Avui un tal Alejandro Vara, ex-director d'un mitjà tan rigurós, solvent i poc "nacionalista espanyol" com La Razón ha volgut fer-se l'homenet insultant els catalans. I ho ha fet amb un dels clàssics, insultant catalans pel seu origen, és a dir, insultant tots els catalans que som fills de la immigració. Ell ha assenyalat específicament els que tenen cognoms acabats en "EZ", però era una manera d'assenyalar-nos a tots nosaltres. Per a aquest impresentable, tots els fills de la immigració que defensem Catalunya i que creiem que la independència és la millor manera d'assegurar el nostre futur i el dels nostres fills som uns "tontos".
No em sento gens ofès per les seves paraules. Sí, aquesta apelació incessant a l'origen per determinar el que creiem és just o millor per a les nostres vides és realment insultant. Però no m'ho prenc així.
Tots aquests discursets, tota aquesta bilis que només pretèn ofendre'ns a molts de nosaltres el que fa és que em senti molt i molt orgullós del meu poble, de la meva opció -la independència- i de la manera com hem fet i fem les coses. Tan orgullós i tan respectuós com pugui sentir-me dels meus orígens o del dels meus pares.
Porto militant des dels 18 anys en l'independentisme. I mai ningú, MAI, no m'ha fet cap referència al meu origen o el dels meus pares. Ni ho he vist fer mai a ningú. Tot el contrari. Entre els milers de companys independentistes amb els que he treballat hem comentat desacomplexadament els nostres origens familiars, dels nostres pares o dels nostres avis: de Múrcia, de Galícia, de Castella, d'Andalusia, d'Extremadura, de l'Aragó. D'arreu. I això sempre ha estat un motiu d'orgull. Un exemple de la capacitat de sumar. Un exemple de que l'independentisme, el nostre projecte de país, mai no ha mirat l'origen, sinó la voluntat de ser. Els únics que hi apelen i en fan argument són els unionistes.
I aquesta ha estat i és la nostra gran fortalesa. I això és el que no poden sofrir, el que no poden pair. Per això ens insulten. I per això sé que cada cop que ho fan, estem més a prop de la victòria.
La nostra societat és molt complexa. I el nostre projecte polític, la independència, és un repte colossal. Però tenim uns fonaments molt sòlids: QUE SOM UN SOL POBLE! Que hem fet de la nostra voluntat de ser motiu de canvi, i no, com ells voldrien, de l'origen motiu d'esclavatge.
No em sento gens ofès per les seves paraules. Sí, aquesta apelació incessant a l'origen per determinar el que creiem és just o millor per a les nostres vides és realment insultant. Però no m'ho prenc així.
Tots aquests discursets, tota aquesta bilis que només pretèn ofendre'ns a molts de nosaltres el que fa és que em senti molt i molt orgullós del meu poble, de la meva opció -la independència- i de la manera com hem fet i fem les coses. Tan orgullós i tan respectuós com pugui sentir-me dels meus orígens o del dels meus pares.
Porto militant des dels 18 anys en l'independentisme. I mai ningú, MAI, no m'ha fet cap referència al meu origen o el dels meus pares. Ni ho he vist fer mai a ningú. Tot el contrari. Entre els milers de companys independentistes amb els que he treballat hem comentat desacomplexadament els nostres origens familiars, dels nostres pares o dels nostres avis: de Múrcia, de Galícia, de Castella, d'Andalusia, d'Extremadura, de l'Aragó. D'arreu. I això sempre ha estat un motiu d'orgull. Un exemple de la capacitat de sumar. Un exemple de que l'independentisme, el nostre projecte de país, mai no ha mirat l'origen, sinó la voluntat de ser. Els únics que hi apelen i en fan argument són els unionistes.
I aquesta ha estat i és la nostra gran fortalesa. I això és el que no poden sofrir, el que no poden pair. Per això ens insulten. I per això sé que cada cop que ho fan, estem més a prop de la victòria.
La nostra societat és molt complexa. I el nostre projecte polític, la independència, és un repte colossal. Però tenim uns fonaments molt sòlids: QUE SOM UN SOL POBLE! Que hem fet de la nostra voluntat de ser motiu de canvi, i no, com ells voldrien, de l'origen motiu d'esclavatge.
Ells voldrien que la nostra capacitat de decidir estigués lligada, condicionada, encadenada, a l'origen, i que poguessin disposar així d'una força de xoc que reacciona no pel que sent, no pel que aprèn, no pel que vol, no pel que assumeix, no pel que comparteix... sinó per l'origen. Ben bé com l'esclavitud s'heretava per l'origen, per la filiació. Així ens volen, així ens voldrien.
Però tot això s'ha acabat, fillsdeputa. Si mai heu pogut enganyar algú, ara ja no enganyeu ningú. El nostre procés, el nostre projecte col·lectiu és el més inclusiu i plural que mai s'haurà donat a la història dels processos polítics d'emancipació nacional. Hi ha pocs moviments que tinguin la nostra capacitat d'integrar, de fer partíceps, d'atorgar el protagonisme a les persones i a la seva voluntat de ser i decisió. Som, des d'aquest punt de vista, absolutament exemplars. Commovedorament exemplars. Orgullosament exemplars!
L'admirat Eduard Voltas piulava avui una anècdota. Explicava que en Carod Rovira, en un acte a la Universitat de Barcelona, va demanar que alcés la mà tothom que tingués almenys 1 avi de fora de Catalunya. I un 80% de la sala va alçar la mà. Aquesta és la realitat. Una realitat que deliberadament volen ignorar, que menystenen o que insulten. Una realitat que fa que en el nostre país no hi hagi ciutadans de primera ni ciutadans de segona. Una realitat que atorga a tots i cadascun de nosaltres, amb independència del nostre origen, la capacitat de decidir i el protagonisme del nostre futur col·lectiu.
Som i serem. I el nostre som és molt més fort del que mai seran capaços d'imaginar, perquè suma i no exclou ningú.
Però tot això s'ha acabat, fillsdeputa. Si mai heu pogut enganyar algú, ara ja no enganyeu ningú. El nostre procés, el nostre projecte col·lectiu és el més inclusiu i plural que mai s'haurà donat a la història dels processos polítics d'emancipació nacional. Hi ha pocs moviments que tinguin la nostra capacitat d'integrar, de fer partíceps, d'atorgar el protagonisme a les persones i a la seva voluntat de ser i decisió. Som, des d'aquest punt de vista, absolutament exemplars. Commovedorament exemplars. Orgullosament exemplars!
L'admirat Eduard Voltas piulava avui una anècdota. Explicava que en Carod Rovira, en un acte a la Universitat de Barcelona, va demanar que alcés la mà tothom que tingués almenys 1 avi de fora de Catalunya. I un 80% de la sala va alçar la mà. Aquesta és la realitat. Una realitat que deliberadament volen ignorar, que menystenen o que insulten. Una realitat que fa que en el nostre país no hi hagi ciutadans de primera ni ciutadans de segona. Una realitat que atorga a tots i cadascun de nosaltres, amb independència del nostre origen, la capacitat de decidir i el protagonisme del nostre futur col·lectiu.
Som i serem. I el nostre som és molt més fort del que mai seran capaços d'imaginar, perquè suma i no exclou ningú.
I ho he dit mil vegades i ho tornaré a dir tantes vegades com calgui. El nostre pare (ACS) era de Múrcia, els meus avis paterns, tots dos eren de Múrcia. I sé que el nostre pare, allà on sigui, estarà orgullós del compromís que mantenim els meus germans i jo. I encara més, sé perfectament que si tinguéssim la sort que encara estigués entre nosaltres, estaria donant la cara i treballant al costat de la gent de Súmate!.
SOM, SÍ, AMB ORGULL, INDEPENDENTISTEZ
SOM, SÍ, AMB ORGULL, INDEPENDENTISTEZ
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada