Tot i no tenir gaires ganes d'escriure, l’altre dia en una entrevista al Catalunya Plural la candidata de la CUP a ls municipals de Barcelona, Basha Changue, va edificar el seu discurs sobre dades d’enquestes. I clar, si hi ha un tema al que sempre entro és l’anàlisi demoscòpica, d’enquestes. De manera que al veure les barbaritats que aquesta senyora deia, volent-se emparar en dades d’enquestes, no me n’he pogut estar, i crec que, des de la millor de les voluntats, haig d’intentar fer veure a aquesta senyora la dimensió de les seves errades o patinades analitzant, com fa, el resultat d’enquestes. O com a mínim que vosaltres, els meus lectors, en sigueu conscients.
En aquesta entrevista, a la senyora Basha Changue, candidata de la CUP a Barcelona, li preguntaven, i ella responia, el següent::
- Como candidata a la alcaldía de la CUP a Barcelona en las elecciones de mayo 2023 le pregunto: en caso de que ganara las elecciones, ¿cuál es la primera prioridad para la ciudad?
Lo primero que nos preocupa —como bien expresan las vecinas—, es la situación económica y el trabajo. Y esto significa acceso a la vivienda, capacidad de hacer frente a las facturas, etc. Nosotros tenemos las preocupaciones que tienen las vecinas, tal y como salió en la última Encuesta de Servicios, donde mostraba que la principal preocupación individual es su situación económica y el paro.
- Pero la principal preocupación de la encuesta es la inseguridad con un 19,1% del total.
La inseguridad como percepción de problemática de ciudad, no como principal problema individual. Es interesante esta encuesta porque las vecinas realizan esta diferenciación. Vemos cómo este 19,1% de la problemática en inseguridad y del 12,4% de la de percepción a los problemas que tiene la ciudad, pero que éstos no se corresponden con los principales problemas que afectan a las vecinas, y que tienen que ver con la forma con cómo se construyen estos relatos.
L’enquesta a què fa referència la candidata de la CUP és l’Enquestade Serveis Municipals del primer semestre del 2022 de l’Ajuntament de Barcelona.
Tot i que en el dossier de premsa amb els resultats difós per l’Ajuntament l’ordre de les preguntes i respostes no és el mateix del qüestionari de l’enquesta, de l’ordre amb el que han preguntat als enquestats, això no hauria de portar als equívocs que porta a la candidata de la CUP.
L’enquesta el primer que planteja als enquestats és
- EM PODRIA DIR QUIN CONSIDERA QUE ÉS EL PROBLEMA MÉS GREU QUE TÉ LA CIUTAT DE BARCELONA EN AQUESTS MOMENTS?
I després de fer aquesta pregunta a l’enquestat immediatament li planteja una altra:
- I A VOSTÈ, PERSONALMENT, QUIN ÉS EL PROBLEMA QUE L’AFECTA MÉS?
El dossier municipal no respecta l'ordre de les preguntes que s'ha fet als enquestats, i primer situa les dades dels “problemes personals” i després les dades dels "problemes" de “ciutat”.
I no sé si això ha afectat o no la lectura i anàlisi de les dades de la candidata de la CUP, però, davant la meva estupefacció el primer que fa a l'entrevista la candidata de la CUP és proclamar que a ells (o elles) els (o les) el que les (o els) guia són els problemes personals que assenyalen les veïnes, i no els problemes en general que té la ciutat, que segons la candidata cupaire “no se corresponden con los principales problemas que afectan a las vecinas,”
Segons l’enquesta, preguntats sobre els problemes que personalment l’afecten més, als enquestats, el primer problema que personalment els afecta més són els problemes econòmics (13,8% de les veïnes), seguit en segon lloc pel problema de l’atur (així s’expressen un 11,7% dels enquestats) i en tercer lloc la inseguretat (8,8%).
Amb aquestes dades a la mà, la candidata de la CUP "se viene arriba" diu que el que les seves propostes polítiques són plenament coincidents amb les de les veïnes “Nosotros tenemos las preocupaciones que tienen las vecinas, tal y como salió en la última Encuesta de Servicios, donde mostraba que la principal preocupación individual es su situación económica y el paro”
El tercer problema més greu que a nivell personal assenyalen els enquestats, la inseguretat, no l’esmenta.
Clar, la cosa aquí és com la candidata CUP vol fer entrar en contradicció les dues preguntes i dues respostes diferents al tema dels problemes (personals vs de ciutat), quan no és així, perquè l’enquestat sap perfectament què està responent a cada moment. Sap quan respon amb mirada situada a la ciutat, a tot el que és la ciutat, i quan respon personalment, en allò que potser més creu el pot afectar.
Així tenim que quan els veïnes (o les veïnes) són preguntats (o preguntades) per quins creu que són els principals problemes que té la ciutat, la seva resposta és espontània i amb visió de ciutat. No està pensant en ell. Està processant tota la informació que té, tot el que viu cada dia a la ciutat, i en aquesta clau respon.
I en aquesta visió general el que responen és que el principal problema de la ciutat és la inseguretat (19,1%), seguit de la neteja, amb un 12,4%
Els veïns ( i les veïnes) saben distingir perfectament entre allò que és un problema de ciutat i allò que pot ser un problema personal.
I és així com els veïns, de manera clara, en una altra pregunta de l’enquesta, que els planteja “què demanaria a l’Ajuntament que fes per la ciutat?” situa en primer lloc la demanda de millorar la neteja (un 11,5%), i en segon lloc, la demanda de millorar la seguretat (un 10,6%).
I aquí és on queda al descobert o la ignorància o la voluntat manipuladora de la candidata de la CUP. Ella diu que les seves prioritats són les que manifesten les veïnes, la cosa econòmica i l’atur. I que en això volen centrar la seva proposta política, d’actuació política, interpretant el que són els principals problemes de les veïnes i el que li demanen.
Però no. Això no és així. Preguntades les veïnes sobre què demanarien a l’Ajuntament que fes, l’opció de “solucionar problemes econòmics” només ho demana un 2,1% dels veïns, és la petició número 12. I en la posició 21 els veïns, amb només un 1,5%, situen demanar a l’Ajuntament “combatre l’atur”.
A diferència de la candidata de la CUP els veïns i les veïnes tenen molt clar quins són els problemes més greus de la ciutat, i quina és, coherentment amb aquesta visió, la demanda de millora que fa a l’Ajuntament.
I a més a més són molt clars en un altre missatge: no s’hi fiqui, en el tema econòmic o de l’atur. Que intervenir per combatre l’atur sigui la petició 21 a l’Ajuntament és del tot contundent.
“Ajuntament, faci la feina que ha de fer i que només pot fer vostè, i deixi’ns en pau, ja ens n’ensortirem sense vostè, és la meva preocupació, no treguin les coses de polleguera i faci la feina que ha de fer: una ciutat més neta i més segura”.
Tanmateix la cosa de la manipulació o l’absoluta ignorància de la candidata de la CUP ja entra en una fase de deliri quan situa com la seva prioritat estratègica, com el referent del seu model de ciutat, combatre el turisme: “El modelo de ciudad por lo que nosotros apostamos es, primero, el de un decrecimiento de turismo general”
Abans hem vist que la candidata de la CUP deia, orgullosa, que les seves prioritats eren les que havien manifestat les veïnes com els seus problemes més greus, el tema econòmic i l’atur.
Però quan el que diuen les veïnes no coincideix amb el que diu la candidata cupaire, doncs se silencien a les veïnes i a qui faci falta.
“Los problemas que tiene la ciudad,no se corresponden con los principales problemas que afectan a las vecinas”, deia al començament de l’entrevista la candidata cupaire per dir que la seva prioritat serien els problemes que afecten a les veïnes. Doncs bé, el “turisme” ni surt a la llista de problemes que afecten a les veïnes, de problemes personals que més afecten. Zero. I només un 2,4% diuen el turisme és un dels problemes que té la ciutat, situant-se en el problema número 12 de la ciutat.
Però per a la CUP la prioritat estratègica, de model de ciutat, és combatre el turisme. Un turisme que no és percebut com a problema personal per ningú i que només és el problema 12 de la ciutat. Com que això no agrada, en aquest punt la candidata de la CUP amaga l’enquesta, deixa d’existir. Perquè és clar, si una cosa no agrada, s’ha d’amagar, ocultar, eliminar. Si la CUP diu que el problema principal, la prioritat, és combatre el turisme, qui són els veïns –i les veïnes- per situar en la posició 23 de les seves demandes el tema del turisme, amb 22 altres prioritats pel davant. Res. S’amaga, se silencia, s’oculta, es convoca una assemblea, el que sigui, excepte donar veu als veïns si el que han de dir no agrada
I ja per acabar, deixeu ja d’una vegada tot aquest discurset de la inseguretat, extremadretans, que sou uns extremadretans. La candidata de la CUP ho explica molt bé (o no?): “Para nosotros es importante explicar lo que es la inseguridad o la seguridad. Lo que nos preocupa es cómo se genera, promociona o facilita este marco propio de la derecha y la extrema derecha”
Amb el mandat Colau s’han assolit els més grans nivells de delinqüència, de delictes, de víctimes de delictes, de la història de la ciutat. Mai, mai, s’havia arribat a les xifres de delinqüència i inseguretat a les que ha portat la infame gestió Colau a Barcelona.
Però si en parlem, segons la candidata de la CUP, estem promocionant o facilitant un marc propi de la dreta i l’extrema-dreta.
PS:
Ja sé que aquest article només em portarà problemes i ser titllat per la “protagonista” i entorn de racista, masclista, homòfob, burgès, capitalista, opressor heteropatriarcal, etc
Això qualsevol que gosi qüestionar res del que diu o fa la candidata de la CUP a Barcelona, sap, sabem, que serà el mínim de la resposta inquisitorial cupaire al nostre atreviment.
Només espero, després de tota una vida, des que vaig començar a militar al 1984, plantant cara als feixistes, que m’ha comportat, aquest plantar-los-hi sempre cara, baralles, dents trencades, llengua trencada, ser amenaçat a punta de pistola, a punta de navalla... només espero, deia, que des del seu púlpit inquisitorial del políticament correcte, no em titlli també de feixista, o que algú de la vella guàrdia, si encara en queda algú, li digui el que és plantar cara als feixistes, que és el que alguns sempre hem fet, i a cost alt, en la nostra vida militant.
2 comentaris:
Hola. Article perfecte. I hi ha una manera d'evitar els atacs individuals a la lluita política. No parlem de candidats o candidates. Fem-ho de cadidatures. Perquè un programa polític va molt més enllà del que pensi una persona que el presenta o el lidera. A mi no m'importa la, o no m'importa gaire, qui lidera la candidatura. I encara menys en el cas de la CUP, per la seva manera de treball polític. Per tant, la crítica que fas, molt encertada, no és tant a la candidata, com al pensament d'un partit revolucionari, que viu molt bé sense la revolució.
Ja fa temps que la cup ha perdut el nord. Es el partit mes conservador que hi ha. Per menjar a part.
Publica un comentari a l'entrada