19 de jul. 2017

Superilla: postveritat? incompetència? farsa? corrupció? O de tot una mica?

Segona quinzena de juliol. En res, les vacances d'agost. I quan tornem ja farà un any que el barri del Poblenou pateix el calvari de la Superilla.

Una actuació urbanística que es va executar amb nocturnitat, sense informar els veïns, amb alevosia, és a dir, no només no informant-los, sinó enganyant-los. Una actuació que es va vendre inicialment com una "prova pilot", però que s'ha demostrat abastament mai ha tingut aquest caràcter, mai hi ha hagut el més mínim interès en avaluar-ne el seu impacte i prendre decisions a partir d'aquesta avaluació. Un engany més.

Aquest ajuntament de la senyora Colau i els Comuns va fer bandera de la participació ciutadana, d'empoderar els ciutadans perquè fóssim els protagonistes de la presa de decisions. I tot el que té a veure amb la Superilla és l'actuació municipal més despòtica, autoritària i de negació de la veu i la capacitat de decidir dels veïns des del primer ajuntament democràtic de la ciutat.

Els veïns han recollit signatures, els veïns han muntat, davant la ignorància sistemàtica dels responsables municipals, una consulta veïnal, que va tenir una molt significativa participació i uns resultats contundents (85% de rebuig). I finalment, la majoria democràtica dels representants municipals dels veïns va aprovar una moció al Ple del Districte instant l'Ajuntament a escoltar els veïns i a retirar aquesta Superilla.

Aquest Ajuntament colauer, com si sentís ploure. Ha fet servir de paper de WC les signatures dels veïns. Ha desacreditat el procés de la consulta veïnal. I diu que no té cap obligació de fer cas a la majoria democràtica, a la majoria de regidors -que representen la majoria dels veïns- que van aprovar la moció perquè es retirés la Superilla. O sigui, el més escandalós despotisme i autoritarisme que mai hem vist a la ciutat de Barcelona des del 1979. Des d'aquest punt de vista, l'actuació dels Colauers enllaça directament amb la infausta època de la Barcelona porciolista del tardofranquisme.

S'ha dit que la Superilla era una actuació urbanística que havia de servir per reduir l'ús del cotxe i la contaminació. I això s'ha demostrat una absoluta falsedat. Però a aquest ajuntament i els seus palmeros mentir els hi és igual. Estan instal·lats en la mentida. La Superilla ha col·lapsat el barri, ha incrementat la congestió a nivells mai vistos, els embussos són diaris. I tots els carrers que pateixen aquesta congestió han vist incrementar la contaminació a nivells que abans no patia cap carrer del barri.

És a dir, potser sí que hi ha un parell o tres de trams de carrers que han vist reduir la contaminació, però a la resta s'ha incrementat. I d'un trànsit repartit, amb una circulació fluïda, amb equiparables nivells d'emissió de fums dintre de mesures estàndards, ara hem passat a carrers on la congestió diària els sotmet a un inadmissible nivell d'emissions de fums que abans no tenien, que abans no tenia cap carrer del barri. La postveritat.

Això ens porta a una de les principals claus del conflicte veïnal: amb la seva delirant actuació l'Ajuntament Colau el que fa és crear carrers de primera i carrers de segona, veïns de primera i veïns de segona.

I d'aquí passem a la derivada més sagnant de totes. Des d'una frivolitat que esgarrifa, per irresponsable, l'Ajuntament Colauer va dir que a Barcelona hi havia unes 3.000 morts prematures a causa de la contaminació. Aquestes dades són tan poc fiables que el mateix Ajuntament les ha baixat a 700 i fins i tot a 300. Fer servir la mort i la malaltia com a escut per a polítiques és miserable.

Sobretot quan això serveix, si ens cenyim a l'argumentari oficial, per convertir la senyora Colau en un Deú absolut sobre els ciutadans de Barcelona. Perquè no hi ha més gran manifestació de la divinitat que disposar sobre la vida i la mort de les persones.

I això és el que fa la senyora Colau i els seus gestors i palmeros: decideixen, amb total frivolitat, sobre la nostra vida i la nostra mort, sobre els veïns que podran viure més anys i els veïns als que es condemna a una mort prematura. Si tu ets veí al que treuen el trànsit del seu tram de carrer, ets un veí que obté la gràcia de no veure's afectat per aquesta amenaça de mort prematura. Si tu ets un veí al que es condemna a assumir el trànsit de la resta de carrers, ets un veí al que, per la seva decisió, es condemna a tenir més possibilitats d'una mort prematura.

Amb quin criteri moral es condemnen veïns a una mort prematura? És, senzillament, inadmissible. Immoral. Èticament repugnant.

I després tenim aquesta insuportable moralina tan pròpia dels ungits per la superioritat moral. Aquesta visió que els ciutadans som uns pobres desgraciats, uns infeliços, que no sabem gestionar la nostra vida, i que tenim la sort que hagin arribat ells per dir-nos com hem de viure la nostra vida i mostrar-nos el camí de la felicitat que sense ells no assoliríem mai.

"Hem de generar nous espais de convivència i de relació dels veïns". Miri generi's un supositori d'opi, se'l fot pel cul i ens deixa en pau, ok? O sigui, el Poblenou, que és un barri amb una riquíssima vida associativa, un barri que quan arriba la festa major tots els carrers programen coses i fan sopars de veïns... han de venir aquests il·luminats a donar lliçons? Ara m'han de dir com m'haig de relacionar amb els meus veïns? És delirant.

Però clar, com que l'últim que fa algú que delira és reconèixer el seu estat, el problema és que tots estem equivocats. I com que -per ara- no ens poden enviar una stasi municipal per treure'ns de casa, fer-nos baixar al carrer amb la carmanyola i posar-nos a sopar amb altra gent per dir "què bé que ens ho passem, oi?", el que fan és inundar de subvencions activitats a la Superilla. "Farem cine a la fresca", i vinga, subvenció municipal per fer cinema a la fresca. La resta de la ciutat no hi té dret, és clar. I on no arriben les subvencions, arriben les amenaces, o negarà l'Ajuntament que alguns dels esdeveniments que s'han realitzat a la Superilla hi han anat a parar, en contra de la seva voluntat, perquè si no ho feien l'Ajuntament no els donava cap ajut?

És molt curiós, a més, que la majoria dels pocs defensors que té la Superilla són gent molt entregada a la seva propaganda. Però és clar, és que són gent que tota la seva vida han gaudit dels "privilegis" de ser part de la gran menjadora de la true left. I clar, si t'ha caigut dels teus amiguets un piset "social", si t'han fet participar de la gran menjadora municipal i metropolitana, és a dir, de "la paguita", a veure qui d'ells no surt ara fet una fiera a defensar una actuació dels "amiguets", ni que sigui aquest deliri de la Superilla.

La cosa podria arribar a tenir un punt de deliri entranyable com aquells arbres de Nadal a pedals de la Maiol, si no estiguéssim davant una actuació que està generant tants problemes al barri, que està comportant, tan injustament, perjudicis que abans no tenien a un munt de veïns. Tot perquè quatre gats puguin sortir a veure cinema a la fresca pagat amb els diners de tots.

Vaig arribar al Poblenou fa 10 anys. Vaig arribar-hi després de viure 10 anys a la Barceloneta. Jo hauria seguit a la Barceloneta, perquè hi era feliç, però per renovar el lloguer em van demanar el doble del que pagava. Pagava 700€ i per renovar me'n van demanar 1.500. Vaja, em van fer fora perquè el propietari volia fer del seu pis, que em va tenir llogat a mi 10 anys, un pis turístic. I ho va fer. I jo a fora. No vaig plorar. A la meva vida he canviat força cops de residència, entenc que és també llei de vida. Tenia amics al Poblenou, m'agradava el barri, i vaig buscar i finalment trobar. I aquí estic. Participo el que puc en la vida social del barri. He fet bons amics entre el veïnatge, als comerços, a bars, a restaurants.

I en aquests 10 anys, hi ha un abans i després del barri. Un abans de la Superilla i un després. Sense cap mena de dubte el barri és pitjor ara que abans de la Superilla. El barri té uns problemes ara que no tenia abans, que ha generat tan absurdament, tan gratuïtament, la Superilla. Uns problemes amb milers d'històries personals d'afectacions al darrere.

La veïna de la finca on visc que va tan justa que ni es pot permetre un aparell d'aire condicionat, i ara està desesperada perquè no pot obrir les finestres del carrer, i cada cop que ens trobem em plora la seva situació. O els veïns del carrer, uns números més enllà, que s'han hagut de gastar tots els seus estalvis per canviar les finestres i insonoritzar el seu pis, perquè de la nit al dia ens han fet passar 3 autobusos nocturns pel carrer, quan abans no n'hi passava cap, i a ells els hi han ficat la parada a sota del seu pis (que han pagat religiosament, amb el seu treball, que no li han regalat els "amiguetes").

Els veïns d'altres carrers que de la nit al dia els van veure convertits en una congestió permanent, i, com si jo hi pogués fer alguna cosa més del que faig, m'envien fotos per guasap dels embussos diaris "mira, mira, Francesc, com estava avui".

L'amic del taller al que porto la moto. Ara ja sé que quan li porto haig d'estar preparat perquè es desfogarà amb mi, perquè de sobte, des que li van instal·lar la superilla, ha perdut la meitat dels clients i no sap el que podrà aguantar.

La veïna de la Superilla que m'explica que per primera vegada des que hi viu té por, que té por quan torna a casa de nit i es troba tot allò. I jo callo i no li explico que segons m'informen alguns amics de la Guàrdia Urbana, s'hi han disparat els robatoris. No sé què dir-li, perquè no li puc dir que agafi un taxi fins la porta de ca seu perquè sé que no va bé de pasta. Només puc fer que donar-li alguns consells de seguretat.

O aquest matrimoni que cada cap de setmana l'esperen esgarrifats, perquè just a sota de ca seu hi han instal·lat una d'aquestes delirants zones de picnic, que han esdevingut les zones més concorregudes de botellón. Fa unes setmanes m'enviaven un video que havien gravat. "Què esteu al Sonar" els hi vaig respondre. Però no, aquella música a tota pastilla i tot el sarau era botellón entre 3 i 4 de la matinada.

O tots aquests veïns més joves crispats perquè cada cop que publiquen una queixa a les xarxes socials, aquest exèrcit d'activistes i trolls de la paguita "en comú" se'ls hi tiren a sobre, amb tot el seu decàleg de mentides i manipulacions. La paguita.

Jo vaig arribar a la Barceloneta el 1996, i hi vaig ser fins agost 2006. La pressió del turisme sense control havia començat a fer impacte al barri. I jo en vaig ser víctima, ja fa més de 10 anys, perquè en exigir-me més del doble del que pagava de lloguer jo ja no podia arribar-hi, no podia arribar als ingressos que el propietari preveia tenir fent ús turístic del pis. I ni que hagués pogut, tampoc hagués volgut. Ara aquell propietari meu no podria fer-me el que va fer, perquè hi ha unes normatives noves que ho impedeixen. Però llavors sí va poder. Ara, quan hi torno, cada cop costa més de reconèixer el barri on vaig viure aquells 10 anys. La majoria dels llocs als que hi anava han desaparegut. I ara ja no per la pressió turística, sinó perquè ni com a ciutat ni com a país no som capaços de garantir una competència lleial entre establiments, el que ha provocat que la gent que vivia del seu negoci no pugui competir amb els qui agafen els negocis per fer "altres negocis". Com un nàufrag, ara vaig directe als pocs que queden de la gent del barri, dels de tota la vida. La resta, una vergonya.

El 2007 em vaig instal·lar al Poblenou, després del pas d'uns quants mesos vivint a casa d'un dels meus germans, que em va acollir quan no trobava res, perquè no em precipités en la decisió. Ara, 10 anys després de viure-hi feliç, i tot i que el Poblenou té reptes importants als que fer front, com la resta de la ciutat, em trobo que l'estupidesa municipal, que la incapacitat d'aquest ajuntament dels colauers ha generat uns problemes tremendos al barri, uns problemes que no hi havia i que ells han generat.

Porto molts anys avaluant i analitzant la gestió pública, les polítiques públiques. I mai fins ara m'havia trobat amb una cosa tan delirant i nefasta com aquesta de la Superilla. Fer coses sense cap sentit i que només generin problemes que abans no hi havia, fins al punt de col·lapsar un barri, d'empitjorar les condicions de vida de la majoria dels seus veïns. Sumir el barri en un conflicte permanent, vexant el veïnat, menystenint-lo, enganyant-lo, ignorant-lo, menyspreant-lo... Això no ho havia vist mai. I ara ho veig, i ho pateixo com a veí. No trobeu estrany que a Barcelona ja hi hagi 4 plataformes d'afectats per les superilles a 4 barris diferents, de manera preventiva, per si un cas aquest ajuntament tan dement dels Colauers vol matxacar-los instalant-hi una superilla.

3 comentaris:

Lord Nelson ha dit...


Bon article Senyor Abad. Res a afegir-hi.

Arran de la intenció d'exigir les despeses del 9N, i de la proposta d'Oriol Junqueras de crear una caixa de resistència, he pensat el següent, que no sé si és viable, inconvenient, etc. Però li ho transmeto per contribuir a un debat que doni solució al problema plantejat.

El Govern emet "Bons pel Referèndum d'Autodeterminació" de 20 euros cadascun.

Aquests títols poden ser similars als bitllets de la loteria: numerats, amb codi de barres, i valor nominal de 20 €. Podrien ser distribuïts i recaptats pels canals habituals de distribució de la Grossa.

Feta efectiva la independència, el Departament del Tresor, o com es digui, de la República de Catalunya reintegraria al portador el valor nominal d'aquests bons més els interessos de demora, als tipus vigents en Espanya, generats des de la data que es van imposar les fiances o multes fins al moment que el govern de la República tingui la gestió i control totals de tots els tributs pagats pels catalans.

Aquests bons finançarien les fiances o multes que es volen exigir pel 9N, les futures que puguin exigir-se, però també les multes imposades a l'ANC i Òmnium Cultural per la gigaenquesta i altres.

L'import total de fiances i multes, i interessos de demora, hauria de ser transferit per l'estat espanyol al català prèviament a l'obertura de qualsevol altra negociació.

varorevenge ha dit...

Jajajaj, Lola Flores demanant 1 peseta a cada compatriota, versió "Catalunya is different..."
De veritat que no entenc com els separatistes no us adoneu del que proposeu.

Blogger ha dit...

Get all your favorite alcoholic drinks at Duty Free Depot!

All the world famous brand name drinks for unbeatable low prices.