Anàlisi de l'enquesta pre-electoral del CIS sobre les eleccions catalanes del 12M. Molt i molt interessant. Molt

 

Quan començo a escriure aquest article són les 17:00 hores de dijous 25 d’abril. Aquest divendres comença la campanya electoral. Si no han canviat les coses, el CEO no pot publicar enquestes electorals durant la campanya electoral. Per això estava convençut avui publicaria la seva enquesta pre-electoral. Però encara no. Veurem. L’estava esperant perquè avui mateix a les 12:30 hem tingut l’enquesta pre-electoral de Catalunya del CIS, i volia fer l’anàlisi de totes dues, però em sembla començo amb la del CIS i si surt la del CEO veure’m què faig, com integro.

ENQUESTA PRE-ELECTORAL CATALUNYA DEL CIS

D’entrada dir dues coses:

• La primera, que és una extraordinària enquesta, amb una mostra de 8.905 persones l’opinió de les quals s’ha recollit telefònicament (un 25% telèfon fixe un 75% mòbil). La mostra és enorme, per tant, és una enquesta molt i molt rellevant. I tenim fàcil accés a totes les dades.

• La segona, que la realització ha tingut un element polèmic, atès que només es podia respondre en castellà. Això és un error evident en la planificació del CIS. I això ha fet que algunes persones s’hagin negat a respondre. Tanmateix això, la llengua amb la que s’ha fet, i els casos que hem conegut de persones que s’han negat a respondre l’enquesta si no podien fer-ho en català no afecta per a res la qualitat de la mostra i la seva representativitat. Té biaixos, com qualsevol enquesta, i després m’hi referiré, però aquestes negatives a respondre en cap cas impliquen que l’enquesta no estigui ben feta, que la mostra no sigui representativa.

Quan es dissenya una mostra fins que no s’han cobert tots els segments poblacionals que la fan representativa, es persisteix. La representativitat mostral no es veu afectada per unes no-respostes, perquè els enquestadors persistiran en el mateix segment fins tenir totes les enquestes necessàries.

I això tenim dades suficients per veure-ho:

Per exemple, un 29,5% dels enquestats pel CIS tenen el català com a llengua inicial, percentatge pràcticament idèntic al de l’estadística oficial del nostre país (31,5% català llengua inicial). De fet si una llengua podríem considerar “infrarepresentada” a la mostra seria el  castellà, perquè mentre a l’estadísitica oficial un 52,7% dels catalans tenen el castellà com a la seva primera llengua, a l’enquesta del CIS només un 41,5% dels enquestats tenen el castellà com a llengua inicial.

Hi ha altres dades que avalen la representativitat mostral de l’enquesta del CIS, sense biaixos lingüístics ni nacionals:

A la pregunta sobre el sentiment nacional de pertinença, veiem com les dades mostral CIS coincideixen plenament amb les del BOP del CEO:

-únicament espanyol CIS 5,9% i CEO 8%

-més espanyol que català CIS 5% CEO 4,8%

-igual espanyol que català CIS 46% CEO 43,7%

-més català que espanyol CIS 21,8% CEO 22,4%

-únicament català CIS 17,3% CEO 17,6%

Per tant que estigui tothom tranquil, les persones, les que hagin sigut, que no han respost perquè no podien fer-ho en català, han exercit un del tot legítim dret a no fer-ho i a denunciar-ho, a criticar-ho, però que no hagin respost ells no implica cap biaix mostral ni en termes lingüístics ni d’identitat nacional a l’enquesta del CIS.

ANEM PER FEINA: QUÈ ENS EXPLICA I PROJECTA L’ENQUESTA DEL CIS?

Com sempre passa, tots els mitjans s’han abocat a la distribució de percentatge de vot i escons que projecta l’enquesta del CIS. Però per a mi és el menys interessant. Crec que el CIS ens aporta molta informació com per fer-ne una anàlisi des del punt de vista de les tendències de comportament electoral, i treballar amb aquelles dades que minimitzen possibles biaixos mostrals des del punt de vista de sobrerepresentació o infrarepresentació d’opcions electorals, que hi poden ser, i que les hem d’evidenciar, perquè malgrat, com hem vist, la mostra és plenament representativa social, lingüística i nacionalment, en la concreció d’opcions electoral presenta alguns biaixos que cal evidenciar i tenir en compte, per situar millor l’escenari electoral que projecta.

Sí, segons CIS PSC tornaria a guanyar les eleccions, incrementant lleugerament els seus escons, i ERC i Junts seguirien en el frec a frec que ja van tenir les darreres eleccions, PP pujaria, C’s desapareixeria, etc.

Tanmateix, tot i que el CIS corregeix una mica alguns biaixos de la presència d’enquestats sobre les diferents opcions polítiques, a criteri meu la projecció del CIS té un problema perquè no corregeix adequadament la infrarepresentació dels votants de Junts, ni projecta adequadament el comportament electoral dels seus votants.

Junts el 14F 2021 va tenir un 20,07% dels vots. A la mostra del CIS només hi ha un 12,8% d’enquestats que van votar Junts. Aquesta infrarepresentació de -7,26 punts no la tenim en cap altra opció política: PSC té -0,18, ERC +1,6, VOX -2,5, CUP -1,67, Comuns +0,8, C’s -1,3 i PP +1,8.

És a dir, tots els partits estan en uns marges amunt i avall de desviacions molt baixes, de com a molt -2,5... excepte Junts, que té una infrarepresentació mostral de -7,26 punts. Això ho haurem de tenir en compte en les projeccions.

Quina és la projecció electoral que, a criteri meu, trobem a l’enquesta del CIS?

•           Crec que ara mateix és evident que el PSC és el partit que amb més claredat es projecta com a guanyador de les eleccions del 12M i amb una lleugera, però també clara, tendència a millorar el resultat que va tenir el 14F, quan ja fou el partit més votat. El PSC és ara mateix el partit amb una més alta fidelitat de vot (70,9%), pràcticament no té fugues mínimament significatives en cap direcció (només aquests quasi dins marge d’error 3,2% antics votants PSC que ara votarien ERC i el 3,5% que votarien PP). En canvi el PSC és receptor de vot provinent de pràcticament totes les forces polítiques, començant per aquest 10,5% d’antics votant ERC que ara votaran PSC, el 22,2% dels antics votants dels Comuns, el 6,9% de C’s, el 5,4% del PP, el 8,9% del PdeCat, el 2,6% de VOX, el 2,2% de Junts i el 0,7% de la CUP.

 És cert que ara tenim l’interrogant de l’impacte del darrer moviment del Pedro Sanchez i del que pugui decidir fer dilluns, però ara mateix, d’acord a les dades CIS, que em semblen fiables i clares, el PSC combina els elements clau del bon funcionament electoral: la més alta fidelitat de vot, ser receptor de vot d’absolutament totes les forces polítiques i no tenir cap fuga de vot.

Al meu entendre aquesta situació del PSC és fruit de la combinació de dues tendències: l’haver-se convertit, l’haver guanyat, la centralitat política al nostre país i ser potser l’únic que pot garantir estabilitat política i social. Però, segona tendència confluent, que segueix gaudint d’allò que el 14F ja li va donar la victòria, ser el vot refugi del vot espanyolista, que es planteja el seu vot en termes de fer fora l’independentisme. Només així s’expolica aquest 5,4% de vot pepero, 6,9% de C’s, 2,6% de VOX i 22,2% dels Comuns.

L’espai independentista:

•           Com he dit abans el CIS projecta un escenari d’empat persistent entre ERC i Junts. Però això, a banda de la infrarepresentació de Junts a la que abans m’he referit, no sé si és ben bé així. Fixem-nos que ERC té una bastant baixa fidelitat de vot, de només el 49,6%, mentre que la fidelitat de Junts és del 67,3%. Fixem-nos també que ERC té fugues significatives, com aquest 12,4% d’antics votants que ara votarien Junts, o el 10,5% que ara diuen votaran PSC. És cert, però, que ERC és el segon partit que més vot picoteja entre antics votants d’altres partits: un 3,2% de PSC, un 5,5% de Junts, un 10,3% de la CUP, un 8,6% de Comuns i un 10,3% de PdeCAT.

La fortalesa d’ERC és que s’ha posicionat rebent vot d’un ampli espectre polític, però no compensa la feblesa que a les seves opcions trasllada aquesta força baixa fidelitat de vot (pràcticament sembla només reté 1 de cada 2 votants del 2021) i tampoc les fugues significatives en direccions tan diferents com són cap a Junts i cap al PSC. Això sí, des del punt de vista d’ERC crec que una dada molt bona és que sigui la formació que major percentatge del nou votant jove, que no va poder votar el 2021 perquè no tenia edat, rebrà. Un 23,1% del vot jove que no va poder votar per no tenir edat ara votaran a ERC.

•           Junts té una fidelitat de vot del 67,3%, que és la segona més alta de totes les opcions, només per sota de la fidelitat entre els seus votants del PSC. A més a més, recull vot en percentatges molt significatius d’antics votants d’ERC (12,4%), de la CUP (12,3%) i del PdeCAT (26,9%). I només presenta uns petits percentatges de pèrdua de vot cap a ERC i cap a AC.

Així les coses, a criteri meu, Junts presenta unes dades que li projecten un millor resultat electoral del que li ha projectat el CIS. Les dades evidencien que Junts, sense estar en condicions, ara mateix, de competir amb el PSC, sí està més fort i amb més opcions de millorar resultats del que ha projectat el CIS.

•           La CUP afronta unes eleccions en una significativa situació d’afebliment dels seus suports i vot. Té la segona més baixa fidelitat de vot, només superats pels de C’s. La CUP, amb només un 47% de fidelitat de vot entre els seus votants del 2021 evidencia una situació complicada. A més a més, a diferència d’ERC, que també tenia una baixa fidelitat de vot, la CUP no capta vot mínimament significativament d’enlloc, i presenta, com ja hem vist, fugues significatives cap a ERC (10,3%) i Junts (12,3%). Aquest inèdit 12,3% de vot cupaire cap a Junts segurament és conseqüència de l’alt impacte de la llista de suports al MHP Puigdemont que fa uns dies es va presentar, entre els quals hi havia molt rellevants noms de l’espai de l’esquerra independentista de la CUP, amb candidats cupaires en anteriors eleccions inclosos. Ara mateix sembla difícil la CUP pugui repetir els seus resultats del 2021, presenta significatives febleses i cap “fortalesa”

La desaparició segura de C’s

•           Passi el que passi el 12M, l’alegria segura que tindrem, que esperem no sigui l’única, serà la desaparició de C’s. El 2021 va sobreviure agònicament, i ara ja clarament l’últim que tanqui el llum. Només un 20,9% dels votants de C’s el 14F ara votaran C’s. A diferència de les anteriors eleccions, quan molt del vot que va perdre C’s va anar al PSC, ara el que li quedava va massivament cap al PP (un 32,7%), VOX (10,7%), i el PSC encara rasque un 6,9%. Al partit que va voler fer política volent instal·lar el nostre país en la confrontació identitària li queden 15 dies. S’ha acabat.

 La ultradreta racista i xenòfoba al Parlament de Catalunya

•           Per primera vegada a les eleccions del 12M la ultradreta racista i xenòfoba hi concorrerà amb dues propostes bessones, només diferenciades perquè una s’embolica amb l’estanquera (VOX) i l’altra amb la senyera (AC). La resta, tot igual.

•  VOX difícilment repetirà el resultat de les anteriors elecions. Manté una fidelitat de vot encara relativament sòlida, del 62,3%, però té una fuga clara cap al PP, del 19,3% i diverses menors (3% cap a l’altra opció de la ultradreta racista, AC, 2,6% cap al PSOE, 2,3% a Frente Obrero...), però que difícilment l’única transferència que tindrà, provinent d’antics votants de C’s, compensarà.

•  AC, que és la nova opció de l’extremadreta racista i xenòfoba a Catalunya, a la vista de l’enquesta del CIS, tot i evidenciar un posicionament en la captació de vot que podria situar-los en condicions d’obtenir una mínima representació parlamentària (0-2 diputats) no l’assegura en cap cas, i dependrà molt, moltíssim, de quina sigui la participació a les eleccions. Però el cert és que aquesta nova oferta de l’extremadreta racista i xenòfoba al nostre país, i la campanya de sobredimensionament que ha iimpulsat el deep State espanyol, com a nou ariet per afeblir el moviment independentista, està tenint resultats, com evidencia aquest 2% de vot d’antics votants ERC, el 3% de l’altra oferta ultra, VOX, l’1,8% de la CUP...

Tanmateix, el més sorprenent, també preocupant, és aquest 6,6% de votants Junts del 2021 que ara diuen votaran Aliança Catalana. L’única bona notícia, de confirmar-se aquesta tendència, és que sempre, per a tots, aquest vot racista i xenòfob, quan més lluny millor. No sabem si hi eren o són un producte de tot el que està impulsant aquesta extremadreta racista i xenòfoba arreu d’Europa, i que aquí és vist també pel deep State espanyol com una oportunitat per desgastar l’independentisme, de fer-lo inviable, però quan més lluny millor.

Per acabar cop d’ull Alhora i en comú.

•           Els Comuns, que són els responsables d’aquesta convocatòria d’eleccions anticipades, rebentant els pressupostos, mentre que ERC havia votat sistemàticament els últims anys a favor dels pressupostos de Colau i Sànchez... no sembla estigui sentant massa bé a aquesta tropa tan sectària. Retenen, això sí, 1 de cada 2 votants que van tenir el 2021, però un 22,2% (quasi 1 de cada 4) se’ls hi en van cap al PSC, i un 8,6% cap a ERC. Tot sembla indicar que els hi sortirà el tret per la culata i perdran vots i representació al Parlament.

•  El nou invent del sr. Graupera, ara acompanyat de la sra. Ponsatí, això de “Alhora” està clar que seguirà el mateix camí que els anteriors invents grauperistes, com les primàries, és a dir, un fracàs. Les dades de l’enquesta del CIS són absolutament contundents: només un 0,7% de 8.905 enquestats ha dit els votaria. Projectant generosament el CIS diu potser podrien arribar a l’1,2% en la franja màxima. El 0,9% dels antics votants d’ERC, el 2,1% dels de Junts i el 2,4% evidencien amb total claredat que aquest nou invent del sr. Graupera no té cap recorregut, de fet encara té menys recorregut que l’anterior invent de les Primàries.

•  En relació a la claredat i contundència de les dades que evidencien que Alhora no té cap opció, ni la més mínima, vull afegir, per a tranquil·litat de tothom, per a que ningú no pensi que aquest 0,7% és perquè l’enquesta no es feia bé, o no es donava opció de respondre Alhora, que no. De fet és tot el contrari. En una pràctica molt poc habitual, l’enquesta del CIS en la pregunta d’intenció de vot oferia, als enquestats, les opcions de tots els partits que ara mateix tenen representació al Parlament... més dos altres, que no en tenen, que són nous: Aliança Catalana i Alhora, fins a l’extrem d’incloure Orriols i Ponsatí en la llista de lideratges a valorar.

•  Alhora i perquè veieu molt clarament perquè afirmo amb contundència que aquest 0,7% deixa totalment clar que no tenen cap opció d’obtenir representació, ni la més mínima, mirarem unes dades. Les eleccions del 14F del 2021 van tenir la participació més baixa en unes eleccions al Parlament de Catalunya, del 53,54%. Aquelles eleccions el PdeCAT va obtenir 77.059 vots, que fins i tot amb aquella participació tan baixa, només els van permetre recollir el 2,72% dels vots, i, evidentment, com ja havia analitzat jo en aquell moment, no van obtenir cap diputat, no van obtenir representació parlamentària, es van quedar fora. Les opcions de Graupera amb aquest nou seu invent són inexistents, zero. Cap dubte. Les dades són absolutament concloents. Zero opcions.

 Conclusions a la manera de petit resum:

•           L’escenari polític que projecta l’enquesta del CIS està més obert que la projecció electoral que n’ha fet. El PSC sembla ara mateix el partit més sòlidament posicionat per millorar els seus resultats electorals i tornar a guanyar. Pel que fa a les opcions de l’independentisme ara mateix la candidatura del MHP Puigdemont presenta més fortaleses i opcions per desmarcar-se de l’empat tècnic amb una ERC que evidencia les seves dificultats amb una fidelitat de vot inferior al 50%, però que alhora presenta fortaleses com captura de vot d’altres formacions i vot entre els nous votants més joves. La CUP seria la formació independentista amb majors febleses, per la baixa fidelitat de vot i transferències significatives a altres sense rebre vot de ningú.

•  El PP millorarà clarament posicions, i tot i que els Comuns semblen patir desgast, la suma de tots dos, i la projecció del PSC, podria arribar a permetre fer un Collboni...

•  La ultradreta racista es disputarà l’espai entre els que van embolicats amb l’estanquera (VOX), que empitjorarà una mica els seus resultats però no gaire, i els que van embolicats amb la senyera (AC), que en un escenari d’alta abstenció, en el que la participació no superés el 60% podria tenir opcions d’entrar al Parlament acompanyant a VOX en aquest espai de l’extrema-dreta racista i xenòfoba amb 1 màxim 2 diputats. Si la participació supera el 60% els racistes d'AC no tenen cap opció

•  Finalment C’s desapareixerà, sense cap dubte. Després d’una existència sembrant amb tots els discursos la llavor de l’odi i la fractura identitària, el proper 12M, enmig d’aquest patetisme i ridiculisme que també els ha caracteritzat, desapareixeran. Punt i final.

•  Uns altres que seguiran acumulant ridículs i fracassos seran els del nou invent (després d’allò de les Primàries) del sr. Graupera, aquest cop acompanyat de la sra. Ponsatí. Les opcions que tenen d’entrar, d’obtenir representació el proper 12M són ZERO, inexistents.
  

•  L’independentisme no guanya nous votants, i divideix els que té. Les opcions de reeditar la majoria independentista ara mateix són poc clares, amb tot el que això implica. Un tot que és tot negatiu, que no té res positiu. En fi. Com sempre, seguirem lluitant. Per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi

 

PS: Estarem atents a noves enquestes que valgui la pena comentar. Després de més de quatre hores des que vaig començar a redactar aquest article analitzant l’enquesta pre-electoral del CIS sobre les eleccions catalanes, ni rastre de la pre-electoral del CEO. És estrany. No m’ho esperava.