Aquesta setmana el CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) ha fet públics els resultats del seu baròmetre mensual sobre els posicionaments polítics i la projecció de vot que dibuixen l’escenari polític a nivell de l’estat espanyol.
Dissortadament els resultats ja no s’ofereixen territorialitzats, de manera que només hi cap una anàlisi a nivell estat espanyol i, a Catalunya, a nivell de la projecció de vot de les formacions independentistes, és a dir, de les formacions que només es presenten a les eleccions generals a Catalunya.
Des de fa temps el CIS està subjecte a la polèmica de si les seves enquestes, els seus treballs demoscòpics, responen a un interès partidista més que a una realitat d’anàlisi demoscòpica acurada.
Bàsicament això ve perquè el nivell de polèmica política a nivell estat espanyol criminalitza el PSOE, sotmès a la persecució i criminalització implacable del Cartel de la Toga, és a dir, dels aparells del poder judicial que actuen amb criteris i motivacions polítiques, i no jurídiques, com sempre han fet amb l’independentisme català.
L’enquesta del baròmetre del CIS d'aquest octubre ha estat minimitzada, qüestionada, assenyalada... com un element de manipulació del poder, sense entrar en més consideracions perquè ni enfonsa el PSOE ni “aúpa” a VOX, que és el que els discursets dels “voceros” mediàtics del sistema estan assenyalant com a l’escenari polític cap al que està abocat l’estat espanyol.
Analitzant el CIS des d’una perspectiva que neutralitzi els biaixos mostrals, el que podem veure amb claredat és que a nivell estat espanyol s’està davant un escenari convuls, en el que es projecten diferents escenaris, tots ells possibles i, alhora, cap d’ells clar.
- El primer indicador d’aquest escenari convuls és la baixa fidelitat de vot que afecta a gairebé totes les formacions polítiques.
Tot i que el CIS projecta el PSOE com a guanyador electoral, el cert és que la seva situació és complicada, amb només un 63,8% de fidelitat de vot. La seva fortalesa, lligada a aquesta dada, és que no hi ha cap tendència clara ni significativa en el vot que no reté: 4% cap a PP, 2,8% cap a VOX, 3,3% cap a Sumar, 2,1% cap a Podemos, etc
En canvi el PP té una fidelitat de vot una mica inferior a la del PSOE, del 61,7%, però té una clara fuita de vot en una direcció determinada, com és aquest 16% dels seus votants que ara diuen votaran VOX.
VOX és la formació política que presenta una major fidelitat de vot, del 82,6%, no presenta fugues de vot significatives cap a cap altra formació (la més ridículament nombrosa seria un 3,6% cap als altres ultres de “Se acabo la fiesta) i, el que és més inquietant, té el 42,9% del vot dels joves que les anteriors eleccions no van poder votar perquè no tenien l’edat.
Gairebé el 50% del vot més jove a nivell estat espanyol ara mateix es planteja votar en clau de l’extrema dreta racista i xenòfoba hereva directa del franquisme, és a dir, votar VOX, en el que és, per a mi, una de les dades més inquietants d'aquest baròmetre del CIS.
- Tanmateix a nivell estat espanyol, més enllà de l’enfortiment de l’extrema dreta racista de VOX, el que serà més determinant és el que amb absoluta claredat projecta el CIS: les conseqüències de la fractura de l’espai polític de Sumar i Podemos.
Les darreres eleccions generals Sumar ja es va fotre una descomunal hòstia electoral, després de la qual els podemites van protagonitzar una escissió que va contribuir a l’afebliment de la majoria governamental i a la sagnia divisiva del caïnisme. Així les coses ara mateix només un 39,4% dels votants de Sumar les darreres eleccions generals ara tornarien a votar Sumar, mentre que un 26,4% votarien Podemos i un 12,7% PSOE.
En un escenari així, de radical fractura del vot de Sumar/Podemos, i en un sistema electoral com l’espanyol, amb la seva llei d’Hondt, això aboca a l’estat espanyol a una radical marginalització representativa d’aquest espai, amb una evident pèrdua de diputats. L’espai de Sumar/Podemos pot perdre més del 50% dels escons que ara mateix tenen, i que són claus en la configuració de la majoria precària del govern de Pedro Sánchez.
- Tot i que l’enquesta del CIS no es planteja a nivell “autonòmic”, i que per tant no podem tenir les dades de projecció electoral a Catalunya, sí tenim dades demoscòpiques que ens ajuden a visualitzar també l’escenari polític a Catalunya.
El primer que es visualitza és que seguirà l’afebliment del vot independentista, de l’espai independentista, també en un escenari d’eleccions al congreso de diputados.
Les darreres eleccions el congreso ERC ja va patir una monumental patacada, passant de 14 diputats a 7 diputats, és a dir, perdent el 50% de la seva representació. El CIS continua projectant una radical crisi de l’espai d’ERC, que només tindria una fidelitat de vot del 52,1%, de manera que tornaria a perdre un 50% del seu vot, de la seva representació.
Pel que fa a l’altra força independentista amb representació al Congreso, Junts, presenta una fidelitat de vot que tot i que aÏlladament no la consideraríem alta ( 64,8%), en l’escenari que projecta el CIS sí és important perquè és la segona formació política amb una més alta fidelitat de vot, només superada per VOX, que té un 82,6%.
En l’espai independentista que respresenten ERC i Junts el CIS projecta alguns escenaris que directament ens aboquen a la complexitat que caracteritza l’actual escenari polític.
Entre aquestes dades tenim aquest 13,3% d’antics votants d’ERC que ara ja directament votarien al PSC. Des del punt de vista de Junts la principal fuga de vot que escenifica el baròmetre del CIS és aquest 4,6% de votants que ara votarien ERC.
En aquest escenari hi ha, tanmateix, unes dades a les que cal abraonar-s’hi, per valorar la credibilitat de tot el que mediàticament s’està projectant en un molt determinat sentit, com és el sentit de la fuga de vots de Junts cap a l’espai de l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC. Les dades del CIS evidencien que aquesta projecció és una més de les moltes manipulacions des de les que s’alimenta aquesta extrema dreta racista i xenòfoba a tot arreu, també a Catalunya.
Junts és la segona formació política amb més representació amb una major fidelitat de vot, del 64,8% i sense cap fuga de vot significativa en cap direcció. De fet la dada més significativa en aquest sentit seria un 8,9% d’antics votants de Junts que ara no ho tenen clar. Però només un 3,3% dels votants de Junts ara votarien “un altre partit” (concepte en el que podem situar AC), només un 2,2% diuen que ara no votarien i només un 4,6% que ara votarien nul.
En aquest escenari resulta molt sorprenent el 15,3% d’antics votants d’ERC que diuen ara votarien una altra opció que no és cap de les actuals. ERC ha jugat molt de temps a fer el joc del que en podríem dir “la puta i la ramoneta” promocionant AC perquè desgastés Junts, però la realitat el que apunta és que des d’una perspectiva àmplia, a qui més podria estar desgastant la fuga de vot cap a posicions de l’extrema dreta racista i xenòfoba és a ERC.
Des del punt de vista de Junts la seva principal feblesa és que és la formació amb un menor percentatge de votants que davant unes noves eleccions anirien a votar. Mentre que un 84,6% dels votants d’ERC diuen que amb tota seguretat anirien a votar, entre els de Junts només és un 62,3%.
Un altre element per a una reflexió imprescindible és aquesta fal·làcia discursiva que des de molts posicionament es planteja com una baixada de pantalons d’ERC i Junts arribant a pactes amb el PSOE per investir Pedro Sánchez.
A la vida tant el que fem com el que no fem genera conseqüències, produeix efectes.
ERC i Junts arriben a uns pactes i el que això implica és que pugui ser investit Pedro Sánchez.
Si ERC i Junts no haguessin arribat a cap pacte i no haguessin votat a favor de la investidura de Pedro Sánchez el que haurien provocat, les conseqüències que hauria tingut no arribar a cap pacte, és que Feijoo fos investit president, haurien fet possible és la investidura de Feijoo i un govern de PP i VOX.
ERC i Junts sabien que amb els seus vots eren decisius en l’elecció del nou president del Govern Espanyol. Eren decisius si feien i eren decisius si no feien. En cap cas tenien cap opció de “desaparèixer” del mapa, inhibir-se i passar desapercebuts.
Hi ha qui critica ERC i Junts per pactar i fer, ignorant, silenciant, que sense pactar i no fent res també haurien estat decisius per l’elecció del nou gobierno.
També és del tot lesiu que tot aquest discurs criminalitzador, que silencia que allò que fem i allò que no fem té conseqüències, també vulgui silenciar, que per a la majoria de l’electorat català no és el mateix Pedro Sánchez que Alberto Núñez Feijoo.
Un 55,6% dels votants de Junts i un 67,4% dels d’ERC diuen que prefereixen Pedro Sánchez com a president del Gobierno de España, mentre que ningú, absolutament ningú dels votants d’ERC i Junts voldrien Feijoo de Presidente.
Acusar ERC i Junts d’haver treballat pactes per arribar a uns acords que els van portar a votar a favor de la investidura de Sanchez, fent-la possible, mentre s’amaga que sense aquests pactes, inhibint-se de tot, el que haurien fet és fer possible la investidura de Feijoo i un govern PP i VOX és delirant.
I més encara quan la clara majoria del votant indepe prefereix Sanchez de presidente que Feijoo, que no el vol ningú.
De debò volem fer política d’esquenes a la realitat de la nostra societat i de la visió que té la majoria del votant independentista?
Vol dir això que hi ha submissió o entreguisme, o pactisme, o totes aquestes imbecilitats que alguns volen etiquetar amb el concepte “processisme”?
Doncs en cap cas.
Un 55,6% dels votants de Junts prefereixen Pedro Sánchez de president del Gobierno, però això en cap cas està “renyit” amb que un 66,5% dels votants de Junts tinguin poca o cap confiança en Pedro Sánchez. Ni tampoc està renyit amb que un 100% dels votants de Junts tinguin poca o cap confiança en Feijoo.
L’escenari és complexe. Simplificar-lo és el pitjor que podem fer si volem entendre la realitat del nostre país i de la nostra societat.
La immensa majoria de la societat catalana, i també de l’independentisme, no veu iguals a Pedro Sánchez que a Feijoo. La immensa majoria del votant independentista té poca o cap confiança en Pedro Sánchez, però és que no en té cap en Feijoo i prefereix, de manera també majoritària, a Sánchez que a Feijoo.
Sí, hi pot haver molta incongruència en tot plegat, però mai serà tanta incongruència com els qui amaguen que tant amb el que fem com amb el que no fem, generem conseqüències. L’independentisme podia fer dues coses:
- Fer, o sigui intentar fer valer els seus vots per arrencar alguns pacte positiu per a tots i amb els seus vots i escons ser decisius en la investidura de Pedro Sánchez
- No fer, o sigui no pactar res, inhibir-se, i ser decisius així, des d’aquesta inhibició, perquè Feijoo fos investit i hi hagués un gobierno de PP i VOX
Probablement la descomposició de l’espai de Sumar i Podemos faci que els vots independentistes siguin irrellevants, no siguin decisius per a res. Alguns això potser ho celebraran molt, tant des d’aquest espai independentista que viu en un núvol cada cop més allunyat de la realitat de la nostra societat, com des de l’espai de l’espanyolisme més ultra hereu del totalitarisme franquista, que només malda per exterminar-nos com a poble, com a nació, com estan demostrant ja al País Valencià i a les Illes Balears. Però també des d'aquest miserable discurs racista anti-català que està exhibint Podemos en la seva estratègia per marcar perfil en l'actual escenari polític, rebentant els pactes als que l'independentisme havia arribat amb Pedro Sánchez per facilitar la seva investidura.
I poca cosa més. El mes de novembre tindrem el BOP del CEO, que crec serà una enquesta molt i molt interessant i necessària per seguir analitzant com estem i com evoluciona el nostre país, la nostra societat i el nostre escenari polític.
Entrades
