Recordant l'Ovidi...

Recordant l'Ovidi, amb aquesta interpretació realment màgica que fa d'un poema d'un altre gran, grandíssim, el poeta VA Estellés. M'aclame a tu. Lletra i composició són vibrants, precioses, fortes, inoblidables. Gaudiu-ne. Tenim un país preciós, amb una cultura extraordinària, amb uns poetes i uns músics que haurien de ser per a tots nosaltres un autèntic orgull nacional. Fem possible el somni! Serà dur, però el tenim aprop i... PER AQUEST BELL FUTUR I AUGUSTA CONTRADA, val la pena que treballem bé, sí, amb il·lusió, i amb confiança en nosaltres i entre nosaltres.

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre