31 de jul. 2017

ESTEM PREPARATS: Independència i Política de Defensa a Catalunya . Anàlisi de l'enquesta SEM/GESOP

Avui hem conegut els resultats d'una de les enquestes més importants, més necessàries i de la que més aprenentatges podem treure en aquest decisiu tram fins el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. M'estic referint, evidentment, a l'enquesta GESOP, encarregada per la Societat d’Estudis Militars (SEM), al voltant de la percepció social sobre la política de defensa en el futur Estat Català.

Els resultats de l'enquesta ens permeten descriure amb molta precisió quina és la voluntat de la nostra societat en relació als temes cabdals a partir dels quals Catalunya pot configurar la seva política de defensa. I la millor notícia possible és que la majoria de la societat catalana vol que la configurem en termes perfectament equiparables als que correspon a un país de l'Europa Occidental com és el nostre i dels nostres veïns i aliats.

La majoria de la societat catalana vol que la Catalunya independent disposi d'unes forces de defensa equiparables a les d'altres països europeus (47% vs 40% que no), unes forces armades que participin en missions de pau internacionals (70,9% vs 19% que no) i que seguim sent membres de l'OTAN (53% vs 30% que no). És, clarament, el retrat d'una societat madura, perfectament preparada per a la independència i plenament conscient de les nostres responsabilitat, tant internes (en relació al nostre propi país), com externes, amb els nostres aliats, en el context internacional.

És, a més, una dada sòlida, no només pels percentatges de majories que obté, sinó per la "qualitat" social i política que configura aquesta majoria: la seva transeversalitat. I també perquè s'obté en un context en el que en aquest país l'únic discurs que s'ha fet ha estat el de no tenir forces de defensa. Fins fa quatre dies, amb la presentació del llibre coral sobre com podria ser la política de defensa a una Catalunya independent, titulat precisament “Política de defensa i Estat propi”, aquest tema havia estat tabú, gairebé criminalitzat.

I l’enquesta ens diu: estem preparats, i sabrem estar a l’alçada!

Fixem-nos que voler o no voler tenir forces de defensa no és una qüestió ideològica, sinó profundament transversal: en una escala ideològica que contempla les posicions esquerra-centre esquerra-centre-centre dreta-dreta, el Sí és majoritari a totes les opcions i gairebé idèntic en %, amb una forquilla que va del 52,1% de més Sí entre els qui es defineixen de centre-esquerra fins el 48,2 de menys Sí, entre els de "esquerra". Amb prou feines 4 punts de diferència. Entre aquests dos valors se situen la resta d'opcions d'adscripció ideològica (51% dels de centre i centre dreta) i 49,3 dels de dreta.

El Sí a unes forces armades en una Catalunya independent també és majoritari entre els votants de tots els partits excepte els de la CUP. Els resultats %Sí / %No per partits són clars: 54/40,2 entre els votants de JxSí, 48,3/37 entre els del PSC, 46,1/45,8 entre els de CSQEP, 46/43,9 entre els de C's, 39,1/33,6 entre els del PP i finalment el 29,9/64,8 de la CUP.

Evidències en relació al procés en el que estem i que ens ha de portar al referèndum i, de guanyar el Sí, a la proclamació de la independència i la constitució de l'Estat català. 

- Els propers mesos, el temps que calgui, ens hem de centrar en fer la independència. No té cap mena de sentit que solapem un "procés constituent" al procés d'independència i de posada en marxa del nou Estat. Ens hem de centrar en el que és cabdal. I no ens hem de distreure en debats ideològics que inevitablement van associats a processos constituents, de models de país. Ara en tenim prou amb el corpus bàsic i fonamental, de democràcia i de drets humans, i amb la normativa catalana vigent, que hauria de seguir així fins finalitzar el procés de creació del nou Estat, i en tot cas les noves normatives que calgui fer amb caràcter urgent, haurien de tenir la màxima neutralitat ideològica.

Recordeu la constitució que va impulsar i elaborar el jutge Santi Vidal? Definia Catalunya com “un territori lliure d'exèrcit i forces armades". Doncs no, la primera vegada que s'ha preguntat als catalans sobre aquest tema, majoritàriament estan a favor de tenir unes forces armades pròpies. Per tant estalviem-nos debats estèrils. Aquests debats els haurem de tenir un cop finalitzi la fase de creació del nou Estat i iniciem el procés constituent.

- En el procés constituent del nou Estat Català hi hauran de participar tots els catalans, hagin estat a favor o en contra de la independència. Des del minut 1 del nou Estat, tots serem ciutadans de la nova República Catalana, i tots tindrem idèntic dret a participar en aquest procés constituent. No podem, en cap cas, tirar pel dret els del Sí en aquestes coses. I aquesta idea em porta a la següent reflexió, que crec que queda molt ben il·lustrada en aquesta enquesta.

La primera enquesta formulada i resposta en termes del nou país
Quan he llegit els resultats de l'enquesta he tingut una doble emoció. Primer, pels resultats. I segon, per la participació. És potser la primera vegada que s'ha fet seure a votants de totes les forces polítiques, de totes les ideologies, i no se'ls ha preguntat si votarien al referèndum i si votarien Sí/No.

Per primera vegada l'enquesta se situa en un escenari futur, i demana a l'enquestat que se situï en una Catalunya independent, i ens digui com se la imagina en relació a aquestes tres coses tan concretes: tenir o no tenir forces de defensa, seguir formant part de l'OTAN i intervenir en missions internacionals. I és brutal, perquè el % de resposta, en tothom, és altíssim. Poca gent s'ha refugiat en el no respondre, en el no sap, per fugir d'un escenari que ara mateix no li plau. Dit d’una altra manera: un votant del PSC o del PP pot estar en contra de la independència, però és prou responsable com per voler que una Catalunya independent formi part de l’OTAN. El matís és important i, per a mi, enormement cabdal. És un matís inclusiu, de país normal.

Ens hem de preparar per a aquest nou "nosaltres" que naixerà amb la independència.
De les tres preguntes, la que ha tingut uns resultats per a mi més sorprenents és la que plantejava als enquestats si volien que CAT seguís sent membre de l'OTAN. També hem hagut de sentir dir de tot, en relació a aquest tema, però la primera vegada que es pregunta a la gent els resultats són d'una rotunditat espectacular: un 53,1% que Sí i un 30,3% que No. És a dir, 23 punts de diferència a favor de romandre a l'OTAN.

I una vegada més una dada tremendament sòlida, perquè el Sí és majoritari en totes les ideologies (amb una forquilla del 64% els més favorables -els que s'ubiquen al centre- i del 50,6% on "menys" suport té el Sí, entre els d'esquerra). Però també és l'opció majoritària entre els votants de tots els partits polítics (excepte entre els de la CUP): 61,6/28,5 entre els de Junts pel Sí, 55,3/27,2 entre els del PSC, 54,3/26 entre els del PP, 53,8/37,9 entre els de C’s, 48/40,7 entre els de CSQEP, 38,4/53,1 entre els de la CUP

Això ens evidencia que el país que serem no el podem establir ara, quan l’estem fent, quan estem treballant per donar-nos l’oportunitat de poder decidir totes aquestes coses. Amb la independència es refarà absolutament tot l’espectre polític, es mourà molt, es reordenarà. El país d’avui és el que lluita per la independència. I el país de demà és el que gestionarà la llibertat guanyada per decidir com volem ser. Mentre tant, enquestes com la d’avui ens ensenyen que de vegades vivim atrapats en mites, falsos debats i estereotips. La societat catalana d’avui està preparada per a la independència, i és prou madura per ser conscient de tot el que implica, per responsabilitat, una bona política de defensa i complir amb els nostres compromisos amb els nostres aliats.

DONEC PERFICIAM

4 comentaris:

lord Nelson ha dit...


Magnífics resultats de l'enquesta. Sí Senyor Abad, guanyarem la independència i farem un bon país.

Unknown ha dit...

Qui firma aquest article? ?? Senyors no el trobo oportú. Ja discutirem això quan toqui agrairé publicacions amb autor sempre per tal q ningú pugui pensar en manipulacions

Mercedes Catalunya ha dit...

Perdó no ha surti el meu nom Mercè de Catalunya

varorevenge ha dit...

Magnífica enquesta com a massatge pels indepes. Tant se val que la hipotética Independència us quedi ben lluny, vostés ja hi són mentalment i per tant, comencen a discutir sobre l'exercit de la Nova República.
Són Excel.lents notícies pels constitucionalistes. L'enemic es veu guanyador i divaga sobre com distribuir el botí, jejeje. Magnific. És el tipus de pensament màgic que dessitges tingui el teu adversari just abans d'enfrontar-lo.
Sou imparables, perque sou indepes!!
Sou imparables, perque sou indepes!!
Sort a la batalla, indepes!