S'ha engegat el procés constituent de JUNTS, l'espai polític que impulsa el president Puigdemont acompanyat de moltíssima altra gent de gran vàlua i transversalitat.
Jo m'hi he sumat, he entrat al web i m'he donat d'alta.
Crec que, pels que fem anàlisi política, aquesta transparència en el que fem, és necessària.
En aquest article, voldria traçar en unes poques pinzellades els motius pels que me n'he fet, pel que considero és importantíssim recolzar aquest nou moviment polític, i, alhora, compartir amb vosaltres allò que, en aquest moment fundacional m'agradaria esdevingués Junts, però també allò que no m'agradaria veure-hi.
1. La decisiva transcendència estratègica de JUNTS
Mireu, siguem clars, que la nostra generació estigui en condicions de veure feta realitat la independència de Catalunya, de veure néixer la nostra República de Catalunya, depèn de l'èxit que tingui la proposta política de JUNTS.
Si JUNTS no aconsegueix situar-se com la força de referència de l'independentisme, la que concentri més militants i esdevenir, a les properes eleccions al Parlament, la força política més votada, marcant distància significativa amb la resta de forces polítiques, la nostra generació no podrà veure feta realitat la independència. Seguirem lluitant, com sempre, però com als 80s, quan alguns vam començar la nostra militància política, la independència no formarà part dels objectius de la majoria de Govern i, com a molt, serà una referència retòrica, gairebé romàntica, per intentar fer creure a la gent que se segueix amb el tema.
Només si JUNTS guanya les properes eleccions al Parlament i ho fa d'una manera clara podrem impedir que l'agenda d'ERC i Comuns s'imposi políticament a tots els nivells, en el pacte blindat que ja tenen per circumvalar el tema independència, per reeditar tripartit amb qui hi vulgui ser, per situar l'agenda política en el "govern" i les polítiques progressistes, per tal d'anar eixamplant la base ni se sap fins on ni per quan.
En termes de majoria parlamentària ERC i Comuns tenen gairebé assegurat disposar del suport parlamentari que necessiten per als seus plans, atès que tenen dos grans comodins: el PSC i la CUP, que es poden integrar més o menys en el projecte, i que poden "jugar" a modular el seu suport crematístic en funció de quins siguin els resultats entre l'abstenció i el vot a favor.
Per tant, si en termes estrictament de majories parlamentàries ERC i Comuns ho tenen tan blindat, per què dic que una clara victòria de JUNTS és l'únic que ho pot impedir? Doncs perquè malgrat tot el que estem veient, crec que si JUNTS guanya, i s'imposa clarament a ERC, amb una diferència de més de 5 diputats, ERC no s'atrevirà a tirar endavant el seu pla. Crec que el seu pla necessita de la seva victòria electoral o de quedar molt frec a frec.
Crec que davant un clar triomf de JUNTS, ERC no s'atreviria a donar l'esquena a la majoria independentista i seguir endavant com si res amb el seu projecte amb els Comuns. No per falta de ganes, sinó perquè crec encara hi ha aquest mínim de consciència en el món d'ERC com per saber que si fessin això estarien cabant la seva tomba.
Tingueu-ho clar: que per a aquesta generació la independència la puguem veure, passa per un triomf clar de JUNTS. Passa per això, però no és suficient, tampoc no ens enganyem.
Tornar a situar-nos políticament en un "momentum" com el de l'1-O per fer la independència requerirà de molt treball i de moltes victòries polítiques i democràtiques.
Per fer-ho possible el primer que caldrà serà aquesta victòria clara de JUNTS, que no deixi cap altra alternativa a ERC que sumar per una majoria independentista i per una estratègia independentista, a consolidar amb la resta de forces independentistes i de la societat civil.
Perquè, torno a dir-ho, per fer la independència ens necessitem a tots. No hi ha independència sense Junts, sense ERC, sense CUP, sense ANC, sense Omnium.
La victòria que reclamo per a JUNTS aspiro a que sacsegi suficientment ERC com perquè abandoni la inconcebible estratègia divisiva i destructiva que ha guiat la seva actuació política des de l'1 d'Octubre.
Però no em puc estar de recordar el que ja he dit altres vegades: així com la CUP és necessària per ser majoria per la independència, la CUP és un dels més grans obstacles que tenim per fer la independència. Per fer la independència necessitem que JUNTS i ERC puguin sumar majoria absoluta i garantir així un govern fort, estable i no sotmès al permanent xantatge de la CUP.
Penseu que la CUP gairebé sempre vota amb PP i Cs contra els governs abans de Junts pel Sí, ara de Junts per CAT i ERC. Per a la CUP conceptes com lleialtat i enfortiment de la majoria independentista no existeixen. La pulsió revolucionària i antisistema pesa sempre més que la independentista. Mai disposats a fer un pas per investir p.ex. Turull. Mai disposats a fer un pas per aprovar uns pressupostos. Res.
I això ha traslladat una feblesa molt greu, dura i desgastadora al procés independentista. Això ha impedit fer independentisme.
D'alguna manera ERC això ho ha vist, i ho ha processat de la pitjor manera possible des del meu punt de vista, com a independentista, però que entenc políticament. ERC veu que no som majoria per fer la independència al Parlament, perquè la CUP no hi és mai. ERC veu que CUP sempre vota amb Cs i PP contra govern indepe. ERC diu, "doncs si no estem per fer la independència, fem una altra cosa. Tinc aquí els Comuns. Tinc aquí el PSC I tinc aquí la CUP que si la cosa és del bla bla bla posco dels Comuns, doncs sempre s'hi posen de cara i no diuen ni mu. Doncs endavant, ens dediquem a pujar impostos inútilment a anar contra l'escola concertada, contra les mútues, contra la sanitat privada, contra el turisme, nacionalitzem empreses i nem fent"
Per tant la victòria clara de JUNTS és l'únic que pot mantenir viu l'objectiu de la independència per a la nostra generació, però no és suficient, necessitem poder garantir un govern sòlid, i més en els temps que venen. I això encara fa més important i decisiu que el triomf de JUNTS sigui contundent.
O sigui que més clar no ho puc tenir ni ho puc dir: vagin com vagin les coses en aquest procés fundacional de JUNTS, sigui qui sigui el seu candidat, facin el que facin... votaré JUNTS perquè sé és l'única opció que em pot permetre veure en vida la independència. I això és un motiu més que suficient per obviar la resta de coses, i per això ja m'hi he sumat.
2. Com a moviment, què m'agradaria i què no m'agradaria de JUNTS?:
Vagi per endavant que en aquest tema no sóc la persona, crec, potser, més adequada per parlar-ne, però en fi, no me'n puc estar. Sí, jo només he tingut dos carnets de partit, el d'ERC quan hi vaig entrar amb la Crida Nacional a ERC, el 1987, i el de Reagrupament, durant el seu procés fundacional i de posada en marxa. I cap de les dues experiències de partit va ser positiva. O sigui que l'evidència em diu clarament que no sóc paio de partit polític.
Tanmateix, deixeu-me compartir les idees que en aquest procés fundacional m'agradaria veure-hi i les que em podrien inquietar.
- M'agrada molt veure-hi reflectit l'esperit de l'1-O, que és l'esperit fundacional de la República que volem, que vam començar a veure néixer aquell dia. Però també m'agrada el rigor amb que es formula l'exigència democràtica per fer-la possible i de preparar-nos per quan arribi aquest dia.
- Crec que és molt important que JUNTS sigui un exemple de transversalitat, l'evidència d'un moviment polític per fer la independència, i que per fer-la possible aplega tot tipus de sensibilitats polítiques i ideològiques democràtiques, cíviques i pacífiques, a esquerra i dreta i centre. Des de posicions de tradició esquerranosa, des de la socialdemocràcia, fins al liberalisme i la democràcia cristiana, però no segrestades per prejudicis ideològics divisius i absurds.
És ridícul que ens perdem en batalletes de divisió ideològica purament teatral, perquè la merdeta d'autonomia que tenim només ens permet fer collonadetes, perquè allò que importa és la bona gestió i el respecte, més que esdevenir captius de discursos ideològics buits de tot contingut i contacte amb la realitat.
- Voldria un projecte que sabés sumar i gestionar el talent i les sensibilitats. JUNTS neix amb una divisa molt clara: el lideratge del President Puigdemont, i amb un patrimoni polític i ètic excepcional com és el que representen Toni Comín, Quim Forn, Jordi Sanchez, Jordi Turull, Josep Rull, Clara Ponsatí, més tots els centenars d'alcaldes i càrrecs electes que ja hi han donat suport.
El President Puigdemont, per a aquet projecte, crec que ha de saber liderar també envoltar-se de tot el talent possible del molt que té el nostre país, i en tots els àmbits.
Combinar tradició de lluita i experiència política amb obertura a nous talents i sensibilitats en tots els àmbits és clau per generar el projecte guanyador que es necessita.
- Crec que per fer tot això possible, aquest nou moviment ha de saber combinar intel·ligentment la capacitat de dotar-se d'una direcció sòlida i inclusiva amb la necessària democràcia interna.
Crec, en aquest sentit, que tots els afiliats hem de poder participar directament en l'elecció de la direcció del moviment, però que alhora s'ha de garantir la cohesió, competència i inclusivitat d'aquesta direcció.
I això com es menja? Doncs us posaré dos exemples, un de com m'agradaria i un de com considero seria un error:
- Per acabar, m'agradaria que JUNTS pugui esdevenir un exemple d'audàcia política i un referent de moviment polític obert a la societat. I en aquest sac hi fico des de la limitació de mandats fins a una política de comunicació absolutament oberta a la societat, com mai hem conegut, capaç de posar en marxa tots els mecanismes de comunicació directa amb la societat com per fer-hi arribar directament, la veu, propostes i visions. Un exemple d'audàcia, com la que representa exemplarment el President Puigdemont, perquè l'audàcia implica coratge, però també inteligència, caràcter, però també sensibilitat.
Doncs ja està dit. M'hi comprometo. No m'ho miraré des de la barrera. No m'ho faré d'estupendisme. M'exigiré més a mi que a la resta. Acceptaré que no tot serà com jo voldria. I ho faré perquè sé que la independència és de tots, i només possible amb tots. I aquesta, JUNTS, és la meva última oportunitat de veure-la feta realitat.
Jo m'hi he sumat, he entrat al web i m'he donat d'alta.
Crec que, pels que fem anàlisi política, aquesta transparència en el que fem, és necessària.
En aquest article, voldria traçar en unes poques pinzellades els motius pels que me n'he fet, pel que considero és importantíssim recolzar aquest nou moviment polític, i, alhora, compartir amb vosaltres allò que, en aquest moment fundacional m'agradaria esdevingués Junts, però també allò que no m'agradaria veure-hi.
1. La decisiva transcendència estratègica de JUNTS
Mireu, siguem clars, que la nostra generació estigui en condicions de veure feta realitat la independència de Catalunya, de veure néixer la nostra República de Catalunya, depèn de l'èxit que tingui la proposta política de JUNTS.
Si JUNTS no aconsegueix situar-se com la força de referència de l'independentisme, la que concentri més militants i esdevenir, a les properes eleccions al Parlament, la força política més votada, marcant distància significativa amb la resta de forces polítiques, la nostra generació no podrà veure feta realitat la independència. Seguirem lluitant, com sempre, però com als 80s, quan alguns vam començar la nostra militància política, la independència no formarà part dels objectius de la majoria de Govern i, com a molt, serà una referència retòrica, gairebé romàntica, per intentar fer creure a la gent que se segueix amb el tema.
Només si JUNTS guanya les properes eleccions al Parlament i ho fa d'una manera clara podrem impedir que l'agenda d'ERC i Comuns s'imposi políticament a tots els nivells, en el pacte blindat que ja tenen per circumvalar el tema independència, per reeditar tripartit amb qui hi vulgui ser, per situar l'agenda política en el "govern" i les polítiques progressistes, per tal d'anar eixamplant la base ni se sap fins on ni per quan.
En termes de majoria parlamentària ERC i Comuns tenen gairebé assegurat disposar del suport parlamentari que necessiten per als seus plans, atès que tenen dos grans comodins: el PSC i la CUP, que es poden integrar més o menys en el projecte, i que poden "jugar" a modular el seu suport crematístic en funció de quins siguin els resultats entre l'abstenció i el vot a favor.
Per tant, si en termes estrictament de majories parlamentàries ERC i Comuns ho tenen tan blindat, per què dic que una clara victòria de JUNTS és l'únic que ho pot impedir? Doncs perquè malgrat tot el que estem veient, crec que si JUNTS guanya, i s'imposa clarament a ERC, amb una diferència de més de 5 diputats, ERC no s'atrevirà a tirar endavant el seu pla. Crec que el seu pla necessita de la seva victòria electoral o de quedar molt frec a frec.
Crec que davant un clar triomf de JUNTS, ERC no s'atreviria a donar l'esquena a la majoria independentista i seguir endavant com si res amb el seu projecte amb els Comuns. No per falta de ganes, sinó perquè crec encara hi ha aquest mínim de consciència en el món d'ERC com per saber que si fessin això estarien cabant la seva tomba.
Tingueu-ho clar: que per a aquesta generació la independència la puguem veure, passa per un triomf clar de JUNTS. Passa per això, però no és suficient, tampoc no ens enganyem.
Tornar a situar-nos políticament en un "momentum" com el de l'1-O per fer la independència requerirà de molt treball i de moltes victòries polítiques i democràtiques.
Per fer-ho possible el primer que caldrà serà aquesta victòria clara de JUNTS, que no deixi cap altra alternativa a ERC que sumar per una majoria independentista i per una estratègia independentista, a consolidar amb la resta de forces independentistes i de la societat civil.
Perquè, torno a dir-ho, per fer la independència ens necessitem a tots. No hi ha independència sense Junts, sense ERC, sense CUP, sense ANC, sense Omnium.
La victòria que reclamo per a JUNTS aspiro a que sacsegi suficientment ERC com perquè abandoni la inconcebible estratègia divisiva i destructiva que ha guiat la seva actuació política des de l'1 d'Octubre.
Però no em puc estar de recordar el que ja he dit altres vegades: així com la CUP és necessària per ser majoria per la independència, la CUP és un dels més grans obstacles que tenim per fer la independència. Per fer la independència necessitem que JUNTS i ERC puguin sumar majoria absoluta i garantir així un govern fort, estable i no sotmès al permanent xantatge de la CUP.
Penseu que la CUP gairebé sempre vota amb PP i Cs contra els governs abans de Junts pel Sí, ara de Junts per CAT i ERC. Per a la CUP conceptes com lleialtat i enfortiment de la majoria independentista no existeixen. La pulsió revolucionària i antisistema pesa sempre més que la independentista. Mai disposats a fer un pas per investir p.ex. Turull. Mai disposats a fer un pas per aprovar uns pressupostos. Res.
I això ha traslladat una feblesa molt greu, dura i desgastadora al procés independentista. Això ha impedit fer independentisme.
D'alguna manera ERC això ho ha vist, i ho ha processat de la pitjor manera possible des del meu punt de vista, com a independentista, però que entenc políticament. ERC veu que no som majoria per fer la independència al Parlament, perquè la CUP no hi és mai. ERC veu que CUP sempre vota amb Cs i PP contra govern indepe. ERC diu, "doncs si no estem per fer la independència, fem una altra cosa. Tinc aquí els Comuns. Tinc aquí el PSC I tinc aquí la CUP que si la cosa és del bla bla bla posco dels Comuns, doncs sempre s'hi posen de cara i no diuen ni mu. Doncs endavant, ens dediquem a pujar impostos inútilment a anar contra l'escola concertada, contra les mútues, contra la sanitat privada, contra el turisme, nacionalitzem empreses i nem fent"
Per tant la victòria clara de JUNTS és l'únic que pot mantenir viu l'objectiu de la independència per a la nostra generació, però no és suficient, necessitem poder garantir un govern sòlid, i més en els temps que venen. I això encara fa més important i decisiu que el triomf de JUNTS sigui contundent.
O sigui que més clar no ho puc tenir ni ho puc dir: vagin com vagin les coses en aquest procés fundacional de JUNTS, sigui qui sigui el seu candidat, facin el que facin... votaré JUNTS perquè sé és l'única opció que em pot permetre veure en vida la independència. I això és un motiu més que suficient per obviar la resta de coses, i per això ja m'hi he sumat.
2. Com a moviment, què m'agradaria i què no m'agradaria de JUNTS?:
Vagi per endavant que en aquest tema no sóc la persona, crec, potser, més adequada per parlar-ne, però en fi, no me'n puc estar. Sí, jo només he tingut dos carnets de partit, el d'ERC quan hi vaig entrar amb la Crida Nacional a ERC, el 1987, i el de Reagrupament, durant el seu procés fundacional i de posada en marxa. I cap de les dues experiències de partit va ser positiva. O sigui que l'evidència em diu clarament que no sóc paio de partit polític.
Tanmateix, deixeu-me compartir les idees que en aquest procés fundacional m'agradaria veure-hi i les que em podrien inquietar.
- M'agrada molt veure-hi reflectit l'esperit de l'1-O, que és l'esperit fundacional de la República que volem, que vam començar a veure néixer aquell dia. Però també m'agrada el rigor amb que es formula l'exigència democràtica per fer-la possible i de preparar-nos per quan arribi aquest dia.
- Crec que és molt important que JUNTS sigui un exemple de transversalitat, l'evidència d'un moviment polític per fer la independència, i que per fer-la possible aplega tot tipus de sensibilitats polítiques i ideològiques democràtiques, cíviques i pacífiques, a esquerra i dreta i centre. Des de posicions de tradició esquerranosa, des de la socialdemocràcia, fins al liberalisme i la democràcia cristiana, però no segrestades per prejudicis ideològics divisius i absurds.
És ridícul que ens perdem en batalletes de divisió ideològica purament teatral, perquè la merdeta d'autonomia que tenim només ens permet fer collonadetes, perquè allò que importa és la bona gestió i el respecte, més que esdevenir captius de discursos ideològics buits de tot contingut i contacte amb la realitat.
- Voldria un projecte que sabés sumar i gestionar el talent i les sensibilitats. JUNTS neix amb una divisa molt clara: el lideratge del President Puigdemont, i amb un patrimoni polític i ètic excepcional com és el que representen Toni Comín, Quim Forn, Jordi Sanchez, Jordi Turull, Josep Rull, Clara Ponsatí, més tots els centenars d'alcaldes i càrrecs electes que ja hi han donat suport.
El President Puigdemont, per a aquet projecte, crec que ha de saber liderar també envoltar-se de tot el talent possible del molt que té el nostre país, i en tots els àmbits.
Combinar tradició de lluita i experiència política amb obertura a nous talents i sensibilitats en tots els àmbits és clau per generar el projecte guanyador que es necessita.
- Crec que per fer tot això possible, aquest nou moviment ha de saber combinar intel·ligentment la capacitat de dotar-se d'una direcció sòlida i inclusiva amb la necessària democràcia interna.
Crec, en aquest sentit, que tots els afiliats hem de poder participar directament en l'elecció de la direcció del moviment, però que alhora s'ha de garantir la cohesió, competència i inclusivitat d'aquesta direcció.
I això com es menja? Doncs us posaré dos exemples, un de com m'agradaria i un de com considero seria un error:
- Per combinar democràcia interna i direcció cohesionada un sistema pot ser, p.ex. establir una direcció de posem 30 persones, de les quals 15 (o 10) s'escullen en candidatura i 15 (o 20)de manera oberta. El President presenta la seva candidatura, cohesionada, però tots els afiliats poden presentar candidatures alternatives. I una segona urna, per a la resta de llocs, que s'escullen en votació directa sobre la llista de total de candidats que individualment s'hi hagin presentat.Això asseguraria democràcia interna, lideratge, capacitat de sumar tot tipus de sensibilitats i de talents.
- Seria, crec, un error, quedar atrapats en aquests discursets tan tramposos de dinàmiques de primàries. No són més democràtics que altres formes de democràcia interna i participació. Aprimen les organitzacions i les fan menys riques i menys sensibles a la idea de suma, de transversalitat i d'integració de diferents visions. Afebleixen les direccions i la necessària capacitat d'integrar perfils representatius tècnicament diversos. Desplacen l'objectiu militant de fer tot el possible per guanyar suports externs a fer tot el possible per guanyar suports interns.
- Per acabar, m'agradaria que JUNTS pugui esdevenir un exemple d'audàcia política i un referent de moviment polític obert a la societat. I en aquest sac hi fico des de la limitació de mandats fins a una política de comunicació absolutament oberta a la societat, com mai hem conegut, capaç de posar en marxa tots els mecanismes de comunicació directa amb la societat com per fer-hi arribar directament, la veu, propostes i visions. Un exemple d'audàcia, com la que representa exemplarment el President Puigdemont, perquè l'audàcia implica coratge, però també inteligència, caràcter, però també sensibilitat.
Doncs ja està dit. M'hi comprometo. No m'ho miraré des de la barrera. No m'ho faré d'estupendisme. M'exigiré més a mi que a la resta. Acceptaré que no tot serà com jo voldria. I ho faré perquè sé que la independència és de tots, i només possible amb tots. I aquesta, JUNTS, és la meva última oportunitat de veure-la feta realitat.
Entrades
1 comentari:
D'acord, Senyor Abad. Uns apunts.
1. M'agradaria, més que Junts, un nom tipus "Estat Català" o "Catalunya lliure". No sé si es podria arribar a un acord amb els titulars d'aqueixes denominacions.
2. Som davant la bona oportunitat de bastir la gran organització que ens meni a la independència. Que podrà sumar vot de JxCat, i independentistes d'ERC i CUP. Perquè ara ERC està per la independència com PSOE i PODEMOS estan per la república espanyola: bla, bla, bla.
3. M'agradaria que es pogués integrar el President Mas (que no ha donat suport a una opció autonomista), l'Antonio Baños (que va ser valent dient que no havíem guanyat el plebiscit), i l'Albano Dante-Fachin (que ha demostrat honradesa i principis). Són uns exemples de la transversalitat que requereix un opció d'alliberament nacional.
4. Serà necessari que el programa polític, a més de la independència, sigui molt rigorós en les propostes. Potser només cal posar distància amb la demagògia i els deliris dels Comuns i de la CUP.
En fi, molt d'acord. Jo també m'hi apunto.
Publica un comentari a l'entrada