14 de jul. 2012

Qui se'n recorda, de l'Or del Rhin? Exemple de sacrifici, compromís i coratge.


Maig 1937. Caserna l'Or del Rhin d'Estat Català
Maig del 1937. L'Or del Rhin és la caserna d'Estat Català durant la guerra. Està a Rambla Catalunya amb Gran Via, i pren el nom del popular restaurant que hi havia al baixos de l'edifici incautat.

Des del començament de la guerra la gent d'Estat Català formen part dels vençuts. També Incerta Glòria. Mesos abans de l'esclat de la confrontació un escamot failangista assassina, amb connivències mai aclarides, els Germans Badia, els líders de la formació i de les JEREC. Des que ha esclatat la guerra els militants d'Estat Català han patit una persecució implacable per part dels anarquistes, autèntics amos i senyors de la reraguarda republicana. 

Mentre el gruix de les tropes d'Estat Català, les JEREC, la FNEC, combaten al front... a la reraguarda la gent d'Estat Català és segrestada, afusellada, feta desaparèixer. S'han defensat com han pogut i han anat guanyant posicions. Segrestaments de militants d'Estat Català tenen com a resposta incursions a la Torrassa de columnes d'Estat Català que fiquen potes enlaire el barri, el feu faista, fins trobar els companys segrestats.

Aquell maig del 1937, mentre la majoria de les forces d'Estat Català són al front, la FAI, molt covardament forta a la reraguarda, pensa que ha arribat el moment de donar el cop definitiu a Estat Català, i aprofitant la convulsió del moment, inicia l'assalt a la seva caserna, l'Or del Rhin.

Dins, amb majoria de milicians molt joves, encara verds per al front, es defensen amb un coratge heroïc, inesperat per als assaltants. L'Or del Rhin aguanta la primera escomesa. I una segona. El fracàs del segon assalt faista sumeix la xusma anarquista en un desconcert tan absolut que els militants d'Estat Català ho aprofiten per a perseguir-los fins a la seva pròpia seu, que prenen a l'assalt.

Martí Torrent forma part d'aquells joves patriotes que defensen l'Or del Rhin, la caserna d'Estat Català. Aquell maig del 1937 els molt joves patriotes que estaven a la caserna l'Or del Rhin d'Estat Català van fer història, per més que la nostra miserable  història oficial ho hagi ignorat, menystingut i ocultat.

Tal i com va explicar perfectament en Francesc Marc Àlvaro, el nostre país ha tingut molts assassins d'un Franco que va morir de vell a l'hospital. I la nostra guerra ha tingut un estol d'herois i referents entre els quals mai, mai, per a aquesta història oficial, han existit els militants d'Estat Català. La Caserna l'Or del Rhin mai ha figurat en els mapes de la resistència contra el feixisme espanyol, com el que realment era, un baluard de la democràcia i el patriotisme. Les estelades al front de la Columna Macià-Companys que portaven la llegenda “Casal l'Or del Rhin” mai no han existit oficialment. El combat en el front i en la reraguarda dels militants d'Estat Català no ha constat mai.

Agost del 1936, milicians d'Estat Català a Formentera
El desembarcament de les tropes d'Estat Català a Mallorca, Eivissa i Formentera s'ha intentat ocultar tot el que s'ha pogut, i encara més la traïció del comandament republicà espanyol, que va fer fracassar la missió deliberadament, miserablement.

La caserna l'Or del Rhin té tots els elements perquè sigui un autèntic símbol de dignitat nacional i de coratge. En ple centre de Barcelona, en un edifici amb balcons guarnits amb l'au fènix de la Renaixença, Estat Català va muntar la seva caserna i va mantenir el seu compromís patriòtic ben a la vista de tothom.

La FAI sempre ho va entendre com un desafiament. A l'igual que l'aviació franquista. L'aviació legionària de Mussolini va tenir en la Caserna l'Or del Rhin un dels seus objectius més castigats, en aquells dies de la Barcelona desprotegida i a mercè de l'aviació feixista. I no, mai ningú no ha fet referència a l'Or del Rhin. Mai ningú no ha volgut considerar aquesta dimensió del conflicte. És massa molesta, trenca massa esquemes.

Però el record del coratge dels patriotes d'Estat Català defensant la seva caserna davant les escomeses criminals de la FAI i els bombardejos feixistes perdura fins als nostres dies, i és ben viu i fort per a qualsevol que ho vulgui sentir i entendre.

Ara, penso, ja no és només un record, i ja no és un acte de reparació i de reconeixment el que exigim. Ara penso, en aquestes hores greus que torna a viure el nostre poble, que l'Or del Rhin, la gran caserna d'Estat Català, és un símbol per a tots els patriotes: de coratge, de compromís i de sacrifici... els valors que tant i tant necessaris són, altre cop, ara mateix.

L'Or del Rhin, com a exemple de la història que ens han negat. L'Or del Rhin com a exemple del compromís patriòtic que reivindiquem i del sacrifici que estem disposats a assumir, fins a les últimes conseqüències.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Brilant. Comença a ser hora de despertar d'aquest llarg silenci. Farts de tanta hipocresia, mentida i manipulació.
Endavant les atxes!

Lluís Sureda

Anònim ha dit...

Endavant!! Sempre ferms!

Una abraçada camarada!!

Xavi González

Oliva ha dit...

CONEIXIA AQUEST FETS DE BOCA DEL MEU PARE,EXACTAMENTE COM TU HO FAS.

CONEIXIA UN METGE D'ESTAT CATALA,UN METGE QUE VA DESEMBARCAR A NO SE QUINA ILLA BALEAR...I TENS RAO,JA ASPECTES DE LA NOSTRE HISTORIA,QUE NOSALTRES MATEIXOS AMAGUEM....PER QUE?.
JUGANT....

Núria ha dit...

Quan comencem la recuperació? No només històrica sinó també física?