17 de set. 2015

Dues coses diferents: voler la independència i voler-la i garantir poder-la FER

Telecinco acaba de fer públiques les dades d'una enquesta de Sigma-2. Una enquesta important, amb 1.800 enquestats, feta els dies 14 i 15 de setembre, per tant després de la gloriosa Diada de la Via Lliure a la Meridiana.

Les poques dades que han fet públiques, com a mínim en el moment de posar-me a escriure l'article, fa molt agosarat qualsevol anàlisi. No tenim quina és la intenció de vot directe, no tenim els indecisos que hi ha, no sabem quin és l'abast de la cuina, etc.

Però si acudim a una de les coses que sempre us dic cal fer davant qualsevol enquesta, que és comparar-la amb d'altres que hem conegut, per veure'n la coherència, podem dir que els resultats que projecta semblen molt coherents amb les dades d'altres enquestes i les tendències que s'hi observaven. I això ens permet analitzar algunes coses

Sobre la projecció de vot, el que l'enquesta de T5 ajuda a confirmar seria el següent:

1. La fortalesa, amb tendència creixent, de la intenció de vot de Junts pel Sí. L'excepcional aposta independentista per configurar una gran candidatura que permetés donar un caràcter plebiscitari a les eleccions, visualitzar clarament el vot del sí a la independència i assegurar, cas de guanyar, la gestió del procés independentista, recull un suport altíssim dels votants, fins al punt que s'acosta a la majoria absoluta (65-66 escons). Això seria el més gran èxit independentista i la garantia que les coses es faran i sortiran bé.

2. La gran aposta unionista i de l'establishment per intentar treure caràcter plebiscitari a les eleccions, Catalunya Sí Que Es Pot, està fracassant. No ha aconseguit impedir el caràcter plebiscitari i després d'aquest fracàs el naufragi del seu discurs és evident, inclòs aquell atroç clam etnicista de Pablo Iglesias a Rubí. Sembla que la campanya ha acabat allunyant part dels seus votants i del potencial de vot que tenien abans de l'estiu.

3. C's es configura com el vot refugi unionista, tot i que amb uns resultats modestos en relació a les expectatives que tenien. Pel que fa al PP, l'aposta per radicalitzar la campanya via injectar el discurs xenòfob que Albiol havia experimentat a Badalona, no està funcionant, i segueix perdent suports.

4. Pel que fa al PSC, més enllà dels bailoteos inicials de l'Iceta, res més, intranscendència a tots els nivells.

5. La CUP consolida les seves posicions, el seu increment de vot. Si el seu vot prové del votant tradicional cupero i del bloc antisistema o d'extrema esquerra, ajudarà al procés, en tant que serà un vot que caldrà sumar al de Junts pel Sí per comptar els suports que té la independència. Si actua com a vot refugi de «l'estupendentisme» pot generar més complicacions que no pas ser facilitador.

6. Una altra excel·lent notícia és la confirmació que el petainisme de la Unió de Duran no té cap opció d'entrar al Parlament. D'aquesta manera es confirma el que molts ja feia temps veníem denunciant. Duran, des que va començar al procés, ha estat treballant per rebentar-lo. Ser dins de CiU li donava una projecció i una força que en realitat no tenia. Ser dins li donava un poder que feia servir per desgastar sistemàticament Mas i el procés. Fora de CiU, no té cap rellevància, i en 10 dies serà història. Ara Duran ja no té cap possibilitat de desgastar el procés. Ja no és útil a l'establishment. Assistirem a l'espectacle grandiós del «Roma no paga traidores» i veure com els mateixos que l'han engreixat i mantingut, els poders fàctics, l'estat i l'establishment, el deixen caure sense contemplacions.

El que potser és un dels grans eixos estratègics subjacents d'aquesta campanya, del que no se'n parla gaire, però que el podem veure reflectit a les enquestes el podríem resumir així: NO N'HI HA PROU AMB VOLER LA INDEPENDÈNCIA, L'HEM DE FER POSSIBLE. Aquest eix té dues manifestacions diferents entre sí.

La primera afecta al caràcter plebiscitari de les eleccions. Si dius que ets independentista, que votaries Sí en un referèndum d'independència, que voldries la independència, però ara no votes a cap de les dues opcions que clarament i únicament comptaran com a Sí (Junts pel Sí i CUP), no la fas possible, la independència. Jo no puc jutjar el que cadascú, en su fuero interno, vol o desitja. Però és incongruent dir que es vol la independència i en les eleccions més decisives que mai haurem tingut per fer-la possible, no votar Sí, situar-se en el que comptarà com a No.

Des d'aquest punt de vista, la gran bossa de vot que diu que votaria Sí a la independència, però que en unes eleccions si es manté en la seva opció de vot tradicional, no comptarien com a Sí és el vot indy d'ICV. Amb les poques dades que tenim sembla que aquest vot no està seguint el discurs etnicista i antiindependentista que ha imposat Podemos a la candidatura Catalunya Sí Que Es Pot.

La segona afecta ja a la correlació de forces dins del bloc del Sí, on tothom vol la independència, i tots els vots comptaran com a sí a la independència, però on no tothom està en condicions de FER la independència. El vot que recull Junts pel Sí no només vol la independència, sinó que sap i valora el gran esforç que s'ha fet per posar molta gent d'acord per assolir la majoria que necessitem i, si s'assoleix, poder fer la independència, gestionar la independència.

Junts pel Sí és una proposta excepcional. Mai valorarem prou la generositat i sentit històric i patriòtic dels qui l'han feta possible, Ho han aparcat tot, absolutament tot, incloses diferències personals que semblaven insalvables, per configurar una candidatura que automàticament convertís en plebiscitàries les eleccions als ulls de tot el país i de tot el món, que el 27S, en una dècima de segon, només veure el resultat de Junts pel Sí tothom sàpiga si Catalunya vol o no la independència i, tercer factor i absolutament transcendent, que han acordat un full de ruta per, des del primer minut, poder gestionar amb eficàcia el procés independentista, sense cap dilació, sense cap entrebanc.

Aquestes són les dues grans diferències entre el que representen Junts pel Sí i la CUP
- per una banda la generositat, manifestada en la capacitat de renúncia a elements propis de la personalitat de cadascun, com és Junts pel Sí, per poder sumar al màxim, davant el comfort i la comoditat de no renunciar a res i mantenir-se inamovible en els propis postulats, que és el que ha fet la CUP, amb un indissimulat i egoista interès en ser necessaris per poder imposar plantejaments absolutament minoritaris a la majoria.

-per una altra banda, i cal donar-li una extrema importància, Junts pel Sí és l'única opció que té al cap gestionar la independència sí s'obté una majoria que evidenciï és la voluntat del poble de Catalunya. Cal que Junts pel Sí tingui majoria absoluta perquè el Govern que en surti estigui treballant des del primer minut, sense cap entrebanc, sense cap obstacle, en el que són els dos grans eixos programàtics de la seva proposta:
  • gestionar la independència, en les seves diferents fases que tindrà, mentre es creen les estructures d'estat per fer-la possible a nivell intern i s'obtenen els suports internacionals necessaris per a que la independència no sigui un simple acte onanista que no transcendeixi les parets del Parlament de Catalunya.
  • garantir, simultàniament, el funcionament del país i de l'administració de la Generalitat i tot el que en depèn i atendre amb caràcter prioritari les situacions de major necessitat social que tingui el país.

És a això al que s'hauran de destinar tots els esforços des del minut u. Les estructures d'estat estan dissenyades amb una total neutralitat ideològica, per tal de configurar i posar en funcionament uns aparells de gran complexitat sense els quals la independència és inviable. El disseny que s'ha fet és impecable des d'un punt de vista tècnic, buscant els millors exemples i pràctiques internacionals. Però, sobretot, vull insistir-hi, s'han dissenyat d'una manera neutral des d'un punt de vista ideològic.

Anem a crear un estat. I aquest estat després tindrà els governs que els ciutadans decideixin. Les estructures d'estat han de servir per igual per a un govern liberal que per a un govern d'esquerres. Després ja cadascú farà d'acord al que sigui la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Però l'objectiu, ara, és que tècnicament aquestes estructures funcionin i assegurin, a nivell intern, la independència.

I això només ho pot fer Junts pel Sí. És més, si depèn de la CUP, la majoria de les estructures no es podrien fer o el seu disseny seria un experiment social extrem que ens acabaria ensorrant a tots, d'entrada perquè ens sumiria en el caos.

La independència és el procés més gran i complexe que mai haurem viscut tots nosaltres. Una bona gestió del procés de la independència és no generar més problemes i dificultats de les que ja hi haurà.

De la mateixa manera, fem el que fem al Parlament de Catalunya i al Govern, si no transcendeix del Parc de la Ciutadella ni de la Plaça Sant Jaume i la comunitat internacional ens ignora, no tindrem independència. La independència requereix d'un acte intern (majoria social democràticament expressada) i d'uns actes externs (el reconeixement per part de la comunitat internacional). Si cap país no ens reconeix, no serem independents. Per tant, no n'hi ha prou amb voler la independència, cal FER-LA, i això només ho pot fer Junts pel Sí. Només Junts pel Sí i un govern fort, reconegut internacionalment, homologable internacionalment, està en condicions de treballar per obtenir aquests suports. 
De fet es tractarà de seguir fent, ara ja en la seva fase decisiva, el que des de fa molts mesos està treballant la jove diplomàcia catalana. El procés independentista català, malgrat la ferotge oposició i sistemàtic intent de boicot de la diplomàcia espanyola, ja s'ha «colat» als Parlaments de Dinamarca, Bèlgica, Irlanda, Paraguai, Uruguai i Estats Units. Quan el procés avanci i es vagin fent els passos decisius, caldrà que tot el molt que ja s'ha treballat (conegut i secret), doni els seus fruits, i la comunitat internacional, poc a poc, ens vagi reconeixent.

Perquè això passi hem d'oferir la imatge d'un país fiable. No ens hem de situar en el món com un experiment social del que ningú se'n pot fiar, no hem de fer coses estranyes, no hem de renunciar a cap aliat, no hem de sortir de cap dels organismes internacionals en els que ja estem, tot el contrari, hem d'aprofitar el ser-hi perquè la comunitat internacional sigui decisiva per facilitar la negociació final amb l'estat espanyol, que sigui el menys conflictiva possible, perquè a major conflicte, més problemes per a nosaltres. I només Junts pel Sí pot garantir que les coses es facin així, només Junts pel Sí pot fer la independència des d'aquest punt de vista del reconeixement internacional.

Junts pel Sí i CUP només poden sumar per comptar els escons i vots favorables a la independència. A partir d'aquí, només Junts pel Sí pot FER la independència. La CUP la pot voler molt, però no la farà mai, ni mai podrà crear les condicions per gestionar un procés d'aquesta naturalesa que la faci possible, i això ho sabem TOTS. Si depèn de la CUP els obstacles ideològics que posaran tindran tant pes que es convertiran en nous obstacles que faran impossible fer-la.

Tot el vot independentista amb un mínim sentit estratègic i de la responsabilitat hauria de concentrar-se en Junts pel Sí. Des del conservador i democrata-cristià fins l'esquerra transformadora. Perquè ara només anem a comptar els que volem la independència i a gestionar amb la màxima eficàcia i neutralitat ideològica la creació i el reconeixement d'un estat. Serà després, un cop constituït el nou estat, que unes noves eleccions, ja des de la normalitat de les diferents propostes ideològiques, permeti a les diferents forces polítiques presentar-s'hi, oferir les seves propostes, configurar noves majories parlamentàries que donin suport a un nou govern i que aquest nou govern apliqui les seves polítiques, que seran de dretes o d'extrema esquerra només en funció dels suports socials que obtingui.

La neutralitat ideològica (més enllà dels valors democràtics i republicans que ja són transversalment propis del gruix de la nostra societat) només tindrà, en aquests propers mesos, un límit: la necessitat que el Govern atengui amb caràcter prioritari les necessitats socials derivades de la crisi, a tots els nivells que sigui possible. Aquest compromís, explícit a Junts pel Sí, és la garantia que el procés independentista pensa, sobretot, en els ciutadans, en tots ells, i no deixarà de fer-ho ni un minut, ni tan sols quan estigui gestionant el procés per fer la independència.

Per tant, benvinguts siguin tots els vots que tingui la CUP provinent del seu món, dels moviments antisistema i de l'extrema esquerra, perquè serviran per comptar el total de vot al Sí. Però, més enllà d'això, garantim al màxim el vot útil, no només per poder sumar Sí, sinó, sobretot, per poder fer la independència, per poder gestionar el procés de crear les estructures d'estat i el reconeixement internacional que faci una realitat la independència, i això només ho pot fer i garantir Junts pel Sí.


4 comentaris:

Kefes ha dit...


Jo encara diria mes, als que encara confien en una tercera via:
L'única manera de aconseguir-la, també es votant a Junts per el Si.
Serà una via mes sobiranista de la que ells voldrien, però qualsevol altre vot anirà destinat a mantenir l'estat actual i, molt probablement, a empitjorar-lo.

(Dono per descomptat que la Cup no es opció per a terceraviïstes.)

Angel Font ha dit...

El problema d'anar fent la independència i construint les estructures dins l'estat espanyol mentre ens van posant recursos, etc es que entrarem en un estira-i-arronsa "ciutadà", polític, jurídic, policial... que impossibilitara cap reconeixement.
La clau és guanyar-nos la solvència i la credibilitat prenent el control territorial del país simultàniament a una declaració d'independencia en tota regla. Com es fa? Jo crec que amb sentit comú i determinació.

Lord Nelson ha dit...

Molt bo. Sentit estretègic i de la responsabilitat. Sentit d'estat, català. Gran article.

Angel Font ha dit...

El problema d'anar fent la independència i construint les estructures dins l'estat espanyol mentre ens van posant recursos, etc es que entrarem en un estira-i-arronsa "ciutadà", polític, jurídic, policial... que impossibilitara cap reconeixement.
La clau és guanyar-nos la solvència i la credibilitat prenent el control territorial del país simultàniament a una declaració d'independencia en tota regla. Com es fa? Jo crec que amb sentit comú i determinació.