Carta oberta al President Mas

President, no teniu perquè saber de l'enorme afecte, respecte i admiració que sento per vós. Crec que sou un líder providencial per al nostre poble en uns moments com aquests. I tinc una confiança plena en vós perquè feu realitat el somni de tantes generacions de catalans.

No teniu perquè saber tampoc que tant a les eleccions del 2010 com aquestes us vaig votar i vaig fer tot el que modestament estava al meu abast perquè el vostre projecte tingués el màxim recolzament. I ho vaig fer desacomplexadament i convençudament. Jo vinc de tradició militant independentista, tinc bons amics a Convergència, però no sóc “convergent”. Des que tinc ús de raó he militat i treballat en l'àmbit de l'independentisme explícit, més o menys radical, més o menys de carrer, més o menys activista. Des d'aquesta cultura militant, en el seu moment vaig combatre amb totes les meves forces el tripartit, perquè el considerava un projecte polític letal per al país. I, arribat el moment, el 2010, vaig tenir-ho molt clar i vaig fer-vos total confiança, fins al punt de ser una de les cares més visibles del projecte “Absolut Mas”, i crec sincerament que vam fer una molt bona feina a la xarxa des del nostre punt de vista independentista.

Aquest 2012 també us he donat ple suport. Malgrat que també m'hagués agradat donar-lo per igual a l'Oriol Junqueras, que és un bon amic i que em mereix tota la confiança del món. Però fins i tot pel damunt de l'amistat, vaig pensar que era molt important donar-vos suport i que obtinguéssiu el recolzament excepcional que demanàveu.

El 25-N vaig quedar molt tocat, confús, amb els resultats. Però veure-us després tant a vós com a l'Oriol Junqueras gestionar el procés de constitució d'una majoria estable que assegurés un govern ferm i un procés decidit cap a l'estat propi, em va retornar ràpidament la il·lusió i les ganes d'ajudar en tot allò que pugui.

El govern sortit d'aquest pacte té tot el meu recolzament. Crec que tant vós com n'Oriol Junqueras sou dos liders excepcionals que sabreu conduir amb prudència i amb determinació el procés. Plena confiança.

L'ENTREVISTA A CATALUNYA RÀDIO
L'altre dia vaig escoltar-vos amb atenció en l'entrevista que us varen fer a Catalunya Ràdio.

I és per això que he gosat posar-me a escriure tot això. Si em permeteu l'atreviment i la sinceritat, president, us vaig notar estrany. No us vaig veure amb aquella força i aquella pegada, claredat i determinació que, per afitar-ho, heu exhibit de l'Onze ençà. Però el que més m'ha preocupat és que en algunes coses m'ha semblat que us hi enredàveu, circularment, confusament.

Entenc que la situació crítica del país i la dificultat extrema del nostre projecte han de pesar molt. També entenc que deveu estar sotmès a unes pressions inhumanes, fins i tot amenaces.

Estic segur que hi ha una sèrie de gent que ha vist en els resultats del 25-N una vulnerabilitat de lideratge que volen sigui una oportunitat de frenar el projecte de país.

I us vull traslladar que estan molt i molt equivocats. Crec que s'equivoquen molt si veuen en els resultats del 25-N una vulnerabilitat, perquè no hi és. El vostre pacte amb l'Oriol Junqueras fa el procés més fort, l'enforteix. Potser d'una manera diferent a la que hauríeu volgut, però el fet, el que compta, és que és un pacte fort, perquè tant l'Oriol Junqueras com vós sou dues persones de paraula, de principis, de les que hom es pot fiar amb els ulls clucs. I aquest espai que heu generat us fa a tots dos més forts i fa eixampla la base sobre la que bastim la fortalesa del projecte.

En un moment de l'entrevista heu comentat que mentre aquí “anem amb el lliri a la mà”, l'Estat “va a sac”. Hi estic parcialment d'acord.

Cert: l'estat espanyol "va a sac"
L'estat espanyol té un enorme dèficit democràtic. Probablement només Europa ha impedit que el nostre procés no hagi estat ja avortat per la força, amb la clàssica sortida autoritària de l'estat espanyol. No ens deixaran ni respirar. Ens voldran ofegar, etc. Ho sabem. Ho sabíem. I hem d'estar molt preparats, molt conscienciats.

Anem amb el lliri a la mà?

En ocasions jo també penso que moltes vegades no som prou conscients de les dificultats i reptes que planteja el procés. Penso també que hi ha pogut haver qui ha fet una pedagogia molt contraproduent de la “facilitat” del procés, i que si no ho fèiem era perquè no volíem.

Però jo crec que a hores d'ara això ja està superat, i des de la majoria social que dóna un suport clar, hegemònic -com heu reconegut a la mateixa entrevista- al procés i a l'estat propi, hi ha un convenciment sever de la dificultat del procés.

I el que és millor, una disposició plena a fer tot el que calgui per garantir l'èxit del procés. Tenim un poble mobilitzat. Molt mobilitzat. Un poble que no va amb cap lliri a la mà, sinó aguantant amb fermesa una rosa de l'esperança les espines de la qual les tenim ben clavades a la mà, fins al punt que sagnem.

I aquest poble només demana una cosa: lideratge ferm. Estem a les ordres. Doneu-les. Convoqueu-nos. Compteu amb nosaltres com nosaltres comptem amb vós, com comptem amb l'Oriol Junqueras.

La deslleialtat de partits i personatges:
Entenc que ha de ser profundament irritant, decebedor i fins a cert punt desencoratjador haver de gestionar tot això amb una sèrie de personatges i de partits polítics que exhibeixen una profunda desllialtat en alguns casos i una reprobable gasiveria, falta de perspectiva i capacitat de sacrifici, per una altra.

Estic segur que us pensàveu -jo també- que tant persones com partits polítics sabrien estar a l'alçada del moment tan transcendent que vivim i el seu comportament seria un altre. Dissortadament no ha estat així, i alguns no han perdut cap oportunitat de posar-se en evidència.

La declaració de sobirania que heu promogut amb ERC és cabdal per al país. Compta, des del seu origen, amb una majoria absoluta molt sòlida del parlament de Catalunya. I estic segur que també s'hi sumaran ICV-EUA i les CUP. Això fa que tingui el suport de pràcticament 2/3 parts del Parlament. Un suport extraordinari.

Entenc que el miserable paper que està fent el PSC-PSOE, filtrant documents amb ànim de rebentar negociacions, desmarcant-se dels seus compromisos electorals, etc. sigui dolorós, atès que és un partit important a Catalunya i hagués estat important comptar amb el seu suport. Ja estem veient que això no serà així. Potser s'hi sumen alguns diputats individualment, no ho descartem. Però com a partit, ja hem vist que no s'hi pot comptar. Però no passa res.

La deslleialtat d'en Duran LLeida:
Crec que hi ha una altra cosa que us deu ferir i desgastar molt. A vós i, no ho oblideu, també a tots els més d'un milió de catalans que us vàrem donar suport, i és la deslleialtat esgarrifosa que dia rere dia exhibeix en Duran Lleida.

El sr. Duran, i em consta que ho sabeu perquè segur que també teniu estudis que així ho evidencien, ja us va rebentar la campanya electoral. Tot just abans de començar la campanya el sr. Duran es va despenjar amb un seguit de declaracions que eren autèntics torpedes a la línia de flotació de la vostra proposta. I van impactar. I les conseqüències van ser molt clares: pèrdua de credibilitat en un segment significatiu dels votants potencials. Això tots sabem que va anar així.

També sabem que no va ser una ficada de pota. Va ser deliberat. El sr. Duran sabia perfectament el que es feia. I se'n va ensortir. Aquell cap de setmana post-declaracions va ser molt complicat, ho sé. Estàveu a Moscú. I el sr. Duran, conscient del que havia fet, després de fer la malifeta es va amagar com un covard, i només va reaparèixer el dia que començava la campanya electoral. No m'estranyaria gens, ja m'enteneu, que haguéssiu volgut parlar amb ell infructuosament. Us va apunyalar, en sou conscient i en som conscients tots. N'érem tan conscients que no hi havia míting en el que intervingués el sr. Duran que no fós rebut amb crits constants d'independència.

El més greu, però, encara havia de venir, i de fet està venint. Des de l'endemà del 25-N el sr. Duran ha estat treballant amb una agenda contrària a la vostra i del país.

Estic segur que sou conscient de com ha conspirat contra vós i el vostre projecte. De qui són els seus “amics” i de quines són les seves obediències. Sabeu perfectament que després d'haver rebentat la campanya electoral, el sr. Duran està treballant amb una agenda pròpia, ben acompanyat i editorialitzat, molt ben “protegit”, que només té un únic objectiu: rebentar el procés sobiranista.

Tenien l'esperança que ERC no podria assumir els costos de la situació actual. Tenien la convicció que ERC seria incapaç de sacrificar-se com ho està fent, amb una responsabilitat i compromís EXEMPLARS. La solidesa del lideratge de n'Oriol Junqueras i la maduresa que està exhibint ERC ha estat un cop molt dur per a tota aquesta agenda contrasobiranista que encapçala el sr. Duran.

Només vós sabeu com van anar les negociacions i les dificultats estúpides que us va plantejar el sr. Duran. No ho feia perquè ell sigui estúpid. Ho feia perquè intentava sabotejar-ho tot.

I crec que l'estat anímic afectat que m'ha semblat percebre en la vostra entrevista a Catalunya Ràdio té a veure amb aquest convenciment total que teniu que el sr. Duran ara mateix ja és una persona absolutament desquiciada, fora de control, que no pararà d'intentar sabotejar-ho tot, rebentar-ho tot.

I això fa mal. L'enquesta que aquest cap de setmana publica El Periódico pot ser-ne un exemple. Les contradiccions permanents que en el vostre discurs està introduïnt el sr. Duran tenen un alt cost en relació a com la societat percep la proposta de CiU. Perquè la contraprogramació de discurs és tan salvatge que no és dissimulable.

El sr. Duran, en la seva deriva contrasobiranista fins i tot s'està saltant salvatgement els acords i els objectius que va aprovar el darrer congrés d'UDC. L'històric partit va apostar per l'estat propi i per entendre com a prioritari construir aquest estat propi a partir del qual poder-se confederar en un context europeu. El sr. Duran va contra Unió i diu que votaria que no a l'estat propi i parla de confederació espanyola. Viola sistemàticament els acords d'Unió i vexa permanentment la memòria i les idees de Carrasco i Formiguera.

La tensió i contraprogramació permanent d'en Duran porta obligatòriament a accelerar una reunió decisiva i final amb en Duran per deixar definitivament clar quin és el full de ruta i les opcions a defensar. Quan més tard esdevingui això, pitjor pel procés. Una acció de govern permanentment torpedinada i un President permanentment qüestionat pel president de l'altre partit en coalició porta al desastre. I, President, en cap cas no podeu quedar atrapat en aquesta teranyina de confusió, deslleialtats i contraprogramació que teixeix sense descans en Duran.

Missatge final i compromís i adhesió personals

Som molt conscients del que està passant. Volia dir-vos que, tal i com va dir aquesta mateixa setmana el conseller Homs, l'alternativa a l'estat propi és morir.

President. Estem amb vós. 

I teniu al vostre costat un gran equip i un suport excepcional, el de n'Oriol Junqueras. No feu cas de res que no sigui això. No feu cas de cap altra cosa que no sigui el vostre convenciment, que és el nostre i que és el que té la gran majoria de la nostra societat, que només ens n'ensortirem amb l'estat propi.

Enfileu el rumb de manera inequívoca, sense que us tremoli el pols, cap a l'estat propi.

Ho heu dit més d'un cop: 300 anys després del 1714 el nostre poble es troba en una cruïlla històrica definitiva, en la que o bé ens n'ensortim i assolim l'estat propi o bé desapareixem com a poble.

La responsabilitat que teniu a sobre vostre és terrible. Us estem demanant molt, moltíssim. I crec que sou perfectament conscient de la gravetat del moment, com ningú altre. Només hi ha un camí, i és l'estat propi. Molts, que ens considerem soldats de Catalunya, estem disposats a tots els sacrificis que siguin necessaris. Em consta que també vós. No hi ha un altre camí.

VIA FORA, president! Estem amb vós. Heu tingut el destí històric d'estar al capdavant del nostre poble en aquest moment transcendent. Feu-ne honor. Us seguirem. Salveu el nostre poble de la mort!