14 de des. 2013

UNA PREGUNTA PERFECTA! Anàlisi, projecció i previsió de funcionament

Dijous vam assistir a un moment històric. El President de la Generalitat, acompanyat dels líders de CiU, ERC, ICV-EUA i CUP va anunciar al poble de Catalunya la convocatòria d'un referèndum el dia 9 de novembre amb una pregunta molt clara:
  • “VOL QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT: SÍ-NO”
  • en cas d'haver respost afirmativament
“VOL QUE AQUEST ESTAT SIGUI INDEPENDENT: SÍ-NO”
És una pregunta PERFECTA.

Aquesta mateixa vesprada n'Oriol Junqueras, a l'acte d'ERC “Votar és democràcia” ha dit que la pregunta és millor fins i tot molt millor, que la que ells plantejaven. Hi estic totalment d'acord.

Tot i ser molt clara, és cert que al plantejar-se tres possibles respostes, caldrà explicar molt bé com funcionarà. Això no serà CAP problema. El procés ha de ser molt transparent. I ho és i ho serà, perquè és i serà molt fàcil.

Intentaré amb aquest escrit explicar perquè és una pregunta PERFECTA i com funcionarà la cosa, amb la prudència de fer-ho exclusivament des del sentit comú tècnic. I donar una visió estratègica recolzant-me en les enquestes del CEO, per fer una projecció dels resultats possibles d'acord a la realitat que avui descriuen les enquestes. És un exercici una mica massa atrevit, però no és una especulació sense fonament, perquè està basat en dades sòlides, en la millor enquesta que es fa a Catalunya, el baròmetre del CEO.

Deia en el post que vaig fer dijous “la realitat és la que és, i el valor de les coses creix quan sabem superar les dificultats d'aquesta realitat i les sabem convertir en un triomf, en una suma, en quelcom inesperat, sorprenent i cohesionador. Que és el que ha passat avui.”

Sí, la pregunta PERFECTA que tenim és també una pregunta atrevida, perquè es formula de manera molt intel·ligent per poder complir dos exigències: que sigui clara i que sigui inclusiva, és a dir, que permeti compartir un trajecte decisiu amb forces necessàries que no tenen un posicionament independentista.

És inesperada perquè fins ara s'havia especulat o s'havia proposat dos únics models de pregunta: una que inclogués més d'una opció o una que inclogués una única opció. I tot això calia fer-ho sense desvirtuar el sentit últim de la mobilització que ens ha portat fins aquí, és a dir, que calia poder votar amb claredat si volem que Catalunya sigui un estat independent.

Fins ara, a nivell d'enquestes, sempre s'havia abordat l'opció sobre la configuració política de Catalunya en dues preguntes independents i amb característiques diferents.

1- Pregunta de resposta múltiple, on als enquestats se'ls plantejava quina és l'opció que voldrien entre un ventall de normalment 4 opcions: una regió, una comunitat autònoma, un estat federal o un estat independent.
2- pregunta dicotòmica, que només es pot respondre Sí o No a una qüestió del tipus "Si demà es fes un referèndum per decidir si vol que Catalunya sigui un estat independent, què votaria"
Si ens remuntem a només fa un parell d'anys la resposta a la múltiple oferia un triple empat entre Comunitat Autònoma (quedar-se com ara) Estat Federal (una resposta que s'associa a no independència però increment del poder i l'status polític de Catalunya) i l'estat independent. Si anéssim més enrere, l'opció majoritària era l'estat federal. Però això ha canviat, i en els últims CEO (per a mi l'enquesta més sòlida i important de les que es fan a Catalunya), els partidaris de l'estat independent ja són clarament la majoria, amb un 48,5% dels enquestats. Mentre que un 21,1% optaria per l'estat federal.
A la pregunta dicotòmica que només permet respondre Sí o No a la independència els partidaris del Sí estan en un 54,4%.
El que podem veure amb aquestes dades és que els partidaris de l'estat independent, sigui quin sigui l'escenari que se'ls hi plantegi, cada cop són més sòlids. En la resposta múltiple ja són un 48,5% i en la dicotòmica un 54,4%.
La pregunta múltiple no es planteja a l'enquestat demanant-l'hi "vostè què votaria" sinó pel que li agradaria que fos Catalunya. En canvi la pregunta dicotòmica de l'enquesta es planteja com un escenari de vot. En el primer dels casos es recull l'opinió de tots els enquestats, que com a màxim poden dir que no ho saben, o no respondre. En canvi en la segona poden optar per l'abstenció.
Malgrat aquesta diferència tècnica de les dues preguntes, podem veure amb claredat com el percentatge d'enquestats en un i altre cas són pràcticament els mateixos. Fent una lectura a l'engròs (ja em disculpareu els puristes) només un 5,9% que voten Sí en la dicotòmica manifesten en la múltiple que preferirien altres solucions (bàsicament Estat federal).
Això fa que una pregunta com la proposada tingui ara molts menys riscos per a una victòria clara del Sí dels que podia tenir fa 2 anys, quan el que responien que volien un estat independent a la múltiple eren un 22% dels enquestats. Llavors volia dir que la majoria que s'assolia en la dicotòmica es construïa a partir del Sí de persones que la seva preferència, si podien triar, era una altra que la de l'estat independent.
COM ÉS PREVISIBLE QUE FUNCIONI LA PREGUNTA DEL REFERÈNDUM?:
La pregunta és molt clara, i es formula amb un doble nivell que a la pràctica només permet tres possibles respostes.
Primer planteja al votant si vol que Catalunya sigui un estat (Sí o No). Aquí haurien de respondre afirmativament tots aquells que en la pregunta de resposta múltiple sobre com els hi agradaria que fos Catalunya diuen un estat independent (48%) i tots els que diuen un Estat federal (20%). La meva visió és que els qui responen estat federal en moltes ocasions amaguen respostes evasives de la independència o que no saben ben bé què és. La prova està com aquesta opció ha anat minoritzant-se baròmetre rere baròmetre, tot i això, sabem que els 6 punts de diferència entre tots dos plantejaments surten d'aquí, d'aquest col·lectiu. Tingue'm-ho en compte...
Només els enquestats que hagin respost favorablement el primer nivell que la consulta planteja podran “participar” per decidir si aquest estat que ja han dit que volen ha de ser un estat independent.
Situant-nos en una posició extrema, que només poguéssim comptar amb aquest 48,5% que en la resposta múltiple diuen “un estat independent”, descomptada l'abstenció, és a dir, sobre vot vàlid emès, amb tota seguretat superaria el 50%.
I això serà així tant si el percentatge del sí a l'estat independent el calculem sobre el total del vot emès en la consulta (per tant, sobre el total de vot en la primera qüestió) com, és evident, sobre el recompte dels que volen que Catalunya sigui un estat.
Perquè, i això no és CAP problema, tindrem tres dades:
- el percentatge de vots favorables a que Catalunya esdevingui un estat sobre el total de vot vàlid emès.
- el percentatge de vots favorables a que Catalunya sigui un estat independent sobre el total de vot vàlid emès.
- el percentatge de vots favorables a que Catalunya sigui un estat independent sobre el total de votants que volen que Catalunya sigui un estat.
El que és important és que els partidaris de que Catalunya sigui un estat independent tinguem el 51% dels vots en relació a la primera dada. Això és el que conferirà una legitimitat absoluta al resultat. Això és el que ara mateix apunten les enquestes que tindrem, i això és pel que hem de treballar incessantment d'ara fins el 9 de novembre, perquè la resposta Sí-Sí tingui més d'un 50% dels vots sobre el total de vots vàlids emesos.
Tenint en compte les dades que ens ofereixen les enquestes, entre els votants que volen que Catalunya sigui un Estat independent sobre el total de votants que volen que Catalunya sigui un estat serà superior al 80%.
L'única cosa que en termes de purisme extrem podríem trobar al plantejament de la pregunta es troba justament en aquest diferencial entre ser favorable a Catalunya Estat i no ser favorable a Catalunya Estat independent. Què hi ha darrere d'això? És evident que respon a la formulació que han fet tant Duran i Lleida i la seva excusa confederalista com ICV, que, cal tenir-ho present, no és un partit independentista. Què estaran votant aquest petitíssim segment de votants que diguin Sí-No? Ara no ho sabem. Però era molt important que tot i que ara no ho sabem, sí sabem que permet sumar en aquest moment inicial als qui aspirin a presentar-se el 9 de novembre amb d'altres sortides. Això és així, hi han pogut ser i hi poden ser sense desvirtuar en cap cas la claredat de la pregunta ni que els independentistes poguem votar, directament, per una Catalunya estat independent.
Quina serà, presumiblement, la mecànica de la votació?
Segurament s'acabarà fent una cosa molt senzilla i molt molt clara. La gent quan vagi a votar tindrà 3 paperetes en funció de les tres úniques respostes possibles. I per votar només caldrà que esculli entre una de les tres:

- papereta dels que no volen que CAT sigui un Estat, que estarà marcada en la primera qüestió amb un No. I res més, cap marca a la segona, que fins i tot podria no aparèixer o fer-ho en gris o difuminat, perquè si marques No, ja no es pot marcar res en la segona qüestió.
- papereta dels que volen que CAT sigui un Estat, però no volen la independència, que estarà marcada en la primera qüestió amb un Sí i en la segona qüestió amb un No
- papereta dels que volen que CAT sigui un Estat, i que sigui independent, que estarà marcada amb un Sí a les dues qüestions.
El més normal, el que segur que passarà, és que les paperetes estaran editades i la gent no haurà de marcar res, simplement triar la papereta d'acord a la seva elecció. Quan arribis al col·legi electoral et trobaràs tres paperetes, d'acord a les tres úniques respostes possibles. Tries la teva i ja està. Fàcil i clar.
Si algú dels que no vol que CAT sigui un estat volgués votar a la segona qüestió, no podria, i si ho fes, seria com si hagués entregat un paper amb un "tonto el que lo lea", nul·la. Caldrà determinar, d'acord al reglament de la consulta, si es considera nul tot el vot o només el vot a la segona qüestió. Jo opto, per al cas que la papereta no tingui guixades ni elements que alterin una percepció segura sobre la intenció de vot a la primera qüestió, de considerar-lo vàlid per a la primera, total de vots emesos, i no vàlid a la segona, no comptar-lo. Això serà difícil que passi, perquè si al col·legi ja hi ha les tres paperetes amb les tres úniques respostes possibles, no crec que ningú es dediqui a fer coses que no pot i que poden convertir en nul el seu vot.
El que no té cap sentit i estic segur que no passarà és que tothom pogués votar a la segona opció, és a dir, que els que han votat No a que Catalunya sigui un estat, també poguessin votar No a que Catalunya sigui un estat independent. Però això no passarà. El No, que és la continuïtat en la situació actual, té la seva única lluita en la pregunta sobre si vol que Catalunya esdevingui un estat. Si guanyen aquí, ja està, ja s'ha acabat el debat. La seva decisió, la decisió del No és guanyar per poder seguir com fins ara. Si guanyen no és que no serem un estat, és que ja ni s'entarà a plantejar quin tipus d'estat. Per això crec que, evidentment, no tindran cap opció per votar a la segona part. 

Valoració política i estratègica més enllà del plantejament tècnic de la pregunta i de la projecció que podem fer a partir de les dades del CEO.
També des d'aquest punt de vista és una pregunta PERFECTA. La realitat del país és la que és. Les majories al Parlament són les que són i les necessitats de sumar el màxim de suports també són prou evidents, etc etc.
Comptar amb ICV-EUA, per més que a mi em posen dels nervis, era indispensable. Sense ells el procés hagués quedat molt tocat. Amb aquesta solució s'hi incorporen fins el final del mateix, no violentem ni la formació política ni una part molt significativa dels seus votants (no em cansaré de repetir, per donar tot el valor que té que hi siguin, que ICV no és un partit independentista), i facilitem mantenir la interlocució privilegiada i la unitat d'acció amb uns altres actors INDISPENSABLES: els sindicats.
Que UGT i CCOO hi siguin és fonamental, bàsic, indispensable. I per a ells és més fàcil ser-hi si també hi és ICV-EUA.
Pel que fa a Duran, tot i que aparentment sembli que ha aconseguit alguna cosa, és la seva derrota definitiva. El procés, ara, ja no té marxa enrere. Com va escriure un dia en Partal, en Duran mana a Unió (pot imposar les seves decisions organitzatives) però no controla Unió (la capacitat última de formular estratègies polítiques). Amb aquesta pregunta li hem tret bona part de la capacitat de maniobra, distorsió i rebentaire que tenia. I no tinc cap dubte que Unió, com a partit, apostarà clarament per un doble Sí. Cap. Tothom sap que Duran feia trampes quan parlava d'aquest hipotètic objectiu d'Unió de la confederació, perquè el darrer congrés es va aprovar que era confederació en l'àmbit europeu. Però és igual. L'important és que no ha pogut parar-ho i que un partit de la tradició catalanista d'Unió hi és i hi serà, sense cap mena de dubte, també en el doble Sí, com toca ni que només fós per la dignitat a la memòria del màrtir Carrasco i Formiguera.

La pregunta és PERFECTA perquè crec que no és gens arriscat afirmar que quan arribem a la consulta ningú no podrà fer campanya per un Sí-No, perquè senzillament els que avui poden voler que CAT sigui un estat, però que no sigui independent, que sigui federal o confederal, no ho podran oferir, no tindran res a oferir alternativament a la independència. I davant el no-res, davant l'encongir-se d'esquenes perquè qualsevol opció que no sigui la independència ha de venir formulada acordada amb Espanya, cosa que no passarà mai, acabaran defensant el Sí-Sí.
Resumint: no hi ha cap risc amb la pregunta. És una pregunta clara i és una pregunta que permet votar Sí a la independència, que és l'únic que ens ha de preocupar. És una pregunta formulada de manera que ja havia previst el Consell Assessor per a la Transició Nacional, però millorant-ne la formulació que posava com a exemple, i que no té cap dels riscos que els experts deien calia evitar. És una pregunta que si projectem els resultats del CEO té al darrere un suport a la independència superior al 50% del total de votants. I és una pregunta que políticament és balsàmica, intel·ligentíssima i ens permet créixer, blindar el procés i lligar-hi fins el final actors polítics bàsics, fonamentals.
És una pregunta PERFECTA! I GUANYAREM!

24 comentaris:

Josep ha dit...

Si ens la deixen fer, guanyem.
Si no ens la deixen fer, guanyem.

És perfecta, fins i tot sense ser formulada.

L'home del sac ha dit...

Realment creus que hi haurà consulta? Ho veig molt i molt complicat. Nosaltres tenim la raó, ells la força bruta.

Dies de fúria ha dit...

Sincerament, jo crec que per més difícil que pugui semblar avui, sí que la podrem fer. És molt difícil oposar-se a la democràcia i el que estem plantejant és un exercici democràtic. Hi ha diferents fòrmules per fer-la possible, amb diferents recorreguts, característiques, etc. Crec que trobarem la manera de fer-ho i que el Govern Espanyol, en alguna d'aquestes vies que tenim pel davant, optarà per no impedir-la.

En qualsevol cas, aquest no era el tema que avui analitzava al post. He volgut centrar-me en posar en valor l'acord de dijous. Perquè és molt i molt important i s'ha fet molt i molt bé. I quan les coses es fan així, cal reconèixer-les i cal explicar el perquè d'aquesta importància. És una injecció d'orgull, és una manifestació de maduresa espectacular, és una bofetada a tots els que feien brometes i menyspreaven el que estàvem fent.

Hi ha, en aquest procés cap a la independència, un abans i un després del que va passar dijous. Té un valor incalculable, perquè de fet és el tret de sortida a aquesta fase definitiva del procés. I no només ho hem fet, sinó que ho hem fet molt bé i sumant a tothom que indispensablement calia sumar.

Salvador ha dit...

Els que volen continuar com fins ara si són llestos votaran Si a la primera i No a la segona. Votar No a la primera amb només un 30% segons les enquestes seria llençar el vot.

Indaleci ha dit...

És la pregunta perfecta que es converteix amb l'excusa perfecta per molts que ja tenien decidit votar SI per votar SI NO...Això, en el cas que es fes la consulta que molts sabem que és, gairebé impossible que es faci... salut i independència!!

Dies de fúria ha dit...

Indelici, veig amb tremenda frustració que aquest cop tampoc no has entès res del que explico. O m'explico fatal,o fas comentaris sense llegir-me o jo parlo i tu llegeixes en dos registres incompatibles.

Salut i independència (a tocar)

Anònim ha dit...

L'explicació sobre la mecànica de votació és molt interessant (els tertuliants del programa d'en Josep Cuní no sabien tot això que expliques). La consulta es ferà perquè la Comissió Europea obligarà al Govern d'Espanya a respectar-la. Europa no pot acceptar que la democràcia sigui un delicte dins les seves fronteres. Axí de clar.
En tot cas, gràcies per explicar-nos la mecànica de votació.
Josep

Anònim ha dit...

Molt bó nano!!
Jo també penso que es una bona pregunta i tenir el recolçament de ICV i UDC , en aquest moment era molt important.
Felicitats als que han consensuat i treballat per l Acord.

L altre nano

Indaleci ha dit...

Francisc, per sort o per desgràcia tinc el mal costum de llegir-me tot el que escrius... Dit això, el meu comentari simplista és només una opinió personal (basada en bastants comentaris que he sentit d'ençà que s'ha fet pública LA PREGUNTA PERFECTA)Pel que fa al teu anàlisi amb conclusió personal (que pot anar o no a missa!!) Molt acurat i treballat, gairebé com sempre!! Jo #SíSí!!

Xavier Rull ha dit...

Amic Dies de Glòria,
Vaig llegir-te durant un temps (cap al 2010) i, un cop entrats en el camí de la independència (després de la manifestació de l'11-9-2012) vaig deixar de llegir-te perquè vaig pensar que ja havíem arribat on calia arribar (engegar el procés d'independència).
Tanmateix, amb tot el que ha succeït aquest mes de desembre del 2013 he tornat a llegir-te, perquè em sento necessitat d'una veu que expliqui el que hi ha amb prou finor analítica, cosa que no sempre trobes. Et felicito pel blog, és fantàstic!
I jo també estic d'acord que és una bona pregunta, però també em fa una mica de temor que el "sí-no" adquireixi més relleu del que ara té (és evident que la gent veu el "sí-no" com una quimera, com una cosa estranya; però els tertulians partidaris de mantenir l'statu quo des de l'esquerra s'hi poden aferrar per a aturar el procés, i per tant cantar-ne les excel·lències (unes excel·lències que no té, val a dir).

Gica ha dit...

Un parell de preguntes:
1.- I si no hi ha 3 paperetes? Amb una de sola, el que faria aquesta pregunta "perfecta" seria apujar el llistó per a l'independència. I no pas poc! Caldria un 70% de "sí" a la primera pregunta i un altre 70% a la segona, aproximadament. Llavors no seria cap pregunta perfecta, sinó una pregunta trampa per a tots els catalans i el nostre somni s'hauria acabat, Els polítics ens haurien TRAÏT, un cop més.
2.- I els espanyols, no s'adonaran de la "perfecció" de la pregunta, que sembla que hagi estat feta per enredar-los, segons tu?

Tant de bo sigui com et penses, però jo no ho veig clar.

Anònim ha dit...

Gica, és que independentment de que hi hagi 3 paperetes o no (una amb NO, una amb SÍ/SÍ i l'altra amb SÍ/NO), només hi ha 3 opcions vàlides (NO, SÍ/SÍ, SÍ/NO). Tot el que no s'ajusti a aquestes 3 opcions serà comptat com a vot nul, inclòs el NO/NO que diuen que votaran alguns unionistes empedreïts, que demostren no rumiar gaire.

jvilmar ha dit...


Què creus que passaria si cap de les respostes obté mes del 50% dels vots? No seria lògic una segona volta?

Pipo Mérida ha dit...

Gràcies per la teva anàlisi, perquè serveix sobretot per desmuntar els arguments d'aquests aprenents d'estadístic i cafres de l'independentisme que han començat a sortir com bolets, dient que això és un gol, que és una merda de pregunta, que és una estafa, i bla bla bla. En aquest país, sempre ho dic, hi ha molta gent que porta molt de temps denunciant la nostra tebiesa (el nostre 'putairamonetisme') però en realitat el que volen denunciar, sempre i en tot moment, allò que volen criticar de nit i de dia és CiU. Jo, en canvi, critico -no pot ser de cap altra manera- la nostra falta de collons i mala sort històrica, però tinc clara una cosa, que també sempre he dit: CiU ha tingut un comportament que ha fotocopiat l'esperit del català mitjà.

Jo també crec, com tu, que la pregunta és perfecta. Ho és per tots els arguments de demoscòpia que utilitzes i controles més que jo, com a especialista que és. Ho és perquè permet votar a tothom: també als federalistes "de debò" -no a aquells amb careta tipus Rafa Jorba, que l'altra dia en un debat a TV3 deia que no vol aquesta pregunta perquè no pot votar No a la independència-. Ho és perquè tenim garantida la participació de tots els que volen que això canviï (només m'imagino desmobilització, sigui o no una estratègia meditada, dels que votarien No a la primera pregunta). Però sobretot ho és perquè es tracta d'una eina política.

Aquesta pregunta, aquesta eina política, ens permet fer junts el camí i segurament arribar a la meta sense perdre aquesta cohesió. I posa la pilota a la teulada de Madrid, que està atrapada per una pinça entre els seus radicals i la pressió perquè deixi votar -catalana però també europea, i cada vegada més insistent-; fins i tot pressionaran els que no volen la independència, perquè no poden justificar el seu No sense que Espanya ofereixi una alternativa atractiva (i, dit sigui de pas, no poden renunciar a votar en una consulta que el Europa i el món veurà com un exercici de democràcia sense renunciar a ser vistos com a demòcrates).

Tots els partits catalans, i sobretot els seus líders, han fet un gran paper. El moviment ha estat políticament impecable i cal dir que fa que Catalunya no se surt del camí que, m'agradaria subratllar, el president Mas va traçar en el seu moment. Algú dubta encara de la seva determinació? Tinc la resposta: els pocs indepes que encara es refugien en el seu fonamentalisme envers tot el que soni a liberal i convergent... La sort és que aquesta gent, encara que no pugui curar-se del seu odi visceral -ho veig difícil-, votaria Sí i Sí si arribem a la consulta. O no?

Un aabraçada, amic Francesc!!!

Anònim ha dit...

Trobo el teu article molt aclaridor i ben treballat. Dit això, si m'ho permets hi voldria posar dues cullerades.

L'avaluació de la consulta, que crec que no és farà, està per determinar. No se sabrà fins que se signi pel MHP el decret de consulta. Particularment crec que la pregunta és un referèndum a doble volta.

M'explico en la primera pregunta, SI o NO per a ser un Estat, qui perdi ha begut oli i queda exclòs, és doncs una pregunta excloent, que segons el CEO poden votar NO un 24%, els que volen que Catalunya sigui una regió o una CA. Si és així votar SI poden fer-ho un 69,8% els que volen un Estat, 48,5% independent i 21,3% altres estats, i el 24% de votants NO queden ja exclosos.
La segona pregunta sobre el tipus d'Estat la votaran el 69,8%( 74,4% traient el 6,2% dels Ns/Nc) és una segona volta implícita, que possiblement es guanyarà per majoria absoluta( més del 50% absolut sobre vot vàlid, CEO 48,5% o 51,7% traient els Ns/Nc),però que amb majoria relativa a favor del SI o del poc probable NO seria el resultat vàlid, mai guanyen els minoritaris encara que sigui discutible la legitimitat, però de legitimitat en tenim molta i ara manca un resultat.

L'altra cullerada és sobre les paperetes. Penso que cal que siguin en blanc, que si no les subministren escrites les forces polítiques o socials, en les seus electorals han de ser immaculades, que si algú vol posar NO/NO que ho faci i allà ell.

Bona feina i bona sort Catalunya!

Jordi Llas

Anònim ha dit...

M'agradaria més que les paperetes fóssin en blanc. D'aquesta manera podríem fer vots nuls dels No-No i dels No-Si, que hi ha molt unionista ansiós per posar creuetes.

La visctòria seria més àmplia.

Pipty

Gica ha dit...

Em sap molt de greu haver-ho de dir. Penso ben igual que l'autor d'aquest article: http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4162199/llisto-alt-calia.html. Més encara: considero que TOTS els polítics són uns TRAÏDORS. Perquè no em penso pas que els "convenients" d'en Mas els hagin ensarronat, a tots els altres. Seria ser ben cretí, deixar-se prendre el pèl així.
En canvi, ho veig com una maniobra per ensorrar definitivament l'independentisme . Jo aconsello l'ABSTENCIÓ, com sempre. Em pensava que un cop a la vida aniria a les urnes, però ja he vist que no cal. No mentre hi hagi els partits que hi ha ara.
Què es pensen, que ens faran lluitar per obtenir un 70% de "sí" a la primera pregunta i un altre 70% a la segona? Fer que la desil·lusió de tots els pallusos que s'hi hauran escarrassat, sense obtenir aquest 51% de "sí-sí", faci impossible que es posi mai més damunt la taula la independència del nostre país?
Amb mi, per a fer el préssec, que no hi comptin!

Jere Ferrer ha dit...

No acabo d'entendre què vols dir, amic Gica. Si el 51% dels que vagin a votar són independentistes i, conseqüentment, voten Si-Si, el resultat serà 51% a favor independència. Opció guanyadora! En qualsevol cas, si el total de vots vàlids emesos --> TVV, el còmput de resultats serà: Si-Si / TVV, Si-No / TVV i No/TVV. De tal manera que: S-Si + Si-No + No = TVV. En el teu exemple: 70% Si --> 70% Si = Si-Si -> 70%. Ja ho signo ara mateix!

Opino que podrem votar. L'Estat espanyol ho haurà d'acceptar com a "mal menor".

Felicitats per la teva bona anàlisi, Francesc.

Gica ha dit...

Jere Ferrer,
Per obtenir aquest 51% cal que com a mínim un 70% voti sí a la primera pregunta i un altre 70% a la segona. De fet, un xic més, encara:
0.7 x 0.7 = 0.49 (49%, només)
Caldria un 70% a la primera i un 80% a la segona. Llavors el sí a la independència guanyaria amb un 56%.
Per què han apujat el llistó, els polítics malesbèsties? Això és el que em demano. Salut!

Jere Ferrer ha dit...

Gica, No és així! La teva interpretació fora fatal! Imagina que la votació, tal com proposa en Francesc, es fa amb una sola papereta per votant. Si el 51% de les paperets posa SI - SI, hem guanyat! Tu ho interpretes com si la 2ª pregunta és una segona volta i no ho és. Cordialment. Jere

Oriol Vidal-Aparicio ha dit...

Benvolgut Francesc,

Fa temps que et segueixo però crec que mai no t'havia deixat un comentari. Heus aquí algunes reflexions que volia fer. Sobre la pregunta i com es concretarà: "Segurament s'acabarà fent una cosa molt senzilla i molt molt clara. La gent quan vagi a votar tindrà 3 paperetes en funció de les tres úniques respostes possibles. I per votar només caldrà que esculli entre una de les tres." Aquesta seria una de les coses que caldria aclarir. Jo apostaria per això mateix que dius, de forma que no calgui aplicar fòrmules per veure qui ha guanyat, sinó simplement calcular percentatges totals de cada una de les tres opcions. Però també cal dir ben clar que els que no volien una reposta binària, els Duran i els Herrera, han guanyat la partida. És potser un preu que havíem de pagar; esperem que no ens surti massa car, però hem fet el pallús tantes vegades que sóc una mica menys optimista que tu. No sóc, però, tan pessimista com el Joan Ramon Resina ahir a Vilaweb: "Amb aquesta pregunta innecessàriament recaragolada els independentistes ho fien tot a la seva capacitat d'arrossegar l'ampli bloc dels indecisos. Posats entre el sí i el no pelats, els sectors que esfullaven la margarida s'haurien molt probablement decantat cap al sí per raons estètiques. Haurien prioritzat el risc per sobre d'un mal garantit i palpable. La pregunta ha capgirat l'argument estètic, posant-lo a favor del no mitjançant la possibilitat d'emetre un sí sense conseqüències."

De fet, crec que en el següent tens bastanta raó: "quan arribem a la consulta ningú no podrà fer campanya per un Sí-No, perquè senzillament els que avui poden voler que CAT sigui un estat, però que no sigui independent, que sigui federal o confederal, no ho podran oferir, no tindran res a oferir alternativament a la independència. I davant el no-res, davant l'encongir-se d'esquenes perquè qualsevol opció que no sigui la independència ha de venir formulada acordada amb Espanya, cosa que no passarà mai, acabaran defensant el Sí-Sí." Això és clau que passi i, crec que gràcies a l'entossudiment del govern espanyol, l'opció Sí-No serà indefensable. ICV acabarà fent seva la postura del Raül Romeva: federalisme sí, però amb Europa; és a dir, independència.

Però dit tot això, sóc dels que crec que aquest entossudiment d'Espanya serà tan gran que és possible que no hi hagi consulta però que assolim la independència amb total legitimitat davant de la comunitat internacional via DUI. L'acord sobre la pregunta té una gran utilitat perquè permet moure el conflicte cap endavant, passar pantalla, evitar unes roques on ens podríem haver encallat --i, com dius, mantenir la unitat del bloc sobiranista, sense que ICV, Duran i companyia es despengin, i també permetent que els crítics del PSC se'ns acostin (i s'allunyin de la direcció de Pere Navarro) de forma cada vegada més pública i notòria. Només la UE podría mig forçar Espanya a haver de permetre la consulta, però els polítics espanyols en poden ser molt, d'obtusos.

pons007 ha dit...

Doncs em sembla que ets dels pocs que la troben perfecte...

Oriol Vidal-Aparicio ha dit...

Deixa'm posar sobre la taula un escenari per a l'any vinent:

- 10-Set.-2014: el President Mas formalitza la convocatòria de la consulta pel 9-Nov.-2014.
- El govern espanyol suspèn l'autonomia de Catalunya ipso facto (si són coherents, que més poden fer?). Saben que això precipita la independència, però no se'n poden estar; ells són així. La Constitució i la unitat d'Espanya són sagrades! El President Rajoy recupera en Josep Piqué (posa-li Trias de Bes o un altre nom) perquè encapçali l'administració de l'Estat a Catalunya. Però implementar això de la suspensió de l'autonomia es demostra més difícil del que semblava: la majoria de funcionaris de la Generalitat es neguen a obeir directament ordres de Madrid.
- 11-Set.-2014 (300 anys de la caiguda de Barcelona!): manifestació independentista més històrica que mai. Qualsevol que hagués cregut mai en la Tercera Via, en Duran mateix, ja diu que no hi ha altra sortida: independència o mort. La demostració de força davant del món és espectacular i aquest cop en un ambient de gran transcendència històrica: 3 milions de catalans surten al carrer reclamant la independència i tot el món s'ho mira sabent que aquest cop passarà alguna cosa de forma imminent.
- El mateix dia 11 i el dia següent, la Comissió Europea fa declaracions molt contundents instant Espanya a autoritzar de la consulta, però al mateix temps reconeixen que Espanya està aplicant la seva legalitat. Saben que formalment no poden forçar el govern espanyol a autoritzar res.
- 13-Set.-2014: Mas es compromet a desconvocar la consulta si l'Estat posi fi a la suspensió de l'autonomia i li permet convocar eleccions.
- El govern espanyol, que sap que la situació és insostenible, decideix acceptar l'oferta de Mas i restaura la Generalitat el 14 de setembre. Han estat quatre dies de bogeria política i mediàtica.
- Mas, restaurat com a President, convoca eleccions pel mateix 9-N-2014. Tothom sap que seran plebiscitàries.
- Una setmana més tard, CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, els corrents crítics del PSC (Avancem, Nova Esquerra Catalana...), amb suport de l'ANC, l'AMI, els expresidents Pujol i Maragall i nombroses entitats de la societat civil, fan públic que presentaran llista única amb el compromís de proclamar la independència si obtenen una victòria àmplia. Finalment Mas encapçala la llista amb Junqueres de número 2, però Mas diu que dimitirà al cap d'un any d'haver-se assolit formalment la independència (tal com va prometre en el debat de política general del 2012) per deixar lloc a Junqueras o a qui estigui en disposició d'aconseguir la investidura com a President.
- En fer-se pública la mega-coalició independentista, el govern espanyol intenta aturar la convocatòria d'eleccions amb un recurs via Tribunal Constitucional, al•legant que el que proposa la gran coalició és il•legal. Ara sí, però, intervé la UE amb un cop de puny a la taula i amenaçant Espanya d'expulsar-la de la Unió per estar coartant drets fonamentals dels catalans sense que el govern català hagi violat cap principi de l'ordenament jurídic espanyol. El govern espanyol ha de doblegar-se a les pressions de la UE, tot dient, però, que en cas de victòria de les forces independentistes, no hi haurà res a negociar. Un micròfon traidor capta Viviane Reding dient que Rajoy és "pitjor que Franco" (després s'ha de disculpar, és clar).
- 9 de novembre, gran victòria de la coalició independentista: 98 diputats dels 135; 25 per Cs, 8 pel PP i 4 pel PSC.
- La mateixa nit, el president Mas llegeix una declaració en nom de la coalició independentista dient que el mandat del poble català és clar i contundent i que la Generalitat demana empara a la Unió Europea perquè arbitri les negociacions entre els governs espanyols i català per concretar els termes de la creació del nou Estat Català.
- Al cap d'una setmana, Rajoy presenta la dimissió. "He fracasado", diu.

Dies de fúria ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.

Em resulta impossible respondre-ho tot fil per randa, perquè heu dit molts coses. Però deixeu que sigui molt clar, perquè de vesgades la senzillesa és el que té la clau de tot. Com en aquest cas.

1. Volíem votar que Catalunya sigui un estat independent i podrem votar que Catalunya sigui un estat independent.

2. Sabíem que en qualsevol cas, fós quina fós la pregunta, els partidaris de que Catalunya sigui un estat independent havíem d'assolir un mínim del 51% dels vots vàlids emesos.Això continua essent així.

3. Si un 51% dels qui votem vàlidament assenyalem un Sí-Sí guanya l'opció Catalunya estat independent tant en recompte total com en recompte parcial..

4. Havíem de tenir un 51%, i sabem que si tenim aquest 51%, som independents. I el que jo us dic és que ara tenim un 48% de favorables a l'estat independent sobre cens... És a dir, deixeu-vos de lamentacions xorres i a seguir treballant per consolidar aquesta opció com la majoritària, és l'únic que serveix.

5. Els qui argumenten que s'ha "complicat" la majoria, no ho miren gens bé. Com he dit al post, del 54% que en resposta dicotòmica votarien sí a la independència només un 5,9% no ho farien en resposta múltiple. Si per aquest 5,9% us flageleu d'aquesta manera, és per fer-s'ho mirar.És a dir, un 90% del vot per l'estat independent ho vol amb independència del tipus de pregunta. El problema no és dels que volem independentista. Si algú té un problema és dels qui no volen canviar l'status quo o dels qui, volent-lo canviar, no volen la independència, perquè aquests no passen d'un 10% del total de vots del Sí.

6. La gestió de consensos sense comprometre l'objectiu (poder votar sí a la independència) és el que fa viable un procés que té una base política i social tan complexa com la que tenim nosaltres. Com ja he escrit fins a la sacietat, la dificultat de gestió del procés a Catalunya, amb fins a 5 partits els votants dels quals, amb diferent mesura, volen la independència, és el que permet que tinguem una majoria social per la independència. A Escòcia, on hi ha un únic partit, l'SNP el procés és de gestió més fàcil, però en canvi encara continuen a molts i molts punts de poder aspirar a guanyar el referèndum. Doncs jo prefereixo complexitat que em doni majoria que simplicitat o facilitat que me n'allunyi.

7. La pregunta és tan perfecta que el pas del temps només permet que els favorables a la Catalunya independent creixem, siguem encara més majoria. Que a canvi d'això hem de treballar amb una pregunta en semi-arbre... doncs benvingudíssim el semiarbre que ens permet ser tots els que som avui i ens garanteix ser més el 9 de novembre.

La pregunta ÉS PERFECTA, és idònia pels nostres objectius i respon amb admirable habilitat a la complexitat del mapa polític i de la composició del sí que permet siguim majoria social.

La resta, si m'ho permeteu, són collonades.