19 de març 2014

OMNIBUS CEO MARÇ 2014: ALL THE FISH IS SOLD

Avui hem conegut l'enquesta Òmnibus del CEO, amb una mostra de 1.600 persones, que la converteix en una de les importants de Catalunya. L'analitzarem i, a més, dedicaré la part final de l'article a tornar a explicar què va passar amb les enquestes, i en particular el CEO, les eleccions del 25-N 2012.

ALL THE FISH IS SOLD
Fixeu-vos en aquesta seqüència:
- un 76,5% dels enquestats creuen que el Parlament de Catalunya hauria de tenir més poder per decidir sobre tot allò que afecta la vida dels ciutadans de Catalunya
- un 74,0% pensa que el tracte que reben els ciutadans de Catalunya respecte el Govern Espanyol és insatisfactori
- un idèntic 74,0% pensen que la millor manera per saber què volen els ciutadans respecte el futur polític de Catalunya és a través d'un referèndum
- un 59,6% estan a favor que Catalunya sigui un nou estat d'Europa en els propers anys
- un 87,3% acceptaria el resultat final del referèndum, fos quin fos aquest, per decidir si Catalunya es converteix en un nou estat d'Europa

Les dades són d'una coherència abassegadora, tant en el que és el seu teixit intern de les diferents qüestions que planteja com en relació a d'altres enquestes. Cap sorpresa. Ratificació. Total i absoluta. I amb una mostra molt significativa.

Les dades són sobre cens. En cap moment es pregunta sobre vot. Simplement sobre desig, sobre preferència, sobre proximitat a una idea. I això té un gran valor, perquè el desig íntim dels ciutadans apareix despullat de qualsevol altra consideració, apareix net, pur.

El proper baròmetre del CEO, que serà una enquesta molt diferent a aquesta, es farà presencialment i sí que preguntarà específicament sobre la pregunta del referèndum del 9 de novembre. Avui el CEO el que fa és tornar a fer evident el desig de la majoria social d'aquest país. Evidencia una enorme insatisfacció en relació al govern Espanyol, una plena confiança en que les millors decisions per a nosaltres són les que prenem nosaltres (el Parlament de Catalunya) i que l'expressió política desitjada per a Catalunya és la d'un estat independent.

Sense cap mena de dubte la dada més rellevant políticament és aquest 75% que creu que hem de resoldre la situació votant (via referèndum) i aquest espectacular 90% que diu acceptaria el resultat. Tota una lliçó de sentit comú democràtic.

El nostre unionisme hauria de fer una reflexió molt profunda sobre en quins termes està plantejant l'oposició a la proposta majoritària de la societat per una consulta i un estat propi. Tenen tot el dret del món a oposar-se a la proposta estat propi, però no poden mantenir la seva actitud de creixent hostilitat democràtica a la consulta.

Amb una majoria tan clara com la que existeix al Parlament de Catalunya i amb el suport tan brutal que té la consulta entre la població, com demostren totes les enquestes reiteradament, la posició unionista de negar el dret a la consulta és demencial.

Allò que cohesiona la nostra societat és el seu profund sentiment democràtic, que comparteix aquest 75% que pensa cal resoldre la situació política votant, i aquest exemplar 90% que diuen acceptaran el resultat, sigui quin sigui.

No hi ha ni hi haurà CAP fractura pel tema del futur polític de Catalunya. Seria molt important que el nostre legítim unionisme abandonés l'argumentari de la fractura. Perquè aquest argumentari sí que és il·legítim. Així com la societat catalana és la que ha marcat el ritme i l'exigència en termes de reivindicació de la consulta i de l'estat propi, i això ha estat assumit plenament pels partits democràtics (en el sentit que deixen en mans del poble la decisió de futur) i pels sobiranistes (en el sentit de plantejar inequívocament la independència), fora molt important que els partits unionistes assumissin també el mandat democràtic de la societat, i acceptessin la consulta.

No és sostenible que l'unionisme no vulgui sotmetre el nostre futur a una votació refrendària i acceptar-ne el resultat. Gairebé un 40% dels votants de C's creuen que cal votar, i un 20% dels del PPC. Un 49,1% dels votants del PP acceptarien el resultat de la consulta i, alerta! un 85,7% dels votants de C's també!!! Són dades espectaculars, que haurien de fer reflexionar molt i molt els líders del PP i de C's.

El seu autisme en relació a com la societat veu les coses és total. I l'aïllament destructiu del seu discurs, fins i tot sobre el seus propis votants, un error històric del que se'n lamentaran sempre.

CEO, enquestes, projecció de vot i eleccions el 25-N del 2012
Avui he llegit alguns comentaris despectius en relació als resultats de l'enquesta del CEO, que basaven els seus retrets en la projecció que va fer el CEO per a les eleccions del 25-N del 2012. En aquella enquesta el CEO va projectar una majoria absoluta de CiU. És de tots sabut que CiU no només no va treure majoria absoluta, sinó que va perdre escons.

Les enquestes no són infal·libles. Les enquestes no són les eleccions. Dit això, és cert que si tenen valor és perquè la seva execució científica projecta uns resultats versemblants sobre el que pensa o té intenció de votar una societat. Si no tinguessin aquest valor no es farien.

En aquest punt voldria, des de la immodèstia que em dona l'experiència de molts anys fent i analitzant enquestes, explicar perquè aquests retrets al CEO basats en la projecció del seu baròmetre pre-electoral del 25-N són injustos. I, per tant, perquè continuo considerant que els treballs que fa el CEO, des que el dirigeix en Jordi Argelaguet, són els millors que es fan a Catalunya.

Fet 1: efectivament el CEO, en la seva enquesta pre-electoral, va projectar una majoria absoluta de CiU que després no va existir. CiU va perdre escons.

Fet 2: Per llei el CEO té prohibit fer enquestes i per tant projeccions de resultats mentre dura la campanya. L'enquesta del CEO a què fan referència els seus detractors es va presentar uns 10 dies abans de l'inici de la campanya electoral, i el treball de camp s'havia realitzat en les setmanes prèvies. Així doncs, entre el treball de camp del CEO i l'inici de la campanya electoral i de les eleccions havien transcorregut més de 40 dies.

Fet 3: Els resultats del CEO eren coincidents amb els de la resta d'enquestes. Quan el CEO va fer públics els seus resultats, aquests van ser plenament coherents amb els que projectaven les enquestes d'altres mitjans, i poso com a exemple les enquestes de El Periódico o les enquestes del Grupo Godó (Vanguardia + RAC1), fetes cadascuna d'elles per dues empreses diferents. CEO, El Periódico i Godó oferien resultats similars en aquell moment previ a l'inici de la campanya.

Fet 4: La campanya electoral del 25-N va ser insòlitament decisiva. Treballs posteriors, com per exemple l'anàlisi del baròmetre autonòmic de Catalunya del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas, depenent del Govern espanyol), sobre un panel d'enquestats abans i després de les eleccions, posen de manifest com una part molt important del vot d'aquelles eleccions es va decidir durant la campanya. De fet quan el CEO projecta els seus resultats ja assenyala un 38% d'indecisos.Quan tractem la indecisió partim de la base que difícilment es mou tota en el mateix sentit, per això es poden fer projeccions, perquè els motius de la indecisió són diversos i la indecisió de vot, sempre entre diferents opcions. Però el cert és que les eleccions del 25-N van tenir un cert component d'excepcionalitat també en aquest aspecte: la campanya va ser més decisiva del que mai havia estat fins aleshores i la distribució del vot dels indecisos es va moure en uns paràmetres molt i molt concrets.

Fet 5: Dos factors polítics van contribuir de manera determinant a que la campanya fos decisiva.

  -La irrupció "fora de programa" de Duran i Lleida una setmana abans de l'inici de la campanya electoral, esbudellant, obrint en canal, la campanya dissenyada per CiU i pel President Mas. Va ser molt i molt bèstia. Molt. Jo tinc un post escrit aquell mateix cap de setmana explicant perquè en Duran acabava de rebentar la campanya del MHP Mas, i que o bé CiU i el MHP Mas feien una desautorització radical, o allò tindria conseqüències molt negatives. I les va tenir. Si teniu dubtes, llegiu aquell post, escrit el 3 de novembre del 2012, 22 dies abans de les eleccions, una setmana abans de l'inici de la campanya electoral.

- La irrupció dels aparells de l'estat, amb el fals informe de la Policia Espanyola sobre el President Mas que va publicar El Mundo. Tot fals, però l'ombra de la sospita escampada. El mal fet. Aquella autèntica bomba atòmica en mig de la campanya va afectar molt la intenció de vot que tenia CiU.

Fet 6: La incidència de les dues circumstàncies expressades en el Fet 5, és a dir, la irrupció de Duran i del CNI, probablement no haurien tingut la mateixa incidència si les enquestes no haguessin pronosticat, com totes pronosticaven, una majoria absoluta de CiU. En aquest context un gens negligible percentatge de població amb intenció declarada de vot a CiU va canviar, i durant la campanya, fins i tot en l'últim moment, va decidir votar ERC. Per tant, tenim que el Fet 4, que la campanya electoral va ser decisiva com mai, arrela en els Fets 5 i en la projecció dels resultats electorals que havien fet totes les enquestes.

Per què les enquestes no van detectar el que estava passant?  
Ja hem vist que el CEO, per llei, no tenia cap opció per modificar la seva projecció de resultats feta molt abans de l'inici de la campanya, molt abans de que s'esdevinguessin els fets recollits en el punt 5.

Però, i la resta d'enquestes d'altres empreses i mitjans? Aquí és evident que van fallar. Hi ha una explicació tècnica: tant El Periódico com LV i RAC1, les seves empreses demoscòpiques, van treballar sobre l base de mostres que es renovaven molt poc a poc. Per una qüestió de màrqueting, de projecció mediàtica, interessava cada setmana sortir amb els resultats “d'una enquesta”. Però el cert és que no era una enquesta nova, sinó que era una renovació parcial dels resultats de l'enquesta prèvia.

Posem el cas que la primera enquesta de la sèries es podia haver fet 4 setmanes abans de les eleccions, amb una mostra de 1.000 persones. En aquella setmana 1 els 1.000 enquestats expressen una opinió i una intenció de vot. I com hem vist, era coincident amb la del CEO. Les dues empreses, sense les limitacions del CEO, van continuar fent enquestes. Però no eren 1.000 enquestes noves cada cop. Posem per cas que cada setmana renovaven 250 enquestes. La resta, les altres 750 eren de l'anterior setmana. Així, a l'arrossegar durant tota la campanya resultats d'enquestes “antigues”, les enquestes no podien reflectir els canvis que la campanya estava operant. Però si us preneu la molèstia de mirar els titulars d'aquests diaris de l'últim diumenge abans de les eleccions que es podien publicar enquestes veureu que ja alertaven que estava passant alguna cosa i que no estava clara la majoria absoluta de CiU.

És així, per tant, que vam arribar a les eleccions amb una idea demoscòpica tan esbiaxada.

El CEO no es va equivocar. El CEO no va fer malament la seva enquesta. Tampoc les altres empreses. Però el que en altres circumstàncies no hagués produït un biaix tan gran, en les eleccions del 25-N, per “l'èxit” de Duran i del CNI rebentant la campanya del President Mas, i, també cal dir-ho, per una participació molt superior a la projectada, va provocar un canvi insòlitament intens d'intenció de vot i de derivació del vot indecís. Amb el CEO fora de joc, perquè no podia fer noves enquestes, les empreses que continuaven en joc, en orientar el seu treball per maximitzar mediàticament els seus resultats, no van ser capaces de detectar el que estava passant.

Crec que el que va passar el 25-N no tornarà a passar mai més, a nivell d'anàlisi demoscòpica i de projecció de resultats. I continuo pensant, amb un total convenciment, que el CEO que dirigeix Jordi Argelaguet és l'agent més potent d'anàlisi demoscòpic que tenim. I, amb tota la prudència que requereix saber que les enquestes són falibles, ens ofereix la més precisa projecció del que pensa, desitja i creu la societat catalana.

3 comentaris:

Jere Ferrer ha dit...

Excel.lent, com sempre. Particularment l'anàlisi del 25-N. Encara ara m'indignen els comentaris despectius sobre la "patacada" de A. Mas que fan aquests pobres "gurús", com Rafel Nadal, Lluís Foix, Jordi Barbeta, Fernando Ónega, FdP Zarzalejos, .. i que he intentat rebatre en els seus correus i blogs.
Amb la teva anàlisi, que em corrobora el que pensava, he recuperat auto-estima.
Gràcies de cor.

Anònim ha dit...

Estic bastant d'acord amb la tesi que les eleccions es van decidir a la campanya, com també que aquesta es va veure afectada tant per l'inefable Durant (força) com per l'informe fals del CNI (penso que no tant); en aquest punt també penso però que l'enfocament de la campanya de CiU no va ser el correcte, no va "entrar" bé i no va convèncer, causant l'efecte contrari de sotscavar la credibilitat de Mas i CiU amb tirar endavant el procés. No disposo de cap dada el respecte però la impresió que em va deixar la campanya respecte a les persones que conec que poden trobar-e a la frontera ideològica de CiU i ERC m'ho fan pensar.

Anònim ha dit...

No expliques l'increment exponencial de C's (recordo que guanyava un diputat per setmana)... És evident, i d'això no en parles, que Mas va mobilitzar també el vot unionista com mai havia passat en unes autonòmiques. És greu oblidar i no enfocar aques¨t tema, sobretot perquè C's no ha parat de créixer des de llavors, i espera't...