Un dels llibres que més m'ha influenciat és el del professor Carlo M. Cipolla Allegro ma non troppo, on desenvolupa la seva teoria sobre l'estupidesa humana.
Estableix que l'estupidesa és una constant a la humanitat, que s'identifica per un comportament que perjudica als altres i al mateix actor. Es diferencia d'un malvat en que aquest perjudica als altres però es "beneficia" a ell mateix.
Pedro Sánchez encaixa perfectament en la definició d'estúpid. I encara més, de gilipolles, covard, rata, etc.
El que ha passat a Espanya, com ha gestionat Pedro Sánchez les converses i negociacions amb els altres, o com no ho ha fet, i el resultat d'abocar novament l'estat espanyol a eleccions generals, el converteix en un dels màxims exponents de l'estupidesa hispànica.
Haig de reconèixer que ha estat una decepció molt important. Des de la distància, vaig sempre apostar per ell. El vaig defensar públicament quan l'establishment el va defenestrar via Susana Díaz, i em vaig alegrar quan es va rebelar davant aquesta situació i va aconseguir tornar a liderar el PSOE. Vaig pensar que els tenia ben posats, que tenia caràcter i que era un polític amb molt recorregut.
Amb el que ha passat del 28A fins ara ho ha desmentit, s'ha desmentit a ell mateix i, crec, a la majoria dels seus electors.
És difícil recordar una situació d'estupidesa tan colosal com l'exhibida, practicada, executada, per Pedro Sánchez.
Les properes setmanes començarem a conèixer enquestes, i en un mes i un parell de setmanes, tindrem les eleccions, i els resultats i escenari electoral que haurà projectat això que jo defineixo com a estupidesa extrema.
No crec que Pedro Sánchez tregui cap rèdit electoral del que ha fet. L'estupidesa es defineix per perjudicar als altres i a un mateix. No sé què hi ha al darrere del que ha fet Sánchez, però em costa molt visualitzar que en pugui treure el més mínim "rendiment".
Com en l'escenari català, la meva visió és que a ESP les coses, amb petites pujades d'un i petites baixades d'uns altres, quedaran com estan, o sigui, que Sánchez o governa amb Unidas Podemos o fa un pacte de ARRIBA ESPAÑA i fa un govern amb Cs i PP.
Però això ho hauria pogut fer ja. No sé per què ha provocat aquestes noves eleccions.
No veure què poden "aportar" és el que intriga, d'aquestes eleccions. Si no és res de fons, ha de ser alguna cosa d'incidència temporal, vinculada a altres objectius que no són els de fer govern.
I pensat així l'únic que emergeix com a possible desencadenant és la immediata sentència del TS en relació al procés independentista.
És evident que des de CAT hi haurà resposta a aquesta sentència, que no serà admesa, que no ens sotmetrem a la seva condemna. És evident que no sabem quina, però hi haurà resposta política institucional i de carrer.
I és justament la por a aquesta reacció el que ha portat Sánchez a buscar un escenari electoral. Per dos motius:
- Si hagués arribat a un pacte amb UP, fos el que fos, aquests mai no haurien acceptat una resposta totalitària, violenta, autoritària, contra Catalunya. I això, aquest fet, feia impossible a Sanchez qualsevol pacte.
- si la resposta catalana és mínimament contundent, això habilitaria Sánchez a liderar la resposta autoritària contra Catalunya, a liderar el bloc del 155, que arribaria a les eleccions sense diferències programàtiques entre ells, però amb tots tres (PSOE, Cs i PP) compromesos en el suport al Gobierno en l'aplicació del 155.
Això és l'única explicació que trobo a tot el que ha passat políticament a ESP, a tot el que ha fet Pedro Sánchez, un càlcul maquiavèlic en el que s'encaixa Sentència, resposta catalana i nou cop d'estat "constitucionalista", per tornar a aplicar el 155 i en aquest escenari excepcional, anul·lar qualsevol debat polític, empresonant PSOE, Cs i PP en la submissió a l'aplicació del 155.
Des del 28A ençà els dos partits independentistes amb representació al Congrés han tingut dues estratègies finals molt diferents. Totes dues (JxCAT i ERC) han defensat sempre la negociació i el diàleg, però JxCAT, en absència de cap gest, va dir votaria en contra. I ERC, malgrat no haver-hi cap gest, va dir no posava preu al seu vot, i que afavoriria investidura de Sanchez.
Cap dels dos posicionaments polítics no ha tingut la més mínima transcendència. Ni tan sols que totes dues forces s'haguessin posicionat igual. Ni el Sí incondicional d'ERC permetia la investidura de Sánchez, ni el NO de Junts per CAT la impedia.
L'únic actor polític rellevant en aquest escenari era UP. Si PSOE hagués volgut, hauria arribat a un pacte, sense problemes. Però PSOE no volia. Per tant, el que féssim els catalans era irrellevant. El PSOE ha optat per liderar el bloc del 155, no per liderar un nou escenari polític per a l'estat espanyol.
Crec que d'això no n'hem de tenir cap dubte. Les noves eleccions són únicament perquè el PSOE lideri la nova aplicació del 155.
Davant d'aquesta evidència, crec que s'imposa una reflexió a totes les forces democràtiques de Catalunya. Tindrem, en una banda, el bloc del 155, liderat pel PSOE, amb Cs i PP de comparses. I a l'altra banda estarem la resta. Com ho gestionarem?
Jo crec que l'evidència del menyspreu vergonyós de Sánchez a un pacte amb UP post 28A i l'evidència també que el PSOE ha provocat les eleccions per liderar l'aplicació del 155, permet pensar en diferents escenaris de resposta democràtica.
L'escenari que a mi més m'agradaria i que crec faria més mal al règim i més bé a la causa de la democràcia i per tant a exercir l'autodeterminació seria una candidatura de "demòcrates" en la que hi tinguessin cabuda tots els que no estan per l'aplicació del 155. Comuns, ERC, JxCAT, CUP, Front Republicà, societat civil...
Podria ser una candidatura civil, és a dir, liderada per personalitats de reconegut prestigi i no vinculació partidista. Una candidatura el vot a la qual fos inequívocament per la democràcia i els drets fonamentals. No cal res més. Una candidatura que pogués arrassar a Catalunya, i també tenir impacte en altres territoris com el País Basc, Navarra, País Valencià, Illes... Una candidatura que aillés al PSOE amb els del 155 i que, en aquest aïllament, s'evidenciés la fractura democràtia de l'estat a nivell internacional.
El 28A de 48 diputats ERC, Comuns i JxCat per separat en van aconseguir 29. Amb una candidatura excepcional per la democràcia, la llibertat i els drets humans podrien arrassar, treure CAT del mapa. I igual podria passar al País Basc, sumats PNB, UP i Bildu. I encaramés, presentar-se a tot l'estat, i per tant obrir-se a recollir suports significatius a Galícia, al País Valencià, a Illes Balears, etc.
Però sí, ja sé que em flipo, i que això és molt difícil que passi. És una pena. Una candidatura amb UP com a columna vertebral a tot l'estat i amb la marca democràcia, i amb tot CAT i EH... podria superar els 100 diputats, fins i tot projectar-se entre els 100-125, segons com anés fora de les comunitats autònomes "històriques".
Un escenari així obligaria a un pacte PSOE-Cs-PP i sumiria ESP en una crisi democràtica sense precedents. Un escenari que sumaria la regeneració democràtica i els drets humans amb l'autodeterminació dels pobles.
Un escenari que situaria només dues opcions polítiques: el "a por ellos", expressable amb vot a PSOE, PP i Cs, i el "democràcia", amb una única papereta a tot l'estat. Potser em quedo curt amb els 100-125...
Però sí, ja sé que em flipo i que això no passarà. Com que no passarà haurem de veure com ho gestionem a Catalunya.
Tindrem la sentència, l'opressió, la involució, la més gran violació dels drets fonamentals i democràtics, l'amenaça del 155, etc
Com ho gestionarem? Des de l'aillament de les tanques partidistes o des de l'esperança de tsunami democràtic que lligui resposta popular, internacional i política?
Només recordar, a les portes de la sentència del TS, que la immensa majoria del poble català i espanyol no tenen CAP confiança en la justícia:
- A CAT, per a un 77% de la població els jutges no inspiren cap confiança, un 70% de catalans no creuen en la independència judicial
- A ESP per a un 60% de la població els jutges no inspiren confiança i un 50% no creu hi hagi independència judicial. No arriba a 3 de cada 10 espanyols que creuen hi hagi independència judicial.
Per tant, no sé com, però hem d'aprofitar la sentència del TS per enderrocar el règim. No, no estic llegint l'escenari en clau espanyola. L'estic llegint perfectament, o això crec, en clau catalana. Davant un front del 155 no hi ha cap partidisme que pugui blocar, obrir, afavorir, ni res de res. Però una revolta democràtica davant el bloc del 155 sí pot bloquejar el 155, o col·lapsar-lo.
DONEC PERFICIAM
Estableix que l'estupidesa és una constant a la humanitat, que s'identifica per un comportament que perjudica als altres i al mateix actor. Es diferencia d'un malvat en que aquest perjudica als altres però es "beneficia" a ell mateix.
Pedro Sánchez encaixa perfectament en la definició d'estúpid. I encara més, de gilipolles, covard, rata, etc.
El que ha passat a Espanya, com ha gestionat Pedro Sánchez les converses i negociacions amb els altres, o com no ho ha fet, i el resultat d'abocar novament l'estat espanyol a eleccions generals, el converteix en un dels màxims exponents de l'estupidesa hispànica.
Haig de reconèixer que ha estat una decepció molt important. Des de la distància, vaig sempre apostar per ell. El vaig defensar públicament quan l'establishment el va defenestrar via Susana Díaz, i em vaig alegrar quan es va rebelar davant aquesta situació i va aconseguir tornar a liderar el PSOE. Vaig pensar que els tenia ben posats, que tenia caràcter i que era un polític amb molt recorregut.
Amb el que ha passat del 28A fins ara ho ha desmentit, s'ha desmentit a ell mateix i, crec, a la majoria dels seus electors.
És difícil recordar una situació d'estupidesa tan colosal com l'exhibida, practicada, executada, per Pedro Sánchez.
Les properes setmanes començarem a conèixer enquestes, i en un mes i un parell de setmanes, tindrem les eleccions, i els resultats i escenari electoral que haurà projectat això que jo defineixo com a estupidesa extrema.
No crec que Pedro Sánchez tregui cap rèdit electoral del que ha fet. L'estupidesa es defineix per perjudicar als altres i a un mateix. No sé què hi ha al darrere del que ha fet Sánchez, però em costa molt visualitzar que en pugui treure el més mínim "rendiment".
Com en l'escenari català, la meva visió és que a ESP les coses, amb petites pujades d'un i petites baixades d'uns altres, quedaran com estan, o sigui, que Sánchez o governa amb Unidas Podemos o fa un pacte de ARRIBA ESPAÑA i fa un govern amb Cs i PP.
Però això ho hauria pogut fer ja. No sé per què ha provocat aquestes noves eleccions.
No veure què poden "aportar" és el que intriga, d'aquestes eleccions. Si no és res de fons, ha de ser alguna cosa d'incidència temporal, vinculada a altres objectius que no són els de fer govern.
I pensat així l'únic que emergeix com a possible desencadenant és la immediata sentència del TS en relació al procés independentista.
És evident que des de CAT hi haurà resposta a aquesta sentència, que no serà admesa, que no ens sotmetrem a la seva condemna. És evident que no sabem quina, però hi haurà resposta política institucional i de carrer.
I és justament la por a aquesta reacció el que ha portat Sánchez a buscar un escenari electoral. Per dos motius:
- Si hagués arribat a un pacte amb UP, fos el que fos, aquests mai no haurien acceptat una resposta totalitària, violenta, autoritària, contra Catalunya. I això, aquest fet, feia impossible a Sanchez qualsevol pacte.
- si la resposta catalana és mínimament contundent, això habilitaria Sánchez a liderar la resposta autoritària contra Catalunya, a liderar el bloc del 155, que arribaria a les eleccions sense diferències programàtiques entre ells, però amb tots tres (PSOE, Cs i PP) compromesos en el suport al Gobierno en l'aplicació del 155.
Això és l'única explicació que trobo a tot el que ha passat políticament a ESP, a tot el que ha fet Pedro Sánchez, un càlcul maquiavèlic en el que s'encaixa Sentència, resposta catalana i nou cop d'estat "constitucionalista", per tornar a aplicar el 155 i en aquest escenari excepcional, anul·lar qualsevol debat polític, empresonant PSOE, Cs i PP en la submissió a l'aplicació del 155.
Des del 28A ençà els dos partits independentistes amb representació al Congrés han tingut dues estratègies finals molt diferents. Totes dues (JxCAT i ERC) han defensat sempre la negociació i el diàleg, però JxCAT, en absència de cap gest, va dir votaria en contra. I ERC, malgrat no haver-hi cap gest, va dir no posava preu al seu vot, i que afavoriria investidura de Sanchez.
Cap dels dos posicionaments polítics no ha tingut la més mínima transcendència. Ni tan sols que totes dues forces s'haguessin posicionat igual. Ni el Sí incondicional d'ERC permetia la investidura de Sánchez, ni el NO de Junts per CAT la impedia.
L'únic actor polític rellevant en aquest escenari era UP. Si PSOE hagués volgut, hauria arribat a un pacte, sense problemes. Però PSOE no volia. Per tant, el que féssim els catalans era irrellevant. El PSOE ha optat per liderar el bloc del 155, no per liderar un nou escenari polític per a l'estat espanyol.
Crec que d'això no n'hem de tenir cap dubte. Les noves eleccions són únicament perquè el PSOE lideri la nova aplicació del 155.
Davant d'aquesta evidència, crec que s'imposa una reflexió a totes les forces democràtiques de Catalunya. Tindrem, en una banda, el bloc del 155, liderat pel PSOE, amb Cs i PP de comparses. I a l'altra banda estarem la resta. Com ho gestionarem?
Jo crec que l'evidència del menyspreu vergonyós de Sánchez a un pacte amb UP post 28A i l'evidència també que el PSOE ha provocat les eleccions per liderar l'aplicació del 155, permet pensar en diferents escenaris de resposta democràtica.
L'escenari que a mi més m'agradaria i que crec faria més mal al règim i més bé a la causa de la democràcia i per tant a exercir l'autodeterminació seria una candidatura de "demòcrates" en la que hi tinguessin cabuda tots els que no estan per l'aplicació del 155. Comuns, ERC, JxCAT, CUP, Front Republicà, societat civil...
Podria ser una candidatura civil, és a dir, liderada per personalitats de reconegut prestigi i no vinculació partidista. Una candidatura el vot a la qual fos inequívocament per la democràcia i els drets fonamentals. No cal res més. Una candidatura que pogués arrassar a Catalunya, i també tenir impacte en altres territoris com el País Basc, Navarra, País Valencià, Illes... Una candidatura que aillés al PSOE amb els del 155 i que, en aquest aïllament, s'evidenciés la fractura democràtia de l'estat a nivell internacional.
El 28A de 48 diputats ERC, Comuns i JxCat per separat en van aconseguir 29. Amb una candidatura excepcional per la democràcia, la llibertat i els drets humans podrien arrassar, treure CAT del mapa. I igual podria passar al País Basc, sumats PNB, UP i Bildu. I encaramés, presentar-se a tot l'estat, i per tant obrir-se a recollir suports significatius a Galícia, al País Valencià, a Illes Balears, etc.
Però sí, ja sé que em flipo, i que això és molt difícil que passi. És una pena. Una candidatura amb UP com a columna vertebral a tot l'estat i amb la marca democràcia, i amb tot CAT i EH... podria superar els 100 diputats, fins i tot projectar-se entre els 100-125, segons com anés fora de les comunitats autònomes "històriques".
Un escenari així obligaria a un pacte PSOE-Cs-PP i sumiria ESP en una crisi democràtica sense precedents. Un escenari que sumaria la regeneració democràtica i els drets humans amb l'autodeterminació dels pobles.
Un escenari que situaria només dues opcions polítiques: el "a por ellos", expressable amb vot a PSOE, PP i Cs, i el "democràcia", amb una única papereta a tot l'estat. Potser em quedo curt amb els 100-125...
Però sí, ja sé que em flipo i que això no passarà. Com que no passarà haurem de veure com ho gestionem a Catalunya.
Tindrem la sentència, l'opressió, la involució, la més gran violació dels drets fonamentals i democràtics, l'amenaça del 155, etc
Com ho gestionarem? Des de l'aillament de les tanques partidistes o des de l'esperança de tsunami democràtic que lligui resposta popular, internacional i política?
Només recordar, a les portes de la sentència del TS, que la immensa majoria del poble català i espanyol no tenen CAP confiança en la justícia:
- A CAT, per a un 77% de la població els jutges no inspiren cap confiança, un 70% de catalans no creuen en la independència judicial
- A ESP per a un 60% de la població els jutges no inspiren confiança i un 50% no creu hi hagi independència judicial. No arriba a 3 de cada 10 espanyols que creuen hi hagi independència judicial.
Per tant, no sé com, però hem d'aprofitar la sentència del TS per enderrocar el règim. No, no estic llegint l'escenari en clau espanyola. L'estic llegint perfectament, o això crec, en clau catalana. Davant un front del 155 no hi ha cap partidisme que pugui blocar, obrir, afavorir, ni res de res. Però una revolta democràtica davant el bloc del 155 sí pot bloquejar el 155, o col·lapsar-lo.
DONEC PERFICIAM
Entrades
3 comentaris:
Una oportunitat, Senyor Abad, una nova oportunitat per a consolidar opcions d'alliberament nacional.
El passat 17/09/2019, en Vicent Partal ens plantejava Quatre possibles opcions de l'independentisme davant les eleccions del novembre, https://www.vilaweb.cat/noticies/quatre-opcions-independentisme-davant-eleccions-novembre-editorial-vicent-partal/, una d'elles, l'anomenada "opció kurda", molt semblant a la que vostè ens planteja sota el nom de "Demòcrates" excepte que en Partal no incloïa UP com a columna vertebral d'aquella opció.
Jo, de les opcions d'en Partal, em quedava amb la segona, crear "algun artefacte electoral extraordinari, unitari, que aspiràs a guanyar les eleccions d'una manera molt contundent a Catalunya i a fer després una política d'oposició frontal i de denúncia permanent a Madrid." Que trobo que també és la millor forma d'impactar en l'escenari internacional.
La confessió del P. Iglesias que faria de palanganero amb un 155 liderat pel PSOE, la seva apel·lació als orígens castellans per demanar el vot a Catalunya, la usurpació de la batllia de Barcelona per Ada Colau i la direcció política dels Comuns a canvi de frenar la independència... són fites impagables per a la maduració del nostre moviment independentista. Els catalans, el qui volem ser-ho, només ens tenim a nosaltres mateixos i la cerca d'aliats no és eficient de fer en la nació que ens domina.
Per a mi, la primera opció en aquestes eleccions, és un front republicà que englobés a tots els que volem fer efectiu, en un horitzó proper, el dret d'autodeterminació dels catalans.
Ateses les circumstàncies, que ERC impossibilita la primera opció, em quedo amb la que és la seva alternativa subsidiària: la reedició del Front Republicà, que va impulsar l'Albano Dante Fachín, però ampliat i reforçat pels sectors puigdemontistes de JxCat i PDECAT, així com per la CUP –o els seus corrents que vulguin sumar-s'hi-, independents, etc. Amb l'aval del President Puigdemont i de personalitats de prestigi.
El President Puigdemont també té una nova oportunitat de fer net i posar ordre en el seu espai i impulsar-lo definitivament d'una vegada amb totes les conseqüències, la qual cosa implicaria, per exemple, evitar la parasitació dels neoduranisme ila contaminació de franquistes locals, que a Tortosa semblen ser rellevants.
Respecte a l'estupidesa, presumpta, de P. Sánchez tot depèn del resultat que obtingui el PSOE. Jo crec que P. Sánchez s'ha deixat anar pel seu ego, per les enquestes que li deien que obtindria un bon resultat i per les ganes que té destrossar els espais de Rivera i Iglesias i tornar al bipartidisme. Però ja veurem, ara sembla que el seu guru, el tal Redondo, contra el que es deia abans, tampoc té cap titulació de la The George Washington University. De traca.
Volia oferir-te una versió alternativa al motiu pel qual molta gent independentista segueix votant ERC.
(Et contesto per aquí, ja que si ho fes al Twitter, hauria de fer un fil i, en aquesta ocasió, no em sembla el més adequat.)
En primer lloc, jo no llegeixo cap programa electoral –sobretot si no penso votar el partit que l’ha escrit– i dubto que gaire gent ho faci. Per això no sé si el programa d’ERC, a més de parlar d’unicorns negociadors, deia que donarien els vots de la investidura a canvi de res.
El conjunt dels votants d’un partit està format pels convençuts –militants i simpatitzants–, una minoria de gent informada que està d’acord amb la política del partit, i una majoria que, sense estar gaire informats o interessats en la política, se senten representats per aquell partit.
En el cas d’ERC, els seus votants més informats estan acostumats a combregar amb rodes de molí (no em vull allargar explicant els motius) i els que no estan tan informats (que, insisteixo, són la majoria) consideren que ERC és el partit independentista “de tota la vida” i que, per aquesta raó, cal votar-los.
Aquest és un dels motius pels quals a Twitter (un lloc en el qual els participants estan més ben –o malament– informats que la mitjana) les perspectives de vot d’ERC sempre són inferiors als resultats que acaben obtenint.
Un dia, d’aquí a uns anys, es veurà que aquest partit independentista ha estat segrestat per una minoria que no ho és i tornarà a ser un partit minoritari. Es farà justícia, però com passa massa sovint, ja serà tard.
No sé com ho he fet, però m'he equivocat a l'hora de pujar el comentari anterior.
En realitat correspon a l'article titulat "Anàlisi ràpid enquesta Vanguardia eleccions 10N i l'escenari de resultats que projecta", del 21 de setembre de 2019.
Disculpeu-me.
Publica un comentari a l'entrada