En un fil a twitter he comentat el que per a mi, com a analista, eren els escenaris de més interès que plantegen les eleccions del 10N, més enllà del que seria l'anàlisi estrictament polític de les eleccions i de les diferents propostes electorals.
Els interrogants que plantegen aquests escenaris només tindran resposta la nit electoral, quan coneguem els resultats. Fins aleshores tindrem les diferents enquestes que s'aniran publicant, i que poden -o no- anar-nos donant pistes de com van les coses.
Dic que podran -o no- donar pistes perquè com ja tots els qui em segui sabeu, d'enquestes n'hi ha de dos tipus: les bones enquestes i les males enquestes, i encara aquestes, les males enquestes, les podem subdividir en dues categories més: les enquestes dolentes, mal fetes, i les enquestes perverses, és a dir, enquestes que estan fetes des d'una evident voluntat política de manipulació electoral.
No ens hem de mirar les enquestes com si aportessin una informació estadística, sinó que les hem de llegir intentant veure quines són les tendències de fons que assenyalen i, sobretot, la seva evolució.
La primera que hem conegut ha estat aquesta enquesta de La Vanguardia, que ara comentaré a partir de la informació penjada al seu web. Dir, abans, que el 28A les enquestes de LV van marcar bastant bé les tendències de vot que s'estaven produint, tot i que va tenir alguns biaixos: van sobredimensionar els resultats que finalment van tenir PSOE i PP (que van ser més baixos) i van infradimensionar el vot de Cs i de Junts per Catalunya, que van tenir un vot superior al que les enquestes LV projectaven. En el cas de JxCAT això ja és un clàssic, a LV...
Però en general podem dir que van ser unes enquestes interessants que van reflectir bastant les tendències de vot que es projectaven. Així doncs, crec que val la pena comentar els resultats que projecta aquesta enquesta d'avui de cara al 10N. Faré els comentaris a partir dels interrogants que plantejava al FIL de tuiter (que poso en negreta), és a dir, explicant quines respostes trobem a l'enquesta de LV a aquests interrogants.
A nivell Estat Espanyol:
En relació al PSOE el gran interrogant és si el q ha passat provocarà un "efecte Andalusia" (abstenció d'una part del seu electorat) o bé els permetrà recollir "rèdits" (part d vot UP o fins i tot Cs)
L'enquesta de LV projecta un lleu increment de vot al PSOE. Cap salt. En escons LV projecta que en suma 9 més dels que ara té. De fet projecten una mica menys del que li projectava LV abans del 28A, i que ja vam veure els sobredimensionava.
En tot cas el que sí sembla descartar aquesta primera enquesta de LV és que es produeixi un "efecte Andalusia", és a dir, que part del seu electorat, davant tot el que ha passat, opti per l'abstenció. A Andalusia el que va "permetre" el triomf del trifachito va ser que una part de l'electorat del PSOE no va anar a votar. Això sembla no passarà de cara al 10N
En relació a Cs la cosa és quin serà el seu nivell de pèrdua d suports: salvaran mobles o serà descalabro total? I fins a quin punt el vot q perden alimentarà una possible recuperació del PP?
L'enquesta de LV projecta una molt significativa recuperació de vot del PP, que és gairebé la mateixa pèrdua que pateix Cs.
Així, el PP recuperaria 19 escons, esdevenint clarament el partit més beneficiat de l'avançament electoral.
Cs en perdria 16, seria el partit més clarament perjudicat per l'avançament electoral. És una pèrdua molt significativa, que ja sabíem que es produiria, però que, tot i la seva importància, ara com ara sembla que Cs evita el "descalabro". Veurem com evoluciona, perquè si a la monumental crisi en la que estan instal·lats hi afegim que l'electorat vegi el vot a Cs com un vot inútil, la pèrdua podria ser encara més gran. Veurem.
Com a element de prudència, recordar que en les enquestes del 28A de LV, el PP està sobredimensionat i Cs infradimensionat. Veurem, a mesura que tinguem més enquestes, si aquesta tendència que apunta LV es confirma o no.
Pel que fa al tercer integrant del trifachito, sembla recula una mica.
Un altre interrogant és què passarà amb UP. El seu electorat reconeixerà l'esforç fet per donar sentit al seu vot i la humiliació a què els ha sotmès Sánchez... o castigarà no haver donat suport sense més a PSOE?
Segons l'enquesta de LV el conglomerat Podemos resistiria bastant bé, amb una lleu pèrdua de 5 diputats. Cal dir una cosa en relació a l'anàlisi de Podemos, i és que és complexe perquè són moltes marques diferents, a Catalunya, al País Valencià, etc. De manera que en una enquesta així encara és més difícil ser precís en relació a aquesta opció política. La prova és que la mateixa Vanguardia, al 28A els projectava uns resultats molt i molt inferiors (27-30) als que finalment van tenir (42). Això que explico de la dispersió de marques en dificulta la projecció demoscòpica.
Per tant, a criteri meu, segons aquesta primera enquesta, Podemos no perd vot, aguanta l'escomesa i la criminalització que els ha fet Sánchez i el PSOE. Veurem com evoluciona la cosa.
Que Podemos aguanti implica, a criteri meu, que l'increment de vot del PSOE serà, de ser-hi, molt i molt moderat, excepte que finalment n'esgarrapi de Cs, cosa que em sembla poc probable. Veurem.
A nivell Catalunya:
Des d'un punt d vista indepe, tant ERC com Junts x CAT han estat fidel al relat i propostes amb les q es van presentar a les eleccions del 28A, q tenien elements comuns, però també clarament diferenciats
ERC es va presentar amb un missatge inequívoc q ells facilitarien investidura de Sánchez, i q ho farien sense condicions. I així ha estat, així s'han posicionat, tant a la sessió d'investidura fallida com davant la q ja no s'ha celebrat. En contra del q alguns diuen, ERC no ha enganyat ningú, ha fet el q va dir faria. Una altra cosa és "l'estòmec" q tindrà l'electorat perquè això ho hagin fet fins i tot en un context no d'absència d negociació, sinó d menyspreu i gairebé insult
ERC va guanyar a Catalunya les eleccions del 28A. I pel que apunta l'enquesta de LV, la major part dels seus votants revalidaran la confiança en ERC.
Això crec valida l'anàlisi previ que havia fet, de que ERC ha actuat a Madrid com va dir el 28A que faria. Per tuiter, els clàssics esbravats van dient que ERC ha trait els seus votants i no sé quantes animalades més.
No, ERC ha fet el que va dir que faria. Una altra cosa és que agradi o no el que va dir que faria i ha fet. Crec que el 28A tothom que va votar ERC estava prou informat de quina era la seva proposta i com pensaven actuar políticament al Congrés. I han fet el que van dir que farien.
I a la vista dels resultats que projecta l'enquesta, sembla que la majoria dels seus votants revaliden la seva confiança en l'estratègia política que ERC ha defensat a Madrid.
Tenia el dubte del possible impacte del maltracte, menysteniment, gairebé insult, amb que el PSOE i Pedro Sánchez han tractat a ERC, i el fet això no fes modificar la seva posició. Pel que sembla, no hi ha impacte.
Així doncs l'independentisme en general faria bé d'assumir que un enorme gruix de l'independentisme té, ara mateix, aquesta posició estratègica que està defensant ERC a Madrid. La podem compartir o no, però és el que hi ha. I amb això hem de treballar.
JxCAT ha mantingut amb fermesa el seu compromís de voluntat de diàleg i, alhora, d'exigència política. En absència total d diàleg, sense cap mena d negociació, no donar suport, i expressar la seva oposició, el sentit negatiu davant Sanchez
La coherència de Junts x CAT a Madrid, en relació al que va dir defensaria i ha fet és total. Ha apostat pel diàleg, per la negocació, però davant la negativa i el tancament del PSOE i Sánchez, la seva resposta política ha estat la que van dir que seria: anunciar el seu vot en contra, anunciar el seu NO a Sánchez.
L'enquesta de LV projecta el mateix resultat que Junts x CAT va tenir el 28A. I això, tractant-se de LV és més que positiu, perquè és una constant que sempre els projecta un resultat inferior al que finalment tenen. El 28A projectaven 3-4 diputats i en van tenir 7. De manera que els 7 d'aquesta enquesta del 10N crec que projecten un reconeixement de l'enorme tasca que han fet la Laura Borràs i la Míriam Nogueras, i un enfortiment de les seves expectatives de vot.
Altres:
Amb les dades que ara mateix tenim altres interrogants, com l'evolució de la disputa de vot entre PSC i Comuns no puc dir res. Tampoc en relació a si Cs a Catalunya ja ha tocat fons, després de l'hòstia descomunal que es va fotre en el cicle electoral 28A-26M o encara pot seguir perdent vot i residualitzant-se. Tampoc tinc resposta a l'enquesta, ara mateix, suposo aniran publicant, sobre si el PP finalment aconseguirà ser extraparlamentari a Catalunya. Quan publiqui LV més dades veurem, en definitiva, si el PSC ha esdevingut el vot central i útil del bloc del 155.
Valoració final:
He acabat el FIL de tuiter que recollia tots aquests interrogants amb aquest tuit: "En tot cas, tot això són interrogants d'interès per a "malalts" del tema analític. El q pocs dubtes hi ha és q el 10N a la nit Sánchez estarà, per fer govern, igual q abans d'obrir-se col·legis electorals. Quin frau de personatge! (i fins aquí aquest FIL)"
Aquesta primera enquesta que hem conegut, la de LV, ratifica PLENAMENT, aquesta visió i convenciment que havia expressat, que el 10N a la nit Sánchez estarà, per fer govern, igual que abans d'obrir-se els col·legis electorals".
Clavat, tu. L'únic moviment significatiu és el transvasament de vot de Cs cap al PP. I és un moviment, en el conjunt dels resultats, que no habilita cap altra majoria, tot queda entre blocs. El que perd Cs ho guanya PP, per tant, no hi ha majoria trifachita possible.
Igual que abans de les eleccions, el que l'enquesta dibuixa, és un escenari en el que només el PSOE pot fer govern, i només el pot fer o sumant amb UP o sumant amb Cs. Igual que ara. Bé, només una única però que caldrà seguir molt d'aprop a les enquestes i la nit electoral. Així com ara PSOE i Cs sumaven majoria absoluta, en l'enquesta de LV aquesta majoria absoluta penja d'un fil molt i molt prim.
És difícil trobar algú de la buidor, irresponsabilitat, estupidesa i covardia de Sánchez. Molt. Quin negoci que ha fet, amb la seva prepotència. Que le den!
I una última reflexió:
Vaig dir fa uns dies que no ens enganyéssim en relació a la nostra capacitat d'influència a Madrid. Que aquest abraonament del "bloquegem-ho tot" és d'una candidesa commovedora.
L'independentisme, en relació a l'escenari Congreso, no té força per bloquejar res.Tenim força per facilitar les coses o complicar-les, fins i tot complicar-les molt. Però no per bloquejar res.
Els partits del règim ara s'estan "temptejant", mesurant les seves forces. Però com ja han demostrat abastament, en qüestions del règim no triguen ni cinc minuts en posar-se d'acord.
Per a aquell paper de "crosses" de l'autonomisme, àlies "peix al cove", sí que hi ha força, però només en el marc de l'autonomisme, no en el de l'independentisme. Aquella època forma part de la història. Ara, o s'opta pel que ha fet ERC, de no posar preu, fent entrar al PSOE en les contradiccions que ha hagut d'entrar i esperant ajudi o eviti mals majors. O s'opta per denunciar la no-política i l'autoritarisme, i es vota en contra, com ha fet Junts per Catalunya.
Però ni sumant ERC i JxCAT teníem cap possibilitat ni de bloquejar res ni d'aixecar cap bloqueig. El PSOE només podia governar amb UP i amb Cs, i això seguirà sent així. Podem, això sí, facilitar o complicar, però que ningú no es flipi, està fora del nostre abast bloquejar res.
I encara menys ens flipem amb les històries aquestes de "no votar". Si no ho fem, tot va cap a enfortir l'espanyolisme. El 28A la participació fou gairebé del 80% i les opcions no independentistes van sumar gairebé el 60% dels vots. El vot en blanc i el nul, cadascun al voltant del 0,50%. O sigui, no votar és regalar la vida a l'unionisme, que tindrien legitimitat i més diputats.
Hi ha un darrer factor que no sé com incidirà i que, evidentment, l'enquesta de LV no pot aportar cap pista: quina pot ser la incidència electoral de la sentència del TS contra els nostres presos? No ho sé. Per una banda crec que amb tot el que ha passat el vot ja està molt polaritzat, i difícilment es mourà, més enllà de moviments dins de cada bloc. Per una altra banda penso que si hi hagués una resposta política forta, sòlida, democràtica, això podria arrossegar o mobilitzar una part de vot d'aquest que sense ser independentista, s'oposa a la repressió.
Pensem que per a nosaltres el 10N té molta, molta, mala llet: són unes eleccions situades després de la sentència i de les possibles reaccions a la sentència. En termes polítics és molt important que l'independentisme tingui el millor resultat possible. Un triomf unionista en vots i escons podria ser "venut" com una desautorització de l'independentisme i de la nostra resposta a la sentència.
Per tant, màxima mobilització i intel·ligència política.
Els interrogants que plantegen aquests escenaris només tindran resposta la nit electoral, quan coneguem els resultats. Fins aleshores tindrem les diferents enquestes que s'aniran publicant, i que poden -o no- anar-nos donant pistes de com van les coses.
Dic que podran -o no- donar pistes perquè com ja tots els qui em segui sabeu, d'enquestes n'hi ha de dos tipus: les bones enquestes i les males enquestes, i encara aquestes, les males enquestes, les podem subdividir en dues categories més: les enquestes dolentes, mal fetes, i les enquestes perverses, és a dir, enquestes que estan fetes des d'una evident voluntat política de manipulació electoral.
No ens hem de mirar les enquestes com si aportessin una informació estadística, sinó que les hem de llegir intentant veure quines són les tendències de fons que assenyalen i, sobretot, la seva evolució.
La primera que hem conegut ha estat aquesta enquesta de La Vanguardia, que ara comentaré a partir de la informació penjada al seu web. Dir, abans, que el 28A les enquestes de LV van marcar bastant bé les tendències de vot que s'estaven produint, tot i que va tenir alguns biaixos: van sobredimensionar els resultats que finalment van tenir PSOE i PP (que van ser més baixos) i van infradimensionar el vot de Cs i de Junts per Catalunya, que van tenir un vot superior al que les enquestes LV projectaven. En el cas de JxCAT això ja és un clàssic, a LV...
Però en general podem dir que van ser unes enquestes interessants que van reflectir bastant les tendències de vot que es projectaven. Així doncs, crec que val la pena comentar els resultats que projecta aquesta enquesta d'avui de cara al 10N. Faré els comentaris a partir dels interrogants que plantejava al FIL de tuiter (que poso en negreta), és a dir, explicant quines respostes trobem a l'enquesta de LV a aquests interrogants.
A nivell Estat Espanyol:
En relació al PSOE el gran interrogant és si el q ha passat provocarà un "efecte Andalusia" (abstenció d'una part del seu electorat) o bé els permetrà recollir "rèdits" (part d vot UP o fins i tot Cs)
L'enquesta de LV projecta un lleu increment de vot al PSOE. Cap salt. En escons LV projecta que en suma 9 més dels que ara té. De fet projecten una mica menys del que li projectava LV abans del 28A, i que ja vam veure els sobredimensionava.
En tot cas el que sí sembla descartar aquesta primera enquesta de LV és que es produeixi un "efecte Andalusia", és a dir, que part del seu electorat, davant tot el que ha passat, opti per l'abstenció. A Andalusia el que va "permetre" el triomf del trifachito va ser que una part de l'electorat del PSOE no va anar a votar. Això sembla no passarà de cara al 10N
En relació a Cs la cosa és quin serà el seu nivell de pèrdua d suports: salvaran mobles o serà descalabro total? I fins a quin punt el vot q perden alimentarà una possible recuperació del PP?
L'enquesta de LV projecta una molt significativa recuperació de vot del PP, que és gairebé la mateixa pèrdua que pateix Cs.
Així, el PP recuperaria 19 escons, esdevenint clarament el partit més beneficiat de l'avançament electoral.
Cs en perdria 16, seria el partit més clarament perjudicat per l'avançament electoral. És una pèrdua molt significativa, que ja sabíem que es produiria, però que, tot i la seva importància, ara com ara sembla que Cs evita el "descalabro". Veurem com evoluciona, perquè si a la monumental crisi en la que estan instal·lats hi afegim que l'electorat vegi el vot a Cs com un vot inútil, la pèrdua podria ser encara més gran. Veurem.
Com a element de prudència, recordar que en les enquestes del 28A de LV, el PP està sobredimensionat i Cs infradimensionat. Veurem, a mesura que tinguem més enquestes, si aquesta tendència que apunta LV es confirma o no.
Pel que fa al tercer integrant del trifachito, sembla recula una mica.
Un altre interrogant és què passarà amb UP. El seu electorat reconeixerà l'esforç fet per donar sentit al seu vot i la humiliació a què els ha sotmès Sánchez... o castigarà no haver donat suport sense més a PSOE?
Segons l'enquesta de LV el conglomerat Podemos resistiria bastant bé, amb una lleu pèrdua de 5 diputats. Cal dir una cosa en relació a l'anàlisi de Podemos, i és que és complexe perquè són moltes marques diferents, a Catalunya, al País Valencià, etc. De manera que en una enquesta així encara és més difícil ser precís en relació a aquesta opció política. La prova és que la mateixa Vanguardia, al 28A els projectava uns resultats molt i molt inferiors (27-30) als que finalment van tenir (42). Això que explico de la dispersió de marques en dificulta la projecció demoscòpica.
Per tant, a criteri meu, segons aquesta primera enquesta, Podemos no perd vot, aguanta l'escomesa i la criminalització que els ha fet Sánchez i el PSOE. Veurem com evoluciona la cosa.
Que Podemos aguanti implica, a criteri meu, que l'increment de vot del PSOE serà, de ser-hi, molt i molt moderat, excepte que finalment n'esgarrapi de Cs, cosa que em sembla poc probable. Veurem.
A nivell Catalunya:
Des d'un punt d vista indepe, tant ERC com Junts x CAT han estat fidel al relat i propostes amb les q es van presentar a les eleccions del 28A, q tenien elements comuns, però també clarament diferenciats
ERC es va presentar amb un missatge inequívoc q ells facilitarien investidura de Sánchez, i q ho farien sense condicions. I així ha estat, així s'han posicionat, tant a la sessió d'investidura fallida com davant la q ja no s'ha celebrat. En contra del q alguns diuen, ERC no ha enganyat ningú, ha fet el q va dir faria. Una altra cosa és "l'estòmec" q tindrà l'electorat perquè això ho hagin fet fins i tot en un context no d'absència d negociació, sinó d menyspreu i gairebé insult
ERC va guanyar a Catalunya les eleccions del 28A. I pel que apunta l'enquesta de LV, la major part dels seus votants revalidaran la confiança en ERC.
Això crec valida l'anàlisi previ que havia fet, de que ERC ha actuat a Madrid com va dir el 28A que faria. Per tuiter, els clàssics esbravats van dient que ERC ha trait els seus votants i no sé quantes animalades més.
No, ERC ha fet el que va dir que faria. Una altra cosa és que agradi o no el que va dir que faria i ha fet. Crec que el 28A tothom que va votar ERC estava prou informat de quina era la seva proposta i com pensaven actuar políticament al Congrés. I han fet el que van dir que farien.
I a la vista dels resultats que projecta l'enquesta, sembla que la majoria dels seus votants revaliden la seva confiança en l'estratègia política que ERC ha defensat a Madrid.
Tenia el dubte del possible impacte del maltracte, menysteniment, gairebé insult, amb que el PSOE i Pedro Sánchez han tractat a ERC, i el fet això no fes modificar la seva posició. Pel que sembla, no hi ha impacte.
Així doncs l'independentisme en general faria bé d'assumir que un enorme gruix de l'independentisme té, ara mateix, aquesta posició estratègica que està defensant ERC a Madrid. La podem compartir o no, però és el que hi ha. I amb això hem de treballar.
JxCAT ha mantingut amb fermesa el seu compromís de voluntat de diàleg i, alhora, d'exigència política. En absència total d diàleg, sense cap mena d negociació, no donar suport, i expressar la seva oposició, el sentit negatiu davant Sanchez
La coherència de Junts x CAT a Madrid, en relació al que va dir defensaria i ha fet és total. Ha apostat pel diàleg, per la negocació, però davant la negativa i el tancament del PSOE i Sánchez, la seva resposta política ha estat la que van dir que seria: anunciar el seu vot en contra, anunciar el seu NO a Sánchez.
L'enquesta de LV projecta el mateix resultat que Junts x CAT va tenir el 28A. I això, tractant-se de LV és més que positiu, perquè és una constant que sempre els projecta un resultat inferior al que finalment tenen. El 28A projectaven 3-4 diputats i en van tenir 7. De manera que els 7 d'aquesta enquesta del 10N crec que projecten un reconeixement de l'enorme tasca que han fet la Laura Borràs i la Míriam Nogueras, i un enfortiment de les seves expectatives de vot.
Altres:
Amb les dades que ara mateix tenim altres interrogants, com l'evolució de la disputa de vot entre PSC i Comuns no puc dir res. Tampoc en relació a si Cs a Catalunya ja ha tocat fons, després de l'hòstia descomunal que es va fotre en el cicle electoral 28A-26M o encara pot seguir perdent vot i residualitzant-se. Tampoc tinc resposta a l'enquesta, ara mateix, suposo aniran publicant, sobre si el PP finalment aconseguirà ser extraparlamentari a Catalunya. Quan publiqui LV més dades veurem, en definitiva, si el PSC ha esdevingut el vot central i útil del bloc del 155.
Valoració final:
He acabat el FIL de tuiter que recollia tots aquests interrogants amb aquest tuit: "En tot cas, tot això són interrogants d'interès per a "malalts" del tema analític. El q pocs dubtes hi ha és q el 10N a la nit Sánchez estarà, per fer govern, igual q abans d'obrir-se col·legis electorals. Quin frau de personatge! (i fins aquí aquest FIL)"
Aquesta primera enquesta que hem conegut, la de LV, ratifica PLENAMENT, aquesta visió i convenciment que havia expressat, que el 10N a la nit Sánchez estarà, per fer govern, igual que abans d'obrir-se els col·legis electorals".
Clavat, tu. L'únic moviment significatiu és el transvasament de vot de Cs cap al PP. I és un moviment, en el conjunt dels resultats, que no habilita cap altra majoria, tot queda entre blocs. El que perd Cs ho guanya PP, per tant, no hi ha majoria trifachita possible.
Igual que abans de les eleccions, el que l'enquesta dibuixa, és un escenari en el que només el PSOE pot fer govern, i només el pot fer o sumant amb UP o sumant amb Cs. Igual que ara. Bé, només una única però que caldrà seguir molt d'aprop a les enquestes i la nit electoral. Així com ara PSOE i Cs sumaven majoria absoluta, en l'enquesta de LV aquesta majoria absoluta penja d'un fil molt i molt prim.
És difícil trobar algú de la buidor, irresponsabilitat, estupidesa i covardia de Sánchez. Molt. Quin negoci que ha fet, amb la seva prepotència. Que le den!
I una última reflexió:
Vaig dir fa uns dies que no ens enganyéssim en relació a la nostra capacitat d'influència a Madrid. Que aquest abraonament del "bloquegem-ho tot" és d'una candidesa commovedora.
L'independentisme, en relació a l'escenari Congreso, no té força per bloquejar res.Tenim força per facilitar les coses o complicar-les, fins i tot complicar-les molt. Però no per bloquejar res.
Els partits del règim ara s'estan "temptejant", mesurant les seves forces. Però com ja han demostrat abastament, en qüestions del règim no triguen ni cinc minuts en posar-se d'acord.
Per a aquell paper de "crosses" de l'autonomisme, àlies "peix al cove", sí que hi ha força, però només en el marc de l'autonomisme, no en el de l'independentisme. Aquella època forma part de la història. Ara, o s'opta pel que ha fet ERC, de no posar preu, fent entrar al PSOE en les contradiccions que ha hagut d'entrar i esperant ajudi o eviti mals majors. O s'opta per denunciar la no-política i l'autoritarisme, i es vota en contra, com ha fet Junts per Catalunya.
Però ni sumant ERC i JxCAT teníem cap possibilitat ni de bloquejar res ni d'aixecar cap bloqueig. El PSOE només podia governar amb UP i amb Cs, i això seguirà sent així. Podem, això sí, facilitar o complicar, però que ningú no es flipi, està fora del nostre abast bloquejar res.
I encara menys ens flipem amb les històries aquestes de "no votar". Si no ho fem, tot va cap a enfortir l'espanyolisme. El 28A la participació fou gairebé del 80% i les opcions no independentistes van sumar gairebé el 60% dels vots. El vot en blanc i el nul, cadascun al voltant del 0,50%. O sigui, no votar és regalar la vida a l'unionisme, que tindrien legitimitat i més diputats.
Hi ha un darrer factor que no sé com incidirà i que, evidentment, l'enquesta de LV no pot aportar cap pista: quina pot ser la incidència electoral de la sentència del TS contra els nostres presos? No ho sé. Per una banda crec que amb tot el que ha passat el vot ja està molt polaritzat, i difícilment es mourà, més enllà de moviments dins de cada bloc. Per una altra banda penso que si hi hagués una resposta política forta, sòlida, democràtica, això podria arrossegar o mobilitzar una part de vot d'aquest que sense ser independentista, s'oposa a la repressió.
Pensem que per a nosaltres el 10N té molta, molta, mala llet: són unes eleccions situades després de la sentència i de les possibles reaccions a la sentència. En termes polítics és molt important que l'independentisme tingui el millor resultat possible. Un triomf unionista en vots i escons podria ser "venut" com una desautorització de l'independentisme i de la nostra resposta a la sentència.
Per tant, màxima mobilització i intel·ligència política.
Entrades
1 comentari:
Volia oferir-te una versió alternativa al motiu pel qual molta gent independentista segueix votant ERC.
(Et contesto per aquí, ja que si ho fes al Twitter, hauria de fer un fil i, en aquesta ocasió, no em sembla el més adequat.)
En primer lloc, jo no llegeixo cap programa electoral –sobretot si no penso votar el partit que l’ha escrit– i dubto que gaire gent ho faci. Per això no sé si el programa d’ERC, a més de parlar d’unicorns negociadors, deia que donarien els vots de la investidura a canvi de res.
El conjunt dels votants d’un partit està format pels convençuts –militants i simpatitzants–, una minoria de gent informada que està d’acord amb la política del partit, i una majoria que, sense estar gaire informats o interessats en la política, se senten representats per aquell partit.
En el cas d’ERC, els seus votants més informats estan acostumats a combregar amb rodes de molí (no em vull allargar explicant els motius) i els que no estan tan informats (que, insisteixo, són la majoria) consideren que ERC és el partit independentista “de tota la vida” i que, per aquesta raó, cal votar-los.
Aquest és un dels motius pels quals a Twitter (un lloc en el qual els participants estan més ben –o malament– informats que la mitjana) les perspectives de vot d’ERC sempre són inferiors als resultats que acaben obtenint.
Un dia, d’aquí a uns anys, es veurà que aquest partit independentista ha estat segrestat per una minoria que no ho és i tornarà a ser un partit minoritari. Es farà justícia, però com passa massa sovint, ja serà tard.
Publica un comentari a l'entrada