28M a Catalunya i BCN: dades contra la manipulació dels resultats electorals i la mentida sobre l’abstenció

Les eleccions municipals del 28M a Catalunya han tingut una gran importància, bàsicament per dos motius:

•           Els resultats de Barcelona, derrotant clarament la candidata del R78 Ada Colau, amb una contundència que fa molt difícil (però no impossible) un nou Valls, en aquest cas a favor de la suma Collboni i Colau

•         La sacsejada de vot que han implicat, sobretot a l’independentisme, però també a l’unionisme. En l’espai indepe la sacsejada integra el resultat del transvasament de vot entre partits, de la pèrdua de vots d’ERC, i de l’increment de l’abstenció, vot nul i vot en blanc, que s’atribueix a antic votant indepe.

En l’anàlisi d’aquests dos fets que fan transcendent el 28M hi podrem trobar, dissortadament, dades clares i concloents al costat de massaa manipulació i tergiversació de les dades amb finalitats partidistes.

L’endemà del 28M, un dels màxims defensor de l’estratègia quartallistista de l’ANC, en Vicent Partal, titulava i deia a la seva editorial: “Una merescuda bufetada als partits independentistes. Era molt difícil fer això que ha fet aquesta nit la gent: deixar de sotmetre's al xantatge partidista”, i seguia argumentant, en aquesta editorial  “Jo no acostume a portar barret, però si en portàs, avui me l’hauria de traure davant l’enorme lliçó de dignitat que l’electorat independentista ha donat als partits. Això que ha fet tanta gent d’abstenir-se, de no sotmetre’s més al xantatge, és una de les coses més difícils que aquest país podia fer”

Si ens quedem amb les paraules incendiàries d’en Partal hauríem de concloure que en aquest 28M hi ha hagut molta gent independentista que s’ha abstingut, en un heroic comportament contra el xantatge dels partits, als que se’ls hi hauria donat una merescuda bufetada, i que això és una de les coses més difícils que aquest país podia fer.

Sí, evidentment, el 28M a Catalunya hi ha hagut un increment de l’abstenció a les eleccions municipals, que sembla haver “castigat” singularment l’independentisme. És així realment? I a tot l’independentisme? Realment es pot generalitzar com fa en Partal?

Veiem-ho:

•           El 28M a CAT hi ha hagut un increment de l’abstenció del 27,9% en relació a les municipals del 2019. 533.322 persones que el 2019 van votar no ho han fet aquest 2023

•           Tot és abstenció independentista? En absolut, això és fals, i fer-ho veure és manipular. El màxim d’abstenció independentista aquest 2023 en relació al vot 2019 seria de 283.619 votants. Sí, l’independentisme té el 53,2% del creixement de l’abstenció en aquestes eleccions, però no tot l’increment de l’abstenció és independentista, ni de lluny, per bé que ha estat el més important, de la meitat de l’abstenció.

•           Realment el càstig infringit als partits independentistes ha estat tan descomunal, tan massiu, de tanta gent, com proclama en Partal? Doncs no. És evident que hi ha hagut una important, significativa, abstenció independentista aquest 2023 en relació al 2019, però, sense treure importància a la dada, ha estat del 18,26%. Sí, en relació al vot a partits indepes del 2019 aquest 2023 l’abstenció indepe ha estat del 18,26%.

•           En Partal parla de “merescuda bufetada”, aquesta abstenció, però no diu, i potser, per ser honestos amb la veritat i la realitat, caldria dir-ho també, que més del 80% dels votants independentistes han seguit votant als partits independentistes, aquests que segons Partal sotmeten l’electoral a un xantatge permanent. Més d’un 80% dels independentistes no ho veuen així, i amb major o menor convenciment, però amb total llibertat, han continuat votant partits independentistes

•           En Partal també parla d’una merescuda bufetada la que els votants, amb la seva abstenció, han donat als partits independentistes. Sí, així en general, a tots, sense fer distincions, generalitzant-ho. Realment ha anat així? Doncs potser podríem pensar que en Partal el que ha fet és manipular una mica quan generalitza així, ignorant que l’abstenció i pèrdua de vot ha afectat bàsicament a ERC, que perd un 36,59% del vot que va tenir el 2019, però no afecta, aquesta abstenció càstig que en Partal generalitza, a una opció com Junts que guanya un 15,6% de vot en relació al 2019. No entenc es pugui situar a tots els partits al mateix sac, a la mateixa generalització, mentre un perd 36,59% de vots i l’altre en guanya un 15,6%. Potser que aquesta manipulació que implica aquesta generalització tingui a veure amb el combat incessant d’en Partal contra tots els actuals partits indepes, per desgastar-los davant la seva aposta pel quartallistisme?

Sí, és evident que el desgast del desastre que ha seguit a l’1-O té impacte electoral i polític. Hi és, i és normal que hi sigui, atès tot el que està passant, la frustració i desesperació al que la manca d’una estratègia global independentista, està condemnant la nostra lluita.

Però és igualment evident que no totes les formacions polítiques han actuat igual des del post 1-O, i que no totes estan tenint el mateix impacte, concretament aquest 28M mentres dues formacions com són ERC i la CUP han perdut vot, Junts n’ha guanyat.

Sí, és evident que hi ha hagut un càstig, bàsicament en forma d’abstenció, però és igualment evident que aquest “càstig” ha estat, ha implicat, s’hi han sumat el 18,26% dels independentistes mentre que més del 80% de l’independentisme ha seguit votant els partits independentistes.

Cal respectar i entendre aquest 18,26% de l’independentisme que s’ha abstingut per expressar el seu posicionament polític crític amb tot el que està passant, però encara cal respectar més aquesta majoria de més del 80% de l’independentisme que ha seguit votant els partits indepes.

Tractar el 18,26% com si fos la majoria indepe és manipular. No reconèixer, per motius partidistes, quartallististes, que el 80% dels indepes segueixen votant partits indepes, malgrat totes les campanyes en contra, forma part de la mateixa estratègia de manipulació.

I crec cal dir ben alt això que estic dient, davant les noves campanyes per l’abstenció, vot nul o vot en blanc que el plusquamperfectisme independentista i el quartallistisme, han començat a llençar, a promoure de cara al 23J.

I crec és important tenir clares les dades del que realment ha passat, per no flipar-nos, però també de les conseqüències dels nostres posicionaments.

Com deia al començament, un dels dos fets més rellevants d’aquest 28M és haver derrotat a BCN la candidata del R78. La victòria de Trias ha sumit en un mar de llàgrimes i ràbia incontenible tota la massa d’adictes colauistes. Les xarxes en van plenes.

Si a BCN el votant indepe mig de la resta del país hagués fet un cas similar a les soflames per l’abstenció, en aquests moments a BCN el Règim del 78 seguiria controlant l’alcaldia. Per als soflamistes quartallististes tot és igual, i això no té cap importància, com tampoc té cap importància el 23J. Però sortosament per a la immensa majoria d’independentistes de Barcelona la visió era una altra, i han optat clarament per votar i fer-ho de la manera més segura per derrotar el colauisme: votant Trias. Si l’abstenció independentista a tot el país s’ha incrementat un 18,26%, a Barcelona només ho ha fet un 7,4%.

Trias ha incrementat el vot un 89% en relació al 2019 i ERC l’ha disminuït en un 53%. Si la majoria del vot que ha perdut ERC hagués anat a l’abstenció, Colau seguiria alcaldessa.

Per al plusquamperfectisme independentista i el quartallistisme tot és igual, és igual qui guanyi o qui perdi, qui sigui alcalde o qui no, què facin o què no. Però per a la immensa majoria de l’independentisme això no és així, no és igual tot, i hi ha plena consciència de les implicacions que té, per al nostre dia a dia, però també per a la causa en general, qui guanyi o qui perdi, qui sigui alcalde i qui no, quines polítiques faci i quines no.

Aquest plusquamperfectisme indepe (ells no fan mai res malament, ells tot ho saben, la resta no saben res i són els culpables de tot) és una pena no s’hagi presentat a les municipals. El 2019 ho varen fer, amb l’estafa aquella que va promoure l’ANC de les Primàries, però no van tenir prou vots com per entrar a l’Ajuntament de Barcelona. Difícil d’entendre, oi, que una gent que ho sap tot, que té la raó de tot, que mai s’equivoca, no aconseguís el suport mínim de la ciutadania per obtingut representació a l’Ajuntament de Barcelona.

Enguany els plusquamperfectistes indepes ja no s’han atrevit a intentar-ho, i s’han centrat en les seves crides a l’abstenció, el vot nul i el vot en blanc. D’acord a les seves soflames, el seguiment massiu de les seves crides ens portaria directament a la independència. Només calia no votar, votar nul (preferentment amb papereta de l’1-O) o en blanc.

Curiosament, fins i tot si (a BCN) comptem com a resultat d’aquesta campanya del plusquamperfectisme indepe tot l’increment de l’abstenció, vot nul i vot en blanc que hi ha hagut a la ciutat en relació al 2019, haurien tingut un suport de 59.388 persones (+50.846 abstencions, + 4.390 vots nuls i +4.152 vots en blanc).

Si el plusquamperfectisme hagués fet una proposta electoral que hagués aconseguit mobilitzar tot aquest no vot, nul, en blanc i abstenció per anar en contra de tots, no a favor de res, haurien pogut aspirar a obtenir una representació d’entre 2 i 3 regidors a Barcelona. Però és clar, malgrat ser plusquamperfectes i tenir sempre la raó i que tots els altres només són uns paguetes processistes, només haurien tingut, com a molt, el suport del 19% del vot independentista a BCN. El 81% hauria seguit sense votar-los, sense plegar-se a la seva saviesa i plusquamperfectisme.

Per al plusquamperfectisme i el quartallistisme independentistes només hi ha una estratègia: destruir els altres indepes al preu que sigui, tot s’hi val. És evident que no pensen cometre l’error de presentar-se a unes eleccions competint amb les actuals forces indepes sense abans haver desplegat aquesta estratègia de desgast permanent, que implica tractar-los a tots per igual en tot, i l’exercici de la manipulació sense límit per assolir l’objectiu de desgast.

Per això un increment del 18,26% de l’abstenció indepe es converteix en que l’abstenció ha estat massiva entre l’independentisme, en un heroic exercici de revolta davant l’opressió partidista, mentre que aquest 81,14% d’independentistes que han seguit votant a les actuals propostes independentistes, s’ha d’amagar, silenciar, fer veure que no existeix.

D’ara fins al 23J tindrem una nova campanya sense límits del plusquamperfectisme i quartallistisme indepe, buscant el màxim desgast dels partits indepes que s’hi presentin. ÉS igual tot, la lluita del plusquamperfectisme és contra tots sense distinció: és igual  ERC que ha estat donant suport a Pedro Sánchez al llarg de tota la legislatura o Junts que ha estat radicalment crític. No hi ha distincions. Tots els que no són ells, ni que ningú sàpiga què són, són processistes, lliristes, paguetistes...

Al capdavant de les crides a l’abstenció o vot nul ja s’hi ha posat l’ANC, posant-se a remolc del sense precedents èxit d’aquesta mobilització massiva que ha implicat aconseguir l’abstenció d’un 18,26% d’indepes. Però aquí tenim una “petita” coseta a la que l’ANC no dona cap importància, ni en parla. Sí en parlava l’altre dia al seu blog el company Jaume Marfany, que deia això:

“Si la bufetada de les municipals als partits ha estat considerable, caldria reflexionar molt el que va passar entre el 18 i el 24 de maig en les votacions de l’Assemblea General. Segons l’ANC hi van participar un total de 2.523 associats. Si la xifra d’associats calculem que es troba sobre uns 38.000 (caldria també reflexionar sobre la gran quantitat de baixes produïdes en els darrers anys) el percentatge d’abstenció en aquestes votacions rondaria el 93%. Més encara, el Full de Ruta definitiu es va aprovar amb una participació que no va arribar als 1000 socis... al voltant d'un 97,5% d’abstenció.

Si l'abstenció a les municipals la considerem un avís als partits independentistes, com cal entendre una abstenció entre el 93 i el 97% a les votacions de l'Assemblea?”

Segons l’Assemblea: “L’ANC promourà el vot nul o l’abstenció a les eleccions espanyoles si no hi ha unitat independentista”. Segons la notícia “Per a l’organització, l’independentisme cívic ha enviat un missatge clar a ERC, Junts i CUP amb l’abstenció i el vot nul o en blanc”.

O sigui, per a la direccio de l’ANC l’abstenció d’un 18,26% dels votants indepes ha enviat un missatge clar a ERC, Junts i CUP, però el 97% d’abstenció a l’ANC en la votació del full de ruta no ha enviat cap missatge a la direcció de l’ANC. És realment curiós, molt curiós. De la mateixa manera que és curiosíssim que el missatge s’hagi enviat per igual a ERC, amb la pèrdua del 36,59% dels seus votants, que a Junts, que n’ha guanyat un 15,6%. Curiosíssim.

Per acabar, deixeu-me fer una referència “flash” a aquesta escombreria comunera que es proclama historiador i professor universitari, aquest tal Steven Forti. En un tuit l’endemà de les eleccions s’atrevia a dir: “Los fachillas con la estelada enseñan la patita. No solo con la vuelta de Anglada en Vic con Som Identitari o con la mejora del Front Nacional en Manresa. Sino sobre todo con la victoria en Ripoll de Aliança Catalana. Este es también el resultado de los escombros del Procés.”

Més enllà de que tractar l’espanyolista històric de l’Anglada com a “fachilla con la estelada” ja diu quin és el nivell d’aquest personatge del Forti, la seva repugnant permanent criminalització de l’independentisme, també sempre a base de mentides i manipulacions, requereix un parell de dades. La primera seria que té pebrots que un italià, amb el govern i majoria parlamentària que ara hi ha a Itàlia, vingui aquí a donar-nos lliçons, a predicar què dolents som, etc.”

Tanmateix, al marge d’això, és evident que dins l’independentisme, dissortadament com a qualsevol altre país, també hi ha germinat opcions identitàries i xenòfobes, com Aliança Catalana i els usurpadors del FNC. Entre tots dos aquest 28M han sumat 5.338 vots d’un total de més d’1.274.234 vots alineats amb la independència, és a dir, que aquestes opcions només representen el 0,41% del vot independentista. A veure si en Forti fa una mica de recerca de debò i troba cap altra comunitat nacional on aquestes opcions siguin tan baixes, tan insignificants.

Evidentment Steven Forti no diu res que dins el vot unionista les opcions clarament xenòfobes representen el 10,65% d’aquest vot.

I menys diu encara que del total de vot amb connotacions xenòfobes a Catalunya, el 96,57% és d’opcions unionistes, espanyolistes, i només un 3,43% d’opcions indepes.

Lliçonetes nen comú per la unitat d’Espanya NI UNA, ok, Forti?

Apa, doncs fins aquí. Tenim pel davant temps molt difícils. Quan el discurs polític acaba presoner de demagògies i manipulacions, no hi ha cap estratègia possible. I sense estratègia i alimentant únicament la divisió i la confrontació interna, en comptes de reconstruir, poc a poc, però sòlidament, les bases per una nova estratègia de mínims que ens permeti tornar a posicionar-nos de manera creïble i majoritària per la independència, ho tenim fotut.

EN SEGUIREM PARLANT I, SOBRETOT, SEGUIREM LLUITANT!

 

A les portes de les eleccions del 28M, valoració de les últimes enquestes de Barcelona i visió sobre com hi arribem i com aniran les coses

Començo a escriure aquest article que és dimecres nit. Queden dos dies de campanya electoral (dijous i divendres), dissabte dia de "reflexió" i, finalment, diumenge unes eleccions municipals que en el cas de Barcelona seran les més transcendents de la nostra història recent. Està en joc el futur de la ciutat i de la majoria de vides de veïns i treballadors.

La campanya s’ha fet llarga, i a la vista de les enquestes que hem anat tenint, fins les últimes, ha pogut moure alguna cosa en les intencions de vot, però poc, i en tot cas insuficient com per determinar com serà l’escenari polític que en sortirà.

Al llarg d’aquesta campanya hem tingut enquestes que han donat a Trias com a guanyador, enquestes que han donat guanyador Collboni i enquestes que han donat guanyadora Colau. Les dues últimes enquestes conegudes són un reflexe de la incertesa del que pot passar el 28M a Barcelona. L’enquesta de l’ARA dona per guanyadora Colau, seguida en un doble empat per Trias i Collboni, mentre que l’enquesta del Nacional projecta que Trias estaria liderant un triple empat, amb Collboni i Colau.

El retrat que ens projecten aquestes dues enquestes evidencia clarament en quina situació estem: la victòria electoral a BCN el 28M és cosa de tres (Trias, Colau o Collboni). No està clar qui guanyarà finalment, tot i que, a la vista de certes dades de les parts menys afectades pels biaixos mostrals de les enquestes, jo diria que Trias se situa amb un mínim avantatge sobre Colau i Collboni, que el pot fer guanyador, molt ajustadament però guanyador, d’aquestes eleccions.

Abans de seguir amb l’anàlisi, permeteu recordi la importància que té en tot el que passi diumenge, el singular règim electoral municipal. En el sistema electoral municipal guanyar les eleccions, ni que sigui per un sol vot, és clau, i situa qui guanyi, insisteixo, ni que només sigui per un sol vot davant el segon, com a “protegit” davant majories alternatives. El règim municipal estableix que qui guanyi, ni que sigui per un sol vot, serà alcalde... excepte que la resta de grups municipals proposin un candidat alternatiu que tingui el suport de la majoria absoluta de regidors.

Què vol dir això? Imaginem un triple empat a 10 regidors. Qui en aquest triple empat hagi quedat davant els altres dos ni que sigui per un sol vot, serà l’alcalde, excepte que la resta de grups en proposin un que sumi majoria absoluta. En el cas de Barcelona, imaginem, Trias guanya per un sol vot, en un triple empat, a Colau i Collboni, tots amb 10 regidors. Per evitar que Trias fos l’alcalde no n’hi hauria prou amb que Colau i Collboni sumessin els seus regidors (20 de 41) davant els 10 de Trias. Colau només seria alcaldessa contra Trias si troba un nou “Valls”, que li doni els vots per evitar que el Règim del 78 perdi l’alcaldia de Barcelona. Així, Colau i Collboni haurien de sumar o bé a ERC, que s’hauria de plegar a un nou pacte amb el Règim del 78, o amb el PP, que són els altres únics grups que ara mateix tenen garantit entrar a l’Ajuntament.

Guanyar, ni que només sigui d’un vot, és absolutament transcendent. Ja sabem que Colau estaria disposada a ser alcaldessa fins i tot amb els vots de VOX, però en qualsevol cas estaríem davant un escenari d’uns costos polítics excepcionals entre tots els que perpetressin una farsa així. Valls ja el va pagar, i ha desaparegut. Qualsevol que es presti a substituir-lo, a fer de Valls per fer alcaldessa Colau en contra del que ha votat la ciutadania de Barcelona, haurà de pagar el mateix alt cost, sigui ERC, sigui el PP o sigui VOX.

I les enquestes, tot i que evidencien clarament que la victòria el 28M a Barcelona només és cosa de tres (Trias, Colau o Collboni), també assenyalen que Trias està situat en millors condicions per guanyar, ni que sigui per un vot, que la resta.

En quarta posició, a distància dels tres primers, se situarà ERC.

Com deia abans, el PP és ara mateix l’única formació política que té garantit obtenir representació a l’Ajuntament de Barcelona. Amb una forquilla variable, però sempre per sota d’ERC.

Un dels grans interrogants d’aquest 28M a Barcelona, al costat de qui serà finalment el guanyador, és el vot que poden obtenir fins a 4 altres formacions polítiques, per veure si tenen alguna opció d’entrar a l’Ajuntament. Dependrà molt de la participació. Però a hores d’ara la veritat és que CUP, VOX, Valents i C’s tenen molt complicat obtenir representació. Si la participació se situa al voltant del 60% CUP i VOX encara podrien tenir alguna opció d’entrar-hi, mentre que Valents i C’s per a mi no en tenen cap. Si la participació és projecta pel damunt del 65%, com tot sembla indicar passarà, ho tindran molt difícil, per no dir impossible, per obtenir representació.

Tanmateix aquest fet, que CUP i VOX obtinguin o no obtinguin representació, pot tenir el seu impacte en l’escenari polític i en el joc de majories: per una banda perquè els pocs regidors que entre tots dos podrien sumar, alterarà el nombre de regidors de les tres primeres formacions polítiques (Trias, Colau i Collboni), pot desfer empats i que el guanyador sumi 1 regidor més que els altres dos. I, d’altra banda, també perquè amb la CUP i VOX Colau pot tenir nous “Valls”, que li permetin imposar-se al candidat guanyador. Abans vèiem un escenari de triple empat a 10 amb Trias guanyador. Colau i Collboni no sumarien per impedir a Trias ser alcalde. Haurien de sumar a ERC, que no sé fins a quin punt estarà disposada a pagar el preu que això tindria (esdevenir irrellevants a la capital de Catalunya). Però en un escenari amb CUP 2 i VOX 2, fins i tot amb Trias amb 10 i Colau i Collboni amb 10 i 9, només els 2 vots de la CUP o els 2 de VOX farien alcaldessa Colau, i ja sabem que tant CUP com VOX estan disposats a jugar aquest paper si surten escollits. Per motius molt diferents, però disposats. La CUP per un parell d’acords contra el turisme i el teixit empresarial de la ciutat, votarien sense cap problema. I VOX només per mantenir la ciutat dins l’obediència del R78, també, com ja va fer Valls.

Tornant a l’anàlisi de les enquestes, la de l’ARA, en aquella part no subjecta a possibles biaixos, ens dona una pista molt sòlida de perquè Trias, tot i que no el donin per guanyador, per a mi és el millor situat per guanyar. Aquesta campanya l’ARA ha publicat dues enquestes: la de diumenge 30 d’abril i aquesta més recent de diumenge 21 de maig.

Tots els que esteu seguint-me en les anàlisis que faig d’aquestes eleccions recordareu que sempre he dit que un dels fonaments de la força de Trias és el transvasament de vot provinent d’ERC, que fou la força més votada les municipals del 2019. ERC BCN aquests 4 anys ha donat suport incondicional a Colau, fins i tot a les majors bestieses, però una part molt significativa del seu electorat això no ho compartia, perquè era absolutament crític amb el que estava passant a la ciutat. Doncs bé, el 30 d’abril segons l’ARA ERC tenia una fidelitat de vot del 44,80% i un transvasament de vot cap a Junts del 13,5%. En el seu moment ja vaig dir la dada de transvasament de l’ARA era anormalment baixa, atès el que estàvem veient a la resta d’enquestes. Doncs bé, 21 dies després, i després d’una campanya, la d’ERC BCN, centrada únicament en atacar per terra mar i aire, i amb tota mena de vergonyoses manipulacions, a Trias, a l’enquesta de l’ARA del 21 de maig, la fidelitat de vot d’ERC ha baixat, fins al 42,9% i el transvasament de vot cap a Junts s’ha incrementat, fins el 21,2%.

La sense precedents vergonyosa campanya d’ERC-BCN contra Trias l’únic que ha fet és afartar bona part dels seus votants del 2019, incrementant la transferència de vot cap a Trias.

Aquest és un factor clau en la fortalesa de Trias.

Pel que fa als Comuns, la campanya ha servit bàsicament per fidelitzar una mica més el vot a Colau, que millora 5 punts en aquests 21 dies de diferència de les enquestes de l’ARA, i per obtenir un parell de punts més de vot procedent d’ERC. Però això passa simultàniament a que es redueix el transvasament cap a Colau de vot del PSC i de la CUP.

És precisament a la CUP a qui millor ha sentat la campanya electoral. Van començar sense cap opció d’obtenir representació, amb una fidelitat de vot del 59% a l’enquesta del 30 abril, i ara, aquest 21 de maig, gràcies a la campanya, han incrementat la fidelització del seu votant fins al 73,2%. Això no li garanteix res, però com a mínim no els elimina del tot de la travessa per entrar a l’Ajuntament.

La candidata de la CUP, que ni viu a Barcelona (és regidora en un poble del moianès, si no recordo malament), va començar amb molta força la seva campanya, centrada en l’abolició de l’esclavisme i les polítiques transnobinàriesdesracialitzadesfluidesdesexualitzacióantiheteropatriarcal, però això no va connectar gaire amb bona part del públic cupero. Durant aquesta campanya la candidata ha estat hàbilment situada en un segon pla pels responsables de la campanya electoral de la CUP, mentre es tornava a l’argumentari clàssic contra el turisme i les empreses i de legitimació okupa. I els hi ha donat resultat. S’han recuperat prou com per poder aspirar, en cas d’una baixa participació, a entrar a l’Ajuntament. Tanmateix segons l’enquesta del Nacional, la CUP no té cap opció perquè fins i tot transfereix més vot a Colau del que fidelitza a la seva candidata. Aquesta visió demoscòpica lliga amb el que abans explicava que la CUP investiria gratis Colau si obtingués representació i depengués dels seus regidors. Però podria ser, d’acord a l’enquesta del Nacional, que una part molt significativa dels antics votants de la CUP ja s’estiguin avançant, per si un cas, per si no obtenen representació, i opten per votar directament a Colau.

Una cosa molt divertida d’aquestes eleccions són les hòsties que s’han donat entre els protagonistes d’aquest escenari inèdit de 4 forces disputant-se el vot entre la dreta i l’extremadreta espanyolista: PP, VOX, Valents i C’s. La dispersió de vot que això provocarà crec que a tres d’ells els deixarà fora de l’Ajuntament (VOX, Valents i C’s). I només per això ja val la pena votar, per veure fora de l’Ajuntament de BCN aquest fatxerio.

Finalment, a menys d’una setmana de les eleccions, les dues enquestes segueixen reflectint claramen, el que és la clau d’aquestes eleccions a BCN: després de 8 anys de mandat Colau, l’empitjorament de la ciutat no té precedents, i l’afartament ciutadà amb la sectària, irracional i catastròfica gestió Colau és tan i tan gran, que ha acabat transformant aquestes eleccions municipals a Barcelona en un autèntic plebiscit, sobre la continuïtat o no del malson colauer.

Segons l’ARA el 60% dels veïns veuen la ciutat en decadència. Segons El Nacional el 65,7% dels veïns de Barcelona diuen que la ciutat està pitjor que abans. I el que és més contundent de tot: un 75% dels veïns no volen que Colau segueix d’alcaldessa.

Per a un 75% dels veïns aquestes eleccions han de servir per posar fi al mandat Colau, per acabar amb el malson del colauisme.

La clau de les eleccions municipals del 28M a Barcelona, d’aquest autèntic plebiscit, és fins a quin punt aquest 75% de veïns farts del colauisme votaran en una clau estratègica que garanteixi fer-ho possible.

I aquí és on Trias té una altra de les seves fortaleses: el vot a Trias és l’únic que garanteix posar fi al malson colauer. Dissortadament hauria de tenir una força electoral que no tindrà per impedir que maniobres dels altres alterin el resultat electoral i amb pactes miserables, una coalició de 3-4 partits facin un Valls i tornin a fer alcaldessa Colau. Però el que sí sabem, el que sí està totalment garantit és que fins l’últim vot a Trias és un vot per acabar amb el malson colauer. El primer pas és guanyar, ni que sigui per un vot, això ja ens acostaria molt a que Colau no sigui reelegida alcaldessa. El segon pas és que Trias tingui el màxim de vots possibles, perquè cada vot i cada regidor més que tingui Trias farà més difícil, per no dir impossible, noves maniobres “Valls” per tornar a situar Colau com a alcaldessa.

I, en qualsevol cas, no hi ha cap altre vot que pugui garantir, com garanteix el vot a Trias, que només s’usarà per fer fora Colau. Això, per més que hagin intentat dissimular durant la campanya, no ho poden garantir ni Collboni ni Maragall, que per diferents circumstàncies dels escenaris polítics estatal i català, estan obligats a mantenir una submissió plena davant Colau. I tampoc ho pot garantir el vot a la resta de partits, perquè no és gens segur que obtinguin representació ni que, cas d’obtenir-la, no acabaran fent un Valls.

Si diumenge al matí un percentatge significatiu d’aquest 75% de veïns que volen acabar amb el malson Colau voten pel damunt de tota ideologia, sigla, partidisme... voten en clau plebiscitària, voten per fer fora Colau, votaran Trias. I això pot ser definitiu pel resultat final i l’escenari polític que es projectarà.

Un últim element per a la reflexió són aquestes marcianades que presumptament des de l’espai independentista alguns -quatre gats- promouen amb grans soflames a les xarxes. Que si crides a votar nul, que si crides a votar en blanc, que si crides a l’abstenció, que si crides a votar només aquell que es comprometi, l’endemà de les eleccions, a proclamar la independència. En fi. Molt flipant. És evident que estem en un moment polític general molt desconcertant, fins i tot depriment, amb tot el que està passant post 1-O, però flipar-se amb el que votarem diumenge, voler fer del testimonialisme més estèril un acte de compromís militant és de les coses més ridícules que recordo. El 28M, i molt especialment a Barcelona, ens juguem el futur de la nostra ciutat, de les nostres vides i de les nostres feines. Pocs vots afectaran tant a la nostra vida diària com el vot que el 28M emetem. Si a BCN el 28M no som capaços de posar fi al malson colauer, a la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat, al més gran empitjorament de la ciutat any rere any... el malson colauer continuarà la seva tasca de destrucció de la ciutat, fins enfonsar-la en el forat negre d’una decadència a la que el colauisme ens està abocant. No hi haurà més oportunitats. 4 anys de malson colauer acabaran amb la ciutat, empitjoraran fins a límits insospitats les nostres vides i farà impossibles la majoria de les nostres feines, del nostre treball.

En un context tan excepcional com el de Barcelona, aquest 28M les crides a l’abstenció només poden venir de gent que o no viu a Barcelona o se li enfot el futur de Barcelona, i li és del tot igual la qualitat de les nostres vides i la seguretat de les nostres feines. I només amb això, aquests il·luminats als que els hi és igual tot i als que els és indiferent les nostres vides i les nostres feines, ja es retraten, en la seva supèrbia, que posa pel damunt de tot la seva satisfacció personal, el seu ego, i no el bé comú.

Per sort l’impacte que tindran aquestes crides del wakisme sectari que també hi ha a l’independentisme s’estabellaran, com ja ho van fer el 2019, amb la candidatura daviniana de les Primàries, contra la realitat d’una ciutadania que malgrat tot, seguim compromesos amb el nostre país, la nostra ciutat, els nostres carrers, les nostres vides, les nostres feines i les dels nostres veïns. El 2019 els davidians de les Primàries, malgrat el seu fracàs i no obtenir representació, van tenir prou vots com per ser també decisius a fer possible al Règim del 78 que la maniobra Valls els permetés conservar l’alcaldia. Ara, malgrat tot el soroll de xarxes dels nous davidians, el seu impacte és mínim. Mai hem de menystenir la capacitat destructiva, suïcida, d’aquest wakisme independentista, però ara mateix només un 2,1% dels antics votants d’ERC i un 3,3% dels de Junts segueixen les davidianes consignes abstencionistes.

A Barcelona el 28M tenim una cita històrica amb la nostra ciutat i les nostres vides. El 28M a Barcelona votem per acabar amb el malson colauer que està arrossegant la nostra ciutat a l’abisme. Si no acabem amb el malson colauer, ells acabaran amb la nostra ciutat i les nostres vides i feines. Fem fora Colau! 

Recuperem la nostra ciutat, els nostres carrers, les nostres vides. Fem-ho! Votem per acabar amb el malson colauer.

 

PRIMÍCIA! Avenç de les propostes d'un grup de treball secret i transversal sobre el turisme a Barcelona

El tema del turisme està essent un dels elements centrals de la campanya de les municipals a Barcelona. Per a un sector social molt actiu, el turisme és el responsable de tots els mals que pateix la nostra ciutat: el turisme ens fa fora dels nostres barris, el turisme ens desarrela, el turisme no ens permet accedir a habitatge, el turisme gentrifica, el turisme fa soroll, el turisme despersonalitza bars i restaurants, el turisme satura el transport públic, el turisme fa que els llocs de treball siguin de baixa qualitat, en definitiva, el turisme destrueix la ciutat. Per a aquest sector social i polític molt actiu, la prioritat seria combatre el turisme. I tot arreglat. Les pintades de “Turistes Go Home” serien el resum de tots aquests posicionaments (pintades que anaven acompanyades de “migrants welcome” o també de “Erasmus Go Home”).

No entraré en el fons de l’assumpte. És d’una alta complexitat. Aquí i a tot arreu. Vull dir que el turisme i els seus impactes, positius i negatius, es produeixen a tot el món, perquè a tot el món hi ha turisme, i en els països desenvolupats, gairebé tothom fa turisme.

Barcelona i Catalunya són receptores de molt importants fluxes turístics.

Però Barcelona i Catalunya també són emissores d’importants fluxes turístics.

Lluny de les “receptes” dogmàtiques i criminalitzadores sense més, m’han arribat les propostes d’un grup de treball amb una interessant combinació de persones amb pes polític de gairebé tot l’arc polític, però també d’un ample espectre cívic, de la societat civil, a Barcelona. Feia molt de temps que no em trobava amb un treball social i polític no liderat pels “pancarteros”.

Aquest grup de treball vol elevar al nou govern municipal de BCN que surti de les eleccions del 28M una proposta absolutament avançada, innovadora, eficaç i compromesa... per abordar aquest tema del turisme a Barcelona.

El diagnòstic de la situació d’aquest treball parteix de dues dades clau:

•           Barcelona rep, dades del 2022, 1.709.117 turistes al llarg de l’any
• Els veïns de Barcelona, dades del 2022, fan 885.200 viatges turístics a l’estranger

S’han deixat a banda en la recepció i l’emissió, el turisme procedent de la resta de l’estat i l’emissió turística des de Barcelona a la resta de l’Estat. I s'han exclòs els viatges de treball o negocis, i els viatges familiars.

Barcelona té un padró d’habitants, l’any 2022, de 1.636.193 veïns, que generem anualment 885.200 viatges d’oci, de fer el turista, a l’estranger. I la ciutat rep fins a 1.709.117 turistes al llarg de tot l’any en uns viatges en el que el 33% s’hi estan d’1 a 3 nits i el 50% 4-7 nits.

Aquest grup de treball està elaborant una proposta, un pla, perquè pugui ser assumit pel govern de la ciutat i tots els actors polítics i agents econòmics, socials i ciutadans. És un pla que a mi m’ha impressionat molt, pel seu caràcter absolutament innovador, per la manera com assumeix des d’una democràcia plena i efectiva, la lluita per una societat més sostenible i responsable.

Inicialment el grup de treball va partir de posicionaments clàssics de la gestió política, a cavall entre la gestió de paquets de mesures que afectessin al turisme, amb l’objectiu de reduir-lo, i entre buscar un consens social al voltant del tema, traslladant la decisió final a la ciutadania, a través d’una consulta ciutadana, en la que es pogués votar per models i per mesures, per polítiques.

Traslladar la decisió última a una ciutadania responsabilitzada ha estat un objectiu clau d’aquest grup de treball des de l’inici dels seus treballs. Com gestionar aquesta “turismofòbia” de molts col·lectius socials, cívics i polítics... amb la dada, tan sòlida, de que un 66,9% dels veïns de Barcelona, segons dades municipals, creuen que el turisme és beneficiós per a Barcelona.

Aquesta confrontació entre legítims posicionaments polítics i socials tan radicalment discrepants no es pot resoldre, per a aquest grup de treball, amb un simple acord municipal. Cal que s’hi impliqui tota la ciutat, tota la ciutadania, en la gestió d’aquest tema, del turisme a la ciutat.

I la proposta que estan tancant a mi em sembla brillant. Li diuen “consulta ciutadana oberta en la que tots els vots tindran, amb independència del resultat final, efectes immediats”.

En una consulta ciutadana convencional se sotmeten a votació diferents propostes, i s’aplica la que en surt guanyadora, les altres no.

La proposta de consulta ciutadana oberta en la que tots els vots tinguin efectes des del primer moment canvia tot el model participatiu que fins ara hem conegut. Per al grup de treball una de les principals incoherències que calia evitar és visualitzar una ciutat que restringeix, limita, vol evitar, l’accés de turistes, l’arribada de turistes... i alhora que els veïns d’aquesta ciutat siguin uns dels que més turisme per l’estranger fan de tot el món.

Com ens podem mirar a nosaltres mateixos si 1.636.193 generem anualment 885.200 viatges a l’estranger, i ara diem que volem evitar que els estrangers vinguin a fer el turista a la nostra ciutat?

Inevitablement, calia abordar el repte de lluitar per la sostenibilitat, però, alhora, no fer-ho des del cinisme, des del caradurisme de dir als altres que no poden venir a Barcelona a fer turisme, però que els de Barcelona podem anar on vulguem a fer el turista.

La consulta ciutadana oberta, en la que el posicionament de tota la ciutadania tingui efectes immediats, amb independència del resultat final, és una idea espectacular, que vincula democràcia, gestió pública, polítiques públiques i responsabilitat individual.

El grup de treball proposa crear un “Cens ciutadà per la sostenibilitat i la responsabilitat”, a través del qual es vehicularia el procediment participatiu. La consulta ciutadana sobre les polítiques al voltant del turisme es vehicularia amb l’obertura d’aquest Cens, que recolliria el suport ciutadà a les mesures restrictives del turisme a la nostra ciutat. La gran innovació és que els efectes democràtics es produiran amb cada inscripció registral individual.

La inscripció al cens ciutadà per la sostenibilitat i la responsabilitat implicarà, per a cada inscripció, per a cada barceloní que s’hi inscrigui, una reducció proporcional del volum de turistes que arribaran a Barcelona.

El fonament ètic i responsable d’aquest cens el trobem en que totes les persones que s’hi inscriguin renuncien de manera legalment vinculant, a fer viatges de turisme, a sortir de Barcelona a fer el turista. I aquest compromís té efectes immediats, no cal que sigui majoritari, generarà una reducció proporcional del turisme a Barcelona.

En un tema així, com és molt difícil la unanimitat, però cal respectar tots els posicionaments, tots les inscripcions al cens de barcelonins que explícitament renuncien a fer turisme, implicaria una reducció proporcional dels turistes que poden venir a Barcelona. Així es dona valor a tothom i tots decidim i generem efectes amb el que fem. Si quan es posi en marxa el cens, que romandrà sempre obert, un 10% de barcelonins s’hi inscriuen, renunciant a fer turisme, a sortir de la ciutat, això implicaria automàticament una reducció del 10% en la receptivitat de la ciutat de turisme estranger, si s’hi inscriu el 50% la reducció seria del 50% i si s’hi inscriu el 100% de la ciutadania, doncs la reducció seria del 100%.

El grup de treball considera que Barcelona sentarà un precedent internacional de gran vàlua en la democratització dels models de les nostres ciutats, fent-ho, alhora, promovent una  responsabilització individual efectiva en aquesta lluita per la sostenibilitat, fent que les decisions que prenguem individualment tinguin, des del primer moment, efectes.

Omplir la ciutat de pintades “Tourists go home” i ser els primers en anar-nos-en per tot el món a fer el turista no és admissible. Exigir als altres el que nosaltres no estem disposats a fer no és ni èticament sostenible ni políticament gestionable.

Un altre efecte molt positiu d’aquest cens ciutadà per la sostenibilitat és que, al generar efectes immediats del que cadascú de nosaltres vol, impedeix que una majoria s’imposi a una minoria. Si a BCN tenim un 66,9% de la ciutadania que valora positivament el turisme, això no vol dir que pugui imposar a la resta la seva visió i les seves polítiques, una “barra lliure”, com critiquen els detractors del turisme. El cens permet a tots els ciutadans que el seu posicionament, ni que sigui minoritari, tingui efectes immediats. No és un joc de majories contra minories, sinó de posicionaments responsables que des de la individualitat generen efectes. El 66,9% de barcelonins a favor del turisme no pot imposar-se sense més a tota la ciutadania, però molt menys el 20% que hi està en contra, pot imposar el seu model a la majoria. El cens ciutadà obert permetrà generar efectes a tots els posicionaments individuals, que col·lectivament tindran l’efecte de la seva suma. Si un 20% de barcelonins s’inscriuen al cens, el turisme a Barcelona s’haurà de reduir un 20%. I com que el cens estarà obert, la seva evolució també estarà viva. Si un dia s’arriba al 40% de barcelonins censats, caldrà reduir el turisme en un 40%. I si només s’hi inscriu un 5%, la reducció seria del 5%. La ciutadania tindrà la paraula i com es posicioni tindrà sempre efectes immediats.

Pel que fa a la gestió d’aquest cens ciutadà per la sostenibilitat i la responsabilitat, serà assumida conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat. La renúncia a fer el turista que implica la inscripció en aquest cens (i que comporta immediatament la reducció proporcional del turisme a Barcelona) serà comunicada a totes les autoritats aeroportuàries i ferroviàries, per evitar fraus. De la mateixa manera als inscrits al cens se’ls facilitarà una enganxina per al seu automòbil, per evitar surtin fraudulentament de Barcelona. La GU de Barcelona i Mossos de trànsit en la resta del territori vetllaran pel compliment del compromís normatiu dels inscrits al cens. Els viatges per motiu de feina o per motius familiars dels inscrits al cens s’hauran de tramitar a través del Registre Laboral, al que es comunicarà certificadament (per les dues empreses, l’emissora i la receptora) la necessitat del desplaçament laboral, i a través del Registre de Desplaçaments Civils per als desplaçaments familiars, la comunicació al qual caldrà acompanyar d’una acta notarial de la relació familiar de totes les parts per a la seva inscripció.

Cada 10 anys els inscrits al Cens de sostenibilitat i responsabilitat, podran sol·licitar permís per realitzar un viatge de turisme a l’estranger.

Pel que fa als menors d’edat a càrrec dels inscrits al cens de sostenibilitat i responsabilitat, tampoc podran realitzar viatges de turisme a l’estranger. La inscripció al cens implica renunciar a viatges de fi de curs dels menors. Pel que fa als Erasmus, en ser majors d’edat, la seva participació estarà directament vinculada a estar o no estar inscrits al cens. Els estudiants inscrits al cens de sostenibilitat i responsabilitat no podran realitzar estades Erasmus en universitats estrangeres. A l’igual que en el cens general, la responsabilitat dels inscrits al cens que cursin estudis universitaris, implicarà una reducció proporcional de les places d’Erasmus que ofereixen les universitats catalanes, per reduir el nombre d’estudiants estrangers que venen a Barcelona a través d’aquest programa. 

***********************************************

PS: benvolguts lectors, gràcies si heu arribat fins aquí. Aquest no ha estat un article com els habituals que escric, d’anàlisi política o d’anàlisi de dades. Bé, o sí que ho és, però molt diferent. He volgut fer una crítica de certs comportaments i actituds davant el tema del turisme amb un format molt diferent, amb un format de relat literari ucrònic.

Winthrop-Young describe la ucronía como un compendio literario inestable de entretenimiento y conjeturas- uno de los géneros más improbables...Tal vez más que cualquier otro género, la ucronía requiere un proceso sinérgico de prueba y error que involucra a los lectores, escritores e intermediarios para negociar, establecer y subsecuentemente renegociar los límites de la aceptabilidad.

En aquest relat que he fet, que he volgut sigui ucrònic, les dades estadístiques que aporto són certes, però la història que explico, aquet grup de treball, aquest cens... són el relat ucrònic.

Espero us ho hàgiu passat bé llegint-lo i us hagi involucrat en la denúncia d’aquesta tan hipòcrita actitud que mantenim amb el tema del turisme, especialment alguns.  

I sabeu qui són aquests alguns? 

Sabeu què ha estat el que m’ha portat a fer aquest article tan diferent, a escriure aquesta ucronia?  

Doncs una dada que he treballat aquesta tarda: suposo que tots esteu veient a la senyora Colau i tots els seus Comuns fent discursets contra el turisme, oi? 

Sabeu quins són els votants de tot l’escenari polític municipal a Barcelona que fan anualment més viatges de turisme a l’estranger?  

Doncs sí, els votants dels Comuns, en una dada contundent que obtenim del Baròmetre Semestral de BCN, de creuar la pregunta d'intenció de fer vacances/viatges amb el record de vot. És tan sumament hipòcrita, cínic, fer campanya electoral contra el turisme mentre ells són els que més turisme a l’estranger fan de tots! Això són els Comuns, uns cínics, uns miserables que prediquen una cosa cap als altres mentre ells fan el contrari. El 28M acabem amb aquest malson, si us plau! Fem fora Colau!