Alguna cosa passava fa 4 anys quan la PAH impedia l'accés dels serveis socials en desnonaments, fins que la senyora Colau no s'hagués fet la foto protestant, d'activista defensant els desvalguts, però mirant la càmera. Un cop feta la foto la sra. Colau marxava i deixaven entrar els serveis socials, que miraven d'ajudar els afectats.
Alguna cosa passava fa 4 anys quan la senyora Colau va assumir esdevenir agent actiu de la guerra bruta de les clavegueres de l'estat contra Trias i l'independentisme, agent actiu fent servir tota la merda que generaven les clavegueres de l'estat, tota la mentida, tota la manipulació... fets dels quals mai s'ha disculpat.
Potser hauríem d'haver vist que l'absència d'escrúpols era tal que la podia portar a fer el que mai havia passat a Barcelona des del 1979, maquinar per evitar que esdevingui alcalde el més votat, maquinar per saltar tota barrera moral i pactar tranquil·lament amb el 155, per esdevenir alcaldessa amb els vots del projecte més sectari, identitari i ultradretà que hi ha hagut a Catalunya des de la defunció física del Caudillo.
Potser hauríem d'haver vist que alguna cosa passava, potser ho hauríem d'haver denunciat. Però ningú ho va veure i ningú ho va denunciar. I així hem viscut unes eleccions municipals a Barcelona que s'han desenvolupat en uns paràmetres totalment erronis.
Hem viscut unes eleccions pensant que, com sempre des del 1979, esdevindria alcalde el cap de llista de la candidatura més votada, perquè, com sempre ha passat des del 1979, ningú no tindria majoria absoluta. I perquè, com sempre havia passat des del 1979 no hi hauria aliances possibles contra-natura només amb l'objectiu d'impedir que el candidat més votat esdevingui alcalde.
Però els paràmetres sobre els que s'edificava aquest escenari havien saltat pels aires, ja no existien. I que això s'hagi esdevingut només té un nom i cognom: Ada Colau. Amb qualsevol altre candidat això no hauria passat. Però sí ha passat amb Colau. Ada Colau ha estat el pitjor alcalde i el pitjor govern municipal de la Barcelona des del 1979. Però s'ha revelat com la més impressionant actriu de la política catalana -i probablement hispànica- d'aquests 40 anys. Una actriu formidable, una actriu que domina tots els formats escènics com ningú. Però una actriu al servei d'un únic paper: el d'ella mateixa.
L'important és ella. De fet l'únic important és ella. De fet tot ho fa per ella. I està disposada a fer el que sigui per ella. Si aquest fer el que sigui és esdevenir agent actiu de la guerra bruta de les clavegueres de l'estat, doncs s'esdevé. Si aquest fer el que sigui per ella mateixa implica esdevenir alcaldessa amb els vots del 155 i d'un personatge tan sinistre com Valls, doncs endavant.
Abans de les eleccions, en totes les anàlisis que feia, sempre remarcava la importància de ser la llista més votada. Això, sense excepció, havia assegurat, a Barcelona, ser l'alcalde. Fins l'arribada d'Ada Colau. No hi ha principis ni valors ni moral quan parlem d'ella.
Alguna cosa passava fa 4 anys quan la senyora Colau va assumir esdevenir agent actiu de la guerra bruta de les clavegueres de l'estat contra Trias i l'independentisme, agent actiu fent servir tota la merda que generaven les clavegueres de l'estat, tota la mentida, tota la manipulació... fets dels quals mai s'ha disculpat.
Potser hauríem d'haver vist que l'absència d'escrúpols era tal que la podia portar a fer el que mai havia passat a Barcelona des del 1979, maquinar per evitar que esdevingui alcalde el més votat, maquinar per saltar tota barrera moral i pactar tranquil·lament amb el 155, per esdevenir alcaldessa amb els vots del projecte més sectari, identitari i ultradretà que hi ha hagut a Catalunya des de la defunció física del Caudillo.
Potser hauríem d'haver vist que alguna cosa passava, potser ho hauríem d'haver denunciat. Però ningú ho va veure i ningú ho va denunciar. I així hem viscut unes eleccions municipals a Barcelona que s'han desenvolupat en uns paràmetres totalment erronis.
Hem viscut unes eleccions pensant que, com sempre des del 1979, esdevindria alcalde el cap de llista de la candidatura més votada, perquè, com sempre ha passat des del 1979, ningú no tindria majoria absoluta. I perquè, com sempre havia passat des del 1979 no hi hauria aliances possibles contra-natura només amb l'objectiu d'impedir que el candidat més votat esdevingui alcalde.
Però els paràmetres sobre els que s'edificava aquest escenari havien saltat pels aires, ja no existien. I que això s'hagi esdevingut només té un nom i cognom: Ada Colau. Amb qualsevol altre candidat això no hauria passat. Però sí ha passat amb Colau. Ada Colau ha estat el pitjor alcalde i el pitjor govern municipal de la Barcelona des del 1979. Però s'ha revelat com la més impressionant actriu de la política catalana -i probablement hispànica- d'aquests 40 anys. Una actriu formidable, una actriu que domina tots els formats escènics com ningú. Però una actriu al servei d'un únic paper: el d'ella mateixa.
L'important és ella. De fet l'únic important és ella. De fet tot ho fa per ella. I està disposada a fer el que sigui per ella. Si aquest fer el que sigui és esdevenir agent actiu de la guerra bruta de les clavegueres de l'estat, doncs s'esdevé. Si aquest fer el que sigui per ella mateixa implica esdevenir alcaldessa amb els vots del 155 i d'un personatge tan sinistre com Valls, doncs endavant.
Abans de les eleccions, en totes les anàlisis que feia, sempre remarcava la importància de ser la llista més votada. Això, sense excepció, havia assegurat, a Barcelona, ser l'alcalde. Fins l'arribada d'Ada Colau. No hi ha principis ni valors ni moral quan parlem d'ella.
Fins ara sempre el candidat de la llista més votada havia estat l'alcalde perquè a ningú se li acudia, ningú s'imaginava, cap pacte contra natura per impedir-ho. El 2011 a ningú se li va acudir sumar els vots de PSC, ICV i PP, que sumaven majoria absoluta, per impedir que Trias, el candidat més votat, fos alcalde. El 2015 a ningú se li va acudir sumar als 15 regidors de CiU i ERC els de PSC i PP o Cs per impedir que Colau, com a més votada, esdevingués l'alcaldessa.
I a ningú se li acudia pogués passar ara. Però està passant. El factor Colau: "porque yo lo valgo".
Això ha estat hàbilment aprofitat pel 155, que pel que sembla està fent servir aquesta ambició personal de la sra. Colau com a motor de pactes del 155 per evitar governs independentistes o per apartar als independentistes del màxim de governs locals possible. Així, ja tenim el pacte a Sabadell, ja sembla tenim el pacte a la Diputació de Barcelona, ja sembla tenim el pacte a Tarragona, etc.
Tot l'espai dels Comuns posat al servei de la senyora, de l'única, de la divina Colau. Per fer el que calgui. Si cal amb Valls, amb Valls. Si cal amb la casta més rància, amb la casta més rància. Si cal de la mà de les elits i de l'IBEX, doncs de la mà de les elits i de l'IBEX.
Davant d'això, d'aquest nou escenari regit per aquests nous paràmetres, no serveixen de res les anàlisis que havíem fet. Davant un escenari així només una majoria absoluta indepe, que no s'ha donat mai a Barcelona ciutat a unes municipals, permetrà tenir un alcalde o alcaldessa indepe.
Colau ha sortit de l'equidistància del seu espai polític per blanquejar el bloc del 155, pactar amb ells i així seguir ella a la poltrona. "Porque yo lo valgo". Davant aquest nou escenari caduca tot el que havíem especulat que si llistes unitàries, que si llistes úniques, que si llistes separades...
El 26M, amb els vots que vam tenir a les municipals, res del que haguéssim fet, absolutament res, hauria impedit Colau alcaldessa. Un cop saltada la tanca de l'equidistància i el rebuig a les forces del 155, tot estava posat al servei de la senyora Colau. I a partir d'aquest servei a ella, s'ha teixit aquesta nova xarxa d'aliances arreu del país, amb l'únic objectiu d'expulsar indepes.
Per tant, us recomano no perdre gaire temps en que si haguéssim fet això tindríem un regidor més, o que si s'hagués fet això altre dos més, i aquests un menys.
Tot passa, per tant, en assumir aquest nou paradigma polític i posar-se a treballar per vèncer-los, per sumar més que ells, sempre. Aquest nou paradigma polític crec que tindrà importants conseqüències en el panorama polític de Catalunya.
D'entrada, amb aquesta entronització de la senyora Colau, crec que es poden trencar moltes costures d'un dels últims espais que havia "sobreviscut" al procés independentista que vivim. Colau guanya 4 anys per ella, però crec serà a costa de residualitzar el seu espai.
Una segona derivada d'aquest nou paradigma, d'aquests nous paràmetres en el que des d'ara mateix circularà la política a Catalunya, és que crec els companys d'ERC s'hauran emportat un important disgust, hauran tingut una important decepció, se'ls hauran trencat molts esquemes.
Torno a dir el que vaig dir fa un o dos posts: qui vulgui escampar dubtes sobre el compromís amb la independència d'ERC i de la gent d'ERC em tindrà al davant, en contra d'aquests discursos i al costat dels companys d'ERC. Cap dubte, no fotem, prou ja.
Dit això, sí dubtes sobre algunes de les seves actituds i estratègies intuïdes. I una d'aquestes estratègies, que em sembla és al voltant de la qual porta girant des d'abans del 21D el seu discurs, tot i que com a estratègia mai no s'hagin atrevit a formalitzar-la explícitament, és la que situava els Comuns com el seu nou aliat i soci de govern de referència arreu on tinguessin majoria. Això passava per l'Ajuntament de Barcelona com a tret de sortida. I crec els companys d'ERC no ho podran negar, seguia fins unes noves eleccions al Parlament i una nova majoria de Govern, amb els Comuns i sense el món de Junts per Catalunya.
L'entronització de la senyora Colau pactant amb els del 155 "porque yo lo valgo" crec que ha dinamitat aquesta possible estratègia d'ERC.
Des del punt de vista de consolidar i augmentar la majoria indepe, l'entronització de Colau situa el vot als Comuns amb el vot del 155. Això juga en contra nostre d'entrada. I dic d'entrada perquè crec ens obre moltes oportunitats. ERC -sobretot- i CUP -en menor mesura i depenent sempre dels seus processos interns- tenen ara una gran oportunitat d'assumir i de canalitzar políticament cap a l'independentisme explícit part de l'activisme i el vot indepe que ara estava amb els Comuns, als que no incomodava l'equidistància, però als que ha pogut ser un abans i un després l'entronització colauer bajo el palio dels del 155.
La situació crec que també permet que finalment ERC i Junts per CAT seguin i puguin pactar una mínima (com més màxima millor, ja m'enteneu) estratègia política per fer més fort i més gran l'independentisme i per fer possible la República. El pacte del "porque yo lo valgo" de Colau amb els del 155 hauria de permetre a ERC i JxCAT superar desconfiances que ja venen de massa lluny i arribar a un blindatge de no agressió mútua, de saber-se socis preferents, còmplices plenament. Això hauria de permetre a totes dues forces polítiques treballar estratègies diverses, sense por a ser atrevits, sense por a ser agoserats, des de la confiança que dona saber que l'altre no t'està esperant per apunyalar-te, per agafar-te els teus vots. Això permetria a ERC i Junts per CAT fer coses molt interessants que cap dels dos ha pogut fer en el fragor d'aquesta lluita per l'hegemonia que ha caracteritzat tot aquest període des de la campanya del 21D. Això permetria avançar decididament per fer realitat la República
Pel que fa a Barcelona, en aquests propers quatre anys, els que tingueu fe, pregueu a Déu nostre Senyor per la nostra ciutat. I tots, impliquem-nos en els moviments veïnals i sectorials per evitar es carreguin irreversiblement la nostra ciutat.
I a ningú se li acudia pogués passar ara. Però està passant. El factor Colau: "porque yo lo valgo".
Això ha estat hàbilment aprofitat pel 155, que pel que sembla està fent servir aquesta ambició personal de la sra. Colau com a motor de pactes del 155 per evitar governs independentistes o per apartar als independentistes del màxim de governs locals possible. Així, ja tenim el pacte a Sabadell, ja sembla tenim el pacte a la Diputació de Barcelona, ja sembla tenim el pacte a Tarragona, etc.
Tot l'espai dels Comuns posat al servei de la senyora, de l'única, de la divina Colau. Per fer el que calgui. Si cal amb Valls, amb Valls. Si cal amb la casta més rància, amb la casta més rància. Si cal de la mà de les elits i de l'IBEX, doncs de la mà de les elits i de l'IBEX.
Davant d'això, d'aquest nou escenari regit per aquests nous paràmetres, no serveixen de res les anàlisis que havíem fet. Davant un escenari així només una majoria absoluta indepe, que no s'ha donat mai a Barcelona ciutat a unes municipals, permetrà tenir un alcalde o alcaldessa indepe.
Colau ha sortit de l'equidistància del seu espai polític per blanquejar el bloc del 155, pactar amb ells i així seguir ella a la poltrona. "Porque yo lo valgo". Davant aquest nou escenari caduca tot el que havíem especulat que si llistes unitàries, que si llistes úniques, que si llistes separades...
El 26M, amb els vots que vam tenir a les municipals, res del que haguéssim fet, absolutament res, hauria impedit Colau alcaldessa. Un cop saltada la tanca de l'equidistància i el rebuig a les forces del 155, tot estava posat al servei de la senyora Colau. I a partir d'aquest servei a ella, s'ha teixit aquesta nova xarxa d'aliances arreu del país, amb l'únic objectiu d'expulsar indepes.
Per tant, us recomano no perdre gaire temps en que si haguéssim fet això tindríem un regidor més, o que si s'hagués fet això altre dos més, i aquests un menys.
Tot passa, per tant, en assumir aquest nou paradigma polític i posar-se a treballar per vèncer-los, per sumar més que ells, sempre. Aquest nou paradigma polític crec que tindrà importants conseqüències en el panorama polític de Catalunya.
D'entrada, amb aquesta entronització de la senyora Colau, crec que es poden trencar moltes costures d'un dels últims espais que havia "sobreviscut" al procés independentista que vivim. Colau guanya 4 anys per ella, però crec serà a costa de residualitzar el seu espai.
Una segona derivada d'aquest nou paradigma, d'aquests nous paràmetres en el que des d'ara mateix circularà la política a Catalunya, és que crec els companys d'ERC s'hauran emportat un important disgust, hauran tingut una important decepció, se'ls hauran trencat molts esquemes.
Torno a dir el que vaig dir fa un o dos posts: qui vulgui escampar dubtes sobre el compromís amb la independència d'ERC i de la gent d'ERC em tindrà al davant, en contra d'aquests discursos i al costat dels companys d'ERC. Cap dubte, no fotem, prou ja.
Dit això, sí dubtes sobre algunes de les seves actituds i estratègies intuïdes. I una d'aquestes estratègies, que em sembla és al voltant de la qual porta girant des d'abans del 21D el seu discurs, tot i que com a estratègia mai no s'hagin atrevit a formalitzar-la explícitament, és la que situava els Comuns com el seu nou aliat i soci de govern de referència arreu on tinguessin majoria. Això passava per l'Ajuntament de Barcelona com a tret de sortida. I crec els companys d'ERC no ho podran negar, seguia fins unes noves eleccions al Parlament i una nova majoria de Govern, amb els Comuns i sense el món de Junts per Catalunya.
L'entronització de la senyora Colau pactant amb els del 155 "porque yo lo valgo" crec que ha dinamitat aquesta possible estratègia d'ERC.
Des del punt de vista de consolidar i augmentar la majoria indepe, l'entronització de Colau situa el vot als Comuns amb el vot del 155. Això juga en contra nostre d'entrada. I dic d'entrada perquè crec ens obre moltes oportunitats. ERC -sobretot- i CUP -en menor mesura i depenent sempre dels seus processos interns- tenen ara una gran oportunitat d'assumir i de canalitzar políticament cap a l'independentisme explícit part de l'activisme i el vot indepe que ara estava amb els Comuns, als que no incomodava l'equidistància, però als que ha pogut ser un abans i un després l'entronització colauer bajo el palio dels del 155.
La situació crec que també permet que finalment ERC i Junts per CAT seguin i puguin pactar una mínima (com més màxima millor, ja m'enteneu) estratègia política per fer més fort i més gran l'independentisme i per fer possible la República. El pacte del "porque yo lo valgo" de Colau amb els del 155 hauria de permetre a ERC i JxCAT superar desconfiances que ja venen de massa lluny i arribar a un blindatge de no agressió mútua, de saber-se socis preferents, còmplices plenament. Això hauria de permetre a totes dues forces polítiques treballar estratègies diverses, sense por a ser atrevits, sense por a ser agoserats, des de la confiança que dona saber que l'altre no t'està esperant per apunyalar-te, per agafar-te els teus vots. Això permetria a ERC i Junts per CAT fer coses molt interessants que cap dels dos ha pogut fer en el fragor d'aquesta lluita per l'hegemonia que ha caracteritzat tot aquest període des de la campanya del 21D. Això permetria avançar decididament per fer realitat la República
Pel que fa a Barcelona, en aquests propers quatre anys, els que tingueu fe, pregueu a Déu nostre Senyor per la nostra ciutat. I tots, impliquem-nos en els moviments veïnals i sectorials per evitar es carreguin irreversiblement la nostra ciutat.
Entrades
4 comentaris:
Mala peça al teler, Senyor Abad.
La moció de censura, a més de fer caure Rajoy, Soraya i el PP, havia de servir per deixar ben clar que el PSOE, en el fons i gairebé en les formes, era com el PP (i Cs i VOX etc: enemic de la cultura, nació i llibertat dels catalans. Aquestes eleccions municipals haurien de servir per deixar ben clar que els Comuns, els Podemos els Izquierda Unida, vaja tota la progressia espanyola, a l'hora de la veritat són enfront de nosaltres al costat del PSOE i companyia. L'ego de Frau Colau és gegantí, però no és ella la que posiciona els Comuns amb els del 155, aquests sempre hi han estat, amb poques i honroses excepcions a títol individual que no eximeixen el conjunt de l'organització.
Aquesta és una de les ingenuïtats històriques que més mal ens han fet a tot arreu, i que espero -potser ara sóc jo l'ingenu- definitivament superada: creure que els partits espanyols d'esquerra, és un dir, estan dotats d'un tarannà radicalment democràtic i respectuós amb la nació catalana.
En fi, la capital de la nació en mans de l'espanyolisme. Qui sap, això potser faciliti alguna reflexió.
A mi, en aquest moment, m'agradaria que JxCat només signés acords municipals amb partits catalans, encara que això li comportés perdre alguna batllia. És una pràctica que s'hauria d'haver inaugurat fa anys: els partits catalans només fan coalicions de govern amb partits catalans, si realment es prenen seriosament això de la independència del país.
I per què JxCat? Bé, també m'agradaria que ho fessin ERC i la CUP. Però JxCat són els meus.
Awesome post.Thanks for sharing.This is so nice.
I am happy to find your distinguished way of writing the post.
Now you make it easy for me to understand and implement the concept.
Publica un comentari a l'entrada