30 de set. 2014

Moment per a l'estratègia i la tàctica, no per a la testosterona. Comandant Ramius al cap.

Estem en un moment decisiu del procés. Un més. Un cop suspesa la consulta en els termes aprovats pel Decret de dissabte a l'empara de la Llei de Consultes, estem a l'ull de la tempesta.

En aquest ull de la tempesta, l'important és la confiança en el rumb per sortir-ne (estratègia) i encara més confiança per als moviments tàctics que vindran d'ara fins el 9N.

L'estratègia és clara. El Govern té encara cartes per jugar, i les jugarà, en aquesta estratègia de vot el 9N. Si algú dubta que el Govern farà l'impossible per arribar al 9N, és que no ha entès RES. Per arribar-hi, per intentar arribar-hi, caldran moviments tàctics. Si algú no ho ha entès encara, ja no ho entendrà. Com a mínim, que calli, com a mínim que tingui la mínima decència per jutjar-ho després. Que no dediqui les seves energies a la destrucció. Com a mínim, això.

Vull recuperar un exemple que per als que us agrada el cinema ràpidament entendreu, perquè té totes les virtuts pedagògiques per entendre el que és un excel·lent exemple d'estratègia i tàctica militar.

Parlo de la pel·lícula “A la caza del octubre rojo”. I parlo del moment en que el comandant Ramius (Sean Connery), en la seva estratègia per arribar amb el seu submarí nuclear a un port nordamericà, ha de fer front a un combat amb un altre submarí nuclear soviètic, que el persegueix per enfonsar-lo.

El submarí perseguidor té a tir l'Octubre Rojo de Ramius. Des del sónar del seu submarí informen Ramius que el perseguidor està carregant les seves torpedes. Ramius demana distància i, amb la distància, calcula el temps que tindrà el seu perseguidor per disparar les seves torpedes, que aquestes “s'armin” i puguin arribar al seu objectiu operatius, és a dir, puguin impactar i esclatar. Amb aquesta informació Ramius pren una decisió tàctica: no fer una maniobra evasiva, sinó posar proa directament contra el submarí perseguidor i fer-ho a tota màquina.

És boig Ramius? Per què no fuig? Per què no hi fa front llençant els seus míssils? Per què no confia en llençar les seves defenses?

No. Ramius sap perfectament quina és la situació, i pren, en segons, una decisió tàctica: a la distància a la que està i amb el temps que trigaran les torpedes del seu perseguidor en estar operatives, si es posa proa cap a ell, i ho fa a tota màquina, les torpedes que li han llençat no tindran temps suficient per “armar-se”. I passaran de llarg. I així és.

Evitant l'impacte, a més a més, i un cop operatius els torpedes, aquests segueixen buscant un objectiu d'impacte termodirigits, i acaben impactant contra el submarí que els ha llençat.

Això és el que té valor de les bones estratègies i tàctiques militars: que maximitzen assolir l'objectiu amb una tàctica que minimitzi els danys propis, amb el millor ús possible dels recursos propis tenint en compte els recursos de l'enemic.

És aquest el moment i el punt del procés en el que estem.

El Govern ha dit de manera clara que manté l'objectiu del 9N. I el Govern té moviments tàctics preparats per fer-ho possible. I ho farà. I si tot sorgeix els efectes desitjats l'èxit del 9N només dependrà de nosaltres, que votem, i que el resultat de la votació, del que farem, ens serveixi per al nostre objectiu.

Si quan Ramius ordena aproar contra el submarí perseguidor a tota màquina tota la tripulació hagués començat a dubtar del que s'estava fent, a insultar el comandant i a prendre decisions pel seu compte, haurien saltat pels aires. De vegades les tàctiques poden ser difícils d'entendre, però és que no cal que l'entenguem tots des del primer moment, per això són tàctiques i per això la confiança i la precisió de l'execució és més important que qualsevol altra cosa.

En el nostre camp, avui el Govern ha dit que manté tots els objectius polítics en relació al 9N. I ha pres una decisió tàctica, com ha estat defugir el xoc per coses accessòries, com pot ser mantenir la campanya institucional, que l'ha suspès TEMPORALMENT.

La campanya institucional, de tot el que estem fent, és el que menys valor té, el menys important, i el més fàcil de deixar en mans de la societat civil. Haver-se cegat en mantenir-la i convertir una cosa testimonial en el camp de batalla hagués estat letal per als nostres interessos. De fet hagués estat la resposta de testorona típicament hispànica. El famós “choque de carneros” dels militars africanistes espanyols. La típica reacció taurina: un señuelo y ciego a por el.

Evitar el xoc en una cosa testimonial és intel·ligent. Convertir aquesta evitació en un exemple de claudicació és un exemple d'estupidesa monumental. No és aquí on ens estem jugant el 9N, de cap manera!!!!

El 9N ens l'estem jugant en altres moviments que farà el Govern els propers dies i les properes setmanes. Tot amb un únic objectiu: que el dia 9N els catalans puguem anar als nostres col·legis electorals o espais habilitats a tal efecte per poder dir si volem un estat i si aquest estat ha de ser independent. I aquest objectiu i l'estratègia es manté, i s'estan fent els moviments tàctics necessaris per fer-lo possible, que impliquen, com he dit abans, maximitzar assolir l'objectiu i minimitzar els danys propis. El contrari, maximitzar els danys propis en la defensa tàctica d'una cosa irrellevant, és el que es coneix com a ESTUPIDESA.

Fermesa, serenitat, compromís i determinació. Al que, en un moment com aquest, en plena batalla, també cal exigir disciplina. Molta disciplina. Perquè fins i tot en el pitjor dels casos, només d'aquí a 40 dies es podrà valorar tot. I si algú no ho entén, és que no es mereix estar ni a primera línia ni a cap línia del combat.

9 comentaris:

Jere Ferrer ha dit...

Molt encertat! De vegades,és fa difícil contenir les emocions. Cal reflexions com aquest post per mantenir el cap fred.

Anònim ha dit...

Si et sent en López Tena et pelarà!!!

Anònim ha dit...

En López Tena fa el seu paper.... i algú l'ha de fer, segurament

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb l'article. Sempre hi ha massa caps calents que ho poden engegar tot a parir. Deixem que cadascú interpreti el seu paper. Salut!

Anònim ha dit...

Cal explicar aquesta argumentació als que es desmoralitzen fàcilment. Jo ho faig a la feina. Felicitacions per l'article.

Hasal ha dit...

I farem , com a la película , les maniobres " Iván el Boig " !!!!!
Tenim moltes cartes a jugar i em de dossificarles.
Salut i cava !!

Joan ha dit...

Ja que parles de pelicules, jo crec que la situació d'ara es sembla a una gran pelicula anomenada A Few Good Men, en la que un advocat militar (Tom Cruisse) es troba en moltes dificultats per per poder acusar a un Coronel (Jack Nicholson) de haver ordenat la tortura i mort d'un marine.
Es mitica la escena del final del judici en la que la fermesa i l'estrategia de l'advocat fan que el Coronel (inflat d'orgull i superbia) acaba perden els papers i cometent l'error fatal de confessar el crim.
L'estrategia dels partits ha de portar a que l'Estat acabi cometen l'error de prohibir definitiva i (pot ser) violentament la consulta i llavors, definitivament, haurem guanyat.

Oliva ha dit...

TENS RAO,AN VIOLENCIA N'ANIREM EN LLOC...PERO CAL CONTROLAR ELS AGITADORS,ESTAN ATERRAN A DECENES,ENS BUSCARAN EL COS PER BANDA I BANDA.AN MILLO,EX-MIQUELET,AVUI A FET TOT UN EXERCICI DE PROVOCACIO,EL PARLAMENT,ES NECESITA SER POBRE HOME¡¡¡PERO NOSALTRES NO PODEM FALLAR A CATALUNYA,CAP FRED,SOBRE TOT.

Anònim ha dit...

Molt bona explicació, amic Dies. Felicitats. Per cert, a mi també m'agraden les metàfores fílmiques (també la d''Alguns homes bons'). Un detall, però: el submarí soviètic perseguidor esclata o pas amb la primera tongada de torpedes, sinó amb una segona tongada. El capità soviètic ordena "armar" els torpedes abans de disparar-los, per tal que la tàctica evasiva d'en Ramius no tingui efecte. Però en Ramius, gat vell, se'n torna a sortir i la segona tongada de torpedes va a petar al submarí perseguidor. Quan falten dos segons perquè aquests torpedes impactin al submarí perseguidor, la tripulació ja ho sap, i un oficial li retreu al capità: "Ens ha matat a tots!". Seguint amb la metàfora, es tracta que una acció testosterònica del Govern espanyol se li giri en contra.