5 de maig 2016

Em presento al Secretariat Nacional de l'ANC. Com sempre, de cara!

(aquest escrit és el que podreu trobar en el formulari que he hagut de complimentar com a candidat al Secretariat Nacional de l'ANC. Això és el que he consignat al voltant de qui sóc, quins mèrits o experiència aporto i què vull fer i defenso per a l'ANC. Llegiu-lo i, si us agrada o convenç i em voleu donar suport o ajudar, moltes gràcies!)
Sóc Francesc Abad Esteve, fill de pare murcià, Francisco (ACS), i de mare catalana, la Teresa. Els meus companys de la territorial de Cornellà de Llobregat -el lloc on vaig créixer des que amb 4 anys vam arribar-hi amb els meus pares des de Lora del Río (Sevilla)- m'han avalat perquè pugui presentar la meva candidatura al Secretariat Nacional.

M'hi presento amb una doble motivació (què vull fer):

1. Perquè vull que l'ANC continuï sent l'assemblea de tots, i aquest motor social extraordinari que ha estat determinant perquè el procés independentista hagi avançat com ho ha fet els darrers anys.  
Vull, a més, que l'assemblea segueixi tenint personalitat pròpia, no subordinada als interessos conjunturals dels partits. Una assemblea que sàpiga estar i treballar al costat de tots, transversalment, però que ho faci des de posicionaments propis, d'acord al que en cada moment considerem millor per al país i el procés independentista.

I una assemblea oberta a tots els seus socis, a processos participatius interns que enriqueixin i facin més fort aquest posicionament que reclamo i vull viu i intens en tots els temes que afecten el procés.
2. Perquè m'han dit que puc ajudar. Des de fa anys, i amb molts altres companys, estem fent una anàlisi exhaustiva de la realitat política i social del nostre país des del punt de vista del suport a la independència. Ha estat un treball intens i discret, que hem compartit només amb les organitzacions que estan compromeses amb el procés. Una d'aquestes organitzacions ha estat l'ANC. Vam començar amb els companys del Baix Llobregat i des del 27S estem col·laborant amb a nivell nacional per aportar les nostres anàlisis a l'objectiu d'eixamplar la majoria social independentista.

Aquests mesos hem pogut dissenyar i posar els instruments que ens permetin ser més eficaços en el plantejament de les diferents campanyes que pugui fer l'ANC.
Els que participeu més activament del dia a dia de l'ANC potser coneixereu uns mapes colorejats amb els resultats electorals a nivell de secció censal, o diferents anàlisis sociopolítics a partir d'enquestes com la del CEO i del CIS que s'han fet servir per explicar la realitat social sobre la que volem incidir. Són part del fruit del nostre treball. 
A banda d'això, potser molts d'altres heu llegit algunes d'aquestes anàlisis al meu bloc "Dies de fúria. Dies de Glòria" (www.diesdefuria.blogspot.com).

Els companys que ens van demanar que compartíssim a nivell nacional els nostres treballs ara m'han animat a que em presenti al Secretariat Nacional. Creuen que una persona del meu perfil, que treballa totes aquestes coses, pot ser útil participant del dia a dia del Secretariat. És per això que em presento, per poder ajudar la resta de companys i compartir el coneixement. I si tinc la vostra confiança, ho faré.

Estic convençut -dades en mà- que la feina que hem de fer com a ANC haurà de tenir un plantejament una mica diferent del que hem fet fins ara. Per arribar a més gent i fer-ho de manera més eficaç ens cal segmentar, ens cal conèixer amb la màxima profunditat possible els diferents sectors socials als que ens volem adreçar, i cal fer-ho dissenyant estratègies específiques per a cadascun dels col·lectius amb els que volem treballar.

Un repàs a la meva trajectòria militant i el que el formulari de l'ANC en diu "mèrits":
Més enllà d'aquests temes d'anàlisi socipolític en els que he estat treballant intensament els últims temps, el cert és que jo ja porto una bona pila d'anys militant per la independència i fent coses molt diverses.

Provinc d'un compromís social que vaig canalitzar, al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, a través de la parròquia, a través de la JOBAC (Joves cristians de barris obrers i ambients populars). 
El 1984 vaig començar a col·laborar amb la Crida a la Solidaritat, en la Comissió Lingüística i també amb la fundació de l'organització juvenil "Joves Independentistes". Des de la mateixa Crida, i lideratge de l'Àngel Colom, el 1987 vaig participar de la Crida Nacional a ERC, i hi vaig militar uns pocs anys.

A la Universitat vaig entrar en contacte amb la FNEC, l'històric sindicat nacionalista que llavors estava renaixent a les nostres Facultats. Vaig ser el coordinador de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i més endavant el Coordinador de tota la UB, i representant dels estudiants a Consell d'Estudis, Claustre, Junta de Govern i Consell Social. I vam fer una enorme feina de conscienciació i d'un plantejament independentista transversal.

Finalitzada l'etapa universitària vaig participar de la fundació del Casal Independentista de Les Corts, del que en vaig ser President, i que va ser una de les experiències pioneres de treball de base, fortament arrelat al territori i també amb una clara vocació transversal.

L'any olímpic, el 1992, estava compromès amb la reivindicació de seleccions nacionals catalanes, via el Comitè Olímpic de Catalunya, en tasques de coordinació tècnica.

Més endavant vaig ajudar en la posada en marxa de la Fundació ESCACC (Espai Català de Cultura i Comunicació), de la que en vaig ser patró i vicepresident, i des d'on es va fer una feina molt avançada al seu temps, des d'una visió que intentava dotar la cultura i la comunicació d'estructures d'estat.

Des de llavors, i només amb el breu parèntesi del meu pas per Reagrupament, he participat en totes les coses per a les que m'han demanat la col·laboració, però ja només com a militant anònim. Vaig ajudar en iniciatives com l'organització del viatge dels 10.000 a Brussel·les, amb l'admirat professor Enric Canela, o a Cornellà Decideix, durant les consultes, o al grup "la Fàbrica" que va impulsar el mestre Salvador Cardús.

També em preocupa i he intentat implicar-me en el que he pogut en campanyes de les Terres de l'Ebre, d'on és la meva mare (Corbera d'Ebre, Terra Alta), en la defensa del riu, contra el transvasament, però sobretot en temes de memòria històrica vinculats a la Batalla de l'Ebre, la preservació dels espais històrics que de diferents maneres ens permeten prendre consciència la crueltat de la guerra i del drama que aquella batalla va comportar i, pel damunt de tot, la recuperació, protecció i dignificació de les restes dels combatents que encara avui hi ha en aquests espais.

El dia de la fundació de l'ANC vaig ajudar com a voluntari en tasques de seguretat. També ho vaig fer a la manifestació de l'Onze del 2012 i a la Via Catalana al seu pas per Barcelona.

Com a soci de l'ANC pertanyo a la territorial de Cornellà de Llobregat, tot i que ja no hi visc. Ho faig per compromís amb el lloc on vaig créixer, i al que em sento molt vinculat. Però també perquè he volgut aprofitar totes les oportunitats que he tingut d'explicar als meus antics veïns perquè la independència és un projecte inclusiu, per a tots i que ens beneficiarà a tots, amb independència del nostre origen, llengua que parlem o sentiment d'identitat que puguem tenir. 
A més a més el meu germà, que és el coordinador territorial de l'ANC de Cornellà, i de la seva mà m'ha estat fàcil conèixer i ajudar, treballar, al costat de tots els companys que ara m'han avalat i que fan una feina extraordinària, com moltíssima altra gent de l'ANC, la que hi és cada dia, cada setmana, cada convocatòria, cada acte, cada paradeta, cada mobilització, la gent que són ANC sense titulars ni declaracions a la premsa per reivindicar-se.
Tota aquesta gent són -i voldria pensar que puc fer servir el "som"- l'ANC, el que li dona sentit i el que li dona força. És, som, la gent a la que ningú no ens ha d'explicar que l'objectiu seria que hi treballéssim des d'un democratacristià a un d'extrema-esquerra, perquè ja hi treballem, perquè aquesta ja és la realitat de les nostres territorials, i això ho sap qualsevol que visqui mínimament el dia a dia de l'ANC.

El 9N vaig ser coordinador de procés a l'Institut Mercè Rodoreda, de Sant Ildefons, al que era el meu barri de Cornellà, i el recordo com un dels dies més intensos, més bonics i més emotius de la meva vida des d'un punt de vista polític. Inesborrable. Inoblidable.

I fa uns mesos amb els companys de Drets vaig presentar, com a soci del Futbol Club Barcelona, una denúncia contra la UEFA per les demencials sancions imposades al Barça perquè els seus seguidors portem estelades.

A tall de resum: explicar-vos com em sento i com em veig:
Un repàs com el que he hagut de fer per emplenar el formulari de candidat al Secretariat Nacional m'ha permès veure, com en una seqüència, tots aquests anys de lluita i compromís, i que tot això també m'ha permès acumular molta experiència i, sobretot, molts amics i companys, repartits transversalment per tot l'espectre polític independentista.
Sí, sé que puc ser -i sóc- molt contundent en els meus plantejaments i la seva expressió, però ho sóc des d'unes conviccions polítiques i patriòtiques profundes i absolutament allunyat de qualsevol sectarisme. He ajudat a l'ANC, a Òmnium i a Súmate en tot el que he pogut i m'han demanat. En general crec que no hi pot haver ningú que m'hagi demanat alguna cosa i no hagi fet els possibles per col·laborar-hi.
M'enorgulleixo de tenir amics i camarades amb els que comparteixo moltes coses, amb els que ens reunim, amb els que fem coses, amb els que vivim l'amistat i la complicitat en molts àmbits i que provenen o són o militen a CDC, Demòcrates, ERC i fins i tot també a la CUP. L'únic que no suporto i l'únic amb el que no transigeixo és amb el sectarisme. Ni amb la gent que no va de cara. Amb molta gent amb la que no tinc amistat i sabem fins a quin punt podem estar allunyats en els nostres plantejaments, quan és gent que va de cara, ens sabem reconèixer, i respectar.
Al carrer, l'independentisme és molt més transversal del que ho és a mesura que pugem nivells als partits i les organitzacions. I en aquesta fase decisiva del procés això és justament el que hem de posar en valor, tot allò que ens uneix i totes les complicitats que hem teixit o de les que ens hem fet mereixedors. Aquest és el pressupòsit imprescindible per poder arribar al nostre destí, a fer realitat una Catalunya lliure, a veure néixer l'estat català i la seva incorporació a la comunitat d'estats i pobles lliures. I per a això, sempre hi he estat, hi sóc i sempre hi estaré. I sempre DE CARA. 

DONEC PERFICIAM

PS: La formació que he acreditat al formalitzar la meva candidatura és la següent:
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona
Diploma de Postgrau en Administració Pública per la Universitat Pompeu Fabra
Màster en Dret Públic i Organització Administrativa per la Universitat Pompeu Fabra
Màster en Funció Directiva per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya

9 comentaris:

joliu ha dit...

Gran idea. Endavant!!!!

ana pique ha dit...

Felicitats Francesc ;em sento orgullosa i sé que puc posar les mans al foc per tu
Una abraçada

Lord Nelson ha dit...


Claredat, Fermesa, Honor, Humanisme. Bona candidatura la seva, Senyor Abad. El felicito.

Berta Montaner Farrera ha dit...

Francesc, ets un dels meus mestres. Tu, i uns quants mes, com tu, ens fan molta falta. Sort i endavant

Dies de fúria ha dit...

Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris de suport!

Anònim ha dit...

Així m' agrada!
Cesc.

Jere Ferrer ha dit...

Compte amb el meu vot. Ets un gran fitxatge!

Jere Ferrer ha dit...

Compte amb el meu vot. Ets un gran fitxatge!

Teresa ha dit...

Ja tens el meu vot!