18 de des. 2017

Paraules en el comiat a Josep Miserachs Codina

Aquest matí hem acomiadat, a la Basílica de Santa Maria d'Igualada, a Josep Miserachs Codina, pare dels meus amics Xavier, Jordi i Josep (ACS) Miserachs.

He tingut l'honor de poder llegir el text que, d'acord a la família, comparteixo amb tots vosaltres, atès que ha estat molta la gent que volia tenir-lo. És una petita glossa d'una vida gran i d'un compromís exemplar. Un mestratge. Una trajectòria vital que ens explica com som i on som i ens inspira en els moments que ens toca viure.

Descansa en pau, Josep, patriarca, com ens agradava dir-te als amics dels teus fills. Gràcies per tot el que ens heu ofert, sempre, tu i la teva família. Gràcies per ser-hi. Amb el Xavier i el Jordi, i tots els bons amics maianencs, seguirem per aquest camí d'esperança que, amb uns pocs valents més, vàreu mantenir obert en la negra nit.
......................................................................
Permeteu que comenci amb uns versos:
"Aquesta vida, tal com l'has viscut fins ara, hauràs de viure-la encara una altra vegada i moltes més, sense que hi visquis res de nou. Cada dolor, cada plaer, cada pensament, cada alè, cada moment petit o gran d'aquest viatge et retornarà sempre en la mateixa seqüència i successió. La nostra existència és un rellotge de sorra que gira eternament. I quan l'instant perdut perduri per sempre, tot es repetirà sense fi i tot haurà passat perquè així ho haurem volgut. Una vida intensa sense por t'obrirà les portes a l'Etern Retorn"

Són paraules del poema "L'etern retorn" d'un compositor, d'un músic, d'en Quim Benavent, un amic, un amic del Josep, un amic de la família.

L'eternitat és ser-hi sempre.
La fe és anar-hi sempre.

Ser-hi sempre i anar-hi sempre. Poques persones ho poden dir. De poques persones ho podem dir. Del sr. Josep Miserachs i Codina, del Josep, sí.

La vida del Josep resumeix molt el que és aquest país, el que som. Ens expliquem a través del testimoni de vides com la del Josep.

Neix el 1935. Una infantesa de guerra i de postguerra. La repressió atroç. Dolor, mort, exili, presó.

Ens ha deixat una vespra de Nadal, del 2017. 82 anys després, el país torna a ser hostatge de la violència, l'exili i la presó dels seus dirigents. La repressió.

Però no és derrota. És lluita.

És el ser-hi sempre, és l'anar-hi sempre, és el compromís de tots els que com en Josep, en la negra nit, van lluitar per obrir camins a l'esperança. Uns camins pels que ara nosaltres hem transitat fins arribar, novament, a les portes de la llibertat. Una llibertat que se'ns nega des de fa més de 300 anys, però a la que no hi renunciem. A la que hi anem, hi anem, hi anem.

El Josep va viure per salvar-nos els mots. La cultura. La voluntat de ser. Aquest esperit indomable de la llibertat. Un compromís anònim i generós, que és el que ha conformat cadascuna de les baules d'aquesta cadena de compromisos que avui ens permet ser aquí i aspirar a tot, voler-ho tot, ser-hi per a tot.

La Pàtria, que vivia, que es feia present en tantes coses, en tants gestos, en tants compromisos, en tan ser-hi. Òmnium, Cavall Fort, Tretzevents, la Unió de Carrasco i Formiguera, la fundació de CDC, de la Unió Excursionista, del CAU...

Ser-hi sempre. I anar-hi sempre.

La Guàrdia Civil darrere del Josep per una publicació subversiva per a infants, Cavall Fort. No hauria canviat res, quan els veiem ara perseguint un programa infantil de TV o els mestres a les nostres escoles perquè han ensenyat un mapa del domini lingüístic de la llengua catalana.

Compromís i FE. Perquè aquesta fe és també un compromís que renovem cada dia, cada Nadal, cada eucaristia, en el Crist i en la seva Paraula. Fundació Sant Crist d'Igualada. Sant Francesc d'Assís. Grup d'Ajuda als Caputxins d'Igualada. Montserrat.

Montserrat. Aquesta presència eterna a les nostres vides i a la nostra ànima. Els cingles, com la punta d'un compàs sobre la Pàtria. I aquesta espiritualitat tan lligada a la terra, que s'eleva com un cant i guareix i dona força a les nostres ànimes.

SOM en allò que creiem i en allò que compartim. I tot això pren forma i testimoni en l'amor a la  família. La dona, la Maria Àngels, els fills Xavier i Jordi, els nets i família tota. També en el dolor de veure marxar un fill, el primogènit, l'estimat i enyorat Josep.

Ser mirall d'amor amb els teus i mà estesa amb els altres. Aquells que arriben un dia a casa teva i es troben acollits per un somriure i una abraçada. Com em va passar a mi, com ens va passar a tots els maianencs amics dels teus fills.

"Què diu el Francesc?" preguntaves al Xavi.

El Francesc diu que t'estimem, Josep. I que segueixis vetllant, com sempre, per la teva família, per tots nosaltres, per la nostra fe, per la nostra Pàtria

Igualada, 18 de desembre del 2017

15 de des. 2017

Decàleg: els 10 motius pels que votaré Junts per Catalunya

A aquestes alçades és públic i notori que en aquestes eleccions dono suport i votaré a la candidatura que encapçala el President legítim del meu país, el MH Carles Puigdemont, la candidatura de Junts per Catalunya.

En aquest article voldria explicar els 10 motius que tinc per aquest suport i aquest vot.

Una prèvia: jo no sóc de cap partit polític, no tinc cap carnet de cap partit. Però sempre vaig de cara i crec que és un exercici de transparència imprescindible per a tots els que anem opinant per aquests mons de Déu.

Des que vaig començar a militar en l'independentisme, l'any 1984, només he tingut dos carnets de partits polítics: el d'ERC, quan hi vam entrar a finals dels 80's amb allò de la Crida Nacional a ERC que es va impulsar des de la Crida a la Solidaritat i d'altres moviments i espais polítics de l'independentisme. I el de Reagrupament. I totes dues experiències de vida de partit han estat les experiències més fugaces en aquests ja 33 anys de militància independentista.

He estat membre de la Crida a la Solidaritat, de Joves Independentistes, coordinador de la UB de la FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya), president del Casal Independentista de Les Corts, coordinador tècnic del Comitè Olímpic de Catalunya, vicepresident de la Fundació ESCACC (Espai Català de Cultura i Comunicació) i vicepresident de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi.

Actualment sóc el president de la Societat Patriòtica Palestra i soci de l'ANC (a Cornellà de Llobregat), de la PB Creu de Sant Jordi i de l'ACAI (Associació Catalana d'Amics d'Israel).

Sense més preàmbuls: el meu DECÀLEG de raons per votar Junts per Catalunya:

1. El President Puigdemont i el seu Govern són, per a mi, el President i el govern legítims del meu país: no acato el 155. El meu vot és per a Junts per Catalunya perquè és l'única candidatura que només es planteja aquestes eleccions com un acte explícit de desacatament del 155, i que només contempla un únic escenari: la restitució del President i del govern legítims.

Aquesta és la manera democràticament impecable i demolidora de carregar-se el 155, de visualitzar als ulls de tot el món que el poble de Catalunya no ha acatat el 155. I que restablim la nostra legalitat i les nostres institucions. Fer servir les eleccions del 21D per a qualsevol altra cosa que no sigui restituir el President i el Govern legítims implica entrar en el joc del 155 i de l'estat espanyol, i abordar aquestes eleccions com unes eleccions "normals", quan no ho són. No són, per als que no acatem el 155, unes eleccions "normals", de partits separats per diferents ideologies, amb diferents candidats a la Presidència, diferents opcions per formar Govern, diferents possibilitats de plantejar polítiques públiques, etc.

2. Votaré Junts per Catalunya perquè als ulls de tot el món el President Puigdemont és el líder del govern que va proclamar la independència i la República Catalana. No hem pogut fer efectives ni aquesta independència ni la República. Però entenc que si el 21D la llista que encapçala el President Puigdemont guanya les eleccions es ratifica inequívocament la voluntat democràtica del poble català en relació a la independència i a la República.

Dit d'una altra manera, si qui ha encapçalat el procés que ens ha dut fins aquí, i que conseqüència d'això no guanya les eleccions, ja m'explicareu com expliquem al món que no votem ni recolzem el President que és la cara visible d'aquest procés, però que volem seguir amb el procés i tal. De bojos. Perdrem credibilitat. Com a molt ens diran que quan ens aclarim, hi tornem.

L'única manera d'assegurar-nos que el resultat del 21D sigui llegit internacionalment com un triomf de l'independentisme és que la llista del President legítim ara a l'exili guanyi, i que l'independentisme obtingui majoria absoluta. Però això segon sense el primer ens fica en un embolic i ens sotmet a un desgast de conseqüències imprevisibles.

3. Les eleccions del 21D són il·legítimes, i des d'aquest punt de vista absolutament excepcionals, fins al punt que, un cop decidits a participar-hi, calia fer-ho des d'una proposta política excepcional, una candidatura unitària com la que va proposar el President.

No era el moment dels partits. No era el moment de mesurar les nostres forces entre partits. No era el moment de dirimir hegemonies. Era el moment de configurar una gran llista unitària al voltant d'una sèrie de punts molt bàsics, però que tots hauríem de compartir: restabliment del President i el Govern legítims, recuperació de les estructures institucionals, retorn dels exiliats i llibertat dels presos polítics. A banda, evidentment, de seguir empenyent per fer efectiva la República.

Aquesta era la voluntat del President i aquesta era la crida que va fer. Però no tothom ho ha vist així. Hi ha qui va decidir abordar aquestes eleccions del 155 des de la seva agenda de partit, i no des de l'agenda de país.

Per això votaré Junts per Catalunya, perquè és la llista que ha volgut recollir l'esperit de la crida unitària que va fer el President davant l'excepcionalitat de les eleccions del 155.

4. Votaré Junts per Catalunya perquè és un vot que val per dos vots: estic votant que el MH Puigdemont sigui el President i estic votant perquè es torni a configurar un Govern amb ERC. És evident que Junts per Catalunya té un únic escenari per formar Govern: fer-ho amb ERC. No és només restablir el Govern legítim, és la garantia de votar per aquest Govern, de JxCat i d'ERC.

I Junts per Catalunya és l'única opció que ara mateix pot assegurar aquest escenari.

No sé si tothom pot dir el mateix, no sé si per a tothom aquesta suma és l'única possible, o se'n plantegen d'altres, amb Comuns, etc.

5. Votaré Junts per Catalunya per un imperatiu moral: volia la llista unitària perquè en formessin part tots els nostres presos i exiliats i així, amb el meu vot, poder-los-hi manifestar, A TOTS, el meu suport.

Però la negativa d'ERC a la llista unitària ens ha portat a un escenari de llistes separades, on s'hi reparteixen presos i exiliats. I això em sap molt de greu, molt, perquè ara, quan votem, tots ens quedarem -crec- amb aquest "mal cos" de saber que hem donat suport amb el nostre vot a uns presos i exiliats, però no hem pogut donar-lo a uns altres. I per a mi, aquest suport a tots era i és un imperatiu moral. I el President Puigdemont el compartia amb la seva proposta. Per això el votaré, perquè és qui va treballar per fer-ho possible.

Aquesta situació que alguns no hauríem desitjat mai ha habilitat, lamentablement, un cert ús "instrumentalitzador" dels presos. Des de la candidatura d'ERC s'han fet discursos, llençats missatges per votar ERC com un vot que permeti aconseguir la llibertat d'Oriol Junqueras. O s'ha singularitzat en la seva situació, com si no hi hagués més presos, el vincle amb el vot. P.ex. el tristíssim dia o agredolç dia que van poder recuperar la llibertat alguns consellers que hi havia a la presó, però van mantenir presos al Vicepresident Junqueras, al Conseller Forn i als Jordis. Es van llençar repetits missatges que venien a dir "s'han quedat al vicepresident de la República, volen que l'abandonem, però no l'abandonarem! Votem-lo massivament el 21D".

No abandonar el VP Junqueras i abandonar Jordi Sanchez, número 2 de Junts per Cat o Quim Forn, número 5, o Jordi Cuixart, que no va a cap llista? No fotem!

6. Votaré Junts per Catalunya perquè és el que més s'assembla a la proposta del President Puigdemont de llista unitària, que hauria guanyat de manera inequívoca les eleccions i que hauria impedit el que ara, amb llistes separades, es visualitza com un escenari d'inquietud per la possibilitat que C's pugui ser la llista més votada i amb més escons.

Qualsevol analista sabia que això -en un escenari de llistes separades- podia passar, atès que C's ja va ser la 2a força política el 27S i estava projectant un creixement important conseqüència de concentrar el vot unionista, bàsicament provinent del PP. Si Junts pel Sí havia tingut 62 escons i ara els mons polítics que el van bastir es presenten per separat, era una evidència que es facilitava el camí perquè C's es "colés" com a tercera força política en el grup d'opcions amb possibilitats de guanyar les eleccions.

Si la negativa d'ERC a la llista unitària és el que ens ha dut a aquest escenari, em resulta inacceptable que ara vagin fent crides al vot útil cap a ERC per evitar que guanyi C's. Companys, estem on les vostres decisions ens han portat!

Tanmateix, assumida la situació, cal dir que si en aquests moments hi ha un vot útil per assegurar que una força independentista sigui la primera és el vot a Junts per Catalunya. ERC fa setmanes que no para de perdre suports, que va baixant cada dia en intenció de vot. Fins ara la "fuga" de vots que patia anava cap a Junts per Catalunya. Però en els últims dies s'hi ha afegit la "fuga" de votants cap a la CUP. Amb aquesta doble fuga que pateix ERC, l'única força política habilitada per guanyar les eleccions en el camp independentista és Junts per Catalunya que, com a mínim a dia d'avui, segueix creixent.

Per vincles professionals he tingut accés a alguns trackings d'aquests que estan fent algunes empreses per al seguiment "diari" de les intencions de vot. En aquests moments Junts per Catalunya està uns 3 punts per sobre d'ERC en intenció de vot. El transvasament de vot entre persones que abans volien votar ERC i ara volen voltar Junts per Catalunya s'ha moderat, no té el ritme de fa 10 dies, però en canvi, en els últims 4 dies s'ha doblat el nombre de persones que abans volien votar ERC i ara votaran CUP. 

7. Votaré Junts per Catalunya no per personalisme, no perquè l'encapçali una persona de nom Carles Puigdemont, sinó perquè l'encapçala qui per a mi és el President legítim. Votaré, per tant, en clau institucional, la institució, la llista que encapçala el President de Catalunya

8. Votaré Junts per Catalunya perquè han estat capaços de configurar una llista excepcionalment plural, que integra candidats de trajectòries molt diferents, d'una gran diversitat i talent, que no han dubtat en respondre afirmativament a la crida a configurar una candidatura d'aquest tipus. Molts d'aquests candidats mai havien participat de cap història política d'aquest tipus, però no han dubtat d'abandonar la seva zona de confort per sumar-se a aquesta crida de país. I els ho vull agrair. Els vull recolzar.

9. Votaré Junts per Catalunya perquè a les seves candidatures hi tinc amics i companys de molts anys i moltes lluites, i és per a mi un orgull que hi siguin i un honor poder-los recolzar. Amics del meu cercle més proper, com l'Emili Valdero i l'Àlex Fenoll per Barcelona o en Jordi Murgó per Lleida. Companys admirats amb els que hem compartit diferents trajectes, com en Jordi Sànchez, en Quim Forn, en Salvador Cardús, n'Hèctor López. I un etcètera que poso aquí perquè podria dir moltes coses, i totes bones, de moltíssims dels integrants d'aquestes llistes de Junts per Catalunya.

10. I sí, què collons, votaré Junts per Catalunya i al meu President legítim, el MH Carles Puigdemont, perquè vull veure el careto del Rajoy, de la Soraya, dels inquisidors, de les brunetes mediàtiques etc quan, avançat l'escrutini, les TV de tot el món es connectin a la seva roda de premsa com a guanyador de les eleccions.

Vull veure el careto de tots aquests que ens han pegat, imputat, empresonat, exiliat, embargat... vegin que el poble de Catalunya segueix recolzant el President i el Govern que ells havien volgut liquidar.

Vull veure la cara que els hi quedarà quan proclami que recollint el mandat democràtic expressat en una nova majoria absoluta al nou Parlament, seguirem avançant, junts, fins fer efectiva la independència, fins fer realitat la República Catalana.


DONEC PERFICIAM

12 de des. 2017

1O, 155, 21D, 22D... Dies de NOSTRADAMUS

Tant professionalment com quan faig anàlisis polítiques procuro sempre basar-me en evidències, en dades, a partir de les quals construeixo la meva reflexió. Busco dades, les lligo, les relligo, les connecto, les interrogo, les interpreto... i finalment descric on em porten.

Per escriure aquest article trencaré la regla. No tinc evidències sòlides, tan sols tinc alguns fets que m'han despertat molts interrogants (per què això és així? per què ho han fet així?) i que, contextualitzats i alineats un al costat de l'altre, com una seqüència, m'indueixen o em porten a fer-ne una interpretació, a deduir-ne una possible realitat oculta... però versemblant.

Fa molts dies, setmanes, que hi pensava, que hi donava voltes: "com és que el PP ha convocat, en aplicació del 155, les eleccions el dia 21 de desembre, dijous? Per què tan ràpid?"

Eleccions el primer dia que les podia convocar. No les podia convocar dimecres, no hauria pogut complir els terminis electorals de qualsevol convocatòria.

Era el primer dia que les podia convocar, i ho feia. Un dijous, quan ja ni recordem des de quan no fèiem unes eleccions en dia feiner. I a les portes de Nadal!!

Com és que no s'ha pogut esperar a convocar-les un diumenge, i un parell de setmanes després, a partir de cap d'any, o passat Reis? Em va semblar molt estrany.

Contextualitzat amb tot el que s'estava dient en relació a l'aplicació del 155 per part del Gobierno i del tripartit del 155 encara resultava més estranya, aquesta rapidesa. Totes les declaracions que havien fet parlaven d'uns 6 mesos. Algunes del mateix Rajoy o de la SSS deien que convocarien les eleccions sense demora, el més ràpid que poguessin, en un termini aproximat d'uns 6 mesos, i màxim algun cop havien parlat del mes de gener. La setmana passada, com recollia avui Pedro J. Ramírez en un article caïnita, Xavier Garcia Albiol gairebé plorava que el 155 no s'hagués aplicat per un període mínim de 6 mesos.

Això em portava a una altra dada: l'aplicació del 155 està sent molt "diferent" a la que havien dit, somiat, promès, volgut, desitjat els del tripartit del 155.

Havien parlat d'un mínim de 6 mesos de 155 perquè de fet era el període mínim per fer tot el que havien dit volien fer en aplicació del 155. I que no han fet.

És evident que si tens, en aplicació d'aquest 155, un Govern "cessat", amb el President i mig Govern a l'exili, i l'altre empresonat o recentment desempresonat després de ser-hi un mes, i que si tens un Parlament "dissolt", no pots parlar d'una aplicació "light"

Més enllà de la gravetat de les anteriors mesures en relació a Govern i Parlament, el cert és que aquí es van frenar. Per sota dels consellers tota la resta de personal no ha estat tocat, i segueixen, per exemple des de Secretaris Generals i secretaris sectorials en avall (directors generals, etc.). Amb els consellers només van cessar el personal eventual lligat al nomenament dels consellers. Ningú més. Estrany.

El 155 que estan aplicant "només" ens ha portat, des d'aquest punt de vista, a la paràlisi del govern, amb una administració que funciona al ralentí, a mínims. Però -insisteixo que exceptuant Interior i Exteriors- en la resta no estan intervenint en res, ni aplicant polítiques, ni fent res.

Estrany, amb tot el que havien dit volien fer.

I encara més coses. Tant parlar dels mitjans de comunicació públics, que semblava havien d'entrar-hi a degolla, i ni tan sols han tocat cap dels seus responsables. I ahir mateix teníem el gran Vicent Sanchis fent una entrevista extraordinària a Xavier Garcia Albiol, deixant-lo sense arguments, guinyolant incapaç de respondre les seves preguntes.

I sí, els mitjans de la CCMA van amb peus de plom, i estan permanentment escrutats i amb denúncies constants, però no estan intervinguts.

I tampoc ho han "aprofitat" per entrar a degolla a l'escola catalana, com volien fer en aquests 6 mesos que deien duraria el cop d'estat.

Així doncs, resumint, portava molts dies intrigat sobre aquesta rapidesa en convocar les eleccions (el primer dia que es podia) i per la "singularitat" de l'abast del 155 -en relació a tot el que havien dit farien i que no han fet-. I inevitablement tendeixes a pensar "aquests tios no estan fent el que volien i van dir que farien. A aquests tios 'algú' els ha 'imposat' aquestes eleccions tan ràpides i l'abast del 155".

I dius: només pot ser Europa. Però... per què? Per què ho haurien de fer si com a mínim cara enfora s'han rentat vergonyosament les mans amb aquest conflicte en el que la manera com l'ha abordat l'estat espanyol qüestiona totes les arrels fundacionals de valors democràtics de la mateixa UE?

Llavors algú et posa sobre la pista d'una dada interessant. Durant el primer trimestre de l'any 2018, és a dir, ja, el Banc Central Europeu, que ara mateix està comprant el 100% del deute que emet l'Estat Espanyol, passarà a comprar-ne només la meitat, el 50%. I l'altre 50% l'hauran de comprar els inversors privats.

Interessant. Molt interessant. I no en tinc cap prova, però tot em portava a lligar les dues dades. El que podria explicar la intervenció europea, fins al punt d'imposar a l'estat espanyol aquest calendari en el que estem i l'abast del 155, sembla molt lligat al nou escenari en relació al seu deute al que haurà de fer front l'estat espanyol en el primer trimestre del 2018.

"Miri Rajoy, no ens vingui amb històries. Vostè té un problema de collons a Catalunya, que no ha sabut resoldre i que ha portat a límits inacceptables per a la UE. Fins ara hem fet com si no ho veiéssim, li hem tolerat tot, i no hem dit res. Però a partir d'aquest primer trimestre del 2018 nosaltres ja només comprarem el 50% del seu deute. Com pensa cobrir la resta? Qui creu comprarà deute d'Espanya, que necessita com l'aire per funcionar en el dia a dia, si vostè té el país incendiat, amb el conflicte intern més explosiu que mai ha tingut la UE des de la seva fundació? Quin privat pensa vostè serà tan idiota per comprar deute de l'estat espanyol amb el conflicte obert de Catalunya, la seva regió més productiva, la que estira del carro de la seva economia?"

Això, o alguna cosa similar, no sé si ha passat, però sembla versemblant, creïble, raonable, hagi passat.

I donant per bo aquest escenari, és a dir, que això és el que explica la velocitat amb la que s'han convocat les eleccions i l'abast de l'aplicació del 155, vaig arribar a una altra pregunta.

Per què creu la UE que les eleccions del 21D són necessàries per allunyar la inestabilitat del conflicte CAT-ESP, que portaria ESP a una crisi creditícia sense precedents que acabaria arrossegant a tota la UE?
I mireu, estic del tot convençut que, ara sí, empesa per la bomba atòmica al mig de la UE que pot representar la crisi del deute a Espanya, la fallida de l'estat espanyol -inevitable si manté el conflicte de Catalunya obert-, la UE ha dissenyat i imposarà, a partir del 22D, 3 possibles sortides a ESP segons quin sigui resultat electoral 21D.
 
- escenari 1: guanya el President legítim, els independentistes sumem majoria absoluta i a més a més tenim més del 50% dels vots.

Aquest escenari, que serien tres bufetades seguides a Rajoy, ratificaria el Sí a la independència de l'1-O, però com això la UE no ho pot acceptar -i alhora seria la concessió a Rajoy- imposaria a les parts (a ESP i -ara ja sí, nosaltres hauríem esdevingut part- a CAT) un escenari de referèndum acordat. Vindria a ser una mena de "sí, Mariano, ja sabem tu tens la força, els jutges, els fiscals, etc., però aquests senyors tenen els vots i la majoria, de manera que convoqueu un referèndum, amb tots els termes acordats, tant la data, com la pregunta, resultats possibles i fins i tot els termes de la dissolució".

Per a ESP seria molt dur, però inevitable. Perquè l'única alternativa seria la seva fallida i una crisi monumental, absolutament impredictible, d'un abast catastròfic per a la UE. I nosaltres ens hauríem de "menjar" l'1-O, però tindríem un referèndum acordat, uns termes de dissolució si guanyem i la tutela internacional.

- escenari 2: guanya el President legítim, els independentistes sumem majoria absoluta, però no arribem al 50% dels vots.

En aquest escenari crec que la sortida UE serà, per a nosaltres, dir-nos que quan tinguem aquesta majoria, quan passem del 50%, podrem aspirar al referèndum, i que fins llavors, deixem de tocar els ous amb la independència. I a ESP imposar un nou "status" per a CAT. "Mira Mariano, aquests senyors no tenen el 50% dels vots, per tant, i fins que no els tinguin, que s'oblidin de la independència. Però tenen la majoria absoluta, i tu no pots fer res a CAT perquè no tens cap suport, o sigui que ja esteu seient tots dos a trobar un acord per a CAT, de respecte a les seves institucions, finançament, etc. I treu els presos de les teves presons immediatament i tanca totes les putes causes judicials contra els catalans que tens obertes".

- escenari 3: no guanya el President legítim (fet que internacionalment seria interpretat com una desautorització dels electors al que fins ara s'ha fet), i els resultats electorals permeten configurar altres majories de govern alternatives a la indy, com un tripartit d'esquerres (un cop "eliminat" electoralment el President de l'1-0 i de la declaració d'independència), o, en la seva visió extrema, el tripartit del 155 també pot formar govern (presidit per Iceta o Arrimadas, segons com hagi anat).

En aquest escenari la UE només tutelaria, per impedir s'enquisti el conflicte, la sortida de la presó dels presos i la fi de la causa general contra l'independentisme. I res més. Les urnes haurien desautoritzat l'1-0. Els electors haurien configurat noves majories, com la unionista o com la d'esquerres (la de les polítiques socials que diuen aquests dies Marta Rovira o Joan Tardà). I per tant cadascú a casa seva i tal dia farà un any. I el dia que això canviï doncs ja en parlarem. I fins llavors, tranquilitat i normalitat institucional.

SLOKAI. No tinc cap evidència. Però sí una seqüència lògica dels esdeveniments que em fa pensar no dec estar gaire equivocat. El resultat del 21D ens permetrà veure, el 22D, si les coses van en la línia d'aquest escenari polític que crec hi ha al darrere de tot el que està passant

DIES DE NOSTRADAMUS

DONEC PERFICIAM

10 de des. 2017

Cop d'ull a l'enquesta de LV i reflexió sobre partits polítics, enquestes i 21D

Avui diumenge LV ha publicat una nova enquesta electoral. Això realment és una bogeria, tanta enquesta, i tan poca informació com ens aporten. Al nou estat català caldria establir algun tipus de deontologia per publicar enquestes en mitjans de comunicació, de tal manera que s'hagi de publicar un conjunt mínim de dades que no deixi "venut" el lector a la possibilitat d'estar sent manipulat, en el sentit de no tenir la informació bàsica que el permeti formar-se la seva pròpia opinió.

Titula a tota portada LV: "La majoria sobiranista s'allunya i tres llistes pugnen pel triomf". D'aquesta afirmació:

1 - fals que la majoria sobiranista s'allunya

2 - cert que hi ha tres llistes que pugnen pel triomf

Analitzaré, amb la poca info disponible, per què sóc tan rotund en aquestes dues afirmacions que centren el titular LV, però en la meva anàlisi també hi inclouré 1 input més a partir d'algunes dades singulars -que només he vist en aquesta enquesta-  i que són prou interessants:

3 - l'efecte Puigdemont. Les bases del creixement incessant de la candidatura que encapçala el President, i la seva possible projecció en aquests 10 dies de campanya que queden.

Acabaré aquest article d'avui amb una petita reflexió política sobre enquestes i decisions polítiques que en aquestes eleccions del 21D podem observar amb tota la seva "cruesa".

Abans, però, dir-vos que en l'anàlisi de l'enquesta no m'estendré tant com altres vegades, per no repetir conceptes i perquè les enquestes de LV les explica molt bé a les seves pàgines en Carles Castro. Recomano, per tant, la lectura de l'article. Jo només em limitaré a situar els punts crítics perquè tingueu les dades que us permetin una millor i més lliure interpretació i/o valoració.

1. Perilla la majoria independentista?
LV diu que sí. Per a mi, rotundament, no.

Ja ho vaig observar així en l'anterior article. Fixeu-vos: LV projecta una intenció de vot del 21,5 a ERC i del 18,2 a JxCat, les dues forces que ara ocupen l'espai del que fou Junts pel Sí. La suma d'aquests 2 percentatges ens porta al 39,7% d'intenció de vot. Junts pel Sí tingué un % de vot del 39,6%.

És a dir, en el tronc central de l'independentisme, ni se sumen ni es perden suports, a la vista de les enquestes que tenim aquests dies. La fortalesa d'aquestes dues opcions assegura la fortalesa electoral de l'independentisme.

Però també tots sabem que aquesta fortalesa és insuficient per configurar la majoria absoluta, i cal sumar-hi la CUP. I amb aquesta suma el 27S es va assolir amb escreix la majoria absoluta (72 escons, 4 més d'aquesta majoria). En què es basa LV per dir que perilla? Atribueix un descens en la intenció de vot a la CUP que jo no veig enlloc.

Sempre us dic que cal analitzar la coherència de les enquestes amb d'altres que coneguem. El CIS, p.ex. projectava gairebé el doble d'intenció de vot a la CUP que LV.

Què és el que passa? Doncs una cosa molt habitual en les enquestes: de les forces polítiques més petites, dels conjunts més petits que volem analitzar, la mostra és molt més difícil que els reculli amb la precisió que recull la informació i representativitat dels grans. I la CUP, tot i que el 27S va tenir un molt bon resultat, va seguir sent la força més petita del Parlament. Recollir demoscòpicament l'opinió del seu "segment" és molt més difícil que del segment JxSí. Així, si mirem el record de vot, veiem que només un 2,9% dels enquestats diuen van votar CUP, quan tingué un 8,2% del vot. Això vol dir que són molt pocs els individus del "segment CUP" a la mostra, i per tant és molt sensible, massa, a les variacions que pot provocar un sol individu.

Així doncs, crec molt poc fiable la projecció de vot que efectua LV per a la CUP. Sí que és cert que té, com detecta, una baixa fidelitat de vot (al voltant del 50%), i que entre els seus votants es detecta ja vot decidit en altres direccions, des de JxCat fins Comuns. Però també és cert, com hem pogut veure al CEO o al CIS, que és la principal transferència de vot d'antics votants de JxSí, d'entre un 2 i un 4 per cent. En termes de percentatge és molt baix, però al tenir JxSí molt vot, un 3% de 1.600.000 votants implica molts milers de vots. I aquesta és una dada que no tenim de l'enquesta de LV, però sí tenim de la resta. Per això, entre aquest diferencial 8,2 de vot real i de només 2,9 a la mostra, i les dades de transferència de vot cap a CUP que sabem per altres enquestes, puc afirmar amb moltíssima seguretat que el % de vot de la CUP el 21D serà molt similar al del 27S.

O sigui que forts JxCAT, ERC i CUP, no hi ha cap dada, CAP, que ens permeti afirmar que "perilla" cap majoria. Tot apunta a repetir resultat.

2. El triple empat

Sant Tornem-hi amb aquest tema.

És cert que JxCAT, ERC i C's estan situats demoscòpicament en una mateixa franja d'intenció de vot. Però això és una mica un miratge, tot i que no negui el potencial perill a nivell d'imatge i credibilitat del procés que segons com "desempatem" podem trobar-nos.

Ara mateix JxCat i ERC s'estan repartint fifti-fifti el vot de Junts pel Sí. Si el 21D s'hagués abordat des d'una llista unitària, com va demanar el President, aquest "problema" del triple empat no el tindríem. El tenim per anar separats.

El hàndicap que en aquestes circumstàncies (llistes indy separades) també tenim des del punt de vista de visualització d'una força indy clarament majoritària en relació a la resta és la pujada de C's. Amb la llista unitària no hagués passat d'anècdota, aquesta pujada de C's, però amb separades els situa al mateix nivell.

C's s'ha convertit clarament en el Junts pel No o Junts pel 155. Diu LV, i és una dada del tot coherent amb el que trobàvem al CIS, que C's capta fins a un 45% d'antics votants del PP. Ja ho vam veure: hi ha més votants del PP que ara votaran C's que no pas seguiran votant PP. I això és tot el que explica el creixement de C's. És un repartiment del vot "intrabloc".

Però el cert és també que C's, un cop ha "captat" aquest vot, sembla estancat en el creixement que li projecta.

L'única zona d'incertesa segueix situada en aquesta zona de promiscuitat entre C's-PSC-Comuns. Hi ha moviments en totes direccions, que per ara semblen compensar-se, però que a 10 dies final campanya la veritat és que és una de les grans incògnites que tenim. Com es resoldrà? Algú n'acabarà sortint clarament beneficiat, i s'emportarà més vot del que transfereix als altres. No tenim prou dades per saber-ho. Caldrà estar atents a futures enquestes. Podria ser que C's encara rasqués una miajica més. Podria ser que ho fes el PSC. Tanto monta, monta tanto.

Pel que fa a les altres dos forces en l'empat, JxCat i ERC, la seva situació també és molt diferent. Junts per Catalunya no para de créixer, i ERC de perdre suports.

Tots heu tirat una pedra a un estany o una bassa o riu d'aigües tranquiles. Quan la llencem, des del punt d'impacte, es van generant onades circulars al seu voltant, cada cop més grans, amb més perímetre, fins que un últim cercle a partir del qual ja és imperceptible.

Això és el que està passant amb Junts x CAT i la candidatura del President.

3. Les bases de l'efecte Puigdemont. Per què segueix creixent i fins quan o fins on?
El fenomen electoral d'aquest 21D és l'impacte del que ja es coneix com a "efecte Puigdemont". En 3 setmanes la llista que lidera, generada ex-novo des d'una amplíssima transversalitat que ha trencat totalment les costures dels partits clàssics, no ha parat de créixer en intenció de vot. En aquests moments les enquestes projecten a JxCat i ERC la mateixa intenció de vot. Hi ha arribat, el President, sortint amb un desavantatge de fins a més de 15 punts. Tot sembla indicar que les noves enquestes que puguin sortir ja reflectiran un "sorpasso", és a dir, que Junts per Catalunya tingui més intenció de vot que ERC.

Junts per Catalunya i la icònica figura del President s'han convertit clarament en el vot "útil" contra el 155, en el vot que, sobretot, el que vol, és que quedi clar que no ens han derrotat, que seguim vius, que mantenim intactes les nostres aspiracions i que el President a l'exili i el Govern a l'exili o a la presó són el nostre President i el nostre Govern legítim. I deixar-ho ben clar als ulls del món. Sense més coses al darrere. Sense cap possibilitat de que el vot obri "altres cistelles".

En què em baso per una afirmació així? En dues dades de l'enquesta LV. Una del tot nova.

- Puigdemont és qui la majoria de catalans preferiria tenir com a President. Ho volen, evidentment, la pràctica totalitat de votants de JxCat, però, i aquí és la part més singular, d'entre els votants d'ERC n'hi ha més que prefereixen Puigdemont de President (un 48%) que Oriol Junqueras (un 43%). La dada és espectacular, i explica moltíssim els moviments de vot que hi ha en el bloc indy. Però no únicament entre els votants d'ERC: un 33% dels votants de la CUP prefereixen a Puigdemont com a President, davant el 39% que prefereix Junqueras. És una altra dada espectacular, en aquest cas per la "idiosincràsia" de la proposta cupaire, vot antisistema, etc. Doncs també en aquest entorn, 1 de cada 3 votants vol Puigdemont de President.

- LV planteja una pregunta que fins ara no havia vist en cap altra enquesta: "després del 21D quin Govern preferiu?" i dona diferents opcions de resposta. La majoria (27,8%) vol seguir amb una formula com l'actual, és a dir, acord de Junts x Cat i ERC amb suport extern CUP. La dada interessant és que només un 10% voldrien un tripartit liderat per ERC i els Comuns. Aquesta opció, que es va plantejar per ERC aquesta setmana passada, ni tan sols té el suport dels seus votants. Dissortadament l'opacitat de l'enquesta no ens permet veure d'on surt aquest 10%, però fins i tot considerant-los tots votants d'ERC, del partit que va llençar la proposta, només seria compartida pel 50% dels seus votants. L'enquesta LV atorga un 19,9% d'intenció directa de vot a ERC. I la reedició d'un tripartit d'esquerres liderat per ERC i Comuns només recull, com a molt, el suport del 10%.

Aquestes dues dades fan pensar clarament que la intenció de vot de Junts per Catalunya seguirà creixent, atès que elements fonamentals de la candidatura: presidència de Puigdemont i restabliment Govern legítim són compartides per pràcticament el 50% dels votants d'ERC, en contra del que públicament està defensant el partit al que volen votar. I aquesta dissociació d'objectius és un jaciment de vot brutal per a Junts per Catalunya.

4. Reflexió final: enquestes electorals, partits polític i 21D

Des dels partits polítics es viu amb una certa esquizofrènia el tema enquestes.

De cara enfora la "posició oficial" sempre és aquell discurs de "no feu cas de les enquestes", "l'única enquesta que serveix és la de les eleccions", etc. Però al mateix temps, no es deixa d'aprofitar discursivament cap dada d'enquesta que serveixi per demanar el vot cap a la pròpia opció.

Però el més fort és que, de cara endins, tots sabem que molts partits han fonamentat la seva estratègia exclusivament en les enquestes, en el que projectaven les enquestes.

Estudiar aquesta esquizofrènia política en relació a les enquestes donaria per fer una tesi electoral. Avui, però, només voldria reflexionar sobre l'impacte que això està tenint a la campanya en el camp independentista.

Mireu, per explicar com estem concorrent a aquestes eleccions del 21D en el bloc independentista hem de parlar de com els companys d'ERC fa molt temps estan prenent decisions a partir del que projecten les enquestes.

Quan el President Puigdemont va llençar la proposta d'una llista unitària, una proposta que també tenia dues importantíssimes iniciatives en el mateix sentit des de la societat civil, des d'ERC ni tan sols es va voler valorar l'opció.

Feia molt de temps que totes les enquestes situaven ERC com el partit que clarament guanyaria les eleccions, i a molta distància de la resta. I a ca n'ERC van pensar que havia arribat el moment de convertir-se en la força hegemònica. I això, que és un objectiu del tot legítim, en aquest escenari tan excepcional en el que estem, plantejava -com a mínim- dubtes sobre la idoneïtat en aquest moment. I tot i que aquesta era la raó per defugir una llista unitària, de cara enfora es va voler vendre com que per separat es podria mobilitzar més vot, atreure més vot.

Tots els que fem anàlisi d'enquestes o de resultats electorals sabíem que això era fals, que no es movia cap vot entre blocs i que una decisió així -anar separats- l'únic que acabaria provocant seria topades, atès que el vot principal en disputa és comú, és compartit.

Però res. I ens vam trobar en aquest escenari de llistes separades. Què hi farem. "Sobretot, que tothom faci la seva campanya en positiu, que anar separats no derivi en atacs, en crítiques, etc."

Ok. Això volia dir que cadascú treballés el vot sense fer referència a les altres llistes indy. I per la xarxa un munt de gent es va erigir, des de la millor de les voluntats, en guardians de que això anés així, criticant qualsevol sortida de to que hi pogués haver i fent crides a la concòrdia indy. Tot bé.

Llavors és quan, ai làs! tornen a aparèixer les enquestes de manera massiva. I als quarters generals d'ERC, sempre tan pendents de les enquestes, salten totes les alarmes: la llista del President no para de créixer i això està fent retrocedir acceleradament, la intenció de vot a ERC.

I això, el que projecten les enquestes, és el que explica aquest incomprensible i decebedor gir argumental i discursiu d'ERC dels últims dies, que podríem ordenar en dos eixos:

- "cal fer vot útil cap a ERC perquè C's no sigui la força més votada". A veure, companys, si el problema era que C's fos la força més votada, n'hauríem tingut prou amb reeditar Junts pel Sí o qualsevol altra opció unitària del tronc central indy. Aquest argument implica evidenciar el fracàs d'allò d'anar a buscar vot més enllà del vot indy que ja hi havia. Com que això era una fal·làcia, en quan les enquestes pinten bastos passa el que molts ja vam avisar podia passar: s'entra en disputa del vot indy.

- I així és com arribem a la part més desagradable de tot plegat. Què fer -es pregunten a ERC- quan veuen que les enquestes segueixen reflectint la puja imparable de la proposta política que encapçala el President? I què és el que han fet? Doncs començar els atacs sistemàtics contra el President. "Si fins i tot la majoria dels nostres votants -dels d'ERC- prefereixen a Puigdemont de President, cal destruir les opcions que sigui President". I això, tristament, s'han abocat.

Fan servir dos tipus d'arguments:

- que Puigdemont no podrà ser el President, perquè hi ha el 155, el TS, etc. I com que ell no ho podrà ser, cal votar a Junqueras que (sic) sí ho podrà ser. Aquest argument lamentable s'estavella contra la principal motivació que té la gent per votar Puigdemont: visualitzar davant tot el món que és el President dels catalans, pel damunt del 155 i la repressió de l'estat.

- vincular la llibertat d'Oriol Junqueras a que sigui el més votat. Ens estan dient, més o menys, que si volem veure lliure el nostre vicepresident, l'hem de votar. I que si no el votem, no l'alliberaran. A veure, companys, això sí que no. Els presos han de sortir tots i hem de treballar per la llibertat de tots, i pel retorn de l'exili de tots. Votar Junqueras perquè quedi lliure i no votar - d'acord a aquest falaç argument- a Jordi Sànchez (número 2 candidatura Junts x Cat) o a Quim Forn (també a la candidatura de Junts x Cat) perquè també quedin lliures? Ens hem begut l'enteniment???

No, amics, diguin el que diguin les enquestes, no hi ha cap raó que justifiqui un argumentari tan inacceptable des de tots els punts de vista, que es basi en destruir l'altre amb tecnicismes que deriven de la repressió del 155, ni en el xantatge que implica haver de votar un dels presos i no els altres, per aconseguir la seva llibertat (i no la dels altres). Per aquí no, si us plau. Per sort, seguint la màxima que dos no es barallen si un no vol, des de Junts per Catalunya no s'ha entrat en la dialèctica de resposta a aquests atacs.
SEGUIM! TOT PER FER, TOT POSSIBLE!
DONEC PERFICIAM

8 de des. 2017

Notes creuades sobre la situació política que projecten enquestes GESOP i CIS

Com deia avui en un article el company Pere Cardús, quan s'acosten unes eleccions es desferma una bogeria pel tema enquestes. Ell ho intentava explicar per aquesta fascinació tan humana de predir el futur, d'anticipar què passarà.

El cert és que les enquestes no ens poden dir mai què passarà. No substitueixen ni la realitat ni, molt menys, una realitat futura. No em cansaré de repetir-ho. Si estan ben fetes les enquestes ens serveixen per tenir una aproximació a una certa percepció social, en un momento dado, i sobre els temes de que la plantegem.

Els que em seguiu ja sabeu que la meva anàlisi de les enquestes la centro sempre en tres eixos:

- les evolucions que ens mostren

- la seva transparència, és a dir, que ens permetin analitzar-la amb totes les dades o com a mínim les principals que la integren, i no únicament les que "algú" ens vol donar.

- la seva coherència amb altres enquestes que tinguem a l'abast

Des del punt de vista de l'enquesta del GESOP del mes de desembre que avui dijous dia 7 ha publicat EP, només es compleix un dels requisits "intrínsecs": ens permet veure una evolució mensual de la situació política. Torno a lamentar que no sigui més transparent, com ho era fa un temps, i només ens aportin una part molt racana de la informació.

Dit això, crec que té una cosa molt important: ens permet observar una evolució mensual. De manera que val la pena ens hi fixem. A més, com que recentment hem conegut altres enquestes, com la del CIS, que vaig analitzar en el darrer post, és molt interessant identificar discrepàncies i situar així les zones d'ombra que tenim sobre el que pot estar passant.

"Puigdemont atrapa a Junqueras". L'estable solidesa d'un vot independentista en fase de "redistribució" interna.

Aquest (Puigdemont atrapa a Junqueras) és el titular de portada de EP per resumir els resultats de l'enquesta GESOP d'aquest desembre. I aquesta és una de les claus i dades més rellevants de l'enquesta. Permeteu-me que em citi. En l'anterior article meu publicat en aquest bloc, analitzant el CIS, deia:

"Fa només un mes, de cada3 antics votants de Junts pel Sí, 2 havien decidit votar ERC i només 1 Pdecat. Davant la negativa d'ERC a la llista unitària que va demanar el President es configurés, el President va plantejar una llista absolutament singular, coneguda com la "llista del President", i que va agafar com a "marca" Junts per Catalunya. D'això no fa ni 15 dies. Però en aquests 15 dies ja s'està veient el seu impacte monumental. L'enquesta del CIS està feta entre els dies 23 i 27 de novembre, molt enganxada a que es conegués la notícia d'aquesta nova proposta electoral, i malgrat això, ja recull el seu impacte, i s'ha passat d'una distribució 2-1 a un 39,7 (ERC) vs un 35,3 (JxCat). El diari "El Español" va publicar fa uns dies una enquesta pròpia feta entre els dies 27 i 30 de novembre, és a dir, van començar el seu treball de camp el mateix dia que el CIS finalitzava el seu. No podem comparar les dades, però sí la magnitud de l'efecte Puigdemont, atès que aquest diari està fent una enquesta mensual. Fa tot just un mes ERC tenia una intenció de vot del 31,1% i Pdecat del 10%. Un mes després, 15 dies després del sorgiment d'aquesta nova opció política que encapçala Puigdemont, la seva llista té un 19% d'intenció de vot i ERC un 23,1%. En tan sols un mes, i amb tan sols 15 dies "de vida", un +9 i un -8.

Caldrà estar atents a com evolucionen les dades, a través d'altres enquestes de les que segur que es publicaran, p.ex. GESOP del mes de desembre."


Doncs ja tenim aquestes dades del GESOP, i efectivament, confirmen plenament la tendència que apuntava en l'anàlisi: una de les claus d'aquestes eleccions serà el més que evident "efecte Puigdemont". De fet, i com ja es podia intuir, en menys d'un mes Puigdemont ha situat la llista de Junts per Catalunya empatada amb la d'ERC, amb un 17,1% i 17,4% d'intenció directa de vot.
L'enquesta GESOP està feta entre el 29 de novembre i el 2 de desembre. Recordem que la del CIS estava feta entre el 23 i el 27 de novembre. Fins voltants del 18-19 de novembre no es va saber que el President es presentava i la marca i la llista (integrants) de la seva candidatura . L'efecte Puigdemont es percep en el que assenyalava: a mesura que ens allunyem d'aquesta data, l'opció política generada ex-novo pel President, és més coneguda, va superant el desavantatge de competir contra altres opcions totalment consolidades i conegudes i va sumant suports.

El mes d'octubre no se sabia res sobre quines serien les forces polítiques que concorrerien a unes hipotètiques eleccions. No és correcte establir una línia de creixement des d'aquell 8% que tenia d'intenció de vot el Pdecat, perquè la llista del President és moltíssim més i cobreix un espai molt més gran que la proposta de Pdecat. Però si ho hem de mirar en termes de com es dividia el vot de Junts pel Sí, podem veure clarament que ERC ha passat del 22,1 d'intenció de vot directa el mes d'octubre a l'actual 17,4, mentre que l'espai que a l'octubre només cobria Pdecat i ara cobreix la llista del President (l'espai no-erc) ha passat del 8% a l'actual l7,1%.

La proposta d'ERC ha perdut 5 punts, però l'espai q ocupa la llista del President n'ha guanyat 9, de punts. És evident que està mobilitzant vot de JxSí que abans podia estar en la decisió, a la vegada que capta un creixent vot d'ERC que vol assegurar el retorn de Puigdemont com a President.


L'enquesta del GESOP també ens permet valorar la fortalesa del vot independentista: 
La intenció de vot directe a JxCAT i ERC -sumades- és del 34,1%, que GESOP projecta a una intenció de vot estimat, també sumat, del 39,8% (20,5 a ERC i 19,3 a JxCat). Junts pel Sí va tenir un 39,4% del vot el 27S. O sigui, pràcticament clavat.

Si a això hi afegim que els votants de JxSí són els de més gran fidelitat de vot (74,7%, repartits entre JxCat i ERC), les perspectives per a ERC i JxCAT són molt bones. A més a més, aquest espai que va ocupar JxSí és el que té una menor fuga de vot decidit cap a altres formacions: en aquest GESOP de desembre només un 7,9% dels seus antics votants (el mes de novembre era 3 punts més alta, de l'11%).

GESOP no ens informa de cap a on va aquest % de vot que perd JxSí, però al CIS vam veure que s'ho reparteixen, per aquest ordre, CUP i PSC i Comuns (aquests dos amb percentatges molt poc significatius. Això implica que entre els antics votants de JxSí s'ha reduït la fuga de vot (en 4 punts) i el nombre d'indecisos, que se situaria en el 17,4%. El comportament dels indecisos acaba reproduint el patró de distribució de vot de la resta del seu target, que ja han decidit vot, de manera que tot fa pensar que alimentarà majoritàriament la llista del President, que és la que ha aconseguit mobilitzar-los d'acord a les dades comparades amb l'octubre, però també la d'ERC.

Qui li agradaria que fos President? O el nostre particular "de donde soy o de donde vengo" electoral...
Quan l'enquestador pregunta a l'enquestat qui creu que guanyarà les eleccions? l'enquestat intenta objectivar la seva resposta, i respon a partir de la informació que té, i en els últims anys sempre s'apuntava ERC com a guanyadora d'unes eventuals eleccions al Parlament. I la informació és un procés que penetra lentament als diferents nivells de la societat.

Però quan aquest mateix enquestador a aquest mateix enquestat li pregunta qui li agradaria que fos President?" la resposta de l'enquestat és totalment subjectiva, personal, és ell, no és el que ell sap... i això és el que explica una de les dades més interessants de l'enquesta: la majoria,un 30,6%, responen que "Puigdemont".

Recordeu que "només" un 17,1% dels enquestats havien dit votarien la llista del President. Per tant, per a arribar a aquest 30,6% que diuen voldrien fos Puigdemont el President, cal sumar-hi un 13% de votants d'altres opcions. Insisteixo que aquí no es pregunta "qui creu serà el President", sinó "qui li agradaria que fos el President".

Vist d'una altra manera: ERC té una intenció de vot directa del 17,4%, però només un 13,8% dels enquestats diuen que els hi agradaria que Junqueras fos el President. Un mínim d'un 4% de votants d'ERC prefereixen veure a Puigdemont de President, tot i que per ara no el voten.

És una dada que assenyala també amb molta claredat que estem, per a tot aquest col·lectiu d'antics votants de Junts pel Sí, en un espai en el que s'estan produint molts moviments, i tenim prou dades per pensar que seguiran produint-se'n. 

És evident que la gran majoria de l'electorat independentista vol veure a Puigdemont de President: els que el voten, òbviament, però també molts d'altres que ara mateix voten altres opcions. I voldria emfatitzar aquest "ara mateix". Quin impacte pot tenir en votants que ara mateix diuen votaran ERC, però que voldrien que el President fos Puigdemont, declaracions com les que ahir van fer des d'ERC obrint-se a formar govern amb els Comuns (i per tant, no pactant amb JxCAT, no tenint a Puigdemont de President)?

No ho sabem. Ho anirem veient els propers dies. En tot cas el que és segur és que aquest 30% que vol veure Puigdemont de President està modificant la seva intenció de vot per assegurar-se que això sigui així. L'efecte Puigdemont podem dir, doncs, que és el desplaçament de vot d'altres formacions i de la indecisió cap a Junts per Catalunya, davant l'absència d'una llista unitària i davant la seguretat que tenen els votants de que només el vot a Junts x Cat garanteix Puigdemont com a candidat a President.

C's/PSC/PP/Comuns. El camarote de los Hermanos Marx a can 155 i equidistants

De l'enquesta GESOP el que a mi m'ha cridat més l'atenció és la diferent projecció de vot que efectua al PSC, fins al punt de situar-lo empatat amb C's, mentre que el CIS atorgava a C's un avantatge de 6,5 punts sobre el PSC.

És evident que en tot aquest bloc, del tripartit del 155 i el satèl·lit equidistant dels Comuns està passant alguna cosa. Poden estar-se movent les coses. I el que és més divertit, en moltíssimes direccions.

En l'anàlisi del CIS veiem que C's tenia una gran fortalesa perquè tenia una altíssima fidelitat de vot (que també té a l'enquesta GESOP, del 72,5%) i perquè esdevenia clarament el vot útil de l'unionisme, fins al punt que, segons el CIS, més del 40% dels votants del PP havien decidit votar C's, i només un 30% seguia votant PP.

Aquestes dades xoquen amb les dades GESOP, que atorga al PP una fidelitat de vot del 50% i amb només un 26,9% d'antics votants que ha decidit votar un altre partit.

El CIS assenyala una fidelitat de vot al PP 20 punts inferior a la del GESOP. I això és molt.

Com és que "lliguen" tan poc les dades de les dues enquestes? Una explicació podria ser perquè estiguin canviant coses, però xoca amb que el treball de camp de les dues enquestes gairebé se solapa. De manera que dubto molt d'aquesta possible explicació. Una altre possible enfocament que ho expliqui és perquè el CIS, pel volum de la seva mostra (3.000 vs 800 de GESOP), ha pogut afinar més en el comportament de partits, com el PP, a la cua de l'arc parlamentari. I això és el que crec ha passat. Però veurem...

El segon element sobre el que volia cridar l'atenció en aquest magma del 155 és que la frontera entre C's i PSC és possiblement la més transitada de tot el mapa polític. D'acord al CIS, un 10,8 d'antics votants de C's el 27S ara volen votar PSC, mentre que un 11,8% de votants de PSC volen votar C's. Com veiem, és una frontera amb molt moviment, i en les dues direccions. Podria ser que aquest PSC, servil mamporrero del PP i C's en l'aplicació del 155, hagi pogut frenar fuga de vot cap a C's i recuperi vot que se li va marxar? Caldrà seguir-ho de prop.

Finalment, al costat de l'hòstia atòmica que vaig vaticinar per al PP, les dades del GESOP ratifiquen el que ja vam veure amb el CIS: els altres gran damnificats serà el planeta equidistant de Comunslàndia. Amb el CIS vam veure que només tenien un 39,1% de fidelitat de vot. Doncs la dada sembla consistent i... a la baixa: l'enquesta GESOP només els dona un 37,9% de fidelitat. I assenyala GESOP que un 43,5% dels seus antics votants el 27S ja ha decidit votar una altra opció. No estem parlant d'indecisos. Estem parlant d'antics votants que tenen decidit votar altres forces. I és també, aquesta dada del GESOP, coherent amb les dades del CIS, que assenyalaven que els Comuns perdien un 3,5% cap a JxCat, un 8,6% cap a ERC, un 7% cap a C's, un 17,1% cap al PSC i un 3,3% cap a la CUP, que sumen gairebé un 40% de vot decidit i en direccions totalment oposades.

És una altra de les situacions de gran volatilitat que podem observar en aquestes eleccions. Què passarà amb els Comuns? Deixaran l'equidistància entre un bon resultat i un mal resultat per fotre's una nata electoral còsmica, acompanyant així en la patacada al PP?

En resum: Com estan les coses en 4 inputs:

- fortalesa del vot indy: tant les forces que han sortit de Junts pel Sí com la CUP conserven els suports que van obtenir el 27S. Ni es creix ni es retrocedeix.

- enorme projecció en intenció de vot de "l'efecte Puigdemont". En poc més de 15 dies d'existència la llista del President s'ha situat al mateix nivell que ERC en intenció de vot. En aquest període ERC ha perdut 5 punts i Puigdemont n'ha guanyat 9. No s'aprecia que JxCat tingui sostre (seguirà creixent), empès per aquest 30% indy que volen veure Puigdemont de President.

- en el bloc del tripartit del 155 hi ha un lio de collons. Tot i que C's parteix com la força més sòlida i que concentra el vot unionista, estem veient una promiscuïtat electoral creixent en les dues direccions entre votants de C's i del PSC.

- finalment l'estupendisme equidistant del planeta Comuns sembla haver entrat en un forat negre electoral, perdent votants absolutament en totes direccions i cap a totes les propostes electorals, des de JxCat a la CUP i des de PSC fins a C's. Excepte al PP, cap a tot arreu.

Això és tot per ara. Ens espera una campanya molt intensa, perquè hi ha una volatilitat molt alta en les intencions de vot, que s'estan redistribuint. I crec que estarem així fins el mateix dia de les eleccions. Veurem, en futures enquestes, com evolucionen les coses. 

Una última cosat: recordeu sempre que això només són enquestes. Ens expliquen coses si les sabem llegir. Però no són cap foto i molt menys la foto d'una realitat futura.

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE.

TOT ÉS A LES NOSTRES MANS.


DONEC PERFICIAM





5 de des. 2017

Anàlisi de l'enquesta "Pre-electoral Catalunya 21D" del CIS

Ahir vam conèixer l'enquesta pre-electoral del CIS sobre les eleccions del 21D a Catalunya. La projecció de vot que efectuava a les diferents forces polítiques va causar molta estupefacció, per no dir irritació.

Vau ser molts els que em vàreu demanar que en fes una anàlisi, que expliqués com veia aquesta enquesta. Em feia una mica de mandra, perquè en aquest estat podrit que és l'estat espanyol, crec que ja no hi ha cap organisme ni institució que s'escapi a aquesta corrupció político-moral generalitzada. Però m'hi he posat. I ho he fet per un motiu: el CIS proporciona moltes dades sobre l'enquesta, de manera que era possible rascar coses.


0. L'enquesta té 3 punts clau a tenir en compte en la seva valoració:
- estem davant una enquesta molt important, amb una mostra de 3.000 persones enquestades. És molt i molt gran. Una mostra tan gran hauria de permetre afinar-la molt, no en el sentit PP-fiscalia, sinó en el sentit que "reprodueixi" amb la màxima fidelitat la societat l'opinió de la qual vol recollir. És evident que una mostra posem de 600-800 enquestes pot ser del tot representativa, però caldrà afinar molt més en la composició de la mostra perquè pugui reflectir la realitat social, que una mostra de 3.000 individus, que pot "afinar" molt més. Per què té això importància? 

- pel segon element clau a tenir en compte de l'enquesta. Efectua una projecció de vot que té al darrere molta "cuina". La cuina no té perquè tenir cap connotació negativa, és un conjunt de tècniques demoscòpiques que ens permeten corregir els biaixos que hàgim detectat en la mostra, per tal que el resultat que projectem s'ajusti al màxim a la realitat social que estudiem. I el CIS efectua unes correccions sobre el que han expressat els enquestats que provoca desconcert en els lectors, i que aixeca sospites. A què m'estic referint? La intenció de vot directe a C's és del 13,2%, però el CIS, després de la "cuina", projecta per a aquesta força política una intenció de vot del 22,5%,, quasi 10 punts més. Tan malament estava feta la mostra que ha calgut aplicar aquesta correcció? O hi ha altres elements que caldria tenir en compte?

- el tercer element clau és la data en la que està fet el treball de camp. En un escenari de gran estabilitat política, i amb forces polítiques consolidades, això seria menor. Però en un escenari de gran volatilitat com l'actual i en el que, singularment, en l'oferta política s'han viscut canvis radicals en relació al que era el mapa polític fa tan sols un mes, això és transcendent. I més enllà de la convulsió política del moment, quin és l'element cabdal que fa que la data treball de camp sigui tan rellevant? Doncs que la força política més votada les darreres eleccions (el 27S) ara no es presenta. Fou Junts pel Sí, i ara Junts pel Sí no es presenta, i els principals actius polítics que formaven part d'aquella candidatura ara es presenten separadament. I encara més, en un dels casos, la constitució d'aquesta nova oferta política no té ni 15 dies, i de fet es va conèixer un parell o tres de dies abans d'iniciar el treball de camp el CIS.

ANÀLISI DELS ELEMENTS CRÍTICS DE L'ENQUESTA:
La visió que proporciona l'enquesta del CIS té dos grans i impactants conclusions:

- les forces sobiranistes que defensen el Sí a la independència podrien perdre la majoria que fins ara tenien al Parlament

- C's pot esdevenir la força política més votada del Parlament que sorgeixi del 21D

Anem a veure la consistència d'aquestes dues "conclusions" a les que arriba el CIS. Abans, però, i per als impacients, resumeixo les meves conclusions:

- les forces sobiranistes que defensen el Sí a la independència és pràcticament impossible que perdin la majoria absoluta que ara tenen al Parlament

- C's sí pot esdevenir la força política més votada del Parlament que sorgeixi del 21D

Començaré per aquest darrer tema, per la projecció de vot de C's.

1. C's primera força? C's està creixent tant?

Per respondre aquestes preguntes plantejo dues anàlisis diferents:

1.1 - anàlisi del potencial electoral "per se" de l'oferta política de C's, que ho farem bàsicament a partir del creuament intenció de vot/record de vot

1.2 - anàlisi dels factors que projecten el % de vot que recull el CIS després d'aplicar la "cuina" a la intenció directa de vot que té C's

1.1. Quina és la força electoral ara mateix de C's a Catalunya?

C's és ara mateix la força política que, demoscòpicament, ofereix una posició més sòlida i amb un major potencial de creixement en relació als resultats que varen obtenir el 27S (que ja varen ser la segona força política, pel davant de PSC, de Comuns, PP i CUP).

Aquesta posició l'assoleix perquè d'una manera molt clara s'ha convertit en el Junts pel No d'aquestes eleccions. C's concentra de manera inequívoca el vot espanyolista i ho fa de manera molt intensa.

Mirem-ho en dades:

- la fidelitat de vot de C's és del 73,3% dels seus votants. És una fidelitat molt alta, només comparable a la dels antics votants de JxSí, però aquests es divideixen en dues ofertes diferents.

- C's recull vot de manera significativa de 3 formacions diferents: un 11,8% de votants PSC-PSOE, un 7% d'antics votants de CSQEP i un espectacular 45,8% d'entre votants del PP. I aquesta, la del PP, és la dada clau. Després del següent punt hi tornaré, per a analitzar-la més a fons.

- Només podem identificar una significativa pèrdua de vots d'antics votants de C's cap a una altra formació política: un 10,8% que diuen que ara votaran al PSC-PSOE. Aquesta dada no l'hem pogut comparar amb altres enquestes, per tant no tenim prou dades per valorar la seva consistència. Però tampoc per dubtar-ne.

Com deia més amunt el factor decisiu en aquest increment de C's és el descomunal "descalabro" electoral que ja podem anticipar patirà el PP. 

Fixeu-vos-hi: en aquests moments, i en relació als seus antics votants el 27S (fa només 2 anys), el PP en té més que ja han decidit votar a una altra força política (C's) que no pas seguir votant el que fins ara havia estat la seva opció política (PP). Un 45,8% dels votants del PP ara tenen decidit votar a C's, i només un 31,7% al PP.

D'entre els votants del PP, C's ara mateix s'emporta pràcticament la meitat. Està 14 punts pel damunt del percentatge d'antics votants del PP que seguiran votant PP. El col·lapse electoral del PP és una evidència demoscòpica d'una contundència extraordinària. I jo no havia vist mai res així en tots els anys que fa que analitzo enquestes. I és el que ens permet afirmar que tot el vot espanyolista, profundament espanyolista i partidari de la violència institucional, d'escombrar amb les institucions catalanes, de desarticular l'estructura política, social, econòmica, cultural i cívica de Catalunya ha decidit concentrar el seu vot en C's. El "a por ellos" no el capitalitza, per més que cridi i digui barbaritats, Garcia-Albiol i el seu PP, sinó C's.

1.2. Explica això la "cuina" del CIS en la projecció que efectua d'intenció de vot a C's?
Sí, us dono la raó. Crida molt l'atenció aquest "tracte" singular que fa el CIS en la seva cuina a C's, quan els fa passar d'un 13,2% a un 22,5%, gairebé 10 punts més.


Imaginem que és una evidència de "maniPPulació", d'ús partidista d'una altra institució de l'estat, perquè assumim també que a l'Estat (i tot el que implica) no li planteja cap problema la residualització total del PP a CAT si això permet convertir a C's en la força més votada.

Imaginem-ho. Però permeteu-me també que faci alguns números per veure si hi pot haver alguna cosa més. Un company em va posar sobre la pista de com enfocar-ho, al comparar el tractament de C's en la pre-electoral del CIS del 27S 2015 amb els resultats finals que hi va haver les eleccions del 27S.

En la pre-electoral del 27S el CIS va recollir un 8,8% d'intenció directa de vot a C's, i va projectar-ne uns resultats del 14,8%. I en les eleccions del 27S C's va tenir un 17,90% del vot. S'havia multiplicat per 2,03 el vot directe, i no per 1,68 com ells havien projectat.

Ara, aquest 2017 C's té una intenció de vot directe del 13,2%, i li projecten un 22,5%. Han multiplicat per 1,7, és a dir,, han aplicat la mateixa correcció que van aplicar el 2015.

I així arribem a un punt irresoluble fins el 21D: la societat catalana el 2017 té un comportament igual que el 2015, quan la realitat va evidenciar que C's tenia moltíssim vot ocult? Tot sembla indicar que no, que l'espanyolisme s'ha "desacomplexat" al crit de "a por ellos". Però en termes demoscòpics no en tenim cap certesa. Per tant, la correcció aplicada, no podem dir sigui exagerada. De fet és la mateixa que el 2015, i llavors es va quedar curta. Potser assumeixen els canvis en la societat per no aplicar la "correcció" real del 2015, que els pujaria al 26%

I tot això, amics meus, és el que em porta a dir que alerta, que C's està molt fort, i que projecta un creixement significatiu, sense trobar cap indici demoscòpic que en el resultat que el CIS atribueix a C's la cuina hagi estat incomprensible o manipuladora.

2. Quina és la força de les opcions del Sí a la independència? Està en perill la majoria sobiranista?
Jo no trobo elements que permetin fer pensar que l'independentisme perd força electoral, pugui veure amenaçada la seva majoria.

La meva visió, reiterada de fa molts anys, és que "tot el peix està venut", i que els dos blocs, l'independentista i l'unionista, estan molt estancats en suports. Ni en perden ni en guanyen. I que només el tema dels Comuns és ara mateix una frontissa minvant, que cruix per tot arreu, però que ni tan sols així modifica la correlació de forces.

Veiem-ho:

- D'una manera o una altra la fidelitat de vot dels antics votants de Junts pel Sí és la més alta del mapa polític. El vot decidit cap a Junts per Catalunya i ERC és el 75% dels antics votants de JxSí. I només té 2 transferències de vot cap a altres formacions mínimament significatives: una intrablocs i una interblocs. Hi ha un 4,1% d'antics votants de JxSí que ara diuen votaran CUP (vot que queda al vot sobiranista) i un 3,1% cap a PSC. La transferència al PSC és molt petita, i gairebé que l'esmento només perquè és l'única que es detecta del vot indy cap al bloc unionista. I sí els antics votants de JxSí, que van ser els majoritaris el 27S es mantenen fidels a les idees que ara recullen diverses opcions, no sé com es pot especular amb "reculada". Jo no veig enlloc la pèrdua de 4-5 en el "grup" que abans formaven part de Junts pel Sí.

- Es podria especular amb "reculada" si la CUP es vingués a baix, però això tampoc no es veu, ni el CIS la dona. Tot sembla indicar pot perdre una miqueta, però no gaire. Presenta un saldo negatiu en la transferència entre els seus antics votants que ara se'n van cap a Junts per Catalunya i ERC (d'uns 30.000 vots) i amb els Comuns (d'uns 15.000 vots). Però això el CIS com a molt assenyala la pèrdua d'un diputat cupaire. És evident que la CUP ha fidelitzat poc el seu votant del 27S (només en reté 1 de cada 2) i que no ha aconseguit "captar vot" dels Comuns (com a mínim fins ara). Però compensa les seves fugues amb aquesta captació de nou vot "estupendista" procedent de JxSí.

3. A tall de conclusions:

A mesura que han anat passant els dies i ara ja que hem entrat en campanya hi ha unes quantes coses que es visualitzen cada cop amb més claredat:

- No hi ha moviments entre blocs. El país és el que és, i la gent es mostra molt contundentment convençuda de les seves posicions polítiques. El mapa que sortirà del 21D difícilment tindrà, entre blocs, alteracions.

- "L'efecte" C's és únicament conseqüència de, per una banda, l'acumulació de vot unionista en la seva proposta que ha aconseguit, que porta a una autèntica desfeta al PP. I, per una altra banda, que la fractura del vot indepe sobredimensiona la seva posició. El 27S JxSí va tenir 62 escons, C's 25 i el PP 11. I ara fem una simulació per visualitzar el que vull dir: si dividim JxSí per la meitat (que és com està ara), tindríem dues forces amb 31+31, contra 25 de C's. Ja estarien molt més enganxats. I si dels 11 del PP li transferim 6 a C's (que és per sota del que està passant ara), tindríem 3 forces amb 31 diputats. Això és el que està passant ara.

- No reeditar Junts pel Sí o qualsevol altra fórmula unitària s'evidencia ara mateix com un error colossal, incomprensible. Per moltíssims motius. Però en clau de resultats, d'entrada perquè permet situar-se a C's al mateix nivell de les dues forces que recullen el que fou JxSí. És un miratge, però pot tenir uns efectes devastadors sobre la nostra credibilitat en relació al joc de majories que hi ha a Catalunya. I després, perquè com tothom sap, la llei electoral i el repartiment de "restes" afavoreix la força més votada, i aquest efecte el podem perdre segons com vagin les coses.

- L'efecte Puigdemont. Fa només un mes, de cada3 antics votants de Junts pel Sí, 2 havien decidit votar ERC i només 1 Pdecat. Davant la negativa d'ERC a la llista unitària que va demanar el President es configurés, el President va plantejar una llista absolutament singular, coneguda com la "llista del President", i que va agafar com a "marca" Junts per Catalunya. D'això no fa ni 15 dies. Però en aquests 15 dies ja s'està veient el seu impacte monumental. L'enquesta del CIS està feta entre els dies 23 i 27 de novembre, molt enganxada a que es conegués la notícia d'aquesta nova proposta electoral, i malgrat això, ja recull el seu impacte, i s'ha passat d'una distribució 2-1 a un 39,7 (ERC) vs un 35,3 (JxCat). El diari "El Español" va publicar fa uns dies una enquesta pròpia feta entre els dies 27 i 30 de novembre, és a dir, van començar el seu treball de camp el mateix dia que el CIS finalitzava el seu. No podem comparar les dades, però sí la magnitud de l'efecte Puigdemont, atès que aquest diari està fent una enquesta mensual. Fa tot just un mes ERC tenia una intenció de vot del 31,1% i Pdecat del 10%. Un mes després, 15 dies després del sorgiment d'aquesta nova opció política que encapçala Puigdemont, la seva llista té un 19% d'intenció de vot i ERC un 23,1%. En tan sols un mes, i amb tan sols 15 dies "de vida", un +9 i un -8.

I aquesta serà una de les claus de la campanya. Absurdament, però ho serà. Puigdemont va clarament a l'alça i ERC a la baixa. Tot això ens mereixíem haver-nos-ho estalviat. Caldrà estar atents a com evolucionen les dades, a través d'altres enquestes de les que segur que es publicaran, p.ex. GESOP del mes de desembre.

TOT ESTÀ A LES NOSTRES MANS, COMPANYES I COMPANYS!

DONEC PERFICIAM!