2 de jul. 2011

Enquesta del CEO 1: Sobre la transversalitat independentista (no ho espatllem!)


Tots estem molt contents de la dada que ens ha proporcionat el CEO sobre el percentatge de catalans que, en un moment donat, votarien a favor de la independència.

I sí, és una dada formidable: un 43% de la mostra votaria a favor de la independència. Podem dir que, per primera vegada, s'està considerant una majoria social favorable a la independència. I això és un fet polític sense precedents, extraordinari.

Tanmateix, hi ha una pregunta que cal que ens fem i que el CEO ens respon... d'on surt aquest 43%? com es configura aquest 43%? a partir de què o de qui? I la resposta és molt interessant i cal que la tinguem en compte.

La majoria d'aquest 43% de favorables a la independència surt dels votants del CiU, que representen un 37.6% del total d'independentistes. Després ve ERC, amb un 13.1%. Fins aquí, tot sembla previsible. Però després ens trobem que el tercer "jaciment" d'independentistes està en l'abstenció, ja que els abstencionistes que votarien sí són un 12.6% del total de sí. I encara més curiositats, la quarta opció des de la que s'aporten més vots favorables al sí... és el PSC-PSOE, que n'aporta un 8.4%. Després ve ICV-EUA amb un 6.8%, seguida de -atenció- el vot en blanc, amb un 5%. En setena posició de contribució a aquesta majoria favorable a la independència hi trobem els votants de Solidaritat per la Independència, que rerpresenten un 4.1% del total.

És a dir, la majoria favorable a la independència es construeix des d'una extrema pluralitat, ja que arrossega vots favorables des de pràcticament totes les opcions de vot (i no vot!). Fins i tot hi ha un 0.5% de contribució de votants del PP!!!

Però encara ens ho podem mirar d'una altra manera: les opcions polítiques explícitament independentistes NOMÉS APORTEN UN 17.2% de votants favorables a la independència!

Una primera conclusió, per tant, és que la majoria favorable a la independència s'assoleix "al marge" dels independentistes. Que el vot a opcions explícitament independistes només representi el 17.2% del total dels favorables a la independència és una dada espectacular que convida a una reflexió molt i molt profunda.

Perquè, segona conclusió, aquesta majoria social favorable a la independència es demostra, cada cop més, com a profundament transversal, tremendament transversal. La independència és una opció volguda per la majoria del país, però és, alhora, un factor que no és determinant en el sentit del vot. Per tant, no s'hi valen presses ni anàlisis demenciats en relació al que la dada de favorables a la independència ens proporciona.

Tercera conclusió: la responsabilitat dels independentistes. Si bé és cert que sense independentistes i propostes polítiques independentistes MAI no hauríem arribat a aquesta situació política, en la qual la majoria de la societat catalana es mostra favorable a la independència, també és igualment cert que aquesta mateixa societat i "corpus" d'electors no dipositen en els partits explícitament independentistes la confiança política. Certament, es produeix, simultàniament a aquest fenomen un altre, i és que les diferents opcions polítiques viuen d'esquenes a aquesta massa de votants seus independentistes.

No deixa de ser curiós que un 46% dels votants d'ICV-EUA siguin favorables a la independència, mentre que la direcció política d'aquesta coalició únicament formula propostes de caire "federalista". O encara més fort, que un 26% dels votants socialistes siguin favorables a la independència mentre que el partit al que voten treballa dia rere dia, oficialment, contra la mateixa i a favor sempre de la unitat d'Espanya. Perquè fins i tot en el cas del PP, un 5% dels seus votants serien favorables a la independència!!!

CiU i els seus votants són una quarta conclusió en si mateix. L'enquesta del CEO posa de manifest la màxima ja assumida per gairebé tothom que "sense Convergència no hi ha independència". Els votants de CiU són el 37.6% del total de favorables a la independència. És, per volum, i a gran diferència de la resta, la principal opció política dels favorables a la independència. I això és un fet. De la mateixa manera que també és un fet que els favorables a la independència de CiU únicament són el 55% dels seus votants i que, per tant, té un 45% de votants que no es mostren favorables a la independència.

Val la pena que tothom reflexioni sobre aquestes dades. És un espectacle nauseabund i dissortadament massa freqüent l'apel·lació a CiU i els seus votants per part d'un cert independentisme extremadament miop i d'una certa coral d'opinadors i articulistes que es neguen a entendre i assumir la complexitat de la diversitat política de CiU i els seus votants. I que tenen en l'atac a la seva proposta política i als seus votants un dels seus exercicis predilectes de la seva demagògia i obtusitat.

De fet podríem dir, a la vista d'aquesta complexitat i diversitat de la majoria social favorable a la independència, que els militants independentistes podríem arribar a ser els pitjors enemics de la independència, els grans obstaculitzadors.

Perquè, i això seria una altra conclusió, PER A ARRIBAR A LA INDEPENDÈNCIA NO N'HI HA PROU AMB VOLER-LA!

Per a arribar la independència cal tenir molt clar com es construeix la majoria social favorable, i actuar estratègicament d'acord a aquesta dada transcendent, la més important de totes.

Hi va haver un moment en el que molts independentistes vam pensar que arribaríem a la independència a través d'una majoria construïda al voltant d'una determinada proposta política. Que la proposta política independentista esdevingués la majoritària habilitaria directament el procés independentista.

Ara veiem que això difícilment serà així, i que la majoria social favorable a la independència es construïrà des d'una radical transversalitat, amb una força -CiU- hegemònica entre els independentistes, però que únicament esdevé majoria social sumant independentistes que electoralment tenen opcions absolutament diverses: des del PSC-PSOE fins a l'abstenció i el vot en blanc.

El gran repte de la militància independentista i de les propostes polítiques explícitament independentistes és, per tant, trobar una estratègia que empenyi cohesionadament aquesta majoria transversal.

Cal assumir que les opcions indepdentistes només recullen el vot d'un 17% dels favorables a la independència. I cal treballar, per tant, perquè el camí cap a la independència es construeixi pensant en aquest 83% de favorables a la independència que s'expressen políticament, a través d'opcions electorals no explícitament independentistes.

Si la militància independentista es tanca en aquest 17% que representa... no veurem mai la independència. Si la militància independentista es concreta en la desqualificació permanent de la resta d'opcions polítiques l'únic que es farà és impedir que es configuri sòlidament aquesta majoria social favorable a la independència.

Estem davant una oportunitat única: gestionar aquesta majoria que apunta el CEO. Però tenim, alhora, una responsabilitat sense precedents: assumir que només arribarem a la independència des de la transversalitat i la pluralitat. Que no ho farem amb una força política independentista que sigui electoralment hegemònica, i que, per tant, la militància independentista s'ha d'enfocar a un activisme i una acció política orientada a proporcionar elements de cohesió a aquesta majoria transversal -que és el contrari que enfrontar-s'hi- i a empènyer social i políticament en aquesta direcció, la de la independència.

8 comentaris:

God Bless Catalonia! ha dit...

No cal dir res més. Només cal pregar a Déu nostre senyor que els "independentistes" que es neguen a veure allò que tu els expliques ho entenguin i es posin les piles.

Moisès ha dit...

Bé això és el que intentava fer ERC i tu cada dia els insultaves.

Anònim ha dit...

Hehehe, feia dies esperava llegir novetats furioses.
Bona reflexió d'un fet que fa mesos entreveus i les enquestes comencen a dibuixar més clarament.
Moisès, Esquerra mai ha anat per aquest camí. És cert que ho van dir, tant cert com que no ho van fer. El que ha fet bàsicament Esquerra des del 2006 és la renúncia política, tossuda i constant, més sonada que jo he presenciat. I no dec ser l'únic que ho veu així, doncs l'electorat no s'ha cansat de dir-ho, i cada cop amb més força i contundència. Esperem que finalment s'hagi entès. En pocs mesos ho sabrem.
Espero la part II d'anàlisi de l'enquesta.
Salut company!

Indigeta ha dit...

T'admiro, admiro la teua perseverancia i esperit pedagògic, Elies Furiós, perqué és tremendament fatigant haver de fer veure el que és evident a qui s'entesta en no voler veure-ho.

Anònim ha dit...

Al final, sobretot si ho escrius de tant en quant, potser arribaràs a entendre això de la transversalitat del sobiranisme.

Per tant, l'eix ideològic existeix, igual que el nacional.

Anònim ha dit...

Doncs si com tú dius, Furios, el 55% del votants de CIU són independentistes i el 45% no, Si aquest regne d'Espanya fos de veritat una democràcia representativa, CIU hauria de fer política independentista representant els seus votants

Paulus ha dit...

Sabeu quelcom del gran blog patriòtic cimera extra? Si es tornarà a reeditar.

Dies de fúria ha dit...

Anònim, tant votant de CiU és el 55% independentista com el 45% que no ho és. El repte de CiU és gestionar aquesta realitat en els termes més favorables al país, no en fer-se l'harakiri.

Paulus, pel que sé, el Cimera ha deixat d'existir. I a tots els efectes.