30 de juny 2013

Concert per la Llibertat. De l'emoció i de les -greus- ombres.

(pel que sembla expressions que vaig fer en aquest escrit, atès que vaig ser voluntari durant el concert, poden perjudicar Òmnium. És l'últim que vull. Ja he demanat disculpes sinceres a Òmnium si els he causat problemes. Per responsabilitat, durant i després, i compromís, no puc admetre que una cosa que faci o digui jo perjudiqui tercers. Per tant, i sense que serveixi de precendent, rectifico expressions del post. Una responsabilitat que alguns no van tenir durant el concert ni tenen tampoc ara. No tinc cap problema en fer-ho)

Divendres de la setmana passada ens van trucar des d'Òmnium per si podíem donar un cop de mà durant el Concert per la Llibertat en uns temes molt concrets de control i de mediació.

Ens vam comprometre a mirar d'ajudar-los. Sempre és important ser-hi quan cal, quan la bona gent que tant dur està treballant pel país i pel procés ho necessita. I hi hem estat.

Han estat vuit hores sense parar ni un moment (que no és res en comparació a les hores i els dies que  hi han dedicat altres voluntaris). Estem contents d'haver pogut viure aquest històric esdeveniment en primera línia, ajudant en tot el que se'ns ha demanat, com ja vam fer a la mani de l'Onze.

El concert ha tingut moments d'autèntica “gallina de piel”, d'emoció per tots els porus de la pell. Voldria assenyalar-ne alguns: Dyango, Peret i el seu espectacular L'Emigrant, el mural Freedom Catalonia 2014 mentre tot l'estadi cantava Els Segadors, l'energia de Fermín Muguruza, en Llach a capela amb el Venim del Sud venim del Nord o el comiat amb el Tossudament alçats i, en la nit, tot l'estadi com un cel ple d'estels.

Dit tot això, i fent una valoració globalment positiva del concert i de tot el molt que ha representat (un notable alt per posar una qualificació), hi ha hagut coses que m'han emprenyat, i molt, perquè crec són una falta de respecte amb l'organització i amb els assistents i una mostra d'una vanitat (...) que no teníem perquè menjar-nos.

En general, senyors artistes, no és prou per vostès participar en un esdeveniment d'aquesta naturalesa i fer-ho sumant-se o cenyint-se al que és el motiu de la convocatòria?

Per què, senyors artistes, es pensen que els seus discursets sobre coses que no tenen res a veure amb el motiu de la convocatòria, ens interessen als assistents?

Quina és la vanitat que els porta a creure's moralment superiors a la resta d'assistents i voluntaris del Concert, per a permetre's el desvergonyiment d'alliçonar-nos des de l'escenari?

Suposo que tots els artistes que hi han participat sabien que no hi anàvem ni estàvem treballant com a voluntaris per sentir els seus discursets, oi? Que era una convocatòria col·lectiva, a la qual TOTS hi hem participat, col·laborat, treballat, assistit, pel motiu pel qual s'organitzava.

El discurs el feia la Presidenta d'Òmnium, la Muriel Casals, i la resta ens mobilitzàvem per donar suport a la convocatòria, per a expressar el nostre compromís amb el procés i fer altre cop evident la força i dimensió popular que té.

Doncs això, que ha estat fàcil d'entendre -fins al punt que no ha calgut que ningú no ens ho expliqués- per a tots els voluntaris, no ho ha estat per a alguns determinats artistes, fins i tot quan SÍ que se'ls hi havia intentat explicar.

A què venia el discurset de mmmmmmmm d'aquest xicot, en Cesk Freixas? Qui s'ha cregut que és per venir-me a donar lliçons? Contra qui ha empatat aquest vailet? Per què m'haig de menjar les seves mentides en un concert així?

I la xicota aquesta que ha cantat El meu país... Lídia no sé què, de què va? Però què és això d'agafar el micro i convertir-lo en una mena de divan i bla bla bla rotllo “estírese y hableme sobre su madre”??!!. No hi érem per sentir les xorrades que va arribar a dir. Mare de Déu.

El concert no era EL SEU concert. Era el concert DE TOTS. I davant d'això, cal respecte. Molt de respecte, per tots. Per no dir educació.

Els voluntaris som la base, som l'últim esglaó d'un esdeveniment així, però avui hem demostrat que tenim molt més respecte pel TOTS que la majoria de tots aquests vanitosos que ens han taladrat, i en ocasions ofès i violentat, amb les seves coses o les seves altres reivindicacions, que no eren les coses per les quals havíem assistit o estàvem col·laborant.

Tot això ha estat greu i profundament inadequat. Però, dissortadament, hi ha hagut dues altres coses que superen amb escreix la meva capacitat d'entendre i encaixar, i que considero absolutament inadmissibles, intolerables.

La primera ha estat que s'hagi convidat a participar a aquest personatge que ha pujat a l'escenari enfundat en una samarreta de Plastilina, amb un mocador plastilí i ens ha fotut un vergonyós míting antisemita, un aberrant i sectari discurset propalestí. Ha estat inadmissible. I en termes col·lectius -no únicament per la meva visió- profundament lesiu per a les nostres aspiracions, enormement inadequat i inoportú. Un desastre.

Jo, i crec que com molts dels meus companys, si arribo a saber que el concert hauria inclòs un espectacle com el que s'ha permès fer a aquest noi tan simpàtic, MAI, MAI, MAI, no hauria acceptat ajudar a l'organització. L'organització és lliure de plantejar el Concert i els artistes que vulgui, de fer-ho com vulgui, però els assistents i els voluntaris també tenim el dret a saber què ens hi trobarem, què inclou el que “comprem”, que empararà el nostre compromís com a voluntaris. Perquè també som lliures d'assistir-hi o de col·laborar-hi.

Finalment, una altra cosa que ha passat, en la que l'organització no té res a veure -tot el contrari-, però que a moltíssims ens ha entristit enormement ha estat la xiulada que ha dedicat un petit sector del públic al Ramoncín per expressar-se en castellà. No és el primer cop que passa una cosa així. En l'últim partit del mite Johan Cruyff com a seleccionador català, també hi va haver alguns indesitjables que el van xiular simplement perquè parlava en castellà.

Ras i curt: sou uns galifardeus

Som un poble. Un poble que construeix el que vol sigui un futur col·lectiu d'unitat en la diversitat. No respectar el que és la nostra realitat de diversitat és, senzillament, repugnant.

Vull que ho tingueu molt clar: els qui avui heu xiulat, per més minoritaris que sigueu, sou el principal obstacle per a la independència, la principal amenaça que té el nostre procés cap a l'estat propi.

I avís per als qui esteu jugant amb foc amb tot el tema de la llengua: esteu engreixant un monstre. L'esteu cagant. Esteu actuant amb una irresponsabilitat esgarrifosa. No teniu ni puta idea del que esteu fent i de les conseqüències, letals, que pot tenir per al procés. Sou quatre, com els que avui han xiulat. Però el mal que podeu arribar a fer vull pensar que no sou capaços de visualitzar-lo. Esteu absolutament al marge de la majoria social que vol l'estat propi, però esteu servint en safata d'or a l'enemic la possibilitat de destruir-nos, de fer saltar pels aires el nostre procés.

Deia Joan Sales: “Els catalans portem 500 anys fent l'imbècil. Es tracta de deixar de ser catalans? No: es tracta de deixar de fer l'imbècil”. Dissortadament aquesta persistent, per més que minoritària, tendència a fer l'imbècil, com la que avui hem evidenciat amb els discursets, el de la Plastilina i els quatre descerebrats dels xiulets, és el que pot fer saltar pels aires el nostre projecte de futur com a catalans.

PS: Gràcies a Òmnium per organitzar el concert. Calia. Gràcies per donar-nos l'oportunitat de col·laborar-hi, d'ajudar. I gràcies, sempre moltes gràcies, a tots els camarades que sempre hi són quan cal; un privilegi i un honor, senyors!

74 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig ser al concert. Et felicito, signo cada una de les teves paraules, és possible que n'hi hagi que no ho vegin clar? Des de quan necessitem que algú ens parli de foteses que no tenen a veure amb l'acte, qui es creuen que són alguns artistes? El llistat que tu has fet encara em sembla curt, jo no hauria deixat passar el Quintana i algú altre. La xiulada al Ramoncín pel fet d'expressar-se en castellà és greu no pel que és, sino pel que representa, pel tipus d'individus que (maleït sia!) estan en aquest projecte. No és d'estranyar que els principals enemics d'una causa siguin alhora els que en diuen ser els principals defensors. No dubto, per exemple, que si hagués vingut el President Mas una bona part de l'estadi l'hagués xiulat. i és que molts són presoners d'un discurs tronat i populista, d'una hegemonia del (pensament?) tipus ICV. I en aquest sentit em va sorprendre gratament la contenció del Titot, de qui la veritat és que m'esperava qualsevol cosa. En fí, veig que vaig camí de reproduir cada una de les teves paraules.
El camí per la independència serà llarg, i crec que el principal obstacle en serem nosaltres mateixos. Et pot semblar paradoxal, però com a tu et va passar me'n vaig anar amb més interrogants que certeses.
Felicitacions pel post, felicitacions pel bloc, les teves reflexions són algunes de les que vaig tenir presents per votar el Mas després d'un llarg camí que va començar amb el PSUC.

Lior ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume ha dit...

Tens raó però diria que els (pocs) xiulets cap al Ramoncin van ser perquè va parlar de "l'Espanya Republicana" i suposo que més d'un devia pensar-se que aquesta incloïa Catalunya. En tot cas no m'ha semblat malament que vingués Ramoncin tot i que no se quin mèrit atresora a banda de declarar-se a favor de la independència fa quatre dies comptats. Més m'ha dolgut veure l'absència d'artistes catalans actualment de moda.
Jo hauria acabat el concert amb el discurs, els castellers i el mosaic tot cantant Els Segadors (i no la cançó del final que no la coneixia ni els que la cantaven). Tota la segona part d'homenatge a Llach em sobrava, i sobretot el crim que van fer a l'Estaca.
De tota manera, espero que la imatge que ens en quedi sigui la de la gent cantant Els Segadors formant el mosaic.

Anònim ha dit...

Estic d'acord en tot excepte en el tema del ramoncín. Com ho saps que el van xiular per parlar en castellà?
Jo no ho vaig interpretar així, potser era pel tema de de la SGA, o perquè és federalista , no ho se.

Anònim ha dit...

"Discurset de merda" el desig que la independència sigui també social. Articulet de merda és el que em sembla el teu post. Classista.

Anònim ha dit...

Jo també vaig entendre que eren xiulets al castellà, perquè Jaume, els xiultes van venir abans que ell digués "Espanya Republicana". Però en fi, en un concert on preval el TOTS, no s'hauria de sentir cap xiulet. No és que li tingui una especial simaptia al Ramoncín... però com a mínim hi va esser.

El tema Plastilina i discursets varis, em sembla vergonyós i comparteixo el teu article al 100%.

Xavier Martí ha dit...

"El concert no era EL SEU concert. Era el concert DE TOTS. I davant d'això, cal respecte. Molt de respecte, per tots. Per no dir educació". Una educació que vostè ha demostrat no tenir en aquest article.

Anònim ha dit...

Jo crec que no van xiular a Ramoncin. La xiulada es va produir quan es va referir a les paraules de la Sanchez-Camacho sobre el "concert de la ruptura, etc.". Així és com jo ho vaig interpretar.

Anònim ha dit...

pel que fa al discurs de Cesk Freixas he de dir que el vaig trobar més que encertat, el concert es deia "Concert per la Llibertat" i ell va fer referencia a la repressió viscuda durant la Vaga General del 14-N!on una noia l'Ester Quintana va perdre un ull per un impacte de bala de goma, si volem viure en un país lliure no podem permetre que passin aquestes coses.

Poder a molts dels pijoIndepes que fa quatre dies que ho son se'ls va atrevessar el discurset. Però que si vagin a acostumant perquè si volem la Independència és per canviar-ho tot!! i tindre un país lliure i socialment just!!

Anònim ha dit...

Per se independents amb gent com tu prefereixo quedarme con estem.

Anònim ha dit...

Quina puta merda d'article. Pijoteras convergent, a plorar a casa teva.

Anmasole ha dit...

Ramoncín ho va fer expressament per provocar i després poguer-se queixar que els catalanets de la ceba som uns intolerants i uns nazis.

Anònim ha dit...

El nivell de certs independentistes es veu en el comentari que diu que
"Per se independents amb gent com tu prefereixo quedarme con estem"
Doncs jo crec que Catalunya te dret a la independència sigui com sigui el país i "quedar-se com estem" és a dir continuar a Espanya, no és mai cap opció vàlida per a un autèntic independentista.
I que consti que no estic d'acord en tot el que diu l'article.

Anònim ha dit...

Noi, abans d'escriure bestieses com les que dius hauries de fer servir la neurona per pensar una mica... es va xiular a Ramoncín per parlar en castellà? En quin idioma va parlar Paco Ibáñez? Vas sentir algú que el xiulés? Es va xiular a Ramoncín per ser Ramoncín. Sobre els discursos... en un concert que s'anomena per la llibertat, només faltaria que no hi hagués llibertat de dir el que cadascú vulgui. Aquesta es la democràcia que voleu i a la que us encomaneu per fer-nos independents? Obligar a tothom a dir el que voleu i actuar com volgueu? No veig la diferència entre aquest "article" teu i qualsevol merda de les que llegim a la caverna espanyolista, no deveu ser tan diferents.

Anònim ha dit...

Pel que sembla els que no pensem com tu no hi tenim lloc a la nova Catalunya. Gràcies per recordar-m'ho, IMBÈCIL.

Anònim ha dit...

Doncs mira, la propera vegada no hi participis i llestos.

Anònim ha dit...

Quan dius que cal respecte i educació per expressar-se en un concert que es diu concert per la llibertat tu estàs treient tota la llibertat d'expressió de les persones. Si no t'agrada no hi participis però tingues respecte per la gent que porta anys lluitant.
I el fet de ser voluntari no cal fardar-ne si ho fas és perquè vols.

Respecte els altres i després escriu!!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...


Subscric tot el que has escrit, i a mi que em va emocionar i fer esborronar la pell la primera part, em va sobrar la segona, crec que era un concert per la llibertat, la segona part es va convertir en un homenatge a Lluis Llach ( vaig ésser un fervent seguidor d’ell en el seu dia, tenia tots els seus discs i anava als seus concerts), però ahir em sobrava la segona part.
Per aquells que diuen que els pijos independistes de fa 4 dies, suposo que es refereix a CIU, que sàpiga que a CDC i UDC, n’hi ha un fotimer de indepes de fa temps, i que han estat claus perquè el procés avanci de la manera que ho esta fent. Perquè sabeu, CIU que es i ha estat força majoritària a Catalunya, esdevé independentista des de el seu darrer congrés ara fa un any si, i ha treballat intensament per assolir el dert a decidir i l’estat propi, Tot el que s’ha avançat en aquests dos anys.. no es va fer en els 7 anys de tripartit amb un partit anomenat de esquerres i independentista des de fa molt de temps.. que van fer president a un espanyolista.
Es l’actitud ferma i convençuda del President Mas el que ha fet que a Madrid, tinguin por perquè veuen que aquest cop CIU no juga al peix al cove, ni amb ambigüitats. I en canvi des de Catalunya en lloc de aplaudir aquesta actitud serena, forta i convincent del President encara se’l critica i xiula, des de sectors radicals de l’independentisme.
Ahir, al concert algú em va dir.. com se sent al veure que després de tot esdevindreu segona força i perdreu les eleccions. La meva resposta, si culminem el procés i Catalunya esdevé independent, encara que ens autoinmolem, el procés haurà valgut la pena, i crec sincerament que si ho aconseguim.. el poble ens tornarà a fer costat.

Anònim ha dit...

1.Per aquells que diuen que els pijos independistes de fa 4 dies, suposo que es refereix a CIU, que sàpiga que a CDC i UDC, n'hi ha un fotimer de indepes de fa temps, i que han estat claus perquè el procés avanci de la manera que ho esta fent

jajaja grans independentistes doncs que votaven CIU mentre pactava amb tots els governs del PP.

2.Es l'actitud ferma i convençuda del President Mas el que ha fet que a Madrid

Actitud ferma i convençuda que s'ha esperat a l'ultima setmana del pacte amb ERC ( la del 30 de juny) per dir que enviara una carta a Rajoy

3.i crec sincerament que si ho aconseguim.. el poble ens tornarà a fer costat.

Contradiccions al poder, si ho aconseguim.. el poble ens tornarà a fer costat? O sigui si ho aconseguim nosaltres (vosaltres es a dir CIU) el poble ( tots) us farà costat però la independència l'haureu aconseguit vosaltres no? jajaja

Anònim ha dit...

Dius que som un sol poble però els hi dius "fills de puta" als que no estan d'acord amb tu. Malament. No cal ser tan agressiu.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

1.- Mira la cançoneta de pactar amb el PP ja cansa, perquè CIU va pactar amb tots!! UCD, PSOE. PP, que eren els que Guanyaven les eleccions i els que tenien el Poder, i així aconseguíem més competències i poder per a Catalunya, però clar només recordes els pactes amb el PP.
Cal recordar els diversos pactes que s’han fet al llarg de la història?, cal recordar-te que Montilla , espanyolista fervent va ser president de Catalunya gràcies als vots dels independentistes amb pedigrì??.
En 7 anys de Tripartit, en qüestió nacional no es va avançar ni un pam, i recordo que el que nosaltres dèiem peix al cova.. ells ( Carod) va convertir en pluja fina, que ens va calar fins els ossos i no vam treure mes que costipats i grips., perquè mes independència no vam tenir, i competències ni una mes de les que ja teníem amb CIU.
2.- Soc ferm defensor del Pacte per la llibertat CIU-ERC, agraeixo a ERC el suport que li dona al govern de Mas, però certament ells estan en una posició molt còmoda, CIU es desgasta i ells son els bons de la pel•lícula, si pensessin en el país i no tant en el partit entrarien a govern i s’arremangarien com naltros per governar el país. Però entenc la seva postura, ja que els va bé i les enquestes les tenen favorables, perquè cremar-se doncs no?. Però parlem de procés de país... o de partit?.
I sí actitud ferma del President Mas, perquè no farà marxa enrere, i hauríeu de estar orgullosos del President que tenim, però no.. encara no teniu prou.
3.- Crec sincerament que si ho aconseguim, em referia a que si aconseguíem la independència, entre tots, sabem que ens podem autoinmolar ho he dit també, però que si el procés surt bé i esdevenim un país lliure. La gent ens tornarà a fer costat, no sé perquè li busques un altre significat que no he dit. En tot cas es el meu pensament i no necessàriament ha de ser el teu, que passi el que passi , per molt que fem i aconseguim mai votaràs a CIU, per tant sua de nosaltres, Per cert, sempre escric amb Nom i cognoms, donant la cara, mai sota anònims, es molt fàcil criticar als altres sense donar la cara.

cesc oliva (tarragona) ha dit...

Vergonya que gent com el que ha escrit al blog i els que li doneu suport, estigueu "davant" de l,ANC. Sabeu? L,objectiu no es la independencia, aixo sols es el cami per arribar a aquells discursos tant "miserables i fillsdeputa" qe dius que sobraven.

Em vas vergonya aliena

Cap de porc ha dit...

Felicitats, la teva entrada de merda ja està alegrant als anticatalanistes mig deprimits per l'èxit del concert.

Carles Garreta ha dit...

En els moments tant sentits que els humils "usuaris" (que vam abonar Euros de debó per entrar) segur que tobariem moments millors i pitjors.
Però no veig la necessitat d'expressar-se sense respecte a la resta de gent. Qui té la vara per mesurar qui pot discursejar i qui no?
És que els 19 equips que perden una lliga no han fet guanyador al qui ha guanyat?
I no és discursejant en va que s'apren a fer discursos?
Espero que el teu article tingui marge de millora i així tindrà interés seguir llegint-te.
La teva visió de la resta de persones ja els està fent millors, o no. També depén de tu.

Anònim ha dit...

Si us plau, patriotes i amics, no ens desviem de l'objectiu que prou dificil és, ja que només nosaltres podem perdre aquesta partida, i no la guanyarem si ho fem separats.
La societat catalana és, com totes, diversa, i per tant discrepant amb temes "delicats". ES NORMAL.

Dit aixo, ahir era un concert per la llibertat (politica) catalana i potser no tocava centrar-se excesivament en altres temes, que JA RESOLDREM quan siguem plenament lliures politicament.

Simplement aixo, tenir present quins son els temes de discussió en cada moment, i si ara no ens posem d'acord en aixó, MAI podrem discutir amb llibertat i com un poble normal els temes que preucupen a qualsevol societat.

Units som imparables, separats no farem res, i un poble és aixó, un lloc on hi caben totes les visions del mon, per poc que les compartim, sempre compartirem LA TERRA.

Salut, república i llibertat

Albert

PD: trobo que el to de l'article és un pèl agressiu i per això ha provocat tantes respostes (potser buscat)

Bernat Pérez de Val ha dit...

Cal diferenciar opinió de desqualificació. Benvingudes siguin les opinions dels artistes, són una expressió de Pluralitat. Rebuig Total als xiulets A en Ramoncín, una falta de respecte.

Bernat Pérez de Val ha dit...

Cal diferenciar opinió de desqualificació. Benvingudes siguin les opinions dels artistes, són una expressió de Pluralitat. Rebuig Total als xiulets A en Ramoncín, una falta de respecte.

isidre santacreu ha dit...

No aconsegueixo entendre que en Francesc Marc Àlvaro recomani la lectura d'aquestes línies. Primer per groller i maleducat. Segon per estar tan cec de no entendre que si la independència engresca tant és en bona part per la capacitat de canvi social que pot suposar (que la Lídia Pujol demani que un país independent ha de ser independent també dels mercats pressuposa que està de psiquiatra?). Un article molt del nivell dels unionistes que ens arriben.

isidre santacreu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
isidre santacreu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
isidre santacreu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

La llàstima és que si ens independitzem, haurem de compartir el país amb gent com tu.

Anònim ha dit...

Als de CIU tot el que no sigui la hipocresia típica catòlica i del liceu es una falta de respecte. Cada cop tinc mes clar que al final la burgesia catalana tornara a destrossar el cor del seu poble.

Anònim ha dit...

Et podies quedar a casa. Hauries fet el mateix favor al país que anant-hi

Hasbarats ha dit...

Sortosament la immensa majoria del país ni tan sols voreja el cretinisme i l'avantatgisme dels qui va voler-se apropiar un concert per la llibertat de Catalunya tot esgrimint les seves personals i marginals causes. Quants diputats treuen aquesta gent? Ja n'estem tips dels seus numerets pseudo-progres, de la seva sobreactuació pels palestins mentre callen la barbàrie que s'hi pot trobar dins mateix de Gaza -governada per un grup salvatge com Hamas-, i de Cisjordània on la corrupció brutal i la negativa a convocar eleccions donen una fidel idea del seu tarannà antidemocràtic. Quan parlaran dels palestins que està massacrant per milers Al Assad, ja que tenen tanta tirada per aquest poble? Quan sentirem algun d'aquests "artistes solidaris" afirmar que encara que dolgui entenen les retallades a les subvencions que rebien perquè van a parar als hospitals? Aquest era un concert per mostrar la unitat no per dividir cadascú amb la seva pàjara.


Xavi ha dit...

Quan he llegit un RT de Francesc Marc Àlvaro recomanant el seu escrit he pensat el pitjor. Li he de dir que ha superat les meves previsions.

¿Es pot ser més classista? ¿I la seva opinió sobre Palestina? ("Plastilina" en el seu argot). Sense comentaris.

En faré només un. Veient el to que ha emprat per qualificar diferents persones m'ho puc permetre: vosté es un imbècil.

Anònim ha dit...

gentussa com la que ha escrit aquest article és la que s'hauria de quedar frontera enllà. quant més lluny millor. sobres al planeta.

Anònim ha dit...

"A què venia el discurset de merda d'aquest xicot, en Cesk Freixas? Qui s'ha cregut que és per venir-me a donar lliçons? Contra qui ha empatat aquest vailet?" demostrar la ignorància en tan poques línies i ser tan incoherent en un sol text. Contra qui has empatat TU per anar repartint lliçons de ètica i comportament social. Per anar a fer de voluntari de forma egoista creus que ets mes que algú? IMBÈCIL!

Anònim ha dit...

Vull opinar...
Que bo rebre lliçons de tanta gent que fins ara trobava que els independentistes érem gent rara, gent follonera en definitiva uns utòpics. I ara... ves per on s'han tornat independentistes. Independentistes en molts dels casos excloents de les veus que pensen i opinen diferent a ells.
I jo pregunto... Quina Catalunya independent voleu? Voleu un país igualet al d'ara, amb les seves exclusions socials, amb la seva manca de sensibilitat a qui és o pensa diferent.
Sincerament, jo una Catalunya igual a la d'ara però independent no la vull, ja estem bé així.
L'Independència ha de servir per tenir un país més just, un país on tothom hi tingui veu, on no hi hagi gent que passi gana i els rics siguin més rics i on per suposat és pugui dir en veu alta "NO A LES PILOTES DE GOMA", "NO A LES RETALLADES", "NO A LES PRIVATITZACIONS" i molts més NO sempre que calgui.

A aquesta gent que ha descobert l'independentisme a darrera hora, si us plau deixeu-vos d'anar "Full equip" amb tota l'equipació independentista (samarretes, bambes, pulseres, calçotes, etc) i lluitem tots junts per fer un país independent però més just!

Anònim ha dit...

Sr. Abad, els quatre tontets que van xiular Ramoncín no ho van fer per motius lingüístics. Paco Ibañez o Fermin Muguruza van parlar en castellà i van ser ovacionats. Molt exagerat i efectista questa entrada.

Xavi ha dit...

El meu màxim rebuig al to amb el qual t'expresses. Si tots els independentistes expressessin la seva sana discrepància amb el to que utilitzes tu ("fills de puta", misearbles", "discursets de merda", etc.) hi hauria una guerra civil a Catalunya. Llavors: no és el teu to bèl·lic el que pot boicotejar el procés?
Els artistes han dit el que els ha donat la gana i el públic té dret a aplaudir o a xiular. Això, i no la censura i autocensura que propugnes, és la llibertat del concert.
PD: La majoria de catalans que volem veure un estat palestí lliure no som antisemites.

Anònim ha dit...

Anava tot molt bé, fins que has començat a insultar... Quina mena d'autoritat moral tens per a dir el què dius, i a més faltant el personal?
Estic d'acord en tot, tret dels insults. Jo també hi vaig ser, i no em van agradar els xiulets de 4 arreplegats, però és que igual aquests ja xiulaven per la collonada aquella que va dir de visca catalunya i visca espanya republicana. A què treu que parli d'espanya allà? Doncs com tots els altes, van fotre el seu discurset i ja està. El més patètic de tot el del palestí. A què collons treu allò, i qui va ser l'il·luminat que el va convidar? Què tenim que veure nosaltes amb ells? Més encara, què tenim que veure nosaltres amb un grapat de terroristes? No amago les meves simpaties per Israel, encara que això sigui ser poc progressista.
Finalment, però, no crec que la getn xiulés al ranci del Ramoncín per parlar en castellà, altres també ho van fer i no vaig sentir xiular... la gent xiulava al personatge.

Veus per la Independència ha dit...

Compartit a: https://www.facebook.com/VeusUnidesPerLaIndependencia.

Ens dónes el teu permís per citant la font, publicar a www.veusperlaindependencia.cat? I enhorabona per l'article.

Anònim ha dit...

No m'agrada la gente que sentencia amb la seva rao con única i verdadera.
No fa falta insultar ni mensprear a ningu.
Tots em de sumar amb aquest proces.

Anònim ha dit...

Primer de tot respecte company, no es pot anar per la vida insultant a la gent pel simple fet que a tu no t'agraden i volent fer veure el que està bé i el que no.
La teva opinió és respectable com totes, però des del respecte cap a les persones.

Anònim ha dit...

Que es pot esperar d'un paio que va dir a la ràdio que quan era professor i estava constipat es donava el luxe de no anar a treballar i, ara que és autònom (bé, no dels seus amos del grup Godó), ja no ho fa? L'OMS considera vectors els professors i recomana no anar a classe si s'està infectat. Quin profe debia de ser l'andova! Apa, que tens la llengua marró.

Anònim ha dit...

Aquí la xumsa, el fill de puta ets tu. Per donar suport a un estat que gaseja, assassina, tortura i ocupa les terres del poble palestí, com fan els espanyols amb nosaltres.

Anònim ha dit...

quants insults i odi... que nervisos us poseu la gent de dretes quan descobriu que la gent no és egoista, insolidària i carca com la presenta la vostra propaganda

i el columinsta del Conde de Godó del f.m. alvaro recomanant aquesta emanació de bilis com a cosa 'enraonada'...

ja veureu a les properes eleccions: Catalunya independentista i d'esquerres

el vostre pitjor malson

Dessmond ha dit...

Subscric el que diu l'article. Potser el trobo fluix, quant algun insult dedicat a aquests alliçonadors de via estreta. Massa mesurat, llàstima.
No vaig entendre la xiuladeta -dic expressament xiuladeta perquè èren quatre, les rates xiuladores- a en Ramoncín, perquè no va ser l'únic que va xerrar en castellà. I va ser una xiulada que de seguida va provocar una resposta en forma d'aplaudiments. En tot cas, lamentable.
Finalment, als que titlleu de pijo, convergent, etc, etc, a l'autor d'aquesta article: canvieu de manual. Us ha passat el temps. Aquesta mena de dogmàtics ja no els volen ni als museus. No teniu ni idea de què coi parleu -amb tan poca vergonya, per cert-, però s'entén perfectament que segons quin subproducte us el pugueu empassar sense esforç.

Anònim ha dit...

Dessmond, tens raó, no el volen ni en CIU. En quant a alliçonadors ja esteu vosaltres que voleu determinar que s'ha d'opinar i que no. Classistes i desvergonyits. Vergonya hauries de tenir tu per defensar un conjunt d'animalades i insults com el que ha escrit aquest personatge. Subproductes com els que voleu vendre vosaltres? Intransigents!!

Dessmond ha dit...

Anònim, Quan em dius classista entenc que no tens ni idea de qui és i qui no és classista.
Tenim un independentisme tan lletraferit què, fins que no s'hi ha posat CiU, ningú s'ha cregut que podiem acabar essent independents.
Haurieu de reflexionar.
Per cert, això és un blog personal. L'autor pot dir el que vulgui, per què això és casa seva. Que la teva/vostra "intransigència" no us faci perdre el món de vista.
De bon rotllo t'ho dic, però.

Anònim ha dit...

Dessmond Si clar. CIU, Salvador de la pàtria. Hauríeu de reflexionar vosaltres per que cada segon perdeu mes vots. Per cert cridar per la finestra de casa teva no et legitima a res i segueix essent una falta de respecte,incoherent i classista, si no vols que t'ho diguin no ho crides. Jo no he estat intransigent en cap moment, no insulte a ningú per opinar de amb arguments i sense faltar a la resta. Quan dic classista estic definint exactament el que representen les vostres paraules. Hauríeu de reflexionar, de on rollo ho dic, però...

Dessmond ha dit...

Si és de bon rotllo, tots contents. Salut!

Anònim ha dit...

Si, els convergents que una vegada escoltin la tan esperada paraula "Concert econòmic" faran marxa enrera i tornaran a posar a disposició d'Espanya el seu bonic cul.
I seguiran sent els "butiflers" que han estat tota la seva puta vida!

Dies de fúria ha dit...

Sou més divertits que valents! M'ho he passat molt bé llegint-vos, no m'ho pensava pas...

Anònim ha dit...

L'article és impecable. Si els qui s'ofenen tant la única cosa que saben dir és "classista" i "pijo" a l'autor, ens ho posen massa fàcil a la resta. Ja no només perquè titllar a algú de classista i tot seguit fer un insult classista ("pijo") és propi d'analfabets funcionals, si no perquè ens demostreu com de tronats i inútils heu estat i seguiu sent aquests que gasteu una pretesa superioritat moral que, atenció, no teniu (ni heu tingut mai).
Si el to de l'article és dur és perquè el que va passar al concert és indignant. Un acte vandàlic d'apropiació egoista d'un acte que tenia un objectiu molt clar i específic el qual va ser violentat per uns artistes que, sense cap mena de legitimitat, van fer el seu sermó particular i excloent.
Personalment em sento enganyat i insultat, i no crec que l'objectiu del concert fos enganyar i insultar ningú, oi? Es tractava d'un acte d'afirmació transversal vers el dret a decidir i l'estat propi, i no en la batalleta particular de ningú.
Si el concert ha servit al final per perdre ni que sigui un sol vot o una sola simpatia, haurà estat un fracàs absolut imperdonable.
I qui no veu això és simplement algú que fa cabòries partidistes, no pas un altra cosa...

Pipo Mérida ha dit...

Només dir-te, Francesc, que crec que tens raó en l'essència del que dius malgrat que potser hauries pogut guardar-te certes paraules i expressions... Sé que tu no ets un independentista de fa quatre dies, i ho sé perquè jo sí que ho sóc, després d'haver fet una evolució que m'hi ha portat -no ve al cas explicar-ho en detall: sóc fill de la immigració, i la desconnexió sentimental és el més difícil-. Per aquest motiu em sap molt de greu llegir tots els comentaris que he llegit aquí sobre el teu post.

Dit això, m'agradaria comentar tres coses:

- En primer lloc, que no entenc aquests independentistes "pota negra" quan diuen que no volen la gent que s'hi ha sumat fa poc, o com a mínim els desqualifiquen precisament per no ser "pota negra". Sense aquesta gent no hi haurà majoria i Catalunya no serà independent. I per sumar aquesta gent la demoscòpia demostra que cal un projecte realista, no una arcàdia feliç malauradament irrealitzable.

- En segon lloc, tampoc entenc aquesta fixació amb CiU, aquest ressentiment inquebrantable que tenen alguns. Els que no entenen que CiU és l'única manera d'arribar a la independència demostren que o tenen poca idea de com és la societat catalana o directament no volen que el país sigui independent. Ei, i no passa res! Però si no volen la independència que ho diguin i llestos. Més que res per tenir clar si es podria guanyar un referèndum... En qualsevol cas, ja se sap que sempre quedarà CiU per fotre-li les culpes: si surt perquè no ha sortit com volíem, i si no surt, perquè han posat el culet un altre cop (i perdoneu la vulgaritat).

- O per últim, sembla que hi ha gent que es mira al mirall i no s'agrada. Què vull dir? Que Catalunya és com és: que CiU ha estat i és (i seguirà sent) una formació política clau per al país, que som una democràcia participativa basada en la representativitat (la superioritat moral no serveix de res si no tens vots que es tradueixin en representació), que tenim gent amb risc d'exclusió a dues cantonades de casa nostra (i per molt que ho fem bé, que en aquest país s'ha fet molt bé, en seguirem tenint), que els diners són finits i poden finançar el nostre sistema públic fins a un límit...

Vull dir que no hem de voler canviar les coses? No, ni molt menys: Hem d'aspirar a canviar-ho tot. Però hem de tenir en compte que el món és complexe, que està trufat de grisos, que tots som bons i tots som dolents alhora,... Els que s'escuden en valors com la bondat, la pau, la justicia... per justificar certs discursos -que segons ells han d'anar vinculats íntimament a la independència- pivoten, al meu entendre, en algunes trampes: Si els palestins són els bons, els israelians són els dolents? En una manifestació els bons són sempre els manifestants i els dolents la policia? En un país qui retalla despesa pública -per fer un sistema sostenible- sempre és dolent i qui gasta a dues mans -per donar més serveis, encara que no hi hagi pasta) sempre és bo? No em veig amb cor de contestar categòricament a cap d'aquestes preguntes. I no em veig amb cor perquè el món és una successió de grisos, i Catalunya també. Si no ho acceptem -cosa que no vol dir que no aspirem a ser millors, insisteixo- no anirem enlloc. O almenys aquesta és la meva modesta opinió, que espero que contribueixi al debat sense que generi més mals rotllos...

Enric ha dit...

Jo també vaig ser-hi. Tens tota la raó. Tens tot el meu suport. Gràcies pel escrit.

Dies de fúria ha dit...

Bravo, Pipo!! Bravíssim!!!

subscric 100000% Gràcies

Francesc

Priorat ha dit...

Doncs jo penso que l'únic que "salvo"del teu escrit és el rebuig als xiulets a Ramoncín.Hem de pensar que fossin deguts a parlar en espanyol i no al seu embolic amb l'SGAE.Malament començaríem un caminar sols si posséssim traves a qui intenta ser solidari amb la nostra causa ¡.
Tota la resta?...Mira,jo també podria preguntar-te: Pel fet d'haver estat solidari,qui et creus que ets per donar lliçons als artistes que hi van ser?Perquè el que no pots fer és criticar ningú perquè no vulgui simplement una Catalunya independent,sinó una Catalunya nova,sense els defectes que té i pateix ara.I això passa per dir-ho en veu alta PERQUÈ AIXÓ TAMBÉ TÉ A VEURE AMB EL CONCERT I AMB EL PAÍS QUE VOLEM.
Noi,no sé si saps que hi ha catalans que ho passen molt malament,corrupció i amiguisme partot-i ja no vull fer un resum més ampli-...Això significa que els que lluitem per canviar les coses no en tenim prou amb què Catalunya s'independitzi; particularment,tant se'm fot que me la dóni un senyor de Galícia com un de Santa Maria de Palautodera.El que vull és que les coses canviin de debó,perquè vull una Catalunya nova,justa i social.I això també inclou la SOLIDARITAT AMB D'ALTRES POBLES OPRIMITS,siguin els palestins o els naturals de la Tierra de Fuego.
Si no entens això,és que ets un classista i un extremista,que vols una terra lliure...d'Espanya només? Amb això en tens prou? No fotis ¡I també se m'en fot que tu o qualsevol altre em posi el bonic títol de "botifler".Jo sé el que sento i penso.I,sisplau,posem-nos les piles,que significa no perdre'ns en estúpides lluites entre nosaltres,quan l'objectiu ha de ser el mateix: una Catalunya lliure,sí,però també justa i social.Lliure d'Espanya,sí,però també lliure dels aprofitats i corruptes catalans.Entesos?.

Nil Sellés ha dit...

En fi, parla del concert de TOTS però si algú altre dóna la seva opinió i al senyorito no li agrada l'insulta. Quin concepte de TOTS més curiós. Ell ens vol calladets i amb el cap cop en una Catalunya independent suposo??

Sisco ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
XAVIER MAS ha dit...

JO VIG XIULAR! Com molts jo vaig xiular a RAMONCÍN i crec que tots els que vem xiular no va ser per el castellà, ja que PACO IBAÑEZ també va parlar i canta en castellà. PROU MANIPULACIÓ DE PART TEVA!!!! Jo i segurament molts el vam xiular per la seva condició de EX-MEMBRE DE L'SGAE! Un lladre cal que el xiulin i molt més. http://www.abc.es/cultura/20130111/abci-ramoncin-declara-ante-juez-201301101943.html . ÉS IGUAL QUE MILLET, MONTULL, BARCENAS O CAMPS.

Anònim ha dit...

En general un espectacle molt mediocre i la cançó final de vergonya, amb els paperets a la ma, que li treia tota la força a la lletra.

El millor en Llach cantant a capela el "Venim del nord,...".

Pel que podia haver estat, jo li dono un suspens a l'organització i a la selecció musical, i un excelent al públic.

Catalunya: nou estat d'Europa!

Anònim ha dit...

En Pipo l'ha clavat, estic d'acord al 100%. I també estic d'acord al 100% amb en Francesc, tot i que la versió "suavitzada" potser és millor.

Alguns comentaris tornen a demostrar que els principals enemics del procés són entre nosaltres i el perill no és que siguin unionistes sinó que són estúpids. Això no és un insult, simplement és una constatació.

Posaré un exemple per a que s'entengui. A mi m'agrada anar en bicicleta i menjar paella. Són dos coses que no es fan a la vegada. Puc anar en bicicleta amb gent a la que no li agrada la paella i menjar paella amb gent que no te bicicleta. Si insisteixo en voler que tothom mengi paella després d'anar en bicicleta o que tothom vingui amb bicicleta a menjar paella, segur, seguríssim, que acabaré sol. Ni paella, ni bicicleta.

Una cosa és la independència. I unes altres Palestina, Israel, el comunisme, l'anarquisme, l'economia de mercat, les retallades, l'ecologisme o el que sigui. Els que insisteixen en que la independència ha de portar un estat tal com el volen ells, i sinó, "ja estem bé com estem", ni tindran independència, ni aconseguiran mai de la vida el comunisme llibertari, l'avortament lliure i gratuït o la dèria que tinguin i que ens ha de portar la futura Catalunya independent.

És tan difícil d'entendre que si tens un objectiu has d'anar de la mà amb els que tenen aquest mateix objectiu i deixar a banda les coses que us poden separar?

Anònim ha dit...

En Francesc, com sempre ens te acostumats, es vehement en les seves expressions, però com també acostuma, te raó en la seva anal.lisi.

Els que penseu en la independència com una eina per nosequecony social, aparteu-vos que encara ho espatllareu tot. No teniu puta idea de com es la economia mundial en aquest moment, i segurament estaríeu mes a gust en la nova Espanya subsidiada que sorgirà quan marxem.

No vaig entendre moltes coses del concert, ni el protagonisme del tàndem Llach-Quintana, ni que dures sis hores, ni cap reclamació que no fos simplement "independència".

Desprès de sis hores de túnel del temps de cançonetes tristes o ja directament patètiques d'en Llach allò semblava mes una desfilada de moda d'un fabricant de samarretes.

Tampoc entenc que el final de l'acte, que hauria d'haver estat apoteòsic, es convertís --al mateix escenari on era posada l'atenció dels presents i dels teleespectadors-- en un guirigall i en un campi qui pugui, a causa d'una cançó de la qual ni el seu mateix autor no en coneixia la lletra? Aquest "coitus interruptus", aquest destrempament, no és gairebé sempre una constant, una imatge "final" massa vista en l'independentisme català? A qui interessa fotre'ns pel damunt la galleda d'aigua freda quan [sembla que] per fi!, ja toquem la victòria?

Salut, i pit i collons
MM

Anònim ha dit...

Confesso que no era independentista fins fa cosa d'un any. Durant els darrers mesos m'he convençut de que la única sortida cultural i econòmica per Catalunya és la independència d'Espanya.

Però veient les reaccions cap al Ramoncín (no hi ha cap justificació, ni tan sols que parlés d'Espanya republicana: té tot el dret a expressar-se democràticament) i la passivitat del govern de CiU als darrers mesos, estic desencantat. No em fa gaire ilusió compartir el camí amb gent que odia a Espanya ni pensar que els meus polítics seran aquesta colla d'estàtues que apart de saber fer retallades, no han demostrat cap altre capacitat.

Dies de fúria ha dit...

Benvolgut últim anònim.

Comparteixo parcialment el que pot ser la teva quimera. Per sort, és una minoria follonera, això sí, i no respresenten res ni ningú.

Però no ens hem d'estar de denunciar la seva actitud. És el que faig.

Més clar no puc ser. Som un poble que ens forgem en el respecte a la diversitat interior, d'origen, lingüística, etc.

Tenim el somni a tocar. Només podem espatllar-ho nosaltres mateixos. No ho permetrem. Guanyarem!!!!

Lior ha dit...

A vegades la llibertat d'expressió, tan elàsticament entesa - a conveniència d'usuaris, habitualment totalitaris-, fa autèntica feredat...
Subscric els comentaris del (minoritari) sector civilitzat.

pepep ha dit...

Segur que ho ha dit algú abans, però em sembla prou clar que qui va xiular a Ramoncín ho deuria fer pel seu paper amb els cànons de la SGAE. Tant repudiat està que per Espanya no pot ni actuar. En el concert de la llibertat bé va cantar i parlar Paco Ibañez en castellà sense problemes. Amb més vista potser només hauria calgut que Ramoncín no agafés el micro individualment. Durant l'actuació ningú va xiular els artistes. Prou polèmiques absurdes i compta fins a 10 o 100 abans disparar a tort i a dret.

Pipo Mérida ha dit...

Aprofito per dir un parell de coses més, que em venen al cap en relació amb els comentaris que s'han anat fent (els coincidents amb el meu parer i els que no)sobre els que continuen vinculant la independència a un suposat canvi radical del país "perquè, si no, ja ens podem quedar com estem".

- Em sembla -com a molts comentaristes, segons he pogut comprovar- que amb aquesta actitud es traspua, d'entrada i encara que no es vulgui, una profunda intransigència. A la vida no crec que sigui apropiat anar amb aquests plantejaments de "màxims inamovibles", de "tot o res". Viure en societat és, sense deixar de tenir ambició per canviar allò que no t'agrada -i treballar incansablement per fer-ho possible-, respectar el que majoritàriament i democràticament es decideixi. El dret a decidir i la independència? Les enquestes i les eleccions diuen que són majoritaris. D'altres plantejaments ideològics sobre com hauria de ser el nostre país? De moment sembla que no ho són, de majoritaris. Per tant queda ben clar quins objectius són transversals i quins no ho són; si ens creiem la democràcia, és evident cap a on han d'anar encaminats els nostres esforços.

- D'altra banda, la vinculació obligada entre independència i -pretesa- justícia social perquè "si no, no val la pena" també demostra una mica de ganduleria i de poc interès per la política com a disciplina que ens ajuda a "ordenar" la vida en comunitat. És com si un ecologista digués, davant d'un acord mundial per lluitar contra l'efecte hivernacle, que si no s'aproven les emissions 0 de gasos en un lapse curt de temps -per exemple un any-, no té sentit signar cap acord i, de fet, abandonaria la militància ecologista. La política són tempos, són passos lents en què pesa sobretot la constància... Si Gandhi hagués estat tant maximalista, la Índia encara seria britànica!! Si Luther King o Malcolm X haguessin abandonat a les primeres de canvi, les universitats americanes encara separarien per raça. Però no: van ser perseverants. Potser que nosaltres treballem, doncs, per la independència i, un cop la tinguem, intentem seguir construint -confrontant les nostres diferències- el país que volem.

Qui es pensi que amb la independència, com per art de màgia, es construirà un país perfecte és bastant naïf, sincerament. I qui, veient que la independència no comportarà el seu model ideal de societat, renunciï a la independència, a banda de poc respectuós amb el sentir majoritari del poble, per molt que digui i encara que no ho vulgui demostra que en realitat el seu compromís amb determinats valors és molt poc sòlid i la política -i per tant cert anhel de treballar per una societat en harmonia- se la bufa bastant. I sincerament, jo voldria que el meu futur país fos de gent compromesa, incansablement lluitadora i que tingui la política en alta consideració: així són els països més avançats del món, que molt sovint ens posen d'exemple... Ara toca que anem junts, que siguem astuts,... Aquesta és la nostra força.

Anònim ha dit...

La Vall d'Aran es podría independitzar de Catalunya també please? Tenim cultura, llenga i sobirania pròpia!!!

Anònim ha dit...

Com gosa demanar respecte algú que al poble de Palestina l'anomena Plastilina?

En fi... D'allà on no n'hi ha, no en pot rajar!

Anònim ha dit...

Això va bé, nanos. Dividiu, dividiu, feu el nostre treball. El treball del poble de Catalunya, part del poble espanyol... Vosaltres solets fàreu saltar pels aires el procés... i nosaltres no ens haurem tan sòl hagut de moure...

Per cert. Al 2016, quan l'Arturito ha dit que convocarà elecciones plesbiscitàries, ja estarà governant UPyD... òstres tú, amb aquests ho tíndreu difícil... a aquests allò de fatxa o franquistes se'ls hi rellisca pel seu passat republicà...

Us queda una última oportunitat... encara que em sembla que heu tibat massa la corda... 125.000 persones a Plaça Catalunya en defensa d'Espanya, convocades vía Facebook únicament... veurem aquest any... em sembla que feu tard. :)