Una primera anàlisi de les dades de la 3a onada 2025 de l'enquesta BOP del CEO

Tal i com “corria” pels ambients, àdhuc per les xarxes, avui dilluns dia 24 de novembre s’han fet públiques les dades de la 3a onada del Baròmetre d’Opinió Pública del Centres d’Estudis d’Opinió.

I efectivament, també tal i com “corria”, presenta algunes dades rellevants de canvis en l’escenari polític, que crec val la pena comentar amb una certa urgència, per això aquest article ràpid, que espero poder ampliar en algun posterior article amb altres dades del BOP del CEO que crec rellevants.

El principal titular d’aquesta onada del BOP del CEO és que es confirma el creixement del vot de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, amb la principal novetat que per primera vegada, tot i que VOX també creix, aquest bloc el passa a liderar Aliança Catalana, que és la formació política que més creix.

L’altra “novetat” d’aquest BOP del CEO seria la confirmació de la tendència clara a la baixa del vot independentista, que en aquesta ocasió l’enquesta projecta en major afectació a Junts. Aquesta tendència de pèrdua de suports a la independència també la trobem a la pregunta “vol que Catalunya sigui un estat independent?”, on la diferència entre el NO i el Sí se situa en màxims contra la independència, amb una diferència de 14 punts a favor dels partidaris del NO (53%) davant del 39% dels favorables a la independència, del SÍ.

El bloc de l’espanyolisme constitucionalista és el que sembla mantenir-se més estable.

L’enquesta presenta alguns biaixos de representació, però no massa grans i semblen adequadament corregits en la projecció electoral. ERC i PSC tenen una lleugera sobrerepresentació, i Junts infrarepresentació.

Anàlisis de les principals dades de la projecció demoscòpica sobre l’escenari polític:

BLOC INDEPENDENTISTA (Junts, ERC i CUP)

El bloc independentista és el que més pateix pèrdua de suports. En termes de projecció d’escons passaria dels actuals 59 escons a una forquilla entre 44/47 escons, per tant una davallada significativa, conseqüència de la pèrdua de suports a Junts que projecta una pèrdua d’entre 15 i 16 diputats, tot i que després, com veurem, calgui mirar amb certa prudència aquesta projecció. ERC en canvi recuperaria una mica de vot, fet que els permetria recuperar algun escó. La CUP si fa o no fa es quedaria igual, tot i que per la franja baixa.

• Junts:

El BOP del CEO fa una estimació d’escons per a Junts de 19/20, mentre que a les darreres eleccions n’havia tingut 35. Aquesta situació vindria donada per la pèrdua d’intenció de vot, que passaria d’un 21,58% a les eleccions del 2024 a un 13,8%.

Al darrere d’aquesta baixada en la intenció de vot el més important que hi trobem és la pèrdua de fidelitat de vot entre els seus antics votants, que passaria del 72,6% (2a onada CEO, juliol 2025) al 55,4% (novembre). Aquesta pèrdua de vot fidelitzat en tan poc temps és una mica estranya. Caldrà estar atents a les properes enquestes per veure si és un efecte demoscòpic localitzat en aquest BOP o es confirma com a tendència. Jo seria prudent al respecte, perquè és un canvi massa intens per a tant poc temps, que es pot veure afectat també per la infrarepresentació mostral, atès que aquest factor no es corregeix com es fa amb altres dades de l’enquesta com la intenció de vot.

La pèrdua de vot fidelitzat que sembla estar patint Junts es complica encara més per a aquesta formació perquè el vot no fidelitzat marxa en direccions molt diferents. La principal, però, és la fuga de vot cap al bloc de l’extrema dreta racista, amb un 19,6% d’antic votant de Junts que ara votaria Aliança Catalana. Al costat d’aquesta pèrdua, també hi ha un significatiu 6,5% cap a ERC, un 3,3% cap a la CUP i fins i tot un 2,2% cap al PSC.

Junts per la seva banda només capta un 3,1% de vot provinent d’antic votant d’ERC.

Aquests dos factors, la baixada en la fidelització de vot, i no impactar en atreure vot nou és el que estaria provocant aquest descens en la intenció de vot a Junts.

• ERC:

Segons aquesta 3a onada del BOP del CEO, ERC passaria a ser la força més votada del bloc independentista, perquè tindria fins a 2 punts més en intenció de vot del vot que va tenir el 2024 (del 13,65% a l’actual projecció d’un 15,6%). En relació al BOP anterior, la fidelitat de vot seria pràcticament idèntica (69,3% al juliol, 69,8% ara).

L’enfortiment de les opcions d’ERC vindria donat perquè ara mateix capta significatius percentatges d’una gran diàspora d’antics votants d’altres partits (10,6% d’antic vot de la CUP, 6,5% del PSC, 6% dels Comuns, 6,5% de Junts...), mentre que només en perd, de manera significativa, en una direcció, cap a Aliança Catalana, amb un 6,7% d’antic vot indepe que ara votaria extrema dreta racista. Al costat d’aquesta fuga de vot també en té d’altres, menors, cap al PSC (4,3%), CUP (3,5%), Junts (3,1%) o Comuns (2%)

• CUP:

La CUP presenta la més alta fidelitat de vot del bloc independentista, del 74,2%, però té un parell de fugues significatives (10,6% cap a ERC i 4,5% cap als Comuns) que fa que no presenti opcions de millorar els seus resultats malgrat tenir petites captacions de vot d’altres formacions (3,5% d’ERC, 3,6% dels Comuns i 3,3% de Junts)

BLOC DE L’ESPANYOLISME CONSTITUCIONALISTA (PSC, PP I COMUNS)

Aquest bloc presenta una gran estabilitat, tot i que amb una certa tendència a la baixa. Així, dels 63 escons actuals el BOP del CEO projecta una franja entre els 56 i els 59 escons, bàsicament per la petita baixada de vot del PSC

• PSC:

La 3a onada del BOP del CEO projecta un lleuger descens en intenció de vot al PSC, que passaria del 27,96% al 25,7%, és a dir, 2 punts menys. Això sempre està en el marge d’error mostral, però és el que explica la lleugera pèrdua de suports d’aquest bloc. El PSC té una alta fidelitat de vot, del 73,5%, i només perd vot de manera mínimament significativa cap a ERC (6,5%), cap a AC (2,9%) i cap als Comuns (2,1%). Això equilibra en aquesta estabilitat a la baixa el que de no ser així implicaria un lleuger increment de vot, és a dir, que té diferents petites però significatives captacions de vot procedent també d’un ampli ventall d’opcions: un 4,5% del PP, un 4,3% d’ERC, un 6% dels Comuns, un 2,2% de Junts i un 3,2% d’AC.

• PP:

El PP es manté estable en les seves expectatives, que com a molt poden ser una mica a la baixa. Passaria del 10,99% dels vots al 9,3, però aquesta pèrdua pràcticament no afectaria la seva projecció d’escons, de manera que es quedaria igual o com a molt en perdria un.

El PP té una fidelitat de vot del 68,2%, amb unes fugues de vot significatives en diferents direccions, tot i que majoritàriament cap al bloc de l’extrema-dreta racista, amb un 10,1% cap a VOX i un 4,5% cap a AC. També té un 4,5% de vot cap al PSC. I només té un mínimament significatiu 4,3% de vot que captaria d’antics votants de VOX

• Comuns:

Els Comuns també presenten una gran estabilitat de vot. Van tenir un 5,83% el 2024 i ara el CEO els projecta un 6%. En el seu cas, a diferència d’altres enquestes a nivell estat espanyol, no es configura per ara una alternativa “podemita” alternativa, fet que els permet mantenir una alta fidelitat de vot, del 75,9% tot i tenir tres mínimament significatives fugues de vot (6% cap a ERC, 6% cap al PSC i 3,6% cap a les CUP). Aquestes fugues queden compensades una mica amb el 4,55 d’antic vot de la CUP, el 2% d’ERC i el 2% del PSC. Segons el CEO doncs, els Comuns seguirien amb els seus actuals 6 escons

BLOC DE L’EXTREMA DRETA RACISTA I XENÒFOBA

El bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba és el que presenta una major enfortiment del seu vot, liderat per l’increment de la tendència de vot cap a AC, tot i que també cap a VOX. Aquest bloc passaria de l’11,72% dels vots el 2024 a una projecció en aquesta 3a onada del CEO de 2025 del 22,20% del vot, un increment de més de 10 punts que es transformaria també en un increment d’entre 19 i 21 escons.

• Aliança Catalana:

AC és la formació política que té un més alt increment de vot, fonamentat en un increment de vot procedent de pràcticament tot el mapa polític, que fa que esdevingui el partit que liderarà el bloc d’aquesta extrema dreta racista i xenòfoba, passant pel davant de VOX.

AC va tenir un 3,77% de vot les passades eleccions i ara passaria a tenir un 12,7%, incrementant en una forquilla d’entre 17 i 18 els seus escons (de 2 escons a 19 o 20). Com deia, al darrere d’aquesta pujada important que projecta el CEO per a AC hi trobem que el seu posicionament racista està impactant en votants de tot l’espectre polític, fins al punt de canviar allò que motivava anteriorment el vot d’aquestes persones, per projectar-lo en clau de suport als postulats de l’extrema dreta racista. I AC està guanyant clarament aquesta partida a VOX, liderant aquest bloc, recollint votants d’absolutament tot l’espectre polític. La principal transferència de vot li arribaria d’antic vot independentista, de Junts, amb un 19,6% del vot que va tenir Junts , seguida de la transferència d’un 8,7% d’antics votants de VOX. Al vot provinent d’aquestes formacions també cal afegir un 6,7% de vot provinent d’ERC, un 4,5% del PP i un 2,9% del PSC.

Per contra AC només perd un 3,2% de vot tant cap a ERC com cap al PSC i cap a Junts. I té la més alta fidelitat de vot de totes les formacions polítiques.

• VOX:

El creixement d’Aliança Catalana en aquest bloc de l’extrema dreta racista fa que la formació que fins ara el liderava, VOX, tot i créixer en vot i escons, cedeixi el lideratge a AC. VOX passaria de tenir un 7,95% dels vots a un 9,8%, el que implicaria un creixement entre 2 i 3 escons (passaria dels actuals 11 diputats a tenir-ne 13 o 14).

VOX té també una alta fidelitat de vot, del 81,2%, i només presenta fugues significatives cap a AC (8,7%) i cap al PP (4,3%), mentre que a nivell de transferències al seu favor té la més gran en el 9,1% d’antic vot del PP i el 3,2% d’antic vot a AC.

Algunes conclusions:

Tot i que en termes de projecció electoral calgui ser prudents i esperar a veure si algunes de les dades amb més impacte a l’enquesta es consoliden com a tendència o són conseqüència d’algun biaix mostral en l’actual enquesta, sí podem observar ja algunes tendències de fons que cal tenir en compte:

• La primera i més important és que hi ha un significatiu desplaçament de la motivació del vot de molts electors. Fins ara l’element nacional havia estat vertebrador de la majoria d’alineaments del vot, acompanyat també de posicionaments socials, però ara és del tot perceptible com pel damunt d’aquest posicionament en clau nacional (espanyolisme/independentisme), trobem un posicionament de vot mobilitzat en clau d’assumpció i priorització dels postulats racistes i xenòfobs del discurs d’odi de l’extrema dreta. I les evidències d’això que està passant en aquest canvi en els elements que motiven el vot final de l’elector és molt clar quan veiem que Aliança Catalana capta vot de manera significativa a tots els blocs: capta vot de Junts i d’ERC del bloc independentista, capta vot de VOX del bloc d’extrema dreta racista i capta vot del PP i del PSC del bloc de l’espanyolisme constitucionalista. Que AC rebi vot un 8,7% d’antic votant de VOX no és per cap posicionament nacional, sinó perquè el discurs d’AC sobre la immigració, el racisme i la xenofòbia, és el que motiva el vot a aquesta formació. I això ho podem veure clarament en que la majoria de votants d’AC no volen que Catalunya sigui un estat independent. Només un 44,6% dels votants d’AC volen que Catalunya sigui un estat independent, mentre que la majoria, un 55,4% no ho volen.

• Una segona tendència que podem observar a l’enquesta del CEO és que l’espai de Junts ara mateix té un posicionament complicat, amb una significativa baixa en la fidelització del seu vot. L’enquesta està feta abans dels “girs” de posicionament polític de Junts les darreres setmanes, però crec que també evidencia la confusió associada a aquest gir de les motivacions polítiques de l’electorat, davant la falta d’un projecte en clau nacional amb credibilitat. Tanmateix, i com ja he dit abans, cal ser prudents i veure si l’impacte de les dades d’aquest BOP del CEO és una tendència o bé un tema mostral, puntual. Això afectaria només, tot i que no és poc, al “volum” de l’impacte, no a que és evident que hi ha una certa desconnexió d’una part del seu vot. Factors com la possible tornada del President Puigdemont o canvis en posicionaments estratègics poden influir.

• Una tercera qüestió que em sembla rellevant de comentar és que tot i que el PSC repetiria victòria electoral, no deixa de ser fins a cert punt sorprenent que essent el partit que ho governa tot (Generalitat, Ajuntament de BCN, diputacions, gobierno del estado), amb tot el que això implica de centralitat i visibilitat i, també cal dir-ho, d’influència mediàtica... no aconsegueix capitalitzar-se políticament, fins al punt de presentar una certa tendència a pèrdua de suports. El govern de tothom no sembla arribar a tothom. I ni tan sols l’evidència de l’absència d’una alternativa política, els reforça electoralment.

• Un quart element que voldria destacar és que estranyament, o sorprenentment, ERC, tot i estar encara ficada en gairebé una crisi setmanal, sembla que va tocar fons amb el resultat electoral del 2024 i tot i que no es recupera, i encara està molt lluny del que van ser els seus resultats en els darrers cicles electorals, ha aconseguit estabilitzar el seu votant. Veurem fins a quin punt això és així, però la lectura dels dos últims CEO així ho apunta.

• Els qui no aixequen cap, i que com a lectura més positiva seria que semblen estabilitzar-se en la caiguda que van tenir les darreres eleccions, és la CUP, que pot aspirar a repetir resultats i escons, però que també pot baixar una mica.

• Els Comuns tenen la sort que per ara, així com a les darreres europees van competir amb Podemos i a Catalunya Podemos va superar-los en vot, a nivell eleccions al Parlament no s’ha configurat una candidatura podemita. Això els permet seguir com es van quedar el 2024. Si els podemitas seguissin amb la seva estratègia de fractura electoral, és evident que es veurien afectats.

• I ja per anar acabant el BOP del CEO també projecta un escenari en el que cada cop serà més complicada la governabilitat. El bloc independentista no té ja la més mínima opció de configurar una majoria parlamentària, que pugui configurar una presidència de Catalunya i un govern independentista. Si les darreres eleccions tenia 59 escons, lluny dels 68 de la majoria absoluta, ara es mou en la forquilla dels 44 als 47 escons. Però el tripartit que va permetre l’elecció del President Illa, perquè sumaven 68 escons, ara mateix en la seva franja baixa no hi arriba, es queda amb 66, i només en la franja alta podria repetir l’absoluta, amb 69 escons.

• I finalment, alertar de fins a quin punt tot el que està passant en el que ha seguit a l’1-O està desgastant les opcions de l’independentisme, com ens està allunyant no només de poder tornar a ser majoria electoral i parlamentària, sinó també del suport a la independència. Aquesta diferència màxima de 14 punts dels contraris a la independència sobre els favorables a la independència ens haurien de fer pensar a tots. Ja no és un tema electoral, sinó de posicionament nacional. No és cert que ningú hagi deixat de ser independentista. O, com a mínim des del punt de vista de voler o no la independència, molta gent ha deixat de voler-la. Durant el procés vam ser majoria, però ara estem 14 punts per sota dels que no la volen. I això ens hauria de fer pensar a tots en el que estem fent i, sobretot, en el que cal començar a fer, en com fer-nos-ho per tornar a ser la majoria que vam ser i ara hem deixat de ser.

                              

Doncs sí, AC, extrema dreta racista i xenòfoba, i amiga dels neonazis... clar instrument del deep state contra l'independentisme

 

La setmana vinent, darrera de novembre, tindrem, molt probablement, l’entrega de la tercera onada del BOP del CEO, la millor enquesta que es fa a Catalunya sobre l’escenari i les projeccions polítiques i electorals.

Però ja abans que surti, hi ha una cosa molt sorprenent amb la que no m’hi havia trobat mai en els més de 15 anys que fa que estic fent anàlisi demoscòpic: que m’hagin “arribat” per fonts diferents presumptes filtracions dels resultats que ens trobarem en aquesta tercera onada del BOP del CEO del 2.025.

Segons aquestes filtracions, de les que fins i tot algun mitjà clarament alineat amb els postulats de l’extrema dreta racista i xenòfoba s’ha fet ressò, un d’aquests partits del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, Aliança Catalana, projectararia un significatiu creixement electoral.

Evidentment quan el CEO publiqui la tercera onada 2025 del seu BOP, l’analitzaré, i explicaré quin escenari demoscòpic, a criteri meu, i amb les dades que analitzi, projecta. Fins llavors, res.

Bé, potser res tampoc.

Fa una setmana Oriol Junqueras deia que AC podia ben bé ser un “invent” o una eina creada pels serveis secrets espanyols, el CNI, per combatre l’independentisme.

Jo no sé si diria directament CNI, però sí diria, sí he dit en anteriors articles, que AC és clarament l’instrument del deep State espanyol, dels aparells de l’estat, per substituir la seva anterior creació, C’s.

Amb l’explosió del moviment independentista, a les basseroles del procés, els aparells de l’estat van situar Ciutadans com l’eix central de la seva estratègia per frenar l’independentisme. L’estratègia era situar els “orígens” com l’element central del posicionament nacional. Així, en una societat on la majoria de nosaltres tenim algun pare o avi nascut per les espanyes... si aconseguien que això, aquest factor identitari, determinés el posicionament davant la independència, ho tenien guanyat. Però no. Van fracassar. Tot i que amb aquest posicionament van aconseguir que C’s arribés a ser la força més votada a Catalunya (eleccions 21D 2017), la majoria social i política era independentista.

Davant d’això, del fracàs de l’aposta identitària de C’s per frenar l’independentisme, jo crec que és una evidència indiscutible que els aparells del deep State espanyol ara han apostat per AC com a element clau per frenar l’independentisme. L’aposta dels aparells de l’estat per AC situa la qüestió migratòria, des d’un posicionament alineat amb la més radical extrema dreta racista i xenòfoba, com a element clau en l’estratègia de l’estat contra l’independentisme.

La visualització d’AC en el lideratge d’aquest posicionament, alineant-se amb tots els moviments polítics europeus d’una extrema dreta cada cop més desacomplexada en el seu exhibicionisme neofeixista i neonazi... és una estratègia que pot tenir efectes devastadors sobre l’independentisme català i tot el que sempre ha estat, tota la seva lluita i l’herència de compromís patriòtic sempre associat a la democràcia, drets humans i antifeixisme.

La derrota del 1939 davant el franquisme i els seus aliats del feixisme italià i del nazisme alemany va portar milers de patriotes a l’exili i, amb la invasió nazi de França, a la IIGM, a camps de concentració i mort. Mentre sempre tots els militants independentistes ens hem proclamat hereus dels qui ens han precedit en la lluita per una Catalunya lliure, que van combatre des de la resistència als nazis, que van obrir i mantenir rutes per la llibertat per ajudar a salvar a milers i milers de persones que fugien de l’horror i l’extermini nazi... ara tenim, per primera vegada a la història de Catalunya, gent com la d’Aliança Catalana donant suport incondicional als hereus del nacionalsocialisme a l’actual Alemanya, l’AfD

Fa poc més d’un any Aliança Catalana es reunia amb l’eurodiputat saxó d’AfD Siegbert Droese, proper al sector neonazi d’AfD.

Droese feia campanya a Leipzig amb 1 cotxe matriculat AH1818 (codi utilitzat per neonazis en referència a Hitler).

I eren els propis líders d’AC que ho escampaven per les xarxes, sense cap vergonya, amb orgull:

 

Però Aliança Catalana també fa ús de totes les estratègies de l’extrema-dreta racista i xenòfoba internacional, unes estratègies que tenen, com a motor, al centre de tot, una enorme capacitat de manipulació social i mediàtica a través d’unes xarxes socials a través de les quals primer escampen les seves mentides i després les seves estratègies de manipulació social racista i xenòfoba.

Alguns exemples:

 

Que no siguem malpensats, ens diu. I comparteix el mateix discurs que té la resta de l’extrema dreta racista i xenòfoba, com la d’aquest eurodiputat de VOX fill d’un nazi:

La foto no és de Catalunya, però per al racisme tot s’hi val. La foto és d’una sucursal de La Caixa a un poble de Huelva, i són jornaleres a la collita de la maduixa. Per a l’extrema dreta racista, sigui AC sigui VOX, sigui el que sigui, tot s’aprofita, tot es converteix en mentida, en la seva estratègia per estendre odi racista, per criminalitzar la immigració.

I ho fan directament, com hem vist en aquests repugnants comentaris de la líder d’AC i de l’eurodiputat de VOX, o a través d’una xarxa formidable que tots aquests moviments alineats en l’extrema dreta racista tenen, de bots i perfils intoxicadors a les xarxes socials.

Aquí tenim un exemple d’un perfil habitual d’aquesta intoxicació racista i xenòfoba d’Aliança Catalana:

De debò? O sigui que faltaria, segons aquest perfil d’intoxicació racista d’AC, unes dades que considera fonamentals... la gent vinguda de fora que cobra la prestació d’IMV... I com que segons ella aquestes dades no hi són, escampa la sospita “per què no ho diuen?”, és a dir, ens ho amaguen... però, ai làs, gairebé simultàniament, tot i haver dit que mancava una dada fonamental, que amaguen... ella la té, aquesta dada, i així ens pot explicar a tots per què l’amaguen, la dada: perquè la major part dels beneficiaris són immigrants.

Feina feta: mentir, intoxicar, escampar la sospita... i portar-nos, com sempre, a la mateixa conclusió de sempre, que la culpa és dels immigrants, que són uns aprofitats, que només per ser immigrants ja tenen pagueta, etc etc etc

Quines coses, només que hagués anat a l’enllaç de la nota informativa del ministeri hauria pogut veure que hi ha un accés directe a una completa estadística de l’IMV amb dades estatals, per CCAA, nacionalitats, edats, etc.

I encara més, si no volia accedir al web amb les dades estadístiques, en la mateixa notícia del ministeri sobre l’IMV s’informava que el 82,3% dels titulars perceptors tenen nacionalitat espanyola.

O sigui, que no faltava cap dada, que ho diuen i publiquen... i que més del 80% són espanyols...

Però l’estratègia de l’extrema dreta racista, la d’AC o VOX, que són iguals, és dir que no es publiquen les dades, i que hi ha un motiu perquè no es publiquin: que tot és culpa dels immigrants.

I això és a diari, podríem estar així una eternitat, perquè la mentida i la manipulació per bastir un discurs d’odi racista i xenòfob és l’única estratègia de tota aquesta extrema dreta de la que forma part Aliança Catalana, al costat de VOX, neonazis alemanys, etc.

Sempre els immigrants al centre de tots els mals i causants de tots els nostres problemes, perquè són uns aprofitats, i tenen uns drets que la resta no tenim:

La realitat: aquest curs 25-26... 795.000 alumnes de primària i de secundària tenen un val d'ajut de 60€ per compres, entre d'altres, de papereria (llibretes i bolígrafs).

Però ja veus, segons la lideressa del discurs de l’odi racista i xenòfob, tu, jo, tots, l’únic que estem fent és pagar la festa als immigrants...

En aquesta intervenció al Parlament la lideressa de l'odi racista i xenòfob també va dir que la immigració està ensorrant el sistema educatiu. Sempre tot va fatal i tot és culpa de la immigració.

La realitat?

L'any 2013 Catalunya tenia un 64,4% de població jove 20-24 anys amb estudis secundaris, 20 punts per sota de la mitjana UE.

10 anys després, l'any 2023, en ple impacte del boom migratori d'aquests anys, Catalunya ja tenia un 78,3% de la seva població jove (20-24 anys) amb estudis secundaris, gairebé 15 punts més que fa 10 anys.

En els darrers 10 anys a Catalunya s’ha escurçat la diferència amb la UE de joves amb estudis secundaris de gairebé 20 punts a 8 punts!

I si ho mirem des del punt de vista de la població jove amb estudis superiors, a Catalunya és un 57,5%, 5 punts superior al percentatge de població jove amb estudis superiors a l’estat espanyol i 12 punts per sobre del % de la UE. Dades 2024!

O sigui que gairebé un 60% dels escolars tenen ajuts per a la compra de material escolar i que Catalunya en els darrers anys ha arribat als majors percentatges de jovent amb estudis secundaris i superiors... però per a la lideressa de l’odi racista i xenòfob d’AC tot va pitjor i només és culpa de la immigració.

És evident que a Catalunya s’ha de poder parlar, decidir i gestionar el tema migratori. Els independentistes sempre hem volgut ser un estat per poder decidir sobre totes les coses del nostre país, i fer-ho responsablement i en sintonia amb els nostres aliats, amb els països del nostre entorn.

El tema migratori és extraordinàriament complexe, i té moltíssimes coses que sempre haurem de considerar: des dels drets humans (i d’això els catalans en sabem molt perquè dissortadament al llarg de la història ens hem vist obligats a emigrar o exiliar-nos, sovint massivament) fins dades del tot aclaparadores, com els més de 10 anys que portem de creixement vegetatiu negatiu, o que siguem el segon país del món amb una més baixa taxa de natalitat.

És evident també que és inadmissible, que es parli, amb la frivolitat que es parla, de la Catalunya dels 8 o dels 10 milions. “Ens hem de preparar per a la Catalunya dels 10 milions”, diu el govern del PSC. Potser el que ens hem de preparar és per poder decidir si volem ser una Catalunya de 10 milions.

Però parlar de tot això i voler decidir sobre tot això... és una cosa que no té absolutament res a veure, tot el contrari, amb els discursos d’odi de l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC o VOX. Parlar, establir polítiques, gestionar... en definitiva, poder decidir, sobre la qüestió migratòria és absolutament imprescindible, i és una cosa que no té absolutament res a veure, tot el contrari, amb els discursos d’odi racista i xenòfob de l’extrema dreta.

Tots aquests discursos de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, com el d’AC, només busquen fer de l’altre, pel color de la seva pell, pel seu origen, per la seva religió, l’enemic a batre, convertint-lo en el responsable de tots els problemes, de tot el que no funciona.

És evident que hi ha problemes, i la política està per trobar-hi solucions. Per exemple, ara mateix és evident tenim un problema amb la impunitat de la multireincidència, que ha arribat a uns límits que fan inevitable pensar la inacció judicial no sigui casual, sinó causal. I quina és la causa? Doncs alimentar l’extremadreta i el seu discurs racista i xenòfob per bloquejar l’independentisme.

Fixeu-vos fins a quin punt això és greu i incomprensible: el Novembre del 2009 a l’estat espanyol governava Zapatero (PSOE) i a Catalunya el tripartit (PSC, ERC i ICV).

Joan Saura, d'ICV-EUA  era el conseller d'interior... i llavors, agafeu-vos fort.... es van expulsar més de 500 delinqüents multireincidents. El conseller Saura va dir al respecte: "La reincidència continua sent un dels principals problemes d seguretat a Catalunya" Els 500 expulsats acumulaven 2.988 delictes.

Ara mateix, a Barcelona, en aplicació del Pla Kanpai, els Mossos d’Esquadra han detectat 280 persones amb múltiples detencions, 266 de les quals han estat actius enguany. Aquestes 266 persones acumulen 1.776 detencions a la ciutat de Barcelona, i se’ls atribueixen 5.284 fets delictius, principalment furts i robatoris amb violència o intimidació. Els 5 delinqüents amb més detencions n’acumulen 123 aquest any, i 260 antecedents total.

El conseller Joan Saura, d’ICV-EUA, celebrava l’expulsió de 500 delinqüents multireincidents que acumulaven 2.988 delictes. No és normal que ara no es pugui fer el mateix amb 266 delinqüents multireincidents que acumulen més de cinc mil fets delictius.

Cal fer política, cal fer nació, però, sobretot, cal ser poble...

ASSUMIRÀS la veu d'un poble,  
i serà la veu del teu poble,  
i seràs, per a sempre, poble...

I lluitarem, fent honor a tots els patriotes que ens han precedit, per aquest poble que som i que volem lliure, i per tots els valors que hem assumit, i que també són la veu del nostre poble, combatent, com sempre hem fet, els feixismes, els totalitarismes, l’odi racista i xenòfob dels qui com aquests d’AC, es proclamen, a casa nostra, hereus dels neonazis alemanys que fan campanya amb cotxes amb la matrícula d’Adolf Hitler.

ANÀLISIS BARÒMETRE CIS OCTUBRE 2025: PROJECCIÓ ESCENARI POLÍTIC A CATALUNYA I L’ESTAT ESPANYOL

Aquesta setmana el CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) ha fet públics els resultats del seu baròmetre mensual sobre els posicionaments polítics i la projecció de vot que dibuixen l’escenari polític a nivell de l’estat espanyol.

Dissortadament els resultats ja no s’ofereixen territorialitzats, de manera que només hi cap una anàlisi a nivell estat espanyol i, a Catalunya, a nivell de la projecció de vot de les formacions independentistes, és a dir, de les formacions que només es presenten a les eleccions generals a Catalunya.

Des de fa temps el CIS està subjecte a la polèmica de si les seves enquestes, els seus treballs demoscòpics, responen a un interès partidista més que a una realitat d’anàlisi demoscòpica acurada.

Bàsicament això ve perquè el nivell de polèmica política a nivell estat espanyol criminalitza el PSOE, sotmès a la persecució i criminalització implacable del Cartel de la Toga, és a dir, dels aparells del poder judicial que actuen amb criteris i motivacions polítiques, i no jurídiques, com sempre han fet amb l’independentisme català.

L’enquesta del baròmetre del CIS d'aquest octubre ha estat minimitzada, qüestionada, assenyalada... com un element de manipulació del poder, sense entrar en més consideracions perquè ni enfonsa el PSOE ni “aúpa” a VOX, que és el que els discursets dels “voceros” mediàtics del sistema estan assenyalant com a l’escenari polític cap al que està abocat l’estat espanyol.

Analitzant el CIS des d’una perspectiva que neutralitzi els biaixos mostrals, el que podem veure amb claredat és que a nivell estat espanyol s’està davant un escenari convuls, en el que es projecten diferents escenaris, tots ells possibles i, alhora, cap d’ells clar.

• El primer indicador d’aquest escenari convuls és la baixa fidelitat de vot que afecta a gairebé totes les formacions polítiques.

Tot i que el CIS projecta el PSOE com a guanyador electoral, el cert és que la seva situació és complicada, amb només un 63,8% de fidelitat de vot. La seva fortalesa, lligada a aquesta dada, és que no hi ha cap tendència clara ni significativa en el vot que no reté: 4% cap a PP, 2,8% cap a VOX, 3,3% cap a Sumar, 2,1% cap a Podemos, etc

En canvi el PP té una fidelitat de vot una mica inferior a la del PSOE, del 61,7%, però té una clara fuita de vot en una direcció determinada, com és aquest 16% dels seus votants que ara diuen votaran VOX.

VOX és la formació política que presenta una major fidelitat de vot, del 82,6%, no presenta fugues de vot significatives cap a cap altra formació (la més ridículament nombrosa seria un 3,6% cap als altres ultres de “Se acabo la fiesta) i, el que és més inquietant, té el 42,9% del vot dels joves que les anteriors eleccions no van poder votar perquè no tenien l’edat.

Gairebé el 50% del vot més jove a nivell estat espanyol ara mateix es planteja votar en clau de l’extrema dreta racista i xenòfoba hereva directa del franquisme, és a dir, votar VOX, en el que és, per a mi, una de les dades més inquietants d'aquest baròmetre del CIS.

• Tanmateix a nivell estat espanyol, més enllà de l’enfortiment de l’extrema dreta racista de VOX, el que serà més determinant és el que amb absoluta claredat projecta el CIS: les conseqüències de la fractura de l’espai polític de Sumar i Podemos.

Les darreres eleccions generals Sumar ja es va fotre una descomunal hòstia electoral, després de la qual els podemites van protagonitzar una escissió que va contribuir a l’afebliment de la majoria governamental i a la sagnia divisiva del caïnisme. Així les coses ara mateix només un 39,4% dels votants de Sumar les darreres eleccions generals ara tornarien a votar Sumar, mentre que un 26,4% votarien Podemos i un 12,7% PSOE.

En un escenari així, de radical fractura del vot de Sumar/Podemos, i en un sistema electoral com l’espanyol, amb la seva llei d’Hondt, això aboca a l’estat espanyol a una radical marginalització representativa d’aquest espai, amb una evident pèrdua de diputats. L’espai de Sumar/Podemos pot perdre més del 50% dels escons que ara mateix tenen, i que són claus en la configuració de la majoria precària del govern de Pedro Sánchez.

• Tot i que l’enquesta del CIS no es planteja a nivell “autonòmic”, i que per tant no podem tenir les dades de projecció electoral a Catalunya, sí tenim dades demoscòpiques que ens ajuden a visualitzar també l’escenari polític a Catalunya.

El primer que es visualitza és que seguirà l’afebliment del vot independentista, de l’espai independentista, també en un escenari d’eleccions al congreso de diputados.

Les darreres eleccions el congreso ERC ja va patir una monumental patacada, passant de 14 diputats a 7 diputats, és a dir, perdent el 50% de la seva representació. El CIS continua projectant una radical crisi de l’espai d’ERC, que només tindria una fidelitat de vot del 52,1%, de manera que tornaria a perdre un 50% del seu vot, de la seva representació.

Pel que fa a l’altra força independentista amb representació al Congreso, Junts, presenta una fidelitat de vot que tot i que aÏlladament no la consideraríem alta ( 64,8%), en l’escenari que projecta el CIS sí és important perquè és la segona formació política amb una més alta fidelitat de vot, només superada per VOX, que té un 82,6%.

En l’espai independentista que respresenten ERC i Junts el CIS projecta alguns escenaris que directament ens aboquen a la complexitat que caracteritza l’actual escenari polític.

Entre aquestes dades tenim aquest 13,3% d’antics votants d’ERC que ara ja directament votarien al PSC. Des del punt de vista de Junts la principal fuga de vot que escenifica el baròmetre del CIS és aquest 4,6% de votants que ara votarien ERC.

En aquest escenari hi ha, tanmateix, unes dades a les que cal abraonar-s’hi, per valorar la credibilitat de tot el que mediàticament s’està projectant en un molt determinat sentit,  com és el sentit de la fuga de vots de Junts cap a l’espai de l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC. Les dades del CIS evidencien que aquesta projecció és una més de les moltes manipulacions des de les que s’alimenta aquesta extrema dreta racista i xenòfoba a tot arreu, també a Catalunya.

Junts és la segona formació política amb més representació amb una major fidelitat de vot, del 64,8% i sense cap fuga de vot significativa en cap direcció. De fet la dada més significativa en aquest sentit seria un 8,9% d’antics votants de Junts que ara no ho tenen clar. Però només un 3,3% dels votants de Junts ara votarien “un altre partit” (concepte en el que podem situar AC), només un 2,2% diuen que ara no votarien i només un 4,6% que ara votarien nul.

En aquest escenari resulta molt sorprenent el 15,3% d’antics votants d’ERC que diuen ara votarien una altra opció que no és cap de les actuals. ERC ha jugat molt de temps a fer el joc del que en podríem dir “la puta i la ramoneta” promocionant AC perquè desgastés Junts, però la realitat el que apunta és que des d’una perspectiva àmplia, a qui més podria estar desgastant la fuga de vot cap a posicions de l’extrema dreta racista i xenòfoba és a ERC.

Des del punt de vista de Junts la seva principal feblesa és que és la formació amb un menor percentatge de votants que davant unes noves eleccions anirien a votar. Mentre que un 84,6% dels votants d’ERC diuen que amb tota seguretat anirien a votar, entre els de Junts només és un 62,3%.

Un altre element per a una reflexió imprescindible és aquesta fal·làcia discursiva que des de molts posicionament es planteja com una baixada de pantalons d’ERC i Junts arribant a pactes amb el PSOE per investir Pedro Sánchez.

A la vida tant el que fem com el que no fem genera conseqüències, produeix efectes.

ERC i Junts arriben a uns pactes i el que això implica és que pugui ser investit Pedro Sánchez.

Si ERC i Junts no haguessin arribat a cap pacte i no haguessin votat a favor de la investidura de Pedro Sánchez el que haurien provocat, les conseqüències que hauria tingut  no arribar a cap pacte, és que Feijoo fos investit president, haurien fet possible és la investidura de Feijoo i un govern de PP i VOX.

ERC i Junts sabien que amb els seus vots eren decisius en l’elecció del nou president del Govern Espanyol. Eren decisius si feien i eren decisius si no feien. En cap cas tenien cap opció de “desaparèixer” del mapa, inhibir-se i passar desapercebuts.

Hi ha qui critica ERC i Junts per pactar i fer, ignorant, silenciant, que sense pactar i no fent res també haurien estat decisius per l’elecció del nou gobierno.

També és del tot lesiu que tot aquest discurs criminalitzador, que silencia que allò que fem i allò que no fem té conseqüències, també vulgui silenciar, que per a la majoria de l’electorat català no és el mateix Pedro Sánchez que Alberto Núñez Feijoo.

Un 55,6% dels votants de Junts i un 67,4% dels d’ERC diuen que prefereixen Pedro Sánchez com a president del Gobierno de España, mentre que ningú, absolutament ningú dels votants d’ERC i Junts voldrien Feijoo de Presidente.

Acusar ERC i Junts d’haver treballat pactes per arribar a uns acords que els van portar a votar a favor de la investidura de Sanchez, fent-la possible, mentre s’amaga que sense aquests pactes, inhibint-se de tot, el que haurien fet és fer possible la investidura de Feijoo i  un govern PP i VOX és delirant.

I més encara quan la clara majoria del votant indepe prefereix Sanchez de presidente que Feijoo, que no el vol ningú.

De debò volem fer política d’esquenes a la realitat de la nostra societat i de la visió que té la majoria del votant independentista?

Vol dir això que hi ha submissió o entreguisme, o pactisme, o totes aquestes imbecilitats que alguns volen etiquetar amb el concepte “processisme”? 

Doncs en cap cas.

Un 55,6% dels votants de Junts prefereixen Pedro Sánchez de president del Gobierno, però això en cap cas està “renyit” amb que un 66,5% dels votants de Junts tinguin poca o cap confiança en Pedro Sánchez. Ni tampoc està renyit amb que un 100% dels votants de Junts tinguin poca o cap confiança en Feijoo.

L’escenari és complexe. Simplificar-lo és el pitjor que podem fer si volem entendre la realitat del nostre país i de la nostra societat.

La immensa majoria de la societat catalana, i també de l’independentisme, no veu iguals a Pedro Sánchez que a Feijoo. La immensa majoria del votant independentista té poca o cap confiança en Pedro Sánchez, però és que no en té cap en Feijoo i prefereix, de manera també majoritària, a Sánchez que a Feijoo.

Sí, hi pot haver molta incongruència en tot plegat, però mai serà tanta incongruència com els qui amaguen que tant amb el que fem com amb el que no fem, generem conseqüències. L’independentisme podia fer dues coses:

•           Fer, o sigui intentar fer valer els seus vots per arrencar alguns pacte positiu per a tots i amb els seus vots i escons ser decisius en la investidura de Pedro Sánchez

•           No fer, o sigui no pactar res, inhibir-se, i ser decisius així, des d’aquesta inhibició, perquè Feijoo fos investit i hi hagués un gobierno de PP i VOX

Probablement la descomposició de l’espai de Sumar i Podemos faci que els vots independentistes siguin irrellevants, no siguin decisius per a res. Alguns això potser ho celebraran molt, tant des d’aquest espai independentista que viu en un núvol cada cop més allunyat de la realitat de la nostra societat, com des de l’espai de l’espanyolisme més ultra hereu del totalitarisme franquista, que només malda per exterminar-nos com a poble, com a nació, com estan demostrant ja al País Valencià i a les Illes Balears. Però també des d'aquest miserable discurs racista anti-català que està exhibint Podemos en la seva estratègia per marcar perfil en l'actual escenari polític, rebentant els pactes als que l'independentisme havia arribat amb Pedro Sánchez per facilitar la seva investidura.

I poca cosa més. El mes de novembre tindrem el BOP del CEO, que crec serà una enquesta molt i molt interessant i necessària per seguir analitzant com estem i com evoluciona el nostre país, la nostra societat i el nostre escenari polític. 

Anàllisi de l'enquesta de La Vanguardia, una enquesta que no s'aguanta per enlloc, fins al punt què ens hem de preguntar com és que han fet una cosa així

El passat dissabte, quan ja fosquejava, un amic em va enviar un guasap dient que l’endemà, diumenge, La Vanguardia publicava una enquesta electoral de Catalunya. Ho vaig trobar molt estrany, però  diumenge dia 21 de setembre en aixecar-me, vaig baixar al quiosc i em vaig comprar La Vanguardia. I mentre esmorzava em vaig estar mirant les dades de l’enquesta. Vaig flipar. Allò era molt estrany. I, a sobre, també era molt poc transparent. Els que em seguiu ja sabeu que jo fonamento les meves anàlisis a partir de les dades demoscòpiques de les enquestes que es poden neutralitzar dels possibles biaixos mostrals. Amb l’enquesta de LV això era impossible.

Dilluns en Vicent Partal a la seva editorial de Vilaweb també s’hi referia, a l’enquesta de La  Vanguardia, i deia: “El cas és que cinc dies després del sopar (es refereix a un sopar a un restaurant de Madrid entre el ministre Bolaños, l’home clau en l’estratègia del Gobierno de Pedro Sánchez, i el director de La Vanguardia), ahir, La Vanguardia publicava, sense cap raó aparent ni que ho esperàs ningú, un sondatge electoral d’unes eleccions que encara falta anys perquè es facen. De vegades, faltant tant de temps per a unes eleccions, enquestes com aquesta s’han fet escaure amb l’Onze de Setembre o amb l’aniversari de les anteriors, però ahir era un diumenge normal i corrent, un més.”

I seguia en Vicent Partal a la seva editorial dient que tothom una mica assenyat se l’hauria de prendre -l’enquesta- amb molta calma, d’entrada, per tres raons.

“Primer, perquè una repassada als sondatges publicats anteriorment per La Vanguardia obliga sempre a ser molt prudents –per a les eleccions del 2011, per exemple, el seu sondatge donava 67 diputats a CiU, que al final n’obtingué 50; i al cap de deu anys en donava 42 a ERC, que acabaren essent 33. La Vanguardia –sap greu dir-ho, però és així– té una acreditada tradició de publicar enquestes excèntriques, que no coincideixen amb les altres que es fan al mateix moment, i que poden ser molt lluny de la realitat quan la realitat arriba. El segon element a tenir en compte és que el sondatge, segons els autors, es basa majoritàriament en enquestes digitals, amb un percentatge relativament baix d’enquestes telefòniques, cosa que tampoc no és gens habitual. I el tercer és la (poca) credibilitat de l’empresa que la fa –l’índex de verificació d’IPSOS és de 4,7 sobre 10, suspens.”

Estava totalment d’acord amb el que deia en Partal.

Dimarts La Vanguardia va continuar publicant algunes coses de l’enquesta, però cap dada que aportés la més mínima transparència.

I això era especialment greu, atès el terrabastall, la sacsejada, que havien provocat les dades de l’enquesta.

Bàsicament l’enquesta de La Vanguardia projectava un impactant creixement del vot ultra, dels partits que configuren aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, Aliança Catalana i VOX, que passaven de 13 a 35 diputats (19 AC i 16 VOX). El bloc de l’espanyolisme constitucionalista (PSC, PP i Comuns) es quedava amb 54 (ara en té 63). I el bloc independentista (Junts, ERC i CUP) baixava dels 59 als 45 diputats.

Totes les enquestes fa temps assenyalen la tendència a l’alça del vot de l’extrema-dreta racista també a Catalunya, amb el vot a AC i a VOX, però cap enquesta, ni de lluny, no havia projectat que AC passés de 2 a 19 diputats i VOX passés pel davant del PP.

També totes les enquestes fa temps visualitzen el desgast del vot independentista, desgast que va portar, les darreres eleccions, a que l’independentisme perdés la majoria absoluta que tenia al Parlament. I malgrat això cap enquesta projectava, ni de lluny, una caiguda del bloc independentista com la de l’enquesta de LV, de 19 escons.

Així les coses, sense la més mínima transparència d’una enquesta que estava projectant una sacsejada molt important i estava essent aprofitada per tots els propagandistes ultres per visualitzar-se encara més, he estat pensant com enfocar les dades de l’enquesta de LV d’una manera que ens permetés visualitzar, evidenciar i analitzar totes aquestes coses tan estranyes de l’enquesta de LV.

El mes de juliol vam tenir les dades del BOP del CEO, la millor i més sòlida enquesta electoral i política que es fa a Catalunya. També dic sempre que analitzar una enquesta aïlladament no ens aporta gaire. El més interessant de l’anàlisi demoscòpic és poder observar les tendències al llarg del temps. I això el BOP del CEO ens ho permet fer amb una solidesa extraordinària, perquè anualment hi ha tres “onades” del BOP, tres enquestes completes, de manera que podem seguir l’evolució anualment i al llarg dels anys.

I m’hi he posat...

El primer que he fet és posar davant pel davant les dades del CEO i les de LV. En poc més d’un mes l’enquesta de La Vanguardia projectava un escenari polític que no tenia res a veure amb el que havia projectat un mes abans el CEO. Raro raro...

Els que estem acostumats a fer seguiment de les enquestes i dels escenaris polítics i tenim experiència analítica sabem perfectament que en un mes excepte per alguna cosa absolutament excepcional, molt molt grossa, les coses mai canvien tant, mai canvien de la nit al dia.

La sacsejada de l’enquesta de La Vanguardia tenia dos noms propis:

•       En el bloc independentista, la pèrdua de suports que projectava a Junts, que passaria del 21,6% dels vots a les eleccions del 2024 al 13,3% i de 35 a 21 diputats

• En el bloc de l’extrema dreta racista, el creixement d’Aliança Catalana, que passaria del 3,8% dels vots a les eleccions del 2024 a l’11,9% dels vots i de 2 a 19 diputats.

Un mes abans de l’enquesta de LV, al juliol, el BOP del CEO ja recollia un cert desgast electoral de Junts, que passava del 21,6% dels vots al 17,5%, i de 35 diputats a una forquilla entre 28 i 30 diputats, tot i que seguia sent clarament la segona força política més votada..

El BOP del CEO del passat juliol també recollia el creixement d’AC, que passava del 3,8% dels vots al 7,6% i de 2 diputats a una forquilla entre 10 i 11 diputats.

La Vanguardia per a ERC, CUP i Comuns projectava més o menys el mateix que el CEO, per al PP una lleugera baixada i per al PSC una baixada més significativa, sobretot en nombre d’escons.

L’enquesta de LV focalitzava per tant el major impacte d’un canvi que cap enquesta prèvia havia projectat ni de lluny, en una forta baixada de Junts acompanyada d’un fort creixement d’AC.

Si això cap enquesta prèvia no ho havia projectat, ni de lluny, era perquè LV i la seva empresa demoscòpica eren més llestos i millors que tothom... o hi havia altres coses per aquí al mig, que ho podien explicar millor, que ens podien aportar llum per entendre què estava passant?

En Partal ho deia molt bé: La Vanguardia té mooolts antecedents de publicar enquestes excèntriques que després no tenen cap connexió amb la realitat. Hi tornàvem a ser? També apuntava en Partal la discutible credibilitat de l’empresa que ha fet l’enquesta (4,7 sobre 10, o sigui, que suspèn).

Fixem-nos en les característiques tècniques de l’enquesta del CEO i la de LV. Totes dues tenen mostres de 2.000 persones, però, i aquí hi ha un element clau, mentre que les 2.000 persones de la mostra del CEO han estat enquestades presencialment, tenint al davant un enquestador que aporta rigor, seguretat i confiança, l’enquesta de LV té 500 enquestes fetes telefònicament i 1.500 online.

Miau. No són comparables. La de LV no resisteix la comparació, el CEO li dona 2.000 voltes.

Malgrat això, com podia ser que el BOP del CEO i l’enquesta de La Vanguardia, en un mes, projectessin escenaris tan diferents?

Podria haver estat que el BOP del CEO de juliol hagués tingut “un mal dia” i hagués estat especialment i estranyament desafortunat, imprecís?

Tot pot ser en aquesta vida, però gràcies a la sèrie anual del BOP ho tenim molt fàcil per comprovar-ho. I veient les dades del CEO de juliol i dels dos anteriors (1a onada 2025 i 3a onada 2024) veiem que la projecció sobre Junts i AC és més o menys la mateixa. L’enquesta del BOP del CEO del juliol era per tant absolutament sòlida.

Si al juliol Junts tenia una fidelitat de vot entre els seus votants del 2024 del 72,6%, com podia, ser que en un mes, i sense que hagi passat res excepcional, la fidelitat de vot de Junts, segons LV, ara fos inferior al 50%?

No té cap sentit. I menys encara quan, per seguir mesurant la solidesa de les dades, anem a buscar totes les dades dels BOP del CEO posteriors a les eleccions del 2024 i veiem que a la 3a onada 2024 la fidelitat de vot a Junts era del 75,4%, a la 1a onada del 2025 del 70,5% i a la 2a onada del 2025 del 72,6%, és a dir, molt similars..

Així les coses, segons LV, de juliol a setembre la fidelitat de vot entre els votants de Junts hauria caigut gairebé 30 punts, situant-se per sota del 50% que és el que podem deduir projecta l’enquesta de LV?

Va home va! Quina vergonya de dades.

Però seguim gratant en la comparativitat de les dades, per valorar la seva solidesa: segons les dades del CEO el transvasament de vot de Junts cap a AC hi és, i al juliol estava al voltant del 7,4% de l’antic vot que havia tingut Junts feia un any. Segons LV de juliol a setembre, amb agost mes de vacances pel mig, els vots de Junts cap a AC haurien passat de ser el 7,4% a ser el 31%.

Va home va!

O sigui, en tres BOP del CEO el transvasament de vot de Junts cap a AC és del 4,9% (3a onada 2024), del 8,5% (1 onada 2025) i del 7,4% (2a onada del 2025), però en un mes, de juliol a setembre segons La Vanguardia es dispara per sobre del 30%.

És tan ridícul, és tan bèstia, és tan vergonyosa aquesta enquesta de La Vanguardia que, per més que l’empresa que l’ha feta suspengui en credibilitat (4,7 sobre 10), és impossible no veure que més que una enquesta ha estat una eina política, d'intervenció i fins i tot podríem dir-ne de manipulació política.

A la vista d’aquestes dades és impossible no pensar en allò que deia en Partal a la seva editorial, que amb aquesta enquesta “Don Corleone (l’estat espanyol) ha fet arribar a aquell qui l'hauria d'escoltar (Junts i ERC, però bàsicament Junts) el missatge precís, l'amenaça: això t'espera si t'atreveixes a allunyar-te de mi”.

Tanmateix jo hi afegiria una altra cosa: aquesta enquesta de LV és la manifestació més barroera, ja a cara descoberta, de que Aliança Catalana és el nou instrument de l’estat, del Règim del 78, contra l’independentisme, i com va fer amb C’s, se la promociona perquè el seu discurs d’odi, alineat amb la resta de moviments de l’extrema dreta racista i xenòfoba que s’estan estenent per tot el món, faci impossible que l’independentisme torni a estar mai més en condicions de fer la independència.

El creixement d’AC s’alimenta d’un 12,9% d’antics votants espanyolistes (PP, PSC i VOX) i d’un 12,3% d’antics votants independentistes (Junts, ERC i CUP).

És  més que evident que allò que uneix, motiva i mobilitza als votants i simpatitzants d’AC és el discurs de l’odi de l’extrema dreta racista. Coherentment amb totes aquestes dades, un 47,7% dels votants d’AC votarien NO a la independència en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Cal reconèixer l’habilitat discursiva i l’eficàcia de tots els mecanismes mediàtics i de manipulació permanent, amb especial incidència a les xarxes, d’aquesta extrema dreta racista d’AC.

Coneixen bé el seu públic potencial: els votants d’AC són, amb diferència, els que arrosseguen una major frustració vital, professional i econòmica personal d’entre tots els votants de tots els partits polítics a Catalunya. Un 46,2% dels votants d’AC diuen que en l’últim any han empitjorat, mentre que la mitjana de país dels que diuen en l’últim any han empitjorat és del 27,1%.

El discurs de l’odi de l’extrema dreta racista és molt hàbil canalitzant aquesta ciutadania frustrada: “si les coses et van pitjor no és per culpa teva, és per culpa dels immigrants. Cal lluitar contra els immigrants, perquè només així podrem millorar”.

Un exemple de com des d’AC s’escampa aquest discurs: la lideressa de l’odi, l’Orriols, publica una foto d’unes dones magrebís fent cua davant d’una oficina de La Caixa dient, en el text, que aquí les teniu, les immigrants, anant a cobrar les seves paguetes que surten dels nostres diners mentre els nostres avis no tenen cap atenció i no poden cobrar la dependència.

El discurs de la lideressa de l’odi immediatament genera adhesions: hem de salvar Catalunya perquè les immigrants, i especialment les musulmanes, sense fer res, totes cobren una pagueta, que surt dels nostres diners, mentre que els nostres avis no tenen, per culpa d’aquestes immigrants, l’atenció que haurien de tenir, i no poden tenir les ajudes a la dependència perquè tot va a les immigrants.

Semblaria implacable, oi?

Però, ai làs! Llàstima que la foto no era a Catalunya, sinó a un poble de Huelva, i que les dones magrebines fent cua davant una Caixa no anaven a cobrar res, cap pagueta, sinó que eren jornaleres a les que només retribuïen en metàl·lic, i estaven fent cua per ingressar el jornal.

L’enquesta de La Vanguardia, les dades i escenari que projecta, no tenen, per a mi, la més mínima credibilitat, de manera que només les podem explicar com a  expressió d’una maniobra mediàtica que sabien tindria gran impacte, per impulsar, projectar, el nou instrument del Règim del 78 contra l’independentisme: Aliança Catalana.

Avui llegia una entrevista a Josep Ramoneda, que deia “no hi ha pitjor error que la negació del mal, perquè el mal existeix, sabem que existeix, i no podem claudicar davant d’ell. Som responsables si no reaccionem a temps”.

El mal existeix, i ara mateix al nostre país es manifesta amb aquests discursos de l’odi de l’extrema dreta racista d’AC i VOX.

I així ho veiem i sabem nosaltres, tots els que sempre hem mantingut un compromís vital i militant per la independència, que no claudicarem mai davant d’ell, davant del mal, com mai no van claudicar tots els que ens han precedit en la lluita per una Catalunya lliure.

Però això també ho sap l’estat i el Règim del 78 i per això promourà, visibilitzarà, i farà tot el que pugui perquè aquest mal arribi i s’incrusti al màxim de gent, perquè aquest mal sigui cada dia més fort, fins fer-nos claudicar.

Però no ho permetrem, mai claudicarem. Com deia també en Ramoneda a l’entrevista “el mal en part és constitutiu també de la societat, perquè és davant del mai que sumem, que ens unim, que ens protegim, esdevenint la forma de cohesió més poderosa del bé”