L'estranya entesa entre Colau, Comuns, extremadreta racista de Valls i ERC per destruir Barcelona... i alguna cosa més?

Arriba un punt que cal deixar de pensar en casualitats i assumir les causalitats. I el que està passant a Barcelona no és cap casualitat, sinó una causalitat.

Aquesta setmana hem sabut que Colau, ERC i l'extrema dreta racista de Valls han pactat els pressupostos de Barcelona, que tots consideren "fills seus".

Jo no em pensava mai haver assistit a aquest delirant espectacle polític, però ja fa mesos vèiem que les coses anaven per aquí.

O sigui, ERC va guanyar les eleccions municipals, i la correlació de forces a l'Ajuntament de Barcelona, així com la normativa electoral i de govern municipal, assegurava a ERC assumir l'alcaldia, com a força més votada... excepte que hi hagués un pacte absolutament (a priori) anti natura.

Però aquest pacte es feu realitat, i Colau, Comuns, PSC i l'extremadreta racista de Valls van pactar, Colau va tenir els vots de Valls, i així li va robar la cartera miserablement a ERC, i així Colau va tornar a ser alcaldessa havent perdut les eleccions.

Aquell dia molts estàvem a la plaça Sant Jaume, protestant per aquesta vergonya, d'usurpar a ERC l'alcaldia amb aquest pacte Colau i Comuns amb l'extremadreta racista de Valls.

I ara em sento molt imbècil d'haver anat aquell dia a la plaça Sant Jaume a protestar pel que li estaven fent a ERC. Em sento molt imbècil perquè ERC, en comptes de plantar cara al vergonyós pacte amb que li havien usurpat l'alcaldia que havia guanyat amb els vots de la gent... ERC es va humiliar, vinclar, vexar, davant Colau i Comuns, d'una manera absolutament indigna.

Ho hem vist de la manera com Colau i ERC han pactat aquest frau democràtic sense precedents, per passar-se pel cul el que vam votar els veïns de Barcelona, per impedir-nos tenir veu i per imposar-nos el tramvia, que el 90% dels veïns de Barcelona havíem rebutjat en una consulta directa organitzada per l'Ajuntament, per la Diagonal.

I ho hem vist ja definitivament aquests dies, amb aquest pacte pressupostari entre Colau, Comuns, ERC i l'extremadreta racista de Valls.

I et dius "no entenc res". Però sí, les evidències t'aclaparen.

L'únic projecte polític de l'ERC de les homilies i de la secta del Sol és el seu pacte blindat amb els Comuns que els permeti apartar Junts i tot l'espai alineat amb Puigdemont, de qualsevol àmbit de poder.

"Sí, ja sé que vam dir allò de doneu-nos 68 diputats i farem la independència, però ara hi ha coses més importants a fer, com és desplegar un llarg període d'hegemonia d'aquesta majoria republicana d'ERC i Comuns, que permeti acabar amb l'independentisme màgic i els terraplanistes"

El meu company de molts anys de militància, ara jefecillo a una ERC que em resulta incomprensible segueix explicant-me: 

"Mira, Abad, no et podem consentir que ens parlis en aquests termes. De cap mane... ai, perdona Abad un moment:

- eixampladors de base, no sentiu com uns crits?

-Ui, sí, hòstia, és l'Ada.

-Va, aneu a veure què diu, ràpid!

-Diu que si pot anar algú de nosaltres a fer-li les ungles dels peus, que les deu portar massa llargues, perquè li han fet un forat als mitjons! Però diu que no hi vagi l'Ernest, que no és bo el fem acotxar tant.

-Va, coi, doncs a què espereu a enviar algú a fer-li les ungles dels peus a l'Ada??? Vinga, ràpid, aneu-hi!

Perdona, Abad, el que et deia, ets molt sectari, les teves anàlisis no tenen cap valor perquè estàs totalment capturat pel terraplanisme, per aquest independentisme màgic que creu que sense ser molts i molts més podem ser independents. Els convergents com tu, Abad, no entendreu mai que Barcelona i el nostre país necessiten governs republicans amplis, com la majoria que formem amb l'Ada, els Comuns, en Valls, el PSC i nosaltres, la gent d'ERC.

Per què no podem revalidar aquesta majoria republicana a la Generalitat? O em diràs ara, Abad, que en Valls, que ha estat primer ministre de la República Francesa, no és republicà?

 Allò que ens cal és bastir àmplies majories republicanes, que, a diferència dels terraplanistes, es preocupi per la gent, per la sanitat, per l'escola, que pugui negociar pressupostos i que sigui vista i acceptada a Madrid com gent de fiar, assenyada, que no farem mai res sense haver-ho negociat i acordat.

Perdona altre cop, Abad, un moment:

-què són aquests crits?

-Res, res, és l'Ada, que diu que la Janet ha tingut una idea super chupi: aplanar i pintar de colorets tota Collserola, que si hi posem unes quantes excavadores a treballar dia i nit en no res Barcelona pot ser una ciutat plana com Àmsterdam, i que això seria molt guai, i que o li donem suport o es queixa al Pedro.

-Però ja li heu dit que fins dalt de tot, a Vallvidriera,està urbanitzat?

-Sí, ja li hem dit, però diu que segur són tots uns burgesos i que si els hi tallem la carretera i el ferrocarril, abans de morir-se de gana se n'aniran, i llavors podrem pacificar la muntanya, fer-la desaparèixer, i recuperar així espai per als veïns, aplanant-la amb les excavadores a nivell Eixample!

-D'acord, d'acord, donem suport a l'Ada, no hi ha problema.

Abad, el que et deia, tot això de Junts i del Consell de la República, tot això que esteu fent amb ANC, Òmnium, CUP, Demòcrates, Poble Lliure... tot això només és terraplanisme. Ui, sí, "confrontació inteligent i democràtica!" Quina manera d'enganyar la gent! No em puc creure penseu que guanyar eleccions, ser més del 50% i estar preparats per fer la independència, sigui una estratègia guanyadora per fer la independència. De debò, Abad, flipo.

L'Oriol Soler ja ho va dir molt bé l'altre dia: si no som molts més no volem la independència. I com que no els som, aquests molts més, no la volem. I collons, que això és el que de debò és una estratègia guanyadora, centrar-se en anar fent amb els Comuns, amb el PSC, amb la CUP si s'hi suma, amb gent com el Valls que l'Ada pugui arrossegar. I així, anirem empenyent, i arribarà un dia, no sabem quan, ni com, que direm "uep! ja som independents!", i ho haurem aconseguit. Això és una estratègia guanyadora, i no aquesta estratègia terraplanista de l'independentisme màgic.

M'he quedat en silenci. I quan ja pensava el meu interlocutor d'ERC marxava, s'ha tornat a girar, m'ha mirat fixament, i aixecant el dit índex amb molta seguretat m'ha dit: "Amb majoria republicana a Madrid, a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat podrem aconseguir finalment, en una o dos dècades, fer desaparèixer Junts i tot aquest món postconvergent que lidera el qui va fotre el camp a Brussel·les. Fora de qualsevol àmbit de govern, anirem residualitzant el terraplanisme independentista, com hem fet a Barcelona amb Colau, PSC i Valls. I només per això ja haurà valgut la pena tot. 

No he volgut trencar el seu moment d'èxtasi espiritual i polític. Quan ha obert els ulls, l'he mirat i li he dit "sou conscients que això ja ho vàreu intentar amb els dos primers tripartits, i no us en vau sortir? i que ara, malgrat tot això que m'expliques amb Colau i Valls, hi ha molta gent en aquest país per a la que la independència és l'únic projecte i l'única proposta política?"

Llavors ell ha somrigut, com si hagués estat tota l'estona esperant aquesta pregunta:

"Va passar així per culpa nostra, per la nostra feblesa. Després del segon tripartit vam renunciar a liquidar-los, a fer desaparèixer l'espai convergent, i, afeblits, vam caure a la seva trampa per fer la independència. Que si 9N. Que si 1-O. Amb l'Ada hem demostrat la nostra maduresa i compromís. Vam guanyar les eleccions. I l'Ada pacta amb Valls i ens la roba. En un altre moment ens hauríem enfadat i distanciat de l'Ada. Però hem madurat. La nostra reacció no fou la que hauríem tingut en aquells tripartits. La nostra reacció fou dir-li "Ada, què et convé?".

I encara més, tant ella, l'Ada, com els Comuns, ens han seguit posant a prova, però hem madurat i hem sabut estar a l'alçada del que l'Ada ens exigia. 

"Us heu de pixar en el que van votar els veïns per la Diagonal", ens va dir, i ens hi vam pixar.

"Pactarem pressupostos amb en Manuel i m'heu de donar suport", i li hem donat suport.

"No votarem a favor de l'amnistia", i els hi hem dit que cap problema.

Hem madurat. L'altre dia, després de totes aquestes proves a les que ens havia sotmès, l'Ada se'm va acostar, em va agafar la mà, va somriure i em va dir "ho esteu fent molt bé". Em vaig emocionar, i mentre encara em tenia agafat de la mà i em mirava somrient, li vaig dir "acabarem amb ells, Ada, no quedarà res dels convergents!" Em va apretar fort la mà abans de deixar-la anar i acaronar-me la cara i marxar fent-me un gest amb el puny de força i complicitat. La nostra determinació i aliances blindades per acabar amb l'independentisme terraplanista convergent. La nostra maduresa. 

Anava a marxar educadament amb un "cuida't", mirant de no relliscar en aquell terra de la terrassa del bar on ens havíem trobat, que ara semblava com si hagués plogut, de tot el babejar amb la Colau, malgrat la mascareta, però encara, contenint-me el riure, li he fet una última pregunta: "escolta, i coneixent-nos com ens coneixem des de fa tant de temps, per què em vas dient convergent, quan saps perfectament que jo de carnet de partit només he tingut el d'ERC?

S'ha quedat tot parat, sorprès de la pregunta, però ha estat ràpid "hòstia Abad, a aquestes alçades hauries de tenir clar que tots els que no esteu amb nosaltres, amb aquesta nova majoria republicana que estem formant, sou convergents, t'agradi o no, hagis tingut carnet o no, sou convergents!"

I li he respost: "Entenc, llavors, que ara tots els companys de la Universitat i del barri amb els que als 80s i 90s militàvem a l'independentisme combatiu de base, sense estar a cap partit,i de tots els quals tu ets l'únic que no només està a ERC, sinó que vota a ERC, perquè no queda ningú dels que vam militar junts aquells anys que voti ERC, ja ho saps, t'ho han dit tots... tot això no et genera cap pregunta, mai et preguntes com és que t'has quedat totalment sol?"

S'ha incomodat una mica, bastant, i ha tancat la conversa dient-me que el problema érem jo i tota la resta, però que gràcies a aquesta nova majoria republicana, com la que han fet a Barcelona, podran acabar amb nosaltres, ens faran desaparèixer del mapa. S'ha fet un incòmode silenci, suposo que ell ho ha vist, i ha volgut suavitzar la cosa acomiadant-se dient-me "me n'haig d'anar, Abad, tenim un taller molt xuli de pintures pels carrers amb la Janet"

Anàlisi enquesta CEO desembre 2020: projeccions electorals i fortaleses i febleses de les diferents propostes polítiques (de totes!)

Aquest divendres hem tingut accés a una nova enquesta del CEO. Es tracta d’una enquesta telefònica, feta a 1.500 persones, sobre el context polític. És, per tant, una enquesta important que ens explica moltes coses.

En aquest article d’avui em centraré en les molts interessants dades de fortaleses i febleses de les  diferents propostes polítiques i de la projecció electoral que en podem fer a dia d’avui.
 

Sí, ja sé que sempre dic que el tema de la projecció electoral és el menys interessant de les enquestes, però ara mateix, avui en dia, tal i com estan les coses i tot el que ens hi juguem, és la informació més sensible i alhora que més coses explica de l’enquesta.
 

Valoració global:
Malgrat els importantíssims canvis polítics a tots els nivells als que hem assistit aquests últims anys, les tendències polítiques presenten una sorprenent estabilitat si les mirem amb el zoom aixecat. L’estabilitat és molt gran per blocs, altíssima, i només presenta alguns petits canvis intrablocs, sobretot dins del bloc unionista.

L’independentisme segueix sent el projecte majoritari socialment i electoralment, dins del bloc independentista la veritat és que hi ha una gran estabilitat: Junts, ERC i CUP són i seguiran sent els partits del vot independentista. Pot haver vot indepe a altres propostes, però sense rellevància demoscòpica. La notícia seria que efectivament a mesura que ens acostem a les eleccions, es fa més evident l’empat tècnic entre Junts i ERC, ens allunyem d’aquell escenari de clara hegemonia d’ERC de fa un any. Una altra novetat és que sembla confirmar-se una lleugera recuperació d’intenció de vot de la CUP.

Pel que fa al bloc unionista, es confirma el canvi de lideratge, l’ensorrada (que anirà a més si es presenten en solitari) de C’s, que obre la porta a que el PSC recuperi el lideratge d’aquest bloc, en el que Comuns i PP seguirien més o menys com fins ara i en el que amb tota seguretat VOX serà la nova veu franquista al Parlament.

Igualment, la projecció electoral de l’actual escenari polític manté obertes totes les opcions de govern i futur:

- És clarament possible, de fet és l’opció amb més suports, un govern independentista, fins i tot un govern en el que ERC i Junts sumin majoria absoluta. En tot cas, amb CUP, la majoria absoluta indepe és claríssima

- Però també és possible l’escenari d’un govern “republicà”, format per ERC i Comuns, al que, segons hem vist aquesta setmana en declaracions de la flamant candidata de la CUP, la CUP també s’hi podria sumar. I que evidentment comptaria amb el suport extern dels socialistes, ja sigui amb la seva abstenció, ja sigui amb el seu vot

Finalment, en aquesta visió global, podríem dir que la dada que més poderosament crida l’atenció és l’elevat percentatge d’indecisos. Fa un mes, al BOP del CEO de novembre, en el conjunt de l’escenari electoral hi trobàvem un 22,7% de NS/NC, que normalment designem com a indecisos. Un mes després, en aquesta enquesta de context polític del CEO el % d’indecisos, de NS/NC s’ha disparat fins al 36,2%:

- El bloc unionista és el que percentualment té un major nombre d’indecisos, però l’independentista el segueix de prop. Així, en el bloc unionista ens trobem una de les dades més espectaculars, aquest 46,3% de votants de C’s el 21D que ara diuen que votaran però que o no saben què o no ens ho volen dir (NS/NC). Però també ens hi trobem, amb la segona major concentració d’indecisos, el 40% de NS/NC dels Comuns. I finalment també el 36,6% de NS/NC al PSC

- Pel que fa al bloc independentista, el major percentatge d’indecisos el trobem entre els votants de Junts del 21D, amb un 37,9%, però seguit de prop per ERC, amb un 33,1% d’indecisos.

Al final de l’anàlisi de projecció electoral per blocs i partits, faré una anàlisi específica sobre la
indecisió i el seu comportament electoral, amb les claus per fer-ne una adequada lectura.

EVOLUCIÓ DE LA PROJECCIÓ ELECTORAL DE LES DIFERENTS PROPOSTES POLÍTIQUES:

Bloc independentista:
 

ERC:
Tot i que sembla mantenir una certa estabilitat pel que fa al seu suport electoral, en diferents
perspectives analítiques a partir de les dades de l’enquesta podem veure suficients indicis de
desgast i afebliment.

La primera dada que evidencia desgast en les posicions de fons en intenció de vot a ERC la
trobem amb la important pèrdua de fidelitat de vot que aquesta enquesta posa de manifest.
Així, fa un mes, a la tercera onada del BOP, d’aquest novembre 2020 ERC tenia una fidelitat de
vot del 71,4%, la més alta de tota l’escena política. Un mes després, en aquesta nova enquesta
del CEO, la fidelitat de vot d’ERC ha baixat fins al 54,7%. ERC ha perdut 17 punts de fidelitat de
vot en només un mes. És una dada que caldrà seguir de prop, per veure com evoluciona, però
que en qualsevol cas és demoscòpicament sòlida, molt per sobre de qualsevol explicació
vinculada a coses del marge d’error de les enquestes.

La segona dada que evidencia aquest desgast la trobem quan observem el record de vot mostral i la intenció de vot directe de l’enquesta. Així, veiem com ERC, que el 21D va tenir un 16,85% dels vots, al BOP del CEO de fa un mes tenia un 21,7% de mostra amb record de vot ERC i una intenció de vot directe del 20,9%. Ara, en aquesta enquesta de context polític a la mostra hi ha un 21,9% d’enquestats amb record de vot ERC el 21D, però que la intenció de vot directe ha baixat al 16,3%.

És a dir, tot i ser pràcticament igual el pes a la mostra en les dues enquestes separades només
per un mes (21,9 i 21,7), en aquest mes la intenció de vot directe d’ERC ha passat del 20,9% al
16,3%, 4 punts menys.

Pel que fa a la distribució del vot que va tenir ERC el 21D que ara ha decidit votar altres opcions, un 3,6% votaran Junts, un 1,8% als Comun’s i un 3% a la CUP. I un 2,1% a l’abstenció.

Tanmateix, la principal “amenaça” que té ERC és aquest 33,1% d’antics votants ara indecisos.
Després, al final de l’article, com he dit abans, ho analitzarem.

Junts per Catalunya:
Tot i que clarament Junts es projecta electoralment ara mateix cap a un empat tècnic amb ERC, en el que evidentment és la seva fortalesa electoral, el cert és que les seves febleses no han desaparegut. I entre aquestes febleses podem situar amb claredat la feble fidelitat de vot, d’un 44,1%, i aquest 37,9% d’antics votants NS/NC del 21D.

Però a diferència d’ERC, no afloren nous elements que puguin entorpir la recuperació electoral. Així, si fem la mateixa anàlisi que hem fet amb ERC de creuar record de vot mostral amb intenció de vot directe, veiem que Junts, que el 21D va tenir un 17,07% de vot, tenia un record mostral al BOP del CEO de fa un mes del 10,3%, i una intenció directa de vot del 6,1%. Ara, en aquesta enquesta, té un record de vot mostral del 9,7% (0,6 punts menys de representació en relació a fa un mes), però una intenció de vot directe del 6%. És a dir, mentre que ERC té un +0,2 de representació mostral i menys -4,6 punts d’intenció de vot directe, Junts té -0,6% de representació mostral, però només -0,1 punts d’intenció de vot directe, és a dir, que esta consolidant el seu vot.

La tercera feblesa electoral que podem trobar en les actuals projeccions d’intenció de vot de Junts és aquest 8,3% de vots del 21D que ara votarien ERC.

I sens dubte el que és la millor notícia per a Junts és el zero impacte de la trencadissa amb Pdecat. Les dades són espectaculars. A banda d’aquest 8,3% de vots que podria perdre Junts cap a ERC d’entre votants 21D, les altres dues fugues de vot decidit que té són un 3,4% cap a la CUP i un 3,4% cap a Pdecat.

Perd el mateix % de vot Junts en relació al vot que va tenir el 21D cap a la CUP que cap a Pdecat. És una dada inqüestionable, una evidència aclaparadora de que el vot del 21D era de Junts, i no de Pdecat, i que Pdecat és un producte de despatxos, sense cap connexió amb l’electorat.

CUP:
Tot i que les projeccions CUP són més complicades, perquè el vot que va tenir el 21D va ser molt poc, en les darreres enquestes presenta una certa estabilitat que, sense encara recollir impacte de la Dolors Sabaté com a cap de llista, permet avançar una certa recuperació de vot.

La CUP presenta una, a la vista de com estan les coses, estabilitat en la seva fidelitat de vot, en el segment alt de l’escenari polític, amb un 59,3%, amb una fuga de vot cap a ERC del 9,3% (bastant estable, fa un mes era del 9,6%) i cap a Junts de l’1,9%. De tot l’espai independentista és qui sembla tenir més vot que ara pot abstenir-se (fins a un 3,7%), però és qui menys vot NS/NC té, només un 24,1%, el més baix de tota l’escena política

Altres:
D’entre totes les opcions electorals en l’àmbit de l’independentisme que aquests mesos semblen proliferar cap d’elles té la més mínima opció d’obtenir representació parlamentària, estan, totes, a anys llum en termes d’intenció de vot, de poder obtenir representació. La pregunta d’intenció de vot de l’enquestat és oberta, no se li passa cap llista de partits predeterminada perquè l’enquestat triï, sinó que se li demanar, en pregunta de resposta oberta, a qui votarà, i es recullen absolutament totes les opcions, assegurant amb l’enquestat que s’ha identificat correctament la seva resposta, l’opció que ha assenyalat, per evitar errors, confusions, etc.

De totes les opcions possibles, totes recollides a les dades obertes que podeu consultar al CEO, només Pdecat aconsegueix un nivell mínim de resposta com perquè el CEO l’hagi incorporat a les taules de partits, i altre cop el CEO comet l’incomprensible error de projectar que Pdecat pot obtenir 0-1 diputats. Això no té cap fonament.

Pdecat no obtindrà cap escó. Per aspirar a lluitar per algun escó li faltarien desenes i desenes de milers de vot, que no té.

Fixem-nos en les dades de Pdecat: només el 3,4% d’intenció de vot que té sobre el total de votants que va tenir Junts el 21D és un % per sobre del marge d’error. Però, i aquesta dada és demolidora, fa només un mes, al BOP del CEO, hi havia un 6,8% d’antics votants de Junts que deien ara votarien a Pdecat.

En menys d’un mes, amb Junts ja completat el seu procés de primàries i de consolidació i de visualització com a proposta política, Pdecat ha perdut la meitat de la intenció de vot que tenia.

I això és definitiu en la projecció electoral que fem amb les dades disponibles, perquè a banda d’aquest 3,4% de Junts, només un 0,3% d votants ERC 21D i un 0,6% de votants PSC 21D diuen que ara votarien Pdecat. Evidentment són percentatges irrellevants demoscòpicament. Pdecat no rasca vot d’enlloc més. Així les coses, més enllà d’haver perdut en un mes la meitat del percentatge d’intenció de vot que tenia Pdecat, si projectem aquest 3,4% de vot de Junts el 21D que arrossega el Pdecat, que s’emporta el Pdecat, estem parlant d’un màxim de 32.239 vots que tindrà Pdecat, a tot Catalunya, i com a molt, perquè no rasca d’enlloc més.

Així les coses, quan mirem el vot que cal per obtenir representació, per circumscripcions, veiem que:
- A Barcelona, tot i que teòricament el cost en vot dels escons és de 49.000 vots, veiem com les darreres eleccions del 21D l’últim en obtenir representació fou el PP, que necessità 142.934 vots. I veiem també com el PACMA, amb gairebé 32.000 vots, queda fora
- A Tarragona el cost per diputat se situa en els 31.461 vots, i que els últims en obtenir-ne foren també el PP, amb 20.188 vots per un escó. La CUP, amb 17.687 vots quedà fora.
- A Girona són 30.462 vots per diputat. La CUP, amb 21.708 vot s’emportà 1 diputat, i els Comun’s, amb 16.482 no n’obtingueren cap
- A Lleida són 20.926 vots per diputat. El PSC necessità 21.795 vots per obtenir 1 diputat. I la CUP, amb 12.140 vots no obtingué representació

Per tant de les poques coses que podem afirmar amb total rotunditat és que Pdecat no té cap opció d’obtenir representació. Cap. Perdent en un mes la meitat de les ja exigües intencions de vot i amb una projecció màxima de 32.239 vots a tot CAT, les opcions són menys que zero.

Bloc unionista:
Descalabro de C’s, que anirà a més a mesura que a les enquestes es visualitzi la seva irrellevància. Això són processos de decisió política entre els electors molt coneguts. L’elector tendeix a maximitzar el vot. Quan vegin que C’s no pinta res, aquest 31,6% de fidelitat de vot que conserven també estarà en perill. PSC i VOX són els grans beneficiaris de la pèrdua de vot de C’s, amb un 7,4% i un 6,3% respectivament. Tanmateix el que més crida l’atenció és aquest 46,3% d’antic votant C’s ara al NS/NC. Després hi entraré

El PSC recupera el lideratge de l’unionisme, rascant de C’s, i dels Comuns. Tot i així, també té un 40% de NS/NC.

Comun’s i PP es disputaran la tercera plaça en el bloc unionista, i VOX hi entrarà gràcies bàsicament al vot procedent de C’s i del PP.

Indecisió? No sap? No contesta?
Com ja he dit al començament de l’article i després cada cop que he consignat les dades, potser l’element que més poderosament crida l’atenció d’aquesta enquesta és l’elevat nombre d’indecisos, l’elevat nombre d’enquestats que a la pregunta sobre què votaran han respost NS/NC (No Sap/No Contesta).

Tot i que com hem vist, el NS/NC té més impacte entre l’unionisme (46,3% Ciutadans, 40% Comuns, 36,6% PSC), també impacta a l’independentisme (37,9% Junts i 33,1% ERC).

Per analitzar aquest NS/NC haurem de tirar de diferents instruments i d’algunes dades de les que tenim a l’enquesta.

La primera cosa que cal tenir clara és que el NS/NC gairebé mai altera els resultats que projecta el vot decidit, atès que no “es resol” (el NS/NC) tot en un sentit (fet que sí tindria impacte en les projeccions electorals), sinó que segueix una distribució similar a la del vot decidit.

I per entendre això que estic explicant, ens podem recolzar en les dades de la mateixa enquesta CEO, perquè a la pregunta 24 planteja als enquestes que en intenció de vot han respost NS/NC:
“Vostè m’ha dit que no sap a quin partit o coalició votarà a les properes eleccions al Parlament
de Catalunya. Em podria dir entre quins o quines està dubtant?”

D’aquí en podem treure algunes conclusions molt clares. Tot i que Junts tingui un molt important % d’indecisos, veiem com la seva indecisió bàsicament només té una frontera: amb ERC, que és l’opció majoritària d’indecisos de tot l’escenari polític, amb un 9,9%.

A diferència de Junts, la situació d’ERC segons com ho mirem és més delicada, perquè té moltes fronteres, però segons com ho mirem també pot ser una oportunitat. Així, a banda d’aquest 9,9% de vot indecís amb Junts, ERc té un 5% amb Comuns, un 4,2% amb PSC, un 2,8% amb CUP i un 2,2% amb altres.

És a dir, com explicava abans, la indecisió es resol en moltes direccions diferents, àdhuc incompatibles entre elles, de manera que quan aquest NS/NC es transforma en vot decidit ho ha fet en moltes diferents opcions.

Tanmateix, i ni que pugui semblar contradictori amb el que he explicat, sí tenim una dada que pot decantar clarament les eleccions: com aquest 9,9% de vot indecís entre Junts i ERC acabi decantant el seu vot. És una de les dades clau en les que es decidiran les eleccions.

Hi ha gent que busca en aquests % d’indecisió un vot amagat que els permeti obtenir representació. Doncs no, tampoc va així. Si ens hi fixem el CEO recull fins indecisió entre opcions que representen el 2,2% del total d’indecisió. Tot el que no s’esmenta, són indecisions que ni tan sols arriben a aquest 2,2%. Així, per sota del 2,2% que diu dubtar entre ERC/PSC i Comuns, no hi ha cap dada de dubte entre opcions que sigui mínimament significativa.

He sentit dir a algú de Pdecat que en aquest vot ocult hi ha el vot de Pdecat. S’ha d’estar molt, però que molt flipat per dir una cosa així. Si en el NS/NC hi ha vot Pdecat hi és en un % inferior a aquest 2,2% del 39,2%, o sigui, irrisori, irrellevant.

Dues últimes consideracions en relació al NS/NC:
- El NS/NC no opera igual amb totes les opcions polítiques. Si ens hi fixem, C’s té el màxim percentatge de vot indecís, un 46,3%, però en la relació d’indecisions entre opcions, només surt un cop, en aquest 3,1% que dubta entre C’s i PSC. Això em porta a pensar que en el silenci a aquesta pregunta, en la indecisió d’antics votants de C’s el que s’hi pot amagar sigui un vot que l’enquestat prefereix ocultar, el vot a VOX. No és una bona notícia. Que l’unionisme sigui qui té més vot indecís i qui menys explicita entre qui és la indecisió ens ha de fer sospitar que pot acabar alimentant vot a VOX, que com ja hem vist entre C’s, és una de les opcions més importants.

- Això no passa amb el vot indepe, perquè és un vot que no s’amaga. Per això la frontera entre Junts i ERC està en l’opció amb major nombre d’indecisos i ERC està en 4 fronteres diferents. Què vol dir això? Que el NS/NC no amaga opcions no confessables o desconegudes d’intenció de vot. El CEO les recull totes. I de totes, només Pdecat assoleix un mínim rotllo PACMA, un mínim que, alhora, és el seu màxim. Agradi o no, la resta d’opcions, de les moltes que sembla volen concórrer a les eleccions del 14F en l'espai indepe no se situen en intenció de vot ni tan sols en un mínim dubte de decisió.

Les polítiques de Colau i els Comuns a Barcelona agreujaran les patologies de les malalties que són la principal causa de mort a la ciutat, provocaran un increment de la mortalitat

La misèria moral de Colau i els Comuns els ha situat ja entre el grup d'organitzacions polítiques que lideren aquest repugnant rànquing.

La seva absoluta absència de qualsevol valor ètic o moral. El seu nepotisme, amiguisme i corrupteles no tenen res a envejar al PP de la Gurtel. Però on no tenen rival és en la seva capacitat de manipulació, que ha arribat a uns nivells mai vistos, desconeguts fins ara.

La suma d'aquestes tres característiques, d'aquests tres elements que defineixen el projecte polític dels Comuns és devastadora.

I ara aquesta capacitat de manipulació i la total absència de qualsevol valor ètic i moral  ha portat Colau i els Comuns a fer un nou cim, amb la justificació de la seva propaganda per imposar als veïns el seu nefast urbanisme, amb això de que ho fan perquè els cotxes i la contaminació ens està matant, i cal generar nous espais, sense contaminació, amb vida.

La realitat és una altra totalment diferent: les polítiques de Colau i dels Comuns agreugen la majoria de patologies de les principals causes de mortalitat a Barcelona.

Sí, ho dic avui, 4 de desembre del 2020: el que estan fent Colau i els Comuns a Barcelona incrementarà la mortalitat a la nostra ciutat.

Colau i els Comuns fan un ús miserable d'unes presumptes estadístiques, d'uns presumptes treballs que assenyalarien que la contaminació a Barcelona seria la responsable d'un determinat nombre de morts a Barcelona.

Anem a desmuntar pas a pas aquesta miserable manipulació de Colau i els Comuns que implicarà que la mortalitat creixi a Barcelona.

1. D'entrada, sabeu quina és l'esperança de vida a Barcelona? Segons dades de l'Institut d'Estadística, de 84,2 anys.



I sabeu quina és l'esperança de vida del país que la té més alta de tot el planeta Terra? 84 anys, al Japó.




O sigui que d'entrada, la misèria de Colau i els Comuns és la d'amagar que a Barcelona tenim una de les esperances de vida més altes de tot el planeta. I això no és casual. Si a BCN tenim aquesta esperança de vida tan alta és perquè el conjunt de la ciutat, tots els seus equilibris, el seu way of life... ho fan possible.

Tenim de l'esperança de vida més alta del planeta per com és la nostra ciutat. Carregar-se Barcelona, carregar-se els equilibris entre tots els seus usos i vides de la seva gent, dinamitar el que ho ha fet possible, que és el que està fent Colau, és dinamitar els fonaments que ens permeten tenir aquesta tan alta esperança de vida.

No situar aquesta dada al capdavant de tot i amagar-la, per enganyar la ciutadania, per fer creure que ens estem morint, que "ens estan matant" és MISERABLE

2. La miserable manipulació de Colau i dels Comuns segueix amb la "solidesa" de les dades que exhibeixen de morts a causa de la contaminació, per amagar-s'hi al darrere i així "justificar" tot el seu autoritarisme, menyspreu als veïns, imposicions i barbaritats urbanístiques.

Fixeu-vos, fixeu-vos, en aquesta "solidesa", quina cosa més "científica", quines dades tan fiables que fan servir:

- Setembre del 2016, Salvador Rueda, el "pare" de les Superilles, deia en una entrevista:

"cal reduir una altra variable, que és el nivell de contaminació, responsable de la mort prematura de 3.500 persones cada any"

- Octubre 2016 la cosa, segons una Agència municipal, se situaria en 250 morts:
"Cumplir los niveles de contaminación evitaría al menos 250 muertos cada año"

- Setembre del 2019, segons un altre informe d'aquesta mateixa agència municipal de la sra. Colau:
"Més de 400 persones moren cada any a Barcelona per culpa de la contaminació de l'aire"

- Gener 2020 l'Ajuntament Colau fa un nou gir i diu:

"Desde el consistorio se hace especial incidencia en que la emergencia climática se concreta con "3.700 muertes en Barcelona"

S'ha tornat a aquella xifra dels 3.700 de fa 4 anys, del 2016, tot i que per fer-ho ara es refugien en el concepte "emergència climàtica".

- Octubre del 2020, l'Agència aquella de l'Ajuntament Colau fa un nou gir i diu:

"El exceso de contaminación en Barcelona causa cada año 1.000 muertes en la ciudad, un 7% del total."

Com veieu, les dades amb les que treballa aquest ajuntament Colau són molt sòlides. Un any són 3.750, un altre any 3.500, un altre any 250, un altre any podem pujar a 400, però si cal, doncs diem que 1.000 i arrodonim.

3. Dit això, evidentment tots els poders públics, amb l'Ajuntament al capdavant, han de vetllar per la salut dels barcelonins i per evitar qualsevol mort que sigui evitable. Això cap dubte. Ara bé, on això que estan fent Colau i els Comuns se situa fregant una denúncia penal, per posar en risc la vida dels barcelonins, és com, amagant dades, volen imposar-nos polítiques que agreugen les principals patologies de les més grans causes de mort que patim els barcelonins.

Acceptem que el way of life d'una metròpoli com BCN comporta que hi hagi anualment unes 400 persones la mort de les quals, d'alguna manera, podria ser conseqüència de la contaminació de la ciutat. Sobre una mortalitat anual de 16.000 persones, significa un 2,5%. Si donéssim per bones les xifres de 1.000 morts d'aquest octubre, seria un 6,25% de les morts a la ciutat.

Acceptem-ho, però no amaguem, expliquem-ho també, que hi ha un 97,5% o 93,75% de morts per altres causes. Així, quan mirem les estadístiques de les causes de mortalitat més nombroses a la ciutat, veiem que la causa més nombrosa és la cardiovascular, que és la causa d'un 25% de les morts a Barcelona.

I aquí és on emergeix aquesta misèria moral criminal dels Comuns. Em sembla molt bé, a tots ens semblarà molt bé, que es facin polítiques que redueixin el risc de mort per determinades malalties, per determinades causes. Però és inadmissible fer-ho a costa d'agreujar els factors que desencadenen les patologies d'altres causes de mort.

Em sembla molt bé treballar per reduir aquest 2,5% o 6,25% de les causes de mort que d'alguna manera es poden atribuir a la contaminació. Però mai, mai, mai, fer-ho incrementant les patologies de la que és la més gran, nombrosa, causa de mort a Barcelona.

4. Les polítiques de Colau i Comuns agreujaran els factors que desencadenen les patologies que causen el major nombre de morts a Barcelona, les de les malalties cardiovasculars. I ara explico perquè això és i serà així:

Són moltes les patologies i els factors que més influeixen en aquesta causa de mort, la cardiovascular. Però de manera clara els estudis més concloents al respecte situen l'estrès com una de les causes que més influeixen en el desencadenament mortal que porta a que a BCN hi hagi un 25% de morts per patologies cardiovasculars.

Un gran estudi europeu, amb científics d'UK, Alemanya, Finlàndia, etc... ho va estudiar. El punt de partida en la seva recerca tenia, entre d'altres, els següents objectius:

"En este estudio se buscó esclarecer la situación de estrés como factor de riesgo en la enfermedad cardiometabólica mediante la investigación de las asociaciones de dos factores de estrés laboral frecuentes:

-la sobrecarga laboral
-el desequilibrio entre esfuerzo y recompensa "

Segons dades de les mútues laborals, les incidències coronàries són la principal causa de mort laboral. I segons ja hem vist, l'estrès és un element cabdal en les patologies cardiovasculars.

L'estrès està al darrere de les patologies que provoquen el major nombre de morts a Barcelona. I els dos elements clau, més importants, en els quadres que desencadenen l'estrès laborals són la sobrecàrrega laboral i el desequilibri entre esforç i recompensa.

Tota la població laboral de Barcelona ha d'invertir, gràcies a Colau i els Comuns, més temps en fer el mateix que abans feia amb menys temps, ja sigui arribar a la feina, ja sigui fer els seus desplaçaments de feina, ja sigui anar a veure familiars, ja sigui tornar a casa. Trajectes que abans es podien fer en 20 minuts ara consumeixen el doble. I després, la guinda d'haver de donar més voltes que mai fins trobar un lloc on poder deixar el cotxe. I l'encariment demencial de la zona blava i verda.

Si això és així en general, la política de Colau i els Comuns és especialment criminal en relació a un col·lectiu molt concret i molt important de la nostra ciutat: el del transport. La manera com han eliminat, s'han carregat, les zones de càrrega i descàrrega provocarà en aquest sector un monumental increment del desequilibri entre esforç i recompensa. Per fer el mateix que feien abans, ara hi hauran d'invertir moltes més hores, nervis per no tenir espais reservats a càrrega i descàrrega i per tant haver d'aparcar precàriament, per no poder fer tota la feina que abans podien fer, per no poder complir amb tots els clients.

Algunes dades d'altres estudis en aquesta mateixa línia:
"La EU-OSHA apunta que el estrés laboral se experimenta “cuando las demandas del entorno de trabajo superan la capacidad de los trabajadores de lidiar con ellas (o controlarlas)” , es decir, el estrés se identifica con un estado de tensión física y psicológica que surge cuando existe un desequilibro entre las altas exigencias del ambiente de trabajo y las posibilidades del trabajador de responder adecuadamente a las mismas".

En una tesi doctoral sobre els riscos per a la salut als treballadors que desenvolupen la seva feina conduint (bàsicament els transportistes), s'hi diu:

"Los factores de riesgo psicosociales de los trabajadores de la conducción son: Un elevado nivel de atención, el procesar continuamente mucha información, la repetitividad de las tareas, la cantidad de trabajo y la presión del tiempo. Según el presente informe, al 30,9 % de los conductores el trabajo afecta a su salud mental de manera directa. Y un 26,2 % de los mismos, afirman tomar de manera regular relajantes y tranquili-zantes. Todos estos factores, se traducen en alteraciones del estado del ánimo, estrés, ansiedad, depresión, alteraciones del sueño, dolor de cabeza, contracturas musculares, etc. Así mismo, el estrés laboral es el responsable de muchos accidentes de tráfico, de comporta-mientos inadecuados en la conducción, de conductas arriesgadas, etc"

Les polítiques Colau per evitar (que no, perquè només incrementaran la contaminació) d'una part d'aquest 2,5% de la mortalitat de la ciutat comporten claríssimament empitjorar directament les patologies que estan al darrere del 25% de les causes de mort dels ciutadans de Barcelona.

És una aberració immoral aquesta política colauer que es creu "investida" per decidir amb les seves polítiques, els qui poden viure i els qui no l'importa que morin. És una aberració immoral que totes les barbaritats que s'estan fent en mobilitat a la ciutat es justifiquin per evitar unes morts que són el 2,5% de les morts de la ciutat a costa de condemnar a més mort al 25% de barcelonins que moren per patologies cardíaques, de les quals l'estrès n'és causa principal.

5. Finalment, per acabar, la cirereta de tot aquest criminal despropòsit: ni tan sols es beneficiarà una mica la lluita contra la contaminació. Tot és mentida, tot és incompetència, tot és una atrocitat sectària que els cega, que els fa situar-se per sobre de la gent, de les dades, del que volen els veïns.

Com es va demostrar al Poblenou, la Superilla l'únic que ha fet és col·lapsar perimetralment tot el barri i incrementar els nivells de contaminació.

Això és el que passarà a tot la ciutat. Ara ja tenim Barcelona fregant el col·lapse. A mesura que es recuperi la normalitat post-pandèmia i l'activitat econòmica a la ciutat, el col·lapse està assegurat, a nivells mai vistos. I amb el col·lapse, l'increment global de la contaminació.

CAL UNA MOBILITZACIÓ URGENT I MASSIVA PER EVITAR QUE ES CARREGUIN BARCELONA, LES NOSTRES VIDES I EL NOSTRE FUTUR!