3 d’abr. 2011

Simfonia amb organet del Toys’R’us


Avui hi ha hagut la concentració de la gent de Solidaritat per a autodonar-se recolzament en la cosa aquesta de la proposició de llei per la independència que van presentar fa unes setmanes i que es debatrà a mitjans abril.

A nivell de partit suposo que és una cosa que els hi ha anat bé. Després de la mesquina jugada d’en Laporta, una exaltació de l’autoestima, aquest trobar-se amb la seva gent, és una cosa positiva. D’alguna manera avui els solidaris s’han autoafirmat. I això, com quan som adolescents, i Solidaritat és un moviment molt inicipient, sempre és necessari i positiu.

Després tenim el problema d'aquesta, si m'ho permeteu, ridícula transcendència amb que els solidaris volen vestir els seus actes. Com si mai abans d’ells ningú no hagués estat independentista o com si, fins i tot acceptant que algú ho hagués pogut ésser, mai cap acte d’aquests indultats no hagués tingut ni l’extraordinària visió, potència i transcendència que tenen el que ells fan.

Mireu, ras i curt, això d’aquesta proposta de llei és un exercici impúdic d’onanisme polític sense precedents, amanit amb de vanitat i irresponsabilitat.

Crec que Convergència va fer molt bé en el seu moment votant perquè se’n pogués parlar, i ha mantingut una actitud serena i responsable amb tot aquest afer, suposo que a l’espera inútil que els seus promotors tinguessin un moment de lucidesa i l’acabessin retirant. Està clar que no ho faran. I està clar, claríssim, que aquesta proposta, evidentment, no prosperarà. I, en no prosperar, generarà un efecte “aigua al vi”.

I dic això malgrat que jo no tinc cap info directa del que farà o deixarà de fer Convergència. No ho sé perquè no en sóc i no n’he parlat amb cap persona amb mínimes responsabilitats polítiques. Però no cal ser algú amb informació privilegiada o un reputadíssim vident per intuir que Convergència no hi donarà suport.

Si Convergència no hi dona suport, la veritat és que com a independentista i com a votant de Convergència aquestes últimes eleccions em quedaré tan ample i tan tranquil. I, com jo, la immesa majoria d’independentistes.

Em sembla irresponsable jugar amb coses serioses de la manera com ho ha fet Solidaritat. La manera com s’assolirà i dissenyarà l’estratègia, necessàriament concertada, amb la qual es generi una majoria social per la independència, al parlament i a la societat… està A LES ANTÍPODES de la manera com ho han plantejat els solidaris.

Tenir tres diputats i presentar com s’ha presentat aquesta proposició de llei, sense encomanar-se a ningú, sense haver-ho parlat amb ningú, sense saber les possibilitats reals de prosperar, sense saber quina és l’estratègia i què pensen les forces que tenen major representació i són necessàries per a que prosperi, sense haver treballat amb la societat civil, sense res, sense absolutament res… és un exercici d’irresponsabilitat.

Pensar el contrari, donar-li un major significat polític a aquesta irresponsabilitat, és un exercici impúdic d’onanisme, és com pensar que t’estàs tirant una estrella de Hollywood perquè et tanques al bany amb el Playboy on surt en boles i fas les teves coses.

Aquesta proposta de llei només s’explica en clau de partit, mai en clau de país. És un simple exercici d’autolegitimació d’algú que necessita autoafirmar-se, dotar-se de legitimació. I aquí crec que els solidaris no l'encerten.

Com va dir el president Pujol en la imprescindible conferència de dimarts a la UPF, assolir la independència serà molt i molt difícil. Dificilíssim.

Però això els solidaris també ho saben. I els solidaris també saben perfectament que Convergència no donarà suport a aquesta proposta marciana. De fet, la irresponsabilitat rau en això, en presentar una cosa perquè no s’aprovi.

La voluntat dels solidaris no ha estat que aquesta proposició s’aprovés. Qui vol aconseguir un efecte així no es comporta ni actua tan unilateralment com ho han fet ells.

La voluntat dels solidaris, la seva idea, és que la presentació d’aquesta proposta serveixi per al que en diuen, des de les seves paranoies, “desemmascarar” els altres, perquè es retratin, com a traïdors, com a botiflers, com a grans pecadors nacionals. No presenten una proposta perquè sigui aprovada, sinó per a que permeti alimentar el seu discurset paranoïc. Si feu el que jo dic, sou bons, patriotes i independentistes, si no feu el que jo dic i de la manera que jo dic sou uns traïdors, uns impostors, uns farsants.

Convergència s’ha presentat a les eleccions amb una proposta molt clara, claríssima. L’estratègia convergent es basa en tres grans elements:

- atendre de manera urgent la necesssitat d’endreçar govern i país, a tots els nivells: institucional, econòmic, polític…

- la reivindicació del dret a decidir, com a motor ideològic del nou escenari nacional, i

- el plantejament del concert econòmic o pacte fiscal com a element catalitzador de la societat catalana, que permeti relligar els dos objectius previs i, sobretot, treballar per aconseguir i consolidar una majoria social favorable al dret a decidir, com a expressió dels nostres drets i de la nostra sobirania.

Amb aquesta proposta Convergència va guanyar claríssimament les eleccions. I sobre aquests reptes és sobre els que els que vàrem votar Convergència valorarem la seva actuació.

És ridícul haver-ho de recordar, però a la vista de les tonteries que estem sentint, val la pena fer-ho. Convergència guanya aquestes eleccions de la manera clara com ho va fer amb aquesta proposta, que recull el suport MAJORITARI dels independentistes catalans. S’han acabat els carnets d’independentista. No n’hi ha. Solidaritat, Esquerra, si m’apureu també els Walking Dead de Reagrupament, es van presentar a les eleccions amb propostes inequívocament independentistes, de les que posaven la paraula independència sempre i a tot arreu i amb el cos de lletra més gran que permetien les pancartes… I quin ha estat el seu resultat, el seu suport? Quatre diputats per als solidaris, dels que en queden tres, deu per a Esquerra i zero per als walking dead.

Vol dir aquest resultat de les forces d’aquest independentisme “explícit” que la seva exígua representació és la representació d’una exígua força social de l’independentisme? En cap cas. Vol dir que l’independentisme es planteja les qüestions amb uns paràmetres polítics que CAP d’aquestes forces no ha aconseguit recollir de manera significativa.

Convergència va treure 1.200.000 vots. Solidaritat en va treure 102.000. Entra al cap d’algú que no estigui presoner d’una supèrbia i d’una vanitat extremes que aquests tres diputats i cent mil vots puguin imposar l’estratègia als més d’un milió de votants i més de 60 diputats de Convergència?

Convergència ha recollit la major part del vot independentista, i ho ha fet sense enganyar absolutament a ningú. La proposta i les regles eren molt clares. La mateixa claredat amb la que hem d’assumir que a Convergència l’han votada centenars de milers de ciutadans que no són independentistes. Totes les enquestes i treballs d’anàlisi política situen entre un 54 i un 60 per cent els votants de convergència alineats amb les tesis independentistes. Això vol dir que com a mínim un 40% per cent no ho estan. I sense aquest 40% mai Convergència hauria pogut guanyar les eleccions, i ara tindríem el PSC-PSOE continuant governant Catalunya.

Quin és o hauria de ser el nostre GRAN OBJECTIU NACIONAL? Doncs molt fàcil, treballar perquè a Catalunya existeixi una majoria social sòlida favorable a la independència. Ara mateix no hi és. Es fan trampes als solitaris els qui volen fer veure el contrari.

Quina és la majoria social política a Catalunya? La que expressa el resultat del 28-N o la que es va expressar, fa encara no tres anys, a les eleccions espanyoles, quan PSOE i PP van obtenir més de 2.200.000 vots i CiU i Esquerra 1.000.000 de vots???? Sí, més d’un milió dos-cents mil vots a favor de partits espanyolistes….

Des d’un cert independentisme sempre es vol carregar les tintes de les culpes de tot sobre Convergència. És una manera molt barata d’amagar la realitat.

No. No tenim cap constància, cap prova, res, que ens permeti afirmar que existeix una majoria social sòlida a favor de la independència. Sí tenim constància que aquesta majoria, poc a poc, es va conformant, va creixent. Però és urgent que assumim que ara com ara no existeix. I dic que és urgent assumir-ho perquè això ens hauria de permetre, a tots, treballar prioritàriament per fer crèixer aquesta majoria i fer-la sòlida.

Convergència ha triat un camí des de la claredat i alhora la necessària prudència a la que obliga la diversitat dels seus suports. I aquesta via és el dret a decidir i el concert econòmic o pacte fiscal com a element catalitzador.

D’altres es pensen que aquesta majoria es generarà impulsant iniciatives “per a desemmascarar traïdors”. Conec els solidaris, i no pensar de debò que això ajudi nacionalment a construir aquesta majoria. Per això dic que el que fan és irresponsable, perquè ho fan no per l’objectiu que persegueixen, sinó pels seus interessos de partit, per a autolegitimar-se i per a satisfacció de la parròquia.

M’agradaria que, un cop es debati al parlament. Un cop tinguin aquesta enorme satisfacció amb la que semblen estar esperant el no suport de Convergència… tinguin el seny suficient per a retirar-la abans no surti derrotada del Parlament. Estalviem-nos donar peixet als enemics reals de la nostra causa, donant-los-hi un titular tipus “el Parlament de Catalunya vota contra la independencia”. Tots sabem que això no és així. Estalviem-nos portar el numeret fins al final. Però bé, si arriba fins al final tampoc no passa res.

De la mateixa manera que caldria estalviar-se pensar que els concentrats avui a la Plaça Sant Jaume és tot el suport que pot aconseguir la independència. Quants han estat avui? 800? 1.000? 3.000 en els recomptes més favorables? No fotem, que els solidaris heu invocat moltes vegades l’esperit del 10-J, que hi havia més d’un milió de persones al carrer. Ja em sembla bé que es plantegin mobilitzacions, activisme, etc. però mirem de no caure en certs paranys.

(també haig de dir que prefereixo aquest cert onanisme solidari que els pantalons al turmell d'Esquerra davant els sociates...)

En definitiva, no pretenguem armar una simfònica amb un organet d’aquests del Toys ‘R’us. Ok, cadascú fa el que pot i vol per a visualitzar-se... Però hi ha coses de país que són massa importants com per no actuar amb més responsabilitat. Tothom sap que l’estratègia cap a la independència requereix de molta prudència per ser capaços de concertar i concretar tots els suports que necessita, i a tots els nivells: parlamentaris, polítics, socials, intel·lectuals, internacionals…

I tothom sap, a més, que aquesta estratègia no té cap mena de sentit plantejar-la, mai, contra la força majoritària i decisiva del sobiranisme català. Que es presentin les coses i propostes que es vulguin, però, per responsabilitat, no ens equivoquem en les valoracions i en sobredimensionar-les.

7 comentaris:

Al ha dit...

Considero el teu blog un referent, però avui t'has passat de sobervi subestimant a SI.
Tot i que és cert que sense CiU no hi haurà independència, tampoc la tindrem només amb CiU.

Que un independentista escupi a SI mentre passeja de bracet amb Unió i reclami una majoria social suficient per obtenir l'independència no és la millor estratègia. Més aviat, em dona a entendre que juga a la puta i la Ramoneta.

El dret a decidir i el concert (ja rebaixat a pacte fiscal ???)plantejat per CiU són qüestions amb la mateixa garantia d'èxit que l'independència. Tot i la diferència de diputats al Parlament ni CiU, ni SI tenen majoria absoluta, per tant, us recomano humiltat, a menys, que no volgueu que les propostes de 3 diputats tinguin el mateix èxit que les de 60 i tants... Cosa aritmèticament possible.

Els teus textes i els teus plantajaments són molt més propers a SI que a Unió. Abans de disparar assegura't que no dispares a un amic...

reflexions en català ha dit...

Fonts properes al cas afirmen que Artur Mas ha votat 'sí' a la consulta aquesta que només serveix per crear frustració perquè la pregunta no especificava quan volem que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, deocràtic i social, etc.

Quan tinguem la majoria social suficient, a còpia d'empobrir-nos. És així com s'està creant aquesta majorial social que algun dia aquests que només dieu vaguetats ens aclariran.

Andreu ha dit...

Chapeau, Francesc. Chapeau.

Des de la racionalitat, des del rigor, des de la realitat, des de la responsabilitat, des de la claredat, des de la transparència, des del suport inèquivoc de la majoria de l'electorat català a una estratègia clara, i amb tempus indicats.

L'estratègia política d'un pais, een democràcia i en llibertat, no la fixa ni la marca un no-grup parlamentari quue ha tingut, abans de l'escissió posterior, un 3% dels vots. A cap pais independent del món democràtic occidental. A cap.

Nomès en situacions no democràtiques, i amb mètodes no democràtics, sinò totalitaris, una minoria tant petita ha intentat o assolit canviar el camí d'un pais de manera forçada, no lliurement ni a travès de les urnes.

Per que ho fan? Per teatre, per pur teatre, per pures ànsies de sortir 2 persones als diaris. Sense rigor, sense seriositat, amb comediants o patètics no es construeix absolutament res, i tampoc la independència o la sobirania plena.

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

Una estratègia clara, dius, Andreu? No et deus referir a aquest festival de "una de freda i una de calenta" que exhibeix CiU treient ara en Mas a il.lusionar, ara en Duran a destrempar la colla. Ara en Felip Puig embolicat amb l'estelada; ara la psicòloga espanyolejant i renegant públicament de la independència... De quina estratègia clara parles, Andreu? Cap legitimitat per a aquest discurs ridícul del camí lent però segur cap a la independència mentre CDC no es tregui de sobre la corrua de col.laboracionistes i sabotejadors d'Unió. Aquest partit la gent del qual, com reconeix públicament la pròpia presidenta del Parlament no diferencia la seva condició personal de la seva condició institucional, quan la té... I així els va...
Salut i independència.
Felip.

Anònim ha dit...

Els de SI són una colla de saltimbanquis, amb la vedette Tena al capdavant i el listillo Uriel darrera.

Ara bé, el que també veig és una gran dependència mental de CiU per part de molts "independentistes" i "patriotes". És a dir, CiU pot fer sempre el que li surti de la polla. Si la inútil de l'Ortega hagués sigut una consellera del tripartit, tindríem currículum fins a la sopa. En quin país europeu pot passar que una consellera menteixi tranquil·lament i no dimiteixi?

Com pot ser que la sipaia Bozal sigui consellera d'un govern "patriòtic"?

Bé, entre moltes altres coses.

En fi, si aquest govern recull el suport de la majoria d'independentistes, si aquest és un govern de patriotes, si aquest és el govern dels millors, ho tenen molt fàcil, fins i tot ni que la proposta la presentin els saltamarges de SI: que hi votin a favor.

Però no. Per què? Perquè CiU pot tenir el suport de molts independentistes, però també de molts que no en són, i l'objectiu "nacional" de CiU no és la independència, ni la llibertat, ni cap futur digne per a Catalunya. L'objectiu de CiU és governar, i el seu full de ruta són els editorials de La Vanguardia.

Com pot ser que per a un independentista, una moció a favor de la independència sigui un contratemps? Doncs molt fàcil: essent independentista i adonant-se que l'ha cagada donant tant suport incondicional a aquests botiflers col·laboriacionistes de CiU. Que es vendran el país com es vendrien la mare tantes vegades com calgués. Això no és cap especulació. Són els fets d'aquests tres mesos i dels anteriors vint-i-tres de govern.

I que Tena, Uriel, o Laporta, siguin uns pallassos impresentables, no és cap excusa ni disculpa.

indaleci ha dit...

Ho sento Francesc però avui no he pogut acabar de llegir el teu escrit per respecte que et tinc com a patriota que ets !!

Xavier de Valls ha dit...

Benvolgut Dies de Fúria:
Un contrapunt. Et recordo que, des d'una òptica de partit, l'únic que ha fet Solidaritat és complir amb el seu programa electoral. Si hi ha 100.000 persones que van votar SI era perquè esperaven que presentessin una llei com aquesta. SI entra al Parlament, doncs ha de presentar la llei.
En un altre apunt vas dient que CiU al Govern ho fa bé perquè aplica el seu programa (derogació de l'impost de successions, treballar per frenar la crisi, refer les finances públiques, treballar per renacionalitzar el país, etc.).
Si, a parer teu, CiU és digna d'elogi perquè compleix el programa electoral, SI també, no?
Una altra cosa és que el que fa SI incomodi a CiU (a U perquè ja ho has explicat bé amb relació a en Duran, i a C perquè li destarota el pati). Però això és el programa de CiU, no de SI.
SI compleix allò que va dir. Si no prospera, a les següents eleccions ja veurem quants escons guanya o perd CiU pel seu sentit de la votació a la llei de SI (i ja saps la resposta).
"Pacta sunt servanda". 100.000 vots = entrar al Parlament = llei d'independència (agradi o no a CiU, o t'agradi o no a tu). Fer una altra cosa fóra trair l'electorat (hi insisteixo: agradi o no a CiU, o t'agradi o no a tu).
O també fa malament Ciutadans de combatre l'independentisme? Que C's tingui una ideologa que tu i jo no compartim no ens legitima a dir "Ho fan malament": ells fan al Parlament el que van dir que farien, i si algú els ha votat és la seva obligació. "Pacta sunt servanda".