Enquesta Serveis Municipals de Barcelona: la realitat? Les de Colau, les pitjors valoracions de la gestió municipal de la història

 Ara fa unes setmanes, l’última setmana d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va presentar amb gran bombo i platillo els resultats de l’Enquesta de Serveis Municipals. I ho va fer, com és habitual, fent una nova exhibició de la seva capacitat de manipulació i de l’enorme poder que han acumulat, amb els nostres diners, per exercir un control absolut de gairebé tots els mitjans de comunicació.

Així, un titular s’escampà com la pólvora per tots els titulars dels mitjans: “El 77% dels barcelonins aproven la gestió d’Ada Colau”.

I tota la banda de pijoprogres dels Comuns fou com si respiressin, i van començar a treure pit i a passejar-se per tot arreu dient que el 77% dels barcelonins aprovava la gestió de l’Ada Colau, i que tots aquests que parlen de la decadència de la ciutat i dels problemes de la ciutat, menteixen, perquè tot va supercuquiguai.

I tota la premsa, o gairebé tota, doncs dient amen i glorificant la lideressa Ada Colau.

La capacitat de manipulació dels media i l’opinió pública dels Comuns és el més bèstia, el més dictatorial que mai hem vist.

És mentida això de que el 77% dels barcelonins aproven la gestió de l’Ajuntament? Doncs no, no ho és. A la pregunta “Com qualificaria la gestió de l’Ajuntament?” s’hi respon amb una escala de valoració que va del 0 al 10, on el 0 és “molt dolenta” i el 10 “molt bona”.

I les respostes de 5 a 10 implica que es valora positivament i de 0 a 4 negativament.

I sí, un 77% de les respostes “aproven” la gestió municipal, la valoren amb puntuacions d’entre 5 i fins a 10.

Però, què és el que la propaganda colauer amaga? Doncs que aquesta valoració, aquest 76,9% d’aprovats de l’any 2021 és la tercera puntuació més baixa d’una gestió municipal a Barcelona des de l’any 1989.

En 32 anys, des de 1989 que tenim dades d’aquesta enquesta, la valoració de la gestió municipal Colau d'aquest 2021 és la tercera més baixa de la història. La segona més baixa també fou de l’Ajuntament Colau, el 2020. Potser molt per tirar coets no és la cosa.

Més encara quan veiem que en aquesta enquesta municipal del 2021 és un 21,4% dels barcelonins que suspèn la gestió municipal, només l’any passat, el 2020, hi va haver més barcelonins, un 23,4% que van suspendre la gestió municipal.

La gestió d’Ada Colau és la que té major percentatge de suspens a la seva gestió de la història de Barcelona des del 1989. Quan la senyora Colau va accedir a l’alcaldia, l’any 2015, els qui suspenien la gestió municipal del sr. Trias era un 12,3% dels barcelonins. Colau ha batut tots els rècords d’insatisfacció de la història de la ciutat i aquests dos últims anys ha pulveritzat tots els registres negatius.

Però tot això el formidable aparell de propaganda de la faraona Colau ho ha aconseguit amagar, silenciar. Igual que també ha silenciat que al darrere de la seva propaganda hi ha dues altres xifres negatives d’absolut récord: aquest 53,1% de barcelonins que creuen que Barcelona aquest 2021 està pitjor que l’any passat, només superada pel 59,2% que al 2020 deien que BCN havia empitjorat respecte l’any anterior. El 2015, quan Colau accedeix a l’alcaldia, l’ajuntament Trias ho havia deixat que era un 28,3% els que pensaven que la ciutat havia empitjorat en relació a l’any anterior.

O un altre indicador absolutament colpidor del que és la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat, la d’aquest ajuntament Colau Collboni, la dada que reflecteix el percentatge de barcelonins que, si poguessin, deixarien la ciutat, se n’anirien a viure a un altre lloc.

Des que Colau és alcaldessa aquest percentatge de barcelonins que si poguessin marxarien no ha deixat de créixer. En aquesta enquesta del 2021 presentada a finals d’octubre, era un 28% els barcelonins que voldrien marxar de Barcelona, un percentatge només superat per la dada del 2020 també del duo Colau-Collboni, quan eren un 29,6% els que deien que marxarien.

I no, no és efecte Còvid. És únicament efecte Colau. Des que va entrar com a alcaldessa aquest % no ha deixat de créixer. Al 2015 (últim any Trias) eren un 14,8% dels barcelonins que deien que si poguessin marxarien de la ciutat. Al 2018 ja eren un 20,1. Al 2019 un 21,8, al 2020 un 29,6 i aquest 2021 un 28%, la segona xifra més alta de la història de la ciutat.

La gestió Colau bat tots els rècords negatius de la història de la ciutat, de Barcelona i els més baixos dels positius. Aquesta és la realitat de la seva gestió. La pitjor de la història de Barcelona.

Estem davant un cas demencial, sense precedents, en el que tota l’acció política i la gestió de l’Ajuntament Colau-Collboni només té un resultat visible: que estan fent la vida impossible als barcelonins, que any rere any empitjoren la ciutat i la qualitat de vida dels barcelonins, fins al punt que 1 de cada 3 barcelonins si pogués marxaria de la ciutat, marxaria de Barcelona.

Aquesta és l’única realitat i l’únic que es pot dir d’aquest demencial ajuntament que patim, que estan abocant Barcelona a una decadència sense precedents, i que estan fent la vida impossible a la immensa majoria de barcelonins, fins al punt d’acabar expulsant de la ciutat a 1 de cada 3 veïns. I ho han fet ells tots solets, l’Ada, en Collboni, la Janet, el Martí... amb el suport extern sempre que ha fet falta dels aparells del Règim del 78, com ara Manuel Valls, però també d’una ERC submisa i coresponsable dels pitjors projectes de la ciutat, com el tramvia, les superilles o la reforma de la Via Laietana.

Sovint em pregunto com és possible tanta maldat destructiva com la que acumulen Colau i la seva secta. No ho entenc. No m’entra al cap. Com es pot viure acumulant una gestió que l’únic que ha fet és empitjorar la vida de la immensa majoria de barcelonins.

I l’altre dia crec que vaig començar-ho a entendre una mica. Sí, consultant els “currículums” de tot aquest personal que ens mana, que està gestionant catastròficament la ciutat des de l’Ajuntament de Barcelona, es veu clarament el drama en el que estem instal·lats.

Dels que manen de debò no hi ha ningú, començant per l’alcaldessa Colau i seguint pel seu soci i número 2, en Collboni, que hagin treballat mai. Bé, sí, hi ha una persona, la Laia Bonet, del PSC, que va ser professora universitària. La resta no han treballat MAI. D’entre els que manen dels 18 de l’equip de govern només la Laia Bonet ha cotitzat per haver treballat.

De la resta els seus CV posen els pèls de punta, esgarrifen.

Colau no té ni estudis completats. Una vida de “no trabaja pasa el rato” que cantaven Los Suaves. Fins als 33 anys no té una "feina", i és com a endolladíssima al subvencionadíssim xiringuito del DESC. Cobrar per no fer res. Fins esdevenir alcaldessa amb el suport del Règim del 78.

La Cuqui-Janet Sanz va acabar la llicenciatura en Dret el 2014 i el 2015 ja entrava de Tinenta d’alcaldia, d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Cap feina. No ha treballat mai. I directament a fer-nos la vida impossible en urbanisme i mobilitat, a fer la vida impossible a veïns i treballadors.

El Collboni directament a treballar pel sindicat, la UGT i després ja entrar com a diputat del PSC i a viure, fins avui. Cap feina. Cap cotització per haver treballat buscant-se la vida.

L’actual Tinent d’alcaldia, Jordi Martí Grau, directament tenim que per tota trajectòria professional “Ha tingut diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona”, primer amb el PSC després amb els Comuns....

L’Eloi Badia, un altre dels més grans especialistes en fer-nos la vida impossible a veïns i treballadors de Barcelona, doncs també, per tota cosa pot dir “regidor de l’ajuntament”. A vivir

Són uns campions! Haver aconseguit viure sense treballar mai. Tremendo.

Com es pot gestionar res si no has treballat mai? Què saps de la vida i del que costa guanyar-se la vida i obrir-se camí laboral i professional si no has treballat mai, mentre vas prenent decisions que fan la nostra vida laboral i professional un infern? Si haguessin carregat sacs d’olives amunt i avall del tros o o distribuit mercaderies per la ciutat crec que no farien la vida impossible com estan fent a tots els treballadors del sector distribució, càrrega i descàrrega, subministraments, abastiments...

Com es pot gestionar res si no saps el que és complir uns horaris, aixecar-se encara de nit per arribar a la feina, complir uns objectius, estar dins d’una organització, obeir les ordres dels caps, treballar amb els companys, coordinar-se amb qui calgui, passar-te cada dia entre una i dues hores per anar i tornar de la feina...?

Per això, perquè no ha treballat mai, ni sap el que és ni l’importa, la Cuqui-Janet Sanz fa la vida impossible als treballadors, que han d’invertir cada dia més hores per arribar a la seva feina, per fer la seva feina i per tornar a casa. Atrapats a la Ronda, atrapats a la Diagonal, atrapats a Glòries, atrapats a tot arreu.

Jo crec que se n’enfoten, dels que treballem, dels que tota la vida estem treballant. Sí, crec que se n’enfoten, de nosaltres, ens deuen veure com a uns desgraciadets que no ens queda una altra que treballar.

Deuen pensar que ens ho mereixem, el que ens passa, per ser pobres i haver de treballar.

I encara s’enfaden i ens miren amb menyspreu quan gosem protestar o criticar-los. I ja no diguem xiular-los!

O sigui que uns desgraciadets com nosaltres, que hem de treballar, ens atrevim a criticar que a hores punta d’anar a la feina es tallin un munt de carrers de l’Eixample perquè quatre pares desvagats d’aquests que poden viure sense treballar, s’ho facin de superguais amb això del bici-bus escolar?

"O sea, es que el colmo. O sea, que aquí estamos desde el ayuntamiento liderando la sostenibilidad superguai de las ciudades, luchando contra el cambio climático, y ahora nos vienen estos tontitos con eso de que tienen que ir a trabajar! Ay, hijo, pues no haber nacido pobre, que quieres que te diga! Es que vaya, de verdad, jolines que gente, tu!Ay, Ada, ni caso, tu sigue, amor, que lo estás haciendo divina"

La ciutat és seva, de les seves superilles, dels seus horts urbans, dels seus bicibus, dels seus berlinesos, de les seves pinturetes, dels seus blocs de formigó... i si no t’agrada, doncs a fotre el camp, que ells estan salvant la humanitat i nosaltres els venim amb això d'anar a la feina i de treballar!

Que 1 de cada 3 barcelonins pensi en fotre el camp de la ciutat a la que pugui no és cap casualitat, és la conseqüència d’una política deliberada, la d’aquesta tropa colauer que no ha treballat mai. Els pobres, els que treballem, els que tenim horaris, els que hem de complir obligacions, els que suem, els que arribem esgotats a casa més tard que mai i gairebé no tenim temps per estar amb els nostres fills... tots aquests per a aquest personal som una molèstia, uns desgraciats que no sabem apreciar el que estan fent per nosaltres i la humanitat, i arribats aquest punt doncs només hi ha una solució: que marxem d’una puta vegada de la seva ciutat.