2 de març 2012

Enyorant els Germans Badia i carregant-nos de raons...


No se m'acut cap altra manera de començar aquest post que dient que alguns n'estem fins a la polla, fins als collons... de tot això que està passant.

Els catalans, en el fons, ens dividim en dos grans grups: el grup dels qui compartim l'esperit català, aquell esperit pujolsià i atàvic que ens confereix caràcter, personalitat... i el grup dels catalans espanyolitzats i mindunditzats, vaguistes, protestons, dropos...

Fa molts i molts anys que treballo. Molts. I mai a la vida he necessitat una baixa ni he fet una vaga. Amb febra, a la feina. Amb dolor d'estòmec, a la feina. Amb migranya, a la feina. Amb problemes, més motius per treballar més i més. Lluitant, treballant, deixant-me la pell per l'empresa, per la institució, pel que calgui. Per als catalans que combreguem amb l'esperit català, la feina és el primer de tot, i no ens vinclem. Sabem que només treballant, i treballant i treballant... ens n”ensortirem.

Hi ha, cada cop més nombrós, un altre grup de catalans. Catalans que es pensen que tot sels hi ha de regalar. Catalans espanyolitzats, lobotomitzats nacionalment, vampiritzats espiritualment. Són els catalans de la indignació, de la vaga, de la protesta, de la demagògia, de la droperia, del gandulisme...

Fins aquí no hi hauria cap problema. Els catalans que combreguem amb l'esperit català immortal creiem en la llibertat i en l'individu. Nosaltres fem, i ells fan.

El problema, la gran qüestió, és quan el seu «fer» és la negació de la nostra llibertat, és la coacció, és la barbàrie.

I en aquest país fa temps que hem arribat al límit. Fa temps que hem franquejat les fronteres de la llibertat individual per a endinsar-nos en el tèrbol món de la coacció totalitària. Fa temps que Catalunya i en especial Barcelona són un terreny abonat per a la barbàrie antisistema. Fa temps que ja no es pot defensar una postura, sinó que bandes d'antisistema imposen la seva dictadura totalitària, de la por, l'amenaça, el boicot, el tall de carreteres, etc.

Aquesta setmana hi ha hagut una mobilització i vaga universitària. Ha estat una mobilització i una vaga paradigmàtiques dels temps que ens toquen viure. Una demagògia sense precedents, unes mentides i falsedats sense precedents... i finalment una violència emparada col·lectivament.

Però, en mig de la barbàrie protocomunista i anarquista, la llum. Ha estat portada fins i tot al New York Times: un treballador, un honrat i complidor treballador, enfrontant-se la xusma encaputxada que escampava la barbàrie, el saqueig i la destrucció.

La imatge d'aquest treballador enfrontant-se als bàrbars antisistema és, per a mi, la imatge de l'esperança, de la fe, de la confiança en el futur. La imatge d'aquest treballador fent front, en solitari, a la turba de bàrbars i foragitant-los és una de les escenes més brutals, valentes, coratjoses i emocionants que mai haurem pogut viure.

No hi ha cap futur, en res, si cedim a la barbàrie. L'any 36 uns faieros van assassinar vilment els Germans Badia. Ho van fer perquè els Germans Badia personificaven la dignitat catalana i la resistència, la fortalesa, el coratge... davant la barbàrie anarquista, falangista i comunista.

Els Germans Badia són el crissol dels nostres valors.

La Nació Catalana, l'esperit nacional català no existiria sense l'exemplaritat i el martiri dels Germans Badia. Existiria una banda de comunistes, o d'anarquistes, o de perroflautes, o d'indignats, o de dropos, o de vaguistes demagogs... però no existiria l'esperit català, la Nació Catalana.

El treballador que s'enfronta a la barbàrie ens lliga als Germans Badia i ens fa present, com un homenatge, que la nostra actitud individual compromesa és la nostra més sagrada missió. En cadascun de nosaltres niua la Nació. En cadascun de nosaltres la Nació se la juga, s'enfronta al seu futur. I depèn de cadascú de nosaltres que morim o que tirem endavant.

Molts historiadors diuen que si els failangistes, és a dir, la barbàrie, no hagués matat els Germans Badia, el curs de la història hagués estat un altre. Diuen que els Badia haurien pogut impedir la demència criminal d'anarquistes i comunistes. Diuen que un país sota el lideratge de persones de bé i d”ordre com els Badia, hauria guanyat la guerra.

Això no ho sabrem mai. Només podem saber una cosa, i és el que pensaven i defensaven els Germans Badia i, sobretot, què combatien: la barbàrie.

El nostre país necessita multiplicar el significat del martiri dels Germans Badia i enervar el seu exemple, coratge i compromís patriòtic per damunt de tot. Els Germans Badia ens van ensenyar que tots i cadascun de nosaltres som els que fem possible l”existència de la Nació Catalana. I avui, més de 70 anys després, el coratge del treballador que s”enfronta a la barbàrie ens fa més evident que mai aquest compromís.

El nostre país està esgotat d”espoli econòmic i manca de llibertat... però també de la barbàrie antisistema, del gandulisme, de la demagògia, etc.

Com a patriotes, sempre tindrem el testimoni i l”exemple dels Germans Badia. Però com a ciutadans del 2012 tenim el coratge del treballador que s”enfronta als bàrbars totalitaris.

Com a patriotes, com a catalans, el nostre deure és organitzar el llegat espiritual dels Germans Badia. Com a persones de bé, el nostre deure és homenatjar aquest heroi anònim que s”enfronta a la turba antisistema. I com a independentistes, el nostre deure és organitzar i garantir l”ordre, fonament únic de la llibertat i del progrés.

Els Germans Badia van liderar Estat Català i els seus escamots. Tots els qui som o ens considerem hereus dels Badia ens hauríem de comprometre, de manera explícita i efectiva, en organitzar-nos per poder garantir sempre i en tot moment l”ordre i la seguretat a qualsevol racó del nostre país.

La principal amenaça que té avui en dia el procés independentista de Catalunya és la barbàrie dels grups antisistema, comunistes i anarquistes... El nostre compromís patriòtic, per fer possible la independència, no pot ser cap altre que ser prou forts per a neutralitzar la barbàrie i oferir i garantir ordre i seguretat als nostres veïns i conciutadans.

Ordre, seguretat i llibertat!

4 comentaris:

Ricard Cerni Estrada ha dit...

Molt bé! Aquesta primavera serà calenta en això hi estem d'acord. De vegades penso en el futur d'aquests brètols, crec que alguns d'ells, d'aquí uns anys, mirarà enrere i es sentirà avergonyit en veure com es va deixar manipular per la massa estúpida.

Noctas ha dit...

D'acord, però fas demagògia quan forçosament dius que aquests catalans estan espanyolitzats...saludus i molt bon post, però molt!

L'home del sac ha dit...

Malauradament, com ja apunta en Noctas, no tots aquests brètols estan espanyolitzats.
Entre l'anomenada esquerra independentista hi corre molt de brètol d'aquest que només té quatre consignes al cap i no sap absolutament res de res i que de demòcrata en té poc.
Més que ordre, en aquest país hi falta gent ordenada, amb valors i respecte. I molta educació. Potser bona culpa de l'existència d'aquests brètols la tenen els pares... uns pares cada vegada més tous que ho van permetent tot amb l'excusa que l'altre també ho fa i acaben perdent el control dels seus fills.

bacus ha dit...

t'oblides d'una cosa, dels soldats, i els soldats eren els treballadors i la classe baixa majoritàriament ja que en aquell moment no n'hi havia de mitja, també t'has de posar en el moment històric.

amb els badia no s'hagués guanyat la guerra perquè els soldats hagessin estat 4.