1 de gen. 2014

Sr. Borja García Nieto: Ni bons ni dolents, però sí demòcrates i no demòcrates

Poques vegades hem arribat a un cap d'any com aquest. Encetar el 2014 ha estat molt més que un pas d'un any a un altre. El 2014 ha esdevingut una data mítica que volem convertir en històrica.

El sr. Borja García Nieto, president del Círculo Ecuestre avui ha fet un ridícul monumental que no tindria més transcendència si no fós per tot el bagatge antidemocràtic que traspua el seu plantejament. El sr. Garcia Nieto ha publicat un article on invoca el fet de tenir dos avis que el 1714 van combatre un amb els borbònics i un amb els austracistes, per plantejar el nostre procés i la nostra història com un error de bons contra dolents, i no com un tema de respecte a la democràcia i les decisions legítimes.

Venint del Círculo Ecuestre no és tan d'estranyar: ells sempre han preferit el poder dels despatxos al poder del poble, a la voluntat popular, i l'ús de tots els mitjans il·legítims al seu abast per frenar  les decisions legítimes i democràtiques quan aquestes no els hi agraden. Per això avui naveguen en un mar de confusió i col·lapse, que els fa dir i escriure totes aquestes tonteries i que els aboca a una cada cop més indissimulada simpatia per una sortida autoritària i des dels despatxos de sempre al procés endegat pel poble de Catalunya.

És evident que a la Catalunya del 1714 algunes persones, fins i tot ciutats (Cervera) van actuar contra les decisions sobiranes i legítimes del poble de Catalunya. No és una qüestió de bons i dolents. És una qüestió de lleialtat, fidelitat i respecte a les decisions que es prenen a través dels òrgans d'expressió de la sobirania. El poble de Catalunya, durant la guerra de Successió, va prendre unes decisions legítimament, d'acord a les seves corts. I la immensa majoria del poble de Catalunya s'hi va comprometre, fins i tot la majoria dels qui podien no estar d'acord, i una petita minoria s'hi va posicionar i actuar ilegítimament en contra.

De la mateixa manera que el 1936-39 també hi va haver catalans combatent la democràcia, la Generalitat de Catalunya i la República.

(Hola, Borja, mis dos abuelos fueron fieles a la República, al gobierno democrático, vivieron un calvario, sufrieron prisión y estuvieron marcados de por vida. Igual algunos de los tuyos financiaron el golpe de estado, qué sé yo. Buenos o malos? Quien de nosostros, asistidos por la más amplia legitimidad moral, política y democrática ha planteado así las cosas? NADIE. Solamente tu y los tuyos)

Aquesta manera tan miserable i tramposa d'enfocar les coses només té un objectiu, que és deslegitimar la voluntat popular, la voluntat sobirana expressada a través dels corresponents òrgans de decisió.

Que un català estigui en contra de la independència no el fa ni bo ni dolent. Ningú, excepte els unionistes, no ho planteja en aquests termes. Que un català combati amb tots els seus mitjans, fins i tot o sobretot els ilegítims, la voluntat majoritària del poble de Catalunya l'únic que permet és qualificar-lo de no demòcrata.

El terme botifler feia referència a aquella casta dominant que no acceptava la voluntat majoritària del poble de Catalunya i feia tot el que podia contra les legítimes decisions d'aquest poble i les seves institucions. Botifler ve de les galtes llustroses que lluïen, atès que en tant que poderosos, la seva oposició a la voluntat del poble els feia gaudir dels privilegis reials. Mentre el poble passava gana, ells lluïen llustroses galtes. Mentre el poble lluitava pel bé comú fins a l'extenuació i la mort, ells gaudien dels privilegis de ser casta dominant i de cobrar la seva traïció al poble a Catalunya i les seves institucions.

La situació d'avui en dia té unes increïbles similituds a la del 1714. La majoria social del poble de Catalunya, expressada de totes les maneres possibles (eleccions, majories parlamentàries, votacions populars, mobilitzacions cíviques, enquestes...) assenyala inequívocament una voluntat: poder votar sobre el nostre futur. I encara més, aquesta majoria social també s'expressa perquè Catalunya esdevingui un estat independent.

Voler que el poble de Catalunya voti o oposar-s'hi no fa que hi hagi catalans bons i catalans dolents, simplement catalans demòcrates i catalans no demòcrates. Voler la independència no fa que hi hagi catalans bons i catalans dolents, simplement catalans que accepten la voluntat majoritària del poble de Catalunya i catalans que s'hi oposen per tots els mitjans.

I aquesta és la qüestió. Els qui volem una consulta i els qui aspirem a que el poble de Catalunya opti per convertir el nostre país en un estat independent volem que tot es faci democràticament i volem sotmetre el nostre futur al que en surti de les urnes. No és una qüestió de bons i dolents, sinó de democràcia i d'acceptació de les decisions legítimament preses o combatre-les amb tots els mitjans il·legítims que tinguin al seu abast.

I el que aquest senyor del Círculo Ecuestre i l'unionisme volen és obviar la democràcia i traslladar el debat a una qüestió de poder en la que els despatxos decideixin per tots nosaltres, i que això s'imposi a qualsevol preu.

Ni hem caigut ni caurem MAI en la seva trampa. La nostra proposta no és divisiva, tot el contrari. No assenyalem bons ni dolents, tot el contrari, conduïm el debat a escenaris estríctament democràtics, on allò que volem és poder votar i allò que acceptarem és el que decideixi la majoria.

M'agradaria sentir del senyor del Círculo Ecuestre,en tant que un dels grans “pota negra” de l'alta burgesia catalana, que ells aposten per la democràcia, que volen expressar la seva opinió - que pot ser legítimament contrària a la independència- de manera lleial i que acceptaran quin sigui el resultat d'una consulta com la que va aprovar el legítim Govern de Catalunya amb una amplíssima majoria parlamentària democràticament constituïda.

No ho ha fet. I no ho farà.

Ara, com sempre, aquestes castes dominants tenen por de la voluntat del poble quan veuen que no poden manipular-la, controlar-la. I ara han vist que aquest tema no tenen manera d'aturar-lo. Ho han intentat amb en Duran, i han fracassat. Ho han intentat amb la por, i han fracassat. Ho han intentat amb la manipulació, i han fracassat. I a cada fracàs seu, el poble de Catalunya és molt més aprop de fer realitat la seva voluntat democràtica.

Seguiran intentant-ho. Mai no es rendiran, perquè mai no acceptaran sotmetre el nostre -i el seu- futur a una decisió democràtica. El seu poder està als despatxos. El seu poder està en fugir de la democràcia per instaurar decisions amb altres vies sota el seu control: autoritarisme governamental o judicial.

Quina pena que aquest senyor avui també no ens hagi parlat d'un altre familiar seu directe, el sacerdot jesuïta Joan Garcia Nieto, i encara més, que no hagi après res, no s'hagi empapat de cap dels valors que predicava. Mentre ells s'enriquien a l'ombra protectora de la dictadura franquista, en Joan Garcia Nieto vivia l'Evangeli al costat dels qui patien, treballant incessantment per un futur millor per a tots, compromès amb la democràcia, compromès amb la societat.

No vull parlar d'uns Garcia Nieto bons i d'uns dolents. Simplement vull parlar, i crec que és just fer-ho, d'un Garcia Nieto demòcrata i consagrat a un Evangeli viu, al costat dels treballadors, dels pobres i de tots els qui lluitaven per la llibertat en la llarga nit de la nit de la dictadura franquista i d'uns Garcia Nieto que vivien i s'enriquien de les prevendes i favors del poder dictatorial franquista.

No ha canviat res, per a vostè, senyor Garcia-Nieto. El seu univers mental no és la democràcia i el respecte a les decisions democràtiques, sinó el poder i com combatre, per tots els mitjans, les decisions legítimes i democràtiques de la societat.

Li haig de dir, però, que avui ho té més difícil que mai. En el nostre context serà molt i molt difícil que les seves solucions habituals, autoritàries i repressives, puguin fer front a la voluntat majoritària del poble de Catalunya expressada d'una manera tan impecablement democràtica, cívica i pacífica com ho estem fent.

Bon any 2milCATorze!

Salut, treball i llibertat!

13 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jere Ferrer ha dit...

Vaig tenir l'honor de ser alumne del pare jesuïta Joan Nepomuceno Garcia-Nieto, professor de sociologia, de reconegut prestigi internacional. Va viure de manera senzilla, al costat de la classe treballadora, res a veure amb el seu parent Borja qui, segurament, el devia menystenir.

Súper ha dit...

Magnífic article!!!

Anònim ha dit...

Segons les enquestes, a la pregunta proposada per Artur Mas, la opcio majoritaria es contraria a la independencia, com ho ha sigut sempre des de la transicio. Si vols votar per perdre alla tu. Lo que es segur es que continuareu donant per dac com porteu fent des de fa 30 anys, enfonsant la nostra regio

Anònim ha dit...

Barcelonins, estem farts de que Catalunya ens robi! Estem farts de subvencionar als pobles de lleida i tarragona! Independencia! Catalunya ens roba! Volem una nova llei electoral per acabar amb el regne dels de poble!

Anònim ha dit...

Aquests missatges d'amargats de peperros i ciudadanos que hi ha damunt del meu... no podrien ser senzillament esborrats per higiene?
Pel demés llegeixo sovint el teu bloc, que m'agrada forá

Anònim ha dit...

Per que no esborrem el teu? La teva opinio es millor que la meva?

Anònim ha dit...

Obviament són pitjors que el meu, busquen la provocació com feu constantment. Per això ens heu cansat a molts que, com és el meu cas, en el seu moment fins i tot havíem fet campanya, i molt activa, pel sí a la vostra constitució. Però vaja, sí que estic disposat a votar. De perdre ja en parlarem. El que sí que teniu clar és que si no votem ja hem perdut, i per això us hi esforceu tant com podeu.

Anònim ha dit...

Els García-Nieto són una coneguda nissaga de falangistes de primera i de darrera hora. El Joan Nepomuceno, a qui vaig tenir el goig de conèixer, tot i que superficialment, a la seva última època a Cornellà, en va ser una excepció molt excepcional.

Després i per motius laborals, n'he conegut d'altres espècimens d'aquesta casa i us puc ben assegurar que en privat diuen unes animalades que enriute'n tu de la 13TV.

Dies de fúria ha dit...

La veritat és que mola molt veure aquests comentaris d'unionistes amargats i desesperats...

Una pena siguin anònims...

D'altra banda, dues respostes molt fàcils, perquè els vostres pressumptes arguments tenen zero recorregut:
- Segons l'últim CEO -et recomano llegir, anònim fatxa, posts anteriors- el 48% del cens, en resposta múltiple opta per l'estat independent. Això, traslladat a votació refrendària assegura el Sí-Sí a la consulta que farem el 9 de novembre.

- Pel que fa a a llei electoral, el referèndum serà una persona un vot, ni territoris, ni ponderacions, ni res de res. Pots estar tranquil. El referèndum serà l'expressió més transparent i legítima del que pensa el poble de Catalunya. Un cop independents, i com qualsevol altre país del món, ja farem la nostra llei electoral, que, com qualsevol país del món, tindrà presents valors de representació territorial.

En relació a l'últim comentari, sobre els Garcia Nieto, et crec i em consta. En Joan N García Nieto ha estat una excepció en aquesta nissaga. I és una pena, perquè el seu testimoni és d'una vàlua enorme.

Anònim ha dit...

Si el 48% vota si, si - lo qual dubto- el 52% votara opcions contraries a la independencia. Es bastant clar que, un cop mes, la opcio de la independencia haura perdut.

El que espero es que ens podem dedicar a crear riquesa i no debatre sobre lo mateix any rere any, de manera proporcial al declini de la nostra regio.

Dies de fúria ha dit...

Caramb, anònim unionista...

la persistència en l'exhibició de discapacitats em té fascinat.

A veure, nivell Barrio Sésamo.

1- En un referèndum d'autodeterminació com el que farem el 9 de novembre... qui està més motivat a votar?

Puc equivocar-me, però em sembla que els independentistes, és a dir, tot aquest conjunt de la societat que s'ha mobilitzat durant molt de temps per poder fixar democràticament la voluntat col·lectiva.

2. Coneixes cap referèndum en el món mundial que la participació hagi estat del 100%? Ja t'ho dic jo: no, aquest precedent no existeix.

3. Si la participació mai és del 100% i aquest 48% sobre cens és el més motivat a votar, tota, absolutament tota, la conseqüències lògica és que en el referèndum del 9 de novembre l'independentisme votarà massivament i l'abstenció que hi haurà -perquè sempre hi és-, ni que només fos d'un 5% no es correspondrà mai amb aquest 48% sobre cens independentista.

Per tant, aquest 48% sobre cens assegura una victòria sense problemes del Sí/Sí el 9 de novembre.

Sobre això hi ha pocs dubtes.

Ves amb compte amb el que dius, perquè et delata. Dius com a desig que ens poguem dedicar a crear riquesa. Mira, xato o xata, a Catalunya creem moltíssima riquesa. Aquest no és el problema.

Com molt bé deus saber, el problema de Catalunya i de tots i cadascuns dels ciutadans de Catalunya és que la riquesa que creem amb el nostre treball és espoliada, fins a fer insostenible la nostra societat.

No hi ha CAP país del món que resisteixi els percentatges d'espoli sobre el seu PIB (la riquesa creada) com els que suporta Catalunya. Cap.

El problema no és creació de riquesa, que en creem. El problema és:
1. Que no s'espoliï la nostra riquesa
2. Que el no-espoli permeti invertir estratègicament per tal de facilitar un entorn competitiu capaç de generar cada cop més riquesa. I no el que patim ara, més enllà de l'empobriment salvatge de l'espoli, que és la no-inversió estratègica que faciliti el creixement econòmic i la creació de riquesa.

El "declini" (sic) de la nostra "regió" (sic), d'existir, no vindria motivat pel procés independentista, tot el contrari, vindria motivat pels elements estructurals que han fet crèixer l'independentisme: un espoli fiscal salvatge i una política de no inversions dels nostres propis recursos que ens dificulta enormement mantenir-nos competitius.

Pel que fa a Catalunya hi ha una certesa absoluta: si seguim a l'estat espanyol tenim la ruïna assegurada.

La independència és l'única opció, l'única sortida, per al nostre país, per a tots i cadascun de nosaltres i per als nostres fills.

Anònim ha dit...

Que verguenza de articulo, en vez de escuchar y tratar de entender. atacar atacar y atacar .. eso es lo que hacen los que presumen de democratas ...

y luego piden dialogo ... su problema es que no saben hablar...

el articulo del Sr Garcia Nieto m parece un ejemplo a seguir .