8 d’abr. 2016

D'una majoria social indy a una hegemonia política de C's? Estupideses i moviments de fons a la societat

Aquesta setmana Vicent Partal ha publicat una doble editorial molt interessant: "El mes de maig és el mes clau del procés cap a la independència".

En la primera entrega Partal va situar 4 grans fites d'ara fins el mes de maig la manera com es dirimeixin les quals serà clau per al futur del procés independentista, per al seu èxit o per al seu fracàs. Aquestes 4 fites són les probables noves eleccions a Espanya, l'aprovació o no dels pressupostos al Parlament, l'assemblea de la CUP i l'assemblea i eleccions a l'ANC. L'equació de l'èxit passaria per un bon plantejament de les eleccions espanyoles de les forces que integren Junts pel Sí, per l'aprovació dels pressupostos, perquè la CUP no es fracturi en la seva assemblea i els sectors involucionistes no s'imposin i perquè l'ANC aconsegueixi evitar la divisió interna. En canvi si fracassem en el plantejament de les eleccions, no es poden aprovar els pressupostos, la CUP involuciona -encara més?- i l'ANC queda atrapada en la divisió interna, el procés independentista estaria ferit de mort.

En la segona part de l'editorial Partal fa un plantejament de la gran oportunitat que tenim, pel context espanyol i internacional de, si fem les coses bé, poder encaminar satisfactòriament la resolució del conflicte amb una mediació i intervenció internacionals.

Comparteixo la seva visió i faig meva la seva anàlisi. Si no les heu llegides, feu-ho.

Al fil d'aquesta doble editorial vull compartir amb vosaltres el que modestament considero el cinquè factor de risc en aquest període, una reflexió que fa dies m'inquieta, a la vista d'algunes coses que estic observant en l'escenari polític català. Al meu entendre aquests dies s'ha visualitzat una pinça política que, de persistir, podria provocar moviments de fons en l'escenari polític català: la transició de la majoria social independentista a una nova hegemonia política, la de C's.

Estic parlant de la pinça sobre el procés que configuren:
- l'estupidesa identitària del manifest dels Koine
- l'estupidesa antisistema de la CUP

Una situació a la que hem de sumar la visualització també d'un lent canvi estratègic de C's basculant des d'una proposta política estríctament identitària cap un posicionament polític centrista i friendly per a les classes mitjanes.

Prèvia: què és l'estupidesa?
El professor Carlo M. Cipolla va sintetitzar, en les lleis fonamentals de l'estupidesa, el que era aquest comportament i els efectes que podia tenir.

Resumidament el comportament estúpid és aquell que ocasiona un perjudici als altres i cap benefici o fins i tot un perjudici a qui el causa, a qui té el comportament estúpid.

La diferència amb un "malvat" és que aquest causa un perjudici als altres, però es proporciona un benefici a ell mateix. Un lladre causa un perjudici a qui roba, però el lladre s'enriqueix.

Les lleis fonamentals de l'estupidesa són:
  • Sempre i inevitablement qualsevol de nosaltres subestima el nombre d'individus estúpids en circulació.
  • La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica seva.
  • Una persona és estúpida si provoca danys a altres persones o grups de persones sense obtenir cap guany per a ella mateixa, o fins i tot perjudicant-se ella mateixa.
  • Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En especial, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol lloc i moment, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error costosíssim.
  • La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L'estúpid és més perillós que el malvat.
L'estupidesa identitària del manifest dels Koine
No entraré en el fons de l'assumpte, només en les seves implicacions. I ho faig amb el dolor de veure entre els signants gent que respecto i m'estimo. No hi entraré, entre d'altres coses, perquè em sembla delirant voler-nos fer creure que el català estarà més amenaçat en una Catalunya independent que en l'actualitat, i que per evitar la seva desaparició en el futur estat català només serveixen receptes identitàries.

L'estupidesa del manifest es concreta en 3 demencials negacions: han negat el "SOM", la realitat de la nostra societat, han negat el "NOSALTRES", aquest històric patrimoni inclusiu que ha tingut el catalanisme i l'actual independentisme, i que és el fonament de la majoria social per la independència, i han negat un "SEREM" que respecti, estimi i posi en valor la realitat plural del que som, d'aquest nosaltres.

El problema no és debatre, el problema és posicionar-se amb aquesta triple negació que automàticament ens situa a la majoria de la nostra societat a l'altra banda d'una línia que tan irresponsablement, han traçat. Però és que si fins i tot m'hi sento jo, després de 30 anys de militància independentista! Com no s'ha de sentir tantíssima gent d'aquest país?

Per a la majoria de la societat catalana el castellà ha estat la nostra primera llengua. I la majoria de la societat catalana o hem nascut fora de Catalunya, o ho han fet els nostres pares o els nostres avis. Fins ara el més gran patrimoni moral del catalanisme i de l'independentisme havia estat la seva vocació inclusiva, integradora, de ser "un sol poble". Aquest manifest passa de considerar-nos part d'un nosaltres, de formar part del som, amb independència dels nostres orígens, a parlar de "colons involuntaris". Repugnant.

Aquest manifest pot haver implicat una trencadissa interna en allò més profund de la nostra ànima com a societat, que pot portar molta gent a desvincular-se o allunyar-se del procés. En termes Star Wars, s'ha sentit una profunda commoció a la força. Que ja veurem quin abast i quines conseqüències té, cap d'elles positives. 

Al meu entendre si es vol frenar l'onada de desconcert i desafecció que ha provocat el manifest cal que d'una manera molt i molt contundent es desautoritzi aquesta inadmissible visió de la nostra societat, i es retorni a la plenitud del SOM, d'un NOSALTRES forjat amb independència dels nostres orígens, diversos, i de la nostra llengua i d'un SEREM que considera un patrimoni a preservar la nostra diversitat, la nostra realitat, i singularment el castellà, que és la primera llengua de més del 50% dels que formem el "nosaltres".

Fins ara l'unionisme ha basat tot el seu discurs en l'amenaça d'una fractura social inexistent, perquè al davant tenia aquest patrimoni moral excepcional integrador i inclusiu del catalanisme. Fins ara. Amb aquest manifest aquesta situació s'altera, i el que fins ara era una caricatura unionista de la realitat ara pot tenir elements dialèctics que als ulls de molta gent els hi plantegi molts dubtes. I aquesta és una amenaça real, certa i letal per a la majoria social independentista i per a la cohesió del nou país que volem.

L'estupidesa antisistema de la CUP
El resultat electoral del 27S va provocar que la majoria social per la independència que va expressar, amb la suma de Junts pel Sí i CUP, tingui una dificultat extraordinària per configurar un govern que gestioni el procés cap a la independència.

La CUP ja va estar a punt de carregar-s'ho tot amb el seu immoral i inadmissible vet ad personam al President Mas. Només la grandesa del President va permetre superar aquella situació de fi de trajecte que s'apuntava. I des d'aleshores la CUP no ha deixat d'actuar com un grupuscle l'únic interès del qual és fer fracassar el Govern, extorsionar-lo, per imposar els seus criteris i marcs ideològics antisistema.

El cert és que la majoria social per la independència només existeix i només es pot mantenir si garanteix la seva transversalitat, i per tant no resulta agressiu ni per a la gent de dretes ni per a la gent d'esquerres. Navegar en aquest eix només és possible quan tothom sap que el moment polític és excepcional i que la política a fer no és en clau ideològica, sinó en clau de poder fer realitat la independència.

Però la dinàmica antisistema de la CUP acaba atrapant dialècticament la majoria parlamentària de Junts pel Sí. Estem en un punt en el que sembla no es planteja que el procés concentri en l'acte de sobirania de la independència el seu desafiament a l'estat espanyol, sinó que es vol convertir el dia a dia en un aquelarre de desobediències, no com a mitjà per assolir un objectiu, sinó com una finalitat en si mateixa.

Si el procés queda atrapat en la dinàmica que vol imprimir la CUP, es tensionaran de tal manera els fonaments socials majoritàriament acceptats de la majoria que li dona suport que no només farà impossibles noves adhesions al projecte, sinó que acabarà provocant l'allunyament dels sectors més moderats, que són numèricament els majoritaris, decisius.

El principal repte que té el procés és gestionar la incertesa. Nosaltres intentem minimitzar-la i l'unionisme intenta maximitzar-la. És evident que la independència porta associada incertesa. La clau és mantenir la incertesa en límits socialment assumibles per la majoria social que la fa possible.

Mesurant el "risc assumible". Fixem-nos en una dada: el darrer CEO preguntava sobre quins riscos estaven disposats a assumir els enquestats, i en una escala del 0 al 10 (on el 0 és cap risc i el 10 qualsevol risc) la mitjana és del 5,74. És a dir, la majoria de la societat està disposada a assumir un risc "moderat". Però no més, no un risc il·limitat ni un procés que ho posi en risc tot.

La CUP el que està fent és que tot l'associat al procés sigui percebut com un risc, que el procés ho posa tot en risc. En aquest 5,74 la majoria social pot assumir el risc inherent al procés indy, però la CUP el que està fent és que oferim la imatge que ens posicionarem com un experiment bolivarià amb el deute, que es prendran decisions econòmiques contra les empreses, les inversions i la capacitat de crear llocs de treball, que es perseguirà l'escola concertada, que es vol sacrificar les universitats per deixar decisions acadèmiques en mans de quatre vàndals que sabotegen el transport públic, que es menysprea la llei, les obligacions i l'estat de dret, no com a últim recurs, sinó com a part del procés, etc etc etc.

Tot el que allunyi el risc associat al procés d'aquest 5,74 implicarà pèrdua de suports al procés. I la dinàmica antisistema de la CUP cada dia fa créixer la visió de que el procés ho posa en risc tot, i això acabarà derivant, inevitablement en pèrdua de suports.

Es pot estar transitant de la majoria social independentista a l'hegemonia política de C's?

Al meu entendre l'actual majoria social independentista pot estar patint un desgast sever des d'aquestes dues perspectives que he analitzat, com una mena moviment de plaques tectòniques.

La pregunta és quines conseqüències pot comportar aquest moviment de plaques, què en pot sorgir d'aquest desplaçament o fins i tot xoc de plaques tectòniques "polítiques" en el subsol de la majoria social indy. Per respondre aquesta pregunta cal observar algunes coses que estan passant en el món de C's.

Com ja he tractat alguna vegada amb molt de detall, el projecte de C's neix i creix com un projecte polític estríctament identitari, que perseguia mobilitzar el màxim de vot de la població catalana nascuda fora de Catalunya, que buscava frenar el procés d'integració que p.ex. en els anys 60's va protagonitzar el PSUC, i d'on neix l'expressió "un sol poble".

Per resumir-ho, fins ara C's ha tingut un plantejament polític de dir "no ens importa res del que estigui passant a Catalunya, perquè l'únic important i l'únic pel que treballem és pel "yo soy español, español, español..."". C's no entrava així ni en l'espoli fiscal, ni en la discriminació d'infraestructures, ni en cap política de les que es consideren econòmiques i socials. La seva única política i proposta ha estat "somos españoles y esto es España".

Però això fa ja un cert temps que diria ho estan canviant. Vist el que han assolit en un temps record és més que evident que tenen gent que hi pensa, en termes estratègics, al darrere del seu projecte. I que hauran vist que el "yo soy español" com a única política ja els ha ofert tots els rèdits possibles. I diria que estan fent una certa obertura a ocupar nous espais polítics, en la centralitat política i social del país. Fa poc llegíem la intensa activitat que despleguen en l'àmbit de les petites i mitjanes empreses, així com les aproximacions que estan fent als sectors de professionals liberals.

Aquesta setmana, en unes declaracions que a mi em van sorprendre i alhora alertar del que podia estar passant, Inés Arrimadas deia que compartien bona part del diagnòstic que fèiem els independentistes, però no la solució. I hi afegia la crítica al Govern que en tots aquests anys ni ha aconseguit noves competències ni ha millorat el nostre finançament. Vivir para ver!!!!

Alerta per tant que C's pot estar fent, un cop ja ha dominat tot l'espai identitari unionista, una obertura cap al centre social, polític i econòmic del país, oferint-se com un gestor no conflictiu de l'autonomia, que eviti els riscos que cada cop més es visualitzen associats al procés per la captura de la CUP.

Aquests tres factors combinats en el temps i en l'espai polític poden estar implicant o comportar un moviment de fons en l'escenari polític. Un procés sotmès a un doble i terrorífic desgast per part de l'emergència de posicionaments identitaris com representa Koiné i per part de l'arrossegament antisistema de la CUP que visualitza el procés com una font de riscos en tots els seus àmbits i per al gruix de la societat i l'status quo de les classes mitjanes. I simultàniament els de C's postulant-se com una formació que garanteix l'status quo del gruix de la societat, dels seus interessos i que es postula per gestionar "l'autonomia" amb ambició de superar uns dèficits que ara diuen no neguen i volen resoldre... Credibilitat no en tenen, però com que el gat escaldat de l'aigua fuig, si el procés entra en dinàmiques que "escaldin" segments socials rellevants que fins ara ens han donat suport, pot passar de tot.

Els fonaments perquè això pugui passar dissortadament ara hi són. Però encara estem a temps d'evitar-ho, si fem política i si actuem amb una intel·ligència que les darreres setmanes no hem vist per enlloc.

1 comentari:

Lord Nelson ha dit...


Senyor Abad, no ens coneixem, però a través dels seus articles ha esdevingut, per a mi, una persona que m’estimo. Vull fer-li dos comentaris:

Jo comparteixo l’anhel que el català sigui la llengua comuna dels catalans, sigui quin sigui l’origen de cadascú i tant si han nascut aquí com si vingueren ahir, avui o vindran més endavant. Vull que el català sigui la llengua del carrer i la “normal” a l'administració civil, judicial o militar. No vull un sistema educatiu especial “d’immersió” lingüística, vull que el català sigui, simplement, la llengua de l’ensenyament, tal com ho és el castellà a Salamanca, o l’italià a Milà. I per descomptat vull que, a l’ensenyament, es presti l’atenció deguda al castellà i l’anglès, però la llengua normal, comuna, de tots, el català.

Això és el que jo vull, i crec, potser m’equivoco, que el català no serà la llengua de tots, si posen al seu nivell el castellà i/o el francès.

Aquest és un assumpte delicat, que no obstant hem de poder parlar-lo amb franquesa, sobretot entre patriotes, evitant, ja sé que a vegades és difícil, les desqualificacions.

Quant a Ciutadans, cal tenir en compte que té suport dels “Olius” que els calia un Podemos de dretes.

Per continuar creixent Ciutadans necessita eixamplar el discurs. Però no ens confonguéssim. Ciutadans suprimiria el sistema d’immersió lingüística, no de cop, aigualint-lo a poc a poc, com deien amb la imposició del castellà des de la cort de Felip V “Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”.

A Espanya hi ha un frau fiscal il·legal descomunal i, a més, hi ha les grans estafes i fraus legals: construcció d’infraestructures innecessàries, indemnitzacions graciables -més de mil milions a Florentino pel projecte fallit del Castor-, modificacions de lleis tributàries per afavorir el fitxatge d’un jugador de futbol, “llei Beckham”, Sicav’s, i un llarg etcètera de picaresca i saqueig dels fons públics.

Doncs, Ciutadans el que pot prometre als sectors de professionals liberals, autònoms i tal, és què amb ells pagaran menys impostos, que amb ells es "democratitzarà" el frau. Dit amb bones paraules i amagant que incrementaran l’esforç tributari sobre la gent assalariada. I aquí tampoc hem de fer demagògia, no poden treure el cas concret de l’autònom tal, l’advocat tal, o l’executiu ben pagat. Cal explicar la veritat, que el sistema tributari espanyol descansa sobre les nòmines del personal assalariat, tinguin el sou que tinguin. Que els grans pagans no són les empreses, ni els autònoms, ni els professionals liberals, són les nòmines. Explicant això serà més fàcil combatre Ciutadans.

I, per Déu, que a can CDC facin el deures ràpid perquè els necessitem i molt.

Salut, Senyor Abad. DONEC PERFICIAM