15 de nov. 2014

Junts escriurem... (una història del 9N)

9N, Sant Ildefons, 08:00 hores
És diumenge, és 9N i he arribat a les 07:15 al meu Institut de Sant Ildefons on faré de coordinador de procés. Ja hi eren els companys de coordinació del local. Ho hem revisat tot: disposició de meses, urnes i ordinadors. M'han fet lliurament de la resta de material, que he comprovat per a totes i cadascuna de les 13 meses i dels 4 gestors de mesa que hi ha assignats a l'Institut. Han començat a arribar els voluntaris. El moment més delicat és posar en marxa els ordinadors i comprovar que tot funciona. Els gestors de mesa s'encarreguen d'engegar-los i d'anotar el rang de cognoms que correspon a cada mesa. A mesura que arriben els voluntaris m'identifico, em vaig presentant a tots ells i intento que tots els que porten el paper amb la seva mesa s'agrupin amb els que estaran amb ells.

Quan ja hi és pràcticament tothom m'adreço a tots ells, els hi agraeixo que hi siguin, els hi explico com estem organitzats i la feina que els hi tocarà fer tan bon punt ens distribuïm per les meses. Amb els gestors de mesa intentem solucionar les incidències, i ho aconseguim. La gent que tenim a l'altra banda dels telèfons que ens han facilitat són molt eficaços. La principal incidència és que una de les meses només té un voluntari, i no tenim assignat cap suplent; d'acord a les indicacions que em donen des del “control central”, hi destino un dels voluntaris de les meses que en tenen tres.

És diumenge, és 9N i són les 08:45. Miro l'àmplia sala polivalent de l'institut on estan disposades totes les meses, en dues fileres de 6 cadascuna i una al fons. Tots els voluntaris són a les seves meses, revisant la documentació que els hi hem facilitat, supervisats pels 4 gestors de mesa. Quan m'informen que tot està a punt em torno a adreçar a tots els voluntaris, els hi dic que estem constituïts en col·legi per a la consulta sobre el futur polític de Catalunya i que procedirem a l'obertura de portes i a l'inici de les votacions. Tots estem emocionats en aquest moment i ens encoratgem amb una gran ovació.

Quan obrim les portes ja tenim gent fent cua per votar, entre 30 i 40 persones. Els gestors de mesa es queden a l'inici de la sala, indiquen als votants on trobar paperetes i sobres i, en funció del seu cognom, els assenyalen la seva mesa, per fer més fluït el procés.

9N, Sant Ildefons, 13:30 hores
El meu moment de més feina, com a coordinador de procés a aquell institut, on la meva mare va fer de mestra més de 20 anys quan encara era escola d'EGB, ja ha passat. La resta del dia transcorre amb total normalitat. El gruix de votants acudeix entre 12:00 i 14:15, però el degoteig és constant durant tot el dia. Amb els gestors de mesa anem supervisant tot el procés i resolent les diferents incidències que es produeixen, bàsicament problemes d'identificació, atès que només es pot votar amb DNI amb adreça de les que corresponen a aquell institut i de gent que no sap on anar a votar. Establim sistemes eficaços per ajudar la gent.

Els voluntaris no ens coneixem entre nosaltres. I el nostre perfil és molt variat. Hi ha gent de Cornellà i hi ha gent que ha vingut des de Barcelona. Hi ha homes i dones, gent gran i xicots molt joves. També som diversos d'origen i llengua habitual. El xicot més jove és d'origen marroquí, fill del barri, i ha estudiat en aquell mateix institut. Vaig passant per totes les meses, solucionant dubtes, preguntant com van, parlant amb ells, etc.

A les 13:00 fem el primer recompte de participació. I cada gestor de mesa comunica al CRI les seves dades. Tot ok. A les 18:00 repetim l'operació.

Poc abans de les 13:00 s'havia esdevingut un dels moments més emotius del dia: ha entrat un senyor molt gran d'edat amb cadira de rodes, que porta la seva filla i van acompanyats per la seva neta. Vota a la mesa del fons, al final de les dues fileres de meses. Segueixo l'escena quan veig que els companys de la mesa s'aixequen i saluden el senyor gran o fan alguna cosa així com donar-li ànims. Després de votar, al girar amb la cadira de rodes, veiem que es passa la mà per la cara, com per eixugar-se les llàgrimes, i aixeca el puny, mentre tota la sala esclata en un enorme aplaudiment i brollen les llàgrimes més intenses del dia de molts voluntaris. A mi se m'humitegen els ulls. El senyor gran havia format part de la Columna Macià-Companys. Tants anys després, tant de patiment després marcat a totes les profundes arrugues de la seva cara, aquell puny alçat era el puny de la victòria, era el puny de tants i tants altres que ens han precedit i que havien fet possible arribar-hi. Aquell vot i aquell punt alçat confluïen el 9N: tota la lluita que ens permetia ser votant i tot el futur del nostre país dins el sobre, en aquella papereta dipositant-se dins l'urna.

Per la tarda va venir més gent jove a votar, però tampoc no massa, és una de les coses que els coordinadors de local més em comenten, i que més lamentem. Ells es coneixen bé el barri, ara; jo el coneixia millor abans. 

Sant Ildefons o la Ciudad Satélite
Sant Ildefons és un barri fet de cop durant els 60's, per acollir en massa, sobre cap nucli de població prèvia (Cornellà poble quedava lluny, cap al riu), l'emigració creixent d'aquells anys. Hi vam arribar, amb els meus pares, procedents de Lora del Río, Sevilla, on feien de mestres, el 1969, crec. El meu pare (ACS), murcià, es va implicar ràpidament amb tota la molta gent que llavors ja lluitaven per un futur millor en un dels barris més mancats de serveis que hi podia haver al país: carrers sense asfaltar, poques escoles i absolutament massificades, cap ambulatori. Res de res. Les associacions de veïns i el PSUC van relligar i donar sentit de col·lectivitat a aquell barri tan dur i impersonal, que fins i tot es coneixia com a Ciudad Satélite.

Un dels líders d'aquella ciutat emergent era Frederic Prieto, ex-capellà, ex dirigent veïnal i llavors home fort del PSUC a Cornellà. Va ser el primer alcalde democràtic de la ciutat.

La banda sonora d'aquella època la va posar La Banda Trapera del Río, que eren de Cornellà, amb un punk de barriada i amb unes lletres que reflectien la duresa del paisatge urbà i humà. Ciutat Podrida. El primer cop que els vaig veure va ser a la festa de legalització del PSUC, on vam anar tota la família embotida dins un 124. Després arribaria la primera gran crisi industrial, el tancament de fàbriques i un atur terrible, i les drogues, l'heroïna va fer acte de presència en aquelles zones suburbials, i les bandes... tot això ho expliquen les lletres de la Banda Trapera del Río. 

En aquell context jo vaig tenir la sort que els meus pares, que també eren gent d'Església, em convencessin per parlar amb el mossèn, i començar a participar de coses amb altres joves de la Parròquia, que ens vam constituir en un nucli de la JOBAC (Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars). Aquests dies no m'he pogut treure del cap una de les cançons que cantàvem a les celebracions: 
"Junts escriurem amb lletres lluminoses
la història de la nostra llibertat..."

Frederic Prieto avui presideix la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, segueix implicat amb la seva gent, els seus veïns i segueix treballant per un futur millor per a tots. Dijous, al Patronat, va coordinar una taula rodona amb totes les entitats de Cornellà que donaven suport al 9N, i va dir molt clarament, “avui en dia a Catalunya la lluita pels drets socials passa per la independència, jo votaré SíSí”.

A les 20:00 tocava tancar el col·legi, però encara venia gent corrent que vam deixar que votessin. Uns dels que varen arribar el darrer moment era una parella jove amb dos nens dins el cotxe. Primer va entrar ell, i després ella, amb els nens. Van ser els últims en votar. Vaig pensar que reflectien el que havia passat al barri. La gent jove que ha pogut aprofitar les oportunitats s'han traslladat a viure a altres zones. Segurament era el cas d'aquesta parella, el DNI dels quals encara residia a Sant Ildefons. Ara Sant Ildefons és un barri amb molta gent gran -la que va arribar als 60's- i molta nova immigració, bàsicament llatinoamericana i magrebí, molts dels quals també s'havien acostat a votar, sobretot la comunitat magrebina.

Amb el col·legi tancat vam votar els voluntaris. I després vam procedir al recompte i la tramesa de dades. I ens vam fer una foto de grup tots els voluntaris.

Van votar gairebé 2.000 persones. Per l'eixam humà que és el barri la participació és baixa, però tots els que el coneixem sabem que és una dada molt positiva, d'un gran valor, i que cap de nosaltres s'esperava arribar-hi. Un 54% han votat SíSí, un 20% SíNo i un 15%No. És un dels barris del nostre país on més costa fer arribar el missatge independentista. Les consultes populars van ser la primera oportunitat que vàrem tenir de treballar amb les entitats del barri i la gent. Des de llavors hem seguit fent-ho, amb l'ANC Cornellà. I els resultats d'avui sabem el gran valor que tenen. Hi ha molta feina a fer, molta, però l'opció de la independència ha germinat i està florint. Seguirem treballant-hi, seguirem intentant explicar a tots i cadascun dels veïns que l'aspiració d'un futur millor per a tots ells també la canalitza la independència, o millor dit, realment només la poden canalitzar a través de la independència.

Amb el col·legi tancat i el recompte fet, els voluntaris col·laboren a deixar totes les coses al seu lloc. Porto molts anys militant, més de 30, ha passat una setmana del 9N, però encara m'emociono quan penso en el compromís de tots aquells voluntaris, la seva capacitat de treball, el seu convenciment, les seves ganes de fer-ho bé, la seva disponibilitat i la seva alegria, joia, de compartir aquell moment històric junts. Abraçades, petons i encaixades entre tots mentre ens acomiadàvem, sobre les 22:00 hores.

Esment especial per als voluntaris del local. Una feina extraordinària, entusiasta, que ens va fer més fàcil a tots tot el que vàrem fer el 9N. Després em van portar amb cotxe a tornar els ordinadors i els sobres amb les actes i la documentació de totes i cadascuna de les 13 meses al punt de recollida.

He explicat la història del meu Institut perquè és la que vaig viure i perquè també és la història del barri en el que em vaig criar. Estic segur que tots els que vàreu fer de voluntaris us hi trobareu reflectits.

Per acabar, voldria aprofitar aquest testimoni per fer una reflexió sobre el que hem d'aprofitar d'aquesta experiència. Prop de 50 voluntaris treballant en aquell institut del barri de Sant Ildefons a Cornellà de Llobregat, i 40.000 a tot el país.

Tots sabíem què havíem de fer, i estàvem compromesos a fer-ho i segurament érem molt plurals, i dic segurament perquè a ningú li va importar què pensava o com veia les coses qui tenia al costat. I aquesta és una lliçó de futur per als temps que ens tocarà viure ara. Som capaços de treballar plegats i de fer-ho sense mirar els nostres carnets “polítics”, si és que en tenim, o si veiem les coses així o aixà, o si això ho volem més cap a la dreta, més cap a l'esquerra o més centrat. Som capaços de prioritzar un objectiu, fer el que toca fer, quan aquest objectiu és clar i quan tothom s'alinea en la seva consecució. Això forma part del nostre patrimoni col·lectiu, i és un repte per a tots conservar-ho.

Jo no sé com ho hem de fer exactament a partir d'ara, però estic instal·lat en la confiança, de la mateixa manera que vaig fer confiança als qui ens van dur fins el 9N. Tinc les meves idees, però pel damunt de tot el que tinc i vull mantenir és actitud militant: aquí estan els meus braços i les meves cames per ajudar en el que calgui, amb tots els companys i companyes amb els que compartim aquest somni de llibertat i d'un país millor per a tots.

(post dedicat a tots els companys voluntaris del 9N, però molt especialment als de Sant Ildefons a Cornellà, i al meu germà Josep Lluís, coordinador de l'ANC a Cornellà. Gràcies)

11 comentaris:

Ladislau Girona ha dit...

Un bon post! Recoedarem aquest 9N , vam fer el que calia

FINA ENRIQUE RICO ha dit...

Jo com a voluntaria també vaig viure moments de molta emociò i va ser un dia que no oblidaré. Et felicito per l'article.

Joan Magrans ha dit...

M'ha recordat la gran emoció que vaig viure quan vaig portar a votar al meu pare de 88 i la meva sogra de 83 anys, respectivament.
El 9-N serà de ben segur un punt d'inflexió cap a la llibertat.

Assumpta ha dit...

Ostres, mentre et llegia m'han saltat les llàgrimes... Va ser un dia molt emocionant, històric, importantíssim!
Moltes gràcies per tot!

Oliva ha dit...

SA FET,LO QUE CALIA,AMB DIGNITAT,ORDRE I SENTIT POLITIC.

Isabel Suárez ha dit...

Estic super super orgullosa d'haver contribuit a fer possible aquest acte democràtic junt a tots vosaltres.

David Gimeno i Ayuso ha dit...

Vam ser en el lloc potser més emblematic d'allò que consideren a Ponent "el bastió antiindependentista" i vam demostrar, i ens van demostrar, que no podien anar més errats.

Pipo Mérida ha dit...

Molt emocionant el teu escrit, Francesc. El 9N no només serà història de Catalunya, també ocuparà un racó molt important en la nostra memòria més sentimental.. I què collons!! Que ho vam fer molt bé!!

Jesús (Xess) ha dit...

El que més em va satisfer del 9N va ser la gran quantitat de gent que ens donava les gràcies per ser-hi i que pugessin votar. Jo els donava les gràcies per venir a votar, perquè sense els votants la nostra feina hauria sigut debades.

Dies de fúria ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! SEGUIM!!!!

Anònim ha dit...

M'ha encantat l'article. Malgrat ho desitjava, no vaig poder fer de voluntari perquè per poder votar vaig haver de conduir 300 km d'anada i 300 de tornada. Amb el meu petit cotxe, això va significar una pila d'hores.