28 d’oct. 2020

El país d'ahir i el país d'avui, abans i després Covid-19, a través de comparativa enquestes CEO... i PS amb la repressió de sempre

El mes de març d'enguany, tot just iniciat el confinament, vam tenir les dades d'un BOP del CEO el treball de camp del qual s'havia fet tot just abans d'iniciar aquest confinament.

En l'article que vaig fer analitzant-lo, vaig dir això:
"aquesta enquesta, aquest BOP del CEO esdevindrà una peça clau, d'extraordinari valor, per analitzar els canvis a la nostra societat i en nosaltres mateixos que la crisi del coronavirus pugui provocar al país i en nosaltres.

Des d'aquest punt de vista, quan sigui que superem aquesta crisi, demano, suplico, al CEO, que tingui preparada una enquesta, en la que evidentment s'hi plantegin qüestions específiques de la crisi, però que permeti, en molts dels seus elements, comparativa amb el BOP d'avui, per poder dibuixar clarament l'abans i el després de la crisi."


Ara, finals d'octubre del 2020, molts mesos després d'aquell radical confinament, tornem a estar en una situació crítica en relació a la pandèmia Covid-19, i són moltes les veus que diuen que per combatre aquesta segona onada en la que estem instal·lats probablement calgui decretar un nou confinament.

Aquest article d'avui, aquesta anàlisi demoscòpica d'avui de l'enquesta Sociopolítica del CEO d'aquest octubre 2020, segon anàlisi i article que faig d'aquesta enquesta, tindrà un plantejament diferent de les meves habituals anàlisis demoscòpiques, sempre més centrades en qüestions molt polítiques.

En aquest article intentaré fer un primer viatge des d'aquell país d'ahir que retratava el BOP del CEO de març, abans confinament, al país d'avui, després de tots aquests mesos marcats per la pandèmia Covid-19.

Un país diferent, una societat que veu les coses diferents: economia:
El país d'ahir del CEO del març no era un país que llencés coets sobre la situació econòmica de Catalunya, perquè un 42,2% dels enquestats valoraven aquesta situació com a dolenta o molt dolenta, però havia sortit de l'impacte de l'anterior crisi, quan p.ex. l'any 2014 era un 78% dels enquestats que valoraven la situació econòmica com a dolenta o molt dolenta. El país d'ahir havia reduit en més de 30 punts el seu pessimisme sobre la situació econòmica del país.

I ara, al país d'avui que reflecteix aquesta última enquesta del CEO, és un 75,2% de la ciutadania que valora dolenta o molt dolenta la situació econòmica de Catalunya. El Covid-19 ens ha portat en un temps rècord al pessimisme més dur sobre la situació econòmica del nostre país.

Tanmateix, el país d'ahir i el país d'avui segueixen tenint una cosa en comú: sempre valora pitjor la situació econòmica de l'estat espanyol. Quan abans del confinament un 42,2% de la ciutadania valorava la situació de l'economia de Catalunya com a dolenta o molt dolenta, hi havia un 57,6% que valoraven dolenta o molt dolenta la situació econòmica d'Espanya. I ara, mentre la de Catalunya és valorada negativament pel 75,2, la situació d'Espanya és valorada molt negativa pel 86,9%.

És a dir, estem de nou instal·lats en un escenari molt pessimista sobre la situació econòmica.

En el país d'avui, en relació al país d'ahir, un 29,7% dels enquestats diuen que, en aquests pocs mesos, la seva situació econòmica ha empitjorat, és a dir, gairebé un de cada tres catalans han empitjorat la seva situació econòmica, és a dir, les seves vides.

El país d'ahir, el d'avui i el de sempre?
Si en l'avaluació de la situació econòmica del país podem veure-hi reflectides clarament les diferències entre el país d'ahir i el país d'avui, en altres àmbits això no és així, i el país d'ahir i el d'avui se'ns representen pràcticament iguals, sense canvis. I això ens mena a una pregunta de fons: serà el país d'ahir i el d'avui el país de sempre i per sempre?

A què m'estic referint? us preguntareu. Doncs a dues qüestions, dues valoracions sobre dues qüestions molt concretes, però que expliquen moltíssimes coses.

Els que sou lectors habituals de les meves anàlisis ja sabeu sempre faig referència a un "nosaltres", sense el qual no és possible la independència, un nosaltres independentista al que hi hem de ser tots per poder fer la independència.

Doncs mireu, la comparativa del CEO del març, abans pandèmia, i del CEO d'ara, en plena pandèmia, retrata clarament qui forma part d'aquest "nosaltres" per fer la independència i qui forma part del bloc "unionista". I no hi ha cap dubte.

El bloc unionista es retrata a si mateix de la manera com comparteixen entre ells valoració de dues qüestions cabdals del nostre país. Una valoració radicalment diferent a la dels que configurem el "nosaltres" per la independència.

Per al bloc unionista tant els polítics catalans com el Govern de la Generalitat són una merda. I no importa quan llegeixis això. Polítics i govern eren una merda abans de la pandèmia i també ho són ara, per a aquest bloc unionista. Fixeu-vos en qui clarament forma part d'aquest bloc unionista i en la cohesió que té aquest bloc:

  • C's suspenien Govern català abans pandèmia (80,9%) i post pandèmia (92,4%), i suspenien polítics catalans abans pandèmia (82,4) i post pandèmia (88,7%)
  • PSC: suspenien govern català pre-pandèmia 76,9% i post 71,2%, i suspenien polítics catalans pre pandèmia 65,1% i post 69,2%
  • Comuns: suspenien govern català pre-pandèmia 66,5% i post 64,3%, i als polítics 59,5 abans i 60% ara.
  • PP suspenien Govern amb 76,7% i suspenen govern ara amb 72,6%, i als polítics catalans (69,8% vs 81,8%)

Clarament C's, PSC, Comuns i PP formen el bloc unionista, el bloc del règim del 78, es configuren i retraten com a bloc a partir de coses tan contundents com és aquesta mateixa valoració hostil al govern de Catalunya i als líders polítics catalans.

I el "nosaltres" independentista es configura i visualitza per una valoració totalment oposada a la del bloc unionista en relació al nostre govern i els nostres líders polítics. Així:

  • Junts x Catalunya aprovaven Govern abans pandèmia un 75,1% i post pandèmia un 92,6%, i als polítics catalans els aprovaven abans en un 78,4% i ara amb un 80,4% dels seus votants
  • ERC aprovaven abans el Govern amb un 55,5% i ara amb un 69,6%, i als polítics abans pandèmia amb un 69,9% i post amb un 69,3% dels seus votants
  • Finalment, la CUP i els seus votants també evidencia formar part d'aquest nosaltres independentista amb un 49,5% que aprovava govern abans i el 64,1% que l'aprova ara, i el 56,1% de votants CUP que aprovava polítics catalans i el 51% que els aprova ara.

És inequívoc: C's, PSC, Comuns i PP formen un bloc cohesionat que suspèn Govern i polítics catalans

Junts per Catalunya, ERC i CUP formen el "nosaltres" independentista, com reflecteix que aproven tots tres a Govern i polítics catalans.

Això és el país d'ahir i el país d'avui.

És evident que per al bloc unionista és igual el que faci el Govern Generalitat i els nostres polítics. Tot, per a ells, sempre és merda. Abans Còvid i ara.

En aquest punt, tanmateix, és quan amb més contundència s'evidencia la farsa dels Comuns, el seu caràcter sectari i la seva repugnant doble moral.

El Gobierno de España és potser un dels governs que pitjor ha gestionat la crisi Covid-19, des de tots els punts de vista. Però per a aquests hipòcrites de la trama dels Comuns, que només un 32,8% aproven el Govern de la Generalitat, un 74,3% dels Comuns aprova al Govern espanyol.

Quina vergonya. Quina farsa. Quin retrat més contundent del caràcter sectari dels Comuns. A CAT, faci el que faci el Govern sempre se'l suspèn, i a ESP, faci el que faci el Gobierno, sempre se l'aprova.

PS: El país d'ahir i el país d'avui, la repressió d'avui i la repressió de sempre:
Aquest article havia d'anar només d'aquestes comparatives entre les enquestes del CEO abans i després de la pandèmia, assenyalant on hem canviat i on tot segueix igual.

Però dolorosament avui ha passat una cosa que m'ha portat a afegir aquest Post Scriptum a l'article comparatiu dels CEOs, però que hi encaixa.

Avui hem tingut, encara estem tenint, una altra demencial operació repressiva contra l'independentisme perpetrada per la Guàrdia Civil, amb uns muntatges policials que farien riure, que serien propis d'una pel·lícula d'humor, de no ser que darrere seu impliquen la detenció, la presó i la persecució de tantes persones.

Avui un altre muntatge de la Guàrdia Civil contra l'independentisme porta més de 10 detinguts, més de 30 escurculls i demencials acusacions de malversació, de confabulació judeomassònica prosoviètica amb la Rússia de Putin, etc etc

Molts dels detinguts són amics i companys de lluita de tota la vida. Són persones i patriotes exemplars. Sento un dolor immens pel que estan patint en aquests moments. Però, alhora, em sento compromès com mai, és a dir, com sempre, a persistir en la lluita per l'únic que pot posar fi a aquesta barbàrie repressiva, a l'únic que assegura el futur del nostre poble: la independència de Catalunya.

Avui, a la Plaça Sant Jaume, hi érem independentistes de sempre i nous independentistes, independentistes d'ERC, de Junts per Catalunya i de la CUP, independentistes de l'ANC i d'Òmnium. Hi érem tots. Perquè tots formem aquest "nosaltres" que estem obligats a blindar i posar a treballar amb una estratègia compartida per fer possible la independència.

A l'altra banda, en els que no hi eren, els de sempre: C's, PP, PSC i Comuns.

En el país d'ahir i en el país d'avui cap diferència pel que fa a la repressió.

El Gobierno de EspaÑa de PSOE i Podemos/Comuns ja porta més independentistes detinguts que el del PP.

Els presos polítics catalans i exiliats ja porten més temps a la presó i a l'exili amb els governs de PSOE i de Podemos/Comuns que amb els del PP

En el país d'ahir i en el país d'avui, Espanya sempre serà igual, sigui PP, sigui Cs, sigui el PSOE, sigui Podemos, siguin els Comuns. 

I EL NOSTRE ÚNIC PAÍS DE DEMÀ POSSIBLE PER ALS CATALANS ÉS LA INDEPENDÈNCIA, LA REPÚBLICA CATALANA: com ahir, com avui, com sempre

 DONEC PERFICIAM 

Amics i companys de lluita avui tan injustament detinguts, avui us dedico aquest article. No tenia ganes de publicar-lo, però l'he publicat perquè amb aquest petit gest també declaro que no pararem, i que seguirem la nostra lluita, en tots els fronts, per la nostra llibertat, que és la vostra, per la independència. La nostra lluita ha conegut moltes expressions, i hi he estat sempre. I hi serem. Acció, sempre, pensament i anàlisi, també. 

Cap comentari: