Anàlisi urgent de l’enquesta pre-electoral 29N del CIS-TER

Avui dijous dia 12 de novembre, quan a mitja nit comença la campanya electoral de les eleccions generals (congreso y senado de que pone tu DNI) el CIS ha fet pública, a les 17:00 hores, la seva enquesta pre-electoral. No podia fer-la pública durant la campanya, i ha esperat a les 17:00 per fer-ne difusió.

Els resultats de l’enquesta, la projecció que en fa, ha deixat a tothom molt sorprès, perquè no coincideix amb cap de les enquestes prèvies que hem tingut aquestes setmanes a pràcticament tots els mitjans de comunicació.

Si en totes aquestes enquestes PP i VOX tenien la majoria absoluta assegurada el CIS ens ha sortit que no hi arriben, i que el PSOE va tan amunt que fins i tot guanyaria les eleccions (les darreres, el 2023, les va guanyar el PP, tot i que no pogués fer govern per no tenir majoria absoluta).

M’he mirat amb urgència les dades de l’enquesta del CIS i la veritat és que és molt difícil valorar-la. Esdevé gairebé una qüestió de fe, per això no sé si mirar-m’ho en termes sociològics purs, els que correspondrien al CIS, al Centro de Estudios Sociológicos, o mirar-m’ho des d’un punt de vista de tenir fe, de creure-hi, el que seria més aviat el CIS-TER. L’ordre del CISTER, que fou tan rellevant a Catalunya, es caracteritzava per buscar recuperar la pobresa, la simplicitat, l'ascetisme i el treball manual enfront de la riquesa i la vida mundana.

Així doncs, el dubte és si la projecció de resultats electorals de l’enquesta és del CIS que fins ara hem conegut o d’un nou CIS, el CIS-TER, caracteritzat perquè per entendre els seus resultats cal tenir fe.

Des del punt de vista CIS cal dir que jo fins ara mai no havia vist una enquesta demoscòpica amb una mostra tan enorme com aquesta pre-electoral del CIS: més de 45.000 persones enquestades. Brutal! Això els ha permès projectar resultats a nivell “provincial”, que en aquestes eleccions és especialment rellevant per tot l’impacte que té la llei d’hondt en la distribució d’escons, i que ha condicionat alguns pacte, a la mateixa vegada que hi ha unes divisions que no hi eren el 2023 i que poden tenir també un molt important impacte en els resultats finals.

Des del punt de vista del CIS-TER cal dir que jo tampoc havia vist fins ara uns biaixos mostrals tan brutals, que al meu entendre condicionen del tot la projecció de resultats de l’enquesta del CIS, fins convertir-la en un acte de fe. Després ho veurem a nivell de Catalunya, però a nivell de tot l’estat tenim que el 2023 el PP va guanyar les eleccions, amb un 33,06% dels vots, uns 300 mil vots més que el PSOE, que va tenir el 31,68% dels vots. Doncs bé, en l’enquesta pre-electoral del CIS-TER hi trobem un 33,85% dels enquestats que van votar PSOE, mentre que només un 19,11% dels enquestats van votar PP.

El biaix mostral de l’enquesta del CIS és brutal. Jo no l’havia vist mai tan bèstia. El PP el 2023 va tenir més vots totals i en percentatge que el PSOE, però a l’enquesta del CIS el PSOE té més de 6 mil enquestats que els van votar que no pas votants del PP. Això, és obvi, condiciona radicalment la projecció de resultats de l’enquesta. És un biaix tan brutal que no es pot corregir.

Per tant, d’entrada, a criteri meu, els resultats que projecta l’enquesta del CIS no són fiables, els poso totalment en dubte, per l’enorme biaix mostral que té, a favor del PSOE.

Ara veurem com es projecta un possible resultat electoral intentant neutralitzar els biaixos mostrals, però d’entrada el que haig de dir és que els resultats globals que han esdevingut virals i titulars de tots els mitjans de comunicació de l’enquesta del CIS, jo no els veig, perquè no són conseqüència de cap projecció de vot, sinó dels biaixos mostrals, de l’enorme sobre-representació mostral del PSOE i infra-representació del PP.

A nivell dels resultats que podem projectar a Catalunya, l’enquesta del CIS també està greument afectada per biaixos mostrals clarament favorables a ERC i en contra de Junts.

A Catalunya, a les eleccions del 2023 ERC va tenir un 13,16% dels vots i Junts un 11,16% dels vots. A la mostra de les enquestes fetes a Catalunya hi trobem un 16,9% de votants d’ERC i un 8,4% de Junts. ERC està sobrerepresentada en més de 3 punts i Junts infrarepresentats 3 punts. La suma del biaix mostral a favor d’ERC i en contra de Junts és per tant de 6 punts, fet que explica també en molt bona part, els resultats que el CIS projecta a favor d’ERC.

La meva visió sobre la projecció electoral a nivell estatal:

L’escenari que projecta el CIS està totalment condicionat pels biaixos mostrals. Ara bé, a les dades de l’enquesta que podem neutralitzar de biaixos mostrals veiem que estem en un escenari no sé si dir obert, però que si podem dir que no està tancat del tot, com la majoria d’enquestes han projectat fins ara.

El PSOE va ser segon a les eleccions del 2023, pel darrere del PP, per poc (300 mil vots a tot l’estat), però pel darrere. I ara el que podem veure a l’enquesta del CIS és que el PSOE s’està projectant amb algunes fortaleses que no té el PP, i que deixa obert l’escenari a que aquest 29N en vots i escons sigui el PSOE el que guanyi. 

En què em baso per dir això?

•       El PSOE té una lleugera superior fidelitat de vot que el PP, no perd vot significativament cap a cap altra formació política, a diferència del PP que sí que en perd, i, sobretot, la dada clau, el PSOE està en una situació que recull vot d’antics votants de pràcticament tot l’arc parlamentari.

•      El PSOE té una fidelitat de vot del 66,1%, mentre que la fidelitat de vot del PP és del 63,2%. És molt poca diferència, pràcticament dins del marge d’error, però en la projecció que estem fent, té valor, aquesta dada.

•       El PSOE pràcticament no perd vot de manera significativa cap a altres opcions, de fet la pèrdua de vot més significativa que té el PSOE és aquest 4,8% d’antics votants que li marxen cap al PP i el 3,3% cap a VOX. Més que pel percentatge que són, criden l’atenció per la direcció de la fuga de vot. Però amb aquest 4,8 i 3,3 s’acaba tota la fuga de vot decidit que té el PSOE. El PP en canvi té una molt significativa fuga de vot, del 20,1%, cap a VOX, gairebé 12 punts més de fuga de vot decidit que el PSOE.

•       Però la dada més rellevant, a criteri meu, de l’escenari que es projecta és que estem en un escenari polític i electoral en el que el PSOE esdevé el vot útil per a uns percentatges molt significatius d’antics votants d’altres forces polítiques de tot el ventall polític: un 21,6% d’antics votants de Sumar, un 11,8% d’ERC, un 9,3% de Junts, un 10,2% de PNB, un 14,2% de BNG, etc, etc etc. És més que evident que l’amenaça que plana sobre l’escenari polític espanyol d’una majoria i un govern de PP i VOX ha convertit el PSOE en el vot refugi, en el vot útil, de moltíssims votants de tota mena de formacions, molt diverses entre elles, que prioritzen amb el seu vot, el vot útil per aturar l’amenaça d’aquesta coalició de la dreta i l’extrema-dreta franquista que representen PP i VOX.

•       Així les coses, sense recórrer al CIS-TER, les dades neutralitzades de biaixos mostrals ens projecten un escenari en el que és possible que el PSOE guanyi, per poc, però les guanyi, les eleccions, pel damunt del PP.

 Com ja he dit i hem vist, el PP va guanyar les darreres eleccions, les del 2023, però no va poder formar govern. El PP s’havia posicionat de tal manera que només podia governar amb VOX, mentre que el PSOE va saber gestionar sumar suports de pràcticament tot l’arc parlamentari.

En aquest punt m’agradaria fer un petit parèntesi per insistir en una cosa que ja he dit en altres articles, però que encara plana com a recurs dialèctic en molts posicionaments de certs discursos de l’independentisme terraplanista: culpabilitzar a ERC i Junts d’haver investit a Sanchez. A la vida allò que fem i allò que no fem té conseqüències. Sí, ERC i Junts van investir Sanchez, perquè van votar-lo a la investidura. Però si ERC i Junts no ho haguessin fet el que haurien fet és investir a Feijoo. Allò que fas i allò que no fas, té conseqüències. No es pot desaparèixer del mapa sense “conseqüències”.

Doncs bé, en l’escenari que ara podem veure a l’enquesta del CIS la gran diferència amb el 2023 és la gran debacle de l’espai de Sumar/Podemos. Ara mateix hi ha més antics votants de Sumar d’aquell 2023 que votaran al PSOE que no pas a Sumar. Només un 21,4% votarà això del Frente Amplio, que seria la nova marca de Sumar/Comuns. Pel que fa a Podemos, que es van escendir de sumar l’endemà de les eleccions, la seva desaparició del mapa polític està assegurada. Només un 6,3% d’antic votants de Sumar el 2023 (que incloïa Podemos) ara votaran Podemos.

Aquest espai està sumit en el caos de la diàspora (en moltes comunitats es presenten de maneres diferents) i en la letal visualització de la seva irrellevància. En un model electoral com el de la Llei d’Hondt això condemna aquest espai a la seva residualització. I d’aquesta manera en estendre una catifa vermella per al govern de PP i VOX. No hi ha cosa més irrellevant que votar Sumar/Podemos si el que es vol és evitar un govern de PP i VOX.

De fet, només amb les seves sigles, Podemos, només té una mínima opció d’obtenir representació parlamentària, és a dir, un diputat, i és a Madrid, on el CIS projecta 0-1. Jo crec que aquí el CIS ha volgut ser compassiu amb Irene Montero, i per això projecta 0-1, però la realitat és que, sortosament, no té cap opció. En aquesta legislatura Podemos només s’ha caracteritzat per una cosa: liderar al congrés l’oposició al traspàs de les competències en immigració a Catalunya, perquè els catalans som uns racistes. Rufian els ha acollit entre els seus braços a Catalunya, perquè van dir el que ell també hauria volgut dir, però que no es va atrevir, que els catalans som tots uns racistes burgesos i esclavistes.

La meva visió sobre l’escenari a Catalunya de les eleccions del 29N:

Dissortadament el CIS no ofereix les dades per poder-hi treballar a nivell “autonòmic”, però sí podem projectar resultats a partir de la informació “provincialitzada” però, sobretot, de la informació del comportament electoral d’ERC i de Junts.

El 2023 ERC i Junts van obtenir la mateixa representació, 7 diputats cadascun, tot i que ERC va tenir un petit superior percentatge de vot, del 13,16%, davant del 11,16% de Junts. Ara el CIS projecta un subidón d’ERC, fins als 10-14 diputats, i una baixada de Junts, fins als 2-4 diputats.

La meva visió és que això no anirà així. Aquest “esclat” que projecten a ERC no existeix, o només és fruit de la seva sobre-representació mostral. Dic que no anirà així aquest “subidón” que el CIS projecta a ERC, però el que sí podem veure és que a nivell electoral la coalició de Rufian amb les caça-esclavistes dels racistes catalans, Irene Montero i Podemos, sí li pot aportar una millora dels resultats a Barcelona, a costa dels Comuns i del seu Morro Ampli que encapçala la pitjor alcaldessa de la història de Barcelona, Ada Colau.

Junts i ERC presenten una fidelitat de vot similar, relativament baixa, del 50,8% i del 55,6% respectivament. No és l’únic que comparteixen ERC i Junts, atès que la seva principal fuga de vot és, per als dos partits, la mateixa: cap al PSOE (un 11,8% dels votants d’ERC votaran PSOE i un 9,3% dels de Junts també votaran PSOE).

En el terreny de les diferències, veiem com la segona fuga de vot de Junts és cap a ERC, un 7,6, mentre la segona fuga d’ERC és cap a Junts, però de només el 2,5%.

ERC i Junts també comparteixen que tenen un idèntic 21,2% d’antics votants encara indecisos. És una xifra important que pot fer moure les coses segons com es mogui. Però el que sabem del vot indecís és que mai es mou en la mateixa direcció, que s’acaba movent en percentatges similars a l’actual vot decidit.

En relació al vot independentista, el que sí podem dir amb absoluta rotunditat és que el nou intent de Graupera, Alhora que és qui ho sap tot, no té la més mínima opció d’obtenir representació parlamentària. Si a les eleccions al Parlament del 2024 es va quedar amb 14.000 vots ara ni hi arribarà. No hi ha fuga de vot ni de Junts ni d’ERC cap a Alhora. De fet Alhora només apareix a la pregunta sobre si no es votés al partit que es té decidit votar, a qui es votaria, amb un 0,1% dels votants d’ERC i un 1,2% dels votants de Junts que si no votessin l’opció que tenen decidida votarien Alhora. Per tant, res.

Tampoc l’abstenció prospera entre el votant independentista. A la pregunta sobre la probabilitat d’anar a votar, amb una escala de resposta entre 0 (segur no votaré) i 10 (amb tota seguretat votaré), els votants d’ERC i de Junts es posicionen amb un 9,66 i 9,50 respectivament.

Des d’una visió global, a Catalunya, el PSOE sembla projectar-se fort, com la força més votada a totes les circumscripcions provincials (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). VOX sembla superarà en vot i escons al PP (per ara no es visualitza cap efecte Albiol. Els Comuns perdran més de la meitat de la representació que fins ara tenien, passant dels actuals 7 diputats als 2-3 diputats, i només a Barcelona.

Valoració final:

• La gestió del govern PSOE-Sumar ha estat absolutament catastròfica, del pitjor i més irresponsable mai vist, però el PSOE clarament s’ha tornat a posicionar com el vot útil per intentar impedir un govern de PP i VOX, i això presenta uns percentatges de comportament electoral que realment podrien implicar que guanyés les eleccions, pel davant del PP.

• El PP no puja de vot, i en perd de manera significativa cap a VOX.

• A diferència del 2023 les opcions de tenir majoria per governar de PP i VOX passen per la fractura caïnita de l’espai Sumar/Podemos, que acabarà amb la desaparició de Podemos, però que també comportarà la pèrdua de qualsevol opció per revalidar majoria alternativa a PP i VOX. La Llei d’Hondt es fulminarà aquest espai i qualsevol opció d’impedir un govern PP i VOX.

• ERC i Junts difícilment repetiran l’empat de les darreres eleccions, però en cap cas la diferència de vots i diputats serà la que projecta el CIS. L’aliança de Rufian amb l’esquerra podemita, que considera un burgès esclavista a qualsevol independentista català no sembla estar desgastant massa l’electorat d’ERC, i pot arrossegar un percentatge d’antic vot dels Comuns que faci que ERC quedi pel davant de Junts 2-3 diputats.

I fins aquí aquesta anàlisi ràpida i urgent del CIS. El 29N veurem on acabava el CIS i on començava el CIS-TER. I si d’ara fins el 29N hi ha alguna altra enquesta que sigui mínimament transparent per analitzar les dades, ho faré. El que és lamentable és que cap de les enquestes que es publiquen als mitjans de comunicació tinguin la més mínima transparència per poder analitzar les dades. És vergonyós.

 

 

 

Anàlisi de les enquestes del CEO i del CIS. Resum: tela...

 Aquest dimecres 14 d’octubre hem tingut un fet inèdit: s’han publicat el mateix dia els Baròmetres demoscòpics del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO, Catalunya) i del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS, estat espanyol).

Crec que en que això hagi passat ha estat clau l’escenari polític que s’ha generat amb l’avançament de les eleccions espanyoles per al proper 29 de novembre. 
En aquest article intentaré oferir algunes pinzellades de la meva anàlisi de les dades de totes dues enquestes i dels escenaris polítics que projecten, tant a nivell de Catalunya com de l’estat espanyol. 

El primer que cal dir és que cap de les dues enquestes, ni la del CEO ni la del CIS no les podem considerar enquestes pre-electorals, atès que el treball de camp s’ha fet, en relació a les eleccions del 29N, sense que ni encara estiguin tancades candidatures ni lideratges. 
Tanmateix totes dues enquestes ens poden oferir, adequadament analitzades, una visió interessant no només del moment polític actual a nivell de Catalunya i estatal, sinó també de la projecció de vot i escenaris electorals. Això té especial rellevància a nivell estatal, atès que l’enquesta del CIS, com deia, la podem considerar un moment zero del mapa polític i electoral, abans de l’inici del procés electoral amb les candidatures, lideratges i projectes polítics que hi concorrin definitivament proclamades.

A nivell de Catalunya l’enquesta del CEO també ens permetrà monitoritzar l’evolució de l’escenari polític i les seves projeccions electorals.

Per fer aquest article i aquesta anàlisi el meu enfocament, com ja coneixeu sobradament els lectors habituals, és molt clar: treballar amb dades demoscòpiques que em permetin neutralitzar els biaixos demoscòpics de totes dues enquestes, que hi són.

CIS i CEO: els importants biaixos que jo hi veig i que han condicionat l’impacte mediàtic:

Va, comencem forts i clars: per a mi la projecció política i electoral dels baròmetres del CIS i del CEO que avui hem conegut són poc fiables, perquè tenen importants biaixos mostrals que són els que projecten el resultat que ha estat alimentant tots els titulars mediàtics.

De cara a les eleccions del 29N el titular del baròmetre del CIS és la victòria d’un PSOE a l’alça. Els darrers dies hem tingut moltes enquestes, de gairebé tots els diaris estatals, en les que, en tots els casos, el PP era la força guanyadora. L’enquesta del CIS és l’única excepció. Però a criteri meu això és així pels greus biaixos mostrals del  baròmetre del CIS (petit parèntesi, així ho puc dir del CIS per la transparència de les dades, cosa que no passa amb les enquestes dels diaris, per això gairebé mai les analitzo).

Fixem-nos-hi: Les eleccions generals del 2023 les guanya el PP, amb el 33,1% dels vots. A la mostra del  baròmetre del CIS només hi ha un 19,5% de votants del PP, una infrarepresentació de gairebé 15 punts. Pel que fa al PSOE, el 2023 va tenir un 31,7% dels vots, però al baròmetre del CIS els seus votants són el 38,2%, una sobrerepresentació mostral dels votants del PSOE de 6,5 punts.

Així les coses entre la infrarepresentació del PP i la sobrerepresentació del PSOE al baròmetre del CIS hi ha un biaix mostral a favor del PSOE de 20 punts. És tremendo. I això condiciona absolutament totes les dades de l’enquesta, des de la projecció electoral a la valoració de les polítiques.

Biaixos i valoració de polítiques
Si intentem treballar amb dades que ens permeten neutralitzar aquests biaixos veiem clarament que l’escenari electoral projectat realment és diferent. Ho veurem. Però en altres àmbits de l’enquesta aquesta neutralització dels biaixos és més complicada, i això és el que ha permès al CIS aprofitar aquests biaixos per projectar una opinió social incorrecta sobre determinades polítiques, amb clara intencionalitat d’impacte mediàtic i polític

El plantejament d’aquest Baròmetre del CIS i el treball de camp per fer l’enquesta està totalment condicionat per un fet polític que ha tingut un monumental impacte mediàtic: el cas conegut com de la “Maricarmen” i el seu desnonament i tot el que ha provocat. Doncs bé, el CIS pregunta sobre si es dona suport als decrets sobre habitatge que va aprovar el govern Sánchez arran d’aquest cas, que van ser rebutjats pel Congrés i que van provocar l’avançament electoral. Mediàticament s’ha venut que la majoria d’espanyols, un 47,2% estan a favor d’aquests decrets, davant d’un 42,3% que els valora negativament. Si tenim en compte que un 80,8% dels votants del PP els valora negativament, però que aquests votants del PP estan infrarepresentats en 20 punts davant dels del PSOE podem veure clarament que aquest biaix mostral condiciona totalment el suport a aquests decrets. Sense l’enorme biaix mostral del Baròmetre del CIS es veuria clarament que la majoria d’espanyols valoren negativament els dos decrets sobre habitatge que va aprovar el govern de PSOE i Sumar i que no es van aprovar al Congreso, fet que va comportar l’avançament electoral.

La projecció electoral del CIS
Pel que fa a la projecció electoral de cara al 29N, tot i no ser una enquesta pre-electoral, perquè encara no estan tancades les candidatures, el baròmetre del CIS ens ofereix, neutralitzant biaixos, una valuosa visió d’aquest moment zero pre-pre-electoral.

La meva visió és que l’escenari espanyol no tindrà grans canvis en relació al del 2023, però que seran uns canvis suficients per fer impossible que hi hagi cap majoria alternativa a la suma de PP i de VOX. 

Segons el CIS el PSOE podria pujar una mica i el PP baixar una altra mica. Crec és incorrecte.

Fixem-nos que el 2023 el PP va tenir el 33,1% dels vots, a la mostra de l’enquesta té només un 19,5%, i així projecta un 14,7% de vot directe, és a dir, lleugerament inferior. Però el PSOE va tenir el 31,7% dels vots, a la mostra de l’enquesta té un 38,2% de votants i tindria un 25,3% de vot directe. És a dir, que en aquesta visió flash veiem que PSOE perd més vot que PP.

Tanmateix el que és determinant, a criteri meu, per aquest escenari d’estabilitat dels resultats, però que amb mínims canvis globals es projecta cap a un escenari de majoria absoluta de PP i VOX té tres components bàsics:

•  El PP sembla haver-se estancat en la seva capacitat d’atreure votant, per tant la seva màxima aspiració és repetir resultats

• El PSOE podria estar en un escenari de pèrdua de vot que va tenir, però de capacitat de guanyar vot útil d’altres formacions, que el permeti repetir resultats.

• Sumar i Podemos, o Frente Amplio o Podemos o com es digui que s’acabin presentant han fracturat tant el seu espai que en un estat com l’espanyol, amb la llei d’hondt, això implicarà directament la pèrdua de representació parlamentària d’aquest espai, actuant de catifa vermella cap a la majoria absoluta de PP i VOX.

PP i PSOE tenen una fidelitat de vot molt similar, del 62,7% i 63,6% respectivament. El PP només perd vot significativament cap a VOX, un 13,4%, i només guanya uns minsos 8% d’antics votants de VOX i un 4,7%, gairebé dins del marge d’error mostral, del PSOE. En canvi el PSOE només té dues petites fugues de vot: un 4,7% cap al PP i un 3,2% cap a Sumar. Atès que està en el marge d’error mostral, no hi he ficat el 2% cap a VOX, però en altres enquestes que hem tingut aquesta setmana la fuga de vot de PSOE cap a VOX era superior, caldrà estar-hi atents. Tanmateix, el PSOE presenta, en aquesta enquesta, uns molt diversos guanys de vot procedents d’altres formacions: un 12,5% d’antic vot de Sumar, un 13,6% d’ERC, un 14,1% de Junts, un 10,9% del PNB, un 16,6% de coalició Canària... Aquestes dades a criteri meu assenyalen que el PSOE ha aconseguit situar-se com a receptor d’una petita part de vot molt divers de moltes formacions, com a vot útil contra PP i VOX.

Tanmateix la dada que més m’ha cridat l’atenció és que el PSOE seria el receptor del 41,8% del vot que les darreres eleccions no tenia dret a vot i que en aquest període s’ha nacionalitzat i ara pot votar. Si aquesta dada fos sòlida, que tinc dubtes, explicaria perquè el PSOE s’ha abocat a processos com el de la regularització massiva o l’extensió reglamentària i sense cap garantia de la nacionalització per “nietos”, que ha aturat el Tribunal Suprem.  És un tema que deixo obert, però que caldrà seguir...

Del vot que el 2023 va tenir Sumar ara mateix només un 30,3% seguirien votant Sumar, percentatge al que es podria afegir el 4% que diu votaria una coalició d’esquerres, que entenc és el que volen sigui això de Frente Amplio, però en un context en el que el 16,3% dels antics votants de Sumar votarien ara a Podemos. És a dir, la debacle total d’aquest espai. Sumar i Podemos s’han dedicat tota la legislatura a dinamitar-se, i els efectes són més que evidents, i en aquest context caracteritzat únicament per Egos Amplios, només faltava Rufian i la seva irracionalitat malaltissa i el seu odi egòlatra al catalanisme històric i a qualsevol que no li llepi el cul, per acabar de dinamitar-ho tot, amb el seu pacte, d’esquenes al seu partit, amb els podemitas.

Tal i com estan les coses entre tots han dinamitat l’espai polític i de representació parlamentària que havien tingut, i en aquest context la llei d’hondt que regeix el sistema electoral, és aclaparadora, i liquidarà a la majoria de comunitats i províncies del mapa electoral espanyol qualsevol opció de mantenir representació d’aquest espai. I això és el que realment dinamita qualsevol opció de Pedro Sanchez de repetir en un govern que sumi tot el que no siguin PP i VOX.

I mentrestant, què ens projecta el CEO de la situació a Catalunya?
Doncs bé, en aquest escenari gairebé monogràfic de la Maricarmen i les eleccions espanyoles, avui també hem tingut el segon baròmetre del CEO del 2026, que bàsicament el que ha fet és projectar una visió mediàtica de que el PSC guanyarà, tot i perdre escons, que ERC i AC es disputen segona i tercera plaça i que Junts perd suports i passaria de ser la segona força a la quarta.

Tanmateix, un cop més, crec que aquesta visió no és del tot correcta o que en qualsevol cas seria molt matisable en la projecció que fa, perquè a criteri meu està molt condicionada per baixos.

En el vot sobre cens, el 2024, el PSC va tenir el 15,33% dels vots, mentre que a la mostra del BOP del CEO el PSC té un 18% de votants. No arriba a tres punts, no és com aquells 15 punts de biaix que hem vist al CIS. Però a aquest biaix cal afegir-ne d’altres com el d’ERC, que va tenir el 7,49% dels vots i té el 15,7% dels enquestats a la mostra, una sobrerepresentació de més del doble. En canvi Junts va tenir 11,8% de vot sobre cens i mostralment només té el 9,8% que hagin votat Junts.

ERC i PSC tenen una sobrerepresentació d’11 punts, mentre que Junts una infrarepresentació de 3 punts. Total, un biaix mostral de gairebé 15 punts.

Però si, un cop més, treballem les dades del BOP del CEO, que és l’enquesta més valuosa que tenim al noste país, intentant neutralitzar biaixos, podem visualitzar clarament l’escenari polític, nacional i electoral que es projecta al nostre país.

L’escenari i projecció política i electoral que ens ofereix el CEO és complicat, tant per les incerteses com per la visió d’una estranya realitat amb punts d’estabilitat i alhora, per la també incerta sacsejada que es projecta, d’enfortiment de l’espai de l’extrema dreta racista i xenòfoba al nostre país, liderat per AC.

El PSC, tot i controlar absolutament tots els àmbits de poder a Catalunya, tot i controlar tot l’espai mediàtic (diaris, ràdios, TV...) i tenir una acció de Govern únicament orientada a la foto i el titular... no pot evitar el desgast del desastre de gestió en el que ha instal·lat el país. És molt sorprenent que un partit que ho controla absolutament tot només conservi un 60% de fidelitat del vot que va tenir fa poc més de dos anys. I que no guanyi vot significativament de cap altra formació ni espai polític.

ERC, tot i el caos en el que l’ha sumit Rufian, dinamitant els principals valors polítics i com a partit que tenia ERC, així com el suport incondicional al govern espanyolista del PSC... no presenta, CEO en mà, símptomes de desgast entre el seu electorat. Tot sembla indicar que la gran fuga de vot ERC la va tenir a les eleccions del 2024, i que el votant que llavors els va votar ja combrega amb l’actual direcció, que no veu críticament el que està passant. Només així podem explicar una fidelitat de vot del 65,8%. ERC només presenta dues fugues significatives de vot (cap a PSC i cap a AC), mentre que rep en percentatges significatius vot procedent de formacions molt diverses: un 13,9% del PSC, 12,3% dels Comuns, 6,5% de la CUP i 8,1% de Junts. Per tant ERC es projecta electoralment amb una tendència a recuperar una part del vot que havia perdut.

Però el principal impacte en l’escenari electoral i polític i nacional de les dades del CEO és la consolidació de les dades que projecten un creixement de l’extrema dreta racista i xenòfoba, liderat per un dels dos partits que formen part d’aquest bloc, Aliança Catalana, que es podria situar com a segona o tercera força política al Parlament. 

Aliança Catalana, que ja fa desacomplexadament propaganda neofeixista i exhibeix públicament la seva amistat amb els neonazis alemanys ha experimentat en les enquestes del darrer any un molt important salt endavant en intenció de vot i per tant en la representació electoral que aquest escenari els projecta. 

Les dades del BOP del CEO evidencien amb total claredat on rau la fortalesa d’aquest posicionament d’AC i la seva capacitat de captar nous votants i créixer com ho ha fet. Al nostre país un 68% de la població creu que la població migrant fa una important i positiva aportació al nostre país i la seva economia. Però, alhora, un 68% creuen que s’ha perdut totalment el control dels fluxes migratoris, és a dir que la immensa majoria de catalans creuen que hi ha un descontrol absolut en el tema migratori. Es valora positivament l’aportació de la migració, però també es valora negativament l’absolut descontrol en aquest tema migratori, de qui entra i qui surt. I el PSOE i les seves demencials polítiques ho han alimentat. La regulació massiva de migrants en situació irregular és una bestiesa amb unes conseqüències tremendes. El sistema espanyol, d’ajuts sense control, de fraus, de l’imperi de la vulnerabilitat descontrolada com a escut protector de tot (situació, lloguer, ajuts...) i els discursos absolutament irresponsables de polítics i governants com Salvador Illa, defensant la Catalunya dels 10 milions, sense atendre al col·lapse nacional que ha implicat passar sense cap control ni capacitat de fer-hi res, de decidir res, dels 6 als 8 milions en poquíssims anys... han acabat visualitzant socialment aquest tema com un dels principals problemes de la nostra societat.
En aquest context Aliança Catalana ha estat molt hàbil per manipular la situació i projectar un discurs clarament racista i xenòfob. I és així com, davant un Govern que tan irresponsablement reivindica la CAT dels 10 milions, mentre silencia absolutament tots els impactes que ha tingut passar dels 6 als 8 sense cap control, un partit com AC ha aconseguit arribar amb les seves mentides, manipulacions i discursos d’odi racista i xenòfob, a tanta gent, gent molt diversa, fent-los transitar, en la majoria de casos, cap a aquest espai en el que abans mai s’havien situat, de l’extrema dreta més radical.

I les dades són molt clares. El principal percentatge de transvasament de vot que té AC d’altres formacions és aquest 23,1% d’antics votants de VOX. Què porta un votant neofranquista de l’extrema dreta de VOX a votar a AC? Doncs que, a ulls d’aquests votants, AC és la que millor lidera aquest espai de l’extrema dreta racista, la que més opcions té de tenir impacte.

Al costat d’aquest 23,1% d’antics votants de VOX també trobem un 18,8% de Junts i un 8% d’ERC que estan transitant d’un vot en clau independentista a un vot en clau exclusivament racista i xenòfoba. Vol dir que aquests antics votants d’ERC o de Junts ja no siguin independentistes? No, en cap cas. Però el que sí que vol dir, inequívocament, és que ho han aparcat tot i ara només es mouen i només voten en la clau que els hi marquen les consignes dels discursos de l’odi de l’extrema-dreta. Però encara més, també capten a antics votants del PP (un 15,4%) i del PSC (un 6,7%).

Malgrat això, quan mirem els dos darrers CEO també podem veure que aquest clar creixement que ha tingut AC el darrer any, ara sembla s’hagi frenat, en el que podria ser un primer impacte del desacomplexament que els darrers mesos ha tingut AC evidenciat els seus clars posicionaments neofeixistes (fer servir el franquista “ja hem passat” contra l’històric cartell Aixafem el Feixisme de Pere Català, durant la guerra civil) i de suport als neonazis alemanys que fan apologia de Hitler. 

Però encara podem veure una última cosa que m’agradaria comentar, analitzant les dades d’aquest BOP del CEO, i és que també es visualitza una significativa recuperació de suport electoral en l’espai de Junts. Fa uns mesos, en el primer BOP del CEO d’aquest 2026 Junts només tenia una fidelitat de vot del 44%, mentre que en aquest segon BOP la fidelitat de vot de Junts és del 56,3%. És una fidelitat encara en la franja baixa, però 12 punts superior a la de fa uns mesos. 

Menestra final d’enquestes i dades
El CIS i la resta d’enquestes sobre les eleccions generals del 29N fins ara no aclareixen gaires coses. De les enquestes dels diaris que projecten una majoria aclaparadora de PP i VOX la veritat és que jo, analitzant la situació amb les dades del CIS, que ens permeten neutralitzar biaixos mostrals, no ho veig. 

Pels 3 grans (PP, PSOE i VOX) tot sembla apuntar una certa estabilitat, tot i que sotmesa a moltes incerteses que caldrà anar seguint. I tampoc veig això del CIS que el PSOE guanyi les eleccions i tregui més vots que el PP. No ho veig.

Com ja he dit abans, al marge de com fins ara s’està projectant el suport electoral a PP PSOE i VOX, el que crec serà clau per al desenllaç final d’aquestes eleccions serà com acabi la batalla d’egos de l’espai Sumar/Podemos/Rufian. A nivell estatal pot decapitar la representació política (diputats) que fins ara havia tingut aquest espai. 

També seguirem atentament quin sigui l’impacte d’aquest pacte en l’altre super-ego d’aquest espai, Ada Colau, la pitjor alcaldessa que mai ha tingut Barcelona, i responsable de la gravíssima crisi de l’habitatge que ara hi ha. Cal recordar que quan Colau, de la mà del Règim del 78, esdevé alcaldessa de Barcelona, l’accés a l’habitatge era el problema 24 per als ciutadans de Barcelona. Només 8 anys després, quan Colau perd les eleccions i deixa de ser alcaldessa de Barcelona, la seva gestió i les seves polítiques en matèria d’habitatge havien provocat que l’accés a l’habitatge fos el primer problema per als barcelonins. I ara va i es presenta en plan salvadora, per defensar l’accés a l’habitage. És tan vergonyant i immoral tota aquesta farsa egòlatra de la Colau... 

Doncs bé, en aquest context, Colau es catapulta com la lideressa a Catalunya i Espanya d’això del Front Ampli. Però en aquesta batalla d’egos Rufian i Irene Montero la ignoren i van a la seva, consolidant, ja veurem com acaba, la fractura d’aquest espai Per tenir una perspectiva més ampla del tema, és bo recordar que a les darreres eleccions europees, 2024, Podemos i Sumar ja es van presentar separadament, i a Catalunya Podemos va treure més vots que els Comuns (que estaven a la candidatura de Sumar). No descartem que en aquesta batalla d’egos, Rufian i Montero es carreguin a Colau. Ho veig, ho veig. Quin riure!!!

I anem acabant ficant, ara sí, totes juntes, dades del CIS i del CEO, per cuinar adequadament aquesta menestra d’enquestes a la que ens han abocat: a les passades eleccions generals, any 2023, a Catalunya ERC i Junts van empatar en nombre de diputats (7) i gairebé en percentatge de vot (ERC mica per sobre). Ara el CIS projecta ERC 2 punts estatals per sobre de Junts, que perdria diputats i quedaria pel darrere d’ERC. Doncs jo això no ho veig tan clar. Deixant per un moment al marge la incògnita de l’impacte que pot tenir en el vot d’ERC el pacte d’egos entre Rufian i Montero, si mirem les dades del CIS a la llum de les dades del CEO veiem que les opcions de Junts de repetir resultat, fins i tot millorar, el proper 29N, tenen fonament.
L’enquesta del CIS a Catalunya és una mostra inferior a la del CEO. Segons el CIS Junts només té un 37,8% de fidelitat de vot en relació a les darreres eleccions, mentre que ERC en té un 59%. Però si mirem el CEO, i el creuament entre record de vot a les darreres eleccions catalanes i la intenció de vot a les eleccions generals del 29N, amb una mostra més gran que el CIS, veiem que la fidelitat de vot de Junts seria del 56,9%, gairebé 20 punts superior a la fidelitat que projecta el CIS. 

Si a més a més tenim en compte que a les eleccions al Parlament Junts va tenir gairebé 200 mil vots més que a les generals, l’impacte d’aquest 56,9% de vot fidelitzat de Junts a les generals implicaria clarament que Junts milloraria els seus resultats, tindria un percentatge de vot clarament superior al que projecta el CIS. 

Pel que fa a ERC el CEO projecta un 64,5% de fidelitat de vot a les generals, en una enquesta feta abans pacte egos Rufian/Montero. Caldrà estar atents a veure quin impacte té entre els votants d’ERC que Rufian hagi imposat el seu ego carregat d’odi a l’històric partit, que fins ara ha acatat sumís. 

Com estan les coses a Barcelona? Anàlisis del Baròmetre municipal de BCN i als biaixos que han alimentat els titulars mediàtics

Després de mesos sense cap enquesta “oficial” dijous vàrem tenir el BOP del CEO i divendres el Baròmetre de Barcelona.

El Baròmetre de Barcelona és una enquesta municipal que té gran valor per una cosa que sempre us dic: la possibilitat de seguir l’opinió ciutadana al llarg dels anys, de traçar evolutius. I com que disposa de dades obertes, podem consultar coses més enllà del que mediàticament “es ven”.

I què és el que mediàticament s’ha venut d’aquest Baròmetre de Barcelona?

• TV3: Baròmetre de Barcelona: el PSC guanyaria, ERC pujaria al segon lloc i Junts s'enfonsaria
• El País: Collboni ganaría las elecciones en Barcelona y Junts se desplomaría hasta la séptima posición, según el barómetro municipal
• El Periódico: Collboni ganaría unas elecciones municipales hoy en Barcelona, ERC repuntaría y Aliança y VOX superarían a Junts
• I que l’accés a l’habitatge i la inseguretat es “mantenen” com els principals problemes de la ciutat

Doncs tinc algunes coses a dir:

És evident que ara mateix les dades assenyalen que l’alcaldia de Barcelona només estan en condicions de disputar-se-la el PSC i ERC, Collboni i Elisenda Alemany. I també és força evident que Junts té un problema no menor, i s’està desconectant d’una bona part del seu electorat.

Però les dades de l’enquesta realment projecten, sense més, el que han recollit tots els titulars de premsa? Doncs no.

L’enquesta té uns biaixos representatius importants, que en no corregir-se, han alimentat (casualment?) aquests titulars mediàtics. Anem a veure-ho.

Collboni i el PSC segons l’enquesta guanyarien les eleccions, amb un 13% dels vots. En segona posició quedaria ERC, amb un 11,1%, i Junts patiria una forta sotragada i es quedaria amb un 2,6% dels vots.

Però, ai làs! Quan mirem com arriben a aquest resultat ens trobem amb unes “sorpreses” molt importants:

•     El PSC, que a les darreres eleccions va tenir un 11,9% dels vots, a la mostra de l’enquesta té un 19,9% d’enquestats, és a dir, una sobrerpresentació de 8 punts

•     ERC a les darreres eleccions va tenir un 6,8% dels vots, i a la mostra de l’enquesta té un 12,6% de record de vot, gairebé el doble de sobrerpresentació mostral

•     I, quines coses, Junts a les darreres eleccions municipals a BCN va tenir un 13,5% dels vots, i a la mostra només hi trobem un 7,8% d’enquestats que varen votar Junts, és a dir, una infrareprsentació de 6 punts, gairebé una infrarepresentació de la meitat.

Així les coses, amb aquesta sobrerepresentació de 8 punts del PSC i del doble del vot que va tenir ERC, no m’estranya que els titulars hagin estat que PSC guanyaria i ERC estaria en condicions de disputar l’alcaldia a Collboni i el PSC.

La meva visió, a la vista de les dades i dels biaixos, és que la cosa ara mateix està molt incerta.

Evidentment els resultats de Junts no serien els que projecten l’enquesta mediàticament, perquè la seva infrarepresentació és molt alta. Però el cert és que les dades evidencien amb claredat que Junts, que va guanyar les darreres eleccions a Barcelona, ara mateix té un problema i un repte. Té un problema perquè només un 25,5% dels qui els van votar les darreres eleccions ara ho farien, el que és un percentatge molt baix, una molt i molt baixa fidelització dels seus votants. És una dada molt impactant. Però, al mateix temps, també s’evidencia el repte que té, perquè la major part del seu antic vot ara mateix està indecís. Un 42,3% dels antics votants de Junts ara mateix no saben què votaran l’any vinent. I per a aquest repte que té pel davant Junts també és important tenir en compte que ara com ara, tot i tenir fugues de vot cap a altres formacions, no són decisives. Si al BOP del CEO Junts podia tenir a nivell nacional una fuita de vot del 24% cap a l’extrema-dreta racista d’AC, a Barcelona el votant de Junts que ara votaria a l’extremadreta d’AC seria un 8%.. I només el 3,7% de fuga de vot cap a ERC té una dimensió mínimament representativa. Insisteixo, el repte de Junts és aquest enorme volum de votants indecisos que té. I la molt baixa fidelització de vot que té. A aquesta situació suposo no és aliena la manera com Junts ha gestionat la retirada de Xavier Trias.

ERC a les darreres eleccions va tenir un resultat molt fluix. Després que les anteriors les hagués guanyat, amb Maragall candidat, i de que es gestionés un pacte de tot el Règim del 78 per impedir que fos alcalde, les municipals del 2023 ERC va quedar en quarta posició, ara sembla tenir unes opcions d’estar recuperant espais gens menyspreables.

Tot i que la projecció del resultat d’ERC a l’enquesta en la seva difusió mediàtica està totalment condicionada per la sobrerepresentació mostral d’ERC, del doble del vot que va tenir, el cert és que les seves dades presenten opcions interessants. D’entrada és la formació amb major fidelitat de vot, del 61,7% (no és estrany, tot sigui dit, perquè a les darreres eleccions ja va perdre molt vot). Però, i aquesta és la part més positiva per a ERC, rep votants de molt diferents espais: 3,7% de Junts, 6,1% del PSC i 6,5% dels Comuns. I només presenta una fuita de vot mínimament significativa, amb aquest 4,3% cap al PSC.

Pel que fa al PSC, tot i governar molt còmodament la ciutat, només té un 54,6% de fidelitat de vot, amb una transferència del 6,1% cap a ERC, i sense cap recepció de cap altra força política mínimament representativa.

Els Comuns segueixen navegant cap a la irrellevància, amb només un 52% de fidelitat de vot i sense que cap votant de cap espai polític tingui intenció de votar-los.

Finalment tenim que la propaganda mediàtica clarament ha volgut promocionar les opcions de l’extremadreta racista que representa AC, fins al punt de posicionar-los-hi un resultat millor que el de Junts. Però jo això no ho veig. L’única transferència de vot mínimament significativa és aquest 8% de Junts. Després té un 2,3% i un 2,2% d’antic votant de PSC i ERC. I aquí s’acaba, excepte que, i són dades que no estan a l’informe municipal, tingui una transferència important de vot de VOX i del PP, com algunes enquestes han assenyalat.

Pel que fa a la CUP ara mateix, segons dades enquesta, les seves opcions per tornar a entrar a l’Ajuntament de BCN són molt baixes.

El Baròmetre municipal també ha tingut un impacte mediàtic molt uniforme, molt generalitzat, amb això que l’accés a l’habitatge i la inseguretat es “mantenen” com els principals problemes de la ciutat.

Crec que seria interessant veure això del “es mantenen”

L’accés a l’habitatge és al Baròmetre municipal el primer problema que els barcelonins diuen té la ciutat. Així ho assenyalen un 31% dels enquestats.

La pregunta és des de quan “es manté” l’accés a l’habitatge com a primer problema. Quan Collboni pacta amb tot el Règim del 78 per evitar que Trias, que havia guanyat les eleccions, fos l’alcalde, i després de 8 anys de govern Colau, l’accés a l’habitatge era el principal problema per a un 11,6% dels barcelonins. Però ai làs, quan Colau i el R78 roben a Trias l’alcaldia que va tenir durant 4 anys, l’accés a l’habitatge només era el principal problema per a un 0,4% dels barcelonins.

És més que evident que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en el principal problema com a conseqüència de les polítiques d’habitatge de Colau i els Comuns, amb el suport sempre del PSC. I que ara li ha esclatat a la cara al PSC. Quan Trias deixa l’alcaldia no era un problema, i Colau i Collboni i les seves demencials polítiques l’han convertit en el principal problema.

Pel que fa a la inseguretat, doncs “otro tanto”. Quan Collboni esdevé alcalde, després de 8 anys de colauisme, la inseegruretat era el principal problema de la ciutt, per a un 26,6%. Ara ho és per a un 26,3%. Però el que és impactant és que després de Trias alcalde la inseguretat només era un problema per al 3,9% dels barcelonins. Un altre exemple de que Colau i Collboni són els responsables d’haver generat aquest problema, la inseguretat.

A favor de Collboni només trobem que després de 8 anys de colauisme en Comú la neteja s’havia situat també entre els principals problemes de la ciutat, amb un 9,9%. Després d’aquests 3 anys de Collboni només un 3,7% ho assenyalen com a problema

Per acabar, també crida molt l’atenció la falta de lideratge a la ciutat, a Barcelona, que percep la ciutadania. Un 61% diu que no sap qui li agradaria fos alcalde, que sumat al 9% que diuen que cap, que no li agrada cap, situa en un 70% dels barcelonins que no veuen lideratge a la ciutt.

Però aquesta dada és encara més impactant quan veiem que només un 39,5% dels votants del PSC les darreres municipals, voldrien que després de les properes eleccions Collboni segueixi sent l’alcalde de Barcelona.

Conclusions:

•     Estem davant un escenari molt i molt obert, sobretot perquè les dades que projecta l’enquesta no són gens sòlides, pels biaxos mostrals. La sobrerepresentació de PSC i ERC és la que ha projectat els titulars mediàtics sobre les opcions electorals a Barcelona. La infrarepresentació de Junts és una de les raons per les que només surt a la foto perquè pateix una davallada. Però no l’única. Junts té un evident problema de desconnexió amb el seu electorat, amb una de les fidelitats de vot més baixes que he vist en relació a un partit que és qui va guanyar les darreres eleccions

•     És fals que els principals problemes “es mantenen”: els principals problemes, que són l’accés a l’habitatge i la inseguretat, els han creat els mandats i les polítiques de Colau i Collboni, perquè quan Trias va deixar l’alcaldia no eren ni de lluny un problema per a la ciutadania

•     Les dades també evidencien una molts sorprenent falta de lideratge a Barcelona per al gruix de la ciutadania

Anàlisi BOP CEO Juliol 2026: no tot és el que sembla...

Aquest dijous 9 de juliol del 2026 ha sortit publicat el primer Baròmetre d’Opinió Política del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), l’enquesta més important sobre projecció política i electoral que es fa a Catalunya. El primer que cal dir és que aquest juliol hauria d’haver sortit publicat el segon BOP del CEO del 2026, però no, és el primer perquè per causes incomprensibles, el primer, que hauria d'haver-se fet i publicat a finals de març, o no es va fer o no es va publicar. Molt estrany.

Però com que ni sabem què va passar ni les explicacions que algú ha donat aclareixen res, millor posar-nos a fer la feina, analitzant les dades d’aquest primer BOP del CEO del 2026.

D’entrada, i com sempre passa, hi ha un parell de dades que han centrat la sacsejada mediàtica.

• La primera és que en projecció electoral, el PSC, partit líder de l’espanyolisme constitucionalista, tornaria a guanyar, que ERC pujaria i seria segona força, primera del bloc independentista, perquè la qui fou primera força d’aquest espai les darreres eleccions, Junts, pateix una important davallada, i que l’extrema dreta racista i xenòfoba, de la mà d’Aliança Catalana, tindria un molt important ascens electoral.

• La segona és que, després de molts anys de davallada, l’independentisme com a opció nacional, representat en el Sí a la independència en la pregunta que fa el BOP del CEO, repuntaria, i tot i quedar per sota del No, escurçaria distàncies.

El primer que he mirat és què hi havia al darrere d’aquestes dades, per veure’n la solidesa. I la veritat és que hi ha força elements que ens permeten posar en dubte aquest escenari, la fiabilitat plena d’aquestes dades. És evident que hi ha unes tendències molt clares que apunten en la direcció d’aquests titulars. Però també hi ha dades que cal posar damunt la taula analítica, perquè potser aquests titulars estan condicionats per alguns biaixos.

D’entrada voldria dir que les explicacions del CEO sobre la mostra de l’enquesta i el tractament de les dades m’han semblat ben treballades, crec que s’ha fet una bona feina. Però que, malgrat això, hi ha un biaix mostral no corregit que té un gran impacte en les dues principals dades mediàtiques que he comentat abans.

I aquest biaix, que afecta a la projecció electoral i al posicionament independentista, té noms i cognoms, i és, a criteri meu, la sobrerepresentació dels votants d’ERC.

En la representativitat de la mostra de l’enquesta no hi intervé el record de vot. Però si s’ignora, a criteri meu, pot provocar biaixos importants, quan tenim al davant una desviació important.

Com passa gairebé sempre, a l'enquesta també hi ha una infrarepresentació dels votants de Junts. Les darreres eleccions al Parlament, sobre cens, van tenir un 11,84% de vot, i a la mostra de l’enquesta els votants de Junts són un 9,2%. Aquest diferencial negatiu de poc més de dos punts no tindria gaire importància si no fos que va acompanyat d’una enorme sobrerepresentació mostral dels votants d’ERC, que a les eleccions del 2024 varen ser el 7,49%, però que a la mostra de l’enquesta són el 14,6%, és a dir, una sobrerepresentació del doble de votants. I això va acompanyat també d’una altra sobrepresentació, la dels votants del PSC, de 3 punts (del 16,33% a les eleccions al 19,4% a la mostra). La sobrerepresentació del PSC no és gaire gran, però el seu impacte s’incrementa pel context que imprimeix la sobrerepresentació enorme d’ERC. I finalment, i ara veurem també perquè ho dic, la infrarepresentació dels votants del PP i de VOX, que tenen la meitat de record de vot a l’enquesta del % de vot sobre cens que van tenir a les eleccions.

Així doncs, a criteri meu, i ara ho veurem amb més detall, els resultats que projecta el BOP del CEO situant ERC com a segona força estan condicionats per l’enorme biaix mostral de sobrerepresentació dels votants d’ERC, el doble dels votants que varen tenir.

I en relació al suport a la independència, tot i que les dades apuntin aturada davallada i fins i tot creixement, potser també pot estar condicionada per aquests biaixos.

Anem a veure les coses amb més detall.

1. BLOC INDEPENDENTISTA:

El bloc independentista, que configuren ERC, Junts i la CUP a criteri meu no recupera el suport que en el seu moment va tenir i que va permetre fer el procés independentista. És una bona notícia que tant ERC com la CUP mantinguin el seu vot, àdhuc puguin créixer una mica, però és una mala notícia que Junts, el partit que les darreres eleccions va tenir més vot al bloc independentista, ara mateix presenti un més que significatiu desgast en intenció de vot. Aquest fet, el desgast de Junts, impedeix que es pugui recuperar la majora independentista al Parlament.

Per opcions polítiques dins d’aquest bloc independentista:

•      Junts fou la força més votada del bloc independentista a les eleccions del 2024, però ara mateix pateix un sotrac important entre el seu electorat, fins al punt que segons el BOP del CEO només conserveria un 44% de fidelitat de vot entre els seus antics votants, amb fugues de vot en molt diferents direccions, però entre les que destaca la fuga de vot d’antic votant independentista de Junts cap a un vot a l’extrema dreta racista i xenòfoba, que podria arribar a un 24,6% cap a Aliança Catalana. També és significatiu un 8,2% d’antic votant indepe de Junts que no es mou del vot independentista, però que ara votarien a ERC. I finalment entre els antics votants de Junts també trobem el major percentatge de vot indecís, amb un 9,8%, el més alt de totes les formacions polítiques. Ara mateix Junts evidencia un desgast electoral força important, amb pèrdues en molt diferents direccions, i sense guanyar antics votants d’altres formacions, apartat en el que només destacaria el 7,9% d’antic vot cupaire, però que en volum pràcticament no té cap impacte. El darrer BOP del CEO, finals 2025, ja assenyalava aquest desgast entre els votants de Junts, que llavors només retenia un 55,4% d’antics votants. Ara la fidelitat de vot ha seguit baixant, fins aquest crític 44%. I en aquest context, des d’un punt de vista independentista, el més crític és que la majoria del vot que perd Junts és perquè és un vot que abandona l’independentisme, per situar-se en l’extrema-dreta racista i xenòfoba.

 

•     La segona força política amb més representació a les darreres eleccions dins del bloc independentista fou ERC, tot i que va passar d’haver estat la més votada a les anteriors a perdre molt de vot, i situar-se pel darrere de Junts. L’enquesta projecta a ERC una revifalla, incrementant vot i diputats. Però jo no ho veig tan clar. Els resultats que projecta el CEO per a ERC estan induïts per la seva sobrerepresentació, que dobla a la mostra, els percentatges de vot que va tenir. Però també perquè tot i mantenir una molt significativa fidelitat de vot, del 66%, 22 punts per sobre de la que té Junts, el cert és que també perd vot en diferents direccions, entre les que destaca un 7,2% d’antic votant indepe d’ERC que ara també deixarà de votar en clau indepe per fer-ho en clau d’extrema-dreta racista i xenòfoba, a AC. A favor d’ERC i que avalaria una millora dels seus resultats i posicionaments, és la sorprenent capacitat que està tenint de captar % de vot significatius de formacions molt diferents: un 12,1% d’antic votant del PSC, un 9,5% de vot de la CUP, un 14,1% de vot dels Comuns, un 8,2% de Junts i fins i tot un 10,8% d’AC. És molt important, pel que fa al posicionament i projecció electoral d’ERC, aquesta sorprenent capacitat de captar percentatges significatius de vot d’altres formacions de tots els blocs electorals, des del bloc independentista al bloc de l’extrema dreta racista. Per tant, des del meu punt de vista, ERC sí que pot millorar els seus resultats, però la projecció que li dona el BOP del CEO està massa condicionada per la sobrerepresentació mostral del votant d’ERC, de més del doble.

 

•     La tercera força política de l’espai independentista, la CUP, a criteri meu bàsicament ara mateix pot aspirar a repetir resultats. Té una fidelitat de vot del 65,1%, però amb fugues significatives cap a ERC (9,5%) o cap a Junts (7,9%), totes elles dins el bloc independentista. Però és evident la seva dificultat per captar nou votant, que només seria al voltant del 5% dels antics votants d’ERC i dels antics votants dels Comuns.

 

2. BLOC DE L’ESPANYOLISME CONSTITUCIONALISTA

El bloc de l’espanyolisme constitucionalista, que lidera el PSC i que es configura amb PP i Comuns es mostra força estancat, amb dues fugues en sentits oposats que neutralitzen que es pugui imposar com a majoria parlamentària.

•     El PSC es manté en la seva posició de fer política únicament orientada a liderar el “sosiego” en la buidor constitucionalista de ser i governar per aconseguir un escenari polític que sigui tot silenci. Entre el seu electorat sembla la idea agrada, però sense entusiasme, com reflecteix aquest 67,4% de fidelitat de vot. Només guanya un mínimament significatiu 5,5% d’antic votant d’ERC, però això passa mentre perd un 12,1% d’antics votants cap a ERC, i un 3,4% cap a AC.

 

•     El PP seguirà més o menys igual. Té una de les fidelitats de vot més altes, del 69,6%, però no guanya vot de cap altra opció i en canvi presenta significatives fugues de vot cap al bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba: un 8,9% cap a VOX i un 7,1% cap a AC

 

•     Els Comuns tenen la segona més baixa fidelitat de vot de tot l’escenari polític, només pel darrere de Junts, amb un aquest 59%, mentre que presenta fugues significatives cap al bloc independentista, com representen el 14,1% d’antic votant dels Comuns que ara votaria ERC o el 5,1% que ara votaria CUP.

 

3. BLOC DE L’EXTREMA-DRETA RACISTA I XENÒFOBA

Sense cap mena de dubte la dada més impactant que projecta aquest BOP del CEO de juliol 2026 és l’important creixement del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba sota el lideratge d’Aliança Catalana. Si fins ara aquest bloc l’havia liderat VOX, és evident que ara mateix qui el lidera és AC, amb un creixement que situa els tres blocs polítics i nacionals de l’escenari polític i parlamentari de Catalunya en una tendència a la seva igualació.

•     Aliança Catalana clarament s’ha erigit en la formació política de referència de vot de l’extremadreta racista i xenòfoba, no només entre els votants que ja ho eren, si no mobilitzant cap a aquest espai votants d’altres formacions dels altres blocs. La fidelitat de vot d’AC és la més alta de totes les formacions polítiques, amb aquest 86,5%, però el que realment és determinant és l’habilitat que ha tingut AC perquè votants de la resta de blocs i de totes les formacions polítiques abandonin tot allò que fins ara havia decidit el seu vot, per votar única i exclusivament motivats pel posicionament racista i xenòfob de l’extrema dreta. Què uneix al 22,2% d’antics votants de VOX que ara votaran AC al 24,5% d’antics votants de Junts que ara també votaran AC, o al 7,1% d’antics votants del PP, o el 7,2% d’ERC o el 3,4% del PSC? És evident que només els uneix i mobilitza una cosa: votar en clau racista i xenòfoba, amb independència de qualsevol altra consideració. Com a la resta de països on l’extrema-dreta ha anat creixent, AC ha estat prou hàbil com per situar, pel damunt de tot, i com a únic tema, el racisme i la xenofòbia. Sí, hi havia gent que abans eren franquistes, que havien participat de la fundació de Societat Civil Catalana, que estaven en el motor i rovell de l’ou de l’espanyolisme més ranci a Catalunya, però que ara no només votaran AC, sinó que s’han incorporat al seu lideratge. I ho fan perquè ara l’únic que els mou, en la seva acció  política i el seu vot, és el posicionament racista i xenòfob. El candidat d’AC a Barcelona ho explica molt bé: catalans i castellans hem d’anar units per combatre el “Califato”. El que mou a  un antic votant de VOX a votar AC és el mateix que mou a un antic votant de Junts o d’ERC: el racisme i la xenofòbia com a únic motor i ideologia, i vot. En aquest escenari és molt evident que AC ha sabut fer-ho com mai ningú al nostre país ho havia fet. Fins ara l’extrema-dreta racista i xenòfoba al nostre país no havia passat de testimonial. Amb VOX va començar a créixer, però ara amb AC s’ha disparat, perquè han aconseguit que gent de tot l’espai polític i nacional abandoni tot el que fins ara havia motivat el seu vot, per situar en el centre de tot, i com a motor únic, el racisme i la xenofòbia. En termes nacionals aquesta habilitat d’AC per desplaçar-ho tot cap a aquests posicionaments, ha tingut un més que evident suport dels aparells del Règim del 78, atès que la captació, no menor, de vot de VOX, PP o PSC cap a Aliança Catalana en cap cas afecta al bloc espanyolista, mentre que la captació de vot de Junts o d’ERC, d’un vot que abans votava en clau independentista, sí que afebleix el bloc independentista.

 

•      VOX té també una alta fidelitat de vot, però gairebé 20 punts per sota de la d’AC. VOX clarament ha perdut el lideratge del vot i del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba. Un 22,2% dels seus antics votants ara votaran AC, mentre que només té una transferència de vot, la d’aquest 8,9% d’antics votants del PP que ara votaran VOX. Però tenint en compte que un 7,1% d’antics votants PP ara votaran AC, és evident que VOX ha perdut la batalla pel lideratge d’aquest espai.

4. QUINA ÉS LA VISIÓ NACIONAL I INDEPENDENTISTA QUE PROJECTA EL BOP DEL CEO?

Com he dit al començament, un dels dos grans elements d’atenció mediàtica, a banda de les projeccions electorals, ha estat que en relació al suport a la independència, el BOP del CEO ha projectat uns percentatges de suport que han trencat l’evolució negativa que des de fa anys estava tenint.

Al darrer BOP del CEO de l’any 2025 el No a la independència tenia un 53% de suport entre els enquestats, mentre que el Sí només tenia un 39%, és a dir, el Sí a la independència estava, fa uns 8/9 mesos, 14 punts per sota del No a la independència. Ara, en aquest BOP del CEO és No a la independència ha baixat fins al 51%, mentre que el Sí a la independència ha pujat fins al 45%, és a dir, 6 punts més que en l’anterior CEO.

És evident que trencar la tendència baixista que estava allunyant l’independentisme de ser l’opció majoritària que va ser durant el procés és una molt bona notícia.

Tanmateix, per poder valorar adequadament aquesta dada, per poder veure quina és la seva solidesa i què és el que ens està traslladant,  crec que seria prudent esperar a veure com evoluciona en properes edicions del BOP del CEO.

M’explico, explico el que em fa ser prudent a l’hora de considerar, com he vist ja publicat quasi per tot arreu, que l’independentisme s’està recuperant, i que ha trencat la tendència de pèrdua de suports que patia des del post-procés.

El Nacional: L'independentisme recupera terreny i torna als nivells més alts dels últims sis anys, segons el CEO

Vilaweb: L’independentisme assoleix el nivell més alt de suport en sis anys, segons el CEO.

El Periódico: Encuesta CEO: El apoyo a la independencia de Catalunya se dispara y vuelve a registros de 2020

La República: El darrer baròmetre del CEO confirma un canvi de tendència històric amb una pujada de sis punts que reverteix la caiguda dels últims anys

Tant de bo fos així. I que a que això sigui així o pugui anar per aquí hi pot estar contribuint tant la bona feina que des de l’independentisme estan fent l’ANC, Òmnium o el Consell de la República, com el col·lapse al que com a país i societat ens condemna l’estat espanyol, i que en l’últim any s’ha visualitzat de manera molt evident: caos mai vist a rodalies, màxim espoli fiscal i tributari, serveis públics bàsics com salut i educació també col·lapsats, etc etc etc

Però de les dades del BOP del CEO que projecten aquesta “remuntada històrica” del sí a la independència, hi ha algunes coses que m’inquieten, i que em fan ser prudent i voler veure, en properes edicions, com evoluciona aquesta dada.

En aquest BOP del CEO ERC té una sobrerepresentació de 7 punts, mentre que hi ha una infrarepresentació entre votants del PP de 6, els de VOX de 4,3... I aquests biaixos en aquest tipus de preguntes no es corregeixen. I això m’obliga a ser prudent i voler esperar a propers BOP del CEO.

També una altra dada desconcertant o absolutament sorprenent d’aquest CEO: segons les dades publicades un 24% dels votants del PSC a la pregunta de si volen que Catalunya sigui un estat independent, responen que sí. Sempre hi ha hagut uns petits percentatges de votants del PSC que posats en aquesta tessitura abstracta de Sí o No a la independència, responen que Sí... però que això ho respongui així, sí a la independència, 1 de cada 4 votants del PSC... no ho havia vist mai. I em resulta molt estrany. Tant de bo les coses vagin cap a aquí, però suposo enteneu la meva prudència.

5. VALORACIÓ FINAL:

Aquest BOP del CEO ens descriu un escenari polític i nacional a Catalunya d’alta complexitat.

• El bloc polític més sòlid, més estable, és el de l’espanyolisme constitucionalista. Tant PSC com PP i Comuns projecten uns suports i resultats electorals molt similars als que varen tenir el 2024. El PSC, tot i controlar gairebé totes les institucions, tot el poder polític i administratiu a Catalunya (Generalitat, ajuntaments, diputacions... gobierno de España), de controlar la pràctica totalitat de mitjans de comunicació, podent imposar així el seu discurs i una política feta a cop de titular, però que està portant el país al col·lapse... no pateix cap desgast ni té cap creixement, per tant seguirà com a primera força.

En aquest bloc, PP i Comuns també s’estan projectant amb gran estabilitat.

• El bloc independentista és el que està patint una més important sacsejada, motivada pel transvasament cap a posicions polítiques i cap a un vot guiat únicament pels discursos de l’odi de l’extrema dreta racista i xenòfoba... En aquest context del bloc independentista, ERC i CUP encara es projecten amb una certa estabilitat. En el cas d’ERC fins i tot amb elements que poden projectar un lleuger creixement. ERC perd antic vot independentista que tenia cap a l’extrema dreta racista, amb aquest 7,2% d’antics votants que ara votarien AC, però si es confirmés que un 12,1% d’antics votants del PSC i un 14% d’antics votants dels Comuns ara votarien ERC, podria recuperar part del vot que va perdre les eleccions el 2024.

En canvi en aquest bloc indepe el posicionament de Junts, que va ser la força indepe més votada el 2024, ara s’afebleix, arrossegat per aquesta baixa fidelitat de vot, del 44,3% i perquè una part significativa del seu antic votant, ara abandona de manera clara l’independentisme, per llençar-se en braços del discurs de l’odi de l’extrema dreta racista i xenòfoba. Aquest 24,6% d’antic votant de Junts que ara passa a votar AC, passa de votar independència a votar racisme, és una de les més importants victòries dels aparells de l’estat, del Règim del 78, per blindar-se contra l’independentisme, només equiparable a l’èxit que va tenir promovent, amb tots els seus mitjans, a la seva candidata, Ada Colau, per evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista.

• El creixement de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, liderat per Aliança Catalana, ha aconseguit unir en el seu discurs d’odi racista i xenòfob a votants de tot l’espai polític, des del 24,6% i el 7,4% d’antic vot indepe de Junts i ERC fins al 7,1% i 7,2% d’antic vot de l’espanyolisme constitucionalista de PP i PSC, i també fins al 22,2% d’antic vot de VOX, dins del mateix bloc de l’extrema dreta racista.

Estem també en un context polític de crisis de lideratges, amb algunes dades que evidencien moltes coses, algunes sorprenents, d’altres no tant.

De fet l’únic “líder” amb un mínim fort impacte entre el seu electorat, és Salvador Illa: un 53,4% dels que simpatitzen amb el PSC volen sigui el president de la Generalitat. A Salvador Illa li segueix Carles Puigdemont i aquest 50,5% de simpatitzants de Junts que volen sigui ell el President de la Generalitat. A partir d’aquí la cosa ja podem pensar que les dades ens estan evidenciant un rerefons més complicadet: entre els d’ERC, el seu preferit, per poc però el més preferit, per ser president de la Generalitat, és Gabriel Rufian, amb un 19,7, pel damunt d’Oriol Junqueras, amb un 19,1%, en el que és una clara evidència del complicadíssim joc d’equilibris, lideratges i estratègies que ara mateix hi ha a ERC. En el bloc de l’espanyolisme constitucionalista, evidentment entre els simpatitzants de PP i de Comuns el candidat preferit per ser president de la Generalitat és el del PSC, Salvador Illa (14,5% dels del PP, més que a Alejandro Fernández, i 20% dels Comuns, per només un 15% que voldrien Jessica Albiach). I en el bloc de l’extrema-dreta racista, també unanimitat: tant els simpatitzants de VOX com els d’AC tenen com a opció majoritària que Sílvia Orriols sigui la presidenta de la Generalitat. Un 20,2% dels simpatitzants de VOX volen que Orriols sigui la presidenta, davant un insignificant 3,8% que volen ho sigui Ignacio Garriga.

Així les coses els escenaris possibles són força més complicats que els actuals:

•     El PSC, que va guanyar les eleccions 2024 i governa amb suport d’ERC i Comuns, repetiria victòria, tot i que perdent mica de força. Com projecta el CEO, pot baixar dels actuals 42 diputats a uns 38

•      ERC capta vot divers, però no recuperaria la força que tenia abans eleccions 2024, tot i que pot pujar dels 20 als 22 diputats, però, ara mateix, en cap cas els fins a 26 que li projecta el CEO

•      Junts ara mateix tindria una significativa pèrdua de suports i escons, conseqüència directa de la pèrdua de fidelitat de vot, i podria passar dels actuals 35 a uns 21

•      Aliança Catalana capitalitzaria el seu lideratge com a referent de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, experimentant un important creixement, que la portaria a passar dels actuals 2 diputats a 20-22

•     El PP es quedaria més o menys com ara està, però amb possibilitat de perdre alguns diputats, un parell màxim

•      VOX també es quedaria com ara està, tot i que caldrà estar atents a properes enquestes per veure com la pèrdua de lideratge en l’espai de l’extrema dreta racista i que ara clarament ha passat a ser liderat per AC, poc acabar impactant entre els antics votants de VOX i la tendència clàssica en aquestes situacions al vot útil

•       Els Comuns tampoc no sembla hagin de tenir gaires canvis en el seu espai electoral, cada cop més minoritzat i dividit, que segons com acabi, si segueix la seva fractura interna, pot acabar petant

•      La CUP no sembla per ara s’estigui recuperant de les patacades que ha anat encadenant les darreres eleccions, tot i que els actuals diputats no semblen perillar.

Ara mateix no hi ha cap bloc que ni de lluny disposi de majoria per governar: ni l’espanyolisme constitucionalista (PSC, PP, Comuns), ni l’independentista (ERC, Junts, CUP), ni l’extrema-dreta racista (AC-VOX).

Però encara més, tampoc no sembla que l’actual tripartit-2 de PSC, ERC i Comuns estigui en condicions de revalidar majoria per reeditar-se. Si ara sumen la majoria absoluta per un sol diputat, tot sembla projectar es quedaran a entre 4 i 6 diputats d’aquesta majoria absoluta.

Tampoc no serà possible cap majoria a la manera aragonesa o andalusa, és a dir, reeditant els governs de PP i VOX, però sumant-hi AC, no perquè no vulguin, sinó perquè no sumaran majoria absoluta.

Ara mateix les dades del BOP del CEO ens projecten cap a un escenari d’ingovernabilitat i inestabilitat. Suposo que tot això ho anirem veient, anirem veient com evoluciona, en les futures entregues del BOP del CEO. Però també tot això sembla que passarà en un context, a nivell estat espanyol, d’accés al poder absolut del PP i de VOX, amb clara voluntat d’estendre les seves polítiques d’extermini de la catalanitat que ja estan practicant al País Valencià i a les Illes Balears.

El BOP del CEO ha estat, des de la seva creació, la millor enquesta que hem tingut a Catalunya per anar analitzant com van les coses. I un dels seus grans valors sempre ha estat la possibilitat de veure com les coses evolucionaven en el temps, amb les seves tres (alguns anys 4) onades anuals. El que ha passat enguany, de saltar-se un lliurament, és incomprensible, i esperem no torni a passar. Seguirem analitzant l’evolució del país i de l’escenari polític i nacional a través de les dades lliures de biaixos, que proporcionen una informació molt valuosa que porto analitzant des de fa molts anys.

I seguirem lluitant per una Catalunya lliure, fidels al llegat patriòtic i de valors dels que ens han precedit en aquesta lluita.

 

Baròmetre del CIS: el retrat d’un eclipsi total (polític, de societat, solar, comunicatiu...)

Aquesta setmana hem tingut el baròmetre del CIS, una enquesta important i regular a tot l’estat, que permet anar seguint com evolucionen els posicionaments polítics. Des del punt de vista electoral a Catalunya, en no estar les dades segmentades, com abans sí havia estat, per Comunitats Autònomes, només ens permet, i no és poc, seguir la intenció de vot dels partits independentistes (Junts i ERC).

Però el Baròmetre del CIS també aborda altres temes d’actualitat. I més enllà de la guerra d’Ucraïna, de la guerra a l’Iran, del temor al col·lapse econòmic i polític i social del planeta, de la fallida d’un estat, l’espanyol, convertit en un Estado de Desecho en mans del Cartel de la Toga, que imposa la seva dictadura pel damunt de la constitució, les lleis i la voluntat democràtica... el CIS en aquest baròmetre s’ha abocat a analitzar el que sense cap mena de dubte és el fenòmen més important d’aquest 2026, a tot arreu i ens ho mirem com ens ho mirem: l’eclipsi solar previst per al 12 d’agost.

El govern espanyol i el govern català porten mesos abocats a gestionar aquest eclipsi solar. S’han constituït grups de treball, d’experts, de coordinació administrativa, interministerials, interdepartamentals, s’han elaborat plans, s’han previst mesures, s’està comunicant com si no hi hagués un demà que el 12 d’agost hi haurà un eclipsi solar...

I va el CIS i pregunta amb quina probabilitat es presenciarà l’eclipsi, en una escala on el 0 és segur que no el presenciarà i el 10 és que amb tota seguretat es presenciarà i resulta que  només un 17,5% de la població diu que amb tota seguretat contemplarà l’eclipsi.

És evident que l’eclipsi solar que viurem el 12 d’agost és molt excepcional i que les administracions públiques estan obligades a coordinar-se i organitzar-se per facilitar de manera ordenada la contemplació d’aquest moment en les àrees territorials que millor ho permetran.

Però em sembla que també és més que evident que governs i administracions públiques s’han instal·lat en un discurs mediàtic d’autèntica flipada al voltant d’aquest tema, prioritzant-lo al màxim, intentant convertir-lo en un dels principals focus mediàtics, portar-ho a que pràcticament no es parli d’una altra cosa.

I llavors va el CIS i pregunta sobre l’eclipsi, i resulta que només un 17% de la població diuen que amb tota seguretat el veuran, i que les opcions de veure’l en una escala de 0 a 10 són de només el 5,53.

Els problemes principals i les polítiques eclipsades. A l'enquesta del CIS podem veure com l’habitatge és el principal problema que té l’estat espanyol, per a un 41,5% de la població, seguit de la crisi econòmica, per a un 19,2% i, en tercer lloc, de la immigració, per a un 18,9% de la població.

Fa només dos anys, el juny del 2024 l’habitatge era el segon problema, però llavors "només" ho era per a un 21,2% de la població. En només dos anys les mesures i polítiques dels governs de PSOE i Sumar a España, i de PSC i Comuns a Catalunya l'han fet créixer en 20 punts. S’han omplert la boca de discursets i polítiquetes sense cap mena de sentit, només contra el petit propietari... i això ha disparat l’accés a l’habitatge com a principal problema, en només dos anys s'ha doblat la població per a la que això és el principal problema.

Igualment, fa només 2 anys, la immigració era el problema número 9 per a la ciutadania de l’estat espanyol, per a un 11,2 de la població. Ara, dos anys després, amb polítiques absolutament demencials, delirants, sense cap sentit, contra les polítiques europees, com són les regulacions massives... la immigració és el tercer problema a l’estat espanyol.

El veritable eclipsi a l’estat espanyol s’està produint en l’escenari polític, en les projeccions electorals.

En només dos anys tant PSOE com PP han perdut 8 punts de fidelitat de vot entre els seus votants. El PP més que dobla els seus antics votants que ara votaran VOX, passant d’un 4,2% a un 11%. La fuga de vot de la dreta postfranquista a l’extremadreta racista i franquista de VOX és cada cop més impactant.

En aquest escenari de foscor el PSOE sobreviu perquè és vot refugi d’uns percentatges significatius d’antics votants d’altres formacions: un 12,8% de Sumar, un 13,2% d’ERC o un 13,6% del BNG. Tanmateix el que sembla és la principal fortalesa futura o possible del PSOE és que és el partit més votat entre la població jove, que les darreres eleccions no tenien edat per votar, amb un 18,5%.

Però potser la dada més impactant de totes és que el major percentatge de vot cap a VOX i les seves polítiques d’odi racista i xenòfob... venen de població migrant que ha obtingut la nacionalitat espanyola. Entre aquesta població migrant que abans no tenia dret a vot i ara s’ha nacionalitzat i té dret a vot, el 28,5% votaran VOX. El PSOE, amb totes les seves polítiques pro immigració descontrolada, regularitzacions massives... només té el 4,9% del vot de la població migrant nacionalitzada.

No deixa de ser xocant que la població migrant que ha aconseguit la seva nacionalització esdevingui, a l’aconseguir-la, la que més suport dona als posicionaments racistes i xenòfobs de VOX. Una altra dada del vot d’aquesta extrema dreta racista que hauria de requerir una certa atenció és que és, amb diferència, el que descriu la seva situació econòmica personal com a més dolenta de tot el mapa polític. Un 38,2% dels votants de VOX diuen que la seva situació econòmica personal és dolenta o molt dolenta. La mitjana estatal és del 22,4% que s’ubiquen en aquesta situació econòmica. Per posar una altra comparativa, només un 20,7% dels votants de Sumar diuen la seva situació econòmica és dolenta o molt dolenta, és a dir, 18 punts menys que els votants de l’extremadreta. Clarament aquestes esquerres wokistes com Sumar o Podemos cada cop representen menys les classes populars, treballadores, econòmicament més febles... de la societat espanyola i catalana. S’omplen la boca de discursets, però les seves polítiques cada cop són més distants d’aquestes classes socials amb més problemes econòmics. 

En aquest escenari, la clau de que el PSOE no tingui cap opció de revalidar una majoria parlamentària que el permeti seguir al govern la té, però, la desfeta de Sumar. Sumar no recull vot de ningú, i només reté un 31,3% del vot que va tenir, mentre que en aquesta lluita caïnita que des de fa anys protagonitzen en aquest espai, Podemos només n’aconseguiria un 16%. És a dir, residualització total de Sumar i desaparició de Podemos. I, sobretot, lliurament de tot el poder als hereus del franquisme, a PP i VOX.

Pel que fa a les dues formacions independentistes amb representació al Congreso de los diputados, ERC conserva una fidelitat bastant estable en relació als últims temps, del 63,3%. La seva principal fuga de vot és cap al PSOE, amb un 13,2%. Entre els votants d’ERC la coalició d’esquerres, aquest front que contra ERC i els altres partits sobiranistes de l’estat està intentant posar en marxa Rufian, només tindria el suport d’un 1,2% dels votants d’ERC.

La situació de Junts es va complicant, perquè en dos anys ha passat d’un 76,7% de fidelitat de vot entre els seus votants a l’actual 49,2%. Junts hauria perdut 25 punts de fidelitat de vot entre els seus votants. La principal fuga de vot declarada de Junts és el 7,7% cap a ERC, però té un 8,1% que diuen votarien un altre partit, que sembla és un vot que amaga possible fuga de vot cap a opcions polítiques que no han fet cap pas endavant per presentar-se a aquestes eleccions estatals, com pot ser l’altra formació de l’extrema-dreta racista del nostre país, Aliança Catalana. Des del punt de vista d’oportunitats per a Junts, són el partit amb un major percentatge d’antics votants indecisos, un 20%, fet que els permetria recuperar vot que ara mateix no tenen fidelitzat. De fet, en una dada que fins a cert punt és xocant amb les fins ara analitzades, a la pregunta de si demà hi hagués eleccions al Parlament espanyol votarien el mateix que van votar les darreres eleccions, un 72% dels votants de Junts diuen que sí. Per tant, estem en un escenari de més estabilitat del que potser algunes dades de les que habitualment fem servir, indiquen, i això és conseqüència que la mostra de l’enquesta del CIS no és representativa a nivell només de Catalunya, i que només “agafo” les dades d’ERC i de Junts perquè són els únics que només es van presentar a nivell de Catalunya.

L’extrema dreta racista i franquista de VOX manté un 74% de fidelitat de vot entre els seus votants, dada que és la més alta entre els partits amb major representació. La seva principal fortalesa és aquest creixent nombre d’antics votants del PP que ara votarien VOX, que en aquest baròmetre se situa en un 11%, mentre que fa 2 anys, com hem vist era del 4,2%. Tenint en compte que el PP les darreres eleccions fou la força més votada, és una molt significativa transferència de vot, que complica molt les coses al PP i empeny a l’extrema dreta racista i xenòfoba.

De fet aquest espai hereu directe del feixisme franquista que es configura en aquesta formació d’extrema dreta racista i xenòfoba de VOX, la principal feblesa que ara mateix té és que la seva principal fuga de vot, d’un 9,2% és cap a l’altra formació d’extrema dreta racista estatal, això de “Se acabo la fiesta”. Aquesta opció, que semblava només era una flipada, tot i no tenir cap opció d’obtenir representació al Congreso, més que duplica el vot que fa només dos anys s’emportava de VOX, que era del 4,6%. Ara gairebé 1 de cada 10 votants de VOX votarien Se acabo la fiesta, en el que és el principal desgast en l’espai ultra.

Finalment, per acabar aquesta anàlisi, és inevitable fer referència a dades que evidencien la complexitat del moment polític que vivim. 

Un 50,4% dels votants d’ERC, un 53% dels de Junts, un 67,6% dels de Bildu, un 74,6% dels del PNB prefereixen que el president del Gobierno de España sigui Pedro Sánchez. I són inexistents entre els votants d’aquests partits els que voldrien fos Feijoo.

Hi ha una tensió molt intensa entre posicionaments polítics i nacionals que tots, en el seu argumentari, tenen bones raons. No faltaran mai arguments per denunciar els posicionaments i les polítiques del PSOE en relació a Catalunya. Però tampoc no faltaran mai arguments per evidenciar que malgrat tot, el PSOE i les seves polítiques no són les mateixes que les del PP i VOX. Ho estem veient al País Valencià i a les Illes. I ho veurem a Catalunya si PP i VOX governen a l’estat espanyol. Hi ha qui diu que això, un govern hostil com serà el del PP i VOX ens despertarà, i llavors hi tornarem i ho farem. Jo no ho veig així. No sé, crec que la majoria de catalans i d’independentistes no creiem en això del “cuanto peor, mejor”.