Aquesta setmana hem tingut el baròmetre del CIS, una enquesta important i regular a tot l’estat, que permet anar seguint com evolucionen els posicionaments polítics. Des del punt de vista electoral a Catalunya, en no estar les dades segmentades, com abans sí havia estat, per Comunitats Autònomes, només ens permet, i no és poc, seguir la intenció de vot dels partits independentistes (Junts i ERC).
Però el Baròmetre del CIS també aborda altres temes d’actualitat. I més enllà de la guerra d’Ucraïna, de la guerra a l’Iran, del temor al col·lapse econòmic i polític i social del planeta, de la fallida d’un estat, l’espanyol, convertit en un Estado de Desecho en mans del Cartel de la Toga, que imposa la seva dictadura pel damunt de la constitució, les lleis i la voluntat democràtica... el CIS en aquest baròmetre s’ha abocat a analitzar el que sense cap mena de dubte és el fenòmen més important d’aquest 2026, a tot arreu i ens ho mirem com ens ho mirem: l’eclipsi solar previst per al 12 d’agost.
El govern espanyol i el govern català porten mesos abocats a gestionar aquest eclipsi solar. S’han constituït grups de treball, d’experts, de coordinació administrativa, interministerials, interdepartamentals, s’han elaborat plans, s’han previst mesures, s’està comunicant com si no hi hagués un demà que el 12 d’agost hi haurà un eclipsi solar...
I va el CIS i pregunta amb quina probabilitat es presenciarà l’eclipsi, en una escala on el 0 és segur que no el presenciarà i el 10 és que amb tota seguretat es presenciarà i resulta que només un 17,5% de la població diu que amb tota seguretat contemplarà l’eclipsi.
És evident que l’eclipsi solar que viurem el 12 d’agost és molt excepcional i que les administracions públiques estan obligades a coordinar-se i organitzar-se per facilitar de manera ordenada la contemplació d’aquest moment en les àrees territorials que millor ho permetran.
Però em sembla que també és més que evident que governs i administracions públiques s’han instal·lat en un discurs mediàtic d’autèntica flipada al voltant d’aquest tema, prioritzant-lo al màxim, intentant convertir-lo en un dels principals focus mediàtics, portar-ho a que pràcticament no es parli d’una altra cosa.
I llavors va el CIS i pregunta sobre l’eclipsi, i resulta que només un 17% de la població diuen que amb tota seguretat el veuran, i que les opcions de veure’l en una escala de 0 a 10 són de només el 5,53.
Els problemes principals i les polítiques eclipsades. A l'enquesta del CIS podem veure com l’habitatge és el principal problema que té l’estat espanyol, per a un 41,5% de la població, seguit de la crisi econòmica, per a un 19,2% i, en tercer lloc, de la immigració, per a un 18,9% de la població.
Fa només dos anys, el juny del 2024 l’habitatge era el segon problema, però llavors "només" ho era per a un 21,2% de la població. En només dos anys les mesures i polítiques dels governs de PSOE i Sumar a España, i de PSC i Comuns a Catalunya l'han fet créixer en 20 punts. S’han omplert la boca de discursets i polítiquetes sense cap mena de sentit, només contra el petit propietari... i això ha disparat l’accés a l’habitatge com a principal problema, en només dos anys s'ha doblat la població per a la que això és el principal problema.
Igualment, fa només 2 anys, la immigració era el problema número 9 per a la ciutadania de l’estat espanyol, per a un 11,2 de la població. Ara, dos anys després, amb polítiques absolutament demencials, delirants, sense cap sentit, contra les polítiques europees, com són les regulacions massives... la immigració és el tercer problema a l’estat espanyol.
El veritable eclipsi a l’estat espanyol s’està produint en l’escenari polític, en les projeccions electorals.
En només dos anys tant PSOE com PP han perdut 8 punts de fidelitat de vot entre els seus votants. El PP més que dobla els seus antics votants que ara votaran VOX, passant d’un 4,2% a un 11%. La fuga de vot de la dreta postfranquista a l’extremadreta racista i franquista de VOX és cada cop més impactant.
En aquest escenari de foscor el PSOE sobreviu perquè és vot refugi d’uns percentatges significatius d’antics votants d’altres formacions: un 12,8% de Sumar, un 13,2% d’ERC o un 13,6% del BNG. Tanmateix el que sembla és la principal fortalesa futura o possible del PSOE és que és el partit més votat entre la població jove, que les darreres eleccions no tenien edat per votar, amb un 18,5%.
Però potser la dada més impactant de totes és que el major percentatge de vot cap a VOX i les seves polítiques d’odi racista i xenòfob... venen de població migrant que ha obtingut la nacionalitat espanyola. Entre aquesta població migrant que abans no tenia dret a vot i ara s’ha nacionalitzat i té dret a vot, el 28,5% votaran VOX. El PSOE, amb totes les seves polítiques pro immigració descontrolada, regularitzacions massives... només té el 4,9% del vot de la població migrant nacionalitzada.
No deixa de ser xocant que la població migrant que ha aconseguit la seva nacionalització esdevingui, a l’aconseguir-la, la que més suport dona als posicionaments racistes i xenòfobs de VOX. Una altra dada del vot d’aquesta extrema dreta racista que hauria de requerir una certa atenció és que és, amb diferència, el que descriu la seva situació econòmica personal com a més dolenta de tot el mapa polític. Un 38,2% dels votants de VOX diuen que la seva situació econòmica personal és dolenta o molt dolenta. La mitjana estatal és del 22,4% que s’ubiquen en aquesta situació econòmica. Per posar una altra comparativa, només un 20,7% dels votants de Sumar diuen la seva situació econòmica és dolenta o molt dolenta, és a dir, 18 punts menys que els votants de l’extremadreta. Clarament aquestes esquerres wokistes com Sumar o Podemos cada cop representen menys les classes populars, treballadores, econòmicament més febles... de la societat espanyola i catalana. S’omplen la boca de discursets, però les seves polítiques cada cop són més distants d’aquestes classes socials amb més problemes econòmics.
En aquest escenari, la clau de que el PSOE no tingui cap opció de revalidar una majoria parlamentària que el permeti seguir al govern la té, però, la desfeta de Sumar. Sumar no recull vot de ningú, i només reté un 31,3% del vot que va tenir, mentre que en aquesta lluita caïnita que des de fa anys protagonitzen en aquest espai, Podemos només n’aconseguiria un 16%. És a dir, residualització total de Sumar i desaparició de Podemos. I, sobretot, lliurament de tot el poder als hereus del franquisme, a PP i VOX.
Pel que fa a les dues formacions independentistes amb representació al Congreso de los diputados, ERC conserva una fidelitat bastant estable en relació als últims temps, del 63,3%. La seva principal fuga de vot és cap al PSOE, amb un 13,2%. Entre els votants d’ERC la coalició d’esquerres, aquest front que contra ERC i els altres partits sobiranistes de l’estat està intentant posar en marxa Rufian, només tindria el suport d’un 1,2% dels votants d’ERC.
La situació de Junts es va complicant, perquè en dos anys ha passat d’un 76,7% de fidelitat de vot entre els seus votants a l’actual 49,2%. Junts hauria perdut 25 punts de fidelitat de vot entre els seus votants. La principal fuga de vot declarada de Junts és el 7,7% cap a ERC, però té un 8,1% que diuen votarien un altre partit, que sembla és un vot que amaga possible fuga de vot cap a opcions polítiques que no han fet cap pas endavant per presentar-se a aquestes eleccions estatals, com pot ser l’altra formació de l’extrema-dreta racista del nostre país, Aliança Catalana. Des del punt de vista d’oportunitats per a Junts, són el partit amb un major percentatge d’antics votants indecisos, un 20%, fet que els permetria recuperar vot que ara mateix no tenen fidelitzat. De fet, en una dada que fins a cert punt és xocant amb les fins ara analitzades, a la pregunta de si demà hi hagués eleccions al Parlament espanyol votarien el mateix que van votar les darreres eleccions, un 72% dels votants de Junts diuen que sí. Per tant, estem en un escenari de més estabilitat del que potser algunes dades de les que habitualment fem servir, indiquen, i això és conseqüència que la mostra de l’enquesta del CIS no és representativa a nivell només de Catalunya, i que només “agafo” les dades d’ERC i de Junts perquè són els únics que només es van presentar a nivell de Catalunya.
L’extrema dreta racista i franquista de VOX manté un 74% de fidelitat de vot entre els seus votants, dada que és la més alta entre els partits amb major representació. La seva principal fortalesa és aquest creixent nombre d’antics votants del PP que ara votarien VOX, que en aquest baròmetre se situa en un 11%, mentre que fa 2 anys, com hem vist era del 4,2%. Tenint en compte que el PP les darreres eleccions fou la força més votada, és una molt significativa transferència de vot, que complica molt les coses al PP i empeny a l’extrema dreta racista i xenòfoba.
De fet aquest espai hereu directe del feixisme franquista que es configura en aquesta formació d’extrema dreta racista i xenòfoba de VOX, la principal feblesa que ara mateix té és que la seva principal fuga de vot, d’un 9,2% és cap a l’altra formació d’extrema dreta racista estatal, això de “Se acabo la fiesta”. Aquesta opció, que semblava només era una flipada, tot i no tenir cap opció d’obtenir representació al Congreso, més que duplica el vot que fa només dos anys s’emportava de VOX, que era del 4,6%. Ara gairebé 1 de cada 10 votants de VOX votarien Se acabo la fiesta, en el que és el principal desgast en l’espai ultra.
Finalment, per acabar aquesta anàlisi, és inevitable fer referència a dades que evidencien la complexitat del moment polític que vivim.
Un 50,4% dels votants d’ERC, un 53% dels de Junts, un 67,6% dels de Bildu, un 74,6% dels del PNB prefereixen que el president del Gobierno de España sigui Pedro Sánchez. I són inexistents entre els votants d’aquests partits els que voldrien fos Feijoo.
Hi ha una tensió molt intensa entre posicionaments polítics i nacionals que tots, en el seu argumentari, tenen bones raons. No faltaran mai arguments per denunciar els posicionaments i les polítiques del PSOE en relació a Catalunya. Però tampoc no faltaran mai arguments per evidenciar que malgrat tot, el PSOE i les seves polítiques no són les mateixes que les del PP i VOX. Ho estem veient al País Valencià i a les Illes. I ho veurem a Catalunya si PP i VOX governen a l’estat espanyol. Hi ha qui diu que això, un govern hostil com serà el del PP i VOX ens despertarà, i llavors hi tornarem i ho farem. Jo no ho veig així. No sé, crec que la majoria de catalans i d’independentistes no creiem en això del “cuanto peor, mejor”.
Entrades
