4 de des. 2020

Les polítiques de Colau i els Comuns a Barcelona agreujaran les patologies de les malalties que són la principal causa de mort a la ciutat, provocaran un increment de la mortalitat

La misèria moral de Colau i els Comuns els ha situat ja entre el grup d'organitzacions polítiques que lideren aquest repugnant rànquing.

La seva absoluta absència de qualsevol valor ètic o moral. El seu nepotisme, amiguisme i corrupteles no tenen res a envejar al PP de la Gurtel. Però on no tenen rival és en la seva capacitat de manipulació, que ha arribat a uns nivells mai vistos, desconeguts fins ara.

La suma d'aquestes tres característiques, d'aquests tres elements que defineixen el projecte polític dels Comuns és devastadora.

Quan ens trobem algú com Colau i els Comuns, amb la seva capacitat de manipulació, i absolutament mancats de qualsevol valor ètic i moral, el resultat de tot el que fan és devastador. Per a Barcelona és devastador a una escala mai vista. Hem patit bombardejos de l'aviació feixista italiana al servei de Franco, hem patit bombardejos esparterians cada 50 anys, i el 1714 vam patir la demolició d'una part de la ciutat i la seva transformació en una mena de presó que les tropes borbòniques vigilaven des de la fortalesa de la Ciutadella.

Però cap d'aquestes calamitats i la destrucció que implicava no van tenir aquesta dimensió general, global, que té la devastació de Colau i els Comuns sobre Barcelona: mai fins ara aquesta destrucció no havia tingut la capacitat de que la seva destrucció arribés fins l'últim racó de la ciutat, que l'abastés a tota ella, a tota la ciutat i tots els barcelonins, a tot el que som, a tota la nostra història, a tot el nostre comerç, a totes les nostres empreses, a tot el nostre urbanisme... a totes les nostres vides i futur.

I ara aquesta capacitat de manipulació i la total absència de qualsevol valor ètic i moral  ha portat Colau i els Comuns a fer un nou cim, amb la justificació de la seva propaganda per imposar als veïns el seu nefast urbanisme, amb això de que ho fan perquè els cotxes i la contaminació ens està matant, i cal generar nous espais, sense contaminació, amb vida.

La realitat és una altra totalment diferent: les polítiques de Colau i dels Comuns agreugen la majoria de patologies de les principals causes de mortalitat a Barcelona.

Sí, ho dic avui, 4 de desembre del 2020: el que estan fent Colau i els Comuns a Barcelona incrementarà la mortalitat a la nostra ciutat.

Colau i els Comuns fan un ús miserable d'unes presumptes estadístiques, d'uns presumptes treballs que assenyalarien que la contaminació a Barcelona seria la responsable d'un determinat nombre de morts a Barcelona.

Anem a desmuntar pas a pas aquesta miserable manipulació de Colau i els Comuns que implicarà que la mortalitat creixi a Barcelona.

1. D'entrada, sabeu quina és l'esperança de vida a Barcelona? Segons dades de l'Institut d'Estadística, de 84,2 anys.



I sabeu quina és l'esperança de vida del país que la té més alta de tot el planeta Terra? 84 anys, al Japó.




O sigui que d'entrada, la misèria de Colau i els Comuns és la d'amagar que a Barcelona tenim una de les esperances de vida més altes de tot el planeta. I això no és casual. Si a BCN tenim aquesta esperança de vida tan alta és perquè el conjunt de la ciutat, tots els seus equilibris, el seu way of life... ho fan possible.

Tenim de l'esperança de vida més alta del planeta per com és la nostra ciutat. Carregar-se Barcelona, carregar-se els equilibris entre tots els seus usos i vides de la seva gent, dinamitar el que ho ha fet possible, que és el que està fent Colau, és dinamitar els fonaments que ens permeten tenir aquesta tan alta esperança de vida.

No situar aquesta dada al capdavant de tot i amagar-la, per enganyar la ciutadania, per fer creure que ens estem morint, que "ens estan matant" és MISERABLE

2. La miserable manipulació de Colau i dels Comuns segueix amb la "solidesa" de les dades que exhibeixen de morts a causa de la contaminació, per amagar-s'hi al darrere i així "justificar" tot el seu autoritarisme, menyspreu als veïns, imposicions i barbaritats urbanístiques.

Fixeu-vos, fixeu-vos, en aquesta "solidesa", quina cosa més "científica", quines dades tan fiables que fan servir:

- Setembre del 2016, Salvador Rueda, el "pare" de les Superilles, deia en una entrevista:

"cal reduir una altra variable, que és el nivell de contaminació, responsable de la mort prematura de 3.500 persones cada any"

- Octubre 2016 la cosa, segons una Agència municipal, se situaria en 250 morts:
"Cumplir los niveles de contaminación evitaría al menos 250 muertos cada año"

- Setembre del 2019, segons un altre informe d'aquesta mateixa agència municipal de la sra. Colau:
"Més de 400 persones moren cada any a Barcelona per culpa de la contaminació de l'aire"

- Gener 2020 l'Ajuntament Colau fa un nou gir i diu:

"Desde el consistorio se hace especial incidencia en que la emergencia climática se concreta con "3.700 muertes en Barcelona"

S'ha tornat a aquella xifra dels 3.700 de fa 4 anys, del 2016, tot i que per fer-ho ara es refugien en el concepte "emergència climàtica".

- Octubre del 2020, l'Agència aquella de l'Ajuntament Colau fa un nou gir i diu:

"El exceso de contaminación en Barcelona causa cada año 1.000 muertes en la ciudad, un 7% del total."

Com veieu, les dades amb les que treballa aquest ajuntament Colau són molt sòlides. Un any són 3.750, un altre any 3.500, un altre any 250, un altre any podem pujar a 400, però si cal, doncs diem que 1.000 i arrodonim.

3. Dit això, evidentment tots els poders públics, amb l'Ajuntament al capdavant, han de vetllar per la salut dels barcelonins i per evitar qualsevol mort que sigui evitable. Això cap dubte. Ara bé, on això que estan fent Colau i els Comuns se situa fregant una denúncia penal, per posar en risc la vida dels barcelonins, és com, amagant dades, volen imposar-nos polítiques que agreugen les principals patologies de les més grans causes de mort que patim els barcelonins.

Acceptem que el way of life d'una metròpoli com BCN comporta que hi hagi anualment unes 400 persones la mort de les quals, d'alguna manera, podria ser conseqüència de la contaminació de la ciutat. Sobre una mortalitat anual de 16.000 persones, significa un 2,5%. Si donéssim per bones les xifres de 1.000 morts d'aquest octubre, seria un 6,25% de les morts a la ciutat.

Acceptem-ho, però no amaguem, expliquem-ho també, que hi ha un 97,5% o 93,75% de morts per altres causes. Així, quan mirem les estadístiques de les causes de mortalitat més nombroses a la ciutat, veiem que la causa més nombrosa és la cardiovascular, que és la causa d'un 25% de les morts a Barcelona.

I aquí és on emergeix aquesta misèria moral criminal dels Comuns. Em sembla molt bé, a tots ens semblarà molt bé, que es facin polítiques que redueixin el risc de mort per determinades malalties, per determinades causes. Però és inadmissible fer-ho a costa d'agreujar els factors que desencadenen les patologies d'altres causes de mort.

Em sembla molt bé treballar per reduir aquest 2,5% o 6,25% de les causes de mort que d'alguna manera es poden atribuir a la contaminació. Però mai, mai, mai, fer-ho incrementant les patologies de la que és la més gran, nombrosa, causa de mort a Barcelona.

4. Les polítiques de Colau i Comuns agreujaran els factors que desencadenen les patologies que causen el major nombre de morts a Barcelona, les de les malalties cardiovasculars. I ara explico perquè això és i serà així:

Són moltes les patologies i els factors que més influeixen en aquesta causa de mort, la cardiovascular. Però de manera clara els estudis més concloents al respecte situen l'estrès com una de les causes que més influeixen en el desencadenament mortal que porta a que a BCN hi hagi un 25% de morts per patologies cardiovasculars.

Un gran estudi europeu, amb científics d'UK, Alemanya, Finlàndia, etc... ho va estudiar. El punt de partida en la seva recerca tenia, entre d'altres, els següents objectius:

"En este estudio se buscó esclarecer la situación de estrés como factor de riesgo en la enfermedad cardiometabólica mediante la investigación de las asociaciones de dos factores de estrés laboral frecuentes:

-la sobrecarga laboral
-el desequilibrio entre esfuerzo y recompensa "


Segons dades de les mútues laborals, les incidències coronàries són la principal causa de mort laboral. I segons ja hem vist, l'estrès és un element cabdal en les patologies cardiovasculars.

L'estrès està al darrere de les patologies que provoquen el major nombre de morts a Barcelona. I els dos elements clau, més importants, en els quadres que desencadenen l'estrès laborals són la sobrecàrrega laboral i el desequilibri entre esforç i recompensa.

Tota la població laboral de Barcelona ha d'invertir, gràcies a Colau i els Comuns, més temps en fer el mateix que abans feia amb menys temps, ja sigui arribar a la feina, ja sigui fer els seus desplaçaments de feina, ja sigui anar a veure familiars, ja sigui tornar a casa. Trajectes que abans es podien fer en 20 minuts ara consumeixen el doble. I després, la guinda d'haver de donar més voltes que mai fins trobar un lloc on poder deixar el cotxe. I l'encariment demencial de la zona blava i verda.

Si això és així en general, la política de Colau i els Comuns és especialment criminal en relació a un col·lectiu molt concret i molt important de la nostra ciutat: el del transport. La manera com han eliminat, s'han carregat, les zones de càrrega i descàrrega provocarà en aquest sector un monumental increment del desequilibri entre esforç i recompensa. Per fer el mateix que feien abans, ara hi hauran d'invertir moltes més hores, nervis per no tenir espais reservats a càrrega i descàrrega i per tant haver d'aparcar precàriament, per no poder fer tota la feina que abans podien fer, per no poder complir amb tots els clients.

Algunes dades d'altres estudis en aquesta mateixa línia:
"La EU-OSHA apunta que el estrés laboral se experimenta “cuando las demandas del entorno de trabajo superan la capacidad de los trabajadores de lidiar con ellas (o controlarlas)” , es decir, el estrés se identifica con un estado de tensión física y psicológica que surge cuando existe un desequilibro entre las altas exigencias del ambiente de trabajo y las posibilidades del trabajador de responder adecuadamente a las mismas".

En una tesi doctoral sobre els riscos per a la salut als treballadors que desenvolupen la seva feina conduint (bàsicament els transportistes), s'hi diu:

"Los factores de riesgo psicosociales de los trabajadores de la conducción son: Un elevado nivel de atención, el procesar continuamente mucha información, la repetitividad de las tareas, la cantidad de trabajo y la presión del tiempo. Según el presente informe, al 30,9 % de los conductores el trabajo afecta a su salud mental de manera directa. Y un 26,2 % de los mismos, afirman tomar de manera regular relajantes y tranquili-zantes. Todos estos factores, se traducen en alteraciones del estado del ánimo, estrés, ansiedad, depresión, alteraciones del sueño, dolor de cabeza, contracturas musculares, etc. Así mismo, el estrés laboral es el responsable de muchos accidentes de tráfico, de comporta-mientos inadecuados en la conducción, de conductas arriesgadas, etc"

Les polítiques Colau per evitar (que no, perquè només incrementaran la contaminació) d'una part d'aquest 2,5% de la mortalitat de la ciutat comporten claríssimament empitjorar directament les patologies que estan al darrere del 25% de les causes de mort dels ciutadans de Barcelona.

És una aberració immoral aquesta política colauer que es creu "investida" per decidir amb les seves polítiques, els qui poden viure i els qui no l'importa que morin. És una aberració immoral que totes les barbaritats que s'estan fent en mobilitat a la ciutat es justifiquin per evitar unes morts que són el 2,5% de les morts de la ciutat a costa de condemnar a més mort al 25% de barcelonins que moren per patologies cardíaques, de les quals l'estrès n'és causa principal.

5. Finalment, per acabar, la cirereta de tot aquest criminal despropòsit: ni tan sols es beneficiarà una mica la lluita contra la contaminació. Tot és mentida, tot és incompetència, tot és una atrocitat sectària que els cega, que els fa situar-se per sobre de la gent, de les dades, del que volen els veïns.

Com es va demostrar al Poblenou, la Superilla l'únic que ha fet és col·lapsar perimetralment tot el barri i incrementar els nivells de contaminació.

Això és el que passarà a tot la ciutat. Ara ja tenim Barcelona fregant el col·lapse. A mesura que es recuperi la normalitat post-pandèmia i l'activitat econòmica a la ciutat, el col·lapse està assegurat, a nivells mai vistos. I amb el col·lapse, l'increment global de la contaminació.

CAL UNA MOBILITZACIÓ URGENT I MASSIVA PER EVITAR QUE ES CARREGUIN BARCELONA, LES NOSTRES VIDES I EL NOSTRE FUTUR!