Anàlisi de la 2a onada del BOP del CEO 2025. Dades molt interessants per entendre com estem i com estan les coses....

Aquest dimecres 16 de juliol del 2025 s’han fet públiques les dades de la 2a onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO.

Com sempre dic, i no em cansaré de dir, la millor enquesta que es fa a Catalunya des d’un punt de vista d’escenaris polítics amb un zoom molt ampli i de comportaments electorals.  A la vàlua de la mateixa enquesta s’hi suma, de manera decisiva, l’enorme vàlua de poder analitzar les dades en la seva evolució temporal. Això és extraordinari. I per això sempre val la pena i cal analitzar les dades del BOP del CEO.

Els principals titulars mediàtics de l’enquesta del CEO han estat que el PSC es manté i no es veu afectat per la crisi dels casos de corrupció del PSOE, que Junts perd, però es manté segona força, seguida d’ERC, amb la que es disputa ser segona força, i que hi ha un important ascens de la ultradreta racista i xenòfoba (VOX i AC)

I és bastant així, perquè el CEO ha corregit força els biaixos mostrals. Però cal explicar-los una mica més a fons, aquests biaixos, per poder anar una mica més enllà.

El primer que cal dir és que estem davant un escenari polític que, malgrat tot, es caracteritza per una gran estabilitat. Hi ha moviments, sí, però segurament menys dels esperats, i en alguns casos, per sota dels projectats.

Els biaixos mostrals i la seva "correcció":

Junts i PSC són, per aquest ordre, les formacions polítiques que tenen un major biaix d’infrarepresentació mostral a l’enquesta del CEO. Tot i que també cal dir que aquest cop el CEO ha treballat per corregir, en les projeccions electorals, aquests biaixos.

Junts va tenir un 21,8% dels vots les darreres eleccions del 2024, i a la mostra del BOP del CEO només tenen un 10%, és a dir, menys de la meitat del percentatge de vot que van tenir. És cert que el CEO corregeix la projecció d’intenció de vot, quan fa evolucionar el 9,6% d’intenció directa de vot de Junts fins el 17,5%. És una correcció important i valenta, i adequada. Però potser insuficient en la projecció de mínims i màxims. Si amb un 10% mostral té un 9,6% d’intenció de vot directe, podem pensar que la projecció de vot corregit el biaix estigui més en el 19% màxim que li projecta que en el 16% mínim. Però això no és l’únic factor a tenir en compte, després entrarem en aquests altres factors.

El PSC va tenir el 2024 un 28% del vot, i a la mostra té un 21%. En cap cas és la infrarepresentació de Junts, que és per sobre de la meitat, però sí és significativa, de 7 punts. Per això el CEO projecta un 26,8% d’estimació de vot al PSC quan només té un 21% d’intenció de vot directe. La “correcció” del biaix mostral és pràcticament la diferència de punts d’infrarepresentació.

ERC en canvi va tenir un 13,7% de vot el 2024 i a l’enquesta té una representació mostral del 14%. Pràcticament igual. Per això, entre d’altres raons, el CEO no corregeix la intenció de vot d’ERC en relació al vot directe, perquè la seva representació mostral ja era la que havia de ser. ERC té 14,1% d’intenció directa de vot i estimació de vot del 14,5%. És correcte.

AC va tenir un 3,8% de vot i a la mostra del CEO té un 5%, és a dir, sobrerepresentació. VOX va tenir 8% i a la mostra té un 6%. Aquests biaixos de lleus, però significatives, sobrerepresentació d’AC i infrarepresentació de VOX són els que projecten una estimació de vot creixent en tots dos casos, però potser inferior a la dimensionada. Després ho veurem amb més dades.

La meva anàlisi de la projecció electoral i de l'escenari polític del BOP del CEO:

Si anem a l’anàlisi de la projecció que podem veure de l’escenari polític a Catalunya des de dades neutralitzades de l’enquesta del CEO podem veure clarament, com he dit abans, que si una cosa caracteritza aquest escenari, és la seva gran estabilitat. 

Tots els partits polítics tenen una fidelitat de vot en relació al vot que van tenir ara fa un any, superior al 70%. I això és una alta fidelitat de vot, per tant, estem davant un escenari en el que les correlacions de forces no es modificaran gaire. Tot i que sí hi hagi moviment, perquè un escenari estable no vol dir un escenari estàtic, perquè es veuen lleugers transvasaments de vots entre diferents formacions, que, tot i que no n’hi hagi cap de rellevant, sí hi són. I un altre factor que contribueix a l’estabilitat és que aquests petits canvis es produeixin en moltes diferents direccions.

Anem a analitzar l’escenari polític que projecta el CEO a través dels resultats de les diferents formacions polítiques agrupades en els seus “blocs” d’alineament polític i nacional.

• El bloc de l’espanyolisme constitucionalista, integrat pel PSC, el PP i els Comuns seguiria sent el majoritari, gràcies a que el PSC seguiria sent la força més votada.

El PSC té una altíssima fidelitat de vot, del 77,2%, no presenta fugues de vot mínimament significatives en cap direcció, però sí, en canvi, rep percentatges de vot significatius d’antics votants d’altres formacions, com per exemple un 7,2% de vot d’antics votants d’ERC el 2.024 i un 6% d’antics votants dels Comuns. I el que és més important, té el percentatge més alt d’intenció de vot entre els qui el 2024 es van abstenir: un 14,5%. Amb aquestes dades és evident que el PSC està en una situació de tornar a ser la força més votada, amb opcions d’incrementar lleugerament el seu vot i els seus escons.

El PP també té una alta fidelitat de vot, del 73,4%, però presenta una petita però significativa fuga de vot cap a formacions del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, del 9,4%, i també és la formació amb un major percentatge d’indecisos, del 7,8%. Aquest escenari, unit a no ser receptor de vot de cap altra formació política, projecta al PP a una estabilitat, però a la baixa. El PSC es mostra estable, però amb projecció a l’alça, i el PP també es mostra estable, però amb projecció a la baixa. En tots dos casos lleugeres, però significatives.

Finalment, en aquest bloc de l’espanyolisme constitucionalista, tenim als Comuns, que presenten, atesa la seva fractura divisòria amb Podemos, una sorprenent estabilitat de vot, del 77,1%. En aquest cas entenc que com no hi ha formalitzada una divisió de candidatures electorals entre Comuns/Sumar i Podemos, com la que hi va haver a les eleccions europees, a les que la candidatura de Podemos va treure més vots a Catalunya que la de Sumar, aquest factor, aquest evident possible impacte, no queda recollit ni reflectit a l’enquesta. Tanmateix els Comuns sí tenen dues fugues de vot mínimament significatives en diferents direccions, com és aquest 7,2% d’antic votant dels Comuns el 2024 cap a ERC i un 6% cap al PSC, sense que ells rebin vot de cap altra formació política.

• El bloc independentista, que configuren Junts, ERC i CUP, mantindria la representativitat que va tenir el 2.024, amb una molt lleugera possibilitat de perdre una miqueta. 

Les projeccions del BOP del CEO evidencien un petit afebliment davant el bloc de l’espanyolisme constitucionalista, que pot guanyar una mica de distància.

En el bloc independentista Junts clarament seguirà sent la força més votada, projectant uns resultats similars als del 2.024, gràcies a una fidelitat de vot del 72,6%, tot i que també podem veure-hi una lleugera tendència a perdre alguns suports, i en canvi cap a guanyar-ne.

ERC, malgrat la important crisi interna que ha viscut des de la convocatòria electoral del 2.024, presenta una sorprenent alta fidelitat de vot, del 69,3%. Això voldria dir que el vot que ERC ja va perdre el 2.024, que fou una patacada important, ja hauria tocat fons, i tot i que no presenta cap projecció de la més mínima recuperació, no sembla segueixi la sagnia de pèrdua de vots que ha tingut les darreres eleccions. Amb una fidelitat de vot de gairebé el 70%, ERC ara mateix només presenta una mínimament significativa fuga de vot cap al PSC, que és del 7,2% dels antics votants d’ERC el 2.024. Però és receptora també de dos mínimament significatius transvasaments de vot procedents d’altres formacions, com aquest 6,3% d’antic vot cupaire i un 7,2% dels Comuns.

Pel que fa a la CUP sembla que el seu procés “refundacional” de Garbí hauria pogut contenir la pèrdua de suports. La CUP, segons el BOP del CEO, presenta la més alta fidelitat de vot entre el bloc independentista, del 74,7%. Tot i això, la seva situació segueix sent feble, perquè no capta vot de cap altra formació i encara perd un 6,3% de vot cap a ERC.

• Finalment, el bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba és, en aquest CEO, el qui té un major creixement, tot i que es quedi en la línia del que en podem considerar creixement mínimament significatiu.

VOX seguirà liderant aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, bàsicament gràcies a la fidelitat de vot que té, la més alta de tota l’escena política a Catalunya, d’un 86,7%. Tanmateix, dades en mà, no sembla que això que s’ha dit per tota la premsa, que VOX podria situar-se amb la mateixa força que el PP, sigui possible. VOX ara mateix no té cap transferència de vot mínimament significativa. La més ho seria un 3,1% provinent del PP, però és que el PP té una transferència de vot del 6,3% cap a AC, és a dir, que la transferència de vot des de l’espanyolisme constitucionalista s’orienta més cap a AC que cap a VOX. AC també és el destí del vot que perd VOX, un 5%.

AC, l’altra formació d’aquest bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba també té una molt alta fidelitat de vot, del 80,8%. AC projecta el seu creixement gràcies a que el seu posicionament en aquest espai de l’extrema-dreta racista i xenòfoba li està permetent recollir antic vot del bloc de l’espanyolisme constitucionalista, com aquest 6,3% del PP, però també recollir antic vot independentista, com és aquest 7,7% de Junts i el 3,8% d’ERC.

Resumint:

•       El bloc de l’espanyolisme constitucionalista es mostra ferm, gràcies a la fortalesa del PSC, i amb lleugera tendència a incrementar la distància en relació al bloc independentista. Ara mateix l’estratègia del PSC i el seu control absolut del poder polític, administratiu, mediàtic... li està funcionant i li permet imposar l’agenda del sosiego constitucional

•  El bloc independentista malgrat tot, malgrat l’atrocitat del caïnisme en el que estem instal·lats, manté la seva força, tot i que no és la que va ser.

 

o   En un moment en el que una part de l’independentisme, d’aquest independentisme plusquamperfectista, només viu i fa política llençant escuma per la boca, d’una boca que només obren per apunyalar altres independentistes.

o   I en un moment també, en el que el bloc independentista que clarament representa la immensa majoria de l’independentisme, segueix sense ser capaç de superar el caïnisme que ens ha portat a on ara estem, segueix sense ser capaç d’arribar a uns mínims, mínims mínims, d’estratègia compartida... amb divisions que també han arribat al cor dels partits, com és en el cas d’ERC... l’independentisme aguanta.

o   Junts segueix liderant el bloc independentista, de manera clara, pel damunt d’una ERC que sembla haver contingut la trencadissa dels últims anys, i d’una CUP absolutament desorientada, que va quedar KO al darrer cicle electoral, amb l’única excepció de Girona, amb un lideratge integrador amb la resta de formacions del bloc independentista que no s’havia vist mai i que hauria de ser l’exemple a seguir per tots. De respecte al més votat. I de sumar sempre que es pugui entre nosaltres.

o   Cal dir també que les dades del CEO són absolutament concloents que totes aquestes estratègies que des de fa temps es couen dins l’independentisme, com els que es volien carregar l’ANC per fer-ne un partit polític, no tenen la més mínima opció. Com era evident no la tenia, el 2.024, i així ho vaig dir a les anàlisis demoscòpiques, aquell nou invent del Graupera, que no van passar dels 14.000 vots, 20 mil vots menys que el PACMA. Igualment invents tan brillants com això de promoure l’abstenció, com a estratègia invencible per fer la independència. Doncs bé, resulta que només un 30,1% dels que es van abstenir el 2024 volen la independència, mentre que un 58,1% no la volen, hi estan en contra.

 

•       El bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba presenta una tendència a un lleuger, però clar creixement, gràcies a la fortalesa interna de VOX, que té la més alta fidelitat de vot de tot l’escenari polític, i al creixement d’AC gràcies a recollir antic votant independentista (provinent de Junts i d’ERC) i també antic votant de l’espanyolisme constitucionalista (provinent del PP). L’estratègia del deep State de promoure AC com el nou C’s per bloquejar la majoria independentista pot estar funcionant, com demostra aquests percentatges d’antic votant independentista que tenien Junts i ERC que ara mobilitzen el seu vot cap a l’espai racista i xenòfob de la nova extrema-dreta. Dit això, i tot i ser molt preocupant que l’extrema dreta racista i xenòfoba al nostre país se situï ja entre el 15% i el 17% de la intenció de vot, ens hem de sentir orgullosos del nostre país i de la seva gent, de tots nosaltres, perquè són percentatges molt més baixos en relació als percentatges de vot que té aquesta extrema-dreta racista i xenòfoba a d’altres països europeus (el 34% de França, el 60% d’Hongria, el 35% d’Itàlia o de Polònia, etc.)

 

En quina situació està l’independentisme?

Segons les dades d’aquest segon BOP del CEO de 2025 semblaria que l’independentisme va tocar fons al primer BOP d’aquest 2025 quan el No a la independència va arribar al 54% i el Sí a la independència va caure fins el 38%. És la màxima diferència de la història a favor dels contraris a la independència. En aquest segon BOP de 2025 el Sí a la independència se situa en el 40% i el No a la independència en el 52%. Hem passat d’una diferència de 16 punts dels contraris a la independència per sobre dels que hi estem a favor a una diferència de 12 punts.

Sí, sens dubte és una bona notícia, no haver seguit incrementant la diferència, però a banda dels evidents condicionants tècnics mostrals, en els marges d’error de l’enquesta, que en diferències tan petites afecten amb aquests petits moviments de 2 punts amunt o avall, el que no hem de perdre de vista és que només al cor del procés l’independentisme estava per sobre del no a la independència (49% a favor 43% en contra). Des de llavors, instal·lats en el cainisme i la falta d’un projecte compartit, el suport a la independència no ha deixat de baixar, fins aquest 40% o el 38% de l’anterior CEO, mentre que el No a la independència ha anat creixent, fins l’actual 52% i el rècord de l’anterior BOP, del 54% de No a la independència.

Des de l’independentisme, sobretot des d’aquest independentisme plusquamperfecte, sovint s’actua i es fan els discursos i les soflames i posicionaments polítics com si la societat catalana fos inequívocament i clarament majoritàriament independentista. I això no és ben bé així. El nucli dur del Sí a la independència és aquest 28%-32% que a la resposta múltiple sobre què volen sigui Catalunya en relació a Espanya, diuen que un estat independent. Un 61%-66% responen amb diferents plantejaments tots formant part d’Espanya.

Només en l’epicentre del procés, amb aquella excepcional i intel·ligentíssima estratègia inclusiva, de sumar suports, de visualitzar la independència com un projecte per a tots, aquell 39%-40% de nucli dur independentista davant un 52% de la societat que volien seguir, amb diferents plantejaments, formant part d’Espanya, es transformava en una majoria a favor de la independència en la pregunta dicotòmica (independència Sí o No).

Els 12 punts de gent a favor de seguir vinculats a Espanya pel damunt de la gent que volien la independència, estat propi, en la pregunta múltiple es transformaven en 6 punts per sota del Sí a la independència en la pregunta dicotòmica. L’estratègia processista revertia la majoria a favor de seguir formant part d’Espanya que en la visió de la pregunta múltiple s’imposava al nucli dur independentista, que volia un estat propi, per generar una majoria a favor de la independència en la pregunta dicotòmica, refrendària, de Sí/No.

Això ara ho hem perdut. Això ara no passa. Ara som minoria en resposta múltiple i en resposta dicotòmica. Hauríem d’entendre que no tota la nostra societat és independentista de cap a peus, al 100%. Això no és així, ni ha estat mai així. Qualsevol estratègia independentista que només s’adreci al nucli dur, fins i tot amb hostilitat contra els que no són nucli dur, ens porta a la minorització social i política de l’independentisme. I això no ens ho podem permetre.

L’impacte del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba en l’escenari polític de Catalunya

 Com ja hem vist abans, el bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba que formen VOX i AC projecta una lleu, però significativa, tendència al creixement, impulsats per la captació de votants que abans votaven formacions del bloc de l’espanyolisme constitucionalista i del bloc independentista.

El vot a les formacions d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba tothom sap és un vot únicament per escampar discurs d’odi, per recrear-se en els discursos d’odi, perquè no hi ha cap opció, ni la més mínima, que la resta de formacions polítiques, de la resta de blocs, pactin amb ells. El 53% de la població està a favor d’aplicar el cordó sanitari als partits d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba. Des d’un punt de vista de militant independentista m’enorgulleix molt, hereus com som de la lluita dels que ens han precedit en aquest combat per una Catalunya lliure i contra el feixisme, que un 67% dels votants independentistes (Junts, ERC i CUP) siguem partidaris d’aplicar el cordó sanitari al bloc de l’extrema-dreta. Només un 13,6% dels votants indepes no estan d’acord amb aplicar aquest cordó sanitari a l’extrema-dreta.

Tots ens preguntem: Què porta a que algú passi a votar aquests partits de l’odi, de l’extrema dreta racista i xenòfoba, sabent com saben que el seu vot i els representants polítics que en surtin escollits per aquests vots, no serviran de res, només per propagar l’odi, només per estendre el racisme i la xenofòbia, criminalitzant diferents col·lectius com els responsables de tots els mals del món mundial, del país i de tots nosaltres?

Al BOP del CEO es pot veure una dada molt interessant, que evidencia una realitat que només comparteixen els votants d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba: la seva frustració personal, que sembla clarament els porta a abraçar aquests discursos de l’odi, perquè els permeten descarregar la seva frustració personal sobre determinats col·lectius, fent-los responsables de tots els mals.

El BOP del CEO ens permet tenir les dades sobre l’evolució de la situació econòmica personal en relació al darrer any, si ha millorat, si és igual o si ha empitjorat.

Al nostre país el 53,1% tenen una situació econòmica personal igual que la del darrer any, un 18,8% millor i un 27,1% pitjor. Això és així més o menys per als votants de tots els partits... excepte per als votants dels partits de l’extrema-dreta racista i xenòfoba. Per a un 45% dels votants de VOX i per a un 46,2% dels votants d’AC la seva situació econòmica és pitjor que fa un any. Només els votants d’aquests dos partits estan 20 punts per sobre de la mitjana del país en tenir una situació econòmica personal pitjor que fa un any.

En un món, el nostre país inclòs, que està canviant com està canviant, i que cada dia ens ofereix nous escenaris d’incertesa, que tots mirem de processar com podem des de la seva complexitat... la concentració de votants frustrats en els partits de l’extrema dreta racista i xenòfoba perquè les coses els hi van pitjor, molt pitjor, que a la resta de gent del nostre país, evidencia que és un vot amb el que es canalitzen les frustracions personals. És evident que les coses no els hi van tan radicalment pitjor que a la immensa majoria de la gent del país perquè siguin votants de VOX o d’AC, sinó que voten VOX o AC perquè com les coses els hi van pitjor que a la majoria del país, canalitzen la seva frustració amb aquest vot a VOX o AC.

Finalment, per acabar, tenim les dades d’una altra pregunta que ratifiquen aquesta visió de votar a l’extrema dreta per canalitzar la frustració personal. El BOP del CEO també pregunta “creu que la seva situació econòmica d’aquí un any serà millor, igual o pitjor?”.

Un 28,1% del total d’entrevistats creuen que millorarà, un 48,5% que seguirà igual... i un 19% que empitjorarà.

Aquesta és la mitjana de tota la gent del país.

I quins són els únics que se situen clarament molt lluny de la mitjana de la gent del país?Doncs els votants de VOX i d’AC: un 33,3% dels votants de VOX i un 34,6% dels d’AC creuen que la seva situació personal empitjorarà.

Els votants de VOX i AC són els que més han empitjorat la seva situació personal en relació a la resta de població del país el darrer any, però també són els que creuen que més empitjorarà en el proper any, 15 punts per sobre de la mitjana de la gent del país. 

I no, no és que VOX i AC canalitzin la situació dels que les coses els hi van pitjor, de la gent a la que en l'últim any les coses els hi han empitjorat, perquè la resta de formacions polítiques no ofereixen solucions, o no s'hi senten representats o defensats. No. Del total de gent del país als que en l'últim any les coses els hi han anat pitjor, només un 7,2% voten als partits del bloc de l'extrema dreta racista i xenòfoba, a VOX i AC. El 92,8% de conciutadans als que les coses en l'últim any els hi han anat pitjor no voten extremadreta, voten PSC, Junts, ERC, CUP, PP, Comuns... 

Però aquest 7,2% que voten VOX i AC acaben sent pràcticament el 50% del vot d'aquests partits de l'extrema dreta racista i xenòfoba, el que evidencia que és un espai amb un discurs d'odi bastit per canalitzar les frustracions personals, fent responsables de tots els mals, a nivell personal i de país, als col·lectius als que aboquen tot el seu odi.

Enquesta CIS: l'escandalosa evidència d'una manipulació interessadíssima per visualitzar el nou invent del Règim 78 contra l'independentisme

Aquesta setmana el CIS ha fet pública una estranya enquesta sobre “tendencias y demandas municipales y autonómicas”

És una enquesta representativa a nivell del grans municipis i de comunitats autònomes, sobre posicionaments polítics, intenció de vot, fixació dels principals problemes percebuts per la població, etc.

És una enquesta de la que no n’hauria fet cas, ni m’hauria abocat a analitzar les seves dades, perquè no la podem comparar amb cap altre instrument demoscòpic precedent, ni avaluar la solidesa demoscòpica del plantejament de l’enquesta.

Però ho he fet,, 

Tan bon punt es va fer pública l’enquesta del CIS, tots els propagandistes d’un dels partits de l’odi racista i xenòfob a Catalunya, Aliança Catalana, es van abraonar per les xarxes eufòrics perquè segons el CIS la lideressa de l’odi, la Sílvia Orriols, era la segona preferida per presidenta de la Generalitat, darrere d’Illa, i pel davant de Puigdemont, Junqueras, etc.

 

 

 

Em va estranyar molt aquesta dada, de manera que em vaig baixar les dades de l’enquesta del CIS per veure què estava passant.

I així és com vaig veure, amb absoluta claredat, com el Règim del 78 ara està movent totes les seves eines per impulsar Aliança Catalana, com abans ho va fer amb C’s, per bloquejar l’independentisme.

Segons el CIS un 25,9% dels catalans volen que Salvador Illa sigui el president de la Generalitat, i, en segon lloc, la preferida és Sílvia Orriols, amb un 3,9% de les respostes, i pel davant de Puigdemont, preferit per a un 3,1% o Junqueras, preferit d’un 2%.

El que els propagandistes de la lideressa de l’odi no van dir és que aquest titular només s’havia pogut aconseguir, per dues coses, que s’amagaven:

•           La lideressa de l’odi racista i xenòfob assolia el 3,9% de preferències perquè també és la candidata preferida d’un 8% dels voltants de l’altre partit de l’odi racista i xenòfob, VOX. Sense el suport dels votants de VOX Orriols no hauria estat la segona.

•   Però sobretot, aquesta segona posició de la lideressa de l’odi, era conseqüència d’un repugnant trilerisme del CIS, alineat en aquesta estratègia del Règim 78 per dinamitar l’independentisme, de promocionar AC com el nou C’s, dividint les opcions de la resta de votants de la resta de formacions. Mentre que els votants d’AC només tenien la resposta de Sílvia Orriols com a preferida, entre els votants de Junts les respostes de preferència es diversificaven fins l’absurd, amb Carles Puigdemont, Artur Mas, Albert Batet  i una genèrica de “el candidat que proposi Junts”. Mentre que els fans de la lideressa de l’odi només la tenien a ella per resposta l’entorn d’ERC podia dispersar el seu vot entre Junqueras, Rufian, Jové i també la genèrica del candidat que proposi ERC.

El CIS promociona la lideressa de l’odi Sílvia Orriols a aquesta segona posició dispersant en 4 opcions diferents les preferències dels votants de Junts i d’ERC.

Sense els votants de VOX que volen Orriols sigui la presidenta i sense la dispersió de preferència entre els votants de Junts o d’ERC, fins i tot entre els del PP, Orriols en cap cas seria la segona preferència per presidir la Generalitat, sinó la quarta o cinquena.

Però és que a més a més de tot això, que en si mateix ja evidencia la manipulació del CIS dins aquesta estratègia del Règim de promoure Aliança Catalana, també trobem un altre clàssic del trilerisme demoscòpic: la sobrerepresentació de les forces polítiques que “interessen” i la infrarepresentació de les que “cal combatre”.

Així tenim que PSC a les darreres eleccions al Parlament va tenir un 28% dels vots, però la seva representació mostral a l’enquesta del CIS és del 33,5%, o sigui 5,5 punts de sobrerepresentació.

“Casualment” a la mostra del CIS només hi ha un 10,9% de votants de Junts, quan a les darreres eleccions Junts va tenir un 22% dels vots, una infrarepresentació d’11 punts.

O sigui, el biaix de la suma de sobrerepresentació d’uns (PSC) i infrarepresentació d’uns altres (Junts) converteix la diferència de 6 punts de les eleccions en una diferència de 16,5 punts a l’enquesta.

Entre els biaixos també tenim que tot i que ERC a les darreres eleccions al Parlament va quedar 8 punts per sota de Junts en vot, a la mostra de l’enquesta del CIS està 4 punts per sobre.

Per tant la projecció de vot directe que efectua el CIS si ara hi hagués eleccions al Parlament de Catalunya està absolutament marcada pels enormes biaixos mostrals, que en no estar corregits, fan que aquesta dada de l’enquesta tampoc tingui cap mena de valor.

Tanmateix, i ni que només sigui a mode pinzellada, al baixar-me les dades he pogut fer creuament de record de vot a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i intenció de vot, que com ja sabeu els que em seguiu, és una manera de neutralitzar els biaixos mostrals per obtenir alguna informació interessant.

D'entrada cal destacar l’estabilitat del mapa polític.

En el bloc de l’espanyolisme constitucionalista, el PSC, que ja va guanyar les darreres eleccions “autonòmiques”, és el partit amb una més alta fidelitat de vot, del 77,6% i, si el cacau judicial en el que està ficat no altera les tendències, també és el partit, a Catalunya, que recull més percentatge de vot d’altres formacions de l’espai polític català: un 5,9% de votants PP, 6,6% d’ERC, 4,1% Junts i 13,8% Comuns... Aquests percentatges de vot provinent d’altres formacions de perfils i espais polítics absolutament diferents evidencia la tendència a un enfortiment electoral del PSC des que ara fa un any va guanyar les eleccions al Parlament i va aconseguir fer-se amb la presidència i el govern de Catalunya.

La fortalesa del PSC que podem veure en les dades neutralitzades de biaixos de l’enquesta del CIS la tenim també en altres tres dimensions electorals:

•           Té el segon més alt percentatge d’intenció de vot entre el jovent que les darreres eleccions no tenia edat per votar (11,8%)

•            Té el percentatge de vot més alt entre els qui es van abstenir a les darreres eleccions (del 15,8% dels abstencionistes)

•           Té el major percentatge de vot entre la població “nacionalitzada”, és a dir, estrangers que han obtingut la nacionalitat espanyola, tenen residència a Catalunya i per tant poden votar: el 34,2% votaran PSC

En aquest bloc de l’espanyolisme constitucionalista el PP també presenta una alta estabilitat, però amb una lleugera projecció a la baixa: té una fidelitat de vot del 66,6%, no guanya vot de cap altre espai polític, però presenta petites fugues de vot en dues diferents dimensions: per una banda tenim un 5,9% de vot PP que va cap al partit que lidera el bloc de l’espanyolisme constitucionalista (PSC), i per una altra banda tenim un 9,4% d’antic vot PP que ara se n’aniria cap al bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba (un 6% cap a VOX i un 3,4% cap a AC)

Finalment, en aquest bloc de l’espanyolisme constitucionalista la formació que visualitza una major crisi són els Comuns, amb només un 43,8% de fidelitat de vot, amb fugues importants (fregant el 14%) cap al PSC i amb una letal dispersió de la divisió de vot entre el caos de les diferents formacions que ara mateix hi ha en aquest espai (Comuns, Sumar, Podemos...)

El bloc independentista presenta una notable estabilitat, amb unes molt similars fidelitats de vot: del 63,2% entre els votants d’ERC, del 62,3% entre els de Junts i del 62,4% entre els de la CUP.

En aquest context, en aquest bloc de les formacions independentistes els transvasaments de vot es produeixen majoritàriament de manera bidireccional entre aquestes tres formacions polítiques.

La dada més rellevant és que ERC lidera la intenció de vot entre el jovent que les darreres eleccions no tenia edat per votar: un 36,9% votarien ERC, el que vindria a ser una tercera part del nou vot jove.

Tal i com ja va passar a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya aquests altres espais dins l’independentisme que s’han volgut posar en marxa, com l’Alhora d’en Graupera, no tenen la més mínima opció, per més congressos que facin (les anteriors eleccions van tenir un 0,44% dels vots, i ara projecten un 0,1%, o sigui que més clar, l’aigua). Tampoc té cap opció l’aventura política electoral dels qui van fracassar en el seu intent de convertir l’Assemblea en un partit polític i que ara ja estan fent actes per constituir-lo. Només un 0,4% de l’electorat català diu que votarà una altra opció, un altre partit.

Finalment el bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba també se situa en un espai marcat per una estabilitat amb projecció de lleuger creixement. VOX  té una fidelitat de vot del 66,2% i la seva principal fuga de vot (del 8,2%) és cap a Aliança Catalana, és a dir, dins l’espai de l’extrema dreta racista i xenòfoba. Per la seva banda la segona formació d’aquest espai, AC, té una altíssima fidelitat de vot, superior al 90%. Aquesta alta fidelitat de vot d’AC, sumada a la captació de vot de l’altra formació neofeixista, VOX, situarà aquestes dues formacions d’aquest bloc en una posició de major igualtat. En aquesta tendència a un major equilibri entre VOX i AC, també hi influirà el transvasament d’antic vot independentista (bàsicament provinent d’antics votants de Junts), que s’està desplaçant cap a l’espai d’aquesta extrema dreta racista i xenòfoba, via AC.

Recapitulant:

•           L’enquesta del CIS clarament s’alinia amb l’estratègia del Règim del 78 de promocionar Aliança Catalana per dinamitar l’independentisme, tal i com abans havia fet, amb el mateix objectiu, creant i promocionant Ciutadans 

•           Els biaixos de l’enquesta són monumentals, i per tant les dades publicades en la inteció de vot directe no mereixen cap confiança 

•           Neutralitzats els biaixos, sí podem veure com, Santos Cerdan mediante, al PSC li està sentant molt bé haver-se fet amb pràcticament tot el poder a Catalunya (Generalitat, Diputacions, principals ajuntaments...). Ara mateix el PSC té una molt alta fidelitat de vot, cap fuga mínimament destacable en cap direcció i una petita, però significativa, captació de vot d’antics votants de pràcticament tot l’espai polític 

•           El bloc independentista no supera la crisi que el va portar a perdre la majoria social i política i democràtica que havia tingut des del 2014. Les tres formacions independentistes (Junts, ERC i CUP) tenen una molt similar fidelitat de vot, però ja no atreuen votants de cap altre espai polític, mentre que en perden una mica tant en direcció l’espanyolitat constitucionalista, via PSC, com en direcció de l’extremadreta racista i xenòfoba, via AC. ERC i CUP han superat els seus processos interns, fins i tot les seves crisis internes en el cas d’ERC, sense un aparent desgast extra. En els tres casos, estabilitat amb tendència a la baixa. Potser l’única bona dada en l’espai independentista és que ERC lideri el vot del jovent que fins ara no havia pogut votar per no tenir l’edat. 

•           El bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba presenta una tendència a un major equilibri entre les dues formacions que l’integren (VOX i AC) i a un lleuger creixement, liderat per Aliança Catalana, que està portant cap a aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba un petit, però no menyspreable, antic vot independentista. 

POST SCRIPTUM: País, Nació, Independentisme i estratègies (també en relació amb l'estat espanyol)

L’enquesta del CIS, amb una mostra important, de més de 2.000 enquestats, també ens permet veure algunes coses que crec són prou importants en la visió de l’actual escenari polític al nostre país. Sí, l’independentisme amb representació parlamentària al Congreso va intentar aprofitar la força que li atorgava el resultat electoral, per ser decisius, perquè sabien eren decisius. Si arribaven a un pacte amb el PSOE eren decisius perquè seria el que permetria investir president a Pedro Sánchez. Si no arribaven a cap pacte amb el PSOE ni amb ningú, si no votaven a ningú, també haurien estat decisius, perquè això hauria fet president al PP i a VOX.

Doncs bé, que en aquell moment, sabent que el posicionament independentista d’ERC i Junts, era decisiu, perquè si arribaven a un pacte amb PSOE els seus vots serien decisius per investir un gobierno de PSOE i Sumar, però que també era decisiu si no arribaven a cap pacte, perquè així obrien la porta a un gobierno de PP i Sumar.... ha estat retratat des d’una criminalització absoluta per aquest independentisme per al que tots els que no són ells, no som independentistes, som uns traïdors, som uns paguetes, etc etc etc

Tant si es feia com si no es feia, els vots indepes eren decisius. Es va optar per un pacte i això ha estat criticat sense cap mena de racionalitat, des d’uns posicionaments que ho han manipulat tot i assenyalat com a el pitjor que podia passar, aquests pactes, però amagant que sense aquests pactes també s’hauria estat decisiu i s’hauria investit al PP i a VOX. El que fem i el que no fem té conseqüències. Es va optar per fer i arribar a uns pactes ambiciosos, barrant així el pas a PP i VOX, que ja tothom ha vist que estan fent al País Valencià i a les Illes. Però per als nostres plusquamperfectes tot ha estat una traïció, presa de pèl, etc.

Res no és fàcil i mai no tindrem la certesa absoluta sobre les coses. Excepte per als nostres plusquamperfectes, que tot ho saben.

Doncs resulta que si hi haguessin eleccions al congreso, i amb tota la prudència que exigeix una enquesta amb un treball de camp fet al mes de març, abans de l’esclat del santoscerdanisme i la cacera del cartel de la toga, dels aparells repressius de l’estat (policials, judicials i mediàtics) contra el PSOE i el Gobierno de Sánchez per haver-se atrevit a desafiar als gestors d’aquest Estado de Desecho que lidera el cartel de la toga... resulta que a Catalunya el PSC-PSOE seria la força més votada, amb un 30% dels vots, el triple dels vots que tindria el PP.

I també des del plusquamperfectisme indepe es tracta com de la pitjor traïció tot el que no sigui fer ja, ara mateix, la independència. I que els nostres representants polítics només han d’estar per la independència, per res més.

Doncs resulta que només un 3,8% dels catalans diuen que ara la prioritat del govern, parlament, ha de ser la independència. La llista del que es considera prioritari l’encapçala el problema de l’habitatge, seguit, com a més prioritari, resoldre el caos del transport públic, la RENFE, les infraestructures... I també, com a tercera prioritat, els problemes d’inseguretat ciutadana.

Hem vist com, després de que el procés independentista fes de l’independentisme la centralitat política i majoritària socialment, nacionalment, democràticament... el 2.024 es va perdre. I les projeccions d’escenaris polítics no visualitzen en cap cas que estiguem en condicions de recuperar la centralitat i tornar a ser la majoria social, nacional i democràtica. Tornar-hi serà molt complicat, però tornar-hi serà impossible si no assumim el país que som, la nostra realitat, la nostra societat, les nostres prioritats.

Aquest independentisme instal·lat en aquesta mena de núvol, absolutament allunyat de la realitat social i nacional del nostre país, de la seva gent, és letal per a la causa independentista, perquè ens allunya dramàticament de la gent, de la nostra gent, de la gent amb la que hem de fer la independència.