15 de jul. 2018

Per la unitat, per enfortir-nos. Contra les primàries, contra afeblir-nos.

L'ANC ha convocat una consulta interna per si l'organització aposta per una estratègia de sumar-se a la història aquesta de fer primàries de cara a les eleccions municipals.

Jo, com a soci de l'Assemblea, votaré en contra d'aquesta proposta. No hi donaré suport. I crec tinc arguments prou sòlids, que vull compartir amb tots vosaltres. I si hi esteu d'acord i podeu votar, també voteu en contra.

1. De cara a les municipals, què és el que jo defenso, què crec seria el millor que podríem fer?

Jo crec que la millor estratègia possible de cara a les municipals seria un gran acord entre les dues principals formacions polítiques republicanes (ERC i el món de Junts per Catalunya, Pdecat), recolzat pel més important moviment cívic i de personalitats independents que sigui possible d'articular. Hauria de ser un acord molt transparent i molt flexible:

1.1 - un acord que estableixi que s'impulsa des del respecte a la pluralitat, però amb el convenciment que, des d'aquesta pluralitat i legítimes estratègies pròpies, es forma part d'un "nosaltres" que és el que es vol posar en valor perquè és la clau per fer possible la República. Un acord, per tant, que respecti el "jo" i reconegui "l'altre".

1.2 - un acord que no tingui una única estratègia, una única manera de fer les coses. Un acord que garanteixi que a cada municipi s'articularà la millor estratègia possible. Un acord no dogmàtic, sinó pràctic. Les coses poden ser diferents a tots i cadascun dels municipis de Catalunya. Es pot anar junts o es pot anar separat. Es poden tenir unes aliances variables, conjuntes, i individuals. Però un acord que garanteix que a cada lloc es pensarà lleialment quina és la millor, es compartiran arguments, s'analitzaran possibilitats i es decidirà el millor. I que aquesta decisió serà sempre respectada i valorada.

1.3 - un acord que ens faci més forts, que tingui l'objectiu d'enfortir el moviment republicà, des de dos punts de vista: fent possible que el republicanisme català guanyi i governi al màxim nombre possible d'ajuntaments, amb especial atenció a les grans capitals. I un acord també que ens faci forts des del punt de vista d'articular un nosaltres plural, però cohesionat, compromès; un nosaltres que no anul·la els respectius "jo", sinó que els fa més forts des del respecte, que enforteix partits, moviments i lideratges, tant actuals com els que en puguin sorgir.

1.4 - un acord que ens permeti alinear tots els nivells de l'estratègia republicana: el Consell de la República de Bèlgica, amb el President Puigdemont i el món de l'exili, el Parlament i la seva majoria republicana, el Govern de la Generalitat, amb el President Torra al capdavant, la societat civil i, amb aquest acord, el municipalisme. Un acord que visualitzi la lleialtat i la unitat a tots els nivells, la coordinació d'estratègies a tots els nivells i amb les diferents responsabilitats i objectius de cada nivell.

Un acord així permetria, per exemple, liderar una candidatura unitària (que no única) a Barcelona, des del convenciment que és l'única opció que garanteix un govern republicà a la capital del país. I al mateix temps tenir una altra estratègia a municipis com Sabadell o Badalona, on ja s'ha vist que són possibles altres combinacions i propostes. I no passa res perquè això sigui així. La gran virtud d'un pacte així és que posa en valor el més important, que és la voluntat de treballar junts, i no la vincula a una única estratègia dogmàtica que s'imposi a tot el territori.


2. Per què estic en contra de les primàries?

2.1 - és una proposta que no busca cap acord, sinó imposar-se als altres, negar als altres. Un acord vol dir parlar, vol dir acceptar l'altre, vol dir voler construir amb l'altre. La proposta de les primàries és partitfòbica, està feta contra els partits polítics i no amb els partits polítics. I així no hi ha cap unitat possible. Els partits polítics són necessaris, són una de les tres peces bàsiques sobre les que ha crescut i s'ha fet possible la majoria republicana, conjuntament amb les altres dues potes, que són el moviment cívic i la gent. Les primàries és una estratègia per serrar com a mínim una de les dues potes, la dels partits. I això és letal per fer possible la República. A més, també pot dinamitar la unitat civil, separar els principals moviments civils, que són l'Assemblea i Òmnium, portant-los a estratègies no confluents, àdhuc oposades. Des d'aquest punt de vista, les primàries ens afebleixen greument, fatalment. Els partits han fet errors, i en segueixen fent. I últimament ens emprenyen més que no pas motiven, però això no ens ha de portar a voler-los afeblir, carregar-nos-els.

2.2 - les primàries són una proposta que es fonamenta en una gravíssima irresponsabilitat, com és la de fracturar totalment el moviment republicà, anul·lant els diferents nivells de responsabilitat i representativitat política. Un cop més, les primàries no es plantegen per fer les coses "amb", sinó "contra". Dir que les primàries han de servir perquè després de les eleccions municipals es faci la República des dels ajuntaments, no només és mentir, enganyar la gent, és un menyspreu d'una gravíssima irresponsabilitat a la majoria social i democràtica del Parlament i al Govern que vàrem investir. Tenim un President, un Govern i un Parlament. Voler-los ignorar, superar, menystenir, és una gravíssima irresponsabilitat. Hem d'alinear tots els nivells en una estratègia unitària: Consell de la República, President i govern de la Generalitat, Parlament i món municipal, però mai, mai, impulsar una estratègia que pretengui liquidar la legitimitat democràtica de Parlament i Govern, que és sobre la que fonamentem la nostra voluntat de fer la República, i que és l'única viable en termes de reconeixement i transparència. Res del que afebleixi el nostre Parlament i el nostre Govern pot ser bo. I les primàries els afebleixen.

2.3 - Sovint s'ha menyspreat el procés independentista etiquitant-lo de processisme. Era una manera, també irresponsable, de sembrar el dubte, d'afeblir, el que només era una lògica de decisions polítiques fonamentades en la necessitat d'anar superant etapes fins aconseguir fer la República. L'acusació de "processisme" infantilitzava el debat, en manllevar la complexitat del que estem fent i defugir el debat constructiu sobre el que cal fer, remetent tota la qüestió a que "si no som ja independents és perquè els qui el lideren no volen ser-ho, no volen la independència, i tot el que fan són estratègies dilatòries". Tota aquesta crítica no només era injusta, sinó falsa. I vet aquí que els "pares" de la cosa, d'escampar el mantra del "processisme", són els que ara ens plantegen això de les primàries, que aquest cop sí, per primera vegada, són únicament "processisme". Les primàries sí que són processisme, perquè es treuen de la xistera un invent que vol guanyar suports enganyant la bona gent, assegurant-los que les primàries ens permetran arribar a la terra promesa. Això sí que és enganyar. Això sí que és fer processisme, en el sentit de proposar coses amagant les veritables intencions darrere la promesa de fer la independència.

2.4 - perquè són una estratègia d'un perillosíssim populisme, que com tots els populismes, es construeix a partir de l'engany, de fabricar un discurs a partir de la gravíssima manipulació i falsejament de la realitat, per poder acabar oferint receptes miraculoses amb les que busquen aconseguir suports.

Avui sentíem de boca d'aquests defensors de les primàries que l'1-O s'hauria pogut fer sense cap polític, perquè el va fer possible la gent. És molt trist aquest nivell. És molt trist que hi hagi qui vulgui aconseguir suports per a aquesta proposta de primàries falsejant així la realitat, mentint d'aquesta manera, insultant la intel·ligència d'aquesta manera, i essent tant inadmissiblement injust amb els nostres polítics. L'1-O va ser possible per tots. I anava a dir també pels polítics, però no, és que sense els polítics senzillament no hi hauria hagut 1-O, i aquests polítics als que ara aquests de les primàries insulten d'aquesta manera, menyspreen d'aquesta manera tan injusta, estan pagant amb presó i exili que són els que varen ser decisius per fer l'1-O. És evident que sense els voluntaris que van formar part de tota la trama d'urnes, paperetes, informàtica (cens universals), però també dels voluntaris que van constituir totes les meses electorals i de la ciutadania que va defensar les urnes, no hi hauria hagut 1-O. Però pel damunt de tot teníem uns polítics, des del President i consellers fins els quasi 800 alcaldes imputats, que varen ser la columna vertebral de l'1-O. 

Ja prou, si us plau, d'estigmatitzar i menysprear d'aquesta manera tan repugnant, per falsa i per injusta, als nostres polítics. Aquest discurs dels primaristes ens afebleix greument, i per primera vegada busca destruir qualsevol possibilitat d'un "nosaltres", amb un falsejament i una manipulació de la realitat absolutament inadmissible i injusta. I això és el que és el populisme. Per això ens hem d'oposar a les primàries, per barrar el pas al populisme. 

2.5 - m'oposo a les primàries perquè són una proposta personalista i que només fomenta el personalisme. Si aquesta estratègia triomfés, que espero que no, el debat no serà d'estratègies i de projectes, sinó de persones. Al centre del debat no tindrem la República, sinó una confrontació de caràcter estrictament personalista "voteu-me a mi, i no voteu a aquest altre". Personalisme i caïnisme, perquè per reclamar el vot a una persona tot també es voldrà destruir "els altres", perquè no siguin votats. Enlloc de construir un nosaltres, estarem situant al centre del debat noms de persones. I això és fatal. Jo no penso fer-me'n còmplice. Perquè a més a més un escenari així el que fa és allunyar el talent, allunyar la possibilitat d'impulsar llistres constructives, obrint-les a una transversalitat que sumi lideratges i microlideratges de ciutat. Només són un territori apte per a la divisió i la destrucció de projectes i de persones a mans dels oportunistes i dels seus entorns.

2.6 - Finalment, i parlant de Barcelona, m'hi oposo perquè les primàries l'únic que faran serà que el republicanisme ofereixi una imatge d'absoluta feblesa i insolvència, d'olla de grills, de ser un autèntic can pixa. Les primàries presentarien el projecte republicà com un projecte caòtic i totalment insolvent. Farien perdre la confiança i el vot d'un gruix molt determinant de votants, que o bé es refugiarien en l'abstenció o en altres projectes que ofereixin una proposta més sòlida, més fiable, i no aquest xisterisme insolvent. En una de les darreres enquestes sobre les municipals a BCN, un 70% dels enquestats deia que el que més valoraria a l'hora de votar serien les propostes sobre la ciutat, davant el 30% que deia votaria en funció de les propostes de país. Amb tots els seus encerts i errors, partits com ERC i Pdecat tenen un coneixement exhaustiu de la ciutat i dels seus problemes, mantenen un contacte permanent amb la ciutat i amb els ciutadans. Impulsar unes primàries contra tota aquesta feina extraordinària que tanta gent ha fet i protagonitzat diàriament els últims anys és una absoluta irresponsabilitat, una mostra feridora d'una greu insolvència. I sé de què parlo. És evident que cal fer discursos sobre la ciutat, des d'un zoom aixecat, que ens situï en el món. Però és igualment evident que aquests discursets són pura xerrameca si no van acompanyats d'un coneixement i d'una implicació exhaustiva amb el dia a dia de la ciutat i dels seus ciutadans.

Us poso un exemple viscut molt en primera persona. Quan ara farà gairebé dos anys la sra. Colau va imposar-nos aquest deliri de la Superilla al Poblenou, només els veïns que des del primer dia vam començar a patir les gravíssimes afectacions hi estàvem clarament en contra. I vam parlar amb tots els partits polítics que ens van voler escoltar (només varen ignorar-nos Comuns, PSC i CUP). Al principi ERC hi era totalment favorable, a la Superilla, i els convergents tenien una postura matisada. La primera vegada que es va portar a votació el disbarat de la Superilla al ple del Districte de Sant Martí, els convergents ja havien vist que allò no tenia res a veure amb la idea de superilles amb la que ells inicialment havien estat treballant coses, i ja van votar-hi en contra, donant suport als veïns. ERC va votar a favor.

Vam seguir parlant amb tothom que ens volia escoltar, i Pdecat i ERC sempre ens han escoltat, amb ells sempre hem debatut, i sempre van estar a sobre del tema. Finalment, a la vista del que estava passant, ERC va acabar retirant el suport, i en la darrera votació al ple del districte, també hi van votar en contra, donant suport als veïns. Què havia passat? ERC i Pdecat tenen gent treballant als barris, gent que escolta, gent que debat, gent que assumeix els problemes dels ciutadans, gent que porta molts anys i molt esforç per fer de la seva activitat una activitat útil per millorar la ciutat i la vida dels ciutadans. I això es veu. Això ho he vist. El meu respecte, per tant, a tota aquesta gent, als qui considero companys. Jo no vull fer res contra ells. Jo vull fer-ho tot amb ells. La meva ciutat és la ciutat de tots, la ciutat del dia a dia, la ciutat de tantes històries com barcelonins, i els meus polítics són els que viuen així la ciutat, estan al costat dels ciutadans i fan dels nostres problemes, els seus, per a solucionar-los, per a buscar solucions. Les primàries, en bona mesura, es fan contra tots aquests companys, als que menyspreen, ignoren i estigmatitzen tan injustament. Jo estic amb ells, amb els companys d'ERC i de Pdecat, perquè sempre hi han sigut, amb nosaltres.

I això no vol dir no els hi exigeixi coses. I tant que hem d'exigir. Però des del respecte. Des de considerar-nos part del nosaltres. No des del menyspreu estupendista partitfòbic.

En resum, estic per un acord flexible que ens enforteixi. Necessitem els partits. Han fet una feina cabdal. Han assumit el major desgast i la més forta repressió. Encerten coses i cometen errors. Hem de ser-hi tots i fer un projecte entre tots, des de la diversitat, però amb intel·ligència guanyadora. Ser i ser forts.

Estic en contra de les primàries perquè no són cap projecte unitari, sinó un obstacle per a la unitat. L'estratègia de primàries no es fa per comptar amb tothom, sinó pràcticament contra tothom, i des d'una partitsfòbia inadmissible. Les primàries ens afebleixen, des de tots els punts de vista. Estic en contra de les primàries perquè respecto el meu govern i el meu parlament, i la legitimitat democràtica que encarnen, i no estic disposat a donar suport a res que el que vol fer és dinamitar tota estratègia respectuosa amb els diferents nivells de representativitat i decisió, i carregar-se als ulls de tothom la legitimitat democràtica del nostre Parlament. Estic en contra de les primàries perquè són la proposta més escandalosament populista i processista que mai hem tingut. Estic en contra de les primàries perquè no crec en els personalismes i em nego a quedar atrapats en debats sobre persones, sobre candidats. Crec que en projectes i en el nosaltres, no en personalismes. Estic en contra de les primàries perquè em sembla inadmissible aquest injust menyspreu i falsejament del paper dels nostres polítics i de tots els centenars de militants dels partits que estan dia a dia treballant no només pel nostre país i la República, sinó també per les nostres ciutats, barris i carrers. Estic en contra de tot el que impliqui més divisió i que faci més difícil la unitat, i les primàries són més divisió, són aprofundir en la divisió i fer impossible cap nosaltres. Estic en contra perquè vull fer les coses amb els altres, i no contra els altres, que és el que són les primàries, per més discursets que es vulguin fer.

Per tot això votaré NO a que l'ANC doni suport a aquest tema de les primàries per a les municipal. Estic en contra de les primàries des d'un convenciment molt intens que no aporten res i que ens afebliran moltíssim. Votaré en contra de ratificar l'acord del Secretariat Nacional, perquè vull guanyar. Sabem no serà fàcil, però hem arribat més lluny que mai. Ho tenim a les nostres mans, ens hem de preparar per poder guanyar. I hem de fugir d'invents com les primàries que només serveixen per alimentar l'eterna derrota.

Veurem què passa!
DONEC PERFICIAM






6 de jul. 2018

PROU PARTIDISME! JO HI SERÉ NOMÉS SI TU VOLS SER-HI!

No sóc capaç de veure que aquesta malaltia del partidisme DE TOTS, que ho està devorant tot, que amenaça de malmetre-ho tot... tingui cura.

Miro el Govern, miro els partits que en formen part, com són Junts per Catalunya i ERC, miro els partits que sense ser al Govern s'hi van comprometre a fer-lo possible, com fou la CUP, i només hi veig partidisme. En tots ells. I això m'inunda d'una infinita tristesa. Miro fora dels partits, ANC, Òmnium, etc i igual, tot contaminat, tot viciat, tot condicionat pel partidisme.

No, no estic fent un discurs contra els partits ni contra les nostres organitzacions de societat civil. Els necessitem. Han fet molt. Han assumit molt sacrifici. Els necessitem. Ens han permès arribar més lluny que mai. Els necessitem.

Però ara mateix estic molt decebut per aquesta infecció partidista que ja afecta totes les cèl·lules del nostre cos nacional. He esgotat les paraules reflexionant sobre la importància i transcendència que té, en aquests moments, construir i blindar el "nosaltres". Però l'únic que el dia a dia ens retorna és un partidisme insuportable per part de tothom.

El nosaltres, ni existeix ni es treballa perquè hi sigui. Tothom va a la seva. Tothom ho fa tot només per partidisme. Res no té sentit, excepte que ho mirem en clau de partidisme.

I ja en tinc prou. Ja n'hi ha prou.

Per fer realitat la República només ens cal una cosa: unitat i construir i blindar el "nosaltres".

Per fer-la impossible només ens cal una cosa: el partidisme.


Jo estic disposat a intentar-ho tantes vegades com calgui. Estic disposat a assumir i a fer front a tots els fracassos que puguem tenir. Fer la República no té cap recepta màgica ni full de ruta infal·lible. Per fer la República cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. Tantes vegades com calgui. Intentar-ho tantes vegades com puguem. Només hi ha una cosa necessària, imprescindible: la unitat, haver construït i blindat el "nosaltres".

I la situació és que no només no estem construint i blindant el "nosaltres" sense el qual res, sinó que tot el que fem ho fem, tots, sense excepció, en clau partidista. Un partidisme que va fins i tot més enllà del que seria estrictament el procés, i ja intoxica els grans consensos i polítiques de país.

Prou, si us plau, ja prou.

M'aviseu quan vulgueu anar-hi de debò. M'aviseu quan tingueu finalment clar que només podrem anar-hi si "som", que només podrem anar-hi des del "nosaltres", i que aquest nosaltres només és possible assumint que el nostre "jo" necessita dels "altres", que no som res sense els altres, que només podrem ser si som amb els altres.

Fins aquest dia, si us plau, ja prou.

Deixeu-nos amb les nostres músiques, amb els nostres paisatges, amb els nostres amics, amb els nostres poetes, amb els nostres bars, amb la nostra vida sense trampes.

No us demano gairebé res, i us prometo fidelitat, ser-hi i anar-hi incondicionalment. Només necessito sentir-vos dir "o ho fem entre tots o no ho podrem fer".

El gran Lluís Llach ho va dir molt clarament, premonitòriament. I faig meus els seus versos: JO HI SÓC NOMÉS SI TU VOLS SER-HI

Si voleu ser-hi, hi serem. 
Però ja prou enganys i grans misteris. Sense tu, sense el "nosaltres" no tindrem ni país ni demà. Tenim les mans, tenim el cor, tenim les claus per obrir l'horitzó de llum. Si voleu ser-hi, hi serem, però ja prou partidisme!

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

(...)

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.


DONEC PERFICIAM