19 de maig 2019

Municipals Barcelona: anàlisi dels resultats projectats per enquestes Sigma-2 i GESOP

Aquest diumenge, just una setmana abans de les eleccions, també hem conegut dues enquestes sobre les eleccions municipals de Barcelona. Una enquesta de Sigma-2 per a El Mundo i una de GESOP per a El Periódico

Faré una mica d'anàlisi del que projecten, valorant els elements de solidesa que hi trobo, però també les diferències que hi ha, mirant d'explicar-les o de situar algunes alertes.

Totes dues projecten el següent escenari, aquests elements de coincidència i coherència:

- ERC guanyaria les eleccions

- Darrere d'ERC Colau

- Després PSC

- Cs estancat

- a cap de les dues Graupera entra

Ara anem a veure les diferències:
- GESOP (El Periódico) projecta una Colau a l'alça i Sigma-2 no gaire

- GESOP redueix la recuperació de PSC, que és intensa a Sigma-2

- GESOP no projecta cap creixement sobre JxCAT, al contrari, és l'única que en relació a enquestes pròpies anteriors, fa baixar expectatives de vot. Sigma-2 i tota la resta de les moltes enquestes conegudes projecten creixement

- GESOP fa créixer una mica Valls en relació a Cs, però baixar en relació a anteriors enquestes seves

- GESOP posa en dubte que el PP obtingui la representació que sí li donen a Sigma

- GESOP atorga representació a la CUP, projectant-la fins als 2-3 regidors, fent-la crèixer, en menys d'un mes, d'un 4% a un 6,1%, en el que és l'única enquesta que detecta alguna cosa així

Una explicació ràpida de les diferències i una visió sobre les tendències que, considerant tots aquests diferents elements, al meu entendre expressen amb més solidesa les enquestes:

Absolutament a totes les enquestes de GESOP que he analitzat els últims anys, bàsicament baròmetres municipals que fan per a l'Ajuntament Colau, i les de El Periódico, per a aquest rei de la manipulació que és The Nota, els votants i el perfil de votants dels Comuns estan sistemàticament sobrerepresentats.

I els del món de Junts per CAT sistemàticament infrarepresentats.

Per això aquest biaix a l'enquesta GESOP que projecta com si anés Colau a l'alça, quan el que està a l'alça és únicament el biaix a la mostra. Per la naturalesa política d'aquesta sobrerepresentació mostral d'aquest públic, també podem tenir l'explicació del creixement de la CUP.

La meva visió és que com projecta Sigma-2 Colau no s'apropa a ERC, i la CUP potser sí que creix i té opcions d'entrar, però no està clar. Admeto dubte entre la distància 2,2 de Sigma per a la CUP i la de 6,1 de GESOP. Possiblement, si tenim en compte el biaix mostral de GESOP, estiguem al voltant del 4-4,5%, en un % més coherent amb la resta d'enquestes conegudes.

Pel que fa a JxCAT, doncs l'explicació de perquè GESOP segueix en els 5 regidors, quan la resta d'enquestes projecten a l'alça és aquesta sistemàtica infrarepresentació del segment de votants socials i econòmics del món de JxCAT.

Per tant no em refio de la dada GESOP i sí de la de Sigma-2, molt més coherent amb la resta d'enquestes amb les que hem treballat, que no són poques. Crec que la projecció 6-7 de Sigma-2 és més sòlida, i situa amb més claredat la projecció de creixement electoral que totes les enquestes han detectat, excepte aquesta de GESOP, aquest bolet demoscòpic. Com he dit aquest matí per tuiter la tendència de creixement que des de la proclamació de la candidatura ha experimentat el vot d JxCAT és, a la pràctica totalitat d'enquestes, radical: de 4-5 les primeres a 5, de 5 a 5-6, de 5-6 a 6 i ara de 6 a 6-7en l'enquesta de SIGMA-2. Amb una setmana pel davant crec que JxCat se situa més a prop del 7-8 que del 6-7.

En aquest context, la distància d'ERC amb Comuns és superior a la que projecta GESOP. A la que corregim miqueta biaix, ens situem en dos punts de distància, tal i com recull Sigma2, entre ERC i Comuns, i aquests 2 punts de distància, a 1 setmana de les eleccions, són una distància insalvable per als colauers, és una burrada de vots.

Excepte, és clar, que les clavegueres de l'estat tornin a sortir en ajuda de la sra. Colau, i llencin alguna merda, alguna manipulació, algun muntatge contra Maragall, i ella se'n torni a aprofitar miserablement, com va fer fa 4 anys contra Trias. Fou gràcies a això que va treure uns pocs vots més que Trias i va ser alcaldessa. Gràcies a les clavegueres de l'estat. En complicitat amb les clavegueres de l'estat. Doncs bé, tal i com estan les coses l'única opció que té Colau és que les clavegueres de l'estat tornin a sortir al seu rescat, i fabriquin alguna cosa contra Ernest Maragall. Si no és així, ERC guanyarà aquestes eleccions i Colau no té opció de quedar pel davant, de retallar aquests 2 punts d'intenció de vot.

Pel que fa al PSC, Sigma-2 li projecta un 19,6% d'intenció de vot, mentre que GESOP un 16,8. A totes les enquestes el PSC presenta una gran fortalesa de vot, a remolc del bon resultat del 28A. Per les dades que hem pogut treballar, fidelitza molt el vot que va tenir el 28A, i segueix amenaçant vot de Cs i Comuns. Per tant la projecció del PSC és a l'alça, fins igualar-se una mica amb Colau.

Valls el que està clar és que o es queda com estava Cs o màxim pot créixer un. Un hostiot maco maco a la prepotència de l'establishment econòmic unionista i de Valls, que van creure podien fabricar un candidat a mida per derrotar l'independentisme i s'emportaran una hòstia guapa.

La dimensió de l'hòstia dependrà de si Valls finalment no rasca res significatiu del PP, i per tant el PP torna a entrar a l'Ajuntament, ni que sigui pels pèls, o haurà fet mínim forat com perquè a Bou no li quedi més remei, si vol continuar dient barbaritats, que convertir els seus forns de pa en una mixt de club de la comèdia, o fer-se youtuber.

Sigui com sigui, tot apunta a una desfeta èpica de la dreta dura espanyolista...

Finalment, pel que fa a Graupera, ni Sigma2 ni GESOP no li atorguen representació.

En el cas de Sigma2, coherentment amb la majoria d'enquestes, està molt i molt lluny de poder-ne obtenir, i com a molt tindria un 2,2% d'intenció de vot. A gairebé 3 punts. Insalvable. Res.

GESOP és més suau, diu que vés a saber, que ara com ara es queden fora, però que qui sap si potser hi ha alguna intervenció divina que faci que en una setmana multipliquin el vot que ara tenen, i que de sobte s'obrin les aigües electorals i en 5 dies guanyi tot el que no ha guanyat en aquest període.

O sigui, res, perquè per "contextualitzar" el que diu GESOP n'hi ha prou amb que ens fixem en una cosa: GESOP, en la seva primera enquesta sobre aquestes municipals, projectava a Graupera un 3,5% d'intenció de vot. Ara, a 5 dies d'acabar la campanya, li projecta un 3,8% d'intenció de vot. O sigui, que en tot aquest temps només ha crescut un 0,3.

La CUP tindria alguna possibilitat d'obtenir representació perquè en tot aquest període hauria passat d'una intenció de vot del 4% al 6,1% . Fins i tot amortitzant possibles biaixos, està clar ha crescut un mínim d'1 punt o punt i mig en intenció de vot, que d'alguna manera ha reconectat amb part dels seus votants que a l'inici de la campanya no ho tenien clar.

Graupera en canvi, en tot aquest període, en aquest mateix període, amb una enquesta feta per al mateix mitjà i per la mateixa empresa... tot el que hauria aconseguit ha estat passar del 3,5% al 3,8%, és a dir, un creixement de 0,3 en intenció de vot. Absolutament ridícul. Cap opció. Zero.
 
Potser el 2,2% d'intenció de vot de Sigma2 a Graupera sigui baix, però en tot cas està més en coherència amb la majoria d'enquestes. Graupera no ha aconseguit sortir del seu cercle de lleials amb els que va començar aquesta proposta personalista. No han arribat a ningú més, i aquest raquític 0,3 n'és la prova més fefaent. Així les coses, en aquests 5 dies de campanya que queden, el grauperisme té més opcions de perdre intenció de vot que no pas de guanyar-ne.

La interessantíssima projecció de resultats de l'enquesta GAPS sobre les eleccions europees.

Avui diumenge hem conegut els resultats d'una interessantíssima enquesta de GAPS per a Junts per CAT, de la que se n'han fet ressò a RAC1 i El Nacional.

Tot i ser una enquesta interna, GAPS és una de les empreses més sòlides i solvents en l'àmbit demoscòpic a Catalunya. És una empresa íntegra, dirigida per Oriol Molas, un dels grans de la demoscòpia catalana, un dels primers, a més, que feu grans enquestes sobre el tema de la independència. Signada per Molas, l'enquesta podem estar segurs diu el que diu amb total neutralitat, no diu en cap cas el que Junts x Cat pugui desitjar digui. Treballar amb professionals íntegres és el que té. I per això podem refiar-nos plenament de les dades que avui hem conegut.

Què diu l'enquesta?

L'enquesta projecta uns resultats del tot coherents amb el que hem anat coneixent amb d'altres enquestes:

- la candidatura de Junts x CAT que encapçala el president Puigdemont ja s'ha situat clarament com la primera en inteció de vot a Catalunya.

- la segona posició en intenció de vot a CAT és al PSC, amb el candidat José Borrell.

- la tercera posició per a ERC

Junts per CAT recupera molt vot que el 28A va tenir ERC, una quarta part, al voltant de 250.000 votants. Al mateix temps té vot del 28A provinent d'altres formacions, com Front Republicà: de la que es queda la major part dels cent mil vots que varen tenir. 

Això projecta, només a Catalunya, uns 900 mil vots per a Junts x Cat, el que assegura, ho podem dir amb convicció, l'elecció com a eurodiputats per al MHP Puigdemont i per a l'HC Comín. Que la consellera Ponsatí també obtingui l'elecció com a eurodiputada en aquests moments depèn de dos factors:

- quina sigui la participació en aquestes eleccions i, per tant, quants siguin els vots necessaris per obtenir un eurodiputat. Les darreres eleccions europees, any 2014, la participació fou del 45,84% i cada eurodiputat va necessitar uns 300 mil vots. Però és del tot segur que la coincidència d'eleccions europees i municipals farà pujar la participació, de manera que "s'encarirà" cada eurodiputat. Fixem-nos que amb una participació com la del 2014 el 3r eurodiputat de JxCat semblaria molt probable. Tanmateix, l'increment segur de la participació projecta que no siguin 300 mil vots els necessaris, sinó més aviat entre 350.000 i 375.000 vots, potser 400 mil en hipòtesi màxima.

Un segon factor en aquest mateix àmbit de la participació i el "cost" de cada eurodiputat és la incògnita sobre si hi haurà una participació diferencial a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol. En ser circumscripció única, si això passés, com ja va passar el 28A, els vots indepes a Cat els rendibilitzaríem més.

- el segon factor que pot ser decisiu perquè la consellera Ponsatí sigui la 3a eurodiputada escollida a la llista de JxCAT serà la incògnita sobre els vots que aquesta candidatura pot tenir a la resta de l'estat. Insisteixo, al ser circumscripció única, vot possible a les Illes (on ja s'han fet manifestos en suport de la llista), al País Valencià, a Andalusia, a Euskal Herria, també a Madrid... vot de radicalitat democràtica, vot de protesta, vot de solidaritat... ni que sigui en petites dosis pot fàcilment acabar sumant 100 o 150 mil vots més a nivell de tot l'estat.

Així doncs, tot i que ara mateix a JxCAT ja tenen segura l'elecció de Puigdemont i Comín, l'elecció de Ponsatí dependrà de quina sigui la participació general, de com sigui la diferencial CAT-ESP i dels vots que pugui rascar la candidatura arreu de l'estat.

Fins ara totes les enquestes havien projectat un triple empat entre ERC- JxCAT i PSC, però ja es veia que hi havia tendències molt diferents. ERC va situar-se molt forta a l'inici, quan JxCAT no tenia configurada la candidatura, i des de llavors ha anat perdent intenció de vot. JxCAT, pel contrari, només fa que guanyar-ne.

El PSC viu una situació similar: a remolc dels resultats del 28A, veu consolidades i creixents les seves expectatives de vot. Recordem que a CAT el PSC va quedar a uns pocs milers de vots d'ERC, que és qui va guanyar. Les expectatives del PSC es reforcen per una confluència simultània de transvassament de vot de dos orígens molt diferents: vot procedent dels Comuns i vot procedent de Cs. Per això es projecten pel damunt d'ERC. I per això, segons quin sigui el volum d'aquesta transferència de Comuns i de Cs, Borrell és l'única opció unionista d'evitar la victòria de Puigdemont a Catalunya.

Pel que fa a ERC, l'elecció de l'HC Junqueras està assegurada. A nivell estatal, a més, l'aliança amb Bildu a EH i amb Bloque a Galiza els proporcionarà molt vot.

La situació serà que a nivell de CAT guanyarà Puigdemont, però a nivell de tot l'estat segurament Junqueras quedarà mica pel davant. L'important, tanmateix, és el triomf del President Puigdemont a CAT, que és segura l'elecció com a eurodiputats de Puigdemont, Comín i Junqueras, i que es pot estar a prop també de l'elecció de la Clara Ponsatí.

Tot plegat podria projectar a Catalunya un % de vot superior al 50%.

Aquesta visió que proporciona l'enquesta de GAPS és del tot coherent amb les dades d'un parell d'enquestes d'àmbit estatal que hem conegut els últims dies. En una Junts x Cat tenia una intenció d vot a nivell estatal del 3,3%, i ERC del 3,8%. En una altra, JxCAT 3,7% i ERC 4%.

Fixeu-vos que ERC s'hi presenta en coalició amb Bildu i amb Bloque. Per tant, en aquest 3,8-4 s'hi recull el vot de tota l'aliança. JxCAT s'hi presenta en solitari, de manera que aquest 3,3-3,7 pràcticament tot podem presumir és a CAT...

12 de maig 2019

Eleccions europees i municipals BCN del 26M: anàlisi enquestes CEO, CIS, LV i altres...

Dues setmanes per a les eleccions europees i municipals. S'acumulen les enquestes. S'acumula informació sòlida, coherent. I s'acumula també "biaixos" que ens cal tenir en compte per valorar el conjunt de la informació.

Ara mateix tenim damunt la taula 2 enquestes molt sòlides: la del CIS sobre europees i Barcelona i la del CEO sobre europees, i una darrera, d'avui mateix, la de La Vanguardia, sobre municipals Barcelona, que com passa amb la majoria de mitjans, no supera els mínims de transparència amb la informació que faciliten per poder-la valorar. I l'absència de transparència normalment vol dir coses a amagar, estar exposats a possible manipulació.

Permeteu-me començar aquesta anàlisi amb alguns recordatoris tècnics i conceptuals:

- les enquestes del CEO són les millors que es fan a Catalunya. I també ho són, a nivell estatal, les del CIS. Entre d'altres coses perquè són les més transparents. Tenim un accés total a les seves dades, a les de la mostra... a tot. Per tant, i recordant sempre que estem davant UNA ENQUESTA, la informació que ens proporcionen és la més valuosa.

- la composició de la mostra, és a dir, l'assegurament de la seva representativitat és absolutament clau. En termes d'intenció de vot això és especialment sensible. Què vull dir? Les mostres, per més bé que les dissenyem, poden tenir biaixos. Així, l'enquesta ens aporta una informació primària, com és la intenció de vot directe entre els enquestats, és a dir, totes les persones que formen la mostra. Quan som conscients dels biaixos que té la mostra, els corregim sobre aquesta intenció de vot directe, per ajustar-la i evitar aquests biaixos. És el que es coneix com a "cuina", que és una operació tècnicament necessària. Què passa? Doncs que en ocasions això no es fa, no es corregeixen els biaixos, i només es dona la intenció directa de vot, i això cal tenir-ho molt en compte. I una segona cosa, que d'aquí li ve la mala fama de la "cuina": les males enquestes, les que estan fetes per manipular i no per informar, l'aprofiten amb aquesta mala i perversa intenció. També cal estar-ne previnguts.

- la informació de les enquestes que més valor ens aporta és aquella que ens permet identificar tendències i aquella que és coherent amb la resta d'enquestes que tenim a l'abast. Quan diferents enquestes ens assenyalen una mateixa cosa, això vol dir és una dada coherent, i per tant sòlida. De la mateixa manera, no hem de mirar estàticament les enquestes, sinó en la seva comparabilitat i evolució en el temps.

Fetes aquestes prèvies, quina és la informació més sòlida, més consistent, que ens estan aportant aquestes enquestes que ara mateix tenim públicament davant nostre?

Eleccions europees:

El CIS i el CEO aborden les eleccions europees, però les seves dades no són comparables, perquè només amb la info pública no he pogut accedir a territorialitzar l'enquesta del CIS. Per tant els seus % són estatals, mentre que el CEO, òbviament, només té dades de CAT. Hi ha una altra dada a tenir en compte: el diferent moment en el que estan fetes, en el que està fet el treball de camp de cada enquesta: en el cas del CIS és una enquesta "antiga", iniciada a finals març i acabada abada abans eleccions 28A, i en el cas de CAT, abans que Cs i PP impugnessin la candidatura del President Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí, amb el serial judicial que comportà per intentar evitar es poguessin presentar; en el cas del CEO és una enquesta recent, feta després eleccions 28A.

Tant CIS com CEO asseguren l'elecció dels dos caps de llista independentistes, del President Puigdemont i del vicepresident Junqueras. I fins aquí podem llegir del CIS per a les europees. Un CIS que "curiosament", pregunta pel candidat Junqueras, però no pel candidat Puigdemont. En fi.

El CEO sí que en canvi ens aporta valuosa informació de les eleccions europees a CAT. Anem a veure què hi trobem:

- el CEO pronostica un triple empat entre ERC-PSC i Junts, amb un 22,5%, un 22,2% i un 21,2% respectivament.

- aquest triple empat és conseqüència de diverses dinàmiques polítiques confluents, d'entre les que destaca la rapidíssima i contundent força amb la que ha aixecat el vol la candidatura europea de Junts per Catalunya. Passa d'un 12,05% el 28A a, una setmana després, aquest 21,2% de l'enquesta CEO.

- Aquest 26M sembla que entre l'independentisme s'inverteixen els papers en relació al 28A. Si ERC el 28A fonamenta el seu resultat electoral, la seva victòria, en la fidelitat del seu votant i en aquests aproximadament 250 mil vots que va rebre procedents de JxCAT, ara la perspectiva és totalment diferent. JxCAT presenta la més alta fidelitat de vot (82,5%) i ERC la més baixa (52,4%).

- la transferència de vot d'ERC cap a JxCAT és molt gran, fins al punt d'esdevenir, ja a 2 setmanes de les eleccions, un 26% del vot que tindrà JxCAT, que a més a més és la formació que més vot arrossega "d'altres", que hem de pensar és vot que va tenir Front Republicà

- ERC, a més a més d'aquest votant del 28A que ja ha decidit votar JxCAT, té més d'un 30% de la resta dels seus votants indecisos

- PSC fonamenta estar en aquest trio per la seva capacitat d'haver-se posat a rebuf de l'onada de vot cap al PSOE del 28A. Conserva el vot del 28A i segueix rascant miqueta de diferents fonts.


Així doncs, l'escenari europeu sembla molt clar té una força emergent, que és Junts per CAT, que recull vot de manera molt intensa d'altres formacions, reté tot el seu vot i no para de créixer, mentre ERC perd molt vot i encara en té més d'indecís. L'actual triple empat és, així, un miratge. En res la situació a Catalunya serà una pugna entre Puigdemont, que, amb JxCAT, recull vot de tot l'independentisme i Borrell, que manté el vot PSC del 28A i segueix recollint un cert vot útil espanyolista i dels Comuns.

Una última dada que reforça i molt aquesta visió. Tot i que no són mai font primària de la informació que faig servir, aquesta setmana vaig estar mirant el que en relació a les europees projectava un web temàtic d'enquestes a nivell estatal, que té un panel mensual. Amb totes les precaucions del món, però ho esmento perquè la info és plenament coherent amb la resta de dades que tenim, en l'evolució d'aquest panel, Junts x CAT creixia en vot total (els càlculs els vaig fer jo a partir de projectar els percentatges de les diferents lectures) 400.000 vots en un mes...

MUNICIPALS BARCELONA
Si per a l'anàlisi de les europees bàsicament hem treballat amb dades del CEO, per a les municipals treballarem amb dades del CIS, recolzades per altres que hem conegut com enquesta El Periódico o enquesta La Vanguardia.

Quin és l'escenari que projecten totes les enquestes a Barcelona?

- Fortalesa d'ERC. Crec que a hores d'ara ja podem dir que a ERC molt difícilment se li escaparà la victòria a Barcelona. És evident que el factor marca consolidada està tenint un gran pes en la decisió de vot entre els independentistes. Fa moltes enquestes i molt diverses que ERC manté la força electoral que a Barcelona va exhibir ja el 21D, quan, recordem, va quedar pel davant de JxCAT.

- Els Comuns: tot i que la majoria d'enquestes, inclòs el CIS, encara mantenen a Colau en la pugna electoral, crec que això ja tenim prou dades per veure que no és així, que els Comuns i Colau estan en reculada clara d'expectatives de vot. Després, de manera integrada amb un altre fet detectat en la projecció de JxCAT, ho analitzaré, ho explicaré amb detall.

- Junts per CAT va amunt, però sembla li costa aixecar el vol amb la força de les europees. Tot i que el resultat del CIS infrarepresenta les opcions de JxCat, amb tota la informació que a dia d'avui tenim està molt lluny de poder-se situar en condicions de disputar la victòria a ERC. El dubte el tenim en fins a quin punt el resultat de JxCAT serà prou contundent com per fer pràcticament inevitable constituir un govern municipal independentista o no ho serà prou i deixarà les mans lliures a ERC per reeditar els seus tripartits.

- PSC: segueix pujant, estirat, empès, pels bons resultats del 28A. Recupera vot dels Comuns i vot moderat que li havia marxat cap a Cs. Però en cap cas amenaça la victòria d'ERC

- Valls: apuntala el seu fracàs. Només dues incògnites: concentrarà prou vot fatxito com per millorar resultats de Cs i fer fora PP de l'Ajuntament... o PP resistirà a costa de fer més gran el fracàs de Valls?

- CUP: difícilment tindrà un resultat que els permeti tornar a tenir representació a Barcelona. Les últimes enquestes de BCN que hem pogut treballar, totes els deixen fora. Tanmateix, jo crec que deixar-los fora ara és prematur. Segons el CIS, que és una molt bona enquesta, té un 3,2% d'intenció de vot directe. Sí, està lluny encara del 5% que cal per entrar, però és que segons CIS no s'aprecien fugues de vot significatives en altres direccions. Si té, en canvi, un 25,8% d'indecisos. Si els mobilitza, podria arribar a entrar.

- Graupera: zero possibilitats d'entrar, cap ni una. Ni El Periódico, ni CIS, ni avui La Vanguardia no els atorguen cap possibilitat. No és cap conxorxa, és un reflex demoscòpic d'una opinió social. Però tenint en compte que aquesta candidatura creix en la negació de l'evidència, en un projecte redemptorista, se'ls fa molt difícil d'entendre que quan, sistemàticament, a cap enquesta no arriben al 3% d'intenció de vot, això significa estan a anys llum de tenir els vots necessaris per acostar-se al 5% que cal per entrar.

Per acabar: dos apunts tècnics molt rellevants sobre l'enquesta del CIS pre-electoral de les municipals de Barcelona:

Primer apunt: el tractament -o no- dels biaixos de la mostra i la seva influència, el cas de l'enquesta CIS en relació a les municipals de BCN.

Quan una enquesta no "corregeix" els resultats de vot directe que obté, i en aquest cas per a les municipals el CIS no ho fa (sí per a les europees) una manera molt ràpida que podem tenir de veure possibles biaixos en una mostra i de la seva possible afectació en la projecció electoral és mirar el record de vot de la mostra de l'enquesta i el vot real que hi va haver.

En fer-ho, és quan s'evidencia que sí hi ha biaixos importants i que afecten, en dos sentits diferents, a les valoracions fetes sobre posició de Comuns i sobre posició de Junts per CAT:


Per què? Mirem el record de vot de la mostra de l'enquesta i comparem-lo amb els resultats.

El 2015 va guanyar la Colau, amb 2 punts de diferència, en el % de vot, sobre Trias. Doncs bé, a la mostra de l'enquesta del CIS hi ha més del doble de votants colauers que de CiU/JxCAT, i aquell diferencial de 2 punts, és de 16 punts.

I el percentatge de vot d'ERC, el 2015, en relació a CiU/JxCAT va ser de la meitat, onze punts inferior. Doncs bé, a l'enquesta del CIS hi ha 6 punts més de percentatge de votants d'ERC que de JxCAT.

La representativitat d'una mostra no l'hem de mirar a partir del record de vot, però analitzant el record de vot de vot, quan no es corregeix la intenció de vot directe, sí obtenim info clara sobre situacions de sobre-representació i d'infra-representació a la mostra.

 - així, per a mi no era correcte interpretar, com tothom ha llegit, que els Comuns estiguin en condicions de disputar l'alcaldia a ERC, perquè la projecció de resultats dels Comuns a l'enquesta és "massa alta", estan extraordinàriament sobre-representats. A gairebé totes.

- l'altra afectació, sobre Junts per CAT, és en sentit contrari: tot i que el CIS ja dibuixa un aixecar el vol de la candidatura de Quim Forn i Elsa Artadi, si atenem a la seva gran infra-representació a la mostra, les seves expectatives crec que són significativament superiors a les que projecta en la seva estimació de vot el CIS, perquè només és vot directe.


Segon apunt tècnic: es recull la intenció de vot a totes les formacions polítiques?

Sí.

El dia que vam conèixer els resultats de l'enquesta CIS vaig fer un parell de tuits comentant-los. Apuntava el que avui he desenvolupat. Al dir això de que Graupera tenia zero opcions d'obtenir representació (com en totes les ja moltes enquestes que hem conegut), ràpidament aquest exèrcit que sempre té disposat a defensar el líder suprem i a acusar tothom que no li ret pleitesia de ser un venut, un paguita, de participar d'una conxorxa mundial contra ells, etc etc etc van saltar a dir que no es preguntava per Graupera ni per Primàries i que per tant no es recollia l'opció de vot, que tot era només part d'aquest pla mundial per silenciar-los.

A veure, amb tota la mandra, però amb tota la voluntat de ser el màxim de pedagògic possible: a les enquestes, la resposta a la pregunta sobre què es votarà és el que es coneix com a una resposta "espontània", és a dir, no se li passa a l'enquestat una llista, no se li va preguntant partit a partit, fins que diu "aquest". Els enquestadors tenen una llista que els ajuda únicament a identificar i codificar la resposta lliure (espontània) de l'enquestat.

El CEO, per exemple, en el seu qüestionari, ho explica així:

P35. En les eleccions al Parlament Europeu, convocades pel proper 26 de maig a quin partit o coalició votarà? Espontània.Precodificacióenpantalla.NOMÉSUNARESPOSTA

Quan un partit dels que diu l'enquestat no està a la llista amb la que l'enquestador treballa, no es desestima mai, s'apunta a "l'altres" i hi ha unes regles de codificació i imputació molt i molt clares. Seguim per exemple amb la manera com ho explica el CEO, que és molt didàctica:

80.Altres partits (PROGRAMADOR/A: REGISTREU LITERAL)

PROGRAMADOR/A: Tots els partits polítics amb representació parlamentària tenen un codi i apareixen a les taules estadístiques. Les formacions polítiques extraparlamentàries que obtenen més de l’1% de resposta en una onada se’ls assigna un codi. Totes les formacions polítiques (parlamentaries o no) apareixen a les taules estadístiques si % de resposta >1%. Les extraparlamentàries apareixen a l’informe de resultats si % de resposta > a algun dels partits amb representació parlamentària

El CIS ha fet més de 700 enquestes PRESENCIALS a Barcelona. Una enquesta presencial sempre és molt completa i intensa. Per tant, tot el vot cap a Graupera, Primàries, el nom que sigui, que els enquestats hagin dit a l'enquestador, haurà estat recollit.

I el % de vot a Graupera o Primàries o com sigui, senzillament no surt a la llista perquè el % de respostes ha estat molt baix. Fixeu-vos que entre tots els "altres", només un 0,6% d'intenció de vot directa sobre cens, un 0,9% en vot + simpatia. Uns percentatges que, sobre vot vàlid ens poden projectar, amb una participació normal, a un 1,5% o 2,5% del vot.

I això imputant tot l'altres a Primàries, que no ho hauria de fer, perquè una part ve de C's. Però m'és igual, s'identifica clarament que l'altres inclou aquest vot a Graupera pels petits % de vot provinents de JxCAT, ERC i CUP.

Per tant, sí, està comptat. No hi és el nom perquè el seu % de vot és molt baix, perquè, a l'igual que en la resta d'enquestes que hem tingut, i ara ja en són unes quantes, no tenen cap opció d'obtenir representació, d'arribar al 5% del vot que els permeti entrar a l'Ajuntament. S'estan movent entre el 2 i el 2,5 per cent de vot, entre els 20 mil i els 30 mil vots. A anys llum del que caldrà per arribar al 5% i obtenir representació.

El 28A hem tingut, a més, el cas de Front Republicà. Les seves expectatives electorals eren millors, perquè a banda de la seva solidesa a les enquestes, només els calia un 3% de vot per entrar per Barcelona. L'increment de 18 punts en la participació els va deixar fora, i dissortadament més de cent mil vots indepes no van poder entrar en el repartiment de força representativa entre l'independentisme i l'unionisme, els vam perdre. Amb aquests 20-30 mil vots de Graupera passarà igual. Dit això, que tothom sempre voti el que vulgui o cregui, per convicció, no per càlculs, tot i que sí amb tota la informació, of course.

Pues eso es todo, que no ha estat poc. Seguiré analitzant enquestes interessants a les que tingui accés!

DONEC PERFICIAM!
PS: per cert, per al trollisme habitual, crec que sóc prou transparent quan estic expressant opinió i quan estic fent anàlisis tècniques, com és el cas d'aquest post i de la majoria dels que analitzo enquestes


8 de maig 2019

Municipals Barcelona: anàlisi de l'enquesta de El Periódico, coherència i solidesa amb 28A i altres enquestes

Avui dimarts El Periódico ha publicat una nova enquesta electoral sobre les eleccions municipals a Barcelona ciutat.

És una enquesta feta per GESOP. Malgrat que totes les enquestes d'aquesta empresa tenen per a mi un biaix incomprensible (és una manera de dir-ho) cap a les formacions polítiques de "les esquerres" (ERC, Comuns i PSC), els seus resultats són interessants de comentar, per dues raons fonamentals: tenim més enquestes amb les que comparar i valorar la coherència, i per tant determinar els elements més sòlids que ens aporta, i, segon element, perquè també tenim els molt recents resultats electorals del 28A, que ens permeten enfocar molt millor el zoom de les dades que projecta l'enquesta.

A partir de tots aquests elements, quines són les principals claus polítiques i demoscòpiques de l'escenari electoral a la ciutat de Barcelona de cara al 26M?

- La primera qüestió de fet és i serà sempre per a mi la més rellevant i alhora la més incomprensible. Ara mateix, si ERC no s'hagués negat en rodó a treballar i presentar una candidatura independentista el màxim d'unitària possible, que per a mi vol dir aplegant les mateixes formacions polítiques que governen conjuntament, juntes, la Generalitat de Catalunya, a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, l'independentisme tindria assegurat al 100% tant el triomf electoral com el govern de la ciutat.

- La segona qüestió és que en termes exclusivament de partidisme, d'avançar en l'objectiu d'hegemonia de partit, les coses a ERC, per ara, no li van malament. Tant pel que fa al que diuen les enquestes, també la del GESOP, com dels resultats electorals, ERC presenta una alta fidelitat de vot i la seva lluita per l'hegemonia de partit sembla ha arrossegat a una part dels votants de Junts per Catalunya i de la CUP. No hi ha cap transferència significativa de la resta de sectors d'electorat que no siguin independentistes, és a dir, que tota la cosa d'eixamplar la base no és a nous indepes, sinó concentrant vot d'indepes que abans podien votar altres coses. Tanmateix, l'enquesta GESOP per a El Periódico ja apunta clarament el seu estancament i les seves fisures. Malgrat això, la dada, a dia d'avui, i amb tot el que tenim, és que ERC, tot i aquestes amenaces prou visibles, ara mateix té unes expectatives electorals favorables.

- La tercera dada de l'enquesta i dels resultats 28A és que allò que fa uns mesos s'apuntava de la crisi de vot dels Comuns, semblen haver-la superat. El seu resultat el 28A està molt per sobre del que projectaven les enquestes, conseqüència d'haver recuperat part del vot que van perdre el 21D. Aquest 28A, en relació al 21D, han rebut vot bàsicament de votants de Cs i d'ERC. I tot i que en moltes direccions (Cs, PSC i Front Republicà), les seves transferències han estat inferiors a la recepció. Malgrat això, i amb molt més alta participació, està lluny del vot que tenia abans del 21D. L'enquesta GESOP per a EP projecta una fortalesa potser excessiva. Tanmateix, podrien tornar a estar a la partida electoral.

- Junts per Catalunya, com és habitual en les enquestes GESOP, és la víctima propiciatòria dels seus biaixos mostrals. Tanmateix, amb totes les dades que tenim, podem projectar tres coses molt diferents de les dades de l'enquesta en relació a JxCAT:
  •   Per una banda, dues evidències: l'evidència del que fins ara ha estat la seva dificultat per retenir el seu antic electorat, i l'evidència de la significativa transferència cap a ERC i d'indecisos d'aquest antic votant. 

  • Per una altra banda, malgrat això, ni de lluny aquesta baixa fidelització ni aquestes transferències tenen el volum que assenyala l'enquesta GESOP. Cap enquesta, cap, ha situat la fidelització de vot a JxCAT en el 25% que projecta GESOP. De fet tant la resta d'enquestes conegudes, així com els resultats del 28A a Barcelona projecten una fidelitat de vot en relació al 21D d'entre el 50 i el 60%, o sigui, el doble del que atribueix El Periódico. Com deia, és una constant en GESOP els seus biaixos de mostra que minoritzen sistemàticament l'espai polític de JxCAT.
  •   Com a tercer element, fins i tot amb aquesta consideració dels biaixos de GESOP, l'enquesta no pot dissimular que JxCAT està en fase remuntada. No podem saber l'abast que tindrà aquesta evidència que és un espai polític aixecant el vol, però sí podem situar-ho clarament com a element clau en qualsevol anàlisi.
Així les coses, només tenint en compte el biaix GESOP en relació a la fidelitat de vot, ja tenim que la projecció de resultats de Junts per CAT l'hauríem de situar molt per sobre del que projecta El Periódico. Aquests 5-6 regidors que atribueix l'enquesta són més aviat 7-8 regidors.

- Valls: el fracàs de Valls serà dels que faran època. No hi ha manera que remunti a cap enquesta, tampoc a la de GESOP per a EP. Des d'aquest punt de vista, la coincidència de totes les enquestes que hem conegut és absoluta, de manera que són dades plenament coherents, i per tant, consistents. Cs va tenir, les municipals del 2015, uns 77 mil vots. El 21D, tanmateix, el vot útil unionista cap a Cs els va projectar pel damunt dels 200 mil vots a BCN ciutat (218.000). És en aquest punt que Valls es llença al que creu serà un passeig triomfal. Aquests resultats de Cs el 21D li proporcionaven un marge de més de 40 mil vots en relació a la força més votada a BCN el 2015. Els seus estrategues pensaven a més que si a això s'hi afegia possible captura de vot de PP i de PSC, el camí de Valls cap a l'alcaldia de BCN seria "une jour de gloire".
Però ja fa temps que les enquestes van punxant aquest conte de la lletera, i el 28A els Cs de Valls, en relació al 21D, han perdut a BCN la friolera de més de 120 mil vots. O sigui que ara mateix només estaria uns 25 mil vots pel damunt del trist resultat de Cs del 2015. I això també ho reflecteix l'enquesta GESOP amb claredat i coherència. Li projecta una mica de creixement en relació a Cs 2015 i... ça c'est fini! La delirant ultradretanització i xou de vergonya aliena que diàriament protagonitzen Arrimadas & cia ha provocat l'estampida entre el seu electorat més moderat, que el tenien. O sease que eso es todo. Ciao. Au revoir! Adiós muy buenas. Hasta luego Lucas! Bon vent i barca nova, Valls!

- PP: el PP es resisteix agònicament a desaparèixer. Està en aquest segment de vot de la residualitat, com ja va passar amb les municipals 2015, com va passar el 21D... però segueix tenint una mínima consistència, segurament associada a ser un partit votat majoritàriament per gent gran, poc procliu a canvis. I de fet el 28A recupera. Així les coses, la prudència de GESOP en relació a si entrarà o no a BCN és normal. Com sempre a totes les enquestes des que el PP existeix, el seu electorat s'amaga. Això ho sabem tots. Per això és un factor que sempre es té en compte en les projeccions que se li fan. No és un electorat dels que treu pit en relació a la seva opció des del moment de despenjar el telèfon per respondre i que li diguin és una enquesta. I la recuperació de vot del 28A fa coherent la projecció que fa GESOP. Li anirà just, però sembla haver superat l'enfonsada que es projectava mesos abans a la resta d'enquestes. Tanmateix, el factor Bou és d'una imprevisibilitat tal que tampoc no podem descartar ell mateix aboqui el PP a la desaparició, provocant una nova fuga cap a Valls.

- El PSC, a l'enquesta GESOP, al meu entendre clarament cavalca damunt l'impacte del 28A. Després d'un ostracisme demoscòpic molt contundent aquests darrers mesos, per primera vegada treu el cap projectant creixement. Un creixement que resulta coherent si mirem els bons resultats que ha obtingut el 28A a BCN. Consolidarà expectatives Collboni o tot plegat ha estat un miratge, per haver concentrat vot en unes circumstàncies molt concretes, com eren les del 28A, davant l'amenaça del trifachito? Veurem...

- CUP. Les expectatives de la CUP a Barcelona ja fa temps van a la baixa a totes les enquestes, i en aquesta de GESOP és potser el moment més baix que se'ls hi ha projectat. Sens dubte també la seva absència del 28A hi fa, però atenent al públic CUP, no passaria de ser una explicació marginal. Sembla clar que a Barcelona l' "arranització" o "endavantització" de la CUP els ha començat a passar factura. Ara mateix jo crec, com GESOP, que difícilment tornarà a obtenir representació a l'Ajuntament de Barcelona, tot i que no ho podem descartar. Manté una part significativa del seu votant, i així, d'acord a totes les dades que tenim, pot projectar una intenció de vot entre els 40 i els 50 mil. Situar-se sobre els 50 mil els pot permetre, segons quina sigui la participació, entrar pels pèls. Però situar-se per sota dels 50 mil, en un escenari d'increment de la participació en relació al 2015 com a tot arreu s'està projectant, els deixaria fora amb tota seguretat.

- Primàries del senyor Graupera no tenen ni la més mínima opció d'entrar a l'Ajuntament de Barcelona, d'obtenir representació. Després dels mesos i mesos que porten promocionant-se, després de la injecció de pasta de l'ANC i d'haver-los donat tota la cobertura mediàtica i social perquè es projectessin, les seves expectatives de vot freguen el ridícul.

La proposta política del sr. Graupera i els seus en tots aquests mesos no ha aconseguit sortir de la residualitat a cap enquesta. Estan a anys llum d'acostar-se al 5% que necessiten per poder entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Per a una proposta bastida sobre la hipermotivació dels que hi donen suport, a partir de l'estigmatització de tot i tothom que no són ells, d'aquest discurs redemptorista, segons el qual la salvació (la independència) només es pot assolir a través d'ells, per la seva intercessió, i de ningú més... per a una proposta així, amb els mesos que fa que intenten fer-se un espai entre l'electorat, aquest 2,1% és ridícul. Front Republicà, i el seu discurs positiu i compromès va situar-se, només en un parell de setmanes i pràcticament sense recursos, en el 2,5%-2,8%, a les portes del 3% que necessitaven, que els hauria donat un diputat, però l'augment en 18 punts de la participació els va deixar fora. El 2,1% de Graupera, després de tants mesos, i després de la descomunal inversió feta per l'ANC per catapultar-lo, el manté a 3 punts (més del doble dels suports que fins ara ha obtingut) d'arribar al 5% necessari per obtenir representació.

O sigui, que, com al Valls, bye bye, hastaluegolucas. Zero possibilitats. S'estan movent en un segment entre els 20 mil i els 25 mil vots. 30 mil en el màxim màxim. Menys de la meitat dels vots que caldran per, si la participació no es dispara als nivells del 21D o del 28A, obtenir representació. I ells, això, ja ho saben.

Apa, doncs fins aquí aquesta anàlisi de l'enquesta GESOP de El Periódico combinada o ajudada a interpretar i situar en els seus elements més sòlids i coherents a través dels resultats del 28A i d'altres enquestes prèvies. Seguirem analitzant les enquestes que vagin sortint!


DONEC PERFICIAM


2 de maig 2019

SOUND OF SILENCE. EL SO DEL SILENCI. SILENCIS ATRONADORS

Preàmbul:
Fa uns mesos vaig publicar a aquest bloc per primera vegada un escrit diferent. Era un escrit que formava part d'un conjunt de relats que algun dia m'agradaria publicar. No són escrits d'anàlisi política, no són escrits que s'assemblin a cap altre dels que he publicat al bloc. Són escrits pensats i executats com a relats amb pretensió literària.

Tampoc no són una història. Poden ser moltes històries. I tot i que sempre tenen una base de vivència, no necessàriament és meva i la combino amb elements narratius diversos, inclosa evidentment, la ficció. En alguns relats més que en uns altres. Així, suposo, és la literatura. Avui aquí us deixo, publico, un segon d'aquests relats... (trobareu l'explicació de per què ho faig al final, després del relat)
-------------------------------------------------------------------------------------
CAMINOS, HUELLAS Y SILENCIOS
 
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.


Machado era como una franja tras la cual solamente algo prohibido. Lo sé por los discos de mi padre. Escucha, nene, me decía. Era Serrat, cantando a Machado. Después estaba mi padre y sus cosas, que todas cobraban forma en una sonrisa de confianza y silencio ante nosotros y de extrañas apariciones, desapariciones, y visitas, y llamadas. Con el hermano que me seguía establecimos ciertos vínculos de causalidad entre la presencia masiva de los antidisturbios de los grises en el cuartelillo de la ciudad satélite y las ausencias de papá. Más tarde ya todo se supo. Entonces sólo aquel "escucha, nene"

-murió el poeta lejos del hogar...

"Por qué murió lejos del hogar?" preguntaba. "Se tuvo que ir" respondía mi padre. "La guerra".

Lo recuerdo hoy, aquí, en Cotlliure, ante la tumba de Machado, el poeta que murió lejos del hogar. Mi novia me abraza. No está acostumbrada a verme derramar lágrimas.

Me pregunta, precediéndolo de un "tonto" lleno de amor, con el que quiere sacar tensión al momento, qué me pasa. No respondo.

"Por qué me has traído aquí?", me insiste.

Lee en mis silencios todo lo que no sabe de mi, pero intuye.

"Qué saben de mi", me pregunto yo.

No, no hay sendas que nunca se hayan de volver a pisar. Es mentira. Eso he venido a desahogarme ante la tumba de Machado.

Hoy yo tendría que estar en Barcelona, en un acto al que me habían invitado pero la autoridad no me permite asistir.

Yo crecí en los grupos de jóvenes de la parroquia. Compromiso, revisión de vida, vivir la fe. Hasta que un día cambié mi compromiso con la fe por un compromiso con la independencia de Catalunya. Mi fe y mi vivencia de esa fe me había estructurado una arquitectura de valores que siempre mantuve compatibles. La no violencia. La solidaridad.

Pero pasaron muchas cosas. Aquellos años 80 y 90 el independentismo era casi testimonial. Todos nos conocíamos por el nombre. Incluso cuando nos enfrentábamos entre nosotros. Y Barcelona era una jungla por la que frecuéntemente nos movíamos como presas de una violencia política fascista que actuaba impunemente. En la Facultad. En la calle. Acumulaba amenazas de las que no podía dar cuenta a nadie. Te hacías fuerte, pero eras igualmente vulnerable a sus cacerías. No eras como ellos, pero intentabas no te vieran débil. Cuando no te ven débil, eres más fuerte. Entré a formar parte de los voluntarios de seguridad que velaban por el normal desarrollo de diferentes actos independentistas.

De aquella época acumulé ser víctima de tres palizas, una vez la nariz rota y que me saltaran dos dientes. Nunca ninguna denuncia. Para qué? La connivencia entre la policia española y la ultraderecha era total. 

Yo conservaba, como un último cable con aquello en lo que me crié, contactos con el mundo de la Iglesia. Alguna vez me escapaba unos días al interior del monasterio de Montserrat. Y ahí me veía cara a cara con mi otro yo.

Pero lo cierto es que me escapaba más frecuentemente al País Vasco. A emborracharme, seguro, en las herrikos. A conciertos. A manis. Conoces gente, aunque no lleguen a ser tus amigos, si suficiente para quedadas, movidas, etc. Un día ves por la tele que algunos de esos que conocías los han detenido. Te acojona, pero al fin y al cabo tu no has hecho nada.

Hasta que un día detienen a un amigo de Barcelona. Y lo encarcelan. Nos carteamos. Y lo voy a ver, de acuerdo con la familia, varias veces a la carcel, en las varias cárceles por todo el estado español donde lo tuvieron. Esas visitas fueron mi primer y único contacto con el mundo carcelario. Las horas de viaje. Las miradas desafiantes de los carceleros al saber a quien visitabas. El frío del vidrio separándote de tu amigo. El verlo levantarse, siguiendo las órdenes de los carceleros y alejarse a ese interior lejos de nuestra vista, cruzando el umbral de la puerta mientras aún se gira para una última mirada hacia nosotros, hacia lo que era su vida.

Hasta que salió.

Eran los 80 y los 90. Quedan ya lejos. O eso te crees, mirándolos entrado el s.XXI. Hace unos cuantos días, me llamaron unos de esos amigos de mi aún más lejano mundo de los movimientos cristianos, por si quería ir con ellos a un acto religioso en el que intervenían diferentes personalidades eclesiásticas y civiles, incluido el rey. Les digo que sí. A los pocos días me vuelve a llamar uno de esos amigos y me dice: "mira, yo no sé qué has hecho con tu vida que yo no sepa, que no lo hayamos hablado alguna vez, pero de la lista que hemos pasado a la organización del evento internacional, la Guardia Civil nos la ha devuelto con solamente un nombre tachado, el tuyo. No te autorizan".

La senda que nunca se ha de volver a pisar. La miro. Repaso mi vida. Nunca me han detenido. Nunca ningún juicio. Nunca ninguna denuncia. Pero no me autorizan. Qué creen que saben de mi? Qué temen de mi? Qué piensan de mi?

Caminante son tus huellas
el camino y nada más


De alguna manera debo tener huellas esparcidas por mi vida que alguien ha recogido, conservado y etiquetado. Unas huellas vivas en un gran silencio oscuro en algún inaccesible y oficialmente inexistente archivo.

"Por qué me has traído aquí?", insiste ella.

Solamente un silencio que se sabe mejor que una mentira 

(FI DEL RELAT)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Epíleg:
Dilluns es va saber que el President Puigdemont, el conseller Comín i la consellera Clara Ponsatí, aquest tribunal de la Inquisició del s.XXI que és la Junta Electoral, els excloïa de les llistes electorals a les eleccions al Parlament Europeu. No han estat condemnats per res. No demanen la seva extradició. Es mouen amb llibertat per tot Europa. Però, sense necessitat de justificar res, els prohibeixen ser elegibles.

I avui he recordat aquest relat que havia escrit ja fa un cert temps i que guardava amb els altres relats "literaris" que vaig escrivint.

M'ha sobtat pensar-hi tan directament, recordar-lo tan intensament. Per això l'he anat a buscar i ara el publico al blog.

Pel que ha passat i pels silencis davant del que ha passat. Aquests silencis que tot ho omplen. Aquests silencis davant els quals no cal dir res. Ja tot s'entén. Aquests silencis que només són millor que una mentida. Aquests silencis que retronen com una tempesta entre les parets de la buidor partidista.

Silencis que esdevenen petjades inesborrables en el camí i que assenyalen la vergonya dels qui van callar.





29 d’abr. 2019

28A a Catalunya: el triomf de l'estratègia d'hegemonia del partit pel damunt del país

Una primera anàlisi del resultat electoral del 28A a nivell espanyol i a nivell català no ens permet predir com aniran les coses, però sí veure com som i com sembla són les coses.

Les 10 qüestions claus al meu entendre de la situació i l'escenari polític a Catalunya del resultat electoral del 28A són les següents:

- La primera cosa que voldria remarcar, perquè em sap enormement greu, és que Front Republicà no hagi obtingut representació. Crec que és una de les pitjors notícies de la nit. Hi havia qui deia que en treurien 4, això no entrava a cap possibilitat, però sí la d'obtenir un diputat per Barcelona. L'altíssima participació ho ha fet impossible. A mi em sap molt i molt de greu.

Crec que FR és un independentisme necessari. Exigent, però compromès. Crític, però responsable. Per a l'independentisme, en general, és una pèssima notícia que no hagin entrat al congrés.

Dit això, el que ha passat, que més endavant podrem tractar amb més intensitat, és una mostra fefaent de que el "soroll" de les xarxes té molt poc a veure amb la realitat del país, la realitat social. Si per les xarxes hagués estat FR hauria quedat primera fora pel damunt, a distància sideral, de la resta d'opcions independentistes. Tots aquests estupendistes que no paren de sentenciar des de les xarxes, n'haurien de prendre nota.

- El segon element clau del resultat 28A és per a mi absolutament crític: l'independentisme aposta pel partit més que pel país. El gran resultat d'ERC, que d'entrada hauríem de tenir com una bona notícia per a l'independentisme, i pel que hem de felicitar a tota la gent d'ERC, en termes de país potser no ho és tant. Perquè sabem és el triomf del partit per damunt del país. De les dinàmiques de divisió damunt de les de cohesió. És el triomf del FreeJunqueras damunt el FreeTothom. És el triomf del que decideixi el partit damunt el que vam decidir l'1 d'octubre.

Ara ja ho podem dir, tot el que sembla proposar ERC és una rendició pactada (?) amb l'estat espanyol. I el resultat d'aquest 28A ho avalaria.

Sí, ERC va esdevenir en el seu moment pal de paller de l'independentisme, però ara ja tot això és història. Ho ha deixat de ser. Ara només és pal de paller del partidisme. Tot el que fa ERC és en clau de partit. Tot el que proposa ERC és per afavorir la seva hegemonia com a partit polític. Han aconseguit legitimar el partidisme pel damunt del país.

I això a mi em sap molt de greu. Però és una realitat a la que haurem de fer front. Amb aquesta ERC ha desaparegut el "nosaltres" independentista i de país, i ha emergit i s'ha imposat el "nosaltres" de partit, de l'hegemonia del partit. L'únic que trenca, que fa trontollar aquest escenari, és el President Puigdemont, per això tothom el vol liquidar.

- el tercer element clau és el fluix resultat de Junts per Catalunya. Tot i haver desafiat les enquestes, tot i la invocació de la legitimitat de l'1 d'Octubre i del President Puigdemont, el suport electoral ha estat la meitat del suport obtingut per l'independentisme de partit i de la sepultura de l'1 d'Octubre d'ERC.

Em sap greu. Però és el que hi ha. Hi hem de pensar. Un independentisme on és més important el partit que l'1 d'Octubre, el partit que la unitat... és un independentisme sobre el que hem de reflexionar.També sobre les dificultats per articular la proposta política, etc.

- el quart element és que, malgrat millorar resultats en relació a anteriors eleccions generals, l'independentisme no ha aconseguit imposar-se a Catalunya. El pes del vot útil contra l'amenaça del trifachito ha estat decisiu en el resultat global, malgrat l'increment de vot dels partits fins ara considerats independentistes.

- el cinquè element és les mans lliures de Pedro Sànchez: pot fer el que vulgui, pot governar en solitari, pot governar amb Podemos, pot governar amb Cs, pot fer-ho com li roti. Amb la desaparició de l'independentisme èticament i políticament vinculat a l'1 d'Octubre que representen els 15 diputats d'ERC, desapareix tota possible resistència o exigència en l'escenari polític espanyol.

La rendició d'ERC en relació a l'1-O pot no tenir cap retorn dels que s'intueixen pactats, perquè, malgrat el seu resultat, és irrellevant en termes de governabilitat espanyola. Així les coses haver sacrificat l'independentisme pel partidisme d'acord a una estratègia de nova hegemonia política a Espanya i a Catalunya pot no ser respectat per la part espanyola, és a dir, el PSOE, per prescindible.

- el sisè element és la fallida del #noatot L'independentisme ha de saber viure al marge del soroll de les xarxes. Aquesta exigència absolutament descontextualitzada, irresponsable i irracional en relació a l'escenari global independentista ens ha dut a que qui fa d'una rendició independentista en relació a l'1-O el seu projecte polític, és a dir, ERC, hagi esdevingut majoritari. I amb aquesta victòria de l'hegemonia partidista damunt de l'hegemonia del país, no només s'enterra la irracionalitat irresponsable del #noatot, sinó també bona part de les aspiracions de l'independentisme i del que fins ara havíem assolit amb l'1 d'Octubre.

- el setè element, primer en termes humans, és que tots els presos polítics han estat escollits diputats. Són diputats electes n'Oriol Junqueras, en Jordi Sànchez, en Jordi Turull i en Josep Rull, i és senador electe en Raül Romeva. Sens dubte, la millor notícia de la nit! Hauria volgut votar tots els presos. Alguns així ho volien. Uns altres, que són els que han guanyat, no. Malgrat tot, content d'haver pogut votar en Raül Romeva!

- el vuitè element d'aquests resultats és l'entrada en vigor de la submissió des de demà mateix de l'escenari polític a Catalunya a l'escenari polític espanyol. Això ens pot dur a eleccions anticipades a la tardor. Des d'aquest punt de vista les eleccions municipals i europees del 26M seran claus. Si l'independentisme de la no rendició en relació a l'1-O recupera suports, tots els escenaris estaran oberts. Si pel contrari es consolida el suport a ERC, les eleccions seran inevitables.


- el novè element que emergeix amb tota la seva contundència a la vista del resultat electoral a Catalunya d'aquest 28A és la distància entre les xarxes socials i la realitat social. I també aquesta crua realitat que el desgast i la toxicitat atòmiques que alguns propaguen des de les xarxes sortosament té un molt curt recorregut. El microcosmos de les xarxes socials ha quedat ben retrat. Molt soroll i poc més. Mirem d'aïllar els elements de toxicitat d'aquest soroll.

- 10 i últim: l'única lluita que es perd és la que s'abandona. No vam abandonar quan ERC va lliurar l'independentisme al tripartit, no abandonarem ara. Seguim. No ens deixarem arrossegar cap al partidisme, cap a convertir en el gran objectiu polític l'hegemonia partidista. No permetrem ni enterrar ni oblidar l'1 d'Octubre i tot el que va representar. Ens mantindrem per sempre més fidels a aquest poble, i al servei d'aquest poble.

DONEC PERFICIAM

27 d’abr. 2019

Reflexió: els 10 moments clau del postfranquisme que han permès l'independentisme esdevenir hegemònic

Jornada de reflexió. Mentre esmorzo, penso en l'enorme incertesa que envolta les eleccions de demà diumenge 28A. Pel que fa a l'independentisme no ho penso tant en termes de resultat electoral, sinó en com condicionarà la sortida d'aquest moment històric, en termes d'encert... o no.

Llavors he començat a pensar en aquests moments que, en relació a l'independentisme post-franquista, han estat clau, al meu entendre, per a que hàgim arribat on ara som, més lluny que mai.

Com a qüestió prèvia cal situar que l'independentisme existeix, s'ha edificat, sobre aquest substrat més ampli en termes polítics, culturals, històrics... que és el catalanisme, la reivindicació nacional catalana, que ha tingut diferents expressions, projectes, propostes, etc.

En el postfranquisme, el catalanisme el lidera políticament -i contra tot pronòstic davant PSUC i PSC- el nacionalisme pujolista. L'independentisme explícit, com a projecte polític, és testimonial. Ni tan sols aquella agònica ERC en termes representatius d'aquells anys el defensa.

El primer moment clau que explica com hem pogut arribar on som és, per a mi, justament la Crida Nacional a ERC de l'any 1987, en la que conflueixen sectors molt diversos de l'independentisme d'aleshores (sense representació política gairebé enlloc) fent una crida per entrar a ERC i tornar a convertir aquest partit en l'expressió política de l'independentisme català de Macià. És a partir d'aquest moment, i no sense turbulències, que ERC viu una gran entrada de nous militants i dirigents i poc a poc es va situant com aquest referent polític independentista que perseguia la Crida.

Un segon moment o fet que considero cabdal per explicar el que ha fet possible arribar on ara som és l'enorme visió política i estratègica i coratge que varen tenir líders d'aleshores com n'Àngel Colom, en Carod Rovira per part de l'independentisme polític majoritari i en Pere Bascompte per part de TL per posar punt i final a tot el tema de la violència i la quimera de la lluita armada. Fins aleshores havia conviscut un independentisme no-violent (Crida a la Solidaritat, ERC, etc) i un independentisme que defensava la legitimitat de la violència (o la lluita armada) dins de l'estratègia independentista, com a moviment d'alliberament nacional, amb Terra Lliure com a organització armada i un conjunt d'organitzacions que li donaven cobertura política, singularment l'MDT.

El procés de disolució que s'endegà, tot i les moltes tensions, finalitzà amb èxit. Sense aquest èxit ara no seríem on som. Estaríem a anys llum de ser la majoria social i democràtica que som i d'haver arribat a una fita de caràcter fundacional de la nova República com és l'1-O. Tots els moviments independentistes europeus que no tingueren la visió política per fer aquest pas en aquells anys estan ara en infinites pitjors condicions per fer realitat el seu projecte polític. I tots han acabat fent el mateix camí que clarividentment en aquell moment van impulsar i mai no els ho hem reconegut prou uns líders polítics. Líders polítics que, d'altra banda, en aquella convulsió del moment, foren injustament insultats, menystinguts i acusats fins i tot de treballar per a la Guardia Civil. Aquí tenim una altra lliçó important, de com es pot arribar a ser d'injust i miserable...

Així arribem al tercer moment que volia assenyalar: el tripartit.
El catalanisme hegemònic de la CiU de Jordi Pujol col·lapsa amb la segona legislatura Aznar. En aquell moment l'ERC més forta des de l'inici de la "transició" a través d'en Carod s'ofereix a Pujol per algun tipus de pacte, però Pujol el rebutja i queda en mans del PP.

Tot semblava indicar que retirat Pujol el nou líder, Artur Mas, no podria reeditar els resultats del seu precessor. I així va ser, però va aconseguir guanyar, contra tot pronòstic. Malgrat això, i malgrat ERC havia fet campanya equidistant amb allò de "tenim les claus", el tripartit estava signat, i es forma un govern amb PSC-PSOE, ERC i ICV-EUA.

Els dos tripartits van ser un fracàs. Al final d'aquesta aventura ERC va dir, per intentar justificar el que s'havia fet "Hem cosit el PSC al país".

10 anys després aquell PSC presumptament cosit, donava suport a l'aplicació del 155 i manté la repressió a presos i exiliats.

Però el tripartit, més enllà de les declaracions, s'havia impulsat per un motiu o una estratègia oculta. I que en el seu fracàs també trobem bona part del que ha fet possible que l'independentisme ara sigui majoritari. El que impulsava el tripartit era la convicció d'ERC i de PSC que si desallotjaven CiU del Govern, la deixaven fora de la Generalitat, diputacions i ajuntaments, desapareixeria, es residualitzaria, i les seves restes se les repartirien entre ERC i PSC. I tots contents. Si això s'esdevenia, ERC pensava esdevindria el partit hegemònic dins del catalanisme, i seria un partit independentista. I després ja veuríem, cap altre pla més enllà de carregar-se CiU.

Però CiU va resistir. I el 2007 té lloc un quart moment clau per entendre on som: la conferència d'Artur Mas al Palau de Congressos de Barcelona on proclama com a eix central de la proposta política de CiU el "dret a decidir". El fins llavors catalanisme majoritari, no independentista, assumeix l'autodeterminació gradual com al seu nou i inequívoc referent polític. Encara no surt la paraula independència, però el pas és important.

El cinquè moment és quan el TC es carrega l'Estatut. En aquest moment es va trencar qualsevol vincle de legimitat amb el moment fundacional de la transició. És la primera manifestació massiva. Alguna cosa molt fonda s'ha mogut en el ser de la nació, de la societat, del catalanisme. Res tornarà a ser igual.

El sisè moment clau és quan, després de la històrica mani de l'Onze del 2012 -amb Mas al Govern- a favor de Catalunya nou estat d'Europa, Mas assumeix els plantejaments de la manifestació, se'n va a Madrid a negociar-los i Rajoy li fot la porta als nassos. Si en aquell moment Rajoy hagués tingut cintura és possible s'hagués entrat en una nova fase evolucionada de l'autogovern, però autonòmica. La porta als nassos aboca Mas i la seva CiU cap a assumir la independència com a única sortida.

Aquest sisè moment és transcendent. L'independentisme esdevé majoritari quan la força majoritària del catalanisme, que fins llavors no coneixia la paraula independència, assumeix el referèndum d'autodeterminació i el Sí a la independència.

Si Artur Mas i el seu equip haguessin fracassat en el viratge del món convergent cap a assumir l'independentisme, mai hauríem arribat al moment on som ara. Mai en les nostres vides, vull dir. Potser d'aquí unes quantes dècades sí. La clau de la majoria social i democràtica independentista que ara som és que Mas aguanta el gruix dels votants de CiU en aquesta transició cap a l'independentisme. No tots, però sí el gruix. Per això hem arribat on ara som.

El setè moment d'àmplia incidència en la situació actual és tot el que envolta el 9N. S'aconsegueix fer el 9N, però el preu que en paguem és molt alt: s'ha trencat tota la confiança entre Oriol Junqueras i el seu equip i Mas i el seu equip.

En aquest context, no és possible fer immediatament el pas previst en l'estratègia, de convocar unes eleccions de caràcter plebiscitari, amb les forces polítiques alineades al voltant del Sí i del No. Gairebé un any de desgast fins que s'aconsegueix articular Junts pel Sí i fer eleccions el setembre del 2015.

Tanmateix, des d'aquell moment, el procés cap a la independència arrossega la càrrega de la desconfiança entre els principals actors i líders de les majories polítiques. I tot se'n ressent. De la declaració d'independència prevista es passa a un referèndum, unilateral.

Així arriba el vuitè moment clau, l'1 d'Octubre. De fet l'1 d'Octubre, sense la demencial violència de l'estat, hauria estat menys que el 9N. La follia autoritària de l'estat espanyol, la seva pèrdua de papers, els porta a cometre aquesta aberració antidemocràtica i inhumana que ja marcarà per sempre a Catalunya, a l'estat espanyol i a les nostres relacions. La violència policial i l'organització popular són així el vuitè moment clau que explica on som. Mai com aquell 1 d'Octubre el poble de Catalunya es va conjurar, pel damunt de partits, sigles, etc. com un sol home, en defensa del seu dret a decidir, a votar. Tot el que és l'organització de l'1-O és exemplar. Tot el que és el poble organitzat, és excepcional, i com a relligador, tenim tot el que va implicar el demencial ús de la violència per part de l'estat, que va convertir aquell dia en una data fundacional per a la nova República.

El novè moment clau és la repressió estatal post 1-O, l'aplicació del 155 i la presó i l'exili dels nostres dirigents polítics. Fixeu-vos que no hi fico, com a moment clau, tot el que va ser la fallida gestió de l'1-O. Aquesta fallida gestió és una conseqüència de les desconfiances que s'arrossegaven des del 9N.

I encara més, la fallida gestió no és cap fracàs. Són coses que poden passar. És molt difícil fer el que estem fent. En aquest context el que és repugnant i pot ser un factor que faci fracassar aquest tempo del moviment independentista, és tot aquest discurs que s'ha generat de "ens han fallat", "no han fet el que havien de fer", "ens han traït", etc etc etc

A qui aquest sector de l'independentisme més repugnant que mai hem conegut adreça les seves injustes crítiques és als polítics que pateixen presó i exili per haver-nos fet arribar més lluny que mai.

I els models que aquest sector de l'independentisme més repugnant proposa són una evidència de la seva absoluta ignorància, incapacitat d'entendre res, de situar en un context històric les coses i d'actuar en conseqüència. Fa una setmana fou Setmana Santa. Aquest independentisme repugnant va llençar-se a lloar l'aixecament de Pasqua irlandès del 1916, i a dir que nosaltres hauríem d'haver fet igual, que no tenim el que cal tenir, que bla bla bla. De l'1-0 a avui ha passat un any i mig. De l'aixecament de Pasqua a que Irlanda aconsegueix fer la República passen SIS ANYS. I en tot aquest temps les tensions entre els líders independentistes irlandesos arriben fins "resoldre's" executant els contraris. Menys lliçons, per favor, i una mica més de cultura i coneixement.

No, fer-ho unilateralment no és gens fàcil. Ni per a nosaltres ni per a ningú. Tot aquest discurs repugnant que menysprea l'extraordinari recorregut que hem fet en tan poc temps, que és incapaç de valorar fins on hem arribat, i que frivolitza tan irresponsablement les dificultats a les que hem de fer front, treballa, ara mateix, de costat amb la repressió del 155, la presó i l'exili. Han esdevingut els autèntics tontos útils de la repressió per liquidar l'independentisme. Cosa que només amb la repressió, com es va veure el 21D, l'estat espanyol no havia pogut fer.

Finalment, el desè moment clau està per venir. En el context en el que ara mateix estem, les eleccions de demà ens tornaran a situar en un escenari similar al del 2003, quan ERC, amb l'estratègia tripartita, buscava la liquidació d'aquella Convergència, per participar del repartiment de les despulles. La mateixa hegemonia de partit que perseguia l'estratègia tripartita és la que ara està en joc.

A partir de dilluns 29A i de dilluns 27M emergirà amb tota la seva contundència aquest desè moment clau de l'actual procés: si ens instal·larem en una fase on ERC prendrà totes les seves decisions en funció d'aquest objectiu d'esdevenir el partit hegemònic, o bé l'electorat independentista el que farà possible és un escenari d'unitat, molt complexe, però inevitable, si no recolza majoritàriament l'estratègia de l'hegemonia partidista d'ERC.

Si l'electorat recolza l'estratègia d'esdevenir partit hegemònic que té ERC, sobre aquest objectiu pivotaran totes les decisions que prengui ERC, per tant desallotjar de tots els llocs de poder o govern que pugui al món de Junts per CAT i bastir una nova estratègia d'aliances amb el que quedi dels Comuns i el PSC, per tant Ajuntament de Barcelona i convocatòria electoral "autonòmica".

Si pel contrari l'electorat no recolza aquesta estratègia d'hegemonia de partit d'ERC, s'obrirà un nou escenari, no exempt de complexitat, en el que totes les forces independentistes estaran abocades a negociar i pactar una estratègia en la que tothom s'hi comprometi, per fer realitat la República.

Aquest serà, per tant, el desè moment clau.

Avui, jornada de reflexió en relació a les eleccions del 28A és impossible saber com serà, aquest moment. El que és evident és que res no serà igual al final d'aquest cicle de tres eleccions. Perquè al final d'aquest cicle entre tots haurem triat quina estratègia volem seguir: si dipositar la confiança en un únic partit, perquè esdevingui hegemònic i traci una nova política d'aliances, o si desautoritzar aquesta estratègia d'hegemonia de partit, i abocar inevitablement a tots els partits i entitats civils a una unitat estratègica, comptant amb tots els que avui configuren aquesta majoria democràtica independentista, i blindar-la. 
 
DONEC PERFICIAM

24 d’abr. 2019

DECÀLEG: per què votaré i recomano votar Junts per Catalunya

Amb aquest decàleg vull compartir amb vosaltres l'anàlisi política, sintetitzada en 10 punts, que em porta a donar suport i votar Junts per Catalunya. Són 10 arguments polítics de suficient pes com per atrevir-me també a convidar-vos a que hi penseu i, si pot ser, vosaltres també doneu suport i voteu a Junts per Catalunya.

1. Votaré Junts per Catalunya perquè és l'opció que en aquests moments de manera més clara assumeix el fet fundacional de l'1 d'Octubre, el valor polític del referèndum unilateral de l'1 d'Octubre, i ho fa amb des d'una doble responsabilitat: cap als votants, cap a tots, però també amb responsabilitat per fer possible implementar el seu resultat. I per a mi això són dos fets cabdals.

2. Votaré Junts per Catalunya perquè és la candidatura que d'una manera inequívoca ha estat treballant fins el darrer moment per la unitat. No una unitat darrere la que amagar res, darrere la que refugiar-se, sinó una unitat creativa, sumativa, la realitat de que l'1 d'octubre el vam fer junts i que només junts podrem fer realitat la República Catalana que volem ser.

3. Votaré Junts per Catalunya perquè vull votar i expressar així el meu suport a presos polítics i exiliats. Volia la unitat perquè volia votar i expressar el meu suport a tots els presos i exiliats, sense distincions de partit, i això és el que volia JxCat. No ha estat possible, cal deixar-ne constància, però mirar endavant. I mirar endavant per a mi és la mirada d'en Jordi Sànchez, d'en Josep Rull i d'en Jordi Turull i de tots els candidats de Junts per Catalunya. Els presos polítics necessiten el nostre suport. Jo vull expressar-los-hi. Jo vull que el món sàpiga de la injustícia que estan patint i que al darrere seu tenen tot un poble, el suport de tot un poble.

No, els presos polítics no estan a les llistes per, com diuen alguns miserables, exercir xantatge emocional. Hi són perquè formaven part del lideratge polític que va fer possible l'1-O, i per això són a la presó o exili. És fals que des de la presó no es pugui fer política. Se'n pot fer. Cert que seria un error que només es fes política des de la presó, però aquest no és el cas de Junts per Cat. En Jordi Sànchez, en Josep Rull i en Jordi Turull tenen una extraordinària visió política, i Junts per Cat la canalitza en un entorn en el que sota el lideratge d'un home lliure com és el President Carles Puigdemont, suma una enorme proposta de talent i compromís.

Són a la presó, i hi són per nosaltres. Sempre amb ells. I no hi ha manera més radical i determinant d'expressar el nostre suport i de fer-lo palès a tot el món que votant-los. Si lideren les llistes més votades pel poble de Catalunya expressem contundentment el seu caràcter de presos polítics, denunciem la seva situació. Situem a l'ull del conflicte el caràcter antidemocràtic de l'estat espanyol i el seu autoritarisme atroç i violència judicial.

4. Votaré Junts per Catalunya perquè és l'opció que representa el President Carles Puigdemont. El President a l'exili representa, a la seva vegada, la legitimitat democràtica del nostre procés, i la seva dimensió de conflicte viu. No hem assolit l'objectiu, però hem arribat més lluny que mai. No hem assolit l'objectiu, però no hem estat derrotats, i això qui millor ho encarna és el President Puigdemont, per això l'estat espanyol i tots els seus agents l'han convertit en el seu enemic públic número u. Volen liquidar el President perquè això ens situa en el terreny de la derrota. I no ho podem permetre. Votar Junts per Catalunya, també a les eleccions del 28A, és la millor manera de donar suport al President, de reivindicar la seva legitimitat i de mantenir obert el conflicte a tots els nivells, també -i molt decisiu- l'internacional.

5. Votaré Junts per Catalunya perquè estic plenament convençut de que ens necessitem a tots, de que per fer la independència hem de construir i blindar un nosaltres sense el qual no és possible. És el nosaltres de l'1 d'octubre, sense el qual no hauria estat possible. Ara, fer la República, assolir la independència, necessita refer aquest "nosaltres", en el que hi hem de ser tots, els amics i companys d'ERC, els de Front Republicà, els de la CUP, els de l'ANC, els d'Òmnium, els de Súmate, els dels CDR... TOTS!

Ens necessitem tots. Els amics i companys d'ERC segueixen sent independentistes i volent la independència, evidentment! I em trobareu sempre amb ells, al seu costat, contra els qui els menystenen tan injustament. Però els amics i companys d'ERC han optat per una estratègia que fa molt difícil aquest nosaltres. És una estratègia amb la que no hi estic gens d'acord. És l'estratègia de prioritzar l'hegemonia del partit. Han situat com a objectiu estratègic un objectiu de partit, que el seu partit sigui l'hegemònic. Votar ERC és votar aquest objectiu de partit, l'hegemonia del partit, pel damunt de fer i blindar el nosaltres. I amb això no hi estic gens d'acord. Està a les nostres mans, als nostres vots, reconduir la situació. Si ERC quedés pel davant de Junts per Cat, no els podrem moure d'aquest objectiu partidista de l'hegemonia. La millor manera d'ajudar els amics i companys d'ERC i ajudar-nos així tots a fer possible la independència, és no votant-los, és votant Junts per Cat.

Si Junts per Cat i la seva aposta per un nosaltres inclusiu, amb tots, rep més suport electoral que ERC, ajudarem a que ERC abandoni aquesta estratègia tan errònia per a mi de prioritzar el partit i la seva hegemonia pel damunt de la unitat, del nosaltres, del fer-ho tots junts, com vam fer-ho l'1 d'Octubre.

6. Votaré Junts per Catalunya perquè han aconseguit sumar un equip humà d'enorme compromís i talent a les seves llistes. A Barcelona m'encanta l'equip que formen, al costat d'en Jordi Sànchez, la increïble Laura Borràs, la incansable Míriam Nogueras i l'extraordinari Ramon Tremosa, que ha estat durant 10 anys un eurodiputat que ha desplegat una feina impressionant, rigorosa, atrevida, en la defensa de la causa de Catalunya i dels interessos concrets dels catalans. Quin equip!!! Mereix el nostre suport. Com el mereix també una de les grans revelacions polítiques del moment: l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que encapçala la llista per Girona. O aquesta sempre exemplar lleialtat que ha demostrat en tot moment en Jami Matamala amb tots els exiliats, començant pel President. No va dubtar en posar-se al seu servei per ajudar en tot el que pugués en aquells moments tan difícils, i ara l'estat espanyol el persegueix demencialment per haver-ho fet, i ara podem votar-lo al senat per Girona. O l'admirat Marcel Padrós, company de lluites a l'ANC al Baix Llobregat i peça clau durant molt de temps en l'exemplar gestió econòmica de l'ANC. O l'estimada Míriam Santamaria, gent valenta sense por del compromís per fer el país que volem!

Experiència, renovació, transversalitat, activisme, talent, compromís, convicció, rigor i lleialtat.

7. Votaré Junts per Catalunya perquè és la manera també de votar-los a ells, a dos amics i companys de lluites com són els grandíssims Jordi Murgó, candidat al senat per Lleida i Hèctor Lòpez Bofill, candidat al senat per Tarragona. Si us plau, amics i gent de Lleida i amics i gent de Tarragona: voteu-los! Jo no ho podré fer perquè voto a Barcelona, però creieu-me que són extraordinaris. Gràcies per ser-hi, amics!

8. No podré votar Junts per Catalunya a Tarragona, perquè com he dit voto a Barcelona, però sí voldria encoratjar a tots els meus amics i coneguts de la Terra Alta, de Terres de l'Ebre i de totes les comarques de Tarragona, a votar Junts per Catalunya. Si ho vau fer el 21D, feu-ho aquest 28A també. És important. A la circumscripció de Tarragona cal assegurar que Junts per Catalunya té més del 15% dels vots. Jo estic segur que això serà així, però ara mateix les enquestes no ho asseguren. I sense aquest 15% no es podria fer grup parlamentari a Madrid, per més bo que sigui el resultat a la resta de circumscripcions. Per tant, a poc que votar Junts per Catalunya entri dintre les vostres opcions, feu-ho. Assegurem que l'opció del President també ho és per a la gent de Tarragona i de Terres de l'Ebre, que no sigui per nosaltres que no es pot fer grup parlamentari!!!!

9. Votaré Junts per Catalunya per totes aquestes coses que he dit fins ara, però també hauria pogut votar Front Republicà. Els companys de Poble Lliure em mereixen plena confiança i aplaudeixo la trajectòria i el compromís de n'Albano Dante Fachín. Podria votar-los, però prioritzo tots els elements que en aquest decàleg us he explicat per votar JxCat.

Només hi ha una petita cosa que no em puc resistir a comentar-los-hi: quan se sap del tot que no es tindrà ni s'haurà de fer front a cap responsabilitat la coherència discursiva és mooooolt més fàcil. En el moment que se sap caldrà exercir responsabilitats, que haurem de prendre decisions, que seran decisions complexes en les que ens hi jugarem moltíssimes coses... la cosa ja es torna una mica menys fàcil. Vaig trobar poc afortunades algunes crítiques a la primera roda de premsa d'en Jordi Sànchez, no perquè el que va dir no sigui susceptible de crítica, sinó perquè aquella crítica que efectuaven la feien des d'aquesta comoditat de qui sap no haurà de prendre cap decisió, no haurà d'exercir cap responsabilitat. El nosaltres, que també defenseu, el fem possible situant-nos en la pell dels altres, entenent-los, sense "abusar" del confort discursiu que ens proporciona saber no s'ha de prendre cap decisió, no s'exercirà cap responsabilitat.

Fa uns dies, comentant això amb un amic que és pare de 3 criatures, li deia "això és com si jo, que no tinc cap fill, et faig discursos de com s'han d'educar als fills. Els podria fer. I podrien ser els discursos més coherents del món. Però l'autèntic discurs és l'exercici diari de la responsabilitat, i això cal ser pare per saber-ho. Jo puc fer discursos impecables. Però només quan s'exerceix tot el que implica la paternitat, quan s'assumeix i es viu diàriament la paternitat, aquests discursos poden ser plenament honestos. Només qui és pare sap què implica, què s'hi troba, tot el que ha de gestionar. Doncs en política és igual. Fer discursos quan no es té cap responsabilitat permet ser el més coherent del món. El sedàs d'exercir la responsabilitat, d'assumir les decisions, de fer-se'n plenament responsables és un sedàs imprescindible. No juguem amb "avantatgisme" per vendre coherència en el que només és no tenir ni esperar tenir ni exercir cap responsabilitat."

Els companys de FR obtindran segur representació a Barcelona, i jo me n'alegro moltíssim que això sigui així. Malgrat aquesta petita crítica que he fet, Front Republicà és una opció constructiva, compromesa amb el nosaltres i que neix per ajudar. FR estarà a Madrid, i aquest ser-hi ens farà més forts.

El que han fet en tan poc temps té un gran mèrit. Pràcticament dues setmanes abans de les eleccions van prendre la decisió de concórrer-hi, i van haver de sotmetre's a un primer escrutini popular recollint les signatures que els permetessin presentar-se. Ho van fer amb molt d'èxit. I sense suport de ningú, sense injeccions econòmiques de ningú, sense el paraigües de ningú, han connectat ràpidament amb un significatiu % de votants independentistes, fins a fregar ja el 3% a les enquestes. Brutal.

Contrasta el seu èxit amb el fracàs de les primàries, amb el residual suport que després de tants mesos intentant situar en l'escenari electoral la seva proposta, han aconseguit. I això que han tingut el paraigües de l'ANC, la injecció de 150.000 euros que l'ANC hi va destinar, etc. Però també en aquest punt estem demostrant que l'1-O ens ha fet un poble madur. En tot aquest temps la toxicitat desplegada per primàries (BCN sobretot) no ha obtingut més d'un 1,5% d'intenció de vot a Barcelona, on cal un 5% per entrar. FR fa un discurs constructiu, que suma, mentre les Primàries neguen tots els altres, els menyspreen i difamen permanentment. FR està incondicionalment amb els presos i exiliats i el suport als represaliats, mentre els de les primàries se'n en foten, en fan brometa i els menyspreen (i el "fitxatge" de la Clara Ponsatí per tancar llista per BCN no pot amagar la vergonya de tots aquests mesos, el comportament miserable amb tots els nostres presos i el suport que rebien i reben). Resultat: FR tenen ja un 3% d'intenció de vot i entraran al Congrés segur, mentre que Primàries només té un 1,5% d'intenció de vot i no entraran a BCN segur. Això de FR i de les Primàries, combinat, és una excel·lent notícia.

10. Votaré Junts per Catalunya, en definitiva, perquè sé que per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi. Perquè estic amb la seva aposta d'unitat, de lleialtat a l'1 d'Octubre, de ser el més ferm i necessari suport que pot tenir el President Puigdemont, perquè vull expressar el meu suport als presos polítics, perquè m'hagués agradat votar-los a tots, però això no ha estat possible, i no perquè JxCAT no ho hagi intentat. Perquè crec en el nosaltres, perquè ens necessitem tots, i perquè sé perfectament que un triomf de Junts per Catalunya ens allunyarà de les lluites d'alguns per l'hegemonia i ens situarà en el millor escenari per fer possible aquest "nosaltres", amb els companys d'ERC i de Front Republicà. I aquest escenari és el millor per seguir treballant per fer realitat la República Catalana, per esdevenir independents.

DONEC PERFICIAM

21 d’abr. 2019

Una perspectiva demoscòpica i política a una setmana justa del 28A

Fa molt temps que faig anàlisi estadístic i demoscòpic. Treballo amb diferents fonts. Algunes públiques, d'altres no tant. A una setmana justa de les eleccions del 28A el que he pogut anar veient a Catalunya ens aboca a unes eleccions amb un resultat del tot imprevisible. Imprevisibilitat dintre d'un ordre, que podríem dir, perquè se centra en qüestions "intra blocs", és a dir, en moviments dins de cada bloc, no entre blocs.

De tal manera que en tot aquest període, per una cosa o per una altra, no he trobat cap ni una enquesta que em permetés fer una anàlisi i projecció electoral. I això ni a mi ni a ningú amb mínima honestedat i criteri tècnic.

Anem a veure les principals claus demoscòpiques i polítiques de l'escenari:

- L'altíssima volatilitat en el vot que s'evidenciava abans de l'inici del procés electoral s'ha mantingut avançada la campanya. Els principals interrogants es mantenen. I això és així perquè hi ha encara un altíssim percentatge d'indecisos. I indicis clars de possibles moviments de fons, però poc sòlids demoscòpicament com per valorar-ne l'abast. Hi ha més d'un 20% d'indecisió declarada (gent que vol votar però a 10 dies de les eleccions encara no sap a qui) i un 20% d'indecisió potencial (gent que té un vot possible, però que reconeix el podria canviar, està en una situació de potencial canvi de vot).

Aquesta dada és la clau per entendre en quin punt estem, què és el que caracteritza l'actual escenari. Una volatilitat potencial tan elevada fa, com mai havia vist, impredible el resultat, ni tan sols una aproximació. En els anys que fa que analitzo enquestes i dades no m'havia trobat mai amb una situació així. Per tant, a partir d'aquí, treieu les vostres pròpies conclusions... En els punts següents el que jo faré serà identificar algunes de les qüestions demoscòpiques i polítiques més rellevants tenint en compte aquest primer punt de l'alta volatilitat.

- ERC presenta una fortalesa demoscòpica que va més enllà de les evidents "tendenciositats" de les dades que ens aporten la majoria d'enquestes. No podem predir quin resultat tindrà ERC, però sí sabem que presenta una significativa solidesa en la seva intenció de vot, fonamentada en la fidelitat de vot entre els seus antics votants.

Aquesta significativa fortalesa demoscòpica d'ERC "desafia" moltes de les soflames pròpies del "soroll"que bàsicament en les xarxes socials i twitter, patim. Hi ha hagut un discurs contra ERC que no comparteixo en absolut, que de fet em repugna: que si traïdors, que si han perdut la C de Catalunya, que si la R de República és de l'Espanyola, etc. Bajanades. La gent d'ERC i els seus votants segueixen sent, gràcies a Déu, independentistes. Són els meus companys i companyes. Formen part d'aquest "nosaltres" sense el qual no tindríem cap opció de fer efectiva la República.

Però desafia també, com a mínim fins ara, tot i que en aquest punt l'escenari és més obert, altres crítiques polítiques molt més esteses i compartides per l'electorat independentistes. M'estic referint al xoc evident que implica una direcció política i una estratègia basades en prioritzar el partit i assolir l'hegemonia política pel damunt de qualsevol altra consideració. Aquesta estratègia arriben a portar-la a uns extrems que per a molts ens resulten incomprensibles, a una situació que a molts crec que ens entristeix, com és la de "negar" els altres. Podríem no compartir, però arribar a entedre que ERC no vulgui ni parlar de cap estratègia que impliqui unitats, candidatures conjuntes. Però no podem entendre mai que això els porti a negar els altres independentistes, no fer-hi ni la més mínima referència, en cap cas, fins al punt de reivindicar que només si tots els diputats independentistes són d'ERC es podrà avançar.

Entre el votant independentista, inclòs evidentment el votant d'ERC, la immensa majoria sempre es manifesta a favor de candidatures conjuntes i per la unitat.

Una de les incògnites d'aquestes eleccions és si tot això acabarà tenint impacte en l'electorat. Ja hem vist que entre l'electorat d'ERC, tot i preferir la unitat, fins ara no ha semblat aquesta qüestió prou determinant com per modificar el seu vot. Però podrà fer-ho aquest "salt endavant" de l'estratègia d'evitació de la unitat que implica l'estratègia de prioritzar assolir l'hegemonia del partit i de negació dels altres companys amb els que fins ara s'ha compartit el procés i es comparteix la repressió, de negació dels altres (Junts per Catalunya i Front Republicà) i de qualsevol possible "nosaltres", per fiar-ho tot exclusivament a l'hegemonia del partit i els vots a unes sigles? Veurem.

- Junts per Catalunya, tot i haver-se ressituat clarament entre el seu segment de votants, no ha despegat en les seves intencions de vot com ho va fer el 21D. És evident que haver institucionalitzat tard i convulsament la candidatura, la marca, el perfil, els candidats... està provocant que, com a mínim a les enquestes, aquell brutal "despegue" en les eleccions del 21D. Tanmateix, sí s'aprecia la reactivació del potencial votant (en relació al votant del 21D). En les darreres setmanes, a més, per mesures de xarxes, s'ha pogut apreciar clarament que aquest votant potencial s'havia reactivat, a cavall de la socialització i coneixement dels lideratges de la campanya, especialment el de Laura Borràs, però també i molt especialment, de l'associació a la figura del MHP Puigdemont, sobretot arran els atacs centrats en la seva persona rebuts mediàticament i institucioinalment (Parlament Europeu).

Una de les incògnites del 28A serà, doncs, de manera inequívoca, l'abast de la recuperació del vot de Junts per Catalunya en relació al seu gran potencial de vot.

- Què és el que tenim clar en relació a Front Republicà? Que Front Republicà obtindrà representació electoral a la circumscripció de Barcelona. Front Republicà és l'opció més difícil d'analitzar, per dos motius: és la proposta que més tard es va "institucionalitzar" i perquè és nova, no tenim record de vot sobre aquesta opció, i això dificulta analitzar la seva fortalesa i potencial demoscòpic.

A la circumscripció de Barcelona és on concentra un major % d'intenció de vot, molt superior al que obté en altres circumscripcions. Si bé la seva intenció de vot directe encara no ho pot assegurar, el fet que estigui fregant, a Barcelona, el 3% em permet projectar que obtindrà representació, 1 diputat. El segon està a desenes i desenes de milers de vots, fet que ara mateix no sembla gens factible.

Políticament el que ha fet Front Republicà és molt interessant i meritori. En un temps rècord i sense comptar amb cap infraestructura prèvia ni de suport ha aconseguit posicionar-se i assolir percentatges d'intenció de vot que freguen el 3% a totes les enquestes. Pensem per exemple que tota aquesta moguda de les Primàries, que ha tingut un suport excepcional de l'ANC, econòmic i d'infraestructura i promoció política i mediàtica, no passen mai de l'1,5% d'intenció de vot a les diferents enquestes que hem conegut. FR frega el 3% i a BCN aquest 3% els donarà entrada al Congrés. Les Primàries no passen de l'1,5% i necessiten el 5% per entrar, o sigui, que no entraran, zero opcions, ni amb un miracle.

Un altre element políticament molt rellevant de FR és la confluència política de trajectòries molt diferents que ha aconseguit mobilitzar, i l'haver-ho fet amb un missatge en general constructiu, positiu, de sumar. Als companys de Poble Lliure ja els coneixíem, gent d'un compromís exemplar, però també coneixíem Albano Dante, sabíem el que pot aportar, i ara el veiem fent-ho. La seva evolució ha estat admirable. Això ens porta a una situació política molt interessant. La pràctica totalitat de les enquestes assenyalen que la CUP, a Barcelona, té tots els números per quedar fora de l'Ajuntament. Si FR aconsegueix, com aconseguirà, entrar al Congrés... Com es gestionarà tot aquest espai? Per a mi és un dels interrogants polítics de l'escenari que emergirà d'aquest 28A. També serà molt interessant poder veure d'on sortiran els vots de FR aquest 28A

- Els Comuns. Si una cosa està clara ja ara, en aquest escenari d'alta volatilitat que al començament he assenyalat, és que els Comuns tindran una davallada molt significativa del seu vot. Recordem que el 2016 van guanyar aquestes eleccions a Catalunya. Ara podem assegurar que van camí de fotre's una patacada important. Per què? Doncs perquè tenen una molt alta fuga de vot cap al PSC i dues fugues menors que veurem com s'acaben decidint: fins ara hem apreciat una possible fuga cap a ERC, però ara també hem començat a veure que aquesta fuga també pot ser cap a Front Republicà. Així doncs, amb dues fugues de vot en dues direccions tan oposades, la patacada està anunciada. El creixement, que després veurem, del PSC, té en antic vot dels Comuns, bona part del seu fonament. Però la fuga de vot dels Comuns cap a opcions independentistes també hi serà, i l'únic dubte és saber si serà cap a ERC com fins ara apuntava o finalment serà n'Albano Dante qui s'emportarà la confiança i el vot d'aquests antics votants dels Comuns cap a FR, com ja apunten les enquestes.

La magnitud de la patacada pot acabar d'encendre la metxa del polvorí que ara mateix són els Comuns, a un mes de les municipals, del moment Colau.

- El PSC és evident que tindrà un bon resultat. La por al trifachito mobilitzarà un vot divers cap al PSC, procedent de dos grans fonts: per una banda, com ja hem vist, dels Comuns, i per una altra banda d'antic vot socialista que les últimes eleccions havia anat cap a Cs buscant vot útil contra l'independentisme, però que ara ja tenim prou evidències n'està fugint davant la deriva absolutament embogida i ultradretana de Rivera, Arrimadas i companyia. Un mínim d'un terç del vot de Cs era un vot de perfils personals "moderats". Aquest vot ara mateix està en vies d'emigrar cap a altres opcions com el PSC, que garanteixen igual adhesió al 155 però que no protagonitzen aquesta demencial espiral d'embogiment de Cs.

- Cs ja hem vist són una opció a la deriva, abocada a la pèrdua de suports. El miratge del 21D tindrà el seu punt i final aquest 28A. Ja hem vist que una part del seu electorat, el més moderat, està fugint cap al PSC: Què passarà amb el seu votant més ultra que havia estat capaç de mobilitzar?

Aquí tenim un dels interrogants. I un factor diferencial (un més!) entre Catalunya i Espanya. A ESP el perfil de votant de Cs és més centrista que el del PP, i això fa que el PP sigui la principal cantera de vot de Vox. A Andalusia un 50% del vot de VOX procedia del PP. Però a CAT el votant ultra té majoritàriament a Cs com a referència. Cs ha mobilitzat el vot ultra a CAT. Què passarà amb l'emergència de VOX? Veurem fins a quin punt Cs patiran per aquest cantó una altra esgarrapada d'entre els seus antics votants.

- PP: tot sembla indicar seguirà la seva imparable residualització a CAT. Podrien arribar a perdre tots els diputats? Difícil, però no descartable.

- VOX semblava que com que el vot ultra a CAT ja estava activat ho tindria més difícil que fora de CAT, però en els darrers dies les opcions que aconsegueixi representació a CAT estan actives. La lluita caïnita entre el trifachito de Cs PP i VOX és una de les coses que tinc ganes de veure com es resoldrà el 28A.

En tot cas el que sembla clar és que el vot trifachito serà menor que en eleccions passades.

Un parell d'alertes que crec és important tingueu en compte: Amb tot aquest escenari, en aquests dies que falten fins diumenge 28A és segur tindrem, a banda de les manipulacions habituals que alguns intenten amb les enquestes, un parell de situacions davant les que us vull alertar:

- COMPTE AMB LA CARTERA!!!! Segur que aquests dies proliferaran els missatges de suposats "experts" o "enterats" que diran, amb absoluta seguretat, que a tal lloc o a tal altre hi ha un diputat en joc entre un partit de los malotes del trifachito i un partit "dels nostres", i apelaran, amb pretesa neutralitat i sempre dient que "tenen dades" al vot a aquest partit "dels nostres".

FAAAAAAAAAAAAALS, no us els cregueu! És una tècnica de manipulació per aconseguir mobilitzar vot cap a una opció, amagant-ho en preteses dades i coneixement que el vot esdevé cabdal perquè no vagi "als altres" i es quedi entre "els nostres", en l'opció a la que es diu cal votar perquè són els que s'ho estan jugant amb els malotes.

L'altre dia parlava amb un amic analista de dades, que ha participat en recomptes oficials amb diferents empreses. M'explicava com és de difícil o d'impossible saber com s'estan "jugant" aquests últims escons. Em deia " tenia al davant 300.000 mil vots escrutats, i encara no podia assegurar com es distribuirien aquests últims escons en joc".

Ara imagineu-vos la fiabilitat d'aquests experts que ho proclamen a partir d'enquestes amb mostres de 200 persones en aquestes circumscripcions. Tot és una enganyifa. Ni cas. Guieu-vos pel vot que voleu, no deixeu us manipulin amb aquestes estratègies d'intoxicació.

- La segona estratègia de mobilització del vot prenent el pèl a la gent des d'una posició de la millor de les voluntats és la que ja vam veure ERC va desplegar el 21D i ara ja hi està tornant. O sigui, primer rebutgen categòricament, no donen cap oportunitat, a configurar llistes conjuntes que asseguren la victòria. I llavors, quan s'acosta la data de les eleccions comencen a llençar missatges a tort i dret dient que és del tot transcendent que la gent els voti a ells el 21D "per evitar una victòria de Cs" i ara, aquest 28A "per evitar a CAT una victòria del PSC-PSOE".

A veure, companys, si del que es tractava era d'evitar la victòria de Cs o de PSC, amb llistes conjuntes això ho teníem garantit. Exclamar-se ara és una mica cínic, àdhuc trampós, no?

I segon, com ja es va demostrar el 21D, potser qui pot evitar-ho no sou vosaltres, sinó uns altres.

De manera que no deixeu us aixequin la camisa amb aquests argumentaris contra els quals us he volgut alertar tècnicament, perquè són falsos, perquè només pretenen mobilitzar vot apel·lant a una utilitat que no té cap fonament.

A tall de visió personal:

El 28A pot passar qualsevol cosa. Feu servir el vostre vot essent honestos amb vosaltres mateixos, el que penseu i el que voleu defensar. No hi ha vots útils. Hi ha vots que faran les coses siguin d'una manera o que siguin d'una altra.
 
Des d'aquest punt de vista, la manera com a mi m'hauria agradat fossin les coses és podent votar a l'Oriol Junqueras i al Jordi Sànchez, a la Laura Borràs, al Gabriel Rufián, a Albano Dante i al Guillem Fuster.
 
M'hauria agradat votar a favor de tots els presos, i no haver de triar donar suport a uns o a uns altres. 
 
Segueixo creient en el "nosaltres". No farem res si no hi som tots. Per a mi, aquest és l'objectiu, no hegemonies de partit. Les urnes diran com serà l'independentisme i la seva estratègia a partir del 28A. Però o hi som tots, o res. Jo segueixo creient en el "nosaltres".

DONEC PERFICIAM
#NoSurrender