No a Neverland (o perquè com a soci de l'ANC votaré NO al RI/RUI)

Seguim caminant cap a un lloc que tenim situat en el mapa, però que  l'embriaguesa dels nostres somnis fa s'esborrin les rutes per arribar-hi.

El cap de setmana vinent l'ANC ens ha convocat a tots els seus socis per saber si estem a favor o no d'impulsar el RI/RUI com a nova estratègia per a la independència.

El sorgiment des del no-res d'aquest debat haurà estat en tot el que portem de procés la més grandiosa manifestació de, en concepte que manllevo de l'admirat professor Hector López-Bofill, el pensament màgic català.

Ningú sap perquè ha sortit, ni com, ni perquè no havia sortit fa uns mesos, quan es va establir el full de ruta, ni si el supera, ni si el substitueix, ni si va abans o després d'una DUI, ni si reemplaça el procés constituent o l'ajorna o el deixa intacte. O uns diuen que sí i uns altres diuen que no.

Mireu, ben bé no tinc una posició clara sobre aquest RI o RUI, ni crec que la pugui tenir. Ho he intentat, però no sóc capaç de construir-me un argumentari que em convenci... ni tampoc que me'l faci descartar.
Sí tinc el convenciment que en cap cas la independència depèn que fem això del RI/RUI o que no ho fem. Depèn d'altres coses, molt més profundes, que aquest debat serveix per tapar.

Davant aquesta situació el que faig és posar en valor dues idees sobre les que sí tinc convenciment, sobre dues coses que sí tinc clares:

•  amb independència de com ho vegi jo i del que voti, si el conjunt de les forces independentistes i de la societat civil decidissin tirar endavant estratègicament per aquesta via del RI/RUI, hi serem, donant suport i ajudant en tot allò que es pugui. Tancant files disciplinadament.

•  el meu vot el decidiré atenent no al fons de l'assumpte (que se m'escapa) sinó a la forma com ha emergit i s'ha plantejat tot plegat. I només en dir això ja estic segur que tots sabeu quin serà el meu vot, com a mínim el que avui he decidit. Efectivament, dissabte a la consulta a la que l'ANC ens ha convocat als associats ara com ara tinc decidit votar No.

Per què votaré NO al RI/RUI?

- En absència d'una idea pròpia clara, he estat atent al que ens han explicat d'altres i a la seva solvència. Per a mi dos posicionaments han estat molt determinants pel NO: el d'un dels nostres màxims experts, el professor Héctor López Bofill, extraordinàriament clar i precís en aquesta entrevista de l'amic Pere Cardús. I el posicionament d'en Germà Bel també en una magnífica entrevista de Pere Cardús.

Cap partit polític no s'ha posicionat obertament en contra del RI o RUI. I els responsables de l'ANC estan fent campanya a favor. De manera que no ha estat possible un ampli debat, sobre la seva conveniència, elements a favor i elements en contra.

I això no ha estat possible perquè en aquesta dinàmica letal en la que estem entrant, ja ràpidament alguns es van encarregar de situar gairebé en el contra-independentisme els que no estiguessin amb aquest nou pensament màgic del RUI, RIU o RI. Això ha impedit fer un debat com cal.

Un dels problemes del Sí és que al costat de defensors als que admiro i respecto molt, com poden ser en Toni Castellà i Demòcrates, que ho defensen, o d'opinadors de la vàlua d'en Graupera o n'Eduard Voltas, el Sí també té molts defensors el criteri dels quals només em serveix per "fugir-ne". El posicionament de la CUP a favor del RUI o RIU o RI em va fer saltar totes les alarmes. Amén de l'espiral destructiva que propaguen alguns opinadors "ungits" en els seus tòxics defensors.

De manera que des d'aquesta perspectiva, de les argumentacions de detractors i defensors, em quedo amb el posicionament en contra d'en López-Bofill, en Germà Bel o en Xavier Sala-Martín.

- Tot el debat que s'ha suscitat encara no m'ha aclarit perquè ha sortit ara i no uns pocs mesos, quan es va dissenyar el full de ruta que van acceptar tots els partits independentistes i la societat civil. Ningú hi va pensar? O què ha canviat en aquests pocs mesos perquè abans no es contemplés i ara sí. A mi això ningú m'ho ha explicat. No ho entenc. I no ho comparteixo. Sóc partidari de pensar les coses i traçar plans i estratègies, i de modificar-les sempre que calgui, però explicant molt clarament el que motiva la modificació. I això no hi ha ningú que m'ho hagi explicat convincentment.

De manera que el meu NO també és un no a fer les coses així, a canviar de criteri sense explicar perquè canviem, a no explicar perquè ara sí i fa uns mesos no, etc etc etc.

- En aquests mesos des que es va fixar un full de ruta que es va lligar a la investidura del Govern Puigdemont el més greu que ha passat, gravíssim, ha estat la manera com l'ha trencat la CUP. Això ha estat d'una baixesa moral repugnant. I en canvi hi ha molta gent que davant aquest fet gravíssim que ha pogut rebentar tota l'estratègia i les opcions per fer la independència, s'hi han posat de perfil, xiulant al despiste, no sigui que aquestes senyores que muten de la CUP s'enfadin. I això és inadmissible que estigui passant.

Davant d'això jo veig una cosa, que la CUP ara "exigeix" el RUI o el RI, com sigui. I aquests senyors i aquestes senyores no estan en condicions d'exigir RES. De manera que el meu vot NO en la consulta de l'ANC també serà un vot contra la CUP. Només faltaria que després de dinamitar el full de ruta ara els hi donéssim la satisfacció d'avalar les seves exigències votant Sí al RUI, el RIU o el RI.


Votar Sí aquest cap de setmana és pràcticament donar-los-hi copets de mà a l'esquena "vinga, no us enfadeu, ja anirem fent el que a cada moment se us acudeixi". I això, per a mi, mai. Cal abordar la crisi que ha generat la CUP, però cal abordar-la amb fermesa, que vol dir que qui l'ha generada unilateralment, la resolgui. Correspon a la CUP fer evident que podem confiar en ells. I a partir d'aquí discutir tot el que calgui. Però no abans. Per això votaré No a la consulta de l'ANC.

- Estic fart de que es confongui o alguns vulguin fer confondre l'objectiu amb el mitjà. El meu objectiu, crec que puc dir el nostre objectiu, és la independència. I sempre estaré amb el mitjà que d'una manera més responsable, certa i segura ens permeti arribar-hi. Només hi ha una línia vermella: amb democràcia i sense violència. La resta m'és igual. Si pensem que és via eleccions plebiscitàries, endavant. Si pensem que és via DUI, endavant. Si millor via RUI o RIU o RI, doncs som-hi.

Però sense perdre de vista que tot això són mitjans per assolir l'objectiu, que és l'únic important. M'ha emprenyat tot aquest posicionament -un déjà vu- d'un sector dels defensors del RUI/RI que l'han convertit en poc menys que la prova de foc de si s'és independentista o no. I si no s'hi està a favor o es dubta, és perquè no es vol la independència, perquè s'és un "miserable processista" que només mareja la perdiu perquè té por de fer el que toca. Però què collons us heu cregut?

Ja sé que hi ha molta gent que ho ha defensat lleialment, però tot és més complicat quan en l'embolcall s'hi barreja tota aquesta genteta. Mai hauria decidit el meu vot per aquestes misèries, però com ja l'havia decidit per tots els arguments previs, també us dic que "va per vosaltres".

A TALL DE RESUM

• El meu No, serà un vot molt poc convençut, però una mica més que no pas votar Sí. Serà un no decidit sense convenciment de què és el que més ens convé, però en canvi serà un No molt clar contra com s'ha gestionat tot plegat, perquè a aquestes alçades encara no ho entenc.

• El meu No serà un Sí a fer les coses amb rigor, un Sí a complir amb els compromisos que adquirim i un Sí a fer els canvis que calgui en el nostre full de ruta, però explicant les raons que ens hi porten. La independència no depèn, de cap manera, d'un Sí o d'un No a aquest debat absurd en el que estem.

• El meu No serà un Sí al consens com a eina clau per fer possible la independència. I serà un No a que qui incompleix pactes i trenca consensos se n'aprofiti. La independència depèn més de saber si som majoria per fer-la que de tot aquest debat RI/RUI/DUI o el que sigui

• El meu No serà un no a confondre objectiu i mitjans. Mitjans, els que decidim en cada moment. La tria d'un mitjà o un altre només condiciona el nostre encert, mai el nostre compromís amb l'objectiu, la independència. Serà, per tant, un no als repartidors de carnets.

• Dit tot això, el meu No també serà d'un enorme respecte a la immensa majoria dels qui es posicionin pel Sí. I també serà un Sí a que si Govern, forces polítiques i societat civil decideixen que és l'estratègia a seguir, sumar-m'hi lleialment, constructivament, per ajudar en el que calgui, disciplinadament. Lleialtat i disciplina que també m'agradaria creure tindrà tothom, ho vegin com ho vegin i defensin la posició que defensin.

SEGUIM!

DONEC PERFICIAM