Ahir, 21D del 2025 hi va haver eleccions autonòmiques a Extremadura. Normalment mai hauria escrit res al respecte, ni m'hi hauria preocupat o interessat gaire... però he estat llegint i escoltant algunes coses, anàlisis, valoracions... que he flipat...
De manera que m'hi he ficat per posar damunt la taula algunes dades i reflexions que ajudin a contextualitzar aquest resultat electoral... i si pot ser evitar que la gent es flipi massa o ens enganyin massa.
El més destacat de tot és la monumental patacada del PSOE. En relació a les eleccions autonòmiques del 2023 ha perdut més de 100.000 vots, el 44% dels vots que va tenir. Una animalada. El PSOE té un problema, i molt gros. El que passa és que no s’està en condicions de saber si això que ha passat a Extremadura és un impacte autonòmic d’una tendència global, estatal, o és una cosa marcadament “autonòmica”. En aquest sentit les eleccions autonòmiques avançades a Aragó poden proporcionar pistes sobre l’abast del que està passant.
El segon més destacat, a criteri meu, és l’important augment de l’abstenció. Gairebé 87.000 votants menys que fa 2 anys, al 2023. Atès el resultat del PSOE i les dades de l’abstenció, sembla que els antics votants del PSOE són els que ara majoritàriament han alimentat aquesta abstenció.
El tercer element que vull destacar és que allò que s’està projectant com un important creixement, o solidesa electoral, en relació sobretot als resultats de VOX, però també als de Podemos... crec que cal relativitzar-los una mica. L’abstenció ha fet que els partits que han pogut fidelitzar més els seus votants, o recuperar-los en relació a anteriors eleccions, es visibilitzin amb un resultat que potser s’està magnificant.
És evident que VOX, que en relació a les anteriors eleccions autonòmiques a Extremadura, ha obtingut 40.000 vots més, i 6 diputats més, és el partit que clarament es visualitza com el que més ha millorat els seus resultats. Vol dir això que aquestes eleccions posen de manifest l’explosió electoral de l’extremadreta franquista, racista i xenòfoba? Tinc els meus dubtes. Potser sí, però potser no. Potser més que créixer el que han aconseguit és mobilitzar al màxim un electorat que ja tenien. Per què dic això? Doncs perquè si mirem per exemple el vot que va tenir VOX a Extremadura a les eleccions generals espanyoles del 2019 podem veure que van tenir 99.823 vots, gairebé 10 mil vots més dels que han tingut aquestes eleccions autonòmiques. A les eleccions generals del 2023 van tenir-ne 85.568, només uns 3.700 vots menys que aquestes autonòmiques.
Per tant és evident que en relació al 2023 VOX millora moltíssim els seus resultats, i és la formació que més creix... però també és cert que VOX no s’ha acostat al fins ara sostre de vot que ha tingut a Extremadura, perquè ha tingut 10 mil vots menys que llavors.
VOX s’ha beneficiat clarament d’haver mobilitzat més que ningú el seu sostre de vot, tot i que sense arribar-hi, i això els ha visualitzat com si haguessin tingut un gran creixement, però el cert és que en d’altres eleccions han tingut més vots.
L’altra formació que més s’ha pogut visualitzar com a reforçada pels resultats electorals d’aquestes autonòmiques extremenyes ha estat Podemos, que s’ha presentat sense Sumar (que no s’han presentat a les eleccions) i que ha obtingut uns 18.000 vots més dels que van tenir a les eleccions del 2.023. Els 54.189 vots de Unides per Extremadura (Podemos) és el millor resultat d’aquesta formació i espai polític... tot i que només per 117 vots més del fins ara màxim suport electoral que havien tingut, a les eleccions generals del 2019. És a dir, Podemos ha sortit enfortit per haver mobilitzat el seu electoral, però no ha crescut res, més enllà d’aquests 117 vots. Pablo Iglesias, un dels líders de la fractura d’aquest espai polític, entre Sumar i Podemos, en conèixer els resultats electorals tuitejava molt satisfet perquè un terç de l’electorat d’esquerres no havia votat PSOE... Tenint en compte que el PSOE ha perdut 108.000 vots, que Podemos, en relació a les darreres eleccions només n’hagi guanyat 18.000, i que en relació al fins ara seu sostre electoral, només hagi guanyat 117 vots... no sé si la cosa és per anar fent moltes celebracions. Excepte, és clar, des de la perspectiva que ha adoptat aquest espai, convertint els que fins ara eren els seus companys, la gent que ara està a Sumar, i al partit majoritari de l’espai d’esquerres, sense el qual no poden fer res, en els seus principals enemics, amb tota una estratègia només adreçada a desgartar-los al màxim, al preu que sigui, ni que aquest preu sigui obrir la porta amb catifa vermella a l’accés al poder de PP i VOX.
La fractura d’aquest espai és el que més mal fa a tot aquest espai. Podemos i Sumar a Extremadura només han competit a les eleccions europees del 2024: Sumar va treure 10.248 vots i Podemos 9.183. La fractura els va deixar molt lluny dels 40.791 vots que va tenir el Podemos en el que hi eren tots, l’any 2019.
El resultat d’aquestes autonòmiques enforteix Podemos en la seva lluita a mort contra Sumar, però en cap cas fa créixer aquest espai, i, el que és pitjor, ni tan sols recullen pràcticament cap vot de la desfeta del PSOE i dels seus més de cent mil vots perduts.
Si des de Podemos es fa una lectura del resultat electoral en termes d’enfortiment partidista de la lluita caïnita contra Sumar, que és el seu principal objectiu, la desfeta de les esquerres per les espanyes serà monumental.
Finalment tenim que el guanyador de les eleccions, el PP, que és qui, a més, estava governant i havia decidit avançar les eleccions, ha tret un escó més, per l’abstenció, perquè ha perdut uns 9 mil vots en relació a les anteriors eleccions. L’avançament electoral de la presidenta extremenya del PP no ha tingut els efectes devastadors que va tenir per a ERC l’avançament electoral que el seu govern en solitari, d’ERC, amb el president Aragonès, va provocar, però n’ha sortit afeblida. Si la presidenta extremenya volia millorar resultats per no dependre de VOX, ha fracassat estrepitosament. L’ensorrada del PSOE els permet fer-ne una lectura en clau “estatal”, però a nivell de la seva CCAA, estan en una pitjor posició.
Res a veure, però, com he dit, amb la desfeta que va provocar a ERC l’avançament electoral que varen fer des del govern en solitari d’ERC a la Generalitat. Fruit d’aquest avançament ERC va perdre 174.453 vots, i 13 diputats... però en una nova exhibició de la jeta que té avui, al saber-se els resultats de les eleccions extremenyes, Rufian deia: “Sánchez no puede salir mañana a no decir nada o a decir que el PP peor: autocrítica o barbàrie”.
ERC avança les eleccions, perd 174 mil vots i 13 diputats... i van sortir l’endemà i l’altre, i l’altre, i l’altre... a no dir res.
Autocrítica, per part d’ERC, malgrat la seva monumental patacada, cap, zero. Per tant és evident que van optar, d’acord al plantejament dicotòmic que ha formulat Rufian, per la barbàrie, fent president a Illa, atorgant tot el poder al PSOE.
En definitiva, que allò més clar és que el PSOE s’ha fotut una patacada tremenda, però que ni tan sols podem saber ni projectar si és un impacte “local” (autonòmic, de la situació a Extremadura) o general, d’abast estatal. Però també que les lectures envalentonades que estan fent els feixistes de VOX i els caïnistes de Podemos tenen poc fonament, perquè només es basen en que han sortit afavorits d’una altíssima abstenció i d’haver pogut mobilitzar, sense créixer, el vot que en un moment o altre havien tingut, no n’han guanyat més. I que això dels avançaments electorals ja s’està veient no és un bon negoci pels qui ho fan. L’avançament que a Extremadura ha fet el PP no els ha portat al col·lapse al que va portar a ERC i al país l’avançament electoral que va fer el Govern en solitari de la Generalitat d’ERC... però els ha deixat més afeblits.
PS: una última coseta divertida... o no...: a les eleccions autonòmiques extremenyes del 2019 Ciutadans va tenir 68.132 vots. En aquelles eleccions VOX en va tenir 28.849. A les eleccions del 2.023 C’s ja es va ensorrar amb només 5.407 vots. VOX en va tenir 49.342. Aquestes últimes, del 2025, C’s encara sembla s’ha presentat, i ha tingut 1.324 vots. Menys que el PACMA... És curiós, perquè C’s va tenir, a nivell “espanyol” el seu màxim moment de glòria un altre 21D, el del 2017, en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades sota el 155. C’s va ser la força més votada, amb més d’un milió de vots. C’s s’havia situat com el vot pal de paller contra l’independentisme, molt pel damunt dels altres partits del 155 com el PP i el PSOE. Però tot i que C’s fou la força més votada, l’independentisme va seguir sent majoritari al Parlament de Catalunya. A les eleccions del 2021 C’s ja havia entrat en la seva espiral de destrucció a la que l’havia portat el seu discurs d’odi. Aquell 2021 ja fou el PSC-PSOE que va guanyar les eleccions, recuperant el lideratge del bloc de l’espanyolisme constitucionalista, els del 155, tot i que al Parlament hi va continuar havent-hi una majoria independentista. No fou fins les eleccions del 2024 que l’independentisme va deixar de ser majoritari al Parlament de Catalunya i finalment va col·lapsar quan una ERC que havia patit una desfeta electoral sense precedents, va aprofitar la força que encara li quedava per retornar el lideratge del bloc del 155 al PSC, investint el President Illa com a President de la Generalitat, mentre C’s desapareixia, amb menys vots que el PACMA.
Entrades
