24 de gen. 2014

Evitem que l'epitafi del rosellisme/nuñisme instal·li el Barça en una crisi crònica

Un dia trist per al FCBarcelona. La culminació d'un mandat trist que amenaça d'acabar d'una manera més trista encara, si no hi posem remei, instal·lant-nos en un infern social fins el 2016.

No m'agrada gens veure dimitir un president del FCB, i molt menys fer-ho conseqüència d'una acció penal molt greu basada en fets molt greus. No em crec el tema de les amenaces.

D'alguna manera Rosell i el seu entorn de l'establishment barceloní més caspós és víctima de tot el que va muntar contra Laporta. Van judicialitzar el club. Van escurçar ilegítimament un mandat. Van promoure moció de censura. Van llençar la premsa en contra seu, criminalitzant-lo, etc.

A sobre, un cop guanyades les eleccions, amb una majoria espectacular, quan podia haver passat pàgina buscant la unitat del barcelonisme, va optar per un revantxisme tan cruel com absurd que ha corromput totes les estructures del Club, des de la grada als vestidors.

A totes aquestes desgràcies hi hem d'afegir haver-se carregat el projecte esportiu més triomfant de la història del FCB i haver menyspreat intolerablement els seus artífexs. A aquestes alçades no reconèixer Johan Cruyff com el pare de la criatura esportiva més triomfant i fascinant de la nostra història com a Club és d'una mesquinesa absoluta. No haver sabut conviure amb un entrenador com Guardiola ens va deixar estupefactes. I haver posat en perill el lideratge esportiu de Messi és imperdonable.

I quan l'equip ha entrat en aquesta perillosa zona de deriva en la que estem instal·lats (orfes de direcció esportiva, model i lideratge al camp i al vestidor) la directiva ha optat per llençar fum amb projectes faraònics, com aquesta bogeria de fer un nou camp a sobre de l'actual.

Quan Laporta va presentar el projecte Foster, pressupostat en 250M€, Rosell el va desqualificar, i a les eleccions es va presentar dient que promouria una reforma que fes millor l'estadi per als socis, més comfortable, que valorava en 50M€ (això ho he sentit jo en un sopar amb Rosell al Poblenou). I ara ens presenten un pojecte de 600M€. Espero que tots els socis hi votem en contra, que no hipotequem dramàticament el futur del club.

Però el més greu de tot ha estat la impostura moral i el tema Qatar. El projecte de Sandro Rosell es va presentar amb allò dels “valors”. I el primer que va fer va ser “vendre” el club a una puta dictadura islamista. Un club de la tradició democràtica i catalanista del FCB en mans dels petrodolars de l'atrocitat islamista. Lo nunca visto. Imperdonable.

En aquests anys de mandat Rosell hem anat acumulant denúncies (Mundial de Qatar, Brasil...) que únicament no han tingut més transcendència, malgrat la seva gravetat, pel silenci còmplice, covard i interessat de la premsa barcelonina, singularment de l'esportiva.

Fins arribar a la denúncia d'un soci per la foscor de tot el que ha envoltat el fitxatge de Neymar. El FCB no ha pogut dissipar l'ombra de sospita en una operació comercial que, a totes llums, hauria de ser molt simple i fàcilment acreditable legalment: quants diners han sortit del Club, en quin concepte i on s'han ingressat. Pel que s'ha pogut veure, i més enllà de declaracions que només apel·len a la confiança, això a hores d'ara és impossible de determinar.

L'escrit del fiscal és absolutament demolidor. Només els dubtes que, a la vista de la documentació facilitada pel club responent al requeriment del jutge, expressa el fiscal, ja haurien d'haver fet dimitir TOTA la directiva.

I és en aquest punt on arribem al que és més greu de l'actual situació. És ABSOLUTAMENT IMPRESENTABLE que hagi dimitit el President del FCB i que no s'hagin anunciat eleccions al final de la temporada.

Tots hauríem aplaudit que davant la dimissió del President del FCB i per garantir l'estabilitat durant la competició, el vicepresident primer assumís la presidència... PERÒ NOMÉS FINS EL MES DE JUNY, amb una convocatòria ordenada i institucionalment impecable d'eleccions.

La Junta Directiva és solidària i coresponsable de les decisions i actuacions. Tots sabem que la il·legitimitat de la continuïtat del mandat (que no il·legalitat) farà entrar el Club en un autèntic infern social. I que la situació no serà sostenible. I que com a conseqüència d'això caldrà anar al que és inevitable, unes eleccions anticipades, però ja no ho farem ordenadament i de manera institucionalment impecable, sinó immersos en una crisi total que afectarà el Club a tots els nivells.

Sembla mentida que aquesta Junta neonuñista no hagi après res de la història més recent del nostre Club. La continuïtat nuñista de Joan Gaspart va ser un desastre total. Fins al punt que va haver de plegar per evitar la fallida social del Club. Va ser substituït per “l'amic” Reyna, que enlloc de dedicar-se a garantir l'estabilitat del Club amb una convocatòria ordenada d'eleccions anticipades va voler aprofitar que estava al càrrec per esgotar un mandat que no era el seu i fer-se la campanya des de la Presidència que no s'havia guanyat.

I allò va acabar com el rosari de l'aurora. El tardo nuñisme que representen Gaspart i Reyna és una de les èpoques més fosques del nostre Club. De fet l'únic positiu que van tenir és que la ruïna a la que van portar al Club va permetre Joan Laporta i el seu equip guanyar unes eleccions i revolucionar el Club, fins fer-lo entrar en la seva època esportiva més daurada, més gloriosa.

Tinc clar que Bartomeu i el que queda d'una Junta dividida i naufragada no podran arribar al 2016. 

Dues coses MOLT IMPORTANTS com a corol·lari que eviti un epitafi: 
1. En la consulta del mes d'abril els socis hem de manifestar-nos rotundament en contra d'un projecte faraònic i sense sentit en un moment com l'actual, que posa en un risc salvatge, sense precendents, el futur i la viabilitat del nostre Club.

En la consulta del mes d'abril -que per decència haurien d'haver desconvocat- no estarem votant únicament un projecte de reforma que pot hipotecar el nostre futur, estarem votant si tolerem un frau descomunal que permeti a un President que no ha estat escollit finalitzar ilegítimament el mandat Rosell. Estarem votant si la decisió més important del nostre club en els darrers 50 anys la pot gestionar un President il·legítim, que no h a donat la cara en unes eleccions. El mes d'abril també estarem votant RESPONSABILITAT, és a dir, si volem assegurar que el futur del Club segueix en mans dels socis i és PER A TOTS ELS SOCIS, no només per als rics. Cal votar NO i cal convertir el NO en una palanca perquè el mes de juny tinguem eleccions i escollir un nou President amb un nou projecte.

2. Joan Laporta cometria un ENORME ERROR si optés de nou a la Presidència del FC Barcelona. He dit abans que un dels grans errors de Rosell ha estat el seu revantxisme contra Laporta i uns referents que són patrimoni del Club, de tots: Johan Cruyff, Guardiola, etc. Jo he estat un gran defensor i admirador del Laporta President del FC Barcelona. Crec que Joan Laporta i les seves Juntes Directives, i malgrat els errors i els excessos comesos (que hi van ser i no són ni admissibles ni justificables), han de tenir un lloc d'honor en la història del nostre Club, però no ens podem permetre viure instal·lats en un conflicte permanent entre laportistes i antilaportistes, entre rosellistes i/o nuñistes i antirosellistes i/o antinuñistes.

Laporta mereix un lloc d'honor en la història del FC Barcelona. Però el FC Barcelona mereix ara unes eleccions i un nou President que vulgui I PUGUI passar pàgina de rivalitats i de personalismes. No ens podem instal·lar en una confrontació absurda i destructiva.

Laporta sap que MAI podrà tornar a guanyar unes eleccions al FC Barcelona. Conserva una massa gens menyspreable de seguidors, de socis que podrien votar a favor seu, però és clarament -totalment- insuficient per guanyar unes eleccions. Perquè tot el soci que no és laportista és antilaportista, i així té els suports que té però no en podrà sumar cap altre, i amb els que té està a una distància impossible per poder aspirar a guanyar.

El millor servei que ara mateix pot fer Joan Laporta al FC Barcelona i a ell mateix és resistir la temptació de postular-se com a candidat: s'estalviarà perdre (sap que és absolutament impossible que torni a guanyar unes eleccions al FCB) i, el més important en aquest moment, s'estalviarà donar la victòria a la continuïtat del sandrisme/nuñisme.

He dit.

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure.



2 comentaris:

Oliva ha dit...

"LA CABRA PEL SEUS PECATS....", QUE VAGUI PACTANT DE SOTA-MA,AMB ELS XICOTS "TAN MACOS"......SI NO FAS LO PACTAT,PASSA LO QUE PASSA......

pons007 ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!