabilitat.

Però a aquest baròmetre semestral de Barcelona, amb una enquesta feta ja després de tot el que va passar al Govern de Catalunya, de les hòsties entre ERC i Junts, i del discurs que està fent ERC de la importància del govern, etc... m’hi he trobat una dada que m’ha cridat molt l’atenció.

El baròmetre fa algunes preguntes d’àmbit supramunicipal, com quan, després de preguntar als enquestats com valoren la gestió municipal de Barcelona, també els hi pregunten com valoren la gestió de la Generalitat de Catalunya i del Gobierno de EspaÑa.

Doncs bé, preguntats sobre com valoren la gestió de la Generalitat de Catalunya, amb un govern format exclusivament per ERC, entre els votants d’ERC a les municipals de Barcelona del 2019 un 42,3% la valoren com a dolenta/molt dolenta. De fet hi ha més votants d’ERC que valoren negativament la gestió d’un govern en el que només hi ha ERC (42,3%) que positivament (40,2%). Un 14,4% la valora normal/regular.

Com us deia, m’ha cridat molt l’atenció aquesta dada, que hi hagi més votants d’ERC que valorin negativament la gestió d’un govern en el que només hi ha ERC. Però com l’enquesta del Baròmetre no ha fet projecció de vot, no ha preguntat sobre la intenció de vot dels enquestats, no podem anar més enllà per veure si tot plegat apunta algun impacte entre l’electorat d’ERC.

Si posem totes les dades de com veu les coses l’electorat d’ERC a BCN una al costat de l’altra tot semblaria apuntar que sí, que algun tipus d’impacte hi serà. És molt difícil pensar que amb un 70% del seu electorat, de l’electorat d’ERC, que creu que BCN cada dia està pitjor, amb un 60% d’aquest electorat d’ERC que clarament assenyala com a responsables de la situació de la ciutat a la gestió d’un ajuntament al que el seu partit votat ha donat sistemàticament i incondicionalment ple suport, i amb aquest 42,3% dels seus votants, d’ERC, a BCN, que valoren com a dolenta/molt dolenta la gestió del govern de la Generalitat, que té ERC en solitari... és molt difícil pensar, amb totes aquestes dades, que no hi haurà cap impacte, que amb tantes valoracions negatives sobre coses en les que directament ERC, el partit d’aquests electors, és co-responsable (a BCN amb Comuns i PSC) o directament únic responsable (ERC governa la Generalitat en solitari)... no hi haurà cap impacte.

Caldrà estar atents. Comencen a acumular-se moltes dades que apunten una bona sacsejada a l’escenari polític a Barcelona, que veurem quin abast nacional pot tenir.

5.       A la vista de les dades de l’enquesta que he comentat en aquesta anàlisi, així projecto jo que estan les coses políticament de cara a les municipals de Barcelona:

 5.1.   El PSC crec que ha estat el més ràpid (deuen tenir bones dades) i ha vist clarament que les seves úniques opcions electorals passen per fer veure que no tenen res a veure amb la gestió municipal d’aquests últims 4 anys a Barcelona. Colau ha governat amb Collboni, i això fa directament responsable Collboni i el PSC del desastre al que han abocat Barcelona. L’element més crític per al PSC és que la gran majoria dels seus votants és molt crítica amb la gestió municipal del partit al que van votar. Aconseguirà el PSC i tot el seu formidable aparell mediàtic i de poder “colar-se-la” altre cop a l’electorat, començant pel seu electorat, i demanar el vot per acabar amb el que aquests últims 4 anys ells mateixos han estat fent des de l’Ajuntament? En tot cas, el PSC s’hi ha posat, començant el distanciament amb el que promet ser el tema estrella, aquesta bestiesa de les Superilles.

5.2.   ERC no té en cap cas l’agilitat del PSC, i la seva submissió i servilisme cap a Ada Colau i els Comuns va molt més enllà del que ha hagut de practicar el PSC. ERC no tenia cap necessitat de donar suport incondicional a Colau, i més després del que va passar amb la indecència del pacte Colau-Valls per robar-los-hi l’alcaldia, per robar l’alcaldia a ERC. Però el gran problema que té ERC és que el seu amor per Ada Colau és incondicional, i això ho aprofiten Colau i els comuns per tenir ben lligada, silenciada, i plenament servil, irracionalment servil, rendits, entregats, als d’ERC de Barcelona. Si s’ha de votar per impedir que s’hagin de fer estudis previs i avaluacions d’impacte de les polítiques municipals de l’Ada, doncs es vota. Si s’ha de votar en contra del que vam votar els veïns en l’única consulta ciutadana que s’ha fet a la ciutat, fins i tot si això implica fer-ho pixant-se en els veïns, doncs si ho demana l’Ada es vota i ens hi pixem. Així les coses, què passarà amb aquest clarament majoritari percentatge de votants d’ERC tan crítics amb el que està passant a BCN? Això és, ara mateix, la més gran de les incògnites de l’escenari polític a BCN.

5.3.   La faraona Colau i els Comuns. La primera vegada el Règim del 78 va fer alcaldessa Colau posant-la a liderar la més repugnant campanya de difamació que mai s’ha fet contra algú, en aquest cas l’alcalde Trias. La segona vegada, malgrat perdre, va robar l’alcaldia a ERC gràcies altre cop a la protecció del règim del 78, que li va obrir les portes al suport del condemnat per racisme Valls, el candidat que van voler impulsar les elits barcelonines. La magnitud del fracàs de la seva gestió i del drama al que això està arrossegant Barcelona no s’escapa ni als seus propis votants. 4 de cada 10 votants de Colau tenen clar que la ciutat empitjora any rere any des que hi és Colau. Però el caràcter sectari del moviment dels Comuns fa que tot i ser-ne conscients, no els importi. La lideressa és la lideressa, i s’està amb ella incondicionalment. Això sembla projectar-li una base sòlida per no perdre votants significativament. Però està clar no en guanyarà ni un. El seu mandat està acabat. Només una altra maniobra del R78 podria salvar-la, i no és descartable que això passi, aquest cop amb PSC i ERC –i la CUP si entra- de protagonistes per treure en processó a la lideressa Colau.

5.4.   Aquest escenari, que venia projectant-se amb gran estabilitat o resignació aquests últims anys, aquest mes de desembre ha tingut una molt important sacsejada, a l’anunciar-se la candidatura de Trias. Fins ara Trias ja ha aconseguit una cosa: situar-se en el grup de propostes polítiques amb opcions de guanyar les eleccions municipals a Barcelona. Fins ara en aquest grup només hi havia els tres partits que han estat al darrere de la pitjor gestió municipal de la història de Barcelona, i això generava una frustració i resignació desesperançada entre aquesta immensa majoria de veïns que veuen el drama del que està passant a Barcelona. Trias s’ha situat en aquest grup dels que tenen opcions, i és l’únic, de tot el grup, que no té responsabilitat en la catastròfica gestió municipal d’aquests últims 4 anys. L’afartament, l’angoixa, la frustració, el desànim, de la gran majoria de veïns de Barcelona en veure la decadència, l’empitjorament any a any de la ciutat, conseqüència de la pitjor gestió municipal de la història té, per primera vegada, una opció clara per ser canalitzat i acabar amb aquest malson: Xavier Trias. La clau de les eleccions de maig 2023 és si tota aquesta enorme i plural massa de veïns conscients de l’abisme al que el colauisme està abocant la ciutat faran un vot excepcional a Xavier Trias amb l’únic objectiu d’acabar amb el malson.

Municipals Barcelona: enquestes amb les primeres dades de l’efecte Trias i les claus electorals que projecten

Seguim amb l’anàlisi de l’impacte del que ha estat una de les notícies més destacades de la setmana, la confirmació de Xavier Trias com a candidat a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de maig 2023.

A 5 mesos de les eleccions municipals, i no havent-se confirmat la candidatura de Trias fins a aquesta setmana... tenim alguna enquesta que ens permeti tenir unes dades mínimes per analitzar-les i veure si hi ha o hi pot haver un “efecte Trias”?

Doncs buscant buscant he trobat, per a sorpresa meva, perquè en el seu moment no em vaig enterar, d’una enquesta de Foment del Treball de setembre 2022, en la que situava, perquè ja tothom en parlava, Trias com a candidat. Aquesta enquesta ens proporciona unes dades molt interessants quan les posem, com he fet, en relació amb les dades de les dues últimes enquestes municipals del Baròmetre de Barcelona (la del primer semestre del 2022 i la del segon semestre del 2021).

En aquest article analitzo i explico les evidències que ja tenim de l'efecte Trias, però també quines són, o seran, les altres claus polítiques de les eleccions municipals del maig 2023 a Barcelona.

Som-hi?

La primera enquesta que ens permet parlar d’efecte Trias:

A l’enquesta de setembre 2022 de Foment, l’única que situa Trias de candidat per Junts, tot i que la seva candidatura no estigués confirmada, Junts assoleix un 8,1% d’intenció de vot directe, més que doblant la intenció de vot directe que recull  per a Junts el Baròmetre de BCN del primer semestre 2022 (3,4%) i del segon semestre 2021 (3,6%).

I en termes de projecció de regidors l’enquesta de Foment amb Trias projecta 8-9 regidors per a Junts, mentre que altres enquestes prèvies de mitjans de comunicació aquest 2022 (una del Periódico i una altra del Nacional), sense Trias d’alcaldable, coincidien en projectar 4-5 regidors per a Junts.

És més que evident que en l’única enquesta amb Trias com a candidat, Junts més que duplica la seva intenció de vot i representativitat, el que evidncia amb molta claredat aquest “EFECTE TRIAS”.

Veníem d'un escenari en el que les coses semblaven molt estables, i en el que tot el pastís se'l repartien únicament entre ERC, PSC i Comuns, que se situaven en un triple empat al capdavant de les opcions de vot, amb poca distància entre elles, i a molta de la resta.

Però l’enquesta de Foment ha confirmat el que fins ara només eren unes possibles tendències, la més important de les quals era la pèrdua de suports dels Comuns, de Colau, que s'apuntava a les enquestes municipals. Desembre 2021 Colau tenia un 14,8% d’intenció de vot directe, maig del 2022 un 11,9% i a l’enquesta de Foment, amb Trias d’alcaldable, Colau es queda amb un 9,5% d’intenció de vot, una pèrdua de més de 5 punts en menys d’un any.

El principal beneficiat d’aquesta pèrdua d’intenció de vot a Colau són els socialistes, que en el mateix període passarien d’un 7,4% a un 10,8%.

En canvi ERC es manté, en aquest escenari, molt estable, amb una variació irrellevant, del 10,2% al 10,1%.

La primera gran conseqüència, doncs, d’aquest efecte Trias és que les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona passen de ser cosa de 3 (ERC, PSC i Comuns), a cosa de 4 (Junts, PSC, ERC i Comuns). 

I això és només el començament, perquè els tres que fins ara es disputaven guanyar a les eleccions del maig han compartit total responsabilitat i “comunió” en la gestió de Barcelona, Colau d’alcaldessa, PSC al seu govern i ERC donant suport incondicional absolutament a tot.

Això xocava molt amb la dada de que en aquest mandat el % de barcelonins que creuen la ciutat cada any està pitjor que l’anterior, ha batut tots els rècords, arribant a percentatges mai vistos, superiors al 60%.

Que amb un 60% de descontents amb la gestió municipal i el que està passant a BCN, la lluita electoral es limités als tres partits que comparteixen responsabilitat en aquesta pèssima gestió i les pèssimes polítiques impulsades reflectia també l’absència de cap alternativa en la que els veïns poguessin confiar. Fins l’entrada en escena de Trias.

Aconseguirà l’efecte Trias i el fet de ser l’únic que no té cap responsabilitat en haver portat Barcelona a l’actual decadència, mobilitzar aquesta enorme massa de veïns posicionats absolutament en contra de la gestió que han fet Colau-PSC i ERC?

Aquest és el segon gran repte que haurà de gestionar Trias i el seu equip. El primer ha estat que només posant a l’escenari el seu nom, ja s’ha generat un efecte Trias que ha permès Junts entrar a disputar la victòria electoral.

Aquest primer repte, segons les dades que podem tenir, Trias l’ha assolit tan ràpidament perquè ha mobilitzat el votant de Junts. Les dades de les enquestes de maig 2022 i desembre 2021 reflectien un clar problema de Junts en relació al seu electorat, ja que només projectava una fidelitat de vot del 39,9% i del 39,1% respectivament, amb un brutal percentatge d’indecisos, de votants del 2019 que ara no tenien gens clar què votarien aquest maig 2023. Al meu entendre és evident que aquest efecte Trias que ha portat, amb les dades de l’única enquesta que tenim, a duplicar la intenció de vot i de regidors de Junts, és conseqüència de la mobilització dels votants de Junts. Aquest ha estat el primer efecte Trias.

Ara el segon gran repte que té pel davant Trias és mobilitzar com mai un vot molt divers que només comparteix voler posar fi a l’agonia a la que la gestió Colau (amb PSC i ERC) ha arrossegat a Barcelona i als seus veïns. Si Trias és capaç de mobilitzar aquesta enorme massa veïnal farta de les polítiques Colau i que per damunt de qualsevol altra cosa el que pot buscar amb el seu vot és treure a la ciutat d’aquest pou, hi haurà un segon efecte Trias, perquè  això només ho garanteix Trias. Si aquesta tendència es consolida, l’efecte Trias es pot anar multiplicant en aquests cinc mesos que falten fins les eleccions i guanyar clarament les eleccions.

Tal i com veig les dades de totes aquestes enquestes, l’alcaldia se l’acabaran disputant entre Trias i Collboni. ERC també hi serà, però sense cap expectativa de millorar el seu resultat del 2019, ni tan sols de mantenir-lo, tot i que estarà allà, com a tercera força.

En aquest nou escenari qui més patirà serà Colau i els Comuns, perquè el seu formidable aparell de propaganda no podrà tapar en cap cas una valoració tan negativa de com està la ciutat que fins arriba als seus votants, als votants de Colau. Hi ha una dada demolidora, en relació a això que explico: Colau és la líder pitjor valorada, que més suspenen, els seus votants d’entre tots els votants dels diferents partits en relació als seus líders.

Un 25,2% dels votants de Barcelona en Comú a les municipals de Barcelona del 2019 suspenen Ada Colau. Contrasta aquest espectacular dada que 1 de cada 4 votants suspengui la seva gran lideressa amb les dades p.ex. de Maragall o Collboni, que només els suspenen un 14,9% i un 14,3% dels seus votants el 2019.

Ada Colau i els Comuns està clar que han tingut un vot “prestat” que li va arribar des de diferents posicions polítiques, entre les que hi ha antic voltant socialista. Doncs bé, que Colau ho passarà força malament d’aquí a les eleccions del 2023 es pot veure en com el PSC, en aquest nou escenari amb Trias disputant l’alcaldia, i amb la pèssima gestió Colau, està recuperant aquest vot.   

Sí, el PSC també és responsable de tot el desastre de gestió d’aquest Ajuntament de Barcelona, però ja està posant distància en relació a Colau, i tot sembla indicar que això el permetrà recuperar molt del vot que van tenir: un 22,4% dels votants de Colau el 2019 a les eleccions del 14F del 2021 van votar PSC...

Insisteixo, el desastre en el que la gestió Colau, amb el suport del PSC i d’ERC ha sumit Barcelona, i la manera com ha empitjorat la vida de la immensa majoria dels veïns i treballadors de la ciutat, ja no ho pot ni amagar, ni tapar... aquest formidable, per no tenir precedents a Barcelona, i caríssim aparell de propaganda municipal al servei de la lideressa Colau.

Ja no cola allò que sempre diuen que tot va bé i que qui es queixa és només per “percepcions” i per campanyes de les elits i dels qui la critiquen perquè és dona i bisexual... Ja no cola ni entre els seus propis votants: entre els qui el 2019 van votar a Colau un 46,5% diuen que la ciutat ha empitjorat l’últim any, davant només un 32,4% de votants Colau que diuen ha millorat. Són dades demolidores. Indissimulables, que passaran factura a la lideressa Colau.

Entre els votants dels altres partits que han donat suport a tot aquest desastre de polítiques que s’han fet a BCN tenim aquest 67,7% de votants PSC a les municipals de BCN del 2019 que diuen que la ciutat ha empitjorat l’últim any, i el 68,1% dels votants d’ERC.

Com veiem, les xifres, les dades, del descontentament de la ciutadania amb la gestió municipal són espectaculars, mai vistes, fins i tot majoritàries entre els seus propis votants. Indissimulables. Són unes dades indissimulables que si fins ara no havien passat factura al govern municipal era per la falta d’alternatives, perquè no hi havia cap alternativa política que oferís un lideratge creïble per acabar amb aquesta situació. Però això ara, amb la candidatura de Trias, s’ha acabat.

Fins on arribarà l’efecte Trias ho anirem veient a mesura que anem tenint noves dades. Però les dades que tenim sí que ens permeten veure com Trias ja ha fidelitzat massivament el vot de Junts, i com ara s’ofereix a aquesta enorme massa veïnal que vol acabar amb aquest horror de la gestió colauer.

Simultàniament veiem com el desgast de Colau ja és evident en tots els indicadors. És evident també que anirà perdent un significatiu suport electoral del que fins ara ha tingut,  que la deixarà sense cap opció a disputar l’alcaldia, mentre que Collboni i el PSC recolliran bona part del vot que havien perdut cap a Colau i cap a Cs, essent els únics en condicions de disputar-se la victòria a les municipals amb Trias.

PS: pel que fa a la resta, és evident que C’s/Valls al rescat de Colau desapareixeran del mapa, que el PP pot recuperar alguns suports, que la CUP tampoc aconseguirà entrar a l’ajuntament aquest 2023. VOX és més incògnita, perquè té més vot amagat sempre que la resta de formacions polítiques. I ja està, cap altra formació estarà en condicions d’entrar a l’Ajuntament de BCN. Només un 2,5% dels votants diuen que votaran altres partits polítics, un “altres” que es reparteixen des del PACMA fins la Falange, passant pel PDECAT.