1 de febr. 2015

El procés i el problema del «pensament feble» català

L'any 2014 hem tingut el cel sobiranista a tocar. I altre cop el «pensament feble» català ha rebrotat per posar-ho en perill tot. 
Quan parlo de «pensament feble» no em refereixo a pensar poc, o que el que pensem sigui inconsistent, no prou rumiat, calibrat, valorat o mesurat. Pensament feble apunta una altra cosa, que per la nostra dissortada història, ha acabat atribuïda o vinculada al caràcter català.

Joan Sales, en frase afortunada, deia que el problema dels catalans és que portàvem fent l'imbècil 300 anys, i del que es tractava no era de deixar de ser catalans, sinó de deixar de fer l'imbècil. Aquest és el retrat més precís que mai s'ha fet pensament feble: aquesta manera tan catalana de fer l'imbècil.

El pensament feble és aquesta manera que tenim d'espatllar-ho tot per una coma. És aquesta manera de pensar en tots els problemes enlloc de pensar en les solucions. És aturar-se davant un problema enlloc de fer-hi front i superar-lo. És acovardir-se davant qualsevol circumstància enlloc de sentir-se segurs per superar-la. És aquesta manera de filar tan prim davant totes les coses que fa que al final s'acabi perdent el sentit de les coses. És aquest intentar ser els més perfectes, bons, solidaris i progressistes del planeta Terra, fins i tot si això implica carregar-se el projecte nacional. És aquest voler ser sempre els més purs quan tot el que ens envolta és merda, i pensar que podem sortir del toll de merda sense empastifar-nos.

El pensament feble és el que ens va portar, el 1936, a voler fer la revolució abans de guanyar la guerra. El pensament feble és aquell que calla davant l'assassinat dels Germans Badia o d'en Josep Maria Planas per por del que puguin fer els escamots mafiosos anarquistes. El pensament feble és el que porta a a que després que entre Guàrdies d'Assalt i Guàrdia Civil -fonamentalment- però també de milícies d'Estat Català, del PSUC i òbviament també de la CNT-FAI es venci l'aixecament feixista del 18 de juliol a Barcelona, s'obrin les portes dels quarters i es lliuri tot l'armament a la CNT-FAI perquè proclamin el seu estat de terror a la rereguarda republicana.

El pensament feble és el que no distingeix entre antifranquisme i lluita nacional. El pensament feble és el que entrega tota l'èpica de la resistència al franquisme al comunisme, obviant, ignorant, menystenint, el sacrifici, la militància i la lluita independentista que hi va ser des del mateix final de la guerra. El pensament feble és el que no sap distingir entre autonomisme i construcció i/o reconstrucció nacional.

El pensament feble és el que converteix en substantives totes les causes excepte la nacional, que es dilueix en aquest magma de bonisme. El pensament feble és el que es refugia en essències per por de la complexitat. El pensament feble és aquell que té por de respectar els que políticament no són com nosaltres, els que arriben des de trajectòries diferents.

Pensament feble és el de qui té el convenciment que només ell té la solució, i menysprea tot el que fan els altres. Pensament feble és l'ortodòxia testimonial davant l'heterodòxia de combat. Pensament feble és el que té por de tot el que no siguin ells davant un nosaltres ple de contradiccions. Pensament feble és voler bunqueritzar una llengua, el català, per por de la convivència amb el castellà. Pensament feble és autoexigir-se ser el que ningú ha aconseguit ser, i creure que tot ho assolirem sense cap dels peatges que tot el món ha pagat per poder ser. Pensament feble és voler ser un estat i tenir por de tenir un exèrcit, dir que Catalunya serà un territori "lliure" d'exèrcits. Pensament feble és estar més pendent d'un titular de premsa que de la capacitat d'imposar un relat.

Pensament feble és renunciar a fer un glop per por d'empassar-se un gripau.

Sí, pensament feble és tot allò que sempre ens ha portat a fracassar en els nostres objectius.

I sí, en el moment en el que està el procés sobiranista, el pensament feble és l'amenaça més real que tenim per impedir assolir la independència.

Pensament feble i imbecil·litat caminen de la mà i beuen de les mateixes fonts.

Pensament feble és el que porta a fer un comunicat de premsa dient que «el Govern renuncia al 9N» quan el Govern l'únic que feia era una jugada magistral per fer-lo possible.

Pensament feble és el que porta a posar en perill unes plebiscitàries, rebentant irresponsablement, inconscientment, la gran oportunitat que representava una gran candidatura central de país pel «Sí», i després intentar-ho vestir, argumentar, justificar des de fal·làcies i collonades diverses improvisades sobre la marxa.

Pensament feble és el que ni tan sols és capaç de valorar el potencial transformador i guanyador que té oferir-se davant la societat des de la seguretat que transmet la unitat, i ho contamina tot amb prejudicis ideològics.

Pensament feble és el que porta a no entendre res del que està passant i actuar cegat pel desig d'ensorrar l'altre, un altre amb qui saps que inevitablement hauràs d'arribar a la independència o no hi arribaràs mai.

Pensament feble és rebutjar 4 vegades la compareixença de Mas en una comissió d'investigació i finalment, quan ja ningú la demana, ser qui la demana amb l'únic objectiu de desgastar qui està institucionalment al capdavant del procés i en qui es concentren tots els atacs de l'unionisme per poder aturar el procés.


Pensament feble i eterna derrota són una mateixa cosa, i jo voldria per a tots nosaltres i per al procés que tinguéssim un pensament fort. 

Forts per no paralitzar-se davant les amenaces. Forts per estar molt per sobre de tacticismes i de misèries. Forts per tenir la humilitat de saber que el gran repte és arribar a ser com els altres i no uns alliçonadors de la humanitat des de la nostra patètica realitat. 


Quan Pompeu Fabra i Batista Roca, entre d'altres, van fundar Palestra, van triar un lema que avui té més vigència que mai per a aquell projecte de formació i militància del jovent: INTELIGÈNCIA I CARÀCTER. La intel·ligència, si no va acompanyada d'un caràcter fort, esdevé improductiva. I el caràcter fort sense intel·ligència és, a la seva vegada, feble i miop per definició.

La unió de la intel·ligència i el caràcter és el que ens dona la fortalesa, és el que ens fa forts, és el que fa del nostre pensament un pensament fort.

A això cal que aspirem. Per això cal que treballem i que convertim la nostra militància en testimoni vivent. Tota la resta de coses que fem estaran segurament molt bé. Però si no escombrem d'entre nosaltres i del nostre entorn el pensament feble, no arribarem enlloc.




3 comentaris:

bacus ha dit...

Milícies fantasma del PSUC:
-Aixecament 18 juliol.
-Fundació PSUC 23 de juliol.

Anònim ha dit...

Tens raó en que els catalans em de ser els mes puristes i perfectes de tots, ens perd l'estètica, com algú va dir. Em fot una ràbia i un sentiment d'impotència enorme que siguem nosaltres mateixos els que ens posem les travetes per no tirar endavant el procés d'independència. No ho aconseguiran les Espanyes, ho farem nosaltres.

Anònim ha dit...

Francesc, tens tota la rao. El purisme es un sintoma de feblesa, perque la puresa absoluta nomes existeix en els somnis: el qui no les pot haver diu que son verdes, I el catala, que s'ha acostumat a no haver-les mai com a col.lectiu, s'ha habituat igualment a dir sempre que totes les aspiracions col.lectives son verdes, que no son prou pures I perfectes. El que fa mes fastic d'en Junqueras I tants dels seus col.legues d'ERC, pero, no es que segueixing plenant-se la boca amb una independencia en la que ells mateixos no sembla que creguin (el President Mas si que hi creu, ho demostren les seves accions, pero els liders d'ERC demostren, tambe amb les seves accions, que per a ells no es mes que una cortina de fum per a guanyar vots, com la del papa renacentista que a canvi de diners venia indulgencies per a anar al Paradis) sino que assobre es dediquen a intentar torpedinar el President Mas, que esta fent precisament el que ells haurien d'estar fent. Em costa trobar paraules per a qualificar aquesta profonda abjeccio, pero el que realment em preocupa es que darrera d'aquests dirigents d'ERC tan impresentables ha d'haver per forca una massa d'electors que els ha votat I que recolza aquesta actitut immoral.