Un any després de la primera, el GESOP ha fet una segona enquesta per a La Societat d'Estudis Militars (SEM) sobre el tema de l'exèrcit en una Catalunya independent. L'enquesta es va fer pública el mes de juliol, llavors no vaig poder-la analitzar (bàsicament per esgotament, ja ho vaig comentar en un post anterior), però era molt interessant, i em vaig guardar les dades per analitzar-les més endavant, o sigui, ara.
En el que és la seva pregunta central, l'enquesta planteja als enquestats la següent qüestió:
"Cas que Catalunya esdevingui un país independent, estaria d'acord que disposés d'unes forces de defensa equiparables a les d'altres països europeus semblants a Catalunya?"
És molt difícil valorar aïlladament els resultats que s'obtenen d'aquesta pregunta, atès que ni la nostra societat ni l'independentisme no han abordat mai aquesta qüestió, no s'ha debatut, no s'ha analitzat, no s'ha informat. Aquesta situació empitjora, des del punt de vista d'interpretar els resultats, pel fet que això no vol dir que no se n'hagi parlat. Se n'ha parlat molt: en contra. De fet sobre aquesta qüestió només hi hagut, fins ara, una veu, la dels antimilitaristes, que aquests sempre han estat en campanya. I com que eren l'única veu al respecte, semblava que la seva posició era la posició de tots.
I l'enquesta demostra, sortosament, que no. Partidaris i contraris, des d'un punt de vista del conjunt de la societat, estan empatats: 40,7% a favor i 40,9% en contra.
Per tant, i sense fer "campanya a favor", la meitat del país sí que vol unes forces armades en l'escenari d'una Catalunya independent.
Però hi ha un segon factor que encara desaconsella més "agafar" sense més aquests resultats, i és l'evidència que la resposta a aquesta pregunta per a una bona part dels enquestats està totalment "mediatitzada" pel posicionament davant la independència de Catalunya, més que per la pregunta en si.
Així tenim que entre els votants de partits independentistes un 52,3% en són favorables, mentre que entre els votants de partits contraris a la independència els favorables només en són un 39,9%. Què vol dir això? Que a l'hora de respondre la pregunta que planteja l'enquesta hi ha una part dels enquestats, els contraris a la independència, que responen clarament perquè ni volen sentir parlar de la independència, responen no com a no fins i tot a l'eventualitat de l'escenari, d'una CAT independent.
D'això se'n deriva -i explica- una de les dades més curioses de l'enquesta, com és que els menys favorables a unes forces armades en una CAT independent són els molt conservadors i molt unionistes votants del PP, amb només un 19%. És perquè els votants del PP són els més antimilitaristes? No, és perquè responen negant la major, és a dir, l'escenari d'una CAT independent.
Igualment, si ho mirem en relació al sentiment de pertinença, veiem que entre els enquestats que menys suport tenen unes forces armades en una CAT independent és entre els enquestats que s'autodefineixen com a "únicament espanyols" o "més espanyols que catalans". Sensu contrario, el major suport el trobem entre els enquestats que es defineixen com a "únicament catalans" o "més catalans que espanyols".
Això ens porta a l'evidència que el suport a unes forces armades en l'escenari d'una Catalunya independent seria clarament majoritari entre la societat catalana, inequívocament majoritari. Sense el biaix difícilment evitable de que s'estigui responent a la pregunta com a sí o no a la independència, és a dir, en un escenari ja sòlid i estable d'una Catalunya estat, tot aquest no unionista que se situa en el segment de la dreta i el centre dreta, estaria en el sí.
I en un escenari en el que aquesta qüestió es pugui debatre socialment en igualtat de condicions entre favorables i desfavorables, és a dir, que els favorables puguin fer arribar els arguments al gruix de la societat, és evident que el suport també creixeria. Fixem-nos que l'actual suport, atès el silenci que sempre ha acompanyat aquesta qüestió és purament "intuïtiu", per això és majoritari entre els favorables a la independència. És un sí a ser un estat normal, amb tots els seus drets i deures. És un sí a no ser un experiment, a no ser una entitat internacional incapaç d'assumir els seus compromisos, com demostra la dada que un 69%, quan se situen en un escenari ja fet, són partidaris d'unes forces armades que participin en l'escenari internacional, al costat de les altres nacions, en el manteniment de la pau.
Hi ha una altra dada que reforça totalment aquesta visió, la visió d'una societat madura, preparada per assumir totes les implicacions que comporta la independència, esdevenir un estat, i és el posicionament per edats davant aquesta qüestió.
Quina és la franja d'edat clarament més favorable a disposar d'unes forces armades en l'escenari d'una Catalunya independent?
Doncs sí, els joves, i amb molta diferència sobre el posicionament de les altres franges d'edat. Un 56,7% dels joves entre 16-29 anys són favorables a disposar de forces armades, i només un 31,4% hi està en contra.
Aquesta és una dada que, als que estudiem el comportament electoral de la població catalana i el seu posicionament davant la independència, no ens sorprèn res, és plenament coherent amb el que expressa aquest segment més jove de la nostra societat. És el grup d'edat més favorable a la independència i el que amb major naturalitat sempre assumeix el que implica ser un estat. També en aquest cas, també sobre disposar d'unes forces armades.
El posicionament per edats és del tot rotund: màxim suport entre els més joves (16-29 anys, amb un 56,7%), mínim suport entre els més grans (a partir de 60 anys -inclosos-, amb un 32,3%). Recordem també que entre la gent gran és on el suport a la independència és menor. És a dir, tot lliga.
Però crec val la pena valorar la importància que té aquest suport tan majoritari entre la gent jove. És l'expressió d'una societat molt madura, molt conscient de l'espai geogràfic, econòmic i polític que ocupem. És l'expressió d'una garantia de futur, tant per a la independència com per a l'estat que construirem un cop assolida, en forma de República.
Fixem-nos també en una altra dada molt significativa: en aquest segment d'edat (16-29 anys), un aclaparador 76,6% es mostren partidaris d'unes forces armades que intervinguin en missions internacionals. Al meu entendre aquesta dada evidencia que el posicionament favorable de la nostra gent jove és perquè els seus referents se situen en els exèrcits moderns, democràtics, civilitzats, del nostre entorn, i no en aquest exèrcit franquista de l'estat espanyol, un exèrcit que té el dubtós honor de ser l'exèrcit que més cops a la història ha massacrat la seva població. La nostra joventut ja ha desconectat de l'estat espanyol en moltíssimes coses. També quan pensen en unes forces armades per a la Catalunya independent: pensen en Europa i no en els militars colpistes espanyols.
Per acabar aquesta anàlisi, una dada curiosa que no m'esperava trobar i que em permet conectar amb el penúltim post que vaig escriure, on analitzava el comportament electoral dels votants de C's a través dels baròmetres municipals de Barcelona de desembre 2017 i de juny 2018.
En aquella anàlisi advertia que les dades ens evidenciaven amb total claredat que, en contra del que podríem pensar per l'actuació política de C's, una part molt significativa dels seus votants, concretament 1 de cada 3 oferia un perfil propi, gens coincident ni amb la resta de votants ni amb els líders d'aquest partit.
Dèiem llavors que 1 de cada 3 votants de C's es manifestava obertament contrari a la repressió que s'estava donant a Catalunya, singularment a la persecució, empresonament i exili dels líders polítics i cívics de l'independentisme català. És un percentatge significatiu, que per exemple no es dona entre els votants del PP.
Un 35,8% dels votants de C's es mostren favorables a que una CAT independent tingui forces armades. Gairebé 20 punts més que els votants del PP, que són els menys favorables, amb un 19%. I un 48% dels votants de C's en una CAT independent voldrien que el nou estat estigués dins de l'OTAN, mentre que només un 20% dels votants del PP es manifesten així. Sí, 28 punts més a favor els votants de C's que els del PP.
Aquestes dades al meu entendre es deuen a dos motius:
En el que és la seva pregunta central, l'enquesta planteja als enquestats la següent qüestió:
"Cas que Catalunya esdevingui un país independent, estaria d'acord que disposés d'unes forces de defensa equiparables a les d'altres països europeus semblants a Catalunya?"
És molt difícil valorar aïlladament els resultats que s'obtenen d'aquesta pregunta, atès que ni la nostra societat ni l'independentisme no han abordat mai aquesta qüestió, no s'ha debatut, no s'ha analitzat, no s'ha informat. Aquesta situació empitjora, des del punt de vista d'interpretar els resultats, pel fet que això no vol dir que no se n'hagi parlat. Se n'ha parlat molt: en contra. De fet sobre aquesta qüestió només hi hagut, fins ara, una veu, la dels antimilitaristes, que aquests sempre han estat en campanya. I com que eren l'única veu al respecte, semblava que la seva posició era la posició de tots.
I l'enquesta demostra, sortosament, que no. Partidaris i contraris, des d'un punt de vista del conjunt de la societat, estan empatats: 40,7% a favor i 40,9% en contra.
Per tant, i sense fer "campanya a favor", la meitat del país sí que vol unes forces armades en l'escenari d'una Catalunya independent.
Però hi ha un segon factor que encara desaconsella més "agafar" sense més aquests resultats, i és l'evidència que la resposta a aquesta pregunta per a una bona part dels enquestats està totalment "mediatitzada" pel posicionament davant la independència de Catalunya, més que per la pregunta en si.
Així tenim que entre els votants de partits independentistes un 52,3% en són favorables, mentre que entre els votants de partits contraris a la independència els favorables només en són un 39,9%. Què vol dir això? Que a l'hora de respondre la pregunta que planteja l'enquesta hi ha una part dels enquestats, els contraris a la independència, que responen clarament perquè ni volen sentir parlar de la independència, responen no com a no fins i tot a l'eventualitat de l'escenari, d'una CAT independent.
D'això se'n deriva -i explica- una de les dades més curioses de l'enquesta, com és que els menys favorables a unes forces armades en una CAT independent són els molt conservadors i molt unionistes votants del PP, amb només un 19%. És perquè els votants del PP són els més antimilitaristes? No, és perquè responen negant la major, és a dir, l'escenari d'una CAT independent.
Igualment, si ho mirem en relació al sentiment de pertinença, veiem que entre els enquestats que menys suport tenen unes forces armades en una CAT independent és entre els enquestats que s'autodefineixen com a "únicament espanyols" o "més espanyols que catalans". Sensu contrario, el major suport el trobem entre els enquestats que es defineixen com a "únicament catalans" o "més catalans que espanyols".
Això ens porta a l'evidència que el suport a unes forces armades en l'escenari d'una Catalunya independent seria clarament majoritari entre la societat catalana, inequívocament majoritari. Sense el biaix difícilment evitable de que s'estigui responent a la pregunta com a sí o no a la independència, és a dir, en un escenari ja sòlid i estable d'una Catalunya estat, tot aquest no unionista que se situa en el segment de la dreta i el centre dreta, estaria en el sí.
I en un escenari en el que aquesta qüestió es pugui debatre socialment en igualtat de condicions entre favorables i desfavorables, és a dir, que els favorables puguin fer arribar els arguments al gruix de la societat, és evident que el suport també creixeria. Fixem-nos que l'actual suport, atès el silenci que sempre ha acompanyat aquesta qüestió és purament "intuïtiu", per això és majoritari entre els favorables a la independència. És un sí a ser un estat normal, amb tots els seus drets i deures. És un sí a no ser un experiment, a no ser una entitat internacional incapaç d'assumir els seus compromisos, com demostra la dada que un 69%, quan se situen en un escenari ja fet, són partidaris d'unes forces armades que participin en l'escenari internacional, al costat de les altres nacions, en el manteniment de la pau.
Hi ha una altra dada que reforça totalment aquesta visió, la visió d'una societat madura, preparada per assumir totes les implicacions que comporta la independència, esdevenir un estat, i és el posicionament per edats davant aquesta qüestió.
Quina és la franja d'edat clarament més favorable a disposar d'unes forces armades en l'escenari d'una Catalunya independent?
Doncs sí, els joves, i amb molta diferència sobre el posicionament de les altres franges d'edat. Un 56,7% dels joves entre 16-29 anys són favorables a disposar de forces armades, i només un 31,4% hi està en contra.
Aquesta és una dada que, als que estudiem el comportament electoral de la població catalana i el seu posicionament davant la independència, no ens sorprèn res, és plenament coherent amb el que expressa aquest segment més jove de la nostra societat. És el grup d'edat més favorable a la independència i el que amb major naturalitat sempre assumeix el que implica ser un estat. També en aquest cas, també sobre disposar d'unes forces armades.
El posicionament per edats és del tot rotund: màxim suport entre els més joves (16-29 anys, amb un 56,7%), mínim suport entre els més grans (a partir de 60 anys -inclosos-, amb un 32,3%). Recordem també que entre la gent gran és on el suport a la independència és menor. És a dir, tot lliga.
Però crec val la pena valorar la importància que té aquest suport tan majoritari entre la gent jove. És l'expressió d'una societat molt madura, molt conscient de l'espai geogràfic, econòmic i polític que ocupem. És l'expressió d'una garantia de futur, tant per a la independència com per a l'estat que construirem un cop assolida, en forma de República.
Fixem-nos també en una altra dada molt significativa: en aquest segment d'edat (16-29 anys), un aclaparador 76,6% es mostren partidaris d'unes forces armades que intervinguin en missions internacionals. Al meu entendre aquesta dada evidencia que el posicionament favorable de la nostra gent jove és perquè els seus referents se situen en els exèrcits moderns, democràtics, civilitzats, del nostre entorn, i no en aquest exèrcit franquista de l'estat espanyol, un exèrcit que té el dubtós honor de ser l'exèrcit que més cops a la història ha massacrat la seva població. La nostra joventut ja ha desconectat de l'estat espanyol en moltíssimes coses. També quan pensen en unes forces armades per a la Catalunya independent: pensen en Europa i no en els militars colpistes espanyols.
Per acabar aquesta anàlisi, una dada curiosa que no m'esperava trobar i que em permet conectar amb el penúltim post que vaig escriure, on analitzava el comportament electoral dels votants de C's a través dels baròmetres municipals de Barcelona de desembre 2017 i de juny 2018.
En aquella anàlisi advertia que les dades ens evidenciaven amb total claredat que, en contra del que podríem pensar per l'actuació política de C's, una part molt significativa dels seus votants, concretament 1 de cada 3 oferia un perfil propi, gens coincident ni amb la resta de votants ni amb els líders d'aquest partit.
Dèiem llavors que 1 de cada 3 votants de C's es manifestava obertament contrari a la repressió que s'estava donant a Catalunya, singularment a la persecució, empresonament i exili dels líders polítics i cívics de l'independentisme català. És un percentatge significatiu, que per exemple no es dona entre els votants del PP.
Un 35,8% dels votants de C's es mostren favorables a que una CAT independent tingui forces armades. Gairebé 20 punts més que els votants del PP, que són els menys favorables, amb un 19%. I un 48% dels votants de C's en una CAT independent voldrien que el nou estat estigués dins de l'OTAN, mentre que només un 20% dels votants del PP es manifesten així. Sí, 28 punts més a favor els votants de C's que els del PP.
Aquestes dades al meu entendre es deuen a dos motius:
- El primer deriva d'un factor ja analitzat: C's té un vot més jove que el PP, que és un dels vots més envellits de totes les formacions polítiques, i ja hem vist com el suport a unes forces armades en una CAT independent és abrumadorament majoritari entre la població més jove. Aquest fet explicaria en part aquest comportament singular d'una part del vot de C's.
- Però l'altre motiu que ho pot explicar és per a mi el més interessant en termes d'anàlisis política. I confirma el que apuntava en l'anàlisi dels baròmetres municipals: C's, el 21D, va tenir un vot centrista, un vot no fatxa, que s'hi va refugiar perquè va primar l'estabilitat pel damunt de tot. És un vot demòcrata (està en contra de la repressió) que votant C's el que volia era posar fi al que ells entenien era la irresponsabilitat independentista, que ells entenien podia posar en perill moltes coses, entre d'altres l'economia, llocs de treball, etc. I davant d'això hi va haver un significatiu vot centrista que va votar C's, potser amb el nas tapat, per acabar amb la incertesa, l'aventura secessionista. Aquest votant també emergeix en aquesta enquesta del SEM. És un votant, el d'aquest segment, aquest 1 de cada 3 votants de C's, que, a diferència del votant del PP, no té cap dificultat en imaginar-se l'escenari d'una CAT independent. Per això s'hi posiciona de manera tan diferent.
- Però l'altre motiu que ho pot explicar és per a mi el més interessant en termes d'anàlisis política. I confirma el que apuntava en l'anàlisi dels baròmetres municipals: C's, el 21D, va tenir un vot centrista, un vot no fatxa, que s'hi va refugiar perquè va primar l'estabilitat pel damunt de tot. És un vot demòcrata (està en contra de la repressió) que votant C's el que volia era posar fi al que ells entenien era la irresponsabilitat independentista, que ells entenien podia posar en perill moltes coses, entre d'altres l'economia, llocs de treball, etc. I davant d'això hi va haver un significatiu vot centrista que va votar C's, potser amb el nas tapat, per acabar amb la incertesa, l'aventura secessionista. Aquest votant també emergeix en aquesta enquesta del SEM. És un votant, el d'aquest segment, aquest 1 de cada 3 votants de C's, que, a diferència del votant del PP, no té cap dificultat en imaginar-se l'escenari d'una CAT independent. Per això s'hi posiciona de manera tan diferent.
En definitiva: SÍ, ESTEM PREPARATS!
DONEC PERFICIAM
Entrades
4 comentaris:
Bona tarda.
Està clar que el dia que esdevinguem un país lliure i sobirà només podrem mantenir aquesta situació mentre militarment siguem més forts que els nostres veins i les seves ansies expansionistes d'imperi decadent.
Si,segur, Catalunya podria ser una Repúbica inserida en la globalització neoliberal que a través del militarisme asegura l'hegemonia dels països enriquits
Catalunya serà el tipus de República que els seus ciutadans decideixin i el seu exèrcit en garantirà la sobirania.
No entenc quina relació hi ha entre neoliberalisme i militarisme.Potser Cuba no te exèrcit?Si no tingués exèrcit vols dir que l'Oncle Sam n'hagués respectat la seva sobirania?.
D'altra banda crec que ens està funcionant molt bé la tàctica pacífica,portem un any ençà del referendum i ja som independents no com els eslovens que en 10 dies de guerra en vàren fer prou.
Ens entestem en buscar una solució política a un conflicte militar.
Després de que el sómines d'en Torra digués que el camí és la Via Eslovena ho veieu més clar o encara no?.
Voleu esperar un any més?
Publica un comentari a l'entrada