26 de des. 2017

21D: una primera anàlisi per blocs i partits. I bonus track de l'AMB (Cornellà de Llobregat)

Les eleccions del 21D ens han deixat moltíssimes dades que ens haurien de motivar a una reflexió intensa sobre quina és la situació del país, on som, com estem, com créixer i com fer realitat el que ara ja vol una reiterada majoria social.

El bloc independentista s'ha mantingut estable: el 27S era el 47,8 i el 21D ha estat el 47,49, és a dir, pràcticament idèntic percentatge, en un escenari de participació superior.

Però en canvi el bloc del NO, o del 155, o del 1939 com algú diu, sí que ha incrementat en 4 punts el seu percentatge de suports, passant del 39,11 al 43,49.

L'increment del bloc del NO en termes percentuals surt de la pèrdua de 4 punts dels No alineats, que el 27S eren els Comuns i Unió, i ara han estat només els Comuns.

I sí, el bloc del Sí no arribem al 50%, però som el majoritari, amb 4 punts d'avantatge sobre el bloc del NO. Per tant és evident que hi ha dos blocs molt forts, però un bloc és més majoritari que l'altre, que és el que compta en unes eleccions i per tirar endavant qualsevol projecte per la via democràtica. Vots.

Una altra dada que no podem ignorar és que els partits que portaven la independència sumen un 47,5% i els partits que no la portaven un 52%. Això és un fet.

De la mateixa manera que tampoc ningú pot ignorar que els partits que volen decidir el futur de Catalunya donant la paraula al poble, és a dir, democràticament, via referèndum o el que sigui són el 55%, davant els qui ho deixen tot en mans del 155, que són el 43%.

Estem en un escenari complicat, molt complexe. I molt polièdric. Però l'únic que converteix aquest escenari en un conflicte és negar la democràcia. Negar el dret a decidir. Negar el vot que expressa una clara i reiterada majoria social, negar els drets a aquesta majoria. Això és el que converteix un escenari complicat en un escenari de conflicte. I d'això només hi ha un únic responsable: l'estat espanyol i els qui neguen la democràcia a la majoria de catalans.

Si es vol resoldre la situació democràticament, tot té solucions. Els indys potser hem de reflexionar sobre algunes coses. Però això només té sentit si és tothom que reflexiona. Potser podem parlar de les majories necessàries en referèndum i per a la independència, però només si al mateix temps l'unionisme reflexiona que essent minoria no pot imposar-se a la majoria, que no pot negar la democràcia, i menys encara, reprimir-la com ha fet.

He fet una anàlisi per blocs, intentant detallar les dades que ens permeten analitzar la seva evolució.

1. Bloc dels no alineats:
El 27S en aquest bloc hi havia Catalunya Sí Que Es Pot i Unió. Compartien el ni Sí ni No, però sí a un referèndum bilateral. El 21D aquest espai només l'han ocupat els Comuns, atès que Unió ja no existeix, no s'hi ha presentat, i algun dels que varen liderar-la s'han presentat a les llistes del PSC, alineat en el bloc del 155.

El conjunt d'aquest bloc ha perdut 147.211 vots, atès que ha passat dels 470.906 als 323.695.

Unió va tenir 103.293 el 27S. A falta d'anàlisis més detallades de transvassament de vot per seccions censals, cosa que ens portarà un cert temps, tot sembla indicar que aquest vot majoritàriament s'ha desplaçat al bloc del 155, tant cap al PSC com cap a C's.

Els Comuns van tenir, el 27S, 367.613 vots, i ara n'han tingut 323.695, o sigui 44 mil vots menys.

Al meu entendre els Comuns han salvat mínimament els mobles, tot i que la seva inhibició en tot el que està passant a Catalunya els hagi passat una petita factura, en termes de vots i d'escons. Fixem-nos que totes les enquestes sempre reflecteixen que al voltant d'un 30% dels votants dels Comuns diuen sempre i de manera inequívoca que volen la independència. A la vista dels resultats no dubto la vulguin, però no semblen disposats a fer gaire per assolir-la, atès que jo crec han seguit votant majoritàriament als Comuns. De no haver-ho fet, el forat de la pèrdua de vots hauria estat molt superior, mínim el doble dels que han perdut.

Pel que havíem pogut veure a les enquestes, a partir de la intenció de vot creuada amb el record de vot, els vots perduts pels Comuns segurament han anat cap a PSC.

2. El bloc del No, del 155 o del 1939
Aquest bloc que formen C's, PScOE i PP ha tingut una forta redistribució interna del seu vot, però si ho mirem com a bloc, aquest 21D han guanyat 296.332 suports, han tingut aquests vots més dels que van sumar el 27S. Tanmateix, si, com tot apunta, han estat receptors dels vots de l'antiga Unió, el guany net és de 193.039 vots.

El bloc del No ha crescut més que el bloc del Sí. Per cada vot de més indy que hem tingut, el bloc del 155 n'ha tingut 2.

Ciutadans ha estat el gran "beneficiari" d'aquest creixement. Tal i com apuntaven les enquestes, ha mantingut una altíssima fidelitat de vot i ha fagocitat espectacularment als votants del PP. Ha tingut 365.735 vots més dels que va tenir el 27S. Poca broma. D'aquests, uns 150 mil li han arribat d'antics votants del PP. La resta pensem o parcialment d'antics votants d'Unió o directament de l'abstenció, de l'increment de vot d'aquest 21D.

I ha passat una cosa que consideràvem difícil passés amb la intensitat que ho ha fet: malgrat l'alineament del PScOE amb el 155, i el que pronosticaven totes les enquestes, C's han aconseguit taponar del tot aquella fuga de vots cap al PSC que hi detectàvem. Doncs res, blindats. No han perdut cap vot i n'han guanyat molt: del PP, de l'abstenció, d'Unió i del PScOe.

En termes polítics i de país és dur de pair aquest milió cent mil vots que ha tingut C's, perquè són vots que aplaudeixen la terrible, terrorífica, campanya de l'odi que ha impulsat C's. Són conciutadans nostres que el que estan dient amb el seu vot és que volen aniquilar l'autonomia de Catalunya, combatre la llengua i la cultura catalanes i fer saltar pels aires la convivència cívica i social que ha promogut el model d'escola catalana.

Tenen tot el dret del món a tenir aquestes idees i a defensar-les. Però és dur de veure que més d'un milió dels nostres veïns ens volen morts, tancats a la presó, colpejats, prohibits, exiliats. És durillo... El que no tenen cap dret és a no acceptar uns resultats electorals. El President Puigdemont ho va dir molt clar: nosaltres acceptarem el resultat sigui quin sigui. Però tota aquesta colla, no. I això és el que és democràticament inacceptable.

A aquest milió cent mil de C's hi hem d'afegrir els 184.108 que han votat PP. El lumbreras de l'Albiol ha perdut la friolera de 149.089 vots en relació al 27S. Gairebé la meitat. I això, tal i com ja havíem assegurat passaria, els ha enviat, amb els seus 4 tristos diputats, al grup mixt. I de què poc que no queden extraparlamentaris. Té tela que el partit que governa a l'estat espanyol ja quasi hagi desaparegut a Catalunya.

Finalment el PScOE, tot i el seu suport incondicional al 155 i la repressió i els "fitxatges" estrella d'antics líders d'Unió i de fiscals que havien perseguit els grups de suport a la normalització del català, no ha sortit d'aquesta posició d'intranscendència en la que va situar-se ja el 27S. Ha guanyat 79.686 vots, alguns dels quals poden haver vingut de l'extinta Unió, però això només els ha permès passar de 16 a 17 diputats. Malgrat tot, suposo que a ca n'Iceta deuen estar contents perquè això els permet seguir "vius", han evitat esdevenir uns zombies com els del PP. És possible, això sí, que d'aquella zona de promiscuïtat que tenien amb els Comuns, hagin pogut treure algun benefici en forma de petit transvasament de votants.

3. El bloc independentista Com ja he dit, seguim en el 47%, malgrat haver crescut gairebé cent mil vots en relació al 27S. El creixement unionista ha estat superior, per això ells creixen en % i nosaltres només ens mantenim.

Però per a desesperació de l'establishment i del bloc del 155, el bloc independentista ha conservat, blindat, els seus suports. I això ens ha permès seguir sent majoria. El bloc del 155 confiava que la repressió atroç amb la que ha reprimit les aspiracions de la majoria de catalans, la democràcia a Catalunya, espantaria els sectors més moderats que fins ara hi havien donat suport. Però no. Que als sectors més "revolucionaris" la repressió encara els "retroalimenta" ja ho sabíem. Però crec que estem davant un cas excepcional al món en el que el gruix de les classes mitjanes, més centristes o conservadores políticament, no només no s'espanten ni reculen, sinó que mantenen íntegrament el seu compromís, mobilització i vot. Felicitem-nos que així sigui, perquè és la clau de la nostra majoria social.

A diferència del bloc del 155, el bloc indy es presentava aquest el 21D amb moltes novetats, atès que la força que va guanyar les eleccions el 27S, Junts pel Sí, ara no s'ha reeditat, i l'espai que va ocupar ara se l'han repartit una nova força política, Junts per Catalunya, i ERC. La CUP és la tercera proposta política que se situa en aquest espai del Sí a la independència.

La força amb més suports ha estat Junts per Catalunya, una proposta que es va articular només uns dies abans de les eleccions i que ha estat liderada pel President legítim de Catalunya, ara a l'exili, Carles Puigdemont. Ha guanyat en vots i en escons. És un nou actor en l'escena política catalana que pot tenir un recorregut molt interessant.

És evident que JxCat no és el Pdcat. És una altra cosa molt i molt diferent, en la que hi és el Pdecat. Com hi és Alternativa Verda, si m'ho permeteu. I és evident que el gran actiu polític de la proposta ha estat i és el President Carles Puigdemont. Però el que s'ha configurat com a Junts x CAT ha trencat totalment les costures de l'antiga convergència i del producte que va sorgir del seu procés de refundació, que va ser el Pdecat. Ha assolit una transversalitat espectacular, trencant tota mena de motllos i clixés. No només s'ha creat de zero, és que també s'ha organitzat i ha funcionat pràcticament des de zero. Ha aconseguit penetrar en sectors socials molt diferents. I ha aconseguit atreure i implicar molt i molt talent. Candidats i equip de campanya s'han configurat des d'aquest prisma de l'atracció transversal de talent, i tot s'ha articulat des d'una dinàmica de treball molt moderna i eficaç. Innovadora.

Al meu entendre això pot situar Junts per Catalunya a en un escenari fundacional a mig camí del "En Marche" de Macron a França i de l'SNP a Escòcia.

Veurem, perquè les setmanes i mesos que ens tocaran viure tornaran a ser taquicàrdics, i pot passar de tot.

Esquerra s'havia plantejat aquestes eleccions com el seu "assalt" a l'hegemonia política en el bloc sobiranista. ERC tenia un objectiu, que era ser la primera força política de l'independentisme, i la determinació d'assolir-lo a qualsevol preu.

Hi va haver un punt, en aquesta campanya viscuda, que tothom es va quedar esgarrifat en veure fins a quin punt per a ERC el fin (ser hegemònics) justificava los medios.

Podia fer-ho per dos grans motius:

- totes les enquestes els donaven guanyadors, i a molta distància de la resta. Tenien per segura la seva victòria.

- no els importava practicar política de terra cremada, perquè se sabien els únics amb capacitat de jugar a vàries bandes. Està claríssim que Junts per Catalunya només té un únic aliat possible, que és ERC. Però ERC durant tota la campanya ha flirtejat amb, si els resultats ho permetien, intentar una mena de nou tripartit, a l'empara d'"impulsar l'agenda social", com van dir tant Marta Rovira com Joan Tardà durant la campanya. Sabien que per més desgast, crispació, terra cremada que pogués implicar carregar-se el President, arribats el moment a JxCat no els hi quedaria més remei que "pasar por el aro".

La suma de vots de Junts x Cat i ERC ha superat els vots obtinguts per Junts pel Sí. S'ha passat de 1.628.714 vots el 27S a 1.870.009 vots aquest 21D, és a dir, 241 mil vots més. Poca broma.

Però és que la CUP n'ha perdut 144.442, passant de 337.794 vots el 27S als 193.352 d'aquest 21D.

Posat en relació el que guanya la suma JxCAT i ERC en relació a JxSí i el que perd la CUP, el balanç final del nostre bloc és d'uns nous 100.000 suports. Sí, hem crescut, i en unes circumstàncies inimaginables, dantesques, però aquest creixement únicament ens ha permès mantenir el % indy, mentre el No creixia 4 punts i per tant sortia beneficiat de l'increment de participació que hi ha hagut.

Haig de reconèixer que amb la CUP m'he equivocat molt en la projecció de resultats que els hi donava a partir de les diferents enquestes. Sempre havia dit que es quedarien més o menys com estaven, que podien perdre'n algun però també sumar-ne algun, forquilla 8-12.

I no, la patacada ha estat important. A la vista de les diferents dades que ara mateix tenim estic convençut que el vot que ha perdut la CUP és vot que havia tingut el 27S provinent de votants d'ERC del 2012 que, pel damunt de tot, el que són és haters de convergència, i que van preferir votar CUP que la proposta de Junts pel Sí. Aquest perfil després del 27S ja l'havíem detectat, i llavors el vam valorar al voltant d'uns cent mil votants, que ara poden haver tornat a ERC. Els altres 44.000 vots perduts per la CUP s'han distribuït, per altres motius, entre Junts x Cat i ERC.

Així les coses, en el bloc sobiranista la pregunta que molta gent encara es fa és si haver concorregut amb llistes separades, sense llista unitària, ha estat un bon negoci o no.

Ja he vist alguns dels grans apologetes de les llistes separades i del haterisme, atribuint a les llistes separades aquest increment de 96mil vots. I això és una xorrada.

El 27S vam veure que l'increment de participació no és monolític, no va tot a un bloc. El 27S hi va haver més vot indepe que mai, perquè també vam recollir nou vot. I aquest 21D igual, tot i que com ja hem vist aquest increment de cent mil vots només ens ha permès mantenir el %, mentre que l'increment de vot nou a l'unionisme els ha permès créixer 4 punts percentuals.

De tot plegat el que em preocupa és la possibilitat que a ERC aquest haterisme sigui el que guia la presa de decisions.

Per què dic això? Tots vam veure que des d'ERC es rebutjava la llista unitària amb l'argument que amb llistes separades cadascú podria fer la seva campanya i anar a competir millor per aquesta mena d'Atlàntida de jaciment de vots cap a la independència situats en altres espais polítics als que només s'hi pot arribar des de llistes separades. I això no ha estat, ni de lluny, així (veure apartat bonus track amb anàlisi de Cornellà de Llobregat)

Tots hem vist, amb estupefacció, que pràcticament tota la campanya d'ERC ha estat "no voteu a Junts x Cat, no voteu a Puigdemont, voteu-nos a nosaltres, voteu a ERC". És a dir, que llistes separades per acabar fent partidisme disputant el vot dels de sempre, dels ja convençuts, dels que havien votat Junts pel Sí el 27S.

Estava cantat que passaria!

En canvi el que ni ens podíem imaginar que acabés passant és aquest joc brut a la que hem assistit en el tram final de campanya, fent circular dades manipulades, dient que C's guanyava i que només ERC podia impedir-ho, i que calia fer vot útil a ERC per impedir que guanyés C's. Era molt fort, perquè les enquestes i trackings de debò, seriosos, als que alguns teníem accés, ens indicaven just el contrari, que els únics que creixien en intenció de vot i que ho podien impedir era Junts per Catalunya. I ara, resultats en mà, hem vist com això pot haver afectat negativament els resultats del bloc, perquè per restes, JxCat i CUP han estat més a prop d'emportar-se escons de C's que no pas ERC. No sabrem mai l'impacte del joc brut de les crides al vot útil a ERC. Però no és cap quimera pensar que sense aquest joc brut C's estaria amb 35, Junts per Cat amb 36 i CUP amb 5

En fi.

El bloc independentista té pel davant uns reptes descomunals. Tenim un president a l'exili, acompanyat de 4 consellers, el VP a la presó, amb un conseller, i un altre diputat electe, en Jordi Sanchez, també a la presó, juntament amb l'altre líder de la societat civil, en Jordi Cuixart. Gestionar això és el prioritari.

Després hauríem de veure com enfoquem l'estratègia per fer realitat la independència amb les dades que tenim, que no podem ignorar, i que ens dibuixen un escenari complexe, no ens enganyem.

Tenim majoria social, electoral i parlamentària. Seguim creixent. Però hem de seguir-ho fent. Hem passat dos anys en una espiral interna per les majories parlamentàries entre JxSí i CUP que ens han bloquejat i impedit "fer independentisme". Cal recuperar la dinàmica de "fer independentistes".

Bonus Track
Perdoneu la llargària de l'article, de fet són molts articles en un. I una anàlisi mínimament detallada obligava a passar per analitzar què ha passat a cada bloc.

Aquests dies he vist també treure "massa" conclusions del que sens dubte han estat un bons resultats d'ERC, com a partit, a nivell d'àrea metropolitana.

Si em permeteu aquest bonus track, us dono les dades d'on jo em vaig criar, Cornellà de Llobregat, i on encara mantinc el meu compromís militant a l'assemblea local de l'ANC.

2010
2012
2015
2017
CiU
21,82
11,45


ERC
4,09
7,49

14,53
Junts pel Sí


16,3

Junts x CAT



5,97
CUP

2,3
5,79
2,94
Subtotal indy
25,91
21,24
22,09
23,94
PScOE
32,88
27
24,5
24,68
PP
15,37
16
9,85
5,24
C's
5,33
11,61
23,65
33,43
Subtotal 155
53,58
54,64
58
63,35
Participació
57,57
68,45
76,61
81,93


M'ha semblat molt interessant compartir aquesta taula perquè podem explicar moltes coses.

1- En aquestes dades es pot veure clarament allò que deia més amunt que l'increment de la participació es distribueix als blocs, amb major o menor intensitat a les diferents zones. Del 2010 al 2017 a Cornellà hi ha hagut un increment de participació del 24,36%. Si, com diuen els apologetes de la majoria silenciosa i vot ocult, l'abstenció hagués estat unionista, tot aquest increment l'hagués rebut el bloc unionista.

I Cornellà, que és ciutat emblemàtica del desarrollismo franquista, i que va créixer amb l'emigració dels 60 i 70, entre la que hi ha la dels meus pares, que hi van arribar el 1970, l'unionisme ha crescut un 9,77%, però l'independentisme també, un 2,7% (mirat des de 2012, no des de la CiU 2010 no indy).

2. La polarització del procés ha portat l'unionisme al seu millor resultat. Un 63,35% dels vots. Tela. Per a mi això és una evidència de les coses que no hem fet bé. I a l'AMB no hem sabut explicar bé la independència. Ni hem sabut explicar bé que en cap cas és un projecte identitari. Ni hem sabut explicar bé -o arribar bé- que la independència a qui més beneficiarà serà a les classes populars. Tenim molta feina a fer. Però cal fer-la amb intel·ligència.

3. Amics d'ERC, felicitats pels vostres bons resultats a Cornellà i AMB, que ho són. Però si us plau, sopar de duro, no. Prou d'aquests discursets que ERC ha aconseguit penetrar no sé on, que les llistes separades han permès arribar no sé a qui.

Tot això és fals. Tant de bo fos cert! Però no ho és. No hem arribat, ni ERC ni ningú, a ningú més que als convençuts i el seu entorn. El resultat d'ERC s'explica per la redistribució del vot indy. I prou. Insisteixo, tant de bo hi hagués més. Però no.

El 27S Junts pel Sí va obtenir el 16,3% dels vots i la CUP el 5,79. Aquest 21D ERC ha capitalitzat bé a l'AMB el "vot útil" i el retorn del vot hater que tenia el 2012 i que el 27S va anar a la CUP. ERC ha tingut un 14,53% i la CUP un 2,94%.

No és el resultat de cap brillant estratègia per atreure votants. És el resultat de la redistribució interna en el bloc indy.

4. L'evidència que una de les coses que va fer crèixer la CUP el 27S fou el vot hater d'ERC. El 2012 la CUP va tenir el 2,3% dels vots. El vot hater provinent d'ERC que no va voler votar Junts pel Sí els va projectar, a Cornellà, al 5,79. Ara aquest vot hater ha tornat a ERC i la CUP s'ha quedat en el 2,94%.

En termes de país, ni guanyem ni perdem, només redistribuïm. Prou discursets, si us plau. Prou tonteries partidistes. Tenim massa feina per fer per a aquestes partidismes.

5. L'any 2010 CiU va obtenir el 21,82% dels vots. Va ser la segona força més votada, darrere PSC. L'any 2010 CiU no era independentista. Recollia vot catalanista i de classes mitjanes, d'ordre, vot de gent que hi pensava com a gestors, centrista.

El gran èxit d'aquest procés és que a la majoria de llocs de Catalunya la CiU no indy del 2010 va conservar amb una proposta ja molt alineada amb la indy (tot i que encara no 100%), bona part d'aquest segment social. Però en àrees com l'AMB és on el "sacrifici" de l'antiga CiU va ser més gran, ja que va perdre tot el vot moderat no indy. Del 2010 al 2012, 10 punts. Per sort, a la resta del país, sense un component social tan extrem pel que fa origen com és Cornellà, s'ha conservat la majoria d'aquest vot moderat. I és un repte seguint-ho fent. 
L'objectiu del 155 era que aquest vot abandonés el vot indy. I l'èxit ha estat conservar-lo. Cal assumir com a objectiu de TOTS que això cal cuidar-ho. No podem estirar el procés cap a radicalismes socials que posin en perill el vot moderat que dona suport a la independència.

En fi, espero que totes aquestes dades, més les moltes altres que estem treballant i esperem poder compartir, serveixin per enfocar aquest moment de la millor manera possible

DONEC PERFICIAM







22 de des. 2017

21D: una primera valoració -d'urgència- de les moltes que caldrà fer




L'altre dia vaig escriure un post en el que explicava el somni que havia tingut. Ara, amb les dades del que ha passat el 21D, puc dir que el meu somni només s'ha fet realitat en part.

Aquest 21D ens aboca a un escenari molt complexe, que requerirà una gestió política de molt alt nivell. Caldrà pensar amb el cap fred. Caldrà parlar clar. Caldrà fer coses que no hem fet fins ara i d'una manera que no hem fet fins ara.

Avui, però, només estic en condicions de fer una pinzellada sobre el que crec són les principals claus polítiques del resultat electoral d'aquest 21D i de les seves implicacions.

1. Les enquestes un altre cop s'han mostrat una eina incapaç de reflectir el que estava passant al país. Com a mínim en part. Ja ho havia advertit. Però el més lamentable de tot és que en el que no és aquesta mínima part hem assistit a un repugnant ús, manipulació, instrumentalització de les enquestes per convertir-les en instruments de propaganda. I a això hi han jugat l'estat espanyol, tots els seus aparells, mitjans de comunicació de la brunete mediàtica... però també alguns partits polítics "dels nostres".

2. Sí, hem assolit la majoria absoluta independentista, no hi pot haver cap dubte ni cap qüestionament al respecte: La República ha guanyat al 155. El vot majoritari de la societat catalana és per la independència. I això ho hem assolit o revalidat en un escenari letal per als independentistes: 155, Generalitat intervinguda, President i Govern a l'exili, vicepresident i conseller a la presó, i tots els aparells d'un estat podrit, d'un estado de desecho, treballant a full contra les opcions indys.

3. És suficient la nostra majoria indy? Crec que sobre això hem de reflexionar. Ni ens podem autoenganyar ni podem acceptar ens minimitzin. No hem arribat al 50%, això és un fet. Som els majoritaris, això també és un fet. Les forces que no donen suport a la unilateralitat sumen més que nosaltres, un altre fet. Cal gestionar aquest escenari. No serà fàcil. No sé com. Però s'ha de gestionar. I no ho podem fer ignorant-lo. Ni podem permetre ignorin o trepitgin la majoria que som.

4. El pitjor de tot d'aquestes eleccions és que la força guanyadora, la que ocupa, ni que sigui un miratge, el primer lloc al pòdium, és C's. Això és dur d'assumir. Això és molt injust, molt estúpid, perquè hem estat nosaltres mateixos els qui ho hem fet possible, amb la incomprensible, absolutament incomprensible, decisió d'ERC d'impedir reeditar una llista unitària com havia demanat el President.

5. C's ha crescut pel damunt de la simple acumulació del vot fatxa. En tenien 25 i ara en tenen 37. El PP en tenia 11 i ara en té 3. C's ha crescut més enllà dels límits de la "cantada" fagocitació de votants peperos. D'on ha sortit aquest vot més enllà dels límits del vot ultra és un tema que haurem d'estudiar. Ha crescut pel damunt tot pronòstic i a més a més, també contra tot pronòstic, ha evitat totes les amenaces de fuga de vot que tenien, singularment cap al PSC. Res. I aquest suport a la política de l'odi és un fet extraordinàriament preocupant al que haurem de fer front.

6. Per a mi la sorpresa -molt negativa, vagi per endavant- de la nit ha estat el resultat de la CUP. En cap cas, en cap escenari, en cap estudi, no havia pogut ni intuir que la CUP podia tenir la davallada que ha patit. Tot el contrari, estava convençut que o revalidaven o superaven els resultats del 27S. I no ha passat. S'han fotut una patacada important. Caldrà analitzar també què ha passat, perquè en termes de país és important, i hi ha coses que lamento especialment, com que la Mireia Boya no hagi sortit escollida, crec que és una diputada que ho havia fet molt i molt bé. Anticipo algunes hipòtesis o espais de reflexió:

- el resultat del 27S va ser conseqüència del miratge que sobre el que era la CUP havia produït socialment el lideratge de David Fernàndez. El David és una persona i polític excepcional. Ja en el seu moment vaig dir que per a mi havia estat un dels millors polítics que havia passat pel Parlament. Aquella CUP del David no va ser la CUP que va entrar al Parlament, però va entrar al Parlament amb la força que ho va fer el 27S per la feina i la imatge que havia projectat en David Fernández.

- Del 27S ençà la CUP crec que ens ha ofert dues imatges molt diferents: durant pràcticament tota la legislatura una força irresponsable, una pedra a la sabata del procés, postureo, incompliment de pactes, etc, i la CUP de l'estiu 2017 ençà, responsable, compromesa, amb especial menció pel seu paper absolutament lloable en l'1-0 i el post. Però el cert és que el 90% de la seva actuació política en aquesta legislatura havia implicat un descomunal desgast per a l'independentisme. De fet des del 27S, i com a conseqüència del que feia la CUP s'havia deixat de fer independentisme, i tot era una trifulca contínua entre independentistes: que si ara vull enviar aquest president a la paperera de la història, que si ara dic que els pactes muten i et rebento els pressupostos, que si ara et faig pagar peatges de radicalitat per evitar la caiguda del Govern, que si mocions de confiança etc. No sabem quin impacte en l'electoral hauran tingut aquestes dues cares tan radicalment diferents de la CUP.

- la configuració del mapa de forces polítiques d'aquest 21D. El fet que ERC es plantegés aquestes eleccions en clau de partit, amb l'objectiu d'esdevenir el partit hegemònic al país, ha generat un munt de problemes tan bèstia que l'inventari serà llarg, però caldrà fer-ho. Quin impacte ha tingut això en el món de la CUP? No ho sabem. El 27S vam veure que Junts pel Sí havia provocat entre els votants que pel damunt de tot són haters "de tot el que tingui el més mínim polsim de món convergent" un vot estupendista cap a la CUP. Aquest vot ara podria haver "abandonat" la CUP, ho haurem d'estudiar. Però també tenim molts i molts inputs que el vot més estríctament patriòtic, de l'independentisme pota negra, en la disjuntiva del 21D es plantejava votar o Junts per Catalunya o CUP. Jo porto militant a l'independentisme "dur" des del 1984. La immensa majoria de companys indys d'aquella època o hem votat Junts x CAT o CUP.

- La frivolització i caricaturització de l'espai CUP. Que mentre l'independentisme pota negra es plantejava votar CUP o Junts x CAT, els personatges més frívols i intranscendents, per absurds i buits, del nostre país, fessin campanya dient que votarien CUP no sé si ha ajudat gaire a la CUP. Que tota aquesta colleta amb ni una línia de "fets" consignables al full de serveis al país, que no poden ni guanyar unes eleccionetes a un ateneu, que pontifiquen de tot i de tothom des de la comoditat dels articles escrits des del comfort de la terrassa d'un bar amb un gintònic a la mà... que tot aquest personal hagin esdevingut els valedors de la CUP aquestes eleccions no sé si els ha fet gaire favor.

- Què ha passat amb el vot indy dels Comuns? Sembla una evidència que aquell 30% de vot indy que es deia hi havia en aquest espai dels Comuns no ha anat cap a la CUP, malgrat tot el treball (excepcional, admirable, màxim respect) d'en Dante Fachín. Què ha passat amb tot aquest espai també caldrà estudiar-ho.

7. Aquesta nit del 21D hauria estat pletòrica des de tots els punts de vista, una victòria absolutament inqüestionable des de tots els punts de vista... si s'hagués reeditat l'experiència unitària de Junts pel Sí. Amb llista unitària la primera força política hauria doblat en escons a la segona, a C's, i mai, mai, però absolutament mai, no hauríem generat aquesta imatge fatal, terriblement qüestionadora del que és la voluntat del poble de CAT, que implica que C's hagi estat la força més votada i amb més escons. És un miratge. Però és la foto que hi haurà a tots els diaris i mitjans de comunicació del món.


8. De fet ERC és la gran derrotada d'aquestes eleccions del 21D. La connexió en directe de les TV a la seu electoral reflectien el col·lapse davant els resultats electorals que s'estaven donant, la seva ineludible responsabilitat en els principals problemes que el 21D ha generat al bloc indy i la inevitable mala consciència per la campanya tan bruta i deslleial que han protagonitzat.

Els companys d'ERC es pensaven que guanyarien les eleccions sense baixar de l'autocar, com es diu en llenguatge futbolístic. No van atendre a cap de les raons estratègiques i tàctiques que se'ls hi va explicar comportaria no reeditar una llista unitària ni dels problemes, fins aleshores inexistents, que generaria concórrer en llistes separades.

I quan van veure que aquesta victòria que donaven per segura, no era tan clara, van començar el que ha estat el pitjor, el més lamentable, d'aquestes eleccions: la guerra bruta, la intoxicació, la manipulació... amb un interès únicament partidista.

Al meu entendre aquesta campanya absolutament inacceptable que va posar en marxa ERC es resumeix en dues coses:

- els atacs sistemàtics al President Puigdemont i a la candidatura de Junts per Catalunya, acusant-los d'enganyar a la gent perquè d'acord als reglaments del ministeri de l'interior i a l'empara del 155 Puigdemont no podria tornar a Catalunya per ser investit President. Terrible. Delirants, aquells mítings invocant reglaments i codis penals per dir, no voteu Puigdemont, perquè d'acord a tot això, totes aquestes lleis, tots aquests reglaments... no podrà ser president.

- la campanya de la por, que fins i tot han practicat avui, durant tota la jornada electoral. Durant tota la setmana hi ha hagut una sistemàtica campanya d'ERC, via guasaps, missatges, etc que volia espantar tothom davant la possibilitat que C's guanyés les eleccions, mentre, simultàniament, apel·lava al vot útil a ERC, assegurant que eren els únics que podien impedir-ho. Tremendo. Molt i molt trist. O sigui, els d'ERC generen un problema que no teníem, com ha estat que C's, davant la divisió indy, esdevingués primera força, un fet que mai, absolutament mai, s'hauria pogut ni plantejar si s'hagués reeditat la llista unitària. I un cop generat aquest problema, llencen una campanya d'intoxicació apel·lant a enquestes, dient que només ells, els que han generat el problema C's, poden evitar-lo, si tothom els vota, si tothom fa vot útil a ells. I això tots sabíem no era cert. Tots els analistes que no tenim el cull llogat, que conservem mínim criteri i objectivitat, sabíem no era cert, sabíem Junts x Cat s'estava projectant amb major intenció de vot que ERC.

I aquesta campanya tan bruta ha durat fins avui. Fins avui enviant missatges de por, intoxicant amb dades i oferint-se com l'única solució al problema que ells havien creat. Terrible. El cert és que aquesta campanya de la por l'únic que ha aconseguit és que ERC sigui, per partida doble, la responsable que C's hagi quedat en primera posició. Primer perquè amb llista unitària això absolutament ningú hagués pensat podia passar. I segon perquè amb la seva intensiva campanya de vot de la por en aquest tram final han aconseguit "desviar" una part del vot que anava cap a Junts x CAT i cap a la CUP. I aquest vot de la por que amb aquestes intoxicacions, guerra bruta, ha aconseguit captar ERC, era un vot clau perquè guanyés Junts x CAT. Sense la guerra bruta d'ERC i les seves intoxicacions, C's no hauria guanyat, perquè hauria guanyat l'única proposta política que estava en condicions de fer-ho, que era Junts per Catalunya, el President Puigdemont, i no ERC, com anaven intoxicant per les xarxes.

9. El gran triomfador d'aquestes eleccions és el President Puigdemont. Ha vist ratificat el seu lideratge, i amb el seu pas endavant ha aconseguit que l'agenda electoral fos la reacció contra el 155 i en clau de país, i ha evitat que la deriva partidista ens hagi arrossegat a tots. Al meu entendre ara el President Puigdemont té una agenda extraordinàriament enverinada. Crec que no hi ha cap actor polític a Catalunya en condicions de fer el que vulgui unilateralment. Per tant, haurem de pensar molt bé com abordem aquesta fase del procés. Crec, tanmateix, que el MHP té dos reptes inicials que podran marcar aquesta etapa:

- garantir el seu retorn i el dels consellers a l'exili per poder assumir les responsabilitats que li hem traspassat amb el nostre vot els ciutadans de Catalunya, per tant ser restituït com a President ell i el seu Govern

- aconseguir la llibertat dels presos polítics i posar fi a aquest deliri d'autoritarisme feixista de l'Estat Espanyol que pretén imputar i encausar pràcticament qualsevol català que pensi o defensi la independència.

10. Com en el meu somni, el millor de la nit ha estat la compareixença conjunta, des de Brussel·les, del President i de tots els consellers a l'exili. Ha estat una imatge balsàmica per ajudar a tancar ràpidament les ferides obertes durant la campanya partidista. Veure el conseller Comín i el President Puigdemont alineats en el mateix missatge, compartint compareixença ha estat la imatge que hauríem volgut veure aquesta campanya. I amb aquesta imatge acabo aquest post d'urgència. Vull creure que a totes bandes l'exemple d'unitat que han donat Puigdemont i Comín des de Brussel·les és el futur d'aquest espai polític central que ens ha de dur a la independència i a fer realitat la República Catalana, un espai del que haurien de fer un pas al costat els responsables d'haver impedit la llista unitària i del partidisme lamentable que hem viscut aquesta campanya. No ens ho mereixem. No s'ho mereix ningú. Vull creure que la imatge de Puigdemont i Comín d'aquesta nit serà el preludi de la imatge d'unitat des d'ara fins a aconseguir-ho

DONEC PERFICIAM