ABSOLUTA ESTUPEFACCIÓ davant del que està fent ERC-BCN: esdevenir servil còmplice necessari de la destrucció de Barcelona que lidera Colau

 Té tela que amb tantíssimes coses que estan passant a tots els nivells, ara mateix una de les que em té més estupefacte, que no puc entendre de cap manera, és el que està fent ERC-Barcelona a l’Ajuntament de la nostra ciutat.

O sigui, resulta que ERC guanya a Barcelona les darreres eleccions municipals, però la senyora Colau pacta amb l’extrema-dreta de Valls, i li roba l’alcaldia a ERC... i que, com si no hagués passat res, ara tenim que ERC ha esdevingut un servil còmplice necessari de la destrucció de la ciutat que està liderant l’alcaldessa Colau, la lideressa del Règim del 78 a Barcelona.

Colau els hi roba l’alcaldia pactant amb l’extrema-dreta, però ERC s’agenolla servilment davant Colau, traint absolutament tots els seus principis i la més elemental, la més mínima dignitat política.

No ho puc entendre. Em té absolutament estupefacte. És tan irracional, tot plegat, tan i tan bèstia, que suposo algun dia, en el futur, sabrem què ha passat. Perquè és evident que al darrere d’aquesta genuflexió tan vexatòria d’ERC-BCN davant Colau hi ha d’haver alguna cosa molt greu que desconeixem, que se’ns amaga.

Ahir vam tenir l’última escena d’aquesta genuflexió servil d’ERC-BCN amb Colau, que la converteix en còmplice necessària de la destrucció de la ciutat que lidera l’alcaldessa. És una última escena, aquesta d’ahir, que arriba a commoure, per la magnitud de la humiliació a la que Colau obliga a ERC, per la gravetat sense precedents de les renúncies que ha hagut de fer ERC-BCN en aquesta genuflexió servil a la lideressa Colau.

Com sabeu els Comuns fa temps estan obsessionats per carregar-se l’Eixample Cerdà. S’han carregat els xamfrans, estan omplint de pinturetes tots els carrers, fent carrils bicis sense cap explicació ni lògica, escampant blocs de formigó que posen en perill gravíssim la vida de moltes persones, i que ja han comportat la mort d’un motorista.

 Però la gran carta de Colau per carregar-se irreversiblement l’Eixample de Cerdà és l’amenaça de fer-hi una gran superilla.

Sobre aquesta mesura, evidentment, s’hi pot estar a favor o en contra. Tanmateix, la gravetat del que va passar ahir és que ERC va votar en contra d’una proposició de Junts que, sense entrar en cap cas al fons del tema de la Superilla Eixample, ni oposar-s’hi, el que demanava és fer uns estudis previs a l’execució de l’obra, amb una prova pilot prèvia a l’execució de les actuacions previstes al projecte de Superilla Eixample, que permetés  avaluar-ne l’impacte.

 La gravetat espantosa, esgarrifosa, de la genuflexió d’ahir d’ERC-BCN, del que va fer ERC-BCN és aquesta barbaritat irracional d’anar en contra que es facin estudis previs de les actuacions a realitzar, de donar suport a Colau per impedir que abans d’una actuació definitiva es fes una prova pilot que permetés avaluar els impactes de l’actuació.

És molt i molt fort. Negar la ciència, negar el coneixement, negar l’avaluació de les polítiques públiques i imposar-les a saco, amb una bena tapant-nos els ulls. Això és el que ahir va dir ERC Barcelona és la seva manera de fer.

Estem al s.XXI. I ERC-Barcelona ahir, votant contra estudis previs, contra proves pilot i contra avaluació d’impactes i polítiques públiques ens va retornar al feudalisme més servil, a l’autoritarisme més irracional del “ordeno y mando”, del “porque yo lo digo”.

Jo estic esgarrifat.

Evidentment que estic decebut, perquè després del robatori que Colau va fer a ERC no m’hauria esperat mai aquest servilisme absolutament submís d’ERC-BCN a Colau, que fa d’ERC-BCN còmplice necessari de la destrucció de la ciutat.

Però, a banda de decebut, també estic esgarrifat.

Porto des de l’any 1996 treballant en l’avaluació de polítiques públiques i d’institucions. Tot i que ara estic més abocat a la gestió de sistemes d’informació, sóc avaluador d’agències d’avaluació no només a Catalunya, també a nivell estatal, i també d’altres comunitats, com a Andalusia, Galícia o País Basc. He avaluat universitats, departaments, Facultats, títols universitaris, programes de doctorat, serveis i polítiques públiques.

I que el servilisme d’ERC-Barcelona a Colau els hagi portat a l’extrem de votar en contra d’estudis previs per planificar adequadament les actuacions, de proves pilot que permetin mesurar impactes i d’avaluació de polítiques, m’esgarrifa. És la negació de l’administració i del govern i polítiques democràtiques.

ERC-Barcelona va portar ahir el seu servilisme a Colau fins al punt de dinamitar, de sacrificar, tota la seva credibilitat per poder governar Barcelona.

Dient no a estudis previs, proves pilot, i avaluació d’impactes, ahir ERC va llençar un missatge terrorífic a tota la societat i el seu electorat: les coses es faran perquè algú ens dirà que s’han de fer. I ja està. No ens cal res més. No cal que ens vinguin amb estudis i coses d’aquestes. La política de la fe, del “cregui’m” per tot argument, i de l’opacitat per evitar que la gent tingui elements per valorar les coses. Si no tenim estudis ni avaluem, tot és qüestió de fe. Si jo li dic que el trànsit s’evaporarà, cregui’m, el trànsit s’evaporarà. I com ho mesurarem? Doncs no cal, cregui’m, el trànsit s’haurà evaporat, ja li dic jo, no cal res més.

Esgarrifós. No ho entenc. No entenc com ERC-Barcelona ha pogut arribar a aquest extrem.

La cosa ja apuntava molt malament quan ERC va donar servilment suport a Colau per anar en contra del que havíem votat els veïns, i fer passar el tramvia per la Diagonal (80% dels veïns en contra en l’única consulta ciutadana que mai s’ha fet a BCN organitzada per l’Ajuntament) i en contra també de tots els experts que majoritàriament no han deixat de denunciar que és una decisió absurda, que té infinites millors alternatives. Doncs ERC-BCN, servilment, va permetre a Colau tirar endavant aquest projecte contra la ciutadania, la democràcia i la ciutat.

Però mai hauria pensat que la cosa arribés a l’extrem que ahir va arribar, votant a favor de Colau per impedir estudis, proves pilot i avaluació d’impactes i polítiques.

El precedent de la Superilla del Poblenou:

Per la meva experiència veïnal al Poblenou, sé que dins d’ERC-Barcelona hi ha un sector molt fanàtic de les superilles. Quan Colau ens imposa de la nit al dia la Superilla del Poblenou, ERC-Barcelona hi va estar a favor. Però la mobilització veïnal, els milers de signatures recollides, l’oposició municipal a fer una consulta ciutadana sobre el tema, va portar ERC-Barcelona a donar suport als veïns en ser escoltats. I així ERC-Barcelona va supervisar i donar suport als veïns en la consulta veïnal que els mateixos veïns vam organitzar. I a la vista de la massiva oposició veïnal a la Superilla del Poblenou, ERC-Barcelona va modificar el seu posicionament, va donar suport als veïns i va votar al plenari del districte a favor de la retirada de la Superilla i de que s’escoltés als veïns, va formar part d’aquella majoria de regidors que van permetre l’aprovació d’aquesta moció contra la Superilla.

I ERC-Barcelon va assistir en primera línia a com la sra. Colau deia que el que aprovés la majoria de regidors no la comprometia, no l’obligava jurídicament, i que per tant es pixava damunt l’opinió dels veïns, i de la majoria de regidors que ens van donar suport.

I ERC-Barcelona també va conèixer els estudis que van demostrar que la Superilla havia incrementat la contaminació al barri. Que allò que des d’un principi vam denunciar els veïns, que el trànsit no “s’evaporava”, sinó que es traslladava als carrers perimetrals, col·lapsant-los, era cert. Tan cert com la certesa de les dades de mesura de nivell de contaminació de diferents estacions, abans i després Superilla Poblenou, que van demostrar que la Superilla havia incrementat la contaminació al barri.

Per això em sap doblement greu que ara ERC torni a negar als veïns  la seva capacitat de decidir sobre actuacions que els afectaran gravíssimament, sinó que a més a més blindi a Colau de qualsevol estudis, avaluació d’impacte, que pogués demostrar que la lideressa i la seva tropa el que estan fent és carregar-se la ciutat. Si es fes un estudi previ, una prova pilot i una avaluació d’impacte es veuria, com es va veure al Poblenou, que la Superilla Eixample és un deliri que només provocarà col·lapse i increment de la contaminació al conjunt del barri.

No puc evitar tampoc sentir altre cop que al Poblenou vam ser uns “conillets” amb els que Colau i la seva tropa van experimentar els perills que podien amenaçar les seves polítiques per destruir la ciutat. És evident que van veure que per res del món els veïns havíem de poder tenir veu, ni votar ni decidir res. I és evident també que van veure que per protegir les seves polítiques, calia impedir que es fessin estudis, que es tinguessin dades, que es poguessin avaluar els impactes.

Si podíem decidir, decidiríem en contra de les imposicions colauers, i si teníem dades, veuríem que les imposicions colauers ho empitjoren tot.

Acabo com començava, absolutament estupefacte davant la magnitud del que està fent ERC-Barcelona, d’aquest servilisme que els fa còmplices necessaris de les destructives polítiques de Colau de la nostra ciutat.

CAL UNA MOBILITZACIÓ VEÏNAL SENSE PRECEDENTS SI VOLEM IMPEDIR LA DESTRUCCIÓ I RUÏNA DE BARCELONA A LA QUE ENS ABOQUEN LES POLÍTIQUES COLAU I DELS QUI LI DONEN SUPORT