15 de jul. 2021

Baròmetre BCN: l’evidència de la pitjor gestió municipal de la història, la gestió de Colau & friends. I sorpresón polític: la irreversible fractura entre l'electorat d'un partit...

 Avui s’han fet públiques les dades del Baròmetre municipal de Barcelona. És una enquesta de caràcter semestral, la principal vàlua de la qual és que fa molts anys que s’està fent, i això ens proporciona una capacitat d’anàlisi de l’evolució de la ciutat i de les valoracions dels ciutadans extraordinària.

Com sempre, en qualsevol enquesta, tots els titulars dels mitjans d’informació s’han centrat en el resultat electoral que projecta, quan és l’element menys important de l’enquesta i el més “distorsionat” pels biaixos de la mostra, que no es corregeixen.

Així, la informació, el titular, de que “ERC guanyaria les eleccions a Barcelona” és més que discutible, i amaga moviments sísmics a l'electorat de conseqüències impredibles ara mateix.

Intentarem veure les moltes coses que planteja l’enquesta. Però d’entrada jo crec que el que hem de fer és analitzar la informació més rellevant, més transcendent. I aquesta informació, les dades més concloents de tota l’enquesta, són les que de manera inequívoca ens porten al títol d’aquest article:

El Baròmetre municipal de Barcelona evidencia que la gestió municipal de l’alcaldessa Colau, els seus Comuns i els seus aliats (PSC i ERC), és la pitjor gestió municipal de la història de Barcelona. I que la conseqüència d’estar patint la pitjor gestió municipal de la història és evident: Barcelona, la nostra ciutat, està en el seu pitjor moment, mai havia estat tan malament.

En què em baso per fer aquestes dues afirmacions tan contundents?

Doncs em baso en dues dades que no admeten discussió ni dubte. Dues dades demolidores:

Pregunta 1: “El darrer any, vostè creu que Barcelona ha millorat o ha empitjorat?”

Fins l’arribada de Colau, amb l’alcalde Trias, un 30,9% dels barcelonins pensaven que la ciutat havia empitjorat l’últim any, davant el 42% que pensaven havia millorat.

Amb l’arribada de Colau a l’alcaldia, després d’uns primers anys que la gent estava una mica a veure-les venir, al poc ja la majoria de la ciutadania va començar a prendre consciència de la magnitud del desastre de la gestió Colau. Un any després de ser escollida alcaldessa ja era més la gent que pensava la ciutat havia empitjorat de la que pensava havia millorat. I a finals del 2018 ja s’arriba a les xifres mai vistes, en les que sistemàticament, enquesta rere enquesta, més de la meitat dels barcelonins diuen que la ciutat cada any és pitjor que l’any anterior. Aquest juny del 2021 un 59,3% dels barcelonins creuen que la ciutat ha empitjorat, i només un 24,8% que ha millorat.

Aquí la sèrie dels últims anys del % de barcelonins que creuen la ciutat està empitjorant any a any:

Un 59,9% DES 2018, 54,2% JUNY 2019, 67,7% DES 2019, 60% JUNY 2020, 65,9% DES 2020... i aquest 59,3% de JUNY 2021

No, que la ciutat està empitjorant any rere any és una constant des que Colau va assumir l’alcaldia de Barcelona, i no té res a veure amb el que ha passat del Covid. RES!

Pregunta 2: “Quin considera que és el problema més greu que té la ciutat de Barcelona en aquests moments?”

Per primera vegada la història de la ciutat de Barcelona, la gestió municipal ha esdevingut, per als barcelonins, EL SEGON PROBLEMA MÉS GREU QUE TÉ LA CIUTAT!

Això no havia passat mai!

Com deu ser el desastre de la gestió Colau i els seus amiguetes servils, que la seva gestió ha esdevingut el segon problema més greu de la ciutat, pel davant de problemes com l’atur, l’accés a l’habitatge, la neteja, etc.

Com deia abans, les dades són demolidores, inqüestionables. Mai tantíssims veïns de Barcelona havien pensat que la ciutat cada any està empitjorant. I ara ja Colau no pot enganyar ningú, ara ja tothom visualitza la seva gestió com el que està portant la ciutat al pitjor desastre mai viscut, al seu pitjor moment, i la seva gestió, la gestió Colau, ja s’ha situat com el segon problema més greu que té la ciutat.

Projeccions electorals demoscòpiques del baròmetre municipal? Ai, calla, que em pixo

Com deia abans, tots els mitjans de comunicació tenen, en relació al Baròmetre municipal, un únic titular: ERC guanyaria les eleccions a Barcelona.

És així? Doncs mireu, projectar titulars de guanyar eleccions en una enquesta així és una xorrada. El Baròmetre municipal no corregeix biaixos mostrals, que hi són, i només projecta vot directe. De manera que és un despropòsit oferir dades electorals.

El que no és cap despropòsit és analitzar les dades no manipulables de les enquestes. Que hi són. Anem a veure-les, perquè ens expliquen coses moooolt diferents al titular mediàtic que s’ha volgut vendre.

El Baròmetre projecta que ERC guanyaria les eleccions amb un 13,8% d’intenció de vot. Les eleccions municipals 2019 ERC va tenir un 14,1% dels vots. Però sabeu quin és el record de vot a ERC en aquelles eleccions? Doncs del 19,9%.

És a dir, ERC està 5,8 punts sobrerepresentada a l’enquesta, al Baròmetre. Són el partit, amb diferència, més sobrerepresentat de tots a la mostra, seguits de la CUP amb 2,1 punts i dels Comuns amb 2 punts de sobrerepresentació.

Home, amb 6 punts de sobrerepresentació jo també guanyo al que sigui. Però resulta que veiem que malgrat aquests 5,8 punts de sobrerepresentació d’ERC, la seva intenció de vot directe és inferior al vot que va tenir el 2019, per poc, però inferior.

I això ja aixeca totes les alertes. I dius, anem a veure com va la fidelitat de vot i el transvasament de vot, que és una altra dada no manipulable. I, AI LÀS! Resulta que ERC és l’opció política amb una menor fidelitat de vot: només un 55,2% dels votants ERC a les municipals a BCN ara votarien ERC, per sota de la fidelitat de vot dels Comuns, del PSC, de Junts o de la CUP.

I a més a més, ERC té fugues de vot significatives en direccions molt diferents: un 3,6% del seu vot li marxa cap als Comuns, un 2% cap al PSC, un 8,8% cap a Junts, un 2,8% cap a la CUP...

Fa unes setmanes el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, proclamava solemnement que ERC i els Comuns són una aliança natural.

Ho deia, això, Maragall, després d’haver guanyat les eleccions al 2019, que la faraona Colau li robés la cartera pactant amb l’extremadreta xenòfoba de Manuel Valls, i que malgrat això, ERC sigui un soci absolutament submís, entregat, servil, a Colau. Si cal pixar-se en el que vam votar els veïns a la consulta per la Diagonal, doncs ERC els primers en acompanyar la faraona per pixar-se damunt els veïns.

Quan he vist el titular de “ERC guanyaria les eleccions” he pensat que potser ja s’havien fusionat amb la faraona. Però no. ERC no guanyaria les eleccions. De fet ERC trauria un resultat molt fluix. Va guanyar les eleccions municipals a BCN el 2019, va ser la força més votada, però ara mateix només un 55,2% dels qui els van votar, votarien ERC.

El projecte d’ERC per a BCN, aquesta submissió vergonyosa, acrítica, servil a més no poder, a la faraona Colau els hi està passant factura, i en dos anys ja han perdut gairebé la meitat del vot que varen tenir el 2019.

En canvi, malgrat el desastre al que està abocant la ciutat i protagonitzar la pitjor gestió municipal de la història, Colau està rendibilitzant molt bé la fortuna que està invertint en publicitat (és l’ajuntament de tot l’estat que més gasta en publicitat) i en les polítiques clientelars, a base de tenir el rècord de contractes a dit i d’un nepotisme sense vergonya en la contractació d’amics i parents a l’ajuntament de barcelona, amén de la milionada repartida entre les entitats “amigues”.

Sí, Colau està treient suc a la seva sense precedents despòtica xarxa clientelar, i ara mateix els Comuns són l’opció política amb major fidelitat de vot de BCN, el 66,1%, i manté els seus “caladeros”, de manera que segueix captant vot d’ERC, de PSC i de la CUP, dels seus incondicionals clubs de fans, per als qui com si Barcelona s’ensorra i desapareix en un forat negre, Colau sempre serà la més guai i tot ho fa bé.

El gran problema segueix sent que no es visualitza una alternativa.

En relació al baròmetre anterior Junts ha millorat la seva situació, les seves opcions, però encara queda molta feina per fer si volen aparèixer com el que realment són, l’única alternativa possible al colauisme, que té absorvits a PSC i ERC.

Junts ha millorat la seva fidelitat de vot, que ha situat en el 62,5%. Però el més important és que de manera explícita i inequívoca ara mateix Junts rep una de les majors transferències de vot de tot el panorama municipal, aquest 8,8% de vot que va tenir ERC el 2019 i que ara diuen votarien Junts. ERC fou la força més votada, per tant aquest 8,8% és el major volum de vot en moviment que hi ha a l’escenari polític, i va d’ERC cap a Junts.

A més a més Junts també s’intueix receptora d’una bona part del vot de primàries, en aquest 10,3% de vot d’altres que rep.

Doncs sí, més que projectar ERC com a guanyadors a les eleccions, al meu entendre el que de manera inequívoca reflecteix el Baròmetre és que ERC està abocada a una crisi monumental, que ja es veu en totes les dades, i que està provocada per la seva servil submissió a Colau.

I poques vegades havíem pogut veure en una única pregunta, la magnitud del col·lapse al que està abocada ERC Barcelona, perquè mai com ara, en aquesta enquesta, i en una única pregunta, podem veure la fractura del que fins ara havia conviscut dins ERC, dins el votant d’ERC, i que ara ja presenta posicions antagòniques, irreconciliables.

Quan creuem la pregunta de com valoraria la gestió de l’Ajuntament de BCN amb el record de vot a les municipals del 2019 veiem una cosa espectacular en relació a ERC: Un 42,6% dels votants d’ERC diuen que la valoren com a bona o molt bona. Fins aquí tot normal, perquè és el votant alineat a la submissió servil de la direcció d’ERC Barcelona a Colau, que li diu sí a tot, que tot ho troba bé, que mai no li critica res, ni tan sols després que la faraona els apunyalés pactant amb l’extremadreta xenòfoba de Valls per robar l’alcaldia a ERC

Com dèiem, fins aquí tot normal. La dada espectacular, la dada que és la percepció d’un detonador nuclear activat, és que un 43,8% dels votants d’ERC a les municipals 2019 valoren la gestió municipal de Colau com a dolenta o molt dolenta.

Això no és gestionable. La trencadissa és inevitable. No hi ha marxa enrere possible en termes electorals que pugui revertir la fractura radical entre l’electorat mesell, que avala la submissió total, fins la humiliació, d’ERC a la faraona Colau, d’aquest 42,6% de votants que valoren la gestió municipal com a bona o molt bona, i la d’aquest 43,8% de votants que la valoren com a dolenta o molt dolenta. No la valoren com a regular/normal, sinó dolenta/molt dolenta.

Després de la submissió servil a Colau d’aquests dos anys, ERC ja no té, faci el que faci, cap credibilitat per a aquest 43,8% dels seus antics votants del 2019 que qualifiquen com a dolenta o molt dolenta la gestió Colau.

I fixeu-vos que aquest 43,8% és el que, a més, fa creïble la crisi de fidelitat de vot d’ERC, que se situa en el 55%.

És això. A dos anys de les eleccions la servil ERC-Barcelona ha apartat, ha allunyat irreversiblement, a gairebé el 50% dels seus votants. I aquesta és la segona gran notícia, informació, que ens aporta el baròmetre.

El que està fent ERC a BCN és absolutament immoral. S’ha fet còmplice de la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat. I ho ha fet d’una manera vergonyosament servil, humiliant-se cada dia. Fins al punt de renegar dels seus principis, de negar la democràcia ciutadana, de negar la veu als veïns, com ha fet amb la consulta de la Diagonal.

La trama clientelar colauer és molt forta i potent. Però alguna cosa està passant a BCN. Els veïns tenim clar que Colau és la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat, i que des que hi ha Colau la ciutat ha empitjorat any rere any. I ara a Colau l’amenaça la fractura electoral del seu principal aliat, el seu aliat més submís, ERC-Barcelona.

Hi ha partit per evitar que la Colau i els seus enfonsin irreversiblement la ciutat. I hi ha partit perquè els electors som els que tenim l’última paraula, i el baròmetre semestral que avui hem conegut anticipa moviments sísmics a l’electorat de qui va guanyar les eleccions ara fa dos anys, ERC, perquè gairebé la meitat d’aquest electorat rebutja radicalment Colau i la política servil d’ERC.

 

-           

5 comentaris:

Luís Carmelo ha dit...

Més que discutible Francésc, com sempre clavat

Vicenç Codina ha dit...

Jo sóc un votant indecís. L'any 2015 vaig votar Xavier Trias, l'any 2019 Ernest Maragall, i a les properes probablement repetiré el meu vot per Maragall.

Anònim ha dit...

Sense saber quines són les propostes ja dius que votaràs a un candidat concret per avançat? No m'estranya que els polítics se'ns rifin, si no els exigim responsabilitats per incompliment de programa electoral i reben vots gratuïtament.

Gabriel Genescà ha dit...

Hi ha determinats partits que, des de fa uns anys, tenen com a únic objectiu assolir el poder i mantenir-lo com sigui, encara que hagin de trair els seus principis. I per això fomenten la "guapura" dels seus candidats, en detriment de la "lletjor" dels rivals, que combaten amb campanyes de màrqueting i acaparant ràdios i tv públiques. Si hi afegim que el votant mitjà passa de tot o no té cap criteri, tenim tripartits (a l'ombra) per temps!

David ha dit...

Voldria saber perquè en les enquestes del mes de juny sempre es veu que hi ha uns 6 / 7 punts menys de valoració negativa de la gestió de la ciutat respecte la mateixa enquesta del desembre.

Un 59,9% DES 2018, 54,2% JUNY 2019, 67,7% DES 2019, 60% JUNY 2020, 65,9% DES 2020... i aquest 59,3% de JUNY 2021

Quina opinió en tens Francesc?